Les 10 del matí, 10 minuts.
Com dèiem, obrim la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio d'aquest dilluns
en repassant l'actualitat política,
perquè, de fet, aquest matí reprenem el cicle d'entrevistes
que ja vam iniciar la setmana passada,
un cicle d'entrevistes amb els portaveus,
els grups municipals de l'Ajuntament de Tarragona,
per repassar això, l'actualitat política en l'àmbit local
i per parlar d'alguna manera també dels reptes
que té la ciutat de Tarragona en aquest 2009 que acabem d'estrenar.
Avui el nostre convidat és el portaveu
del grup municipal de Convergència i Unió
a l'Ajuntament de Tarragona, senyor Joan Arejo.
Senyor Arejo, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquest 2009, com hem vingut dient en altres entrevistes,
és l'any de l'Equador del mandat.
Arribarem a l'Equador, a la meitat d'aquest mandat municipal.
Abans de parlar del futur més immediat,
com observa la primera part, precisament, d'aquest mandat
que hem deixat enrere, aquests primers 18 mesos, aquest primer any?
Quina valoració, quina nota posa Convergència i Unió
com a primer partit de l'oposició a la gestió feta per l'equip de govern?
Jo penso que aquest primer any i mig, camí dels dos que anem,
ha estat bàsicament dominat per el que és la publicitat,
la propaganda, les notícies, el farem, farem, farem, farem,
però realment fer fer el que es diu fer s'ha fet ben poca cosa.
Jo crec que Tarragona segueix tenint els mateixos reptes,
les mateixes assignatures pendents, i el que és més greu,
algunes coses que es van prometre de manera solemne en campanya electoral
pel part del senyor Ballesteros, estem arribant a la meitat de l'any
i el més calent és a l'aigüera, amb el qual és evident que nosaltres
hem de posar una nota força d'eficient aquest primer any i mig de govern.
Parla de promeses incomplertes, alguna en destacaria un any i mig després?
Per exemple, si s'han de construir 900 pisos de protecció oficial
en quatre anys i anem camí dels dos i no s'han de construir cap,
comença a ser una promesa que es veu venir, que serà una promesa incomplerta.
Per posar un exemple, en podria posar més, podria posar el de la façana marítima,
d'en cinc mesos ho tindrem aclarit, i en aquests moments,
amb les declaracions fetes públicament i les que consten en les actes dels plenaris,
en aquests moments s'està fent un estudi informatiu d'un altre itinerari
que no és el propi existent de la via soterrada,
sinó fer-la passar per darrere de la ciutat,
per el que és actualment el desvio actual,
i que quan estigui fet això, llavors mirarem quin dels dos és millor.
Per tant, és a dir, no és que en sis mesos ho hem desencallat,
és que crec que encara ho hem encallat més o encara estem més perduts.
Aquest, com dèiem, serà l'any de l'Equador del mandat.
Els portaveus són del grup municipal socialista i del grup d'Esquerra Republicana,
dels dos partits que formen l'equip de govern,
n'han parlat aquests dies en aquestes entrevistes,
que aquest ha de ser l'any de concretar els grans projectes de ciutat,
després segurament d'una primera etapa de polítiques de proximitat.
Coincidiria en aquesta anàlisi que en aquest 2009 s'haurien de concretar,
amb fets, això, ostensibles i concrets,
alguns dels temes grans dels projectes grans de ciutat?
Mira, jo crec que darrere de moltes de les paraules
i de moltes de les reflexions que fa l'equip de govern
no hi ha absolutament res.
És a dir, què és la política de proximitat?
Què és? A mi que m'ho expliquin, què és la política de proximitat.
La brigada d'intervenció ràpida, diuen, o posen com a exemple?
La brigada d'intervenció ràpida, nosaltres hem defensat
què és un encert i creiem que funciona
raonablement correctament, raonablement bé.
Creiem que també és important haver fet una aposta
per la seguretat, que vol dir una aposta per la Guàrdia Urbana.
Però això, què té a veure amb la proximitat?
És a dir, on està, per exemple, la participació de la gent
a l'hora d'elaborar pressupostos, a l'hora de pensar en inversions?
I tot això són coses que fa dos anys les deia el Partit Socialista,
estan a l'oposició.
Per tant, jo posaria, diríem, en qüestió la primera part de la reflexió.
Jo crec que el que s'ha fet no és política de proximitat,
sinó és política de parador i de propaganda.
Això sí que s'ha fet molt, de propaganda s'ha fet moltíssima.
I això pot acabar generant una realitat virtual, que no dic que no.
Però a la pràctica és inexistent.
Que ara ve una fase de concreció, bueno, ja ho veurem,
ja ho veurem, perquè, home, si es necessiten dos anys
per concretar coses...
No, per concretar no, diríem, per establir els sistemes
de concretar coses que es produiran en aquells dos anys propers,
doncs, home, em sembla que hi ha una certa incapacitat
o una certa paràlisi o una certa no sapiguer fer les coses.
Perquè també voldria recordar que no en aquest cas el meu grup polític,
el meu grup polític ho ha fet un cop,
ho ha fet un cop a demanar la dimissió d'un regidor.
Però és que la societat civil ha demanat la dimissió d'una regidora
fa quatre dies, home, si amb dos anys de govern
ja s'estan demanant dimissions de regidors,
és que gairebé les coses no les estan fent.
D'aquests grans projectes de ciutat,
que són temes que a més s'arrosseguen des de fa temps,
des de l'anterior mandat,
per exemple, el tema de la tabacalera,
el tema de l'escola oficial d'idiomes,
el tema de la façana marítima,
que ara comentava fa un moment,
el tema del Banc d'Espanya,
de tots aquests grans temes,
aquests i d'altres que pot haver-hi,
quina és l'opinió que té Convergència i Unió
sobre el moment de cada escola?
Per exemple, el tema de la tabacalera,
una certa preocupació,
una certa preocupació perquè resulta ara,
que pel que hem pogut sapiguer,
falta que això es concreti i sigui veritat,
si és veritat serà greu,
és que ara l'Ajuntament està pensant-se
en recomprar els drets edificatoris
de l'operació amb el Tadis,
precisament per poder construir
algun d'aquests 900 pisos,
perquè clar, el senyor Ballester
no es va posar 900 pisos
sense tenir la més remota idea
dels terrenys que hi havia a la ciutat
i si es podia, no es podien fer.
Doncs ara estem intentant,
sembla ser,
recomprar els terrenys del Tadis.
Això significa una inversió per la ciutat?
Enorme.
I en definitiva,
significa que una operació
que es feia sense cost econòmic
per la ciutat,
perquè es canviaven la tabacalera
per uns drets edificatoris
que se'ls donaven a aquesta gent,
similar per entendre'ns el Camp del Màstic,
perquè ens en tinguem,
una permuta,
resulta que l'Ajuntament
vol recomprar aquests terrenys del Tadis,
amb el qual sí que ens costarà diners.
Això és una primera situació
que considero greu
si és que es confirma
del tema de la tabacalera.
A part de que,
torno a dir el mateix,
la definició de la tabacalera,
què s'hi farà,
què no s'hi farà,
crec que en aquests moments
és públic i notòria
la sintonia
o asintonia
que tenen
la senyora regidora de Patrimoni
i la senyora regidora de Cultura.
Quan una diu blanc,
l'altra diu negre.
Per tant,
si s'acabaran aclarint
dins del propi equip de govern,
ho ignoro.
El tema del Banc d'Espanya,
que jo sàpiga
està absolutament igual.
Que jo sàpiga
està absolutament igual
el tema del Banc d'Espanya.
El tema de la façada marítima,
ja l'he comentat
quina és la situació.
El tema del camp del Nàstic,
ara sembla ser
que són els milions
del senyor Zapatero
els que s'han de salvar
del tema del camp del Nàstic.
Això què significa?
Que fins als milions
del senyor Zapatero
no sabien com s'havia de resoldre
aquest tema
o no es podia resoldre
aquest tema.
Escolti,
jo crec
que aquests
grans temes,
i és veritat
que alguns venen
de la legislatura passada,
però gràcies
que venen
de la legislatura passada,
perquè el de la tabacalera
es va generar
la legislatura passada,
és a dir,
es va salvar
la tabacalera per la ciutat
la legislatura passada.
El tema del Banc d'Espanya
es va començar
a reclamar
la legislatura passada.
El que passa,
qui mana a Madrid?
El Partit Socialista.
Qui mana la Generalitat
de Catalunya?
Qui està fent
que el de l'Escola Oficial
d'Idiomes
sigui la Història Interminable?
La Generalitat
de Catalunya.
Qui governa
la Generalitat
de Catalunya?
El tripartit,
el Partit Socialista.
I això que,
segons el senyor Ballesteros,
si teníem un gobierno
amigo,
a Tarragona,
i llavors,
clar,
com que tots els de l'Estat,
els de la Generalitat,
tots són enemics,
tots són de la mateixa colla,
tots ho havíem d'arreglar.
I la veritat
és que estem exactament igual,
siguen tots
de la mateixa colla.
Vostè ara feia referència
a Patero.
Això són els milions
del fons d'inversió local
promogut pel govern central.
Recordem que tots els ajuntaments
s'hi poden acollir,
però que tenen de termini
fins al 24 de gener,
és a dir,
queden escasament 10 o 12 dies.
Segurament aquesta setmana
coneixerem les propostes concretes,
els projectes concrets
que presenta l'Ajuntament
de Tarragona.
Tot i que sigui a l'oposició,
Convergència i Unió,
com valora aquesta proposta
dels fons d'inversió local
i quins tipus de projectes
creu que s'haurien de presentar
per part de la ciutat de Tarragona?
Nosaltres,
al cap d'una setmana
que es va fer aquest anunci
per part del govern central
ja vam fer
una comunicació pública
el que ens semblava a nosaltres
que havien de ser les coses.
En aquests moments
l'Ajuntament de Tarragona
ha aprovat ja
uns primers projectes,
dos o tres,
que em sembla
que són un terç aproximadament
de la despesa
o dels milions d'euros
que ens toquen
a l'Ajuntament de Tarragona,
que són 24 milions d'euros.
I a partir d'aquí,
a veure,
amb el poc temps que hi ha hagut
i siguen projectes
que cadascun d'ells
no pot superar
els 5 milions d'euros,
crec que bàsicament
s'hauran d'enfocar projectes,
diríem,
molt de carrer,
molt d'asfaltat,
molt de voreres,
molt canviar les bombetes,
doncs que s'hagin de canviar
per posar com
bombetes de baix consum,
és a dir,
no veig excessivament factible
que un ajuntament
en dos mesos
sigui capaç de generar
grans projectes
d'edificis
o de...
Per tant,
és possible que n'hi hagi
algú, diríem,
a la cartera
que lligués estat
i que fins ara
no s'hagués pogut tirar endavant
i que ara s'aprofiti.
Més enllà d'això,
jo fa 10 dies
vaig fer en un article
que vaig fer
en un mitjà de comunicació local
una reflexió
al voltant dels milions
en Zapatero.
Jo crec que
fomentar la inversió pública
en moments
en què la situació econòmica
és molt complicada,
l'atur augmenta,
per cert,
parèntesi aquí,
el lloc diu
del decret del Zapatero
que s'hagin de llogar aturats.
No ho diu el lloc.
El lloc.
També és evident
que si es dona més feina
a les empreses,
doncs,
a menys gent, diríem,
podrà tindre problemes
amb el seu lloc de treball.
És una mesura
interessant
i jo no diré que no,
ni molt menys,
és a dir,
fomentar la inversió pública
en moments
en què la inversió privada
va de baixa,
doncs està molt bé.
Ara,
jo crec que aquesta mesura
així,
per si sola,
és insuficient.
I jo el que proposava
en aquest escrit
que vaig fer
als mitjans de comunicació
era que s'hagués
hagut de destinar
la meitat
d'aquests diners
als ajuntaments
perquè es posessin al dia
amb tots els proveïdors
i petites empreses
a les que un ajuntament
els pugui deure
algun tipus de diner.
Això serien,
a nivell espanyol,
4.000 milions d'euros
i a nivell de Tarragona,
si ens en toquen 24,
en serien 12.
Si 12 milions d'euros
els ajuntaments
els dediquessin
a pagar
tot allò que puguin
deure,
el que sigui
la petita factura
del senyor
de la impremta,
que els ajuntaments
no és que no les paguin,
però vull dir
que triguen igual
dos o tres milions
a pagar,
això seria
injectar
rapidíssimament
4.000 milions d'euros
a l'economia real,
en el cas de Tarragona
12 milions d'euros.
I els altres
fem obres.
Per què?
Quin és el problema
de les obres públiques?
Que el dia 24 de gener,
com diu vostè,
els ajuntaments
aprovaran els projectes,
els presentaran a Madrid.
Madrid dirà que sí,
o el que sigui,
o el que toqui.
Això ens portarà
al mes de febrer
llarg.
Al mes de febrer
els ajuntaments
hauran de començar
els seus processos
de contractació.
Un ajuntament
no és una empresa.
Farà l'anunci,
farà el projecte,
farà la informació pública,
és a dir,
quan ens anirem
a començar
aquestes obres?
Fàcil, fàcil,
a l'estiu.
O passat l'estiu.
Clar,
la crisi
és molt més ràpida
que tot això.
La crisi econòmica
és molt més ràpida.
La gent que es queda
al carrer
o que no té feina
o que té dificultats
la tindrà demà passat
a l'altre.
Per tant,
jo crec que aquests diners,
si es hagués reflexionat
una miqueta més
i es fes menys política
de parador,
que és el que fa
el Partit Socialista
i molt especialment
el senyor Depatero,
que sempre deu conills
de la xistera,
si s'hagués reflexionat
una mica més,
amb aquests mateixos diners
s'haguéssim pogut
fer aquestes dues coses.
Dues coses
que des del punt de vista
temporal
i des del punt de vista
d'injectar diners
a l'economia real
crec que seria
molt més efectiu.
Sense despreciar
ni molt menys,
insisteixo,
que quan no hi ha inversió privada
s'ha d'intentar
fomentar la inversió pública,
que també és cert.
Ja que parlem de diners
del fons d'inversió local,
vostès també han estat
força crítics
amb tot el tema
dels pressupostos municipals
aprovats de cara
a aquest 2009
i van votant
contra el plenari municipal
i també crítics
amb el tema
de les ordenances
i de les taxes,
dels impostos municipals,
perquè, en fi,
l'IPC ha fet un moviment
al llarg de l'any
no sé si previst o imprevist,
però realment
ha pujat un 1,5%
i tenim uns impostos
que pujan
bastant més
aquest 2009.
Com ho valoren
des d'aquest punt de vista?
polític i com a principal grup
de l'oposició?
Doncs crec que
l'Ajuntament de Tarragona
ha tingut un comportament
en aquest aspecte
absolutament desastrós.
És a dir,
és cert
que nosaltres
cada any,
com a Ajuntament,
cada any
hem anat aprovant
més o menys
les ordenances
en funció d'un IPC
interanual
i les aprovava
aproximadament
a l'estiu,
a l'agost,
al setembre,
al juliol,
en funció de l'any,
sempre tenint en compte
que normalment
l'IPC
és una cosa
que va
pujant.
solament quan es produeix
una recessió econòmica
l'IPC
tendeix a baixar.
Clar,
s'ha agafat en aquest cas
i jo crec
que d'una manera
intencionada
perquè a més a més
es va agafant
el moment en què
el preu del petroli
era el més alt
de tots,
per tant,
això sí que era previsible
que el preu del petroli
baixaria,
s'ha agafat
de manera intencionada
l'Ajuntament de Tarragona
el moment més alt
de l'IPC
de tot l'any,
que era el 4,7
i es va fer
en aquell moment.
Era el 4,7
en aquell moment,
sí,
és veritat,
però ja es veia venir
que no acabaria
en el 4,7.
El que potser
algú dirà,
escolti,
el que no es veia venir
és que acabaria
en el 4,7
a l'1,5.
Poder a l'1,5 no,
però és que només
que hagués acabat
el 2 i algo
ja estaríem parlant
també de dos punts
i dos punts
poden ser
en el promig
d'impostos
que paga un ciutadà
poden ser
50 o 60 euros més.
Bé,
això és un escàndol.
Això és un escàndol.
L'Ajuntament
tenia capacitat
de reacció.
Esclar que la tenia.
I la té ara?
Ara,
havent aprovat
el pressupost,
quina té?
Perquè, clar,
el pressupost
no és diferent
de les ordenances.
Les ordenances
són els ingressos
del pressupost.
El pressupost
no només és el que ens gastem,
sinó el que ingressem.
Ara no es poden
refer dues coses,
però quan nosaltres
ho vam denunciar,
que era abans
d'aprovar el pressupost,
sí que es podia
haver convocat
un plenari extraordinari
refer les ordenances
en funció de l'IPC
al real
de l'any 2009
i llavors
ens aprovar els pressupostos.
Però, clar,
com que estan
amb l'aigua al coll,
econòmicament parlant,
doncs es van veure
l'obligació
d'exprimir
amb els ciutadans
amb uns impostos
que l'any que ve
seran,
insisteixo,
des d'aquest punt de vista,
des del punt de vista
de l'IPC,
escandalosos.
Per tant,
que ningú es cregui
això
que congelem
els impostos
perquè
el primer
el primer
el primer
hem servir
a l'IPC.
Això no és veritat.
No es congelen
perquè l'IPC
no és real.
El 4,7
no és l'IPC
de l'any que ve
i a qui li pugin
el sou
en funció
que cobra una pensió
o que ho diu
el conveni col·lectiu
li pujaran
el que digui l'IPC
i l'IPC
no diu el 4,7.
Per tant,
els ciutadans de Tarragona
estaran perdent poder adquisitiu
i això s'ha de denunciar
i s'ha de dir clarament
i això és obra
del govern
que existeix en aquests moments
en la ciutat
presidit pel senyor Ballesteros.
Aquest 2009,
d'altra banda,
senyora Ege,
també serà l'any
en què es començarà
a desenvolupar,
per dir-ho d'alguna manera,
el POUM,
el Pla d'Ordenació Urbana Municipal.
Després de l'aprovació inicial
hi ha d'haver-hi tota una sèrie
de passos,
ara estan a exposició pública.
En fi,
té encara un llarg recorregut
per davant.
Quina serà l'actitud
de Convergència i Unió
que li va donar suport
a aquest pla,
recordem?
Quina serà l'actitud
davant dels passos
que ha de fer
el Pla d'Ordenació Urbana Municipal?
Nosaltres l'actitud
que anirem
en el Pla d'Ordenació Municipal
va ser la que vam manifestar
en el Pla d'Ordenació Municipal
i nosaltres vam votar que sí
perquè creiem
que la ciutat
ja no podia esperar més
un pla general,
creiem que aquest tema
s'hi ha jugat excessivament,
ara això sí,
també vam dir
que no estàvem d'acord
amb el 100%
del pla general,
estàvem d'acord
amb la majoria de coses,
entre altres coses
perquè la majoria de coses
d'aquest pla general
no s'han canviat
respecte al pla general
que va aprovar
el Govern de Convergència i Unió.
Ara, amb les dos, tres, quatre coses
amb què no estàvem d'acord
nosaltres presentarem
al·legacions
en el termini d'al·legacions
i evidentment
en algunes
que segurament presentaran
altres persones
com potser
aquesta solució de veïns
que s'ha creat
al voltant
de les parcel·les Bonaire
del tema de l'Àre
que va a Sant Salvador,
etcètera, etcètera
doncs és possible
que també amb algunes d'aquestes
hi hagi un recolzament
però d'entrada
amb les que nosaltres creiem que no
ara,
amb quina postura?
Amb una postura constructiva
constructiva què vol dir?
vol dir que no denunciarem
el que no ens agrada?
No,
però vol dir
que no ho farem
de manera destructiva
i nosaltres
moltes vegades
algun pregunta
què ha canviat
algunes persones preguntant
què ha canviat
a Tarragona
en aquest any i mig?
Doncs miri,
no ho sé del govern
que ha canviat
però de l'oposició
ha canviat
una cosa fonamental
que és que nosaltres
com a oposició
critiquem
el que creiem
que hem de criticar
però intentem
ser constructius
en allò
com hem de ser
nosaltres no farem
com el Partit Socialista
insisteixo
que fa un any i mig
o dos
millor dit dos
ens deia que estava d'acord
en el 80%
del pla general
i va acabar votant en contra
nosaltres
si estem d'acord
en el 80%
votarem que sí
i amb el 20%
que no estem d'acord
doncs mirarem
per la via de delegacions
de fer els plantejaments
que creiem
que haguem de fer
això ens sembla
que és una actitud
no constructiva
i responsable
d'una força política
de qualsevol
qüestió
que per desgràcia
el Partit Socialista
no va tindre
en tots els seus anys
d'oposició
per tant aquesta és
la nostra postura
del pla general
Acabem ja senyor Arelló
en clau estrictament
interna de convergència
vull recordar
unes paraules
unes declaracions
que va fer en aquest programa
el número dos
de convergència
a nivell nacional
Felipuig
en una visita que feia a Tarragona
reconeixent que les eleccions
municipals del 2011
seran difícils
per convergència
i unió aquí a Tarragona
seran difícils
en el sentit
de poder-les guanyar
i recuperar
l'alcaldia perduda
en les eleccions
del 2007
això fins i tot
després va provocar
una petita picabara
ja dialèctica
amb els socis
d'Unió Democràtica
vostè coincideix però
amb Felip Puig
amb el número dos
en la direcció
nacional de convergència
en què seran aquestes
les properes
les d'aquí dos anys i mig
unes eleccions
especialment difícils
i complicades
pel seu partit
les eleccions
municipals
sempre són
jo no crec que hi hagi eleccions
que siguin fàcils
mai per ningú
les eleccions
els propers
dintre de dos anys
seran difícils
sí
seran difícils
per convergència
jo crec que seran difícils
per tothom
també pel govern
seran difícils
també li dic una cosa
jo penso que les eleccions
més difícils de convergència
no hi han passat
hi van ser les passades
aquestes eren les més difícils
en aquests moments
jo em sento
raonablement optimista
pensi una cosa
ens separen dos regidors
dos
de recuperar el govern
dos
a partir d'aquí
no crec que sigui
una situació insalvable
sobretot
si el senyor Ballester
no segueix fent les coses
com les està fent
crec que és el nostre millor liat
treballa per ser el cap de llista
i encapçalar la candidatura
treballo perquè el meu partit
guanyi les eleccions
sóc un home de partit
ho he sigut sempre
i per tant sempre he posat el partit
per davant de la meva persona
i ho seguiré fent
i si jo tinc que ser el cap de llista
ho seré
absolutament convençut
que podem guanyar
i amb l'absoluta
il·lusió de fer bé la feina
doncs així acabem
aquest repàs a l'actualitat política
per a les eleccions
queden molt evidentment
però valia la pena
fer aquesta referència
a aquelles declaracions
de Felip Puig al matí de Tarragona Ràdio
ara fa unes setmanes
acabem aquesta conversa
amb el portaveu de Convergència
i Unió
a l'Ajuntament de Tarragona
el senyor Joan Arejo
senyor Arejo
gràcies que vagi bé aquest 2009
fins la propera
moltes gràcies a vostès
passi bé
bon dia