Dos minuts i mig, un quart d'una del migdia.
L'àrea de festes de l'Ajuntament, ja sabeu que compta
amb un ampli equip de persones que vetllen,
perquè anava a dir dia a dia, però tenint en compte
la quantitat de tasquei, que ja podríem parlar d'hora en hora.
S'encarreguen dues persones de la coordinació dels espectacles,
de les actuacions programades al llarg d'aquests 10 dies de Santa Tecla.
Ens acompanya Javi González, coordinador tècnic de les festes.
Javi, bon dia.
Molt bon dia.
I una afònica, Esther Roca, tècnica de cultura popular.
Esther, bon dia.
Hola, bon dia.
Treballa o va de festa?
Treballa, treballa, treballa molt.
I més d'aquests primers dies que vam tenir molta humitat, molta aigua,
crec que entre això i la multitud d'hores que treballem
han acabat provocant l'afonia de l'Esther.
Treballeu moltes hores i és evident perquè si us veu a tot arreu,
a vosaltres hi ha tot un equip que no hem de perdre de vista,
perquè tot funcioni darrere d'haver-hi una estructura
i un protocol que s'ha de seguir al mil·límetre.
deies que heu patit per la pluja, probablement menys del que en principi s'anunciava,
perquè ho comentàvem abans amb la regidora de Cultura.
Aviam, la previsió meteorològica dilluns passat,
jo recordo que és que es parlava de tornados, fins i tot.
Ja t'imaginaves allò, un tornado en d'un-se la carpa de les festes.
La previsió era catastròfica, realment, no?
Sí, sí, la previsió era molt dolenta.
De tota manera, tot i que vam haver de suspendre alguna cosa el dijous,
concretament el Mago de Oph,
jo crec que la resta de coses s'han capejat força bé
i el temps ens ha respectat dintre del possible
i ha ajudat moltíssim a que, per exemple, aquest cap de setmana
hagi estat el gran esclat aquest de gent al carrer,
d'activitats múltiples, tota la part alta,
hi ha altres racons de les ciutats plens d'activitats i de gent.
El divendres vau patir una miqueta pels pets, tots, eh?
Dius, aquestes quatre gotes, quarts de sis de la tarda, què venen?
No havíem quedat que faria bo?
Sí, sí, a més a més va ser...
Aquesta sí que no estava prevista, perquè donava...
No estava al programa.
No, no, no, però a les previsions tampoc,
llavors va ser una pluja, a més en un moment molt dolent,
estava tot l'equip tècnic muntat, tot el so, totes les llums,
i jo crec que va ser les ganes també de tota la plaça,
però també en aquest cas us diré que els pets,
per ells aquest concert era molt important,
ho va ser després, després de fer-lo,
jo crec que una mica amb la voluntat de tots
va acabar sent un concert magnífic
i la pluja finalment ens va respectar.
És que el que us implica a vosaltres,
com a persones que treballeu a peu de carrer a la festa,
un problema de pluja, qualsevol incidència que hi hagi,
aquesta estructura, com el que dèiem,
està mesurada al mil·límetre,
quan has de moure alguna cosa,
i estem parlant de grans quantitats de persones,
no només els qui fan les coses, sinó els espectadors, sobretot.
Això per a vosaltres és...
Sí, sí, clar, aquí s'ajunten moltes coses,
sobretot en els espectacles més grans,
i també en els itinerants,
jo diria que aquests són els dos grans àmbits
en els que la pluja ens afecta d'una manera molt, molt directa.
Els actes itinerants tenim previst un pla de pluja,
tenim previst, en principi, esperar una primera mitja hora,
a veure si el temps ens canvia,
un segon aplaçament d'una hora, a veure si el temps ens canvia,
però la veritat és que al final, si plou molt,
tampoc no hi ha espectadors, tampoc.
És una mica el preu i el risc de tenir,
a més la glòria de la festa mediterrània,
de la festa al carrer,
que tenim la sort de tenir nosaltres,
i que clar, quan el temps no acompanya,
tot cau una mica com un castell de cartes, no?
Clar.
Vull dir que...
La part dels concerts, Mago de Oz,
que es va haver de suspendre per raons òbvies,
i el tema de Meclan, que va haver-se de traslladar.
A veure, a Tarragona tenim els espais que tenim?
Sí, en tenim, però, per exemple,
sí que ens falta un gran espai
on poder encabir concerts
que poden agrupar 6, 7, 8 mil persones.
Aquest espai, de moment, no el tenim,
i, per tant, es fa bastant complex
donar-hi una solució òptima.
El dia de Meclan
vam traslladar el concert,
ho vam encertar,
però, evidentment, no va poder entrar tothom,
tot i que cap a meitat de concert
sí que va poder entrar tothom,
perquè també hi ha gent que circula pels espais,
no es queda fins al final,
i jo crec que el que va tenir paciència
va poder entrar.
El que són espectacles de detall més tradicional,
ara penso, doncs,
el Festival de Dansa de les Bars Santa Tecla.
Per posar algun exemple,
aquests espais ja són més fàcils, no?,
de traslladar aquest tipus d'accions,
contacte clara, aquest tipus de coses.
Clar, hi ha molts altres que ja tenim previstos
de moure,
amb el cas de les Bars,
anaven al Teatre Metropol,
és un lloc més tancat, més acollidor,
el problema ens ve a vegades amb actes més grans,
que mou un número de públic molt més gran,
bàsicament per encabir el públic,
no tant pel muntatge com pel públic.
Tanquem tema meteorologia?
Sí, sí, perquè...
Si ja n'hi ha prou de parlar d'aquesta qüestió.
A més a més, jo crec que els tarragonins
ens mereixem un any 2009,
amb els actes més tradicionals,
els que comencen avui,
i que acaben amb la traca,
jo crec que ens mereixem quatre dies
de no haver de mirar el cel
i de disfrutar de la festa a tots nivells,
de dia, de nit,
amb tot això que ara ens ve a sobre, no?
Doncs hi recuperarem la plaça de les Cols
per l'entrada dels músics,
l'any passat també ho vam fer a la plaça,
que molt bé,
perquè és que era un ambient molt maco,
diguem-ne, com a més de germà no,
perquè tothom està bé...
Però molt bé, vull dir,
aquest és un bon espai en cas de pluja.
A més a més, és un bon espai,
tot i que també hi ha un altre tema.
A Tarragona tenim una altra sort afegida,
que és que tenim uns escenaris magnífics al carrer.
Llavors, clar, l'entrada de músics, per exemple,
la plaça del Pallol,
el carrer Cavallers, el carrer Major,
la plaça dels Cols,
són llocs magnífics on poder contemplar això,
i que realment, si al final
ho has de fer en un altre lloc,
la cosa no acaba de ser igual, evidentment, no?
A veure, jo des del meu punt de vista personal,
clar, vosaltres sou professionals
i per això ho teniu per la mà,
però a mi se'm fa molt gros
determinades activitats que hi ha a la festa major
quan hi ha milers i milers i milers i milers de persones
que tots ho volen veure bé,
que tots es volen o ens volem moure per allà on vulguem,
i que vosaltres, lògicament,
per raons d'organització, de seguretat,
heu de fer molta pedagogia a peu de carrer
amb els tarragonins i tarragonines,
les coses com siguin.
Se n'ha de fer,
però jo també crec que aquí hi ha una part important,
que són la pròpia gent que fa la festa,
és a dir, les entitats,
la gent del seguici,
els grups participants,
ells també volen lluir-se, evidentment, no?
Llavors, ells mateixos ja creen un espai natural on actuar.
Nosaltres, evidentment, hem d'estar al darrere,
hem d'ajudar, hem de col·laborar,
però jo crec que al carrer,
que és l'espai natural del seguici, evidentment,
ells ja se fan al seu lloc.
Llavors...
Sí, sí, perdona, Esther.
No, no, no, crec que hi ha una feina al darrere,
és important,
però que funciona.
Per cert, l'altre dia,
hi havia gent del seguici que deia,
és que nosaltres volem ballar més vegades.
Sí.
Perquè aquest és un clàssic, no?
Sí, és un clàssic.
Ah, però ja que ho diuen,
dic, calla, que ho xerrem, no?
A veure, jo crec que l'important també
és el seguici surt quan surt
i que el seguici s'ha de sortir al carrer i lluir-se,
i que realment, a vegades,
crec que la cosa no ha de venir de 5 o 10 minuts,
sinó que el que balla i el que veu ballar
ho han de disfrutar.
I, evidentment, després també cal respectar uns horaris
i pensem que després també hi ha altres coses.
Però, vaja, en principi,
la filosofia nostra és deixar fer,
perquè el tarragoní ho disfruti,
la gent que ve de fora ho disfruti,
i el que s'està preparant tot l'any
per fer el ball de Diables
o el ball de Gitanes
o el Turs i Cavallets,
doncs ho pugui fer en tota la seva plenitud.
A banda del que són els grups festius del seguici,
ara parlo exclusivament de les persones
que treballeu totes les festes de Santa Ticle.
Aquest dispositiu, aproximadament,
de quantes persones estem treballant,
que estan a peu de carrer?
En alguns moments, per exemple,
en concerts grans
i, a més a més, en espais simultanis,
perquè pensem que, per sort,
també som una festa que no té un acte
i després un altre i després un altre,
sinó que, simultàniament,
a vegades tenim 5, 6, 7 espectacles en marxa.
Realment és un dispositiu molt, molt important,
no només de personal municipal,
sinó també, en aquest cas,
un gran dispositiu sanitari,
un gran dispositiu de seguretat
i que puntualment pot rebessar les 150 persones.
O sigui, per exemple, dimecres, dijous,
divendres passat, en els concerts grans,
entre dispositius sanitaris de seguretat,
producció tècnica, molt important,
també els companys que fan una feina fosca
des de l'administració de papers,
temes de contractes, pagaments,
que és molta, molta feina.
Sí, jo crec que hi ha dies
que estem involucrats directament
unes 150 persones,
a banda de les empreses que contractem
perquè ens donin serveis de tot tipus.
El dispositiu funciona des del moment
que poques vegades, per no dir mai,
es parla d'incidències notables, generalment.
Sí, un dels grans actius de la festa
crec que és el civisme
amb què la gent viu la festa
i la veritat és que per la quantitat de gent que es mou,
la quantitat de gent que ens visita,
crec que podem estar orgullosos
que Santa Tecla és una festa molt tranquil·la,
molt cívica
i que la gent té una actitud molt positiva
en tots els actes.
Aquesta nit és una de les cites aquelles
que es preveu multitudinària,
tenint en compte les característiques,
la mitja nit,
la majoria de gent que hi participa,
gent jove, molt animada,
amb moltes ganes,
la mamadeta és la mamadeta,
cadascú que faci el que vulgui,
però ja sabem que això crea un ambient.
És una de les nits que jo m'imagino
que teniu com a més controlades
en el bon sentit de la paraula,
perquè surti bé.
És una de les nits que tenim més controlades,
però també potser una de les més complicades.
És que m'anem cap a què t'ho comentaves tu,
a l'hora és tard, són les dotze de la nit,
hi ha dues parts,
arribem fins a la plaça del Rei,
parem una estoneta i tornem a baixar.
En tot, una mica el que comentava el Javi també,
hi ha tot un seguit de gent al darrere,
en aquest cas un dispositiu sanitari,
un dispositiu policial, podríem dir,
que també ens ajuda en tot això.
Per tant, patir no patim,
perquè sempre hi ha uns certs nervis,
com qualsevol acte que fas
on hi participa molta gent.
Ara, és diferent el plantejament
que teniu a partir d'avui,
el que heu tingut la setmana anterior.
La part més tradicional,
això deu obrir a tot un protocol diferent
al que teníem la setmana passada,
amb els concerts i tot plegat.
És que també en el cas de la part popular,
sobretot,
hi ha tota una feina al darrere de mesos.
Per una banda, les entitats que assagen,
que s'ho preparen,
en el cas, per exemple, de la petita,
que busquen nens,
però en el cas del 22 i el 23,
clar, també hi ha una feina
que hem fet dades prèviament
de contractar músics, coordinar-ho.
Llavors, clar, ara és quan es veu
tot el que hi ha hagut,
però sobretot, insisteixo,
que hi ha una feina molt important
de les entitats perquè això funcioni.
Quin plan feu?
Per exemple, demà?
Demà s'ha de fer l'entrada dels músics,
tot això?
Quin plan feu?
Nosaltres, prèviament,
i amb temps mirem a veure de combinar-nos...
Evidentment, hi ha d'haver un dispositiu important
de personal municipal
que està al càrrec de l'acte,
però sobretot el que deia l'Esther,
l'acte en si,
si la feina prèvia s'ha fet bé
i s'ha fet en temps,
sobretot coordinats amb totes les entitats,
que són moltes,
i que des d'aquí vull agrair la seva col·laboració,
les seves aportacions en actes concrets,
a partir d'aquí nosaltres fem un pla d'actuació
i amb els companys de producció tècnica,
que també tenen molt a dir en aquests casos,
doncs bé,
l'experiència que tenim d'altres anys,
acabem fent la feina que toca,
això sí,
no hem de negar que són dies en què
pràcticament no diré que se'nsolapa en els actes,
però gairebé,
però vaja,
és una feina que la fem molt a gust,
pensem que són gent que tenim el privilegi
de treballar en una cosa fantàstica
i que a més a més després té la recompensa
de veure el carrer com es veu aquí a Tarragona,
i això realment, vaja,
per nosaltres és fantàstic.
Constantment heu deixat en evidència el nivell de civisme
que ha demostrat la ciutat en les festes,
potser que el continuem mantenint,
alguna recomanació,
alguna cosa que caldria dir?
Jo penso que els tarragonins coneixen molt bé la seva festa
i jo crec que només cal una recomanació,
que ja la utilitzen sovint,
que és el sentit comú,
o sigui, crec que és aplicar sentit comú
en totes les coses que fem,
hi ha actes complexos perquè hi ha molta gent,
no oblidem-la per alta,
és un espai amb carrers estrets,
a vegades complexes,
però sentit comú,
crec que aquesta és la premissa bàsica.
Esther, cuida't molt, eh?
Moltes gràcies, ho intentaré.
Que no t'han donat walkie,
ja has de cridar?
No, no, precisament amb el walkie.
El walkie.
Potser la feu cridar,
posant les mans i no li doneu walkie,
la pobra,
i així està amb l'afonia que està.
Moltíssimes gràcies a tots dos,
Esther Roca, Javi González,
coordinador tècnic de les festes,
el Javi, l'Ester tècnica de Cultura Popular,
i moltíssimes gràcies a tot aquest equip de persones,
evidentment fan la seva feina,
però la feina es pot fer de moltes maneres,
i la prova la tenim cada dia al carrer
quan gaudim de les festes.
Bona festa major.
Bona festa major a tothom.
Gràcies, igualment.