Les 10 del matí, 10 minuts, en directe en aquesta quarta hora
del matí de Tarragona Ràdio, parlant de qüestions educatives.
Com dèiem, començarem parlant del calendari escolar
del curs 2010-2011, que ja s'ha començat a perfilar
des del Departament d'Educació.
Començarà el dilluns 7 de setembre
i, a més a més, inclourà una setmana de vacances
entre finals de febrer i principis de març del 2011.
A més a més, també com a novetat, el 7 de gener
seria un dia lectiu.
Recordeu que ara, el segon quatrimestre,
comença habitualment el 8 de gener,
ja que és festa l'endemà de Reis.
En fi, aquesta és una de les qüestions que avui volem abordar
amb el director dels Serveis Territorials d'Educació de la Generalitat
aquí a Tarragona, el senyor Vicenç Villena.
Senyor Villena, bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
Com tenim el calendari?
Perfilat, jo deia, a punt?
Ha de passar encara més processos de debat
en el si de la comunitat educativa?
Sí, mira, el calendari, quan s'analitza en perspectiva i en profunditat
i amb la serietat que demana un tema de qualitat del sistema,
com és el calendari, tothom pot veure que necessita un procés
on hi hagi hagut tot el debat, totes les aportacions necessàries,
perquè representa un canvi molt important.
no només l'educació, sinó té unes repercussions a nivell social
que ens acosten al model europeu,
que ens acosten a models més eficients i més productius.
Sempre ens comparem amb Europa,
però quan parlem d'acostar-nos a les maneres de fer d'Europa
sembla ser que apareixen unes dificultats
i, per tant, això justifica que portem ja un any i mig
fent debat en el si del Consell Esquerra de Catalunya
i que el que ha fet ara el govern,
després de constatar el nivell de consens que hi ha,
es planteja sempre una decisió.
És evident que el consens és necessari
i és desitjable per fer una bona governança,
però també és evident que el govern té la responsabilitat
de donar resposta als reptes que té el sistema educatiu
i quan un arriba a la conclució
que per més que parlem els consensos a què arribarem
no seran més grans,
el govern ha de prendre decisions,
que per això està triat,
per això té la legitimitat de fer aquestes propostes
i d'assumir l'èxit o l'encert o el desencert
de les mesures proposades.
La proposta de Calentari, de totes maneres,
tampoc és...
En fi, no trenca excessivament el model actual
perquè és bàsicament avançar una setmana
a l'inici del curs, el dilluns 7 de setembre,
a canvi hi haurà una setmana de vacances
entre finals de febrer i principis de març
i poques coses més, no?
Sí, mira, els dies...
Exacte, vull dir, és que el canvi relativament
és petit quan es mira en perspectiva.
Sí que és cert que probablement no les...
Vull dir, segur, i ja ho manifesten alguns col·lectius,
introdueix canvis en la dinàmica de funcionament
dels centres, bàsicament del professorat,
perquè aquesta setmana que introduïm,
que és una setmana a totes...
La proposta del govern és que és una setmana
de consideració de vacances per a tothom,
la introduïm a efectes dels alumnes,
una setmana d'avançament de curs, com bé comentaves,
a efectes del professorat,
com que s'han de tenir els dies per preparar el curs,
perquè tots són molt professionals i ho volem preparar bé,
doncs els haurem d'incorporar la primera setmana de juliol,
que el govern i el Departament d'Educació ja ha assumit el compromís
que les plantilles estan anant assignades al centre,
per tant ja podran començar a fer aquesta preparació,
que és molt important, i això hi estem tots d'acord.
L'avantatge de treballar, si em permets el comentari,
l'avantatge de treballar el debat a través del màxim òrgan de participació
que té el sistema educatiu, que és la Conselló Escolar de Catalunya,
és que tot el debat està recollit en actes.
Jo personalment, per la subcomissió en què treballo,
he estat en aquest debat,
per tant soc perfectament coneixedor dels consensos que hi ha,
i en els documents està recollit.
Tothom entén, tothom entén que l'educació,
que si féssim un resum, una simplificació probablement molt forta,
però bàsicament és la construcció d'hàbits
i un procés de construcció també del coneixement,
les pauses excessivament llargues,
és perdre l'oportunitat de consolidar hàbits i aprenentatges.
No tenim cap país de referència a Europa,
amb aquests països que ens volem comparar a l'hora dels resultats,
que tinguin uns procediments, uns horaris,
unes organitzacions com les que tenim nosaltres.
No és el model realment que ens homologaria a Europa,
és una aproximació.
I de fet, en el sí del Consell Esquerra de Catalunya
va haver una unanimitat, un consens molt ampli
que hauríem d'anar de manera ràpida o decidida
cap a aquest model dels cinc períodes,
que voldrà, per tant, dir que en quant que no estem parlant
de menys dies lectius,
caldrà incorporar probablement més dies de treball en el mes de juliol.
Hem de pensar que hi ha elements empírics
també per prendre aquesta decisió, aquests calendaris.
Això ja ho va entendre la Comunitat Educativa Europea
i per això avançat en aquesta direcció.
Si jo li ensenyes les corbes, per exemple, de salut,
de baixes, del professorat,
veuria que hi ha una correlació altíssima,
perquè és evident, si tu tens una organització de temps
que estressa, tots sabem avui dia
la relació que hi ha entre l'estrès
i la predisposició a la malaltia.
El que li passa als adults,
evidentment també li passa als alumnes.
Hem de racionalitzar aquests temps de treball i de descans,
perquè la tasca educativa ningú pot discutir
que cada vegada és més complexa
i necessita i produeix un factor de desgast
en les persones i en els professionals.
Per tant, això és necessari.
Per tant, el calendari del curs escolar del 2010-2011,
segons el Departament d'Educació,
seria un primer pas per aproximar-nos en el futur
d'aquí uns anys a mig termini
a un veritable calendari molt més homologable
a altres països europeus,
amb més festes, més vacances pel mig
i un allargament del curs en la part final,
és a dir, de cara a l'estiu.
Això ho pot assumir el govern actual
i ho haurà d'assumir qualsevol govern
que vingui al darrere,
perquè això està recollit com a petició explícita
en el Consell Escolar de Catalunya.
Que els governs poden canviar,
però els representants de la societat
que estan en el Consell Escolar de Catalunya,
això té una certa estabilitat.
Com els representants del sector sindical
tenen estabilitat, alguns d'ells, de més de 20 anys.
Aquests no canviaran.
I allò que han censuat té un pes important.
Ara, és evident,
hi ha qüestions en què no ens posem d'acord.
Si estéssim davant d'un escenari
en què hi ha un consens d'una alternativa,
però no és el cas.
Aquí l'alternativa és o ens quedem com estem
o que el govern prengui les decisions.
Quan un govern es troba amb aquesta disjuntiva,
s'hi ha d'actuar amb responsabilitat,
el que ha de fer és proposar una resposta, una solució,
perquè els reptes que té l'educació,
tot i que ho fem bé,
tot i que ho fem bé,
i s'ha de dir,
i tot i que els reptes que ha tingut la nostra societat
han estat molt importants en els darrers anys
i en bona mesura s'han suportat i s'han resolt
per la professionalitat de sectors fonamentals
d'atenció a la ciutadania,
com és salut i educació,
per això no vol dir
que noves dificultats,
nous reptes,
no es poden resoldre amb belles fórmules.
Hem d'explorar nous espais.
Perquè, mira, una dada curiosa,
en aquest curs escolar
tenim tants alumnes en el sistema educatiu
com en l'any 93.
El curs 90-93.
Però tenim 20.000 professionals de l'educació més.
20.000 sobre 60.000.
20.000 sobre 60.000 és
on abans hi havia dos,
ara n'hi ha tres.
La societat té el dret de preguntar-se.
Tot això,
per què no ens homologa els resultats d'Europa?
Doncs hi ha moltes explicacions,
no és responsabilitat dels professionals de l'educació.
A fi de compte, som un país que fa 100 anys
teníem el record d'analfabetisme a Europa,
que ens hem incorporat a la democràcia molt tard,
que encara vivim amb una certa vergonya i angúnia
a l'episodi de la Guerra Civil.
Que la dona se va incorporar a les votacions
també fa quatre dies, com aquell que diu.
O sigui que hem arribat als últims,
diríem, a molts referents de progrés d'Europa
i ara tenim l'aspiració de semblar-nos en els resultats.
Això té un recorregut, també.
Per tancar el tema, senyor Villena, del calendari escolar,
a les hores dades concretes, el curs 2010-2011
començaria, com deia, el 7 de setembre.
Una altra novetat seria que el 7 de gener del 2011
ja seria dia a l'actiu,
és a dir, els alumnes tornen a les classes l'endemà de Reis
i després, aquestes vacances d'hivern,
aquesta setmana de vacances,
serien tots els alumnes, tots els centres
en la mateixa setmana?
Aquí hi ha un dubte que li pregunto
o es podrien repartir entre dues setmanes?
La proposta, això és el que els oïdors,
probablement els oients els hem de comentar,
tot i que portem un any i mig treballant
per buscar aquests espais de consens
i ens ha portat a la conclusió
que arribem fins on arribem,
perquè cadascú té les posicions legítimes,
ara el govern pren la decisió
de donar una resposta.
Escoltant el que s'ha dit,
veient aquells elements en què hi ha consens
i aquells en què no,
però una resposta que ha de ser coherent
amb la llei d'educació de Catalunya,
en un context en què hi ha un ampli consens parlamentari
que és qui legitima les polítiques educatives
i unes polítiques del govern actual.
En aquest context, la proposta ha de ser coherent.
I ara què ve?
Ara ve un nou procés,
jo de fet aquesta mateixa tarda
m'incorporo als treballs
de la subcomissió del Consell Escolar de Catalunya,
que en formo part,
com a president del Consell Escolar Territorial,
per fer els dictàmens ja sobre les propostes
de normativa que fa el departament.
O sigui, tornarem a estar en un altre procés
on tothom podrà tornar a dir la seva
sobre la proposta final
que posa el departament damunt de la taula.
I tothom ho podrà dir.
Això és públic, en actes,
i per tant, tothom podrà manifestar la seva posició.
Però el que ha quedat clar,
i qui van poder veure el programa de 59 segons ahir,
amb el president de la Generalitat,
li van fer la pregunta sobre l'horari
i va dir, clar i català,
es mantindrà l'horari.
Escolta, jo, el que diu el president...
Però el tema del calendari, aquest no me la respost,
perquè encara no és definitiu,
aquesta setmana de vacances,
si seran tots els centres en una...
La setmana de vacances,
el que la proposta recull és que aquesta setmana
de vacances del febrer,
que admet...
Dues possibilitats.
Dues possibilitats.
Es decidirà en l'àmbit dels consells escolars territorials.
L'estructura, diríem, de participació del sistema educatiu,
hi ha el Consell Escolar de Catalunya,
hi ha els consells escolars territorials,
i després tenim els consells escolars municipals,
seria una mica l'estructura,
i els consells escolars de centre,
per entendre'ns que és el de govern del centre.
Aquesta decisió quedarà en l'àmbit,
la decisió última la tindrà,
tal com diu la proposta,
el director o directora dels serveis territorials,
ha escoltat el Consell Escolar Territorial.
Allà tots els representants de la comunitat educativa
tindran ocasió de manifestar les seves prioritats
i decidirem en aquell consens que assolim en el territori.
I aquella setmana de vacances,
que aquesta és la pregunta que s'està fent
sobretot als pares i mares,
aquella setmana de vacances,
què passarà als centres educatius?
Tancaran?
Serà autonomia de cada centre que decideixi el que vol fer?
Hi haurà activitats extraescolars pels alumnes?
Cadascú ho decidirà en el seu moment?
Escolta, passarà exactament el mateix que passa
en els dos mesos i escaig de dies que no hi ha classe a l'estiu.
Hi ha unes convocatòries d'ajuts que es poden acollir AMPAS,
que es poden acollir ajuntaments.
Escolta, tenia una experiència contrastada de plans educatius d'entorn.
Per tant, el departament ja ha garantit
que hi haurà recursos suficients
perquè tots aquells que vulguin organitzar activitats
aquí als municipis hi estan disposats.
jo m'agradaria fer un comentari interessant
i no és una anècdota.
En les sessions de treball del Consell Escolar de Catalunya,
després que hi havia una mica aquest clima
que tothom buscava o aportava elements de dificultat,
de dir això tindrà dificultat,
diríem un cert escenari de resistència al canvi,
vam a una intervenció per part de representants dels sectors de joves,
que estan també representants del Consell Escolar de Catalunya,
que va ser, jo crec que ens va donar a tots una lliçó d'actitud,
perquè va ser una aportació molt positiva
de posar-se a disposició d'un objectiu tan noble
que té una societat com és l'educació,
perquè totes les associacions juvenils, els caos, els escoltes,
tots posaven a disposició de col·laborar
en què aquesta setmana tingués, per què no,
si fos un espai d'oci,
però a la vegada un espai amb valor afegit.
També educatiu, de convivència.
Aquí tothom ja està disposat a col·laborar,
jo estic segur que les associacions de pares i mares,
i així ho han manifestat,
evidentment fan aquesta reclamació,
el govern ja ha dit que sí, que no pateixen,
que això ja serà,
i crec que s'organitzarà perfectament
amb la col·laboració d'ajuntaments,
d'associacions de pares i mares,
i amb els recursos que aportarà,
que allà ho està fent,
perquè si s'han de figir més,
s'aportaran per part del Departament d'Educació.
Permetim fer un incís,
perquè acaben de sonar fa uns instants
les sirenes d'activació del pla secta,
són unes sirenes que s'estan fent un exercici,
ho estem recordant ja des de fa dies,
i ho hem estat explicant a primera hora del matí,
que primer s'activaven les sirenes del pla secta
del polígon petroquímic nord,
i ara fa uns instants s'acaben de sonar,
ho sentíem des d'aquí de fons,
de lluny sentíem des d'aquí,
des dels estudis de Tarragona Ràdio a l'Avinguda Roma,
les sirenes d'activació del pla exterior de la química
del polígon sud.
És un exercici, és un simulacre,
en tot cas d'aquí uns minuts,
i ho estem dient els oients del centre de la ciutat
i de la zona de Ponent,
escoltaran les sirenes de desactivació d'aquest pla secta.
I d'aquí uns instants,
també d'aquí pocs minuts,
anirem amb la unitat mòbil
fins a un dels punts de trobada
amb l'administració avui,
per valorar aquest exercici de les sirenes,
que és precisament un centre educatiu,
l'IES Vidal i Barraquer.
Tot això per tota aquesta gent,
per tots els oients que estiguin escoltant
o que hagin escoltat fa un moment
les sirenes d'activació del pla secta.
Senyor Villena,
deixem el tema del calendari escolar,
que Déu-n'hi-dol que segur que dona encara de sí.
Li pregunto,
ja que ara parlàvem que anirem d'aquí uns instants
a l'IES Vidal i Barraquer,
parlem d'equipaments educatius,
tenim un equipament nou a la ciutat de Tarragona,
que de manera provisional
s'ha instal·lat a la plaça Imperial Tàrraco,
és a l'IES Tarragona, Tarragona 2.
Com està funcionant?
Ara que ja portem ben bé un parell de mesos o més,
dos mesos i mig,
o gairebé tres,
de funcionament del centre.
Quina valoració fa el departament?
Bé, jo cada vegada que trobo el seu director,
el senyor Jordi Dols,
és una expressió d'entusiasme
i de satisfacció
perquè el projecte va endavant
i amb els paràmetres que vam establir en el seu moment
hi ha plena satisfacció.
per part de tothom.
Si em permets aprofitar
el tema que has obert,
doncs parlem d'aquest com a equipament nou
en una ubicació provisional
que no em cansaré d'agrair
la col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona
perquè hem estalviat
el fer-ho amb instal·lacions,
diríem, dels mòduls professionals,
que sempre tenen una certa
percepció equívoca,
però que en tenim més d'equipaments nous.
A Tarragona jo crec que es pot sentir
molt satisfeta de la feina feta en equipaments educatius.
Tenim la instal·lació de l'Institut de Sant Salvador,
tenim la important intervenció en l'Institut Martí Franqués,
tenim la important actuació en l'Institut de Vidal i Barraquer
i tenim a punt de començar ja les obres,
però apunt a punt,
de la nova escola
ubicada darrere del Joan XXIII.
Ara li anem a preguntar,
primer, les del Vidal i Barraquer i les del Martí Franqués,
aquestes obres de remodelació estan ja engestides,
falten coses?
Bé, al Martí Franqués tenim acabada
la intervenció de la primera fase,
quan s'intervé en un edifici
que ja té una certa edat,
tot i la solidesa que té l'edifici,
com que els estàndards es modifiquen
i passen els anys
i els estàndards, diríem, de seguretat s'actualitzen,
doncs ens queda alguna petita intervenció a fer d'un reforç
i després queda la segona fase,
que la segona fase és la que incorpora
aquest pavelló poliesportiu,
el que en diem un PAF2,
que ho fem conjuntament amb Esports i amb l'Ajuntament.
És un model d'equipament
que té un ús, jo crec que optimitzat,
més no es pot demanar,
perquè servirà pel centre educatiu
i servirà per la ciutat.
I quan es farien aquestes obres?
Bé, això ja és una qüestió de pressupostari,
això s'escapa al director del Saber Territorial.
És una qüestió de conjuntura econòmica
que tothom ho pot entendre.
La prioritat en aquest moment és
vestir, servir,
el que és l'ensenyament obligatori,
en primer lloc,
la formació professional,
perquè ens hi juguem molt en la formació
en aquests moments de context de crisi econòmica,
per estar preparats per fer la sortida,
quan la situació es redreixi.
Per tant, els equipaments aquests esportius,
en general en tot el país,
estan en un nivell de prioritat
que no és el màxim.
Però que en aquelles situacions
en què hi ha la concurrència
de l'actuació de diferents administracions,
alguns d'aquests sí que molt probablement s'avançaran
perquè són projectes compartits.
Per tant, s'entén que tenen un valor afegit
com a expressió de projecte compartit.
El Vidal i Barraquet està tot acabat?
El Vidal i Barraquet tenim acabat
l'edifici nou, per dir-ho d'alguna manera,
que és el que permet guanyar espais,
uns espais magnífics.
Jo crec que ara que no tenim les instal·lacions Sant Jordi,
quan un baixa per l'Avinguda d'Andorra,
sobretot a la nit,
i ara que es fa de nit aviat,
i veu aquell edifici encès,
amb aquell disseny modern,
amb aquella façana de vidre i amb aquells colors,
realment és molt agradable a la vista,
però és que el vist de dintre
encara és molt més agradable pel treball.
I hem guanyat també una escala
que permet la mobilitat interna,
que arquitectònicament és impressionant.
Jo recomano la visita,
només cal entrar al hall del Vidal i Barraquet
i acostar-se...
El primer que et trobes és a l'espai de cantina
i al costat es pot veure l'escala.
Ara el que estem acabant
és l'estratègia normalment
quan fas una obra,
quan el centre està en funcionament.
Ara s'han ocupat a l'edifici nou
i estem acabant,
i aquest es veu des de fora,
es veu des del carrer,
darrere de la subdelegació del govern,
es veu que estem acabant
tota la façana al pis de dalt.
El que està acabat també és la intervenció
que hem fet sobre l'espai del saló d'actes,
el gran saló d'actes que tothom coneix
del Vidal i Barraquet,
on precisament vam fer l'acte de jubilació
la setmana passada,
un acte molt entranyable
i amb un espai molt agradable.
Pel que fa al tema del Terraona 2,
que de manera provisionali funciona bé
a la plaça Imperial Tarracó,
del nou edifici, de la nova ubicació,
tenint en compte que pel plenari de l'Ajuntament
passava fa poques setmanes
la cessió dels terrenys a la Generalitat,
ara el paper l'assumeix el seu departament,
el Departament d'Educació?
Sí, a veure,
el primer pas que fa un Ajuntament
quan ha de fer una cessió d'un solar
és fer el ple on s'acorda la cessió.
Després ve tota una fase, diríem,
tècnica de lliurement de documentació
al Departament d'Educació,
que en funció de variables urbanístiques,
d'informes de diferents administracions
i una mica de l'agilitat
que tingui també l'administració municipal,
doncs pot trigar més o menys temps.
Nosaltres no hem completat encara l'expedient,
no tenim, diríem, tota la documentació
que permetria al Departament
portar això a un acord de govern,
però bé, comença a arribar.
És el procediment ordinari, eh?
En ocasions el que, clar,
es visualitza molt el moment que es fa la cessió,
perquè normalment mou ple,
i com que aquest ple, doncs,
i aquesta cessió de solar,
doncs tenia algun element de discrepància
en el sector on anirà ubicat,
doncs potser li ha donat més notorietat.
Però el que ha fet és dir,
marcar el tret de sortida,
marcar el punt d'arrencada,
que és molt important,
és importantíssim,
ara vindrà tota la fase de documentació tècnica,
i quan això estigui complet,
llavors quan ja el Departament d'Educació
porta a acord de govern
el que hi hagi dotació pressupostària.
El que està clar,
o en fi, o m'ho sembla a mi,
i suposo que això és el que es pregunta als ciutadans,
és que com a mínim necessitarem tot el 2010
de tramitació tècnica,
de preparació del projecte,
o potser fins i tot més,
i que serien el 2011
quan es podria començar a construir el centre.
Sí, treballem en aquest escenari.
A veure, ens demana a tots
un grau de diligència important
per no posar-nos en situacions
que siguin complexes de gestionar.
Però fins i tot, clar,
a veure, les administracions,
quan fem la creació d'un centre nou,
has de valorar totes les contingències,
les immediates,
però també les de mig termini.
Evidentment, per totes aquestes situacions,
sempre hi ha un plan B,
perquè a vegades hi ha situacions...
A veure, el 2007 ningú s'esperava
que l'impacte de la crisi
ens fes canviar totes les previsions
que hi havia d'intervencions
i d'accions de govern.
I, clar, en aquest cas,
l'economia mana,
perquè si hi ha ingressos
no es pot fer despesa.
Sí que hi ha la vida d'endeutament,
però també té un límit.
Tots ho sabem.
Per tant, treballem en aquest moment
en un ritme correcte,
contemplem que pugui haver
alguna situació excepcional,
com sempre s'ha de fer.
Jo crec que això és un treball, diríem,
de planificació responsable,
però estem en un calendari correcte.
Acabem amb el que ja deia
del Col·legi de Tarragona,
aquest Saïm Nou,
Col·legi d'Infantil i Primària,
que s'ha de construir,
que està planificat a la zona de Joan XXIII.
l'inici de les obres és immediat?
És molt immediat.
De fet,
hi havia una petita tramitació
de la Comissió de Cultura,
perquè, ja sabem que Tarragona,
quan s'han de moure terres,
sempre hem de ser respectuosos
i vigilants,
que estiguem malmetent
cap resta arqueològica.
i quedava aquest petit tràmit
que,
si s'ha seguit el calendari
del que jo tinc informació,
crec que o està ja resolt
en la darrera Comissió de Cultura
o es resoldrà en la darrera
que es farà aquest any.
A partir d'aquí,
l'Ajuntament ja podia emetre
una llicència inicial d'obres
que permetrà ja a l'empresa
començar a treballar.
L'empresa està en punt
per començar a fer les obres.
Amb aquest Saïm de Tarragona
i amb la planificació que ja dèiem,
aquest procés del Tarragona 2,
de l'Institut,
creu que ja el mapàs educatiu de Tarragona
quedaria prou complet
pel que fa equipaments,
pel que fa centres,
per molts anys?
Ens queden unes quantes coses
perquè ens queden centres de primària.
Tenim l'oferta de primària
que en principi la planifiquem
com un institut d'escola
a la zona de la Rebassada,
que és un centre que ara tenim
en instal·lacions provisionals magnífiques,
amb unes vistes al mar envejaules,
però que són provisionals.
I tenim també un centre aponent
que està en instal·lacions provisionals.
Tenim algun centre educatiu
que necessita,
i que ja està previst,
ja està programat,
fer un edifici nou,
com seria, per exemple,
l'escola de la Floresta.
Quan això estigui resolt,
quan totes aquestes qüestions estiguin ressoltes,
el mapa està força ben dibuixat,
si es confirma la tendència
a estabilitzar-se el creixement de població,
perquè hem tingut en aquests darrers anys
uns rimes de creixement
que aquest país no els havia viscut
feia moltíssims anys,
però hem estat capaços de donar resposta.
Bé, però té les seves complicacions,
perquè tot això, l'urbanisme,
els poms,
és complicat.
Sempre hi haurà reptes
per fer de nous centres educatius.
Acabem.
El tema de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Avui, abans ho comentàvem
amb el temps de la Tartula,
més avui,
hi ha una informació al diari
al punt recordant
que fa ja aviat mitjan
que va venir el conseller Maragall
del conseller d'Educació
a signar l'acord amb l'Ajuntament,
però encara no hem avançat gens
en el tema de la EOI.
Com a responsable del departament a Tarragona,
com ho tenim, senyor Villena, el tema?
Bé, clar,
jo nego la major,
que no hem avançat gens,
perquè clar, jo conec els detalls
del procediment, els procediments...
Qui coneix l'urbanisme,
només caldria preguntar-li
a algú que s'hagi fet una casa,
que hagi fet autoconstrucció,
i segur que sap
que els processos administratius
tenen la seva complexitat.
Si a més a més afegim
que aquí hi ha una fórmula
que és novedosa,
una fórmula que és novedosa,
obrir camí sempre
afegeix algun element de complexitat,
perquè aquí l'Ajuntament de Tarragona
jo crec que ha de fer un treball magnífic,
perquè a més a més
que la ciutat ha rebut
una inversió en educació importantíssima,
com mai,
en la història d'aquesta ciutat,
amb tots aquests centres
que han repassat,
que han fet inversió,
a més a més ha aconseguit
amb una fórmula creativa
garantir-se
que fem la intervenció
també de l'Escola Oficial de Domes,
perquè lidera el procés
l'Ajuntament,
però amb el finançament,
evidentment,
de qui toca,
amb el finançament de qui toca.
tot i que també en aquest cas
té un element
també novedós,
que és que
és la Generalitat
que hi aporta el solar també,
que no és tampoc
un cas general.
Però, a veure,
la tramitació continua,
vull dir,
tota la tramitació
que s'ha de fer
a través d'Economia i Finances
per preparar
el que és el dret de superfície
que permetrà a l'Ajuntament,
per tant,
fer el procés de finançament,
les tramitacions
que ha de fer l'Ajuntament
per buscar
la via de finançament.
És un pressupost important,
estem parlant
de vora de 8 milions d'euros.
Això,
d'intervenir una entitat
financera,
ja sabem com estan
les finances en aquest moment.
A veure,
totes aquestes tramitacions
estan pràcticament,
pràcticament a punt.
Jo crec que
podem...
M'agrada ser molt prudent
en aquestes qüestions,
perquè generar expectatives
en una conjuntura
com la que tenim
és un risc.
Però jo crec que
podrem parlar,
diríem,
d'allò que el ciutadà
no té per què conèixer,
dels processos de tramitació,
llavors, clar,
de la manifestació del conseller,
tothom tindrà la percepció
que passa alguna cosa
quan algú digui
ja està la licitació,
quan algú digui
l'Ajuntament
ja té el finançament
i ja està tot a punt per...
Quan arrenqui la licitació,
que d'alguna manera
és la formalització
que ja hi ha
la capacitat financera
per contractar
l'execució de l'obra.
Jo crec que podria ser
un magnífic regal
de Nadal o de Reis,
deixem-ho així.
Doncs,
ens quedem amb aquest regal,
amb aquest anunci.
Senyor Villena,
Déu-n'hi-do el que hem pogut parlar,
queden moltes altres qüestions educatives
que ja abordarem
en una altra entrevista.
Gràcies per acompanyar-nos
aquest matí
durant una estona
aquí a la Sintonia
de Tarragona Ràdio.
Fins la propera.
Moltes gràcies, Ricard.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.