Doncs és el moment de tornar a l'antic edifici del Mercat Central de Tarragona.
És la sala singular que s'ha triat justament per donar a conèixer
aquests joves creadors en el camp de la fotografia.
De fet, una de les aspiracions de l'ESCAN és aquesta,
donar a conèixer obra, en alguns casos inèdita,
en altres obres de joves talent, Latent.
És una exposició que s'inaugura demà.
I Jordi, jo ara aquí davant de l'ordinador tinc el que és, diguem-ne,
la programació i veig algunes de les fotografies que es poden veure
i són realment extraordinàries.
Sense anar més lluny, aquí tinc una que es diu
La Creciente Los Isleños del Delta del Río Paraná,
d'un jove fotògraf argentí que estarà aquí a la seva obra.
I si aquesta és una mostra només del que podem veure,
es presenta un ESCAN magnífic, no?
Nosaltres, a Yolanda, bon dia en el moment,
hem tingut l'oportunitat de xafardejar,
de colar-nos entremig dels treballs,
perquè encara estàs acabant dins d'aquesta exposició
i realment és força espectacular.
L'any passat, si us recorden, vam anar també
amb la unitat mòbil en aquella ocasió al Tinglado,
on estava la primera edició del Talent Latent.
Ja vam dir que ens vam quedar força impressionats
perquè n'aduríeu i en aquesta segona edició
el nivell dels treballs de ben segur que no ha baixat.
Si us sembla prou, podem parlar d'aquesta exposició
i en el conjunt d'aquesta segona edició del Festival ESCAN
amb la seva directora, la senyora Mariana Fernández.
Què tal? Bon dia.
Bon dia.
Gràcies per atendre més enmig de la presentació.
Li agraïm especialment que atinguin directe els micròfons
del matí de Tarragona Ràdio.
L'any passat l'ESCAN va arrencar amb una primera edició,
una primera edició que els organitzadors qualificaven
de molt important perquè significava crear un certamen d'aquest tipus
i a més a més portar-lo a Tarragona.
El certamen s'ha consolidat, no és via anual, és anual.
Com s'encara aquesta segona edició de l'ESCAN, doncs?
A veure, consolidat potser és pretendre molt,
però sí, com ha dit l'alcalde, hem aprovat l'assignatura
de la continuïtat i esperem superar-la.
Es presenta, o sigui, l'estructura respecte a l'any passat
no l'hem canviat, es manté sempre una línia de reflexió
entorn de la fotografia per un cantó a través d'obres d'autors
que estan treballant en aquests moments i que ens conviden
a una reflexió generacional dels temes que importen els fotògrafs,
en aquest cas, però que és un reflex, crec, del que importa a la societat.
I per l'altra, una línia ja més teòrica, que té dos àmbits,
que té un diàleg, que està passant a internet en aquests moments
i que el dia 13 concluirà el Teatre Metropol de la ciutat,
i el simpòsium, que és una estructura de congrés
que es fa a la Universitat Rovira i Virgili,
on es reflexionarà sobre la teoria de la fotografia
i sobre la pròpia essència de la fotografia.
Què és aquest llenguatge? Com ens afecta? Com ens envolta?
Com l'entenem? Com l'hem de llegir? Etcètera.
És un festival, per tant, que continua mantenint aquesta doble
bastant d'una banda per captar el públic en general
amb aquestes exposicions. Ara en parlarem.
I també aquesta part més adreçada als professionals,
perquè fa aquest simposi l'any passat,
es van fer la segona edició d'unes jornades
d'àmbit molt general sobre les fotografies,
unes jornades que vostès qualificaven de molt importants.
No sé quina valoració en fan un cop ja analitzades
les conclusions d'aquella primera edició
i com han enfocat la segona edició d'aquest simposi.
A veure, aquelles segones jornades eren hereves
d'unes primeres jornades que es havien fet a l'any 81
i pretenien analitzar l'estat de salut de la fotografia al nostre país,
sobretot pel que fa a infraestructures culturals
i de l'administració pública en concret.
Les conclusions derivades d'allò haurien de servir
perquè Consell de les Arts, Departament de Cultura,
Ajuntament de Tarragona, Ajuntaments de tot arreu,
o sigui, cadascú pogués assumir unes competències
perquè és evident que en l'àmbit fotogràfic hi ha mancances.
Hi ha mancances que potser...
Quina és, senyora directora?
Doncs segurament hi ha una mancança en l'àmbit educatiu,
o sigui, com s'ensenya la imatge des que som petits.
Ja no estic parlant d'universitats,
estic parlant de com, com a ciutadans, diguéssim,
estem envoltats d'un llenguatge
que moltes vegades ens és difícil d'entendre,
o sigui, no, ens sembla que l'entenem,
ens mengem totes les imatges sense reflexionar-les
i en canvi en un text segurament serem molt més capaços de dir
això és bo, això no és bo, aquest senyor m'està enganyant,
en fotografia ens ho mengem tot,
llavors ens fa falta una educació.
I que hem de tenir una assignatura sobre fotografia primària?
Doncs jo crec que és un llenguatge prou important,
i no parlem a nivell artístic,
estic parlant a nivell de llenguatge que l'utilitzem
per fer els nostres àlbums,
que s'utilitzen en medicina, que s'utilitzen en història,
en premsa, etcètera.
Sí, i ara amb la fotografia digital és obvi que l'expansió ha estat brutal.
Exacte, llavors crec que fa falta una conscienciació
i ser conscients que les fotografies no són coses,
no sé com dir-t'ho,
que ens les mengem sense dirigerir-les, no?
Llavors aquí fa falta una educació,
això va sortir,
hi ha mancances en àmbit de patrimoni,
hi ha un museu d'art nacional
que té un departament de fotografia,
però segurament hauria d'estar molt més potenciat
si no volem d'aquí 20 anys veure
com alguns autors nostres estan en museus estrangers,
com han anat passant tota la vida
i no els tenim en el que és un patrimoni museístic,
hi ha feina a fer,
segurament amb arxius,
per donar-los a conèixer,
per saber quins fons històrics tenim,
no sé.
Va establir l'any passat una radiografia
i ara es busca aprofundir en un aspecte concret.
Sí, el que passa és que no és competència d'ESCAN,
o sigui, ESCAN ha de ser, com ha dit el conseller,
un punt de trobada, un punt de reflexió,
un punt d'intercanvi,
que enriqueixi artistes,
que enriqueixi visitants,
que enriqueixi ciutadans inquiets per la cultura,
que puguin veure que a partir d'aquí
un es pot inspirar,
un pot aprendre,
i hem de deixar tot aquest altre àmbit
que es va analitzar a ESCAN,
però no es va analitzar per assumir-lo des d'ESCAN,
sinó per explicar a les institucions
una mica quin era el panorama.
Llavors ens hem de centrar,
ser humils,
això és un certamen,
un certamen que vol créixer en qualitat,
no en quantitat,
que vol aportar un programa molt coherent
de tot el que seran les exposicions de fotografia a la ciutat,
o sigui, que quan algú ens visiti des de fora
sàpiga que a Tarragona
només veu aquest panorama generacional
de què ens parlen els fotògrafs avui,
no veurem grans fotògrafs,
no veurem Pol Estran,
veiem autors que estan començant a treballar
però que ja tenen un treball consolidat,
un criteri,
una reflexió en la seva obra.
I com ha dit el Pedro,
és important que en tot el...
amb l'obra d'un fotògraf
i que per això ell apuntava
que potser els fotògrafs catalans, espanyols,
no tenen una visibilitat internacional suficient,
és perquè ens falta molta teoria,
ens falta un corpus teòric en els treballs fotogràfics
i això és el que s'ha d'entendre,
o sigui, la fotografia ha anat evolucionant
des del seu naixement fins avui
i avui no s'entén un treball
sense que al darrere hi hagi un esperit
que l'alimenta, l'esperit de l'artista, no?
Llavors no es tracta de fer una foto bonica,
això avui dia, per sort,
ho podem fer gairebé tots,
sinó que aquests treballs
indueixin a una reflexió
i portin una base teòrica,
sàpigues,
els artistes coneixin
amb quin llenguatge estan parlant
i els sàpiguen treballar
per poder transmetre la idea
que ens volen transmetre.
Aquests requisits es compleixen
en els 14 treballs
que podem veure aquí
de 14 joves artistes
en la segona edició de Talent Latent?
Sí, jo crec que es podien veure l'any passat,
es poden veure aquest any
i vetllarem perquè es puguin veure
en el futur.
A mi se'n permet Jordi
fer una petita pregunta
perquè m'agradaria molt
bon dia, primer que tot.
No m'escolta,
en tot cas traslladar-li.
Ella comentava el fet
que no hi ha una presència
als museus, etcètera.
De fet, si anem cap al Museu Nacional d'Art de Catalunya,
la presència de la fotografia
no és ni simbòlica.
Per veure bons treballs fotogràfics
sempre has d'anar a les galeries privades,
generalment.
Clar, si falta aquest corpus,
com bé ella deia,
per consolidar el que és la pedagogia
i la formació,
però si el públic tampoc no pot gaudir
a través dels circuits
com podria gaudir d'altres arts
com la pintura,
doncs encara s'ha de fer molt
en aquest terreny també, no?
Sí, ens comentava la Iolanda
des de l'estudi.
Ara sí que ens escolta,
Joan Maria ens ha proporcionat una ràdio
que de fet al Museu Nacional d'Art
ara no hi ha ni un espai propi.
Sí, hi ha un espai molt petitet, eh?
Hi ha un espai molt residual
que, vaja, segurament s'ha d'incidir
com vostè apuntava més en aquesta línia, no?
Sí, i segurament el que s'hauria de pretendre
a llarg termini
o polítiques d'un abast més ampli
és que la cultura es vagi despolititzant,
o sigui que aquestes coses
no depenguin d'un canvi polític
perquè és que si no
sempre anem fent passos
que tenen una vigència molt curta,
de quatre anys, si vols tu, saps?
Escolta'm, i si la fotografia interessa tant
perquè jo crec que tinc la...
i vaja, no sé jo l'han de...
corregeix-me,
però tinc la sensació
que la fotografia ens interessa a tots,
per això que comentava
que està a l'abast de tothom,
que la manipulem,
que hi juguem amb ella fins i tot nosaltres,
per què costa tant donar aquest àmbit,
donar aquest sal endavant?
Doncs potser precisament per això,
o sigui, arrastrem una tradició
en el món de l'art
en què l'art de per si era dificultós,
era... també sabia ser artesà,
sabia...
la fotografia sempre ha anat lligada
una mica a aquesta problemàtica,
o sigui, fotos en podem fer tothom,
costa molt que des d'un nivell institucional,
inclús a un nivell de públic,
valorar una fotografia com a obra d'art,
inclús a nivell mercantil,
ha estat costant,
o sigui, ara sembla que s'ha posat de moda,
està als museus,
els col·leccionistes compren, etcètera,
però sí que ha costat precisament per això,
o sigui, aquest ha sigut el seu gran mal,
perquè és un llenguatge,
o sigui, no sé,
abans ho dèiem,
quan xerrem o fem la llista de la compra
o utilitzem la paraula,
que és el mateix que utilitza el poeta,
llavors en fotografia l'utilitzem tots,
però hi ha poetes,
hi ha artistes,
i llavors hem de saber veure
aquesta diferent utilització,
que moltes vegades no es veu.
Digues, digues, Jolanda.
No, volia comentar a la Mariona
que justament les galeries d'art privada
es contemplen,
hi ha exemples aquí a Catalunya,
a Barcelona en particular,
galeries que tenen col·leccions de fotògrafs
realment magnífiques,
i el paper que ha jugat internet
en el tema de l'accés del públic
a la fotografia,
em refereixo,
no tant en el que és la manera de treballar,
moltes vegades,
com que no tenim accés als museus,
com deies,
algunes galeries ens agafen lluny de casa,
internet està fent molt bona feina
en formació de públic
en quant a fotografia, no?
Sí, l'únic...
Però no és el mateix, eh?
No és el mateix.
No és el mateix perquè també contribueix
a que la fotografia perdi
el seu component d'objecte.
Llavors jo crec que actualment,
els artistes,
a vegades ens queixem,
grans formats,
no sé què i tal,
jo crec que és una mica
un desvincular-se
de la fotografia en pantalla,
o sigui,
de crear un objecte d'art
i una obra
i diferenciar-la,
perquè, clar,
les imatges de talent latent
segurament molta gent
les veurà en pantalla
i potser mai les veurà en directe.
No té res a veure
a veure una fotografia en pantalla.
Sí, llavors,
jo crec que per això també
els autors actualment
estan mimant molt
aquest aspecte d'objecte,
de l'acabat,
d'un paper de cotó,
per recuperar d'alguna manera
aquesta essència,
d'obra d'art,
saps?
Perquè si no són imatges,
són imatges líquides,
són imatges que estan a tot arreu,
no?
L'any passat asseguro
que vam gaudir moltíssim
de l'obra d'aquests artistes,
del talent latent,
és que no ens les acabàvem
i em penso que en guany
es passarà igual,
perquè hem vist alguna en catàleg
i realment
és extraordinària aquesta mostra.
Sí, són treballs molt macos, sí.
Moltes gràcies, Mariona.
De res.
Deixem apuntar-li,
si tenim un minut,
una última qüestió.
Un minut ens, efectivament.
Molt ràpid.
referent a fins a quin punt
és complicat aportar
un certamen d'aquest tipus,
un certamen d'àmbit nacional
en una ciutat com Tarragona,
tenint en compte
que Barcelona
sempre ha pretès dir molt.
A veure,
amb això tenim,
avui deia,
hi ha expectatives
de gent de Barcelona
que no han entès
per què Tarragona,
però ho entendran,
n'estic segura,
vull dir que tothom que ve
finalment es fa fan
i després,
la complicació,
diguéssim,
és intentar posar
en un engranatge
d'un ajuntament,
d'un departament,
el fet de funcionar junts
i d'incorporar feina
a la gent que treballa
el propi,
o sigui,
anar incorporant això
potser és el més difícil,
anar trobant,
saps,
una mica,
incorporar escana
en la gestió de l'ajuntament
sense que canviï el personal,
saps?
Vull dir que,
clar,
és una feina important
per a molta gent
que treballa a l'ajuntament.
Llavors, sí.
Un repte que de mica en mica
es basulina.
Senyora Mariana Fernández,
moltes gràcies
i felicitats
i sort amb aquest escant 2009.
Moltes gràcies a vosaltres.