Ara passant 10 minuts de les 12 del migdia,
ja està entre nosaltres,
és l'artista tarragoní Rubén Fernández,
experimenta dins del que és la seva manifestació artística
amb l'anomenat body art,
ho podem dir en català perquè també el podem aconseguir així,
l'art del cos, en definitiva,
és un punt de partida i és una referència
per fer moltíssimes obres artístiques.
La prova la tenim recentment a Guardonat Bilbiola,
que com sabeu ha estat Premi Internacional a Catalunya,
és l'artista nord-americà, de fet ja fa temps que treballa
en el que és l'art del cos,
sobretot en el que és el tema de videocreació,
i ell sempre diu que la seva gran inspiració
ha estat el càntic espiritual de Sant Joan de la Creu
i a més a més també tot l'art romànic i l'art religiós.
No busquem paral·lelismes,
però sempre que un corrent es manifesta,
els artistes, lògicament, tenen punts de connexió.
I en aquest sentit, Rubén, bon dia.
Bon dia.
Benvingut a la teva obra,
amb la qual aquests dies et podem començar a conèixer
i que, per cert, s'exposa a l'arxiu Rosselló-Tarracó,
de l'artista en Josep Maria Rosselló,
és la suite de l'artista crucificat.
El Rubén ha tingut l'amabilitat
de portar-nos una fotografia
per contemplar aquesta obra,
que representa el que és el Rubén,
bé, crucificat,
però a la manera molt senzilla,
que això ho parlarem,
molt bàsica,
de com havia estat crucificat en Jesucrís.
Aquesta és la idea.
Sí, té una relació també amb l'obra Magna de Velázquez,
que era molt, molt simple, frontal,
molt humana també,
perquè és un Crist que no està mort,
encara no ha creuat aquest umbral
del més allà,
no ha cruzat aquest umbral mundano,
todavía es un Cristo vivo.
I molt proper, molt senzill, no?
Molt proper.
Quien entiende la religión sabe que cuando el Cristo muere
es cuando pasa a formar parte
de esa religión tan contundente
que es la religión católica.
Clar.
Rubén, tu t'has format a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona.
Quines especialitats o quines feines has de pinturar?
Sí, vaig fer pintura,
ara aplicades al mur,
que et dones pinzallades
i reps una miqueta
de totes les arts
relacionades a una pintura mural.
Això t'ha donat possibilitats
de petit format i gran format.
De tenir un coneixement molt general
del que és l'expressió artística.
Però en aquesta obra et decantes
pels mitjans audiovisuals més moderns,
en aquest cas la fotografia.
Com ha anat això?
Perquè personalment,
després d'acabar també
el curs de les réplicades al mur
a l'Escola d'Art,
m'haig de cantar
per una faceta més
més de dissenyador,
publicitari, sobretot,
per diverses empreses,
de la Costa Dorada i també.
I sempre ho he portat dintre
i m'agrada molt
la fotografia
una miqueta retocada
i amb un toc pictòric,
que és com la fotografia que tenim.
Home, comentaves així
i és el cas de molts joves artistes
que quan acaben el seu període
de formació,
lògicament,
tot el que han après,
doncs l'han d'aplicar,
diguem-ne,
a tasques més mundanes,
per dir-ho així,
perquè també mengeu,
oi?
Oi que mengeu cada dia?
Sí que mengem, sí, sí.
I dius, calla,
potser que tot això que hi ha après
ho apliquen en un terreny,
perquè més cenes no n'hi ha,
ara, com abans, eh?
No, n'hi ha,
però en unes esferes
que són una miqueta complicades.
No és un autorretrat.
Algú t'ha fet aquesta fotografia?
Sí, exacte.
Per tant,
és una feina que heu fet
en aquest, no?
És un projecte en comú,
perquè va bifurcant
diferents projectes,
un que es presenta
com a projecte final
a l'Escola d'Art,
com un projecte
de fotografia i disseny,
que és per part de Martí,
Martí Azull, de Morell,
que m'ha fet a mi la fotografia,
som companys,
vam anar al mateix col·legi
i portàvem unes idees
bastant semblants, també,
perquè un mamat,
em perdó l'expressió,
el mateix és a joves
i era una cosa
que portàvem molt arrelat.
I un dia ens vam ajuntar
i vam decidir
que tenia la mateixa idea
que s'havia de fer.
Tu mateix crucificat,
diguem-ne que
hi ha una intenció ideològica
o és senzillament
pura estètica
triar aquest tipus d'imatge
i aquest tipus de deposició?
No, no, no,
ni molt menys.
Hi ha alguna cosa
més enllà de l'estètica,
del que és la imatge?
I tant,
i tant.
Hi ha un concepte
darrere, no?
Parla una miqueta
del Crist viu,
el Crist com a persona.
Per això,
qui entén una miqueta
de la religió
sap que quan parlo
en castellà...
Tu parla com a trobis
més còmode,
Rubén,
només faltaria.
Me fluyen un poquit
mal las palabras.
I tant.
Cuando el Cristo
está vivo,
lo que te comentaba antes,
todavía no ha cruzado
ese umbral,
todavía no se ha convertido
en el hijo resucitado
de un dios
monoteísta
en su tiempo.
Entonces,
el Cristo como persona
fue un revolucionario.
Per tant,
que és una figura històrica
que a tu t'atreu.
Exacto.
No tant com a icona religiosa,
sinó com a figura històrica.
Exacte.
Contraposo això,
una miqueta,
el Cristo persona
y el Cristo hijo de Dios.
Això no s'improvitza.
Això no és un dia...
Això...
Vaja,
la fotografia,
pensin que ja
no és el Golgota,
segurament.
Ella ens dirà exactament
on està crucificat.
No sabem ben bé
i per això
ens encantarà
que ens ho expliqui
com s'ha anat elaborant
tot el procés de creació.
Jo el que tinc entre les mans
en forma de fotografia
i que vosaltres podeu veure
si aneu a l'espai
Rosselló de Tarragona,
que sempre el Josep Maria
té les portes obertes a tothom.
El que puc veure aquí
és una feina
molt detallada,
molt de creació del dia a dia.
És una composició
que no està gens improvisada
des de la pròpia posició del cos,
que és d'allò més tradicional,
la pròpia creu,
que és d'una fusta
absolutament barroera,
senzilla,
fins i tot,
diguem-ne,
que allà on ha de posar el nom
és com un ferro
que estigui rovellat, no?
i tot té la seva intenció.
Molt senzill tot,
molt bàsic.
Com vau començar
a treballar tot això?
Algú preguntarà,
et vas cursificar de veritat?
Imagino que no.
No, de momento no tengo estigma.
Ja no li mirava les mans discretament,
sense que s'adones,
a veure si per art
arriben aquests límits,
però veig que no.
No, de momento no,
no hace falta tanto,
porque si no mal i vamos.
No cal,
que les mans,
els artistes les necessiteu
per treballar.
Les necesitamos para comer
i para pintar
i para todo esto.
Doncs venga, Rubén,
com ho va anar tot?
Pues bueno,
también teníamos
bastantes lecciones aprendidas
debido al colegio,
debido a...
Has anat a un col·legi religiós,
sí.
Sí, sí.
No és el nom,
però bueno,
sí.
Y bueno,
pues desde pequeñito
lo habíamos
interiorizado bastante,
porque es inevitable
que si te lo están dando cada día...
No,
és la base de la teva cultura,
la teva educació,
clar,
de tot,
sí.
Entonces teníamos
conceptos
bastante arraigados
y sabíamos
bastante bien
cómo fue realmente
la crucifixión
y queríamos ser
bastante fidedignos
a lo que realmente fue.
Claro que no estamos
en aquella època,
no tenemos las mismas maderas,
no tenemos las mismas...
Hi ha una miqueta de gespa
al terra de la creu,
ja ho dic ara,
cosa que m'imagino
que allà aquesta mamá
en ple desert
no hauria de ver-hi,
però bé,
ho heu ambientat adaptant.
Però tampoco
había rastas.
També es veritat,
perquè el Rubén
porta unes rastas
magnífiques,
llarguísimes,
que són l'enveja
de tots aquells
que esperen a tenir rastas
i surt un jesucrist
amb rastas.
Esclar,
que ets tu.
Sí, exacto.
El contrapunto
también a eso,
a hacerlo más mundano.
Tampoco queríamos...
Habría que haber
la posibilidad
de coger a alguien
que fuera más parecido,
pelo rizado,
bárbaro.
I per què et vas oferir
tu mateix?
Porque también quería...
Quería eso un poquito.
Hacerlo más personal,
hacerlo...
És allò que dèiem
de la càrrega ideològica
pròpia.
Sí, sí,
también un poquito
reflejado
en esa ideología
del primer revolucionario,
que fue todo un publicista,
los cristianos
en aquella época
fue algo bárbaro.
Entonces me sentía
un pelín
identificado
con esa revolución,
guardando las distancias.
L'essencia, vaja.
Exacto.
Per tant,
la tenim aquí
amb aquella roba
ruda,
també amb la qual
teòricament
o suposadament
van cruxificar
Jesucrist.
Estàs en la posició
dels braços oberts,
les cames
encreuades.
El que va ser,
diguem-ne,
el treball físic
pràctic
de la fotografia,
com ho vau fer?
A veure.
Bueno, aquí
és que hicimos...
Vas estirar terra,
com ho vau fer?
Per la fotografia.
Sí,
per fer la fotografia
i després fer
tota la composició.
Desde la cruz,
el agujero,
todo lo hicimos nosotros.
La creu es auténtica.
Sí,
la hicimos nosotros.
Eran dos listones,
los buscamos,
que tuvieran eso,
ya lo has comentado
tú muy bien,
que estuvieran un poco
desgastadas,
que no fuera
madera nueva.
Està tot ple d'esquerba,
és veritat.
Exacto.
i la montamos nosotros
y la montamos
y la plantamos
para todo esto
requiere un tiempo.
Aquest és el paisatge real?
Sí, sí,
el paisatge real.
És a dir,
que el que diguem-ne
que...
No hi ha muntatge.
No hi ha muntatge.
És a dir,
que el que està afegit
és el teu cos,
lògicament.
No, no,
jo estava allà encima.
No hi ha muntatge
de ningún tipo.
Jo me subia dos segundes...
Fixa't que jo havia interpretat
que, a veure,
que havíeu fet la foto,
que havíeu anat elaborant
tot un procés,
és a dir,
la creu,
la feu
i la claveu aquí.
Es pot dir el lloc que és?
Que per cert
és una aposta de sol preciosa.
Doncs està propet
de Morell.
I, de fet,
davant
tenia una visió
bastant industrial
perquè tenia
tota la refineria.
És exacte.
És miracra,
la llum.
S'obre la llum al cel.
Era com si...
Sí, sí, com...
No, no,
no vull frivolitzar, Rubén,
però és que em sembla
una feina
molt ben feta.
No està anava al azar
perquè tuvimos que buscar...
No, no, ja es nota,
per això t'ho dic.
Buscar un horizonte
que no tuviera
ningun...
Un referent.
N'un detalle
tampoc
a una torre elèctrica,
no?
No pintava.
Entonces,
tienes que buscar
el punto exacto.
La pregunta del milió d'euros.
Com t'aguantaves a la creu?
Con sacrificio.
Perquè jo aquí
no veig cap cordeta
ni cap lligam
ni cap cosa.
I estàs en una alçada
considerable, eh?
És a dir,
que no és allò
que em poso
la creu tocant el terra
als peus.
No, no.
Estàs pujat.
Pues mira,
si te digo la verdad,
para hacer esa foto
fueron dos segundos.
Fue subir,
hazmela, hazmela, hazmela
y bajar.
Però com et quedaves enganxat?
Mira,
t'explico,
había una pequeña cuña.
perquè ella estic molt intrigada.
Una pequeña cuña,
como el cuadro de Velázquez
en los pies,
que me aguantaba por los talones.
Entonces,
tenía un pequeño apoyo.
Era l'únic suport que tenías
aquí als talones?
Y después tenía unos clavos
aquí en el dorso de las manos
donde yo hacía presión,
me subían con una escalera,
me aguantaban,
desaparecían de cena
y me hacía la foto.
La teva expresión
no es estressada,
sinó tot el contrari.
Té una placidesa
que dius
però com és possible
dos minuts allà
aguantant la pressió aquesta?
Es que quería quitarle...
No has pensat canviar
i passar-te al món
de l'art dramàtic?
Bueno...
Perquè, escolta,
jo t'hi veig possibilitats, eh?
Déu-n'hi-do.
Claro,
también había que tener eso en cuenta,
¿no?
Porque queríamos reflejar...
Ya ha reflejado bastante
la religión católica,
ese mundo de sufrimiento
y de sacrificio
que no es más
basada en la religión católica
en asesinato.
Hablamos claro.
Y no quería reflejar
ese sufrimiento.
La teva expressió
ja és plàcida i de bonomía.
Ara estem parlant amb tu
i tens una expressió
de bona persona,
com si diguéssim,
que es diu ara,
tranquil·la,
no sé si ho ets o no,
suposo que sí,
però vaja,
que aquesta expressió
de placidesa
sí que la reflecteixes,
vull dir,
que és aquest sentiment
que volies explicar.
Va ser complicat, eh?
Estaba apretando los dientes,
de mala manera.
És el que, mira,
ara, clar,
com que jo no ho sabia
i t'ho he preguntat,
ara m'he quedat admirada
de com m'aconseguies,
perquè jo et deia,
què, et vas estirar a terra
amb els braços oberts
i després es va fer el muntatge,
perquè, clar,
aquest estat de relaxament
que tens,
però, clar,
ara que m'hi fixo,
els muscles de les cames
i dels braços
ara veig que estan molt tensats
i així, clar,
la cara contrasta molt
amb la tensió
que tens
de tots els teus musclos.
A veure,
fem l'obra,
ja la tenim feta,
a veure,
no farem l'obra per nosaltres,
l'obra s'ha d'ensenyar
i no és fàcil
mostrar l'obra
d'un artista jove
i no jove,
però si ets jove
i comences
en el món de l'art,
és complicat.
Com ho feu per arribar?
De moment,
esteu a l'Espai Rosselló,
però ja sabem
que el Josep Maria Rosselló
és un artista també
que, per cert,
pel setembre,
em penso que té
una preparada de ben grossa,
ben grossa,
ben grossa.
parlarem amb ell
que ens l'expliqui.
Ja presentarà.
Aneu allà
i ell diu
que naturalment que sí,
que us ha deixat aquest espai.
Va néixer la cosa?
Sí, sí.
Bueno,
és curiós,
no?,
el tema de Josep Maria
perquè no,
no és que,
vuelvo a hablar en castellano,
no és que vayas allí
i le pidas
o esté él detrás,
mucho menos.
Fue una coincidencia,
la gente
que está dedicada
a l'arte
i demás,
pues mira,
al final
s'acaba como encontrando
en puntos
y él que tiene
muchísimos años
de experiencia
y demás,
pues afortunadamente
es un gran padrino
y te da
la oportunidad
y te abre
un poquito
el camino
también
para poder
exponer
porque
seguramente
él sabe
de lo que
nos quejamos,
entre comillas,
los artistas jóvenes
y ya lo ha vivido
hace muchos años.
Ell també ha passat
per això.
I comprende perfectamente
la situación.
I com artista consagrat
també ha de lluitar
molt amb les dificultats
que suposa exposar
la teva obra.
Vau inaugurar
l'1 d'agost
exactament
el que és
la suite
de l'artista crucificat.
Hi ha únicament
aquesta fotografia
que m'has portat
o també es complementa
amb altres
del procés
de creació?
De momento,
al ser una pincelada
de la exposición
del proyecto
solo estaba
la fotografía
y una pequeña
hóstia
que la hicimos
en el papel
del molí de capellade.
Ah sí,
un papel natural
d'artesà.
Exacto,
exacto.
Esperaba,
que no fuera una hóstia
real.
Y bueno,
s'acompanya
simplemente
estuvimos dando
las vueltas
a ver con qué
se podía
acompañar la fotografía
pero al ser
un documento
tan gráfico
creíamos
que tampoco
ponerlo tan
masticado
tampoco
valía la pena.
I disposeu
de material
que podria configurar
una exposición
más amplia
para tener
esta misma idea.
Hay más
fotografías,
hay una serie
de trabajos
más pictóricos
también
que es un poquito
lo que más me
toca a mí
de cerca
también
porque soy pintor
y no dejo nunca
la pintura
y quería también
esa faceta
que se hubiera
reflejado
en la exposición.
¿Y hay intención
de expulsarlo?
Hay intención,
hay intención
y ganas.
Después ya veremos
si por parte
de la administración
o a quien le pertoque
nos conceden
un trocito
para poder
montar
una exposición
que yo creo
que es bastante
interesante.
En aquests moments
jo no dic
que sigui el moment
ideal
pero sí que
sembla que
sobren circuits
d'allò que
s'anomena
art emergent
o art jove
des del punt
de vista institucional
perquè lògicament
el que és
la vessant
més privada
no perdés
és que a Tarragona
galeries d'art
em sobren
quants dits
d'una mà
poquetes
molt poca gent
que aposti
de jugar-se-la
pels artistes
en general
i als joves
en particular
sempre s'ha de tirar
de la mà
de l'eixopluc
de l'administració
jo no sé
si en aquests
circuits
hi entreu
tots els artistes
que voleu
o és molt restrictiu
és restrictiu
la competència
que també
hay competencia sana
no, no, clar
lògicament
cadascú lluita
pel seu espai
está claro
sin pisar al otro
esperem
que més bona persona
ja vull dir
ja se li deu
a la seva obra
no, no
pues si no
no merece la pena
i sí
claro
és lògico
hay una serie
de artistes
ja medio
medio consagrados
també en Tarragona
son referentes
artistes
que hay una buena carrera
y bueno
siempre hay gente
por delante
que le cedes
porque sabes
que van a presentar
buenos trabajos
y si a ti te dan
un sitio
pues mira
agradecido
muy bien
el lloc
ahora
hasta el 30
de octubre
se puede ver
la suite
de l'artista
crucificado
de Rubén Fernández
es de la magna
crucificación de Velázquez
al Body Art
donde l'artista
sota la fórmula
de l'autorretrat
se identifica
con el Cris
es la leyenda
que hay
d'aquesta exposició
una obra
que es pot veure
aquesta petita porció
però de moment
hi ha una obra inèdita
podríem dir
allà en un prestatge
esperant
de trobar un espai
on exposar-la
valdrà la pena
que ho aconsegueixis
perquè és el que té l'art
que agodim els altres
jo crec que sí
ho gustarà
moltíssimes gràcies Rubén
i molta sort
a ti
encantado
adeu-siau
bon dia