Les 10 del matí i 11 minuts.
Som en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Saludem, com deia en fa moment en el sumari,
l'alcalde de la ciutat, en Josep Félix, en Ballesteros.
Senyor Ballesteros, bon dia.
Molt bon dia.
Avui és un dia especial en l'àmbit de la justícia.
És, sens dubte, la notícia més destacada de la jornada.
Aquesta vaga convocada pels jutges
és, en l'àmbit informatiu, segurament,
un dels temes més potents del dia
i fins i tot de l'any,
tenint en compte les característiques d'aquesta vaga.
Així que em permeto començar l'entrevista
preguntant-li per la seva opinió
si entén les raons de la vaga dels 7 jutges
a nivell de l'estat espanyol.
Jo entenc que els jutges i la justícia en general
demani més recursos perquè és una evidència
que durant prop de 30 anys, no ara,
durant prop de 30 anys ha estat poc dotada de recursos
i probablement és un dels poders
que no ha fet la transició en el sentit ampli de la paraula,
no només de recursos.
Dit això, evidentment, jo no comparteixo que facin vaga.
De fet, el Consell General del Poder Judicial,
sense dir-ho, ho ha dit indirectament,
però el que sí que entenc és que demani més recursos.
Jo he sentit avui un jutge amb una cadena radiofònica,
de Múrcia concretament,
que deia que la vaga aquesta no és contra aquest govern,
és contra...
perquè justament aquest govern sí que està posant
més recursos que en els darrers anys,
sinó per la situació en general de la justícia.
Jo també crec, i aquest jutge no ho ha negat,
que està molt relacionat amb el tema de la sentència del Maribuz,
de la pressió social i fins i tot algunes reaccions polítiques
que hi van haver en determinats moments.
També és curiós que les dues associacions de magistrats majoritàries,
jutges per la democràcia i l'associació professional de la magistratura,
no donin suport a aquesta vaga i que hi hagi jutjats
que no s'hi hagin acollit en absolut.
En fi, des de no compartir aquest recurs a la vaga,
jo tinc un màxim respecte per la justícia
i per tant ells sabran el que fan.
El que sí que és veritat és que els ciutadans
no poden patir les conseqüències d'una vaga com aquesta.
Ja que hem arrencat la conversa parlant de la notícia del dia,
d'aquesta vaga dels jutges,
em permeto també en l'àmbit judicial preguntar-li per un equipament
que aquest afecta directament a la ciutat de Tarraona,
que és competència del govern de la Generalitat.
Ahir en aquesta taula, el president de l'Audiència, Antonio Carril,
que per cert està a punt de deixar el càrrec,
deu anys després d'assumir aquesta presidència de l'Audiència,
deia que se sentia frustrat pel retard en les obres del Palau de Justícia,
de la futura ciutat judicial.
Vostè també se sent una mica frustrat?
I que en sap, en tot cas, aquest projecte del govern?
Jo cada vegada que hi ha un retard en una obra pública em sento frustrat.
També em sento molt content cada vegada que es fa, i es fa en temps.
Miri, les obres públiques n'agraeixen totes, o gairebé totes,
perquè l'administració és lenta, miri la plaça de Braus.
S'havia d'haver inaugurat a l'abril del 2007,
i encara falta un any o dos d'obres i de reformes,
i això no depèn ni de l'Ajuntament, ni de la Generalitat, ni de l'Estat.
El que sí que tinc constància, perquè m'ho va dir la consellera de Justícia fa dues setmanes,
és que ells calculen i estan compromesos que pel 2012 sigui una inauguració efectiva i oficial.
El projecte també em consta que s'ha treballat molt d'acord amb l'audiència
i les necessitats de la justícia d'aquí,
i la ciutat ha fet el que havia de fer,
que és signar el conveni en el seu moment i posar els terrenys a disposició.
Dit això, doncs miri, sí, jo preferia que en comptes del 2012 estigués el 2010,
però les coses són com són, no com ens agradaria que fossin.
Al Palau de Justícia, la Ciutat Judicial és una obra competència del Govern de la Generalitat.
N'hi ha una altra d'emblemàtica que ha de fer el Govern català aquí a la ciutat
i que s'arrossega també malauradament des de fa temps.
Primer, durant molts anys va ser per una qüestió d'ubicació,
però en els darrers mesos és per un tema de finançament.
Ja m'imagino que sap o entén o intueix que li estic parlant per l'Escola Oficial d'Idiomes.
I aquí, senyor Ballesteros, no ens n'en sortim.
Jo saludo la decisió i la contundència amb la que ahir el delegat del Govern de la Generalitat
va crear aquell comitè de crisi per desencallar les temes encallats.
La ciutat ha posat totes les facilitats del món.
La ciutat ha posat totes les facilitats del món i les seguim posant.
per fins i tot nosaltres avançar la construcció d'aquest equipament,
d'aquesta Escola Oficial d'Idiomes.
L'única condició que jo vaig posar, i que segueixo posant,
és que a la ciutat no li acabi costant ni un duro, això.
Per tant, nosaltres, o directe o indirectament, podem avançar la inversió,
perquè el que volem és que es compleixin els terminis anunciats
i que, per tant, pel curs 2010-2011 aquesta Escola Oficial d'Idiomes ja estigui funcionant.
Hi ha un projecte, un projecte absolutament acabat,
un pressupost, i celebro que el delegat del Govern
hagi fet posar les piles a qui toqui perquè ens diguin
que es pot fer d'aquesta manera i es pot fer ja.
Perquè és veritat que nosaltres començarem, ara ja aquest any,
amb el projecte de Fons d'Inversió Local,
les 100 escales, començarem ja la remodelació de la plaça dels infants
i el que no pot ser és que tinguem l'Escola Oficial d'Idiomes
o la X3, l'antiga X3, com la tenim.
Però, dit en poques paroles, l'Ajuntament avançaria tots els diners
i després ja li retornaria la Generalitat?
Per què és tan difícil, suposo que es pregunta el ciutat,
trobar aquesta fórmula entre les dues administracions?
Doncs perquè hi ha una qüestió clara.
Primera, la condició que jo poso, que és que no li costi un duro a la ciutat,
ni un duro, ni d'interessos, ni de gestió, res.
Que no li costi un duro perquè no ens toca a nosaltres fer-ho.
I una altra qüestió que és com la Generalitat fa aquesta adjudicació
salvant tots els informes legals d'adjudicació.
Però clar, no deixarien de fer-nos a nosaltres una adjudicació directa,
ni que sigui en una empresa municipal.
Llavors això, jurídicament, s'ha de salvar amb molta cura,
perquè ningú pugui impugnar-ho i no hi hagi il·legalitats pel mig.
Però clar, això portem ja parlant-ho cinc mesos aproximadament.
I a mi em desespera aquesta lentitud.
Jo insisteixo, celebro que el delegat hagi pres cartes en l'assumpte
i jo estic segur que les properes setmanes tindrem notícies positives.
El delegat deia que abans de Setmana Santa s'havia de resoldre aquesta qüestió del finançament.
Hi ha però també un altre equipament educatiu,
que aquest sí que aparentment sembla que no tingui problemes ni de finançament ni de projecte,
que és el de construir, també de destinar provisionalment una part de l'edifici de Lletres
de la plaça Imperial Tarracó a aquest institut, l'IES Tarragona 2,
fins que definitivament es construeixi a la zona Tarragona 2 el futur equipament educatiu.
Amb això compta l'Ajuntament en poder tenir a punt per la Generalitat,
perquè pugui fer les obres corresponents,
aquesta part de l'edifici de la plaça Imperial?
Sí, sí, sí. De fet, ho tenim compromès amb la Generalitat, amb Educació.
És un institut absolutament necessari,
perquè en aquest moment, per distribució geogràfica per les àrees que té de matriculació,
necessitem aquest institut.
I des del primer moment vam posar un espai, no tot lletres,
però un espai de lletres a disposició del Departament d'Educació,
que és qui ens ho va demanar per fer aquest institut.
Per tant, ja des del curs vinent pot començar a funcionar,
suposo que en els primers cursos d'ESO,
però pot començar a funcionar aquest institut,
i el dimensionament que fem de l'ocupació de l'edifici de lletres ja preveu això.
També preveu moltes altres coses.
Allà saben vostès quin hi ha el síndic de greuges de la ciutat,
que estarà ja ubicat i funcionant a les properes setmanes.
Allà hi va ubicat també l'oficina municipal d'informació al consumidor,
a l'àrea de mobilitat de l'Ajuntament, al centre de normalització llingüística,
que l'espai que té a l'antiga audiència s'havia quedat petit.
Hi haurà algunes entitats d'àmbit musical, com la banda de música,
la banda de unió musical, el cor ciutat de Tarragona i altres.
Un gran equipament de joventut amb el que hi confiem moltíssim.
i si arribem a un acord, que suposo que sí,
l'antiga biblioteca de la facultat de lletres serà per la subdelegació del govern,
per tots els seus edificis administratius que necessita ampliar.
L'antiga biblioteca, és a dir, que encara està funcionant,
que s'entra per Estanislau Figueres, aniria destinada a la subdelegació.
A canvi de coses importants per la ciutat, equipaments importants per la ciutat.
Estem parlant d'edificis emblemàtics de la Rambla?
Sí.
Li pregunto això perquè ja sé la discreció que vol mantenir l'Ajuntament
i la subdelegació del govern.
De fet, en les últimes setmanes, la senyora Teresa Pallarés,
en aquests estudis, o el diputat del PSC a Madrid, Francesc Pallés,
han insinuat que de manera més o menys immediata podria haver-hi un acord.
Sí.
Aquesta vegada ens ho podem creure, senyor Ballesteros?
Sí, jo ja els hi vaig dir que treballàvem molt...
Que nosaltres no fèiem només cartes i declaracions públiques,
que nosaltres treballàvem,
i la prova que estem treballant és que ja fa uns mesos
està prenent forma un acord molt sòlid amb dades concretes
i que espero que puguem tancar i certificar les properes poques setmanes,
no moltes setmanes, poques setmanes.
Què aniria a l'edifici al Banc d'Espanya?
Perquè bàsicament han sortit dues idees
que no sé si són les que manté l'equip de govern i, per tant, l'alcalde.
Una part d'equipament cultural, bàsicament biblioteca,
una altra part oficina d'atenció al turista,
una gran oficina d'informació turística.
El que és segur en aquest moment,
perquè la resta s'ha de dimensionar bé,
el que és segur en aquest moment és que hi haurà,
d'acord amb el senyor tiner d'alcalde de turisme,
el Sergi de Riós,
i el sector turístic de la ciutat,
anirà un centre d'informació turístic i ciutadà.
És a dir, no és només una oficina de turisme.
Volem que hi vagi un gran centre d'informació turística,
d'atenció al turista,
però també d'atenció al ciutadà.
Qualsevol ciutadà podrà consultar
on hi ha una entitat que es dedica a fer bons sais,
o quins hotels tenim disposibles a la ciutat.
En fi, fer qualsevol consulta.
Per tant, serà un centre d'informació i orientació
al ciutadà i al turista, evidentment,
dotat amb les millors de les tecnologies possibles,
fins i tot tecnologies informàtiques,
que permetran consultar online, fer reserves...
En fi, serà un gran centre d'informació turística
i, evidentment, hi haurà la seu
del futur ENS de gestió turístic de la ciutat de Tarragona,
que, com sabeu, comptarà amb la iniciativa privada.
El Consorci de Turisme de Tarragona,
amb iniciativa pública i privada.
El nom serà el que sigui,
però sí, serà un ENS públic, públic-privat,
amb la iniciativa privada,
que és com estan funcionant els ajuntaments
que fan bé la feina en matèria turística.
Això està clar, deia.
I l'altra part, què quedaria, l'altre espai?
S'ha de dimensionar perquè, mireu,
també està en funció de com quedi l'antic ajuntament
a partir que marxi el patronat de turisme.
Si allà hi ha suficient espai,
doncs probablement seguiríem mantenint allà la biblioteca.
Si no hi ha suficient espai,
evidentment es llegaria amb les seves instal·lacions.
I també de com queda l'oferta que ha fet l'Ajuntament
que dos edificis de darrere de la Tabacalera
puguin servir per ubicar la gran biblioteca
que Tarragona necessita.
Per tant, això estaria en funció
del pla d'equipaments culturals
que s'està acabant de redactar ja en aquests dies,
s'està acabant de redactar,
i dels acords amb la Generalitat.
Però el que és cert és que el Banc d'Espanya
ha de servir per això que li he dit,
que crec que és el més important.
Aquesta gran biblioteca que ara ha anomenat,
la gran biblioteca provincial seria,
la que ha de construir l'Estat,
aniria, podria ser que anés,
alguna de les naus de darrere de la Tabacalera.
Alguna de les naus de darrere de la Tabacalera,
si els tècnics i gestors decideixen
que allò és un espai adequat
i que està en condicions,
que jo estic segur que sí,
perquè són naus molt sòlides
que aguantaven molt de pes
i també és un espai cèntric en la ciutat.
I ho serà més quan es construeixi
tota l'edificabilitat que va a l'antiga sofrera.
Estem parlant de les possibilitats del Banc d'Espanya,
de la Facultat de Lletres,
tot això de formar part d'aquest pla d'equipaments culturals?
Efectivament.
S'inclouran al pla d'equipaments culturals?
Quedarà dissenyat?
El pla d'equipaments culturals definirà ja,
tindrem una foto final
de com queda la ciutat a nivell cultural d'equipaments.
Què és el que ens faltava en aquesta ciutat?
Hi havíem reclamat durant tant de temps,
tants anys nosaltres en el passat.
Necessitem tenir un full de ruta,
un marc en el que sapiguem
que en els propers 10 anys
la ciutat avança cap aquí.
A construir un gran auditori,
amb un conservatori i una escola de música,
allò que jo en dic la ciutat de la música,
a construir un gran museu nacional arqueològic,
a construir un gran centre d'informació turística,
a construir un segon teatre
que en aquest moment no tenim,
que és el Tarragona
i que estarà funcionant ja a principis de l'any vinent,
és a dir,
totes les necessitats culturals de la ciutat
s'han de preveure, definir
i han d'estar en marxa en els propers anys.
Acabem aquest bloc relacionat amb els acabaments
tornant per un moment a la facultat de lletres,
a l'antiga facultat de lletres de la plaça Imperial.
El tinent d'alcalde, Gb Terresa,
ens explicava que totes aquestes entitats
i òrgans relacionats amb l'administració pública
s'haurien d'instal·lar el més aviat possible,
si és possible al llarg del mes de març,
més enllà de l'Institut,
que sí que és una competència de la Generalitat,
tot el manteniment,
l'haurà d'assumir,
el manteniment de l'edifici, dels serveis,
l'haurà de mantenir l'Ajuntament?
L'haurà de mantenir l'Ajuntament,
el que li toqui a l'Ajuntament
i el que haguem de compartir el compartirem,
com per exemple l'Institut,
que correspon a educació,
el manteniment a la educació,
l'antiga biblioteca,
si finalment hi ha acord
i va per la subdelegació,
l'haurà de mantenir la subdelegació,
tots els equipaments municipals
els mantindrà l'Ajuntament
i la resta seran mantinguts
per les institucions que els hi pertoqui.
I pensant en el futur d'aquest edifici,
perquè fins i tot ha estat un tema
que ha sortit algun dia en la tertulia,
seria partidari de si
es trasllada finalment
les dependències municipals
a la plaça Imperial,
a aquest edifici emblemàtic de lletres?
Això també és segur.
Això és segur.
Però seríem aquest edifici,
seríem un edifici de nova construcció,
seríem mantenint la façana
perquè té una particularitat singular
pel lloc emblemàtic on es troba
i refent la remodelació per dins?
Vostè té clar una opinió sobre...
Sí, aquest edifici té un problema
molt sèrio
que és un problema estructural.
Vostès ja saben
que les dues plantes de dalt
ja a la universitat
no les podia ocupar
o les podia ocupar mitges
perquè té un problema estructural.
L'estructura n'aguanta
i està molt mal més.
Aleshores, probablement,
s'haurà de fer un nou gran edifici,
però jo seria a partir d'aquí
de mantenir alguns elements
de l'antic edifici.
Per exemple,
l'antiga capella,
la façana de l'antiga capella
és molt bonica,
tot i que no està catalogat,
però és molt bonica,
mantindríem tots aquests elements
que no ens impedissin
fer aquest nou edifici municipal potent
que el ciutadà i la ciutat necessita
de serveis administratius.
Per tant,
algun vestigi segur que mantindrem,
igual que la presó.
o la presó marxarà el 2011,
però jo soc partidari
que mantinguem vestigis,
no sé,
segurament la porta,
alguna torre,
algun mur lateral,
perquè no deixem de tenir
algun testimoni
de l'època en què es va construir
i de la fesonomia
que tenia aquell entorn.
Per exemple,
tindríem el cas
de la Xemeneia de la Farinera,
aquí a la zona de Torres Jordi,
seria un exemple
com aquest que comentàvem.
O l'Escola Oficial d'Idiomes,
que respecta,
aquesta sí que respecta
íntegrament tot l'edifici.
Ja que ha citat això
de la presó
i del trasllat,
l'acord aquest amb la Generalitat
del que tant s'ha parlat,
de la possibilitat
que la delegació del govern
concentri les seves oficines
en aquest solar,
aquest acord està tancat
o encara està obert?
Aquest acord
és la voluntat explícita
i per tant definitiva
i determinant
de l'Ajuntament de Tarragona
i del govern
de la Generalitat de Catalunya.
S'ha de tancar
en relació
a quins metres quadrats
utilitza
i què es fa
amb els equipaments
que el govern deixi lliures
a la resta de la ciutat.
Però la voluntat definitiva
i explicitada,
a més a més,
en el document del POUM
és que allà
hi vagin ubicades
totes les delegacions
de la Generalitat.
I això està
fins i tot ja,
que saben vostès
que en principi
hi va haver alguna reticència,
està fins i tot ja
consensuat
amb les entitats veïnals
del voltant
perquè, a més a més,
es genera
un 60%
d'un gran espai públic,
d'una gran plaça pública
on poden els ciutadans
gaudir d'aquest gran espai públic
i zona verda
i sota
hi haurà una,
dues o fins i tot
tres
plantes d'aparcament
enormes
que fan falta
en aquell indret
sobretot pensant
que en un futur
no massa llunyà
a finals d'aquest any
el Corte Inglés
obrirà portes.
Després també
li preguntaré
pel Corte Inglés.
Deixi'm de totes les mans
parlar de coses
entre cometes
més petites
a projectes
o d'obres
aquelles
que veu segurament
també el ciutadà.
Per exemple,
totes les obres
incloses
en els fons d'inversió local.
Alguna ja ha començat
de manera simbòlica
com l'arranjament
d'una vorera
al barri de Sant Salvador.
De què se sent més satisfet
l'alcalde
de tot aquest reguitzell?
Gairebé un centenar
de projectes
que tenen
el suport
d'aquests
gairebé 24 milions d'euros.
Del que em sento
més orgullós
és que ens han aprovat
els 99 projectes
que van presentar.
Són 99 exactament.
S'ha fet en un temps rècord.
Vostè sap que
jo em queixo
de la lentitud
de l'administració.
Això demostraria
que l'administració
quan vol
també...
Sí,
quan vol
o quan li posa...
Té les condicions legals
per fer-ho.
El ministeri
que ha fet
d'administracions públiques
ens ha permès
acollir-nos
a...
El decret llei
ens permet acollir-nos
a urgència
per tramitar
aquests projectes.
Sap què vol dir això?
Vol dir que
si un projecte
normalment tarda
en tramitar-se
uns vuit mesos
en la meitat
de temps
aquest decret
ens permet fer-ho.
I a més a més
no hem donat vacances
a cap funcionari
ni l'alcalde
tampoc
durant aquest Nadal
i en un temps
record d'un mes
hem pogut presentar
totes les fitxes
amb cadascun dels projectes.
Del que em sento
més orgullós
doncs mirin
del canvi
de tot
l'enllumenat.
4,9 milions d'euros
dedicats a canviar
tot l'enllumenat
de la ciutat
el que
no s'ha fet
en els darrers temps
perquè
necessitem
tenir un enllumenat
més eficient
que consumeixi menys
que doni
la mateixa
quantitat
d'il·luminació
i que il·lumini cap baix
i que no contamini
il·lumínicament.
Amb això
aconseguirem
estalviar cada any
740.000 euros
que són
només amb l'estalvi
de llum
740.000 euros
vol dir que
cada dos anys
podríem pagar
una llar d'infants
nova
que és molt important
això
i abocarem
a l'atmosfera
més de 1.000 tones
menys
de CO2
per tant
contribuirem
al canvi
a que no hi hagi
canvi climàtic
aquest és un dels compromisos
que jo vaig signar
la setmana passada
a Brussel·les
d'això estic molt orgullós
estic molt orgullós
també
que aquest fons
d'inversió local
que són 23,8 milions d'euros
es repartirà molt bé
per tota la ciutat
és a dir
voreres
asfaltat
enllumenat
mobiliari urbà
jardins
en farem
molts jardins
que és una de les grans
carencies d'aquesta ciutat
tenir els jardins
ben fets
i en bon estat
i finalment
d'una obra
que també s'havia promès
per part de l'anterior
equip de govern
moltes vegades
i que no s'havia fet
que és la piscina
de riu Clà Torraforta
que precisament
aquesta tarda
vaig a presentar-la
amb tots els veïns
però sobretot
del repartiment
que això té
en la ciutat
i després
hi ha una derivada
molt important
que em dirà vostè
això ja ho sabia
però jo crec que val la pena
remarcar-ho
que és que
són diners
que van directament
de l'administració
a les empreses
que a més a més
les empreses
cobren de manera immediata
perquè del projecte
d'aquest primer projecte
que ja vam fer
que vam presentar
i que vam ser els primers
d'Espanya
que va fer un projecte
del fons d'inversió local
ja han rebut
el 70%
de la consignació
per tant
aquest 70%
ja va directament
a l'empresa constructora
i l'altre 30%
a l'acabament de l'obra
això és molt important
perquè dona feia
a moltes empreses
sobretot petites
i mitjanes del territori
i a més
genera ocupació
Aquests dies
l'alcalde
també s'ha parlat
dels autobusos
de l'augment
de les tarifes
dels autobusos
que l'AMT
segurament haurà de decidir
en els pròxims dies
vostè ja va dir
públicament l'altre dia
que descartava
que els jubilats
amb més recursos
poguessin pagar
tot i que hi ha gent
i hi ha sectors
que diuen
que podria ser
una decisió política
valenta
que l'Ajuntament
fes pagar
aquest col·lectiu
els jubilats
amb recursos
i que troben injus
per exemple
que hi hagi altres persones
més joves
que no són jubilades
però que estan
en situació d'atur
o amb precarietat econòmica
que sí que hagin de pagar
el bitllet
Doncs
l'alcalde de Tarragona
va prometre
en campanya electoral
com tots els partits polítics
que mantindria
la gratuïtat
de l'autobús
i les promeses
són per complir-les
per tant
no hi haurà
cap canvi
amb la gratuïtat
de transport
és més
nosaltres hem fet
més gratuïtat
hem fet la gratuïtat
pels nens i nenes
en edat d'escolarització
obligatòria
que això sí que ajuda molt
en aquestes famílies
que tenen rentes baixes
i que en canvi
tenen dos, tres
i fins i tot
quatre i cinc nanos
que van a escola
o que van a anglès
o que van a repàs
o que han d'anar
doncs al centre de la ciutat
o a un barri
això
hi ha famílies
que m'han reconegut
que els suposa
un estalvi important
cada mes
de fins i tot
allò
una família en concret
em va dir
escolti nosaltres
gastàvem
gairebé 280 euros
a motobús dels nens
en aquest moment
això vostès
ens han fet possible
que no sigui
una despesa familiar
tenint en compte
que un dos dos
s'ha quedat a l'atur
per tant
jo crec que
aquest és un gran event social
tot el que són
conquestes socials
és bo que no les toquem
perquè miri
això que
la federació
d'associacions de vins
havia proposat
i que jo agraeixo
perquè sé que ho fan
amb bona voluntat
no amb voluntat
d'enredar
ni embolicar la troca
de pagar
que alguns jubilats
paguin simbòlicament
en funció
de la seva pensió
simbòlicament
vol dir
que pagarien
10 cèntims
15 cèntims
per viatge
gestionar això
ens costaria
més diners
que el que estalviaríem
per tant
és un absurd
més temes d'actualitat
hi ha hagut canvis
en els darrers dies
a la gerència
del servei municipal
de l'habitatge
i al patronat municipal
de turisme
per raons
ben diferents
però com les valora
i què pretenen
o què hi haurà
que passarà
en un cas
és una dimissió
del gerent
del servei municipal
de l'habitatge
en un altre cas
el patronat municipal
de turisme
és una decisió política
de canviar la gerència
pretenem que l'administració
funcioni de manera més àgil
pretenem que
aquesta agilitat
i eficàcia
amb la gestió
es traslladi
des del nivell més alt
fins al nivell més baix
i en definitiva
el que pretenem
és que
la generació
de sol públic
per fer habitatges
de protecció oficial
i
el turisme
en la ciutat
en connexió
amb el sector privat
funcioni
de la millor manera possible
per tant
en el cas
del turisme
efectivament
vostè ho ha dit
és un relleu
i valorem bé
la fenya
que ha fet
la senyora Pasqual
però
doncs ha decidit
que necessitàvem
un altre perfil
més gerencial
per justament
poder pilotar
aquest projecte
de transformació
de l'oferta turística
terragonina
amb una oferta potent
i del braç
de la iniciativa privada
en el cas
del servei
municipal
de l'habitatge
doncs
miri
en un any i mig
hem generat
molt poc
sol públic
i per tant
calia donar
un canvi
de pas
i jo que soc
dels que estic
absolutament convençuts
que l'administració
ha de funcionar
amb eficàcia
i amb agilitat
no estic
disposat
a permetre
que això
no sigui
una norma
a tot arreu
sobre aquesta qüestió
hi ha una promesa electoral
de 900 pisos
de protecció oficial
també
efectivament
crec que encara
la pot complir
tenint en compte això
que
ara mateix deia
que en aquest any i mig
no s'ha fet pràcticament res
ara tenim un problema
que no és imputable
la gestió municipal
també
i això
hem de dir amb sinceritat
que és que
miri
les vivendes
de BPO
van adreçades
a famílies
o a famílies
monoparentals
o de dues persones
o de diverses
amb ingressos baixos
sap quin és el problema
que aquesta gent
que els hi adjudiquem
les vivendes
després no tenen crèdit
i han de renunciar
a les vivendes
i això els hi ha passat
a molts ajuntaments
per tant
el compromís
segueix enferm
nosaltres
per les eleccions
tindrem iniciades
diversos centenars
i
molts
habitatges socials
però tenim
també un problema
que és aquest
que la gent
que hi accedeix
no té facilitat
de crèdit
i per tant
alguns d'ells
han de renunciar
i tenim problemes
per cobrir
tota l'oferta
que hi ha
les negociacions
amb els terrenys
al Tadis
que vostè va anunciar
precisament
fa unes setmanes
en aquests micròfons
es mantenen
avancen
hi ha possibilitat
d'arribar a un acord
nosaltres vam presentar
l'oferta al Tadis
d'acord amb els valors
de mercat
evidentment
no farem una oferta
que no correspongui
sé que
altres privats
han presentat
altres ofertes
i estem esperant
que el Tadis
prengui una decisió
que és definitiva
qui és la propietària
en qualsevol
dels dos casos
tant si ho adjudiquen
al sobrer municipal
de l'habitatge
com si li adjudiquen
a un privat
com que
el que sí que està garantit
és que siguin vivendes
de BPO
aquestes
que no recordo
la xifra
em sembla que són
al voltant
de 100 habitatges
aquests 100 habitatges
segur que es faran
sigui l'Ajuntament
o sigui un privat
Per en acabant ja
senyor Ballesteros
apuntava abans
el tema del Corte Inglés
precisament aquesta setmana
han instal·lat ja
les grans grues
per començar a aixecar
l'edifici
aquest centre comercial
tot i que l'altre dia
també el regidor
de llicències
Carles Castelló
reconeixia que la llicència
encara no l'havien
no l'havien atorgat
hi ha ple acord
de totes maneres
amb el Corte Inglés
pel que fa a la façana
al volum
a l'edifici
al volum sí
a l'estructura també
a la mobilitat també
que era el més complicat
i ara queda
la part estètica
la part de la façana
que a l'Ajuntament
no li agrada
però que això
no impedeix
que la resta
tiri endavant
senzillament
la façana
serà l'última cosa
que es farà
no condiciona
l'estructura
que en aquest moment
s'està fent
ni el volum
ni la funcionalitat
ni la mobilitat
per nosaltres
el que era molt important
és dissenyar la mobilitat
a partir de les entrades
i sortides
a l'aparcament
això ja està
absolutament consensuat
amb el Corte Inglés
i per això pot tirar
amunt l'estructura
amb aquest ritme
que vostès estan veient
la façana
és una qüestió pura
d'estètica
jo no vull una façana
de pedra
allà
perquè semblarà
un mosoleu
jo vull que hi hagi
més vidre
el Corte Inglés
em diu el següent
i tenen raó
des del seu punt de vista
escoltim
si posem vidre
ens serà més car
mantenir-ho
netejar-ho
i
dic
climàticament
també serà més difícil
de climatitzar
tant per fred
com per calor
i jo els dic
que a mi m'és igual
el que també he de vetllar
és per l'estètica
d'aquell entorn
és una peça
prou important
com perquè no fem un llap
diu que hi ha mobilitat
pel que fa a aquesta qüestió
entrada i sortida
dels pàrquings
però caldrà reconèixer
i també ens ho deia
l'altre dia
el tinent d'alcalde de mobilitat
que la inauguració
a l'obertura del Corte Inglés
suposarà
una allau de vehicles
a aquella zona
i això ho haurà de regular
l'Ajuntament
sí
això és evident
però miri
a Pamplona
a Barcelona
a Madrid
al voltant dels grans centres comercials
sempre hi ha problemes de trànsit
inclús si es posen a la perifèria
perquè vostè sap
que les gavarres
també tenen problemes de trànsit
per tant
el regularem
de la millor manera possible
però sap
què és el més important
és que el Corte Inglés
ja obre
obre enguany
o a finals d'enguany
i que generarà
800 llocs de treball
en un moment
en què s'estan destruint
molts llocs de treball
en aquesta ciutat
tenim uns 8.000 aturats
sap què significa això
que entre els 800 directes
i els quasi 400 indirectes
reduirem d'una sola tacada
una vuitena part
dels aturats
que hi ha a la nostra ciutat
i això és molt important
l'última
els que passegen cada dia
per la Rambla
veuen que han començat
les cates
del pàrquing
d'aquell pàrquing
que l'equip de govern
va anunciar
que miraria de fer
que estudiaria de fer
relacionat amb el tema
del mercat
sàpia
si aviat
se sabran els resultats
és un tema que
tindrem resultats
abans de Setmana Santa
perquè a part
de les cates geològiques
que són molt importants
per determinar
el tipus de subsol
pedra
tipus de pedra
argiles
aigua
fins i tot
alguns havien aventurat
que la part
de davant
del banc d'Espanya
podien trobar
alguna bossa d'aigua
tot això
s'ha de determinar
perquè el que no volem
són sorpreses
i després
s'ha de fer
algunes races
arqueològiques
perquè en algun sector
poden sortir
impediments
de tipus arqueològic
tot això
ho tindrem despejat
abans de Setmana Santa
perquè el que volem
és això
de fer el pàrquing
de la Rambla
ara
ha de ser molt ràpid
perquè coincideixi
la seva inauguració
abans de la inauguració
del nou mercat
si es fa
o no es fa
el pàrquing
ho hauran de decidir
d'uns
estarà en funció
de la situació geològica
i de les restes arqueològiques
però la voluntat
de l'Ajuntament
és fer aquest pàrquing
sí senyor
d'acord
no només
amb els paradistes
del mercat
també d'acord
amb els comerciants
i veïns de la Rambla
que ens ho han reclamat
reiteradament
acabem aquí
aquesta pràcticament
mitja hora
que hem dedicat
amb l'alcalde
a repassar els principals temes
d'actualitat
de la ciutat
senyor Vallès
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els oients
de Terraona Ràdio
molt bon dia
adeu-siau