Ara són dos quarts de dues del migdia, en dos minuts.
Hem tornat aquí als estudis de l'Avinguda Roma,
però hem de tornar a sortir a l'exterior.
En aquest cas, a través del telèfon,
perquè la dona a la que saludarem immediatament
ha deixat enrere 25 anys a la biblioteca pública
afrontant un nou repte professional
i l'enfronta amb tanta empenta
que és que no podia ni desplaçar-se a la ràdio
perquè no podia deixar la feina.
Estem parlant de Roser Lozano,
que ja la tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Roser, molt bon dia.
Sí que la teníem.
Jo la tenia.
Hola, Roser.
Doncs escolta, és un cas així com...
Roser Lozano, bon dia.
Saps què? Que faríem una petita pausa
i miraríem, havíem de solucionar aquest problema
amb la línia telefònica.
En principi hem parlat amb ella,
ella ens estava esperant
i potser hi ha aquesta petita dificultat.
De fet, parlàvem que després de 25 anys
a la biblioteca pública de Tarragona,
ara deixa la direcció d'aquesta entitat
i s'ha incorporat en serveis especials
a la Universitat Rovira i Virgili,
concretament com a coordinadora general dels CRAI.
Els CRAI són centres de recursos
per a l'aprenentatge i la investigació.
No sé si podem contactar ja amb la Roser.
Jo m'imagino que sí.
A veure, tornem-ho a intentar.
Roser Lozano, bon dia.
Hola, bon dia.
Ai, no et trobàvem, ja estàvem tan amoïnats.
Dic, què ens ha passat, què ens ha passat amb això del telèfon?
Et donem l'enhorabona, no?
Perquè és un nou repte professional
i això sempre és engrescador en la vida d'una professional.
Sí, la veritat és que sí,
és per donar l'enhorabona
perquè ha estat una opció triada, no?
És una mica començar una altra vegada,
posar-me al servei d'una altra institució
i intentar ser útil en engegar tots els centres de recursos
per a l'aprenentatge i l'investigació.
Jo ara hi diré una cosa
i la dic perquè segur que molts oients que ens escolten
estaran d'acord amb mi
i segur que si miren enrere,
i perdona, gairebé 25 anys,
recordaran a una Roser Lozano
que coneix la Biblioteca Pública
com el palmell de la seva mà
perquè sí que en els darrers anys
s'ha assumit la direcció
però tu a la Biblioteca ja vas començar
a treballar molt i molt joveneta.
Bé, jo a la Biblioteca de Tarragona
era usuària des dels 14 anys.
Imagina't. Usuària?
Doncs vaig estar com a bibliotecària
i després ja finalment com a directora.
O sigui que vaig conèixer tot el ventall d'opcions
i per això d'alguna manera
quan vaig arribar a la direcció
tenia molt clar quin era el punt de vista de l'usuari
i és una cosa que he intentat
que sempre em guies en la meva trajectòria professional.
Un plantejament
que ara és en referència a nivell nacional i internacional,
la manera de treballar de la Biblioteca Pública
que també va tenir l'avantatge dels nous temps
que arribaven que s'abandonaven
aquelles fitxetes amb la signatura,
aquelles fitxes de paper
per entrar de ple en les noves tecnologies.
De fet, la Biblioteca Pública de Tarragona
va apostar des del començament
per les noves tecnologies.
Certament.
A mi els canvis sempre m'han agradat
i les noves tecnologies molta gent les veia
fins i tot a internet,
quan va arribar a internet,
molta gent ho veia com si fos el substitut a les biblioteques
i jo sempre pensava que les biblioteques
ens podríem aprofitar molt de les noves tecnologies
i així ha estat.
És a dir, la meva visió en aquestes coses,
la veritat és que estic agraïda
perquè el temps m'ha donat la raó.
I jo sé que hi ha més un agraïment sincer
i que no és un agraïment de cortesia
ni de protocol d'entrada a la plantilla
treballadors i treballadores de la biblioteca
i als usuaris que sempre han aplaudit
amb molt d'entusiasme
totes les iniciatives que heu pres
des de la Biblioteca Pública.
Sí.
Algo que dic amb tot el cor
és que el projecte de la Biblioteca Pública de Tarragona
ha estat un projecte d'èxit fet per tots.
Fet també pel personal de la Biblioteca,
sobretot per ells,
i també pels usuaris.
Sense la col·laboració dels usuaris,
sense el seu parer, les seves opinions,
sense saber per on ells volien
que nosaltres féssim els serveis,
no haguessin fet absolutament res.
Per tant, és un reconeixement
que vull des d'aquí, en el moment del meu comiat,
dir que moltes gràcies,
moltes gràcies a tot el personal
i moltes gràcies als usuaris de la Biblioteca
i moltes gràcies a vosaltres
com mitjans de comunicació
i especialment a Tarragona Ràdio,
que ens heu permès durant molts anys
d'accedir, d'anar a conèixer
i de difondre tot el que fem a la Biblioteca,
que sense això tampoc hagués sigut
realment el mateix projecte de Biblioteca.
Dona, t'ho agraïm molt,
però és que de fet va arribar un moment
en què acompanyat aquesta revolució tecnològica
que va experimentar la Biblioteca,
no en teníeu prou,
i vau decidir fer activitats en paral·lel,
de caràcter cultural,
jugant al millor sentit del terme
amb altres entitats i institucions,
és a dir, es va convertir d'un servei de préstec de llibres
a un centre cultural de referència, també.
Doncs sí, aquest és un dels objectius estratègics
que tenim marcat en el pla de gestió
i és una de les línies transversals
que sempre hem tingut,
que era la de buscar sinergies
i fent de les debilitats oportunitats.
Nosaltres, saps que tenim,
hem tingut, bueno, nosaltres,
la Biblioteca Pública de Tarragona
ha tingut un costat per l'an passat,
d'un dia per l'altre.
La Biblioteca Pública de Tarragona
ha tingut sempre un problema d'espai,
un problema crònic,
ja des del moment de la inauguració
era un espai molt escàs,
i aleshores aquesta debilitat
la vam saber convertir en oportunitat
perquè això ens va fomentar,
ens va impulsar a col·laborar
i a buscar sinergies
amb altres associacions, institucions,
agents culturals, socials, etcètera, de la ciutat.
I avui en dia, doncs, bueno,
deixo una Biblioteca de Tarragona
que sí, que crec que és bastant un eix vertedurador
de la major part d'activitats
que es fan a la ciutat.
Marxes amb el convenciment
que les proves, doncs, us ostenten
que has fet una bona feina,
però jo crec que et queda una espineta, Roser.
Bueno.
El trasllat.
El nou edifici.
El nou edifici.
El nou edifici, que des de l'any,
doncs, l'anava reclamant una mica, no?
I sí.
Bueno, no es pot aconseguir tot el que es vol,
però, bueno, jo penso que això es farà,
que hi ha voluntat de tirar-ho cap endavant,
de fer,
i d'alguna manera
de fer, no?, les voltes que dona tot, no?
De totes maneres, clar,
tota la qüestió del trasllat de la biblioteca,
el que és l'actual tabacalera,
això, tot i que tu ja no estàs de directora,
en els últims mesos et devia arribar
algun input, no?
Sí, hi ha molta voluntat.
La veritat és que hi ha voluntat de fer-ho.
El problema és que ara estem
amb uns anys complicats.
Estem també en meitat d'una crisi,
i a vegades els ritmes de les administracions
són lents,
i ara estem patint realment bastant
tot el tema econòmic,
per la qual cosa jo no puc parlar del tema,
però sé que existeix la voluntat,
i a mi això crec que dins de poc espero,
espero sincerament tenir,
que Tarragona tingui una gran biblioteca pública,
que ja la té,
i el que més necessitem és l'espai,
una mica,
per poder-nos expressir
i fer l'activitat quotidiana
d'una manera més fàcil
de la que estem fent actualment.
Però escolta,
en qualitat d'usuària,
la Tabacalera és un lloc bé
per instal·lar-la a la biblioteca?
Ara com a usuària?
Imagina't que ara és només usuària.
Sí, perquè,
a veure,
està molt a prop de l'Eroski,
del que és el Parc Central,
està a prop del Museu Arqueològic,
amb el qual tenim moltes sinèrgies,
i serà un punt que serà
un centre cultural de la ciutat.
El focus cultural serà al voltant de la Tabacalera,
i al voltant de tots aquests centres
no podria faltar la biblioteca.
Segur que no, eh?
Jo penso que és molt encertat,
aquesta tria.
Canviant ja de temes d'ubicació,
que ja ho veurem en els propers anys,
com a usuàries,
totes dues,
en aquest cas,
com dius,
hi ha una cosa que sí que és ben certa,
que tant en públic o en privat,
tothom que coneix Rosalho Zanó,
sap que tota aquesta trajectòria,
sempre amb el seu equip,
ha estat,
neix d'una profunda convicció
del que és el servei públic,
que sembla que és un concepte
que hi ha gent que el té
i hi ha gent que no el té.
Sí, hi ha gent que el té
i hi ha gent que no el té.
Tu ho dius?
A mi això no es pot ser res.
Jo, la veritat és que
jo vaig entrar al servei públic
per servir els ciutadans
i per servir la gent,
i a més, amb convenciment,
no he entrat al servei públic
per tenir un lloc fixe.
Això sempre he tingut molt clar.
Què faràs ara al CRAI
i als centres de recursos
per a l'aprenentatge
i la investigació?
Darrere d'aquest acrònim
i d'aquestes sigles
que s'hi amaga,
quina feina hi ha per fer, Roser?
Doncs hi ha per fer,
doncs és un repte molt maco,
és un repte professional apassionant
i què hi ha?
Doncs hi ha tota l'aposta
que fa l'ORB
per fer un centre de recursos
per a l'aprenentatge
i la informació
on s'englova completament
el que és la biblioteca,
és l'evolució de la biblioteca universitària
i també haurem d'establir
complicitats i col·laboracions
amb els nostres companys
del servei informàtic,
del servei lingüístic,
de pedagogia,
amb l'Institut de Ciències de l'Educació.
En quin objectiu?
En oferir realment eines,
serveis, productes,
atenció als usuaris de l'ORB,
siguin estudiants,
docents, investigadors, etcètera, etcètera,
tota la gama d'usuaris
del que és l'ORB.
En quin objectiu?
Doncs que l'ORB continuï sent,
que ja ho és,
una institució,
una universitat de referència,
una institució de qualitat
i que pugui entrar
en l'espai europeu d'educació superior
amb les màximes garanties
de qualitat i de prestació de serveis
als usuaris.
Ja ho diu bé,
el nom de la feina que és de fer,
coordinadora general,
perquè has de coordinar
i tocar moltes tecles.
Físicament, on esteu ubicats?
On està ubicat el CRAI?
Doncs mira,
jo que soc persona de poc despatx,
jo estaré cada vegada
en cada un dels CRAIs
que s'hi haguin de muntar.
Com el primer que hem de muntar
és el de l'Avinguda Catalunya,
de moment estic aquí
i després aniré passant
a tots els altres.
És a dir,
estic fent feina
encara que, diguéssim,
a peu de que no,
de fet.
Roser Lozano,
enhorabona per aquests 25 anys
de trajectòria
en la Biblioteca Pública
de Tarragona
i molt d'èxit
en aquests,
molts anys que queden per davant
en aquest projecte professional
o d'altres que puguin sorgir.
Enhorabona, sincerament, eh?
Moltes gràcies, Violanda.
També he de dir
que jo, la veritat,
a l'arribar aquí
m'he sentit molt ben acollida
i que l'equip de professionals
que també tindré
és un equip magnífic
amb la qual cosa
jo veig de sort en sort
i com ho diu Canoca,
veig de sort en sort
i jo penso que sí,
que tindrem èxit
i en això confio.
Doncs que continuï la sort,
una abraçada ben forta, Roser.
Molt bon dia.
Vinga, molt bon dia.
Adéu-siau.