Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio en aquesta quarta hora,
quan passen ja gairebé cinc minuts de dos quarts d'onze del matí.
Ara parlant durant els propers minuts de temes solidaris,
parlant del que coneix tothom com la URB Solidària
o el Centre de Cooperació al Desenvolupament de la Universitat de Tarragona,
que en guany, per cert, arriba el seu desè aniversari.
Ara que ha començat l'estiu i que han començat també les vacances
per als estudiants i professors,
són alguns d'aquests estudiants i professors
que participen directament en alguns d'aquests projectes que hi ha en marxa.
Avui, d'alguna manera, volem repassar,
agafant el mapa de tot el món,
volem repassar els projectes, les accions que hi ha en marxa,
que tenen marxa el Centre de Cooperació al Desenvolupament
de la Universitat de Rovira i Virgil.
I per això hem convidat el matí de Tarragona Ràdio
a la tècnica de projectes del centre, la Sílvia Formantí.
Sílvia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Quants projectes teniu en marxa aquest estiu i en quins països?
A veure, parlant d'àmbit mundial, com has fet referència abans,
potser corrigui una mica,
perquè aquest any ens hem centrat més en el que és Amèrica Llatina,
és a dir, Amèrica del Sud i Centroamèrica,
i també una acció de les que es portarà a terme.
És una visita a un dels projectes que s'han vingut fent els dos últims anys,
que és a la Índia, a POC concretament.
I en quant als projectes, estan localitzats a Ecuador, a Perú, a Nicaragua i a Guatemala i a Mèxic.
Estan localitzats a Centroamèrica, com he comentat.
Llavors, si vols, faig una mica els cinc cèntims.
Abans que res, per què aquesta atenció preferent a Llatinoamèrica?
Per alguna raó en concret?
Més que atenció preferent, les coses s'han donat així.
Ens interessa molt introduir-nos també a Àfrica.
L'any passat, per exemple, es van portar a terme projectes a Senegal i a Moçambic,
i aquest any les accions que portarem a terme per Àfrica s'entrenen només a Senegal,
però començaran cap a l'octubre.
Per tant, no és una acció de preferència, sinó és una coincidència que s'ha donat a terme.
Potser també la similitud amb la cultura d'Amèrica Llatina i sobretot la similitud amb el llenguatge
fa que sigui més fàcil que des d'aquí es participi a Amèrica Llatina.
Molt bé, doncs anem a repassar una miqueta aquests projectes, aquestes accions que estan en marxa.
Per on comencem?
Bé, doncs podríem començar per als projectes que ja estan en curs,
de la gent que ja s'ha desplaçat a terreny.
El fet que s'hagin desplaçat a terreny no vol dir que s'iniciïn ara.
En el cas, per exemple, del projecte que s'està donat a terme a Equador,
ja es porta treballant des de fa més d'un any.
I el que passa és que el fet visible és quan els estudiants han preparat el treball,
els estudiants o professors han preparat el treball i es desplacen sobre terreny.
Llavors, en aquest sentit, des del 8 de juny tenim un estudiant del Màster de Dret Ambiental
especialitzada en Dret Ambiental Penal
i està fent un treball sobre terreny, sobre les vies jurídiques,
per reclamar responsabilitats per danys ambientals a la zona petrolífera de l'Amazonia Equatoriana.
Llavors, aquest treball s'està fent conjuntament amb l'ONG Enginyeria Sense Fronteres
i d'aquí unes horetes, menys de 24 horetes, s'hi desplaçarà també un professor de la universitat,
també en àmbit jurídic.
Llavors, en temes potser més de salut, que és el que tradicionalment s'ha vingut fent
des de molts àmbits de la cooperació, tenint que la salut és un dret indispensable
i que moltes infermetats, molta causa de morbilitat ve per a enfermetats de salut
altament habitables.
Llavors, en aquest àmbit tenim sobretot un projecte que aquest 11 de juliol,
el dissabte d'aquesta setmana,
marxaran 17 estudiants de diferents àmbits de les ciències de la salut,
de nutrició, de medicina, de fisioteràpia i d'infermeria,
a fer una trobada, ja és la cinquena que es ve fent, a la zona de Chiapas
i és una acció de formació de promotors i actors de salut de l'estat de Chiapas
juntament amb les juntes de Buangobierno
i en col·laboració amb l'ONG de Reus, Reus Societat Civil,
que és així com es coneix.
I també en l'àmbit de la salut,
s'està portant a terme un treball que puja una mica de línia d'acció
que no està en el fet d'anar a fer alguna cosa tangible,
sinó que és més anar a exigir que aquell qui no ho està fent,
en aquest cas l'estat, assumeixi les seves responsabilitats.
Una mica per aclarir, que això sona una mica abstracte,
en un projecte de salut, d'atenció a les dones embarassades.
Actualment aquesta feina l'estan fent les comadrones,
les llevadores en català de la cultura maia
i ho estan desenvolupant elles amb absència de l'estat.
Llavors aquest any el que es fa, s'envia una metgessa
que just ha acabat la carrera aquest any
i una treballadora social que també l'ha acabat.
La metgessa per continuar amb aquest àmbit de solidaritat, d'ensenyar,
i la treballadora social més en un àmbit de cooperació,
d'ajudar, de fer d'interlocutora entre les entitats competents
i les llevadores per exigir que aquestes tinguin la seva tasca reconeguda
com un dret laboral.
Això a Guatemala és.
Això a Guatemala.
És a dir, hem parlat de Mèxic i de Guatemala
en qüestions més aviat de relacions amb la salut,
qüestions de medi ambient, els temes a Ecuador, no?
Exacte.
Què més tenim? A Perú, per exemple?
A Perú és un treball d'integració amb els nens i nenes que estan al carrer,
sobretot de famílies desestructurades,
i el que es ve fent amb una organització que es diu La Restinga,
que ja s'hi havia col·laborat fa quatre anys o cinc,
ara et parlo de memòria, i aquesta dada no la tenia,
sobretot de dinamitzar les parts pedagògiques a través de tallers,
ja sigui, per exemple, capoira, ja siguin tallers molt culturals,
que els nens de carrer abandonin el que és el carrer
i busquin incentivar-se per la formació a través d'activitats més lúdiques.
sempre són una mica més atractives que anar a aprendre matemàtiques.
Ens queda alguna cosa més d'aquests projectes?
Sí, lligat a les ciències ambientals, per dir-ho d'una manera,
a Guatemala també s'està...
El que passa és que aquest projecte, l'acció es dura a terme a partir de finals de juliol,
aniran dos juristes, també especialitzats en dret ambiental,
per una mica fer un inventari de les vies d'accés a la justícia
de les comunitats que estan rebent els forts impactes de la indústria extractiva de l'or.
Tot el que sigui extracció de recursos naturals,
bé sigui el petroli, com és el cas d'Equador,
o l'or, com és el cas de Guatemala,
generen impactes ambientals en molts casos irreversibles.
Contaminació d'aigua dolça de manera irreversible.
Llavors, què passa?
Que quan la població local es proclama en contra del model vigent d'explotació,
hi ha una criminalització de la protesta.
Llavors, és un diàleg desigual de poder.
Grans corporacions transnacionals enfront a una societat civil
sense una història d'organització.
Llavors, el treball que es farà en aquest sentit
és una mica inventariar les vies d'accés
i enfortir que es reconeguin qui té responsabilitat
i qui les ha d'emprendre.
Déu-n'hi-do.
Tot això, com dèiem, a Guatemala, Perú, Mèxic i Ecuador.
Després, a Nicaragua tenim la Coral de la Universitat,
d'això en vam parlar la setmana passada amb la seva directora,
i al Marxat, suposo que estan allà,
participant en diferents activitats, no?
De fet, estan durant uns quants dies,
durant tota aquesta setmana.
Sí, i avui ja hem rebut notícies d'ells,
tot està anant sobre la marxa.
Estan ja a Sant Ramon, que és bàsicament on estaran,
perquè bona part del treball que s'ha dut a terme
perquè aquesta gent es pugui desplaçar
i fer aquestes activitats de cohesió social a través del can,
ha vingut de la mà de la Fundació El Senyor de la Campana
i és on actualment ara estan.
I pel que sabem, tot està anant sobre rodes.
Molt bé.
Tenim tot això.
I després teníem al marge el tema de la Índia,
que ens comentaves que era un viatge.
Sí, el tema de la Índia és una iniciativa de turisme alternatiu,
per dir-ho d'una manera.
Si bé, doncs, des de fa tres anys,
el Centre de Cooperació ha estat finançant un centre de salut
i una escola a POC,
que és una comunitat bastant desafavorida de la Índia,
que és un projecte que es va impulsar a través d'un exalumne,
que ara ja és doctor, del Vikas Kummer.
És un projecte que es va dur a terme durant dos o tres anys,
molt apreciat o molt capitalitzat per als mateixos beneficiaris.
I llavors el que es va començar a portar a terme des de fa un parell d'anys,
fer un taller de viatge on la comunitat universitària,
tant alumnes, personal d'administració i serveis,
com personal docent investigador,
visitessin els projectes que s'estaven executant des del centre.
Llavors, el que posa el centre és senzillament els contactes,
la persona que els atendrà,
i llavors la mateixa gent que està interessada
s'organitza el seu viatge.
En aquest cas és turisme,
i el turisme és anar a visitar què és el que està fent el centre.
I entre els participants ja s'organitzen,
es busquen els bitllets que els convenen,
cada un viatge de la manera que li va bé.
I l'objectiu de les seves vacances és anar a visitar què s'ha fet.
I els del grup d'aquest any marxaran ara,
el 8 de juliol, demà passat.
Déu-n'hi-do.
Tot això és el que està en marxa,
o a punt d'estar en marxa al llarg de l'estiu,
del Centre de Cooperació del Desenvolupament,
el que coneixem tots com la URB Solidària.
En general, esteu contents?
Esteu satisfets fer una valoració positiva de tots aquests projectes?
Sí, en general sí.
La prova està que des de fa un temps,
jo fa un any que estic incorporada,
però les estadístiques de vegades també parlen per sisoles
i em puc comentar.
S'ha estabilitzat una mínima creixença exponencial
dels projectes que es donen a terme
i la continuïtat d'aquests,
però no de manera indefinida,
perquè si no passarien a ser projectes insostenibles.
Si no, la continuïtat en una acció,
després ens sorgeix una de paral·lela,
per exemple, el cas de la Índia,
que es va començar amb un centre d'atenció i salut
i paral·lelament es va treballar en una escola,
fins a qui es va acabar l'acció.
Llavors, aquest tipus de continuïtat
és la que t'està donant aquesta visió
que les coses estan anant bé,
és a dir, que es pot fer,
es pot ampliar una mica
i ja està.
I ja està.
És de no fer uns grans projectes
que després no es puguin abordar, no?
Exacte.
D'alguna manera seria la filosofia.
I també, bueno,
un fet a considerar,
que no ho hem parlat encara en l'entrevista,
és que el que s'està promovent
és que aquests projectes
que s'estan impulsant des del centre
puguin ser capitalitzats
per grups de recerca
des de la universitat,
però això és una fase
que està en procés d'inici.
És a dir, nosaltres com a universitat
estem enviant-nos recursos humans
o recursos econòmics.
La qüestió és,
han de ser les universitats d'aquí
que ho facin?
Llavors, és aquí on ens estem posant ara
en busca que sigui
una cooperació interuniversitària,
és a dir,
buscar que les universitats
dels països on actuem
s'impliquin en els projectes
que des de la nostra universitat
s'estan impulsant.
Perquè aquests són,
tots aquests projectes que hem comentat,
són projectes promoguts
directament pel centre,
per la universitat.
Promoguts directament
i en paral·lel
a organitzacions locals d'aquí
o bé a través d'organitzacions
de moviments de base
dels països on s'actua.
Però, de moment,
no han tingut la sort
que ens vinguessin impulsats
per una universitat.
Perquè, d'altra banda,
el que també fa la URB solidària
és ajudar, d'alguna manera,
a organitzacions no governamentals
en els seus projectes,
sense implicar-se
en el grau del que hem comentat fins ara, no?
Exacte.
En aquest cas,
el que es fa és una convocatòria anual
i els projectes de les ONGs
que estan registrades
a la província de Tarragona
està obert
a qui podem participar.
Normalment és a finals d'abril,
que es reben ja tots els projectes,
abril de cada any,
i aquest any ja hem tancat la convocatòria,
vam rebre nou peticions de projectes
i de les quals es van avaluar positivament
sis de les propostes.
I llavors, en aquestes propostes...
I ja s'han decidit,
aquestes sis propostes,
que rebran una aportació econòmica
per part de la universitat.
Exacte.
Llavors, si vols,
et faig un breu resum
de les propostes
que es van considerar
més ajustades a la convocatòria.
Ho dic perquè
de les que s'hagin presentat
més que siguin
nunes més bones que dolentes,
més ajustades a la convocatòria,
són de l'Organització
Entre Pobles
amb el projecte
Dinamització de la vida sociocultural
de la població
a les comunitats de Cuba,
del Comitè Euscar Romero,
amb el qual...
Totes aquestes organitzacions
que comentaré
sempre es duen a terme
activitats de sensibilització
aquí a la ciutat,
a Reus,
on calgui.
I, com deia
el Comitè Euscar Romero,
amb una implantació
de tallers ocupacionals
per a persones
amb discapacitat,
a Guatemala també,
i de Germanament
Sense Fronteres.
Aquest cas seria
també un paral·lelisme
en quan un projecte
té una ampliació,
però que no és exactament
el projecte inicial.
L'any passat
se'ls va finançar
una casa de cultura
a l'OB,
al Camerún,
i aquest any
el que s'ha aprovat
és un projecte
de dinamització turística
a la mateixa zona
enfront
a la poca redistribució
de beneficis
del turisme
promogut per transnacionals.
I ja
anirem més ràpid.
Amb
Enginyeria
Sense Fronteres
s'ha donat
recolzament
al projecte
enfortiment
de la participació
de la societat civil
en la defensa
dels drets ambientals
d'Equador,
que és on ara
hi tenim
una persona
i demà marxa
un professor,
amb el sonyo
de la campana,
que és on tenim
ara la coral,
foment d'iniciatives
agroecològiques
i educatives
a Nicaragua
amb l'objectiu
de fomentar
una mica
opcions laborals
que puguin tenir
una llarga continuïtat
i que se les pugui
apropiar també
als mateixos beneficiaris.
I per acabar,
amb Milpa,
que és en què estem
treballant a Guatemala,
s'ha aprovat
donar suport
al projecte
Salut Integral,
Atenció Primària,
Comunitats Indígenes Mames
a Guatemala també.
I quines aportacions
econòmiques
reben aquests projectes
de mitjana?
La partida
pressupostària
és petita,
són 60.000 euros
perquè el que creiem
des de la universitat
és que la universitat
no és una entitat
finançadora.
Però el fet
de disposar
d'una partida
pressupostària pública
doncs sí que sempre
s'obrà concurs.
La partida
és 60.000 euros,
normalment aquest any
s'ha pujat
uns 8.000 euros,
6.000 euros més
perquè les propostes
eren molt adequades
i per no deixar-ne alguna
una mica
descarrilada
doncs es va fer
un petit esforç
del 10%
d'increment
i llavors
reben al voltant
d'uns 10.000 euros.
un més,
un menys
però
entrar aquí
al cèntim
potser ara
no cal.
Tot això
són projectes
insistim
impulsats
més directament
per la URB Solidària
o que reben
el suport
de la universitat
coincidint
amb aquest desè aniversari
del Centre de Cooperació
del desenvolupament
que no sé
que no sé si
ho celebrareu
o ho heu celebrat
d'alguna manera
o fareu
algun tipus
d'activitat
o algun tipus
de festa
o d'acte
de recordatori
d'aquests 10 anys.
Sí,
està previst
que al llarg
del primer trimestre
del curs entrant
doncs sí que es portin
a terme
actes
de commemoració
d'aquests 10 anys
el que passa
que des que va començar
l'any
doncs ja
les petites activitats
que s'han fet
sempre han estat
fent referència
a que ja és
el desè aniversari
i es preveu
doncs un acte
més adequat
com a aniversari.
A finals d'any?
Sí,
octubre, novembre
vindria a ser.
Molt bé,
alguna cosa més?
Hem parlat
de la solidaritat
de la universitat
a través del centre
hem repassat
i d'alguna manera
hem viatjat
una miqueta
aquests països
on estan treballant
i on estan col·laborant
estudiants
i professors
de la universitat.
Alguna cosa més,
Sílvia?
Bé,
el Centre de Cooperació
per ser una unitat
de la Universitat
Rovira i Virgili
i sent una universitat
un centre
bàsicament
de docència
i de formació
i d'investigació
doncs ja que
queden uns minutets
recordar
que des dels centres
s'impulsen
activitats de formació
en matèria
de cooperació
i de desenvolupament.
Aquest any
s'ha fet
la novena edició
del postgrau
especialista universitari
en cooperació internacional
i s'està treballant
per la continuïtat
d'aquest
ja que és una activitat
prou ambiciosa
que ja porta 10 anys
és a dir
ara ja el curs
entrarà en 10 anys
i paral·lelament a això
s'han vingut fent
activitats de formació
menys ambiciosa
de crèdit
i mig
o en termes
de
universitaris
en termes universitaris
i aquest any
les activitats
que s'han fet
n'hi ha hagut un parell
que
tres
que han estat noves
que han estat
els dijous cooperatius
que per de ser
activitat de sensibilització
eren una proposta formativa
i al igual que
la paradoxa
de l'abundància
drets humans
i petroli
que també va ser
una activitat
de sensibilització
i formació
així
les activitats
sempre estan obertes
tant a la comunitat
universitària
com al públic
de la ciutat
que es vulgui interessar
sempre són
de portes obertes
i així
doncs
la participació
és més fructífera
i el postgrau
que comentaves
la nova edició
començarà
l'octubre-novembre?
sí
costuma
començar
al novembre
principis de novembre
o ja
l'última setmana
d'octubre
i bé
ara aquesta setmana
ja s'està preparant
és a dir
ja està aprovada
la posta en marxa
d'aquesta
desena edició
que serà
d'aquest any
i aquesta setmana
ja començarem
a treballar
amb la línia educativa
que ha de tenir
el postgrau
Déu-n'hi-do
quantes coses
que es fan
des del Centre
de Cooperació
del Desenvolupament
la URB Solidària
avui les hem repassat
amb la Sílvia Formentí
en qualsevol cas
en fi
tothom que vulgui
tenir més informació
de la URB Solidària
el millor que pot fer
és adreçar-se
a la pàgina web
de la Universitat
urb.cat
barra
U-R-B-S
aquí trobarà
tota la informació
de tots els projectes
de totes les activitats
d'aquest postgrau
que comentàvem
que trobaran
per si estan interessats
en tot aquest món
de la solidaritat
de la cooperació
amb el tercer món
Sílvia Formentí
és la tècnica
de projectes
del Centre de Cooperació
li agrem
que hagi vingut
aquest matí en directe
als estudis
de Tarragona Ràdio
per repassar
totes aquestes activitats
gràcies
i que vagi molt bé
moltes gràcies a vosaltres
per tenir un espai
per poder fer la difusió
Gràcies i bon dia
Bon dia
Gràcies