El Col·legi d'Enginyers Industrials de Tarragona
ha reeditat el llibre del retaule
de l'altar major de la catedral.
Ja fa 20 anys, la primera edició pràcticament
exaurida, i ara el nou volum
de fet arriba amb algunes novetats.
Aquest llibre es presentarà en societat,
poderem dir-ho així, el proper dilluns,
però avui hem volgut convidar
el president del Col·legi d'Enginyers Industrials
de Tarragona perquè ens expliqui una mica
quina va ser la trajectòria i quina va ser la participació
en el seu moment de l'entitat
col·legial i el paper que juga
també en aquesta reedició.
Senyor Lluís Maestre, molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
20 anys es va fer aquest llibre i es va exaurir.
Quines virtuts tenia aquest llibre
que va volar d'aquesta manera?
Les virtuts del llibre reflecteixen
el que el guai d'Enginyers
va patrocinar
a fi i efecte
de rehabilitar el retaule
de l'altar major de la catedral de Tarragona.
Això es va acabar fa 20 anys
i aquesta rehabilitació va ser feta
pel amic
i bon professional
a Eustaquí Vallès
i llavors el president
de la demarcació de Tarragona
al Codegs d'Enginyers Industrials
era el Rafael Gabriel
que ara és el president
de la Societat Arqueològica de Tarragona
que jo el vaig susseir
quan ell va deixar
de ser president de la demarcació.
Quan es va acabar aquesta rehabilitació
d'altar major
vam creuar convenient
que a més que estigués vista
quan la gent visita la catedral
poder fer-li una difusió molt àmplia
i aquesta difusió
va acabar publicant
aquest llibre
que ara fem
aquesta segona redició.
I fem aquesta segona redició
degut a com ha dit molt bé
vostè està assegurit
vam fer una tirada
de mil exemplars numerades
nosaltres vam quedar
uns quants exemplars al col·legi
perquè realment
val la pena
tenir una joia com aquesta
i hem cregut aquest any
fer aquesta segona redició
també aprofitant
l'any jubilar
que se celebra
a la ciutat de Tarragona.
I tant és així
que hem tingut la sort
que el selectíssim
mercabisbe i primat
metropolità de Tarragona
el senyor Pujol
és el que farà
la presentació d'aquest llibre
el proper dilluns
a les 7 de la tarda
a la seu de la Diputació de Tarragona.
I ho fem així
perquè la primera edició del llibre
es va presentar
a la Diputació de Tarragona
en aquell moment
el que va presentar el llibre
era una eminencia
amb l'art a Catalunya
que era a Catalunya
i a tot el món
el senyor Eno de la Sarte
que desgraciadament
ja no el tenim amb nosaltres
i per tant
per poder tindre una persona
amb suficients coneixements
i prestància
per fer aquesta segona presentació
aquesta presentació
d'aquesta segona redició
tenim la sort
de comptar
amb la presència
del senyor Pujol
a l'esgabisba
metropolità i primat
de Tarragona.
Ahir va estar
el matí de Tarragona
a ràdio
i justament parlava
dels últims actes
perquè de fet
l'any jubilar
es clou
la propera setmana
hi ha tot un seguit
d'esdeveniments
i entre ells també va destacar
la presentació
d'aquest llibre
que entre altres
moltes coses
demostra una gran sensibilitat
pel patrimoni històric
de la ciutat
per part del Col·legi d'Enginyers
en aquest cas
la va demostrar aleshores
fa 20 anys
i continua apostant
per aquest aspecte
de la ciutat
nosaltres apostem
la demarcació
de Tarragona
abarca
tot el que és
l'àmbit geogràfic
de la província
de Tarragona
i per tant
les nostres
actituds
i sensibilitats
abarquen
tot el nostre
àmbit territorial
tant per el que
concern
la demarcació
de Tarragona
com el resta
del Col·legi d'Enginyers
Industrials
perquè el Col·legi d'Enginyers
Industrials
és de tot Catalunya
el que passa és que
n'hi ha diverses
seus
distribuïdes
per el que és
Catalunya
a fi i efecte
d'equilibrar
la presència
de la institució
dintre el territori
la nostra sensibilitat
el que és
el Col·legi d'Enginyers
Industrials
i en concret
la demarcació
de Tarragona
és àmplia
sobretot perquè
vam començar
amb la restauració
del retaule
amb la publicació
del llibre
vam traslladar
la nostra seu
al que estem ara
al costat del catedral
concretament
al carrer
Escrivianies Velles
a cantonada
a vers el claustre
vam comprar
una casa
que pràcticament
estava a punt
d'enfonsar-se
la vam rehabilitar
tota
i aquesta és
la nostra seu
seu que realment
considerem
que també és
una altra joia
dintre
de les nostres
actuacions
aquí dintre
i tot això
ho fem
des d'un punt de vista
de responsabilitat
social
i amb un últim
missatge
que és que
el que no i que
pretenim
els ingens industrials
és ser uns bons
ciutadans
nosaltres tenim
una professió
que és
tecnològica
és una professió
que la societat
civil
s'aprofita
de les coneixements
tecnològics
desenvolupats
per nosaltres
i tota la gent
que treballa amb això
però creiem
que també
li hem de donar
un àmbit social
i humà
a la nostra presència
a la societat
i és convenient
que aquest àmbit
humà
i social
es reflecteixi
en aquest cas
amb el retable
de la taula
de la taula
de terror
oi que em permet
que obrim un parèntesi
en la catedral
i ja en parlarem
després
i concretarem
més dades del llibre
vostè parlava
de quina és
la tasca
així un petit item
dels enginyers industrials
i no fa gaire
quan llegia
en un reportatge
que parlava
de professions
i carreres
professionals
que
un professional
viu
soc advocat
i un pensa
defensa
o un ciutadà
o un judici
soc arquitecte
fa cases
i els enginyers
sovint
la societat en general
no coneix la seva feina
no ho di jo
ho llegia
i feia aquesta reflexió
i dic
realment
si sortim al carrer
i diu
què fa en un enginyer industrial
no
doncs miri
doncs treballa a la indústria
diu no no
és molt més ampli
que tot això
a veure
per ser
per ser una mica més concrets
vull dir
el gran
desenvolupament
del que és la societat
des d'un punt de vista
de tindre graus
de llibertats
més amplis
a fi
efecte
tindre més temps
doncs per exemple
la
els autodomèstics
dintre de les cases
que han fet
que les mestreses de casa
tinguin
estiguin més lliberades
respecte al que abans
el que abans
hi havia en els safarejos
als pobles
i anem a rentar la roba
doncs amb les mans
això vull dir
les rentadores
els rentaplats
les neveres
els aires acondicionats
els cotxes
darrere hi ha un enginyer industrial
darrere hi ha un enginyer industrial
els sistemes de comunicació
els sistemes
les infraestructures
les electrificacions
darrere hi ha un enginyer industrial
la nostra feina
és una feina
que d'entrada
no és una feina parador
si nosaltres estem
a darrere
o sigui
podríem dir
que estem a la cuina
però vull dir
quan va
estar un restaurant
no gaudeix del restaurant
si el cuiner
o la cuina
no funciona
malgrat que
el recinte
el local
la decoració
sigui molt bé
i que estigui perfecta
si la cuina no funciona
doncs allò no va
i aquesta és la nostra tasca
la nostra tasca
som industrials
perquè realment
el col·legi d'enginyers industrials
neix
quan es
es formalitza
els col·legis professionals
a l'any 48-49
però abans de tot això
fa 128 anys
que existeix
l'associació
d'enginyers industrials
de Catalunya
associació
que és de dret civil
i per tant
és un òrga
que no està regulat
per l'administració
a fi
efecte
que van creure
convenient
doncs
tindrà una associació
per poder
fer un intercanvi
de coneixements
a fi
que es pogués
portar a terme
el que llavors
començava a ser
la industrialització
de Catalunya
que era la revolució
industrial
tot
el passar dels vaporistes
a l'electricitat
que va ser la gran revolució
industrial
el tèxtil
i després
tot el que ha sigut
el cicle 20 passat
vull dir
tot els avenços
i les millores
de qualitat de vida
que té la societat
molt en part
són gràcies
a la tecnologia
aquesta tecnologia
nosaltres la fem servir
som els enginyers industrials
i com estan
de nous professionals
ja demanda
alguna vegada
s'ha sentit a parlar
que falten
enginyers industrials
falten enginyers industrials
anem a veure
aquí
a Catalunya
n'hi ha
dos escoles
principals
d'enginyer industrial
una està a Bessona
a Tastar Terrassa
i fa poc
fa uns anys
es va crear-ne
una altra
a Girona
la carrera
d'enginyer industrial
no és una carrera fàcil
és una carrera
de 5 anys
i realment
has de posar els colzes
sobre la taula
perquè ningú regala res
vull dir
és una carrera
de ciències
i per tant
és dura
el que comença
la carrera d'enginyer industrial
sap que ha d'estar
5 anys estudiant
posant els colzes
24 hores al dia
pràcticament
tampoc és així
jo crec que és un tema d'ordre
no poc és així
és un problema de ser ordre
tindre ordre
i ser disciplinat
amb la feina
però
d'un temps cap aquí
sembla
que la joventut
té una tendència
a no estudiar
enginyer industrial
no és
desgraciadament
no és només a Espanya
perquè va haver-hi uns articles
que parlaven d'Alemanya
i parlaven de França
vull dir
el que és la part dels països
la màquina
de l'economia europea
que són també
aquests dos països
que n'hi havia una manca
d'enginyer industrial
i això
n'hi ha aquesta manca d'enginyer industrials
perquè la nostra carrera
és una carrera molt generalista
un enginyer industrial
que estudia
tota la seva branca
és tecnològica
però després n'hi ha
formacions de postgrau
on pots tindre coneixements
econòmics financers
que et permet
desenvolupar
tasques de gestió
i de gerència
que si vostè mira
exactament
els organigames
de les empreses
veurà que els càrrecs
salts
d'executius
de les empreses
la immensa majoria
o són economistes
o són inginyer industrials
i aquesta és la nostra
versatilitat
com a professionals
tenim uns coneixements
transversals
que acaba
que comença
des de la química
fins a la mecànica
i després
millorats pels progras
amb el tema
de coneixements
econòmics financers
que ens permet
a qualsevol empresa
tindre un coneixement
en una sola persona
per tots els àmbits
de feina
i de responsabilitat
de la mateixa
continua sent
una carrera
i una professió
bàsicament masculina
des de l'Observatori
de la Igualtat
de la Universitat
Rovira i Virgili
ho manifestaven així
fins i tot
a veure si les dones
comencen a apuntar
se tenen molt poquetes alumnes
i les que tenen
són brillants
però molt poquetes
continua sent
en un percentatge
molt elevat
una carrera
per la qual
opten els homes
sí
és veritat
però vull dir
jo
podré dir que
de 8 anys cap aquí
hi ha noies
dones
que estan estudiant
a les universitats
i concretament
a les juntes de govern
del Col·legi
d'Internet
de Catalunya
hi ha dos noies
que estan
formant part
de la junta de govern
sí que sembla
que és una rama
d'ensenyament
o de coneixement
que les dones
o les noies
no acaben
d'entrar-hi
sobretot
això era abans
dels anys 50
o podem dir
dels anys 60
degut a que era
un enfoc
purament industrial
en una societat
industrial
i de serveis
com és la que ara
n'hi ha possibilitats
que no estiguis
purament
en una cadena
de producció
malgrat
que estar en una cadena
de producció
avui dia
ja no és cap problema
per una dona
els anys 70
els anys 60
era una altra història
però vull dir
podem dir
que sí que
podem estar
sobre un 5 o un 10%
de l'índex
de participació
de les noies
dintre de la carrera
d'enginyer industrial
però concretament
aquí a Tarraona
en tenim
d'un col·lectiu nostre
de col·legiats
que som 500
estic parlant
de col·legiats
però enginyers industrials
que no són col·legiats
també n'hi ha
doncs podem estar
de l'ordre
d'un 3 o un 4%
són dones
diré una bajenada
ja ho sé
però a mi
el que sempre
m'ha fascinat
de la professió
que vostès representen
és
que pot saber
com funcionen
les coses
i això és increïble
saber com funcionen
les coses
és fascinant
tornem a la catedral
tornem a aquest llibre
textos
però sobretot
imatges
fotografies esplèndides
parlem dels autors
parlem de quantes fotografies
intentem explicar
als oients
com és aquest llibre
que es reedita
aquest llibre
en certa manera
està fet
com som nosaltres
vull dir
vostè ha dit abans
que som unes persones
que sabem com funcionen
les coses
això
és així
degut
al tipus de formació
que hem adquirit
amb els anys
que hem estat a la universitat
i després
amb la feina
que hem desenvolupat
el nostre cervell
i ho dic
des d'una vista genèrica
està dividit
en capsetes
de manera que
vas posant en cada capseta
el que realment necessites
són endrecedets
en el cap
amb això
sí, sí
aquesta és la nostra
també ens diuen
jo concretament
la meva dona
em diu que estic
soc molt quadriculat
companys nostres
companys meus
també les seves dones
les seves famílies
diuen que és el mateix
però jo crec que això
és una virtut
perquè en cap moment
sabem on estan les coses
i quan les busques
les trobes
això és molt important
dic això
perquè el llibre
està formalitzat
d'aquesta manera
vull dir
el llibre
està fet
de manera
que n'hi ha
fotografies
d'aspectes
de retaula
a la pàgina
on està la fotografia
està tot el retaula
i et diu
on està posat
dintre el retaula
i després n'hi ha un text
que enriqueix
el que diu
la fotografia
hem volgut
fer un llibre
amb fotografies
i amb text
perquè entenem
que una imatge
és més que mil paraules
vull dir
un llibre
amb text
només amb text
si no hi ha fotografies
es fa una mica
ferragós
de lligir-lo
sobretot
si a més
l'has de consultar
davant del retaula
vull dir
el llibre
tal com està formalitzat
pots veure el text
veus la fotografia
i a més
a la mateixa pàgina
veus on t'està
encabida
aquell tros
de retaula
dintre del conjunt
de tot mateix
per tant
en certa manera
el llibre
està formalitzat
dintre del que és
el format
que tenim muntat
nosaltres
al nostre cervell
per treballar
és a imatge
i model
del cervell
d'un enginyer
genèricament
de totes maneres
jo he tingut
la sort
i agraeixo molt
que ens haguessin
ensenyat
una mica
les coses
perquè clar
tens aquella imatge
del retaula
ampliada
i després
el detall
i pots anar entrant
en cadascuna
de les porcions
del retaula
un llibre
que jo no sé
al final
si serà molt voluminós
quan ja estigui
però que te'l portaries
a la catedral
te'l posaries allà
et plantaries
davant del retaula
i t'hi podries passar
hores mirant
primer llibre
i després intentant
buscar
aquell detall
aquell moment
del retaula
de qui són
les fotografies
són diversos autors
quan es va muntar
el llibre
quan es va fer
el llibre
que va ser la primera edició
que es va fer fa 20 anys
vull dir
el que va ajudar molt
amb tota aquesta feina
va ser l'Uzaki Vallès
d'Aguta
que va ser el restaurador
i a més coneixia
amb el tema
de les fotografies
vam comptar
amb un altre
excel·lent professional
que també ha intervingut
en aquesta segona edició
que és el Joan Ferrer
el text va ser
per mossèn
Salvador Ramon
que desgraciadament
ja no està amb nosaltres
i dintre d'aquests
el Joan Ferrer
amb mossèn
Salvador Ramon
i coordinat
amb el que va restaurar
la taula
que és l'Uzaki Vallès
doncs realment
vam tindre aquesta joia
que avui
fem la segona edició
textos i fotografies
els mateixos
del llibre
de fa 20 anys
hi ha alguna incorporació nova?
hi ha alguna incorporació nova
degut a que hem imposat
pràcticament
el número de pàgines
són els mateixos
el volumen té
el mateix contingut
pràcticament
que tenia l'original
hem fet
l'hem enriquit una mica
perquè l'original
les tapadores
eren de cartó
i ara són de cartó dur
i n'hi ha
algunes fotografies
i hem enriquit
alguns textos
però pràcticament
podríem dir
que el 99%
o el 99,5%
del llibre
per ser més concrets
és igual
que la primera edició
l'únic que hem volgut
és fer aquesta
serà una edició
a fi i efecte
de posar-lo
en coneixement
de tots els que
vulguin tindre'l
i per enriquir
una mica
el que és
el llibre en si
però des d'un punt
de vista exterior
la part interior
pràcticament
és la mateixa
que vam fer
a la última fase
el llibre
és d'edicions
al mèdul
com dèiem
es presenta
el proper dilluns
la seva exacta
serà a través
d'un circuit
comercial de llibreries
la gent que estigui
interessada
en aquesta publicació
com ho pot
aconseguir?

estem en contacte amb alguns
llibreries de Tarragona
a fi i efecte
de poder
que ells també disposin
d'aquests volumens
per poder-los tindre a la venda
pel que vulguin
tindre'ls
però si algú ja té ganes
per fer-ho
vendrem unitats
vendrem algunes
les unitats
que la gent vulgui
comprar-nos
el dia de la presentació
a la Diputació de Tarragona
i després
el tindrem
a la seu nostra
d'aquí
de la marcació de Tarragona
doncs serà el dilluns
i jo no sé
si d'aquí dues dècades
o una
però no sé
per què sospito
que potser caldrà
reeditar-lo
d'aquí uns anys
quants exemplars
surten ara?
1.500
1.500
jo aniria preparant
una propera reedició
ja l'hi dic ara
no és difícil
perquè tenim els fotolits
i ho tenim tot
per tant
és qüestió d'agafar-ho
i tornar-ho a posar a impremta
i enriquir-ho
ja dic
des d'un punt de vista
de presentació exterior
el contingut
el contingut
pràcticament és el mateix
que va ser la primera fase
i ho serà
perquè el retaule
és el que hi és
no podem fer una altra cosa
que no sigui el que hi ha
i afortunadament
continua sent el mateix
després de la restauració
d'Eustaquí Vallès
Lluís Maestra
president del Col·legi
d'Enginyers Industrials
de Tarragona
gràcies per acompanyar-nos
avui i enhorabona
a tot el col·lectiu
que heu fet possible
la reedició
d'aquesta joia
de la Catedral de Tarragona
bon dia
moltes gràcies
i només acabo dient
que el nostre sentiment
es resumeix
en una paraula
o en una frase
volem ser bons ciutadans
i així actuem
moltíssimes gràcies
i moltes gràcies
per atendre'ns
i fer'ns aquesta presentació
a la ràdio