Ara són dos quarts d'una del migdia, gairebé vuit minuts després de l'èxit de l'any passat, aquest 2009,
el Departament de Cultura manté el cicle Art Emergent que pretén, a grans trets entrarem en detall,
apropar l'arte contemporani a la ciutadania i sobretot promocionar el treball artístic dels joves.
Per això, set artistes exposaran el seu treball durant tot l'any a la Casa de la Generalitat, al carrer Major.
S'ha presentat fa escasament una hora i avui ja ens acompanya i en aquests moments en directe el coordinador artístic del cicle Blai Mesa.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Enguany hi ha hagut un augment de treballs presentats en principi?
Sí, la convocatòria es va obrir el mes de setembre i l'any passat vam rebre 14 projectes,
en guany han sigut 23, el que representa un 60% d'increment.
Semblen pocs projectes, però per ser una activitat que és dos anys de dos anys d'història
i que és un projecte que va exclusivament destinat a la gent del territori,
doncs la veritat és que estem molt contents, sobretot pel nivell que hi ha hagut.
Aquest projecte garanteix d'una banda que els artistes puguin tenir oportunitat d'exposar la seva roba al gran públic,
cosa que no és fàcil, sobretot si ets jove i estàs començant i si la teva proposta és més arriscada, no?
Sí, són diverses coses les que intenta englobar la dinàmica del projecte.
En primer lloc, això, obrir un espai a la ciutat, a Tarragona, que és una mica referent de tota la demarcació,
perquè gent que fins en aquell moment no ha pogut presentar una proposta pròpia,
amb un catàleg publicat, amb un mínim de condicions,
doncs ho puguin optar a fer-ho, no?
I puguin optar a fer-ho amb uns criteris que jo diria que són professionals,
és a dir, el jurat en aquest any estava configurat per la Rosa Pera,
que és la directora del Centre d'Art Contemporani de Girona, també anomenat el Bòlit,
el Marc Ferran, que és el director de Cal Massó de Reus,
i el Joan Rom, que és artista i professor de l'Escola d'Art i Disseny de Reus.
I una mica, a banda d'aquesta idea que per mi és central,
que és dir, hi ha un espai obert a la gent que està treballant i que està treballant,
que està iniciant-se en el món de l'art, hi ha un espai per poder difondre el seu treball,
el que presenta el projecte són una sèrie de possibilitats a l'hora d'ajudar a produir aquest treball.
Aleshores, l'artista que selecciona en el cicle d'Art Emergent,
a banda de poder exposar, rep un ajut per poder produir l'obra,
és a dir, que té una dotació econòmica, que en aquest cas són 900 euros,
que el permeten plantejar-se ampliar fotografies, embarcar, fer recerca...
Invertir-la en l'obra, exacte.
Després té la possibilitat d'accedir a un interlocutor,
que és com anomenem aquesta figura,
que per mi és de les parts més interessants que presenta el projecte.
Això el que vol dir és que cada persona seleccionada, cada artista,
pot escollir una persona professional que l'acompanyi
durant el procés de producció, el procés de creació de l'obra,
i que li faci una sèrie de comentaris crítics,
una sèrie de... el que podríem dir, establir un diàleg constructiu.
En aquest cas, per exemple, la noia que inaugura aquest dimarts,
l'Ariadna Parreu, que és la primera exposició,
ha treballat amb un curador de Barcelona,
que es diu David Tarmangol,
que és el curador que porta la programació de l'Espai Moncada,
i, doncs bé, des que vam començar a treballar el mes de novembre,
s'han anat reunint periòdicament,
l'Ariadna ha tingut l'oportunitat d'algú que és un expert en el món de l'art
li vagi comentant el plantejament de la seva obra,
l'ajudi a l'hora de plantejar com ha d'estructurar el catàleg,
com ha de conceptualitzar el seu treball,
com quines són els...
Per tant, hi ha un procés de formació, en paral·lel,
de saber què creïs, però també t'has de saber moure
per aquests circuits, per poder fer visible la teva obra.
I et permet connectar-te més enllà d'aquí,
et permet que el fet que tu facis una exposició
no acabi exclusivament en que la gent d'aquí pot anar a visitar-la,
sinó que tu has tingut una experiència que t'ha permès connectar-te
amb el món professional de l'art fora d'aquí.
Perquè, en principi, la projecció de la seva obra
es localitza en aquesta sala d'exposicions,
però també hi ha possibilitats que la seva obra es projecti més enllà,
pel fet de passar per aquí.
Sí, i per mi, principalment,
que és la dotació més forta, que és el catàleg.
En el catàleg, si comptes, a part del que és l'edició del catàleg,
que és en color, són unes 30 pàgines, etcètera,
que això són diners,
i el fet que tens aquest ajut d'aquesta persona
que t'ajuda a confeccionar el catàleg,
pot incluir algun text en el catàleg,
al catàleg se'n fa 600 còpies
que es distrugueixen per tota Catalunya.
És a dir, aquest és el punt fort,
jo crec que tu tens l'oportunitat,
com un artista jove o un artista emergent,
el teu treball que has estat realitzant de manera fosca
en el teu recolliment,
doncs posar-lo, editar-lo,
ordenar-lo en una publicació,
i que aquesta publicació, gratuïtament,
arribi al públic interessat
i als sectors professionals,
de manera que, d'alguna manera,
estàs mostrant el teu treball,
i el teu treball està quedant editat,
imprès,
i l'has projectat al món, no?
Clar, 23 projectes,
n'heu triat 7,
els criteris són purament artístics,
o també es fa una tria d'equilibrar
aquí més fotografia,
o instal·lacions,
o altre tipus de tècniques artístiques,
però he vist molta fotografia.
Sí, imatge.
Imatge, exacte.
Crec que és el concepte imatge.
És el concepte imatge, tens raó.
Sí, perquè hi ha moltes maneres diferents
a tractar-la, no?, sobretot,
perquè sí que hi ha propostes
que són fotografia documental,
però d'altres, doncs,
la fotografia està...
és un llenguatge que es veu
a col·leció de que potser és una instal·lació,
potser és una investigació, etcètera,
que requereix la imatge, no?
Els criteris són artístics.
El jurat valora les propostes
a nivell conceptual
i aquest és el criteri.
El que passa és que realment,
jo, i d'això també estic molt satisfet,
que tant l'any passat com en guany,
Arte Mergent ha aconseguit ser
un bon mirall
del que és la creació artística contemporània,
en la qual les arts visuals
veuen d'una multiplicitat de llenguatges
i d'una multiplicitat de plantejaments
a l'hora de treballar
que, doncs, fa pensar
que el ventall de possibilitats
és inesgotable ara mateix,
perquè en el cicle que presentem en guany,
a part de...
tenim propostes de disseny,
propostes de fotografia documental,
fotografia més de caire artístic,
tenim propostes multimèdia,
tenim propostes d'instal·lació,
és a dir, que el ventall és molt, molt ampli,
i cadascuna de les propostes,
a part de ser molt suggerents,
crec que incorporen un procés d'investigació molt alta,
i això també fa que la plusvalua,
el valor afegit que té el cicle,
per mi incrementi,
en el fet que és un context de producció,
no només és un aparador,
sinó que és un laboratori.
Clar, jo estic observant, no res,
en algunes fotografies,
i tenim una referència de cadascun dels artistes,
com a espectador,
com a persona que vulgui gaudir
d'aquest cicle d'art emergent,
una altra cosa que t'aporta és veure
que dins d'una mateixa generació,
els camins de l'art són absolutament diversos,
tots sabem, al llarg de la història de l'art,
que hi ha hagut corrents,
encara hi són,
però en aquest cas,
quan estàs mirant l'obra d'aquests artistes joves,
dius que cadascú està realment en el seu món de creació artística.
No hi ha a vegades aquell mimetisme,
que a vegades passa en el món de l'art i en tot, no?
Sí, és que estem vivint un moment molt eclèctic,
i a la vegada, com tu dius,
la hibridació dels llenguatges
i el fet que els estímuls són globals
i tenim tants i tants interessos i tants estímuls diferents,
potser sí que cada vegada,
per contrapartida del que a vegades ens diuen
que ens estem homogenitzant,
és al revés, cada vegada som més diferents.
Escolta una cosa, tots som molt joves, molt joves,
això de joven a l'art,
és que hi ha vegades quan parlem aquí a la ràdio
de temes joves, carnet jove, activitats per a joves,
segons la cosa poden ser persones de 40 anys,
de 35 o de 18.
El concepte jove dins d'aquest cicle
també ho acoteu cronològicament?
No, no està acotat cronològicament,
encara que potser la persona més gran
deu tindre 36 anys o 36 anys.
És raonable, jove.
És a dir, en les bases, en la convocatòria,
no hi ha un criteri de límit d'edat,
és a dir, una persona de 80 anys es podria presentar
a la cicle d'art emergent.
El que sí que es proposa,
el que sí que es demana és que sigui una persona
que no sigui un professional del món de l'art,
és a dir, que sigui algú que està començant
o que té la intenció de difondre el seu treball,
encara que porti temps treballant-hi,
i que el context és art contemporani.
Aquest és l'altre criteri.
Inaugureu el 12 amb Ariadna Parreu?
Sí, si voleu us explico una mica.
Sí, podíem fer una mica dels artistes,
a mi em va dir, si jo crec que ens dona temps
d'anar fent breument una referència a cadascun dels artistes.
Sí, crec que està bé, a més així també
la gent pot conèixer una mica més
en quines cabòries, en quines dinàmiques
estan ficats els artistes avui en dia.
L'Ariadna és espectacular,
a mi em sembla un projecte tan sorprenent
com quan el coneixes i l'entens,
perquè costa d'entendre,
és admirable.
Ella, una noia molt jove,
que just acaba d'acabar a la Facultat de Belles Arts,
una noia de Reus,
i és la seva exposició,
a ella li feia molta il·lusió
i volia realment fer una cosa especial.
I el que ha proposat és agafar
tots els mobles d'una oficina,
dels serveis territorials,
és a dir, desmuntar una oficina,
posar els mobles en el hall cap per avall,
en una...
Clar, bàsicament la idea és
agafar un objecte utilitari
i transformar-lo totalment
i crear un objecte artístic,
a partir d'això,
per tant, que ja deixi de tenir una utilitat.
Però el que planteja és un gran repte conceptual.
És a dir,
què ens vol dir la Diana
quan agafarà tots els mobles
d'una oficina dels serveis territorials,
els posarà el hall cap per avall,
muntant una estructura
de forme
totalment
sorprenent,
i en l'espai que queda,
en l'espai buit,
el que farà s'ha de resseguir
el límit
on hi havia els mobles abans.
doncs bé,
allà el que estava fent és
primer,
posant en connexió dos espais,
que és l'espai expositiu
i l'espai de treball
en una mateixa casa,
és a dir,
en la idea de la quotidianitat
d'un espai i d'una casa
i la gent que hi conviu,
com hi ha diferents espais
que tenen diferents funcions,
i el que fa és intentar-los connectar
d'una manera surrealista,
em sembla totalment surrealista,
però que en el fons
planteja un debat molt fort,
que és avui en dia
quan l'art,
més enllà de la pretensió de bellesa,
és un tipus de llenguatge
que el que fa és constantment
reflexionar sobre la idea de representació,
és a dir,
sobre com les imatges
que ens envolten
es creen,
ens destrueixen,
ens fan,
ens parlen,
de què ens parlen,
etcètera,
i com hi convivim,
doncs ella,
jo crec que,
de manera molt arriscada
i a més sent tan jove,
crec que ha aconseguit
fer un joc,
que és un joc molt divertit,
i que en el fons
a mi em va costar molt entendre-ho,
hi ha hagut de parlar moltes vegades amb ella,
i crec que fins que no ho vegi
i no llegeixi els textos
que està preparant pel catàleg,
perquè realment
has de fer un esforç molt bo
per explicar-ho.
Algú dels serveis territorials
es quedarà sense taula i cadira,
o...?
Doncs,
potser no he aprofitat
que hi havia algú
de baixa per maternitat,
o una cosa així,
però no sé com ha anat.
Espai doble,
és molt suggerent,
eh?
Sí, sí, sí.
Realment,
i és el que tu dius,
val la pena saber una miqueta
quin és l'antecedent
per després deixar-te emportar.
El segon artista
serà Jorge Conde
i arribarà
al mes de març,
no?
És quelcom diferent,
també.
Sí,
el Jorge,
a més,
trobo que és una història maca
perquè ell és una persona
que ha viscut als Estats Units
molts anys
i ara viu a Calafell
i d'alguna manera
per ell també representa
el fet de participar
en aquest cicle
en un punt fort
d'arrelament
amb el territori,
no?
I ell està treballant
amb el Ramon Sicard
que crec que és una menció especial
la que es mereix.
Ramon Sicard crec que és
el galerista
que tenim per aquí a prop
més internacional,
és a dir,
és l'única galeria per aquí
que està anant
periòdicament
a fires internacionals
a Miami,
Nova York,
a tot Europa
i per tant
per un artista jove
poder estar treballant,
és a dir,
reunint-se,
rebre comentaris crítics,
dir,
escolta'm,
doncs mira,
l'interlocutor que deies,
l'interlocutor,
no?
Poder tindre aquest accés
amb algú
que realment està dintre
el meu professional de l'art
crec que és molt bo.
I el Jorge Conde
el seu treball
el que agafa són imatges
que tu les mires de lluny
i et sembla
que t'estan anunciant
un cotxe
o que t'estan anunciant
algun tipus de producte,
potser un perfum,
potser...
Són imatges
que són suggerents
perquè són molt atractives
i després
quan t'hi apropes
doncs ni et volen vendre res
ni és cap producte comercial
i en els molts casos
el que et planteges
és un punt de reflexió
quan llegeixes el títol
o quan llegeixes
el que seria l'anagrama
o l'eslògan
que hi insereix
en algunes de les imatges.
crec que és interessant
és interessant perquè
és un llenguatge
molt contemporani
també
la idea
de tergiversar
les imatges.
Prendrà el relleu
l'Albert Farnós
amb rituals funeraris
a Benin?
Sí,
Albert Farnós
jo crec que és una persona
que té un potencial
molt gran
ell és del Perelló
i és d'aquestes persones
que estava treballant
aquí al costat
a Medi Ambient
molts anys
llavors va començar
a estudiar fotografia
i des d'aleshores
doncs
ha abandonat la fenya
per dedicar-se plenament
en el tema
de la fotografia
ha fet molts viatges
ha estat sobretot
interessat
per el tema
de la cultura
afro
a Sud-amèrica
i d'aquí
d'on van anar
als orígens
va anar cap a Àfrica
els rituals de la mort
i tot això
ell ha arriscat molt
perquè s'ha ficat realment
en territoris
difícils
anar a l'Àfrica
i estar mesos allà
treballant
fent fotografies
i en aquest cas
el que ens presenta
és el que ha fet
és un seguiment
de com
es viu
i com
es discorre
un procés funerari
a l'Àfrica
en aquest cas a Benin
des que la persona
ha mort
fins que l'enterren
acompanyar tot el procés
tot el valatori
tots els rituals
les cerimonies religioses
les cerimonies palanes
els interiors
també
la part més social
la més íntima
la més cara al carrer
és el que dèiem fixat
és el que abans comentàvem
que són propostes
completament diferents
un altre món
les d'unes
aquest és un treball
de Robert Vilaplana
en situarem al mes de juny
sí
Robert Vilaplana
és un noi molt jove
que acaba
els seus estudis
a l'escola d'art
d'aquí a Tarragona
fa molt poc
i jo crec
que és una persona
també amb un gran potencial
és algú
que té una capacitat
de crear imatges
innata
trobo
que és d'aquestes persones
que a vegades
parlen amb les imatges
que ja no cal
que et diguin res
perquè les seves imatges
et deixen
et deixen
engrativat
no?
ell té
una vessant
bastant surrealista
crec que ve una mica
de tot el tema
de la psicodèlia
si té
si té
que ell
que ell
era alguna
de les seves imatges
anys 70
sí
i tant
sí
sí
és molt bé
i ell
és curiós
com avui
que és l'era digital
no?
que és
amb els ordinadors
som capaços
de crear imatges
impossibles
doncs
ell no toca
per res
l'ordinador
està treballant
en fotografia
amb càmeres
estenopeiques
que pel qui no ho sàpiga
una càmera estenopeica
és bàsicament
una capsa de sabates
amb un foradet
que serveix
de cambra fosca
és allò més bàsic
és allò més bàsic
és el principi
és com el 1950
és com el 1850
perdó
i aquest resultat
està fet
sense
emprear la tecnologia
sí
sí
aquí no hi ha res
de tecnologia
doncs
escoltar
a més
és
ho fa tot ell
és a dir
ell
construeix els escenaris
construeix els objectes
que vol
utilitzar
per crear aquest altre món
aquest món oníric
que genera
després
fa el revelat
de les fotos
i fa ell mateix
les còpies
és a dir
ell es tanca en el laboratori
i està treballant
en col·laboració
amb el centre de la imatge
de Reus
Mas i Iglesias
sí
i bé
doncs
ell està allà
amb els seus negatius
i algú que té un amor
per la delicadesa
del procés
escolta
jo de moment
a mesura que anem avançant
amb els artistes
tots tenen el seu atractiu
i el que dèiem del criteri
del jurat
són treballs
absolutament diferents
els uns dels altres
per tant
no assistirem
a la repetició
de maneres
d'expressió artística
sinó que serà
única
a cada exposició
Alba Comenja
és?
Alba Comenja
sí
ella
és una persona
que treballa
amb el tema
del multimèdia
i està fascinada
per com
la connexió
entre imatge
moviment
i so
avui en dia
ens pot crear
multitud d'emocions
diferents
i a partir d'aquesta fascinació
fa el procés invers
és a dir
com en la nostra ment
la imatge
en so i el moviment
es manifesten
en el procés sensorial
i com això
construís la nostra memòria
i de quina manera
s'articula
la nostra memòria
i a partir
d'aquesta idea
ella està investigant
i el que
vol realitzar
és un laboratori
i quan estiguem
a l'exposició
el que veurem
serà
doncs
d'alguna manera
les seves conclusions
a partir
de la seva investigació
sobre com
els processos sensorials
ens configuren
la nostra ment
molt bé
i anem passant
hi ha un altre
que és una
són dos artistes
Helena Gómez
i Caro Costa
sí
una obra col·lectiva
l'Helena i la Caro
són d'aquí
a Tarragona
a mi
especialment
les trobo valentes
perquè són d'aquestes persones
que han decidit
que volen dedicar-se
professionalment a això
igual que el Guillem Ferran
que és el que parlarem després
són gent que ara exclusivament
doncs han creat
una
una empresa
d'art efímer
elles es dediquen
al tema
de l'art efímer
i
i no neguen
la seva part artística
és a dir
igual que posen
al servei
de la seva
creativitat
de cara al món empresarial
doncs
desenvolupen
les seves propostes
artístiques
a aquest nivell
i elles estan fent
un treball
sobre el tema
del voyer
que crec que és un tema
totalment contemporani
molt lligat
al món de l'art
de l'exhibicionisme
i de la curiositat
d'aquesta perniciosa
quasi
d'allò que no pots
deixar de mirar
i que
si
si et sents observat
encara
aquesta tindrà molest
perquè jo
pel que llegeixo
a la fitxa
no és que ja m'ho sàpiga
diu
entra
mira
això
i la persiana
dius
aquesta exposició
realment és el que tu dius
que només entrar ja
et pica el cuc
de la curiositat
i tant
sí
sí
a més la imatge
de la persiana
crec que és molt mediterrània
i és molt maca
que l'hagin exportat
molt bé
i Guillem Ferran
que és qui tancarà
al setembre
a més
el seu interlocutor
en aquest cas
és el Juli Capella
molt d'actualitat
últimament
per integrar-se
al Consell de les Arts
sí
sí
jo crec que és
com et comentava abans
és una de les apostes fortes
que estem fent
un treball
d'intentar connectar
artistes joves d'aquí
amb gent del món professional
i en aquest cas
tancar amb el Juli Capella
és un honor
el Guillem Ferran
és algú
que té una força
i una imaginació brutal
ell és dissenyador
dissenyador industrial
diríem
és a dir
no dissenya
pàgines web
ni
ni fa coses
a nivell gràfic
dissenya cafeteres
vaixelles
tateres
electrodomèstics
tot això
cadires
el que conviï
exacte
doncs
el que farà és
i crec que
aquest és un bon moment
per aprofitar-ho
està aquí a la ràdio
ell està intentant connectar
amb empreses
d'aquí del territori
que des de faci temps
estiguin desenvolupant
és això
productes utilitaris
cadires
cafeteres
el que tu comentaves
i el que vol fer
és treballar amb aquestes empreses
i a partir del seu disseny
que porten a l'Alaborant
des de fa molt de temps
crear un altre objecte
que d'alguna manera
estigui al límit
de l'utilitari
és a dir
que pugui ser útil
una cadira
que t'hi puguis asseure
però que aquella cadira
no estigui pensada
per asseure-ti
sinó que estigui pensada
per dir
ostres
què és una cadira
i com pot ser una cadira
fora de més enllà
de l'utilitat
i jo crec que això
és interessant
per diversos
factors
primer perquè ell farà
una investigació
profunda
de quin és
què són els objectes
que s'estan creant
al territori
i això és molt maco
molt maco
pensar
aquí en el territori
hi ha una empresa
que fan ganivets
uns altres que fan
i que apostin
per anar renovant
també
renovar la imatge
crear un objecte d'art
en fi
valia la pena
presentar-ho
anar parlant
mica en mica
sentem molt millor
que valdrà la pena
experimentar
i conversar
amb cadascun dels artistes
a mesura que
es vagi inaugurant
continuarem en contacte
ja no tenim més temps
amb l'EI
però t'agraï moltíssim
que hagis vingut
perquè a vegades
són d'aquelles activitats
que
ah sí
el cicle d'art emergent
no no
és a dir
ah sí
el cicle d'art emergent
anem-hi que mira quines obres
estan fent els artistes joves
del territori
moltíssimes gràcies
a vosaltres
adeu-siau
bon dia
és la 1
arriben les notícies
i després seguim
des de la sintonia
de la ràdio de la ciutat