logo

Arxiu/ARXIU 2009/ENTREVISTES 2009/


Transcribed podcasts: 1096
Time transcribed: 14d 22h 12m 59s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Tarragona Ràdio és la ràdio de les festes.
Bona tarda.
S'estan apropant ja al Vall de Diables petit,
que és qui inicia aquesta cercavila petita,
com qualsevol cercavila, el primer element és un element de foc.
I per acompanyar-nos en aquesta retransmissió de la cercavila petita,
el Seixi Petit de Tarragona, ens acompanya l'Imma Teixell,
ella és arqueòloga, també és membre del Vall de Diables,
i precisament com a membre del Vall de Diables
va ser una de les persones que va començar a tirar endavant
la cercavila petita l'any 1998.
Imma, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Va ser un treball en el que al principi dèieu que no hi confiava gaire gent,
al Vall de Diables vau tenir la idea de començar a incorporar elements petits
i tirar endavant un seguici propi.
Bé, va ser quan celebraven 15 anys de la recuperació del Vall de Diables,
gran, evidentment,
i ja teníem notícia que existia el Vall de Diables petit
per unes fotografies que estan publicades
i que ens deia que el Vall de Diables petit havien actuat,
o que a mínim s'havien fet fotos, no?,
a l'ermita de la salut de la ciutat.
A partir d'aquí, que sempre hem sigut molt conscients
que veritablement la gran cantera és la...
els petits, doncs, vam intentar iniciar, no?
Al principi va ser una mica dur,
en el sentit que no vam tindre molt de recolzament,
sol inicialment, eh?,
perquè després quan vam començar a buscar diners
pels tratges, per fer-se trots, per tot,
doncs va... la gent se va volcar molt amb nosaltres
i, bueno, el resultat el veiem ara, no?,
que és una festa, crec que, amb expansió total.
Una festa amb expansió, de fet,
la plaça de les Cols està plena de gom a gom,
els laterals, el carrer Merceria,
també tot el carrer Major,
està ple de gent,
un seguiment pràcticament igual
que pot tenir la cerca Vilagran ara mateix.
Sí, jo crec que...
A veure, no que més, eh?,
perquè és diferent,
però penseu que jo crec que els que anàvem
i encara hi va molta gent a les escoles
a explicar el seguís,
és una qüestió que veus una resposta.
Què passa?
que ara ja tenim aquí els companys,
els petits que surten,
aquells que volen sortir,
aquells,
perquè ja tenim una generació o dos,
diguéssim,
que ja no surten com a petits
i que estan amb un peu ja
a punt d'entrar als grans, no?
I, per tant,
doncs jo crec que es multiplica una mica,
no?,
el que és el públic, no?
No fem competència als grans, eh?,
però a vegades potser els guanyem i tot, eh?
L'any 98 va néixer la Cerca Vila Petita,
primer només amb el ball de Diables petit,
però l'any següent la cosa ja es va anar animant.
Sí, sí, sí,
en seguit ja van sortir més elements,
recordo que l'any 2000 ja va sortir el drac,
un entelement de foc, no?
i que cada any va anar acompanyat
de l'apadrinament d'algun ball, no?
Clar, el primer any va ser claríssim,
vull dir,
van sortir els petitets, els Diables sol
i vam haver de portar els companys de Vilanova,
que, per cert, van arribar tard,
perquè era dia elaborable
i tots patir,
em dic sol falta,
que ara sortin sol els petits nostres
i després jo t'he de dir
que es van anar incorporant,
doncs com anirem veu allà ara, no?,
fets de castells,
valls,
alegòrics, no alegòrics,
foc,
els tenim tots, no?
i, bueno, a poc a poc es van recuperant.
De fet, ara a la cerca de Vilapetita
ja hi surten 17 elements,
el bestiari ja està complet
i queden per incorporar alguns valls,
no sé si la cosa haurà de tenir continuïtat,
potser sí, no?
Home, hi ha els certs valls,
a veure, jo ara no entraré a dir,
no?, si s'han de recuperar,
no s'han de recuperar,
bueno, recuperar,
fer-los en petit, no?,
perquè si hem fet el patatuf
que hem fet els molts petits, no?,
podem recuperar d'altres, no?,
el que passa que, clar,
potser en aquests moments
se'ns fa una mica difícil
imaginar-nos uns 7 pecats capitals petitets
o una Moixiganga petiteta, no?
Però, bueno, escolta,
això ja també,
ja tenim també el protocol
que ens ho dirà
i després l'assessora,
la comissió de l'assessora,
que ja hauran de dir
on hi ha el límit o no hi és, no?
De fet, aquests són els valls més seriosos,
el vall dels 7 pecats capitals
i també la Moixiganga.
En aquests moments
arriben al vall de Diables
aquí a la plaça de les Cols
amb el so dels treballs
i també el so de les carretilles
que van girant.
Ara, amb tota la normativa de foc,
no ho sé,
el tema dels valls dels Diables petits
perillarà
o la directiva de la Unió Europea
ho fa perillar o no ho fa perillar,
això, Imma?
Es pot perillar del tot,
és una cosa que tenim un problema,
si ja perillen pràcticament
la pirotènia que utilitzem els grans
i tant com a Diables
com a altres elements,
doncs imagina't els petits.
Si et fitxes, per exemple,
a la carretilla que tiren,
ells sols és espurna,
ja no hi ha trò,
els primers sí que van tindre un trò
i els vam eliminar enseguida,
no?
A veure, queda malament dir-ho,
però és que ells,
encara que és una carretilla
que està pensada pels petits,
no és una carretilla
que està homologada,
no?
I això és el que s'està treballant
des de la Federació de Diables
i s'està treballant de bé
des d'altres punts del país
a veure com ho podem salvar,
però realment és un tema
una mica espinós,
no sé si...
Un tema delicat,
de fet són bastant petitets
la gent,
els integrants d'aquest
Vall de Diables petit,
els elements que porten
són els mateixos,
que ja sap trots també com van.
Sí, sí, sí,
són tots els mateixos,
fins i tot, bueno,
començant pels tratges,
que són una còpia exacta
de l'últim tratges que porten,
que ja es va fer l'any 93,
per la recuperació,
els 10 anys de la recuperació
del Vall de Diables,
són els tratges inspirats
amb motius medievals,
inspirats fins i tot
l'arcàngel que està per aquí,
doncs és una còpia gairebé exacta
de l'arcàngel que tenim
a l'altar major
de la Catàlula de Tarragona,
els satrots són calcats,
les masses, doncs,
amb alçada,
però són les mateixes,
sempre s'ha mirat
d'imitar el 100% els grans,
si tot també vam tindre
una discussió,
aquests que som una mica puristes,
doncs que si les masses
haurien de ser d'aquelles llargues
com a sortir a la foto
que us he dit abans,
però al final es va optar
per fer-les igual,
porten tot igual,
i el que deies
que són petits,
doncs si realment,
i això ens vam donar compte,
però clar,
nosaltres volíem
una còpia en petit,
i hi ha uns tratges
que són els XS,
que són petitíssims,
vull dir,
hi ha nens que ja
amb 6 anys
no hi caben
en aquell tratge,
però bueno,
jo crec que la gràcia
és d'aquests, no?,
que tu i jo estem aquí a la font
i pràcticament
no veiem res,
vull dir,
no els veiem,
estan allà enclotats,
no?
El tratge
és un tratge
de color beige,
a baix
reprodueixen unes flames
amb verd i vermell,
exactament,
què simbolitzen?
Què volen dir els diables?
A veure,
els diables
és la lluita
del bé contra el mal,
és la significació primera,
és un dels valls alegòrics,
d'acord,
i el que està simbolitzant
és el mal representat
per tots els diables,
però sobretot
pels set pecats capitals,
que són els diferents personatges
que hi ha,
entre els que hi ha
Valfegó,
Verit,
els set pecats capitals,
no?,
i contra el bé,
que en aquest cas
està representant
per l'arcàngel Sant Miquel,
que va a Cuirassat
i que és un dels arcàngels
de la cor celestial,
no?,
i que representa,
doncs,
el cel,
i és la lluita
que és el que després
ells representen
en el cas dels petits,
ho representen
a la plaça
del fòrum,
que és quan es fan
els versos,
i que sempre guanya
el bo,
no?,
que és l'arcàngel Sant Miquel.
És una lluita perduda
completament,
eh?
És una lluita perduda
entre qui tenen
les de perdre els dimonis,
precisament,
ara la plaça
de l'escola
s'anima,
piquant de mans
seguint el so
dels treballs,
sí que són iguals,
els atrotts
fan bastanta impressió.
Sí, sí,
són exactament igual,
un és,
hi ha un drac,
d'acord,
una àliga,
d'acord,
i després l'altre,
que és el de la diablesa,
que són les dos banyes,
són exactament igual
en petit,
fins i tot
els va fer
el mateix ferrer
que va fer
els grans,
i que han anat
reparant els atrotts grans
en tota aquesta època,
des dels 25 anys
del Vall de Diables,
no?,
perquè, clar,
les coses es fan malbé
i es van fent malbé.
Si us fixeu ara
que s'estan encenent
els atrotts,
d'acord,
fan una carretillada,
igual que els dels grans,
el que passa
que per una seguretat
més nena,
els petitets,
més d'encendre
amb una sola rotllana,
encenen amb dues rotllanes.
I si t'has fixat,
qui encenen les carretilles
no són nens,
són els adults,
sempre per controlar
una mica cap a on va el foc.
De fet,
el diable gros
porta un barret de copa,
em sembla que aquest element
concretament simbolitzava
el poder,
també.
Sí,
el poder,
i sobretot el poder malèfic,
el de Llucefer,
completament.
Hi ha moltes representacions
en catedrals,
representacions
d'època medieval,
que sempre apareix
el diable amb la copa,
el barret de copa,
que és el poder
i el poder malèfic, eh?
Molt bé,
ara comencen a desfilar
ja els diables
per davant nostre
en direcció
cap al carrer Marceria.
Hi ha molta gent,
molts nens,
també,
a primera fila,
amb el barret de les festes,
amb el mocador
tapant-los la cara.
Cada vegada hi ha més cultura,
també,
de com s'ha d'anar
a seguir un correfoc.
Sí,
molt, molt, molt.
La veritat és que molt.
Recordo,
fa molts anys,
jo no soc de les primeres
que vaig recuperar
aquest saquíssim,
perquè era molt petita,
però recordo que abans
sempre se feia
una didàctica
que encara surt ara
al programa,
se deia,
els bancs de l'alcalde
també surt,
però és que ara ja,
a banda de la cultura
que ja està fent
una didàctica
des de les escoles
i a les mateixes famílies,
doncs és que
també ho tenim fàcil,
ara ja el mercat
reparteix barrets,
l'altre fa el mocador,
l'altre fa la bossa,
a veure,
també és molt més fàcil
i que estem més educats
en la festa,
ja tots som,
jo crec que ja tots som
una mica teclers
i tecleres,
no?
I això s'ha de notar
amb el bo també, eh?
Ara entra a la plaça
un altre element de foc,
els elements de foc
sempre són els encarregats
d'obrir el seguici
i concretament
és el drac,
una bèstia mítica
que també representa
les forces de l'avern,
les forces de l'infern.
Sí,
i el drac,
doncs que també és un drac
que es va inspirar
en el seu moment
amb tota aquesta gran
referència que tenim,
que és la catedral de Tarragona
amb totes les seves escultures,
d'acord?
I que jo crec
que aquest drac pati,
bueno,
és una monada,
perquè és que és igual
que el del gran,
no?
Jo ja li dic
a l'Antònia Cantos,
que és la presidenta
del drac,
no?
Dic que és que és molt més mono,
jo crec que el gran
ja l'hauríem de treure,
no?
Perquè ja es veu
massa lonso,
no?
Com diem a Tarragona.
No, no,
en sèrio.
I a més,
és una de les representacions
que com a catalans,
potser no podem,
entenem tots,
no?
Que és la representació
de l'infern,
etcètera,
etcètera,
no?
Però clar,
que sempre com a catalans
ho lliguem molt
amb el drac,
Sant Jordi,
i ho tenim molt clar,
no?
Aquesta representació.
De fet,
és un element
que no només està present
a les festes majors
de Tarragona,
és un element
que és present
en molts seguissis
populars de Catalunya,
potser és un dels
que està més extès,
segurament.
Veus,
aquí també veieu,
no?,
una mica com encenen
i també encenen
els grans,
no?
Jo crec que també
això és molt important,
eh?
La pedagogia
que és una festa
per petits,
però que està controlada
pels grans.
Els protagonistes
són els petits,
però sempre que hi ha foc
i hi ha un perill,
sempre està controlat,
no?
Jo crec que això també,
parlant,
fent referència
a el que dèiem abans
del foc,
jo crec que això
hem de fer vendre a Europa,
no?,
i aquesta gent
que ens volen posar això,
no?
Vull dir que realment
és un acostum,
però que la...
supercontrolada,
no?
Vull dir,
jo crec que,
com ho deia abans,
l'Antònia Cantos,
la presidenta,
per ella és tan important
la sortida del 22 al 23
com el d'avui,
perquè m'he deia,
no,
jo d'estar-hi,
no?
Vull dir,
estem controlant els petits,
han de disfrutar,
però el control del foc
és l'últim,
és de la primera
a l'última prioritat,
no?
El drac que ara surt
de la plaça de les Colses
és un element
que té diferents punts de foc,
té punts de foc
que li surten de la boca
i també li surten
de les ales.
De la cua,
sí, sí,
li surten,
li surten per poder,
quan gira el drac,
eh?,
fa aquella,
la doble figura,
no?,
de la pròpia volta
de la carretilla,
d'acord?,
sobre el seu propi eix
i després,
amb l'eix del propi drac
per donar,
doncs,
aquest sentit de bola
de foc.
Suposo que una de les dificultats
que hi ha hagut
a l'hora de fer els elements
potser està també el tema del pes,
perquè són elements
que els grans
pesen moltíssim,
no sé si amb els petits,
suposo que amb materials
tipus la fibra de vidre,
que és el que s'utilitza ara
majoritàriament,
s'ha aconseguit salvar aquest problema.
A veure,
nosaltres patíem molt
amb el tema
de segons quin element
se recuperés,
però jo crec que ja ho han superat,
sobretot,
havent-se recuperat
l'àliga petita.
Penseu que l'àliga gran
pesa 89 o 91 quilos,
i a més es fa molt mal portar
perquè tot el pes està als braços.
Clar,
quan vam dir
com faran aquesta petita,
si s'ha resolta això
amb una estructura metàl·lica
per dins,
però que pesa d'alumini,
que pesa molt poc,
etcètera,
jo crec que l'altre
està superat,
no?
A més,
avui en dia,
amb els materials
que s'utilitzen,
no?
Els mateixos materials
de restauració
que podem utilitzar
pels monuments
de la nostra ciutat
són lleugers,
però durs,
compactes,
etcètera,
aquí també s'estan utilitzant,
jo crec que és una cosa
que s'ha salvat,
potser ara sortirà algú
i em dirà,
ostres,
ja queda alguna cosa diferent,
però jo crec que és una cosa salvable.
Ara acaba de passar
el bou
per davant nostre,
el bou també és un element
de foc
que fa bastanta por,
de fet,
el bou,
sembla que en principi
havia de ser un animal amable,
és el bou
de l'establir
que cuida
i d'un escalfor
al nen Jesús,
però aquí en el nostre
SeguiCi Popular
també té un punt malèfic
amb uns ulls vermells
que fan bastanta por.
Sí, sí,
i a més a veure,
ara no em feu dir
quan va haver el canvi,
però jo crec que tots
tenim una mica l'imatge
si recordem els pessebres,
eh?
Els pessebres ben fets,
com diuen a casa,
els pessebres ben fets,
el bou
sempre dona el cul
al nen Jesús,
no està mai mirant-lo,
és perquè el va rebutjar,
no li va voler
donar d'escalfor,
eh?
I per això
va agafar aquestes connotacions,
malèfiques
que potser no són
d'atac directe
com poden ser
els set pecats,
com pot ser la víbria,
etcètera,
però que sí que va,
diguéssim que es va
desentendre,
no?
I això ja el va portar
a castigar-lo
i a estar dins
de l'avera infernal.
El bou
és el tercer any que surt,
va ser incorporat
al SeguiCi Petit
l'any 2007,
va ser escollit
precisament
com un dels projectes
del programa
3T6.000
de RapSol,
és un programa
que subvenciona
la recuperació
o incorporació
de nous elements
a la Festa Major
de Tarragona.
Gràcies a aquests programes
i a aquest tipus
d'iniciatives
també està possible
anar incorporant
elements nousos,
sobretot
els darrers anys.
I tant,
i tant,
aquesta subvenció
ha ajudat molt
i jo crec que
bàsicament
tots els valls
han passat
per aquí,
com per altres projectes
del SeguiCi Gran,
per entendre'ns,
va ser clau
i sobretot
amb elements
que han costat
molts diners
com per exemple
la Ligueta Petita
que en el seu moment
va costar molts diners,
doncs ha sigut clau
perquè clar,
ni les entitats
són tan autònomes
per poder assumir
aquests diners
i clar,
que l'Ajuntament
com a patrocinador,
com a organitzador
de la festa,
doncs,
clar,
se li feia molt gran
poder assumir
una primera peça,
no?
Per això el Vall de Diables
i perdoneu que parli d'ells
perquè és com
ho vam recuperar
però el que vam fer
és fer una mica
sospició popular,
no?
Vam dividir tot
amb que la gent
comprés un tratge,
comprés un setrot
i va ser molt més fàcil
però clar,
hi ha altres elements
que això és impossible,
una àliga
és una àliga,
no la pots partir,
tu has fet el bec
o tu has fet la corona,
no?
I si no hagués sigut
per absorber
és molt difícil,
recuperar molts
d'aquests elements.
De fet,
en guany s'incorpora
un element nou
que és el Vall dels Cerculets
que el veurem
una mica més endavant.
Ara acaba de sortir
com dèiem el bou,
un element de foc
que fa bastanta por
que tira el foc
per les banyes
i sembla que hagi
d'atacar el públic
i en aquests moments
està entrant
a la plaça de les Colts
la víria
que a mi personalment
és un dels elements
que més m'agrada
perquè és un element
que barreja molts animals
mítics,
mitològics,
una mica de barreja
de tot plegat.
El cap és d'ocell,
les àligues
semblen les àligues
d'un drac,
té els pits de dona,
és un element
així una mica
barreja de coses.
Sí, sí,
realment és
un dels més espectaculars.
A més,
jo crec que han aconseguit
tant la vibra gran
com la vibreta
poder barrejar-ho
harmònicament
en el sentit
que és un element
que podia ser
molt pesant
visualment
però han aconseguit
que sigui
molt lleuger,
com ara que està ballant,
que sempre
amb aquest ritme
de la gralla
que li dóna
el toc de la gralla
abans d'encendre'ns,
d'empipar-se
i atacar el bé
també amb els diferents punts
que porta
per disparar foc.
És un element
que em porta
molts de punts
per disparar foc,
que em porta
el bé
que em porta
les ales
i també em porta
la cua,
és un element
que ara està mateix
girant,
ballant,
en cercle
al mig de la plaça
de les cols
amb un cercle
que li han deixat
de fet
bastant reduït.
I el so de gralles,
fins ara hem sentit
so de timbals
i ara ja sentim
el so de les gralles.
Sí,
ja són
el primer element
que ens introdueix
una mica
a la música
popular
ja barrejada,
d'acord?
I aquí veiem la gralla
i després ja veurem
com els diferents valls
s'aporten
a les cobles,
a la mitja coble
o el vall de gralla,
perdó,
el conjunt de gralles
típic de Tarragona.
La vibria
és un element
que quan gira
fa bastanta impressió
també com el drac
perquè porta
tants punts de foc
que forma un cercle
ara mateix l'han encès,
s'ha apagat
de seguida
i acaba
ara ja empren
al carrer
de les marceries.
sentim el so
del grup
que els acompanya.
Parlaves?
En aquests moments
surt
la víbria
del mig
de la plaça
de les Cols
acompanyada
per aquest so
de timbals
i també
de les gralles
que l'acompanyen
i entraran
ja
un altre element
de foc
és el ball
de Serrallonga
els nens
amb trabucs
com ho fan
això?
És complicat
també, eh?
Bueno,
ja diguéssim
que ja més val
no comentar-ho
perquè també
això ja més controlat
així tot a veure
és que són piules
el que tiren,
el que fan impactar
no té res a veure
amb el que porten
els grans
els grans
els grans
s'hi aporten
fins i tot
la seva llicència
d'armes
d'acord
però aquí
és que són res
és un impacte
de piula
el que passa
que clar
jo crec que també
això d'estar a Europa
està molt bé
però és que
hauríem de vindre
a veure
els que fan les lleis
sé que els convidem
un any
per les festes
senyors de les directives
europees
veniu un any
per Santa Tecla
i veureu
que no és tan terrible
en aquest moment
ja estan entrant
el ball de Serrallonga
és un altre ball
que com els diables
és un ball parlat
també el té
els seus parlaments
i la seva significació
sí, que és
bueno, com ja sabeu
representa la vida
sobretot de l'època
de bandoler
de Joan Sala
en Serrallonga
i clar
això es fa
amb la paraula
sempre també
amb aquell sarcasme
i aquella ironia
que els nens adapten
a les seves coses
però que
que és un dels balls
que dic jo
d'atac
dels balls parlats
si es fitxes
per exemple
ara que veuen
que porten
els trebuts cap amunt
ara et fitxaràs
quan surti
el que surt
em sembla que és confeti
si no m'equivoco
ara
no me'n recordo
però veieu
que té una trompa
tipus trompeta
i a veure
que quan disparin
el que està disparant
és aquesta piuleta
i a més
el confeti
em sembla que surt
ara igual
m'equivoco
i el ball de Serrallonga
el tratge que porten
és un tratge
que reprodueix
el vestuari
català
propi del segle XVIII
de l'època dels bandolers
en faixa
amb la barretina
violeta
que és la que es portava aquí
la morada

com a bons
camp de Tarragona
i després
com el penedès històric
d'acord
que és molt més gran
de la zona
del camp de Tarragona
i inclou
el garraf
i el penedès actual
s'utilitzava
la barretina morada
mira
ara van a disparar
i veureu
el globo
ara surt el globo
veus
jo el del confeti
no era així
però surt el globo
sí de fet
no fan tanta por
no fan tanta por
com els
trabucaires grans
són una
bona colla
en aquest
en aquest ball
també hi ha diferents
personatges
evidentment
hi ha Joan Sala
hi ha el que fa
del seu nen
i les presenta
la seva dona
també

hi ha també
un repartiment
de personatges
d'acord
sobretot
gravita
sobre aquests
tres personatges
principals
i després
doncs
van
se van introduint
els diferents bandolers
que van tenint
un diàleg
amb en Serra Llonga
doncs
basant-se
amb l'atac
o
les vicissituds
que estan vivint
en aquest moment
no
el ball de Serra Llonga
que tanca
els elements
de foc
de la cercavila
petita
i també
de la cercavila
gran
de fet
totes les cercaviles
comencen amb elements
de foc
això suposo que
és per posar en atenció
la gent
o què és
el que ho estableix
que el protocol sigui aquest
bàsicament
a veure
hi ha unes qüestions
pràctiques
que és el fet
que s'inici
i que ja cridi
l'atenció
i que
també
que el foc
estigui tot junt
i també
tots els elements
del bestiari
però
si pensem
per exemple
en Sant Magí
que no tenim
no tenim
foc
etcètera
vull dir
qui va obrint
és el Magí
de les Timbales
també és aquell
el toc d'atenció
que es comença
la festa
que comença a anar
el seguir
sí que no ens oblidem
que era la representació
que el que anava
és cap a l'Ajuntament
en aquest cas
l'antic Ajuntament
que portava
tot
cap a la seu
que és la catedral
i després de baixada
i per tant
és una qüestió
d'obertura
i de senyal
que comença
la festa
i ara
la plaça
a les Cols
ja està
d'encenar en centre
l'Àliga
que és un element
una mica imperial
l'Àliga
és un element
representació
també del poder
totalment
és un element imperial
Tarragona
és una ciutat
amb privilegi reial
però a banda
també
ens recorda
un dels quatre símbols
dels evangelistes
l'Àliga
també sempre
tot relacionat
evidentment
amb la Bíblia
i
en aquest cas
amb santa tecla
però bé
és l'element
de l'evangelista
l'Àliga
que és
una bèstia
daurada
que tradicionalment
porta aquest
colom
el bec
i va colonada
amb una corona
que al capdamunt
de tot
hi ha perles

és una de les
corones
que també
imita totalment
la corona
que porta
l'Àliga
gran
el colom
en el seu moment
a l'Àliga
gran
era viu
d'acord
i ara
aquí
el porten
dissecat
pobra bèstia
jo de veritat
recupero
el que he dit abans
és el fet
d'haver aconseguit
que aquesta àliga
el puguin portar
crius
vull dir
qui s'ha ficat
sota l'Àliga
gran
sap que és una cosa
que pesava molt
i és molt difícil
de portar
sí que és veritat
que potser
no és dels valls
que la canalla
és la més petita
però bé
també pot haver
un ventall
d'edat
coronològic
molt important
i que per tant
aquests més grans
com esteu veient
puguin portar
una bèstia
com l'Àliga
una bèstia
com l'Àliga
una bèstia imperial
i que en aquest cas
va acompanyada
per música
de banda
abans hem sentit
els treballs
hem sentit
també la cobla
i ara estem sentint
ja música de banda
no l'emperitó roca
però sí
un bonic pas doble
a veure
ara ja
nosaltres potser
ja
com en sabem tant
en sabem tant
ja pensem
en l'Àliga
i pensem
en baixada
l'Àliga
i baixada
dels elements
el dia 21
però clar
l'Àliga té
la seva marxa
l'Àliga té
altres cançons
que balla
i molt més
que l'emperitó
no és una crítica
que m'agrada molt
l'emperitó
la ballo molt
l'Àliga
que va ser recuperada
va ser incorporada
al Seguir si petit
l'any passat
és el segon any
que surt
també va ser incorporada
a través del projecte
T6.000
i en aquests moments
ja està emprenent
el carrer Marceria
següent element
que entrarà
a la plaça
de les Cols
un element molt simpàtic
la mulaceta
la mulaceta
que quan arriba aquí
la traïció
és que vingui a veure la font
i nosaltres estem davant de la font
no sé com s'ho farà
ens haurem de rambar potser
segurament
segurament
perquè si ja la seva mare
és molt entremaliada
jo crec que és una
de les bèsties
més simpàtiques
que tenim
o almenys
com a mi
és més entremàtica
ja vaig directe
o sigui que
ens va votant
potser que ens haguem de rambar
així com l'àliga
l'ha de portar
una sola persona
una sola criatura
està enfilant ara
les escales
i està pujant
gairebé
fins dalt de tot
la mulassa
que porta
va recoberta
amb un faldó
de color verd
i un altre
de color grana
amb l'escut
de la ciutat

és també
una de les accions
que fa l'àliga
ai l'àliga
perdó
la mulassa gran
suposo que ara
quan vagi
la veurà
aquí a la font
i també és molt important
que van amb el grup
de gralles
com també la mulassa gran
aquest és un grup
de la ciutat
que són els bordons
que estan tocant
i que són
la típica formació
grellera
de Tarragona
la mulassa
un element molt estimat
pel fet
que és un element
molt jovener
i en aquest moment
ara ha pujat
fins a dalt
el pla de la seu
però fins dalt
de tot
i en aquest moment
està començant
a baixar
per les escales
de la catedral
en direcció
a la plaça
de les Cols
ha de ser un moment
complicat
aquest
perquè vèiem
que li aguantaven
el morro
per sota
suposo que
perquè no es desequilibria
i també
els cascabells
el sol
els cascabells
que porta
al cap
i a la crinera
per tal
de cridar
l'atenció
és una ment
molt jugànica
ara sí
potser sí
que ens haurem de portar
primer aixecar el cap
després aixecar el cul
i va ballant entre la gent
tenim un dels portadors
de la molassa
dels grans
que controlen també
el ball
que ja s'està preparant
aquí al voltant
de la font
per fer una mica
de pas
que es fa
i ara ens arrembeu
i sentirem el sorell
dels cascabells
de la molassa
i la crinera
que es va a l'altra font
si va a l'altra banda
de les escales
no, no
ve directe aquí
mira-ta'l
mira-te'la
ja la tenim aquí
i va beure aigua tal com mana la tradició,
perquè, clar, pobra bèstia, ja ha pujat des de baix, des de...
L'aplaudiment de la gent i el dringar dels cascabells de la molasseta
que ha begut aquí, a la font on estem,
seguint en directe aquesta cerca vila petita.
Sort ja cap al carrer de la marceria.
I els aplaudiments de la plaça,
molt animada per l'espectacle que oferta aquesta bèstia,
la molassa, la molassa petita.
El següent element també és molt simpàtic, és la cocafera.
Sí, és un element baixet,
però que sempre desperta moltes passions entre la canalla,
tant la gran com aquesta, no?
Sobretot perquè també deixa anar caramel·los.
Això és com un regal, eh?
La molassa, ai, la cocafera,
que és un element, el gran,
que formava part del gremi de cuiratés,
perquè tota la seva coberta és com una mena de tortuga,
la cocafera, no?
Si l'haguessim de comparar amb algun animal
que tinguéssim una referència directa,
l'hauríem de comparar amb una tortuga.
Sí, són d'aquests animals mitològics,
que tenim a la nostra cultura,
a la nostra llegenda,
doncs que són aquesta barreja, no?
Sobretot, clar, tenim aquest recobriment de tortuga,
però amb les escates i una mica la cara ens recorda un drac, no?
La cara ens recorda un drac i se sent de fons un catacrec, catacrec,
que és el soroll de les barres,
perquè l'element més característic de la cocafera
és aquesta boca que s'hauria estancat sense parar.
Sí, sí, que el van accionant
i que també, doncs, que fa, diguéssim,
que amb el sentit de la buida ja el va sentint, no?,
de què va venint
i que fa la seva por,
hauria de fer la seva por, no?
El que passa és que ja estem acostumats a tot, aquí.
Ja estem acostumats a tot.
De fet, és un element que hauria de fer por i no em fa gaire, eh?
No ho sé.
Jo crec que, si tingués sentiments,
la cocafera s'hauria de sentir una miqueta frustrada, eh?
Vull fer por i no l'aconsegueixo fer.
I més que hi va donant caramels a la gent.
En aquest cas,
va acompanyada per una cobla de ministreses, eh?
Sí, tenim aquí que toquen el flaviol i tamborí,
el sac de gemets, d'acord?
La tarota.
I que, doncs, van quatre musets tocant, no?
Aquests són el Quim Carranza, Flores i companyia, d'acord?
Que són de fora i que acompanyen a la cocafera.
La cocafera que en aquests moments està fent anar les barres,
intentant mossegar el públic que hi ha congregat aquí,
enmig de la plaça de l'escola.
també vol venir a veure aigua.
Em sembla que ens haurem de tornar a rambar una altra vegada.
Perquè seguint els passos de la molassa,
la cocafera també puja fins a la font a veure aigua.
A veure si podem sentir-la, a veure si ens diu alguna cosa.
Cocafera, digue'ns alguna cosa.
Acciona en la font perquè vegi.
Feu anar les barres, que se senti, que se senti.
Vamos, vamos, vamos, vamos, vamos, vamos.
Se'n va, se'n va de la font la cocafera.
També hi ha una persona gran que els acompanya, en aquest cas, sempre.
Sí, sempre, sempre.
Això sempre és bàsic.
Vull dir que és la seva festa, la festa dels petits, però clar.
Vull dir, crec que l'acompanyament i l'organització per la dels grans és imprescindible, vaja.
És imprescindible, deies que hi havia bastanta canalla que després anaven seguint.
I molts també deuen ser fills de gent que surt el seguissi gran,
i potser alguns que no,
i que a les escoles s'han sentit a parlar.
Mira, l'emparitó, abans ho comentàvem.
I la plaça es posa a ballar, clar, només sentir l'emparitó.
I ara és el lleonet,
l'àliga no ha ballat amb l'emparitó,
ha ballat amb un entrepàs doble, però el lleonet sí.
El lleonet és un altre element bastant reial,
que també escenifica el poder.
Del tot, del tot.
Vull dir, és la representació reial, la representació del poder, d'acord?
I, a més, amb aquesta cara tan seriosa,
que sempre porta, no?,
aquesta rigorositat que ens marca l'argorona, no?
És molt...
I també és un element molt entranyable, eh?
Jo crec que l'associació de veïns del Carme
ha fet una feina sempre molt, molt maca i molt divertida,
perquè, fins i tot, el fet d'apuntar-se en el seu moment
al baix de la Lliga va ser un revulsiu bastant important, eh?
El lleon que està ballant en aquest moment
al mig de la plaça dels Cols,
està saludant a la gent, fa algun cop de cap
i està ballant en cercle.
És un element poc feroig, eh?
Per ser un lleó, té un aspecte molt sobri,
però no gaire feroig.
El que també té...
són els ulls d'un color grof,
que fan una mica d'impressió, això sí, no?
Els ulls, la mirada que té.
Sí, però és això que potser dèiem, no?
Potser és més la solemnitat que ens vol marcar,
que no pas la part més de por, no?
Això s'encarrega en els primers, no?,
que són tots els de l'avern.
Aquests ja estan en una capa social molt més elevada, eh?
És un element que també és portat per dues persones,
un al cap i l'altre a la cua.
Potser no tan complicat de portar com la Lliga,
que és el que dèiem,
que ho porta una sola persona
i també s'ha d'anar tornant més, potser.
Sí, però porten també dos portadors, d'acord?
També juguen amb aquest moviment una mica diferent,
però com la molassa,
l'anar aixecant,
és molt més fàcil portar-ho a veure en tots els respectes, no?
Però també li dona una mobilitat molt, molt, molt més bona, no?
Ja ho veus, no?
Com va saltant.
Sí, sí, sí, déu-n'hi-do com brinca, eh?
La canalla que hi ha dintre d'aquest lleonet
acabaran esgotats i porten aquest ritme.
S'acaba l'emperito roca
i la plaça aplaudint, súper engrescada.
És un pas doble molt bonic.
De fet, n'hi ha molts que ho són,
però aquest és especialment animat,
és una música molt encomanadissa.
És super, ja quan us sentim els Tarragón
ja tenim una identificació tan gran
que ja també la...
És un rebombori molt més gran, no?
Vull dir, però bueno, és un pas doble militar,
doncs ho oblidem, molt bonic, val?
I ho identifiquem ràpidament amb la nostra festa, no?
És curiós també com ha perdut aquesta essència, no?
Segurament molta gent, jo no ho sabia,
precisament, que era un pas doble d'origen militar.
És una marxa militar, sí, sí, sí, sí.
Bueno, ara potser clar, ja no és important, no?
Però realment és així, és un pas doble d'origen militar
i que nosaltres li hem donat unes connotacions festives molt grans, no?
L'associar amb diferents actes de la nostra festa.
Han sigut molt importants que ho toquessin els nostres músics
en ball de gralles que ara no se'n recorda ningú,
de fa 15 o 20 anys, d'acord, donar-li aquesta importància.
Però també, doncs, d'això, no?
D'identificar-lo amb la baixa de l'àliga
i a la crida, quan se toca la rotonda, etcètera, etcètera, no?
L'han dotat ja d'una cosa que serà molt difícil treure'l.
Quasi com una banda sonora de la festa,
és la cançó més significativa.
Ara, en aquests moments, han arribat ja a la plaça de les Cols
el següent element, els negritos petits.
Els negritos petits que van començar a sortir a la cercavila petita l'any 2005.
Per tant, en guany, és el cinquè any que surten
i ells van amb música de gralla.
A més, els negritos, a banda, que, clar, són maquíssims
i també, clar, em sembla que tots els que som de Tarragona
ja la seva visió ens aporten, que és festa,
perquè sí que sempre surten durant tot l'any,
el corp, el Sant Magí, etcètera, etcètera,
que són uns elements molt estimats des de fa més de 150 anys.
Jo crec que té una cosa importantíssima per mi,
que és el primer element del seguici popular petit
que va incorporar-se d'una, diguéssim que d'una associació
que no participava a la festa,
que és el Col·legi L'Estonacle Ensenyant-se.
Crec que això és molt important perquè la festa
ha aconseguit incloure, a banda de fills, cosins, amics de,
gent que no estava tan propera.
Sí que és veritat que el Col·legi L'Estonacle Ensenyant-se
sempre ha fet, des dels seus professors,
una tasca d'a les aules parlar del seguici
des de fa molts anys.
Recordo que ja l'he de dir, sobretot, al Jesús Blanco,
que fent el que era abans el quart d'EGB,
ja donava als seus alumnes explicacions del que era el seguici.
I això s'ha materialitzat així.
Crec que és molt important que un col·legi
o un altre tipus d'associació que no estava tan vinculada
a la festa passi a formar part, també.
Els negritos han acabat el seu ball,
que han fet aquí al mig de la plaça dels Cols,
i comencen a desfilar.
El negrito té molta importància
perquè és un dels pocs gegantons de mig cos
que es conserven a Catalunya.
És un element una mica singular
i amb el petit s'ha mantingut exactament la mateixa estructura.
És una rèplica idèntica, clavada.
Sí, aquí l'escultura, l'Àngels Càntols,
també va fer un treball excepcional.
Vull dir, perquè, a veure, són clavats, eh?
Són clavats i, a més, preciosos.
De fet, són els únics gegants
que s'han incorporat a la Cerca Vila Petita.
No sé si amb el pas dels anys
també s'aniran incorporant uns altres.
Potser sí, potser no.
De fet, ara acaben de sortir de la plaça
i entrarà el següent element aquí a la plaça de les Cols,
que és el ball de bastons.
El ball de bastons petit.
És el primer ball que s'incorpora en aquest
Seguissi Petit, la Cerca Vila Petita,
Petita, el primer ball d'un seguit d'altres,
que són el ball de Pastorets, el Patatufa, els Cerculets,
el ball de bastons a les barres de Santa Tecla,
el de Gitanes, i tancaran la Cerca Vila
als xiquets de Tarragona.
I sentim de fons aquest so de flaviol
que t'identifica el ball de bastons.
Doncs sí, i ara començarem a sentir, suposo,
que la lluita dels bastons, una mica de lluny.
Una mica de lluny, una mica de...
Clar, tenim gent davant, és una mica complicat de veure això,
perquè, clar, al davant tenim adults
i els nens són petits.
Intentem apropar-nos una mica, Ima,
intentem, a veure si aconseguirem fer-nos lloc.
Intentem avançar la primera fila més que res,
perquè els valls sí que de lluny no els veurem,
els hem d'intentar veure de prop,
si no tornarem enrere.
No sé si ho aconseguirem, eh?
Aquí hauríem de fer cops de colze directament.
El ball de bastons petit
és un ball també associat una mica al món agrari,
això de picar cops de bastó.
Quin és l'origen del ball de bastons?
Sí, associat també a les lluites, no?
A les lluites d'armes i tal,
i que se signifiquen d'aquesta manera, no?
Amb la lluita de bastons, i clar,
superestet a tot el que és el Camp de Tarragona
és molt més enllà.
El Penedès, per exemple, és una cosa
que està totalment plena, no?
Fins i tot hi ha poblacions no gaire grans,
actualment, que tenen de 15 a 20 ball de bastons
a les seves festes, no?
Aquí n'hi ha dos.
Aquí hi ha el ball de bastons
i l'altre ball de bastons
que correspon a les bars Centatecle.
Més o menys, el tipus de dansa
que desenvolupen és la mateixa, no?
Sí, sí, totalment, a la mateixa
tenen diferents passos amb els seus noms, no?
I a vegades també, no ho sé si ho sentirem des d'aquí,
però també les ordres, no?
Una que és molt famosa
i que sempre la senyora que és el tercien, no?
És a dir, el canvi, no?
I que amb el que van marcar amb la dansa en si.
El que passa és que no veiem res
i no sé ni si estan ballant, la veritat.
Ara intentarem avançar cap endavant.
Ens hem aconseguit acostar una miqueta
al lloc on s'està desenvolupant aquest...
Ara el ball de pastorets,
és un altre ball que també es balla amb bares.
En aquest cas són unes bares més llargues, oi?
Sí, sí.
I fixa't, doncs, que el tipus de dansa no té res a veure, eh?
Amb el ball de bastons, aquests, com van picant el terra
i després aniran creuant per sota de les seves cames, eh?
Amb el company del davant,
després ens aniran intercanviant,
fixa't ara que van fent la creu, d'acord?
I van picant el terra
i contra el pal o la vara dels companys.
És un ball, una dansa tradicional,
ballen amb uns pals llargs
i un altre element molt característic
són aquests cascabells que porten els turmells.
Sí, dona més aquest ritme, no?, de la dansa.
Fins de quan comença la cançó, no?,
el ball, doncs, que sempre es van movent,
anunciant, doncs, que van a ballar, no?
És un so que he barrejat, doncs, amb les bares,
amb el so de la vara, doncs,
és molt característic del ball de pastorets.
Van vestits amb pantaló i camisa blanca,
amb la faixa de color morat
i amb una armilla de color grana
i a la qual porten flors,
flors que després veurem en la moixiganga,
que avui protagonitza la mostra de folclore viu,
però ells la porten al barret.
En aquest cas, és un element, potser,
que feia referència a la primavera
i a l'arribada del Bon Temps, originalment.
Sí, sí, totalment, és així.
Hi ha de ser fitxes, doncs, que ja van formant la figura,
d'acord, van entrellaçant totes les bares.
Van ballant en cercle, entrellaçant les bares,
i l'objectiu és acabar formant com una mena de piràmide,
no?, amb aquestes bares a les que al capdamunt
s'hi acaba enfilant algú.
Sí, és així, una mica també com el que veurem,
evidentment, amb totes les diferències,
amb l'estrenat ball de Cercolets,
aconseguim fer aquesta bota, aquesta piràmide,
com has dit tu, d'acord?
I a cada munt, el més petitet,
doncs, el serà per fer honor a la patrona de la nostra ciutat.
En el ball gran sí que es veu molta diferència.
Aquí no sé com haurà de ser el més petit,
haurà de ser petit, petit,
perquè són bastant joves la gent que està ballant
en aquest ball de Cercolets petit.
Sentim també de fons el sol, la música,
en aquest cas els timbals i també de les gaites.
En aquest moment acaben de formar aquesta mena de piràmide
amb els pals entrellaçats
i al capdamunt s'hi haurà d'enfilar algú,
a veure com s'ho fan això per poder-lo alçar.
És un moment delicat, estan molt concentrats,
són molta cara de concentració, aquesta canalla,
i efectivament el nen que hi ha de pujar a damunt
és petit, petit, deu tenir, què?
Dos, tres anyets com a molt.
I en aquest moment estan molt concentrats,
molt atents,
i comença a analçar aquest nen,
que es passa el pal en paral·lel a l'esquena,
agafant-lo amb dues mans,
i l'estan alçant.
I l'han aconseguit alçar, sí, sí,
per damunt de les espatlles, pràcticament,
aquí enmig de la plaça de les Cols,
que està plena.
No han pogut accedir ben bé fins al mig,
perquè hi ha tanta gent que impedeixen
que el propi ball accedeixi fins al mig de la plaça,
on s'hauria de fer.
La gent de les escals no sé si ho deu veure gairebé en aquest moment.
No, jo crec que no, eh?
Si no són els de dalt de tot, és bastant difícil, eh?
Suposo que, bueno, és el que passa, no?,
quan una festa ja es fa tan gran i ja es popularitza,
té aquests inconvenients, no?
Tant de dret té com el que està assegut a veure,
com el que està davant de tot,
però, bueno, s'ha de fer festa.
I això també les aglomeracions ho són.
I ara el crit de joia,
després d'haver culminat aquest moment difícil,
aquest moment compromès del ball,
d'haver d'alçar les bares amb el nen petit a dalt de tot,
i sortiran ballant d'aquí de la plaça de les Cols
entrellaçant els pals, que és el que estan fent ara.
És un ball molt alegre, el ball de Pastorets.
Sí, a més, si te recorres la geografia catalana,
hi va seguir una mica els balls de Pastorets,
sempre són gent molt alegre,
no és que els altres no ho siguin, no?,
però sempre van rient, sempre van ballant,
sempre, vaja, gent molt activa,
fins i tot els músics que tenim aquí,
que estan acompanyant el nostre ball de Pastorets,
que són els Bufalodra, no?,
són uns típics dels balls de Pastorets de Catalunya
i ells ho diuen, eh?, que s'ho passen molt bé amb aquesta gent,
molt, però molt.
El ball de Pastorets que surt
enmig dels aplaudiments de la plaça de les Cols,
juntament amb el ball de Gitana,
segurament el ball més animat
del seguici popular de Tarragona.
I ara vénen...
Aquests sí que són petits, petits!
Som molt, som molt, som molt, som molt petitets, molt petitets,
aquests, eh?, vull dir, clar, ja tenim el ball de Patatuf,
que ja som petits, doncs imagina't això, ja és remenut.
És el ball de Patatuf petitet, el ball del Patatufet,
podríem dir una mica, també els nens i les nenes vestits de catalans,
amb, com dèiem, amb la barlatina morada pròpia de les nostres comarques,
amb una faixa, també, de color morat,
les nenes amb cintes morades del cap,
i és un ball que ballen els petits per la seva simplicitat.
Molt simplicitat, però, bueno, això també ho ballem
després de les rebelles quan balla la gent,
intenta i no és tan fàcil, eh?
No és tan fàcil, no és tan fàcil,
perquè mitja volta per aquí, mitja volta cap a l'altre costat,
i aquest picà de mans, que és el característic del ball del Patatuf,
i el so de les gralles, en aquest cas.
és un ball que es balla en parelles,
sempre és la mateixa parella o es van intercanviant?
No, es van intercanviant, es van intercanviant,
a la ciutat seu, fan el gir, ara fan l'altre gir,
en teoria fan de moure.
Ara canvien de parella.
Veus com s'han mogut?
Piquen de mans.
Què deuen tenir, aquesta canalla?
Tres, quatre anys?
Ui, jo colpulo molt mal, però això ha de ser molt petit.
Quatre o cinc anyets com a molt, eh?
Però, bueno, seguim bé el ritme, jo les veig molt inspirades.
Són majoritàriament nenes, eh?, aquest ball del Patatuf.
Sí, perquè barretines, barretines, em sembla que n'hi ha dos o tres.
N'he vist alguna, però és veritat, n'hi ha molt poques,
però dominen els llaços i les cintes, eh?,
en aquest ball del Patatuf.
i les armilles dels nens, que també és de color morat.
I els pantalons també, les calces, no?, en aquest cas, podríem dir calces,
com antigament es deien els pantalons.
I ara van sortint.
Gairebé els han de portar de la mà, eh?, la gent que els acompanya,
els adons que els acompanyen.
han ballat el ball de Patatuf petit.
De fet, a la Cerca Vila Gran també ho ballen nens, no?
És potser l'únic element que surt a la Cerca Vila Gran,
que també el ballen infants.
Sí, sí, és així.
El que passa que el ball de Patatuf, amb els seus inicis,
ho ballava gent gran, eh?
I com és que ha acabat passant, potser per això,
perquè el picar de mans s'associa amb la canalla,
vam veure que els nens ho podien fer.
És un ball també que està estès en molts esbars,
no només es balla aquí a Tarragona,
és un ball molt generalitzat, el del Patatuf.
Sí, sí, és molt generalitzat, d'acord?
Bé, és igual que potser és molt antípic,
però també el ball de Cerculets també és un ball d'esbar, no?
Bé, que es balla molts espectacles d'esbar
com ara els que tenim aquí davant, no?
Que ara acaben d'entrar, en aquest cas,
en lloc de portar bastons o portar bares,
el que porten els d'ensaires són uns cèrcols guarnits amb flors,
amb flors de color de rosa.
És un ball que també celebrava això,
l'arribada del Bon Temps, l'arribada de la primavera.
És un tipus de ball molt associat a la terra, m'imagino.
I ara sí, mireu que ara, bueno, mireu,
ara directament podem estar veient que ja formen la bota,
com el personatge en principi, bueno,
l'element que es posa a baix i sobre d'ell se li van incorporant
tot el cerculet, formant aquesta bota,
que és d'on ara van sortint les mans,
i acabarà aquí, doncs, agafant tota la bota
i a dalt, doncs, el més petitet, que ja el veiem com puja,
amb el seu cerculet.
Ho hem fet ràpid, això, la seuen.
Això no sé si és normal, que la seguin normalment,
no puja en dret, però clar, són molt petits, no?
És molt petit, eh?
És molt petit, molt petit, molt petit.
I els aplaudiments per aquest ball de cerculets,
que, bueno, han muntat amb molta agilitat, això,
hi ha una persona situada.
I ara surten de plors?
Amb la bota muntada hi ha el nen a dalt de tot,
el més petit de la colla, que és petit, petit,
assegut a dalt de tot aquests cèrculs guarnits amb flors.
En aquest cas també acompanyats del so de les gralles.
i en aquest cas no veiem dos,
que veurem dos, un altre grup també guarnits
amb els cèrculs i amb les flors.
Aquests potser es veuen una mica més grans,
heu en haver fet dos grups,
precisament per les diferències d'edat.
No, vols dir que no?
Són els que han apadrinat.
És veritat, perquè el ball és cert, és cert.
aquí ara jo que patinava.
Patinava perquè el ball dels cerculets
és l'element nou que s'incorpora,
s'estrenen, enguany s'estrenen
en aquest recorregut del seguici petit,
s'estrenen i per això els acompanya
un altre grup vingut de fora.
Doncs sí, que ara s'estan col·locant
per fer-nos també la dansa.
I que sí, clar, aquests són una mica més grandets
del que nosaltres, del nostre grup recent estrenat.
I en aquest cas, així,
la música que porten és de sacs de jamex,
en lloc de ser la música de...
És una representació diferent, aquest.
Estan ballant en cercles,
creuant-se entre ells
i amb els arcs arçats,
amb els cerculets alçats,
amb flors de tots colors.
En aquest cas són multicolors.
Els primers portaven les flors de color de rosa
i ara comencen ja a formar una arcada
amb aquests cèrcols
per formar, suposem, la bota.
La festa que s'ha anat estenent
també, sobretot, a través de la tasca
que s'ha fet a les escoles.
Abans parlaves de l'Estonac,
l'Ensenyant-se està la primera escola
a incorporar un element amb els negritos petits
i ara això s'ha institucionalitzat
amb la Santa Tegla a les escoles.
És una tasca molt important
que es fa de pedagogia aquí.
Totalment, jo crec que totalment.
En aquest cas,
la nena que ha pujat a dalt dels cerculets
ha vestit de blanc,
representant, suposem,
un àngel amb una espasa,
potser Sant Gabriel,
i ha cridat un visc a Santa Tegla.
Una mica fluixet, però s'ha sentit.
S'ha sentit, s'ha sentit.
Home, és petita i hi ha molta gent aquí,
perquè s'ha sentit forta, això és complicat.
Gira el cercle de cerculets,
gira sobre ell mateix,
la nena que baixa,
i ara sortiran ja de la plaça.
sortiran per donar el pas després als bastoners,
i com deies,
a modelar la Santa Tegla a les escoles,
jo crec que és una cosa bàsica.
La feina que s'està,
s'ha va començar a fer de manera anònima.
Molta gent que anava a escola,
a escoles,
a parlar desinteressadament
als diferents grups,
va ser una de les primeres llavors
del que estem veient avui.
I després també,
la tasca que ha fet molts dels educadors
que estan portant a terme
la Santa Tegla a les escoles,
que està a totes les escoles,
que és impressionant,
i que a més dona uns materials
de suport, de treball,
molt, molt grans.
Jo crec que fins i tot
els nois,
els nens i les nenes,
ja fa dies que van a l'escola
però no tenen aquest sentiment.
Van a treballar a la festa,
però després,
quan surten de classe,
doncs, caudir-la, participar-la, caudir-la
o participar veient-la,
que també és molt important.
No tot és el seguici.
És possible que hi hagi moltes cases
en què siguin els nens
els que saben més cosa
de la festa i del seguici popular
que els seus pares.
O sigui, també potser hi ha molta gent adulta
que s'està aficionant
a tots els elements populars
a través dels seus fills i filles.
Jo crec que sí,
jo que tu ha hagut un canvi bastant important,
perquè abans anaves a fer
una d'aquestes
entre cometes classes
a explicar el que era
un del ball del seguici
i els pots que et deien alguna cosa
eren els pares que hi participaven
o que estaven vinculats,
castellers, diables, el que fos.
Ara ja és una mica més a l'inversa,
vull dir,
els nens jo crec que arriben a casa
i ja expliquen
el que és el ball de bastons,
com el que estan entrant ara,
o com és el ball de gitanes,
que serà un dels últims elements
que veurem.
el ball de bastons,
en aquest cas,
el ball de bastons petit
de les bars de Santa Tegla.
Ara que estem una mica més a prop,
sí que sentirà el picar
dels bastons a les bares.
En aquest cas,
la música és important
perquè els marca el ritme,
el que van ballant
i el que van picant.
Sí, sí, totalment.
Va acompanyant
amb el so dels pals,
d'acord?
I veieu aquests crits
que fèiem referència abans,
que si ara surten,
que s'hi renten,
que s'hi renten,
que s'hi renten,
que s'hi entrellaixen.
Jo mai he ballat
el ball de bastons
i no sé molt bé com va.
És complicat,
té pinta de ser complicat
perquè han d'anar molt ràpid,
han de seguir el mateix ritme
i han de procurar no fer-se mal
perquè piquen fort.
Són petits però piquen fort.
De fet,
en aquest grup
hi ha canalla
de bastantes edats diferents.
Hi ha canalla
que és molt petiteta,
però també hi ha alguns
que ja són més adolescents,
són una mica més grans
els que porten,
es nota la veu cantant
en aquest ball de bastons
de les barres de Santa Tecla.
Estan parats al mig
de la plaça de les Cols,
estan demanant
una mica més d'espai
perquè la gent,
de fet,
hi ha tanta gent
que estan vist,
bueno,
es veuen obligats
a ballar pràcticament
a l'entrada
del carrer Major
perquè no poden entrar més
a la plaça de les Cols.
aquí també
en la indumentària
veiem la faixa morada
molt present
amb molts elements
i a més un mocador
que porta en creuat el pit.
Tots,
cadascun d'ells
el porta d'un color diferent
i el porten creuat
el pit
des de la banda esquerra
fins a la dreta
i amb un ús a mig de l'esquena.
I a darrere
sentim ja
el so de les gralles
dels castells
que van al final de tot
i també veiem ja
la vara
del Vall de Gitanes
que està
al capdamunt,
al capdamunt
del carrer Major
a punt d'entrar
ara mateix
que ara surten
al Vall de Bastons
de les Barres de Santa Tecla.
surten d'aquí
de la plaça dels Cols
i entre el Vall de Gitanes
que és un avall
dels pastorets
segurament
és el que fan més gatzar
els que fan més festa
el Vall de Gitanes
bastant espectacular.
Sí, sí, sí
ara ja a la seva entrada
ja la fan ballant
i cridant
i invitant els grans
però que realment
ho estan fent molt bé.
I és un ball
pel que tinc entès
complicat
perquè el que fan
és ballar
al voltant
d'un pal
amb unes cintes
que hi ha enganxades
al capdamunt del pal
i el que fan ballant
és precisament
anar-la trenant
aquestes cintes
i només que n'hi hagi un
que s'equivoqui
la cosa és complicada.
A més, com és un ball
de greix
com ben bé has dit tu
és un ball
de noi i noia
vull dir
d'anar
a intentar
a veure si lliguen
entre ells
d'engany
salien aquí
les cintes
d'una manera
s'entrellaçen
que a vegades
s'amunten una mica
de pitotes
diguéssim
però bueno
que és molt divertit
i molt desenfadat
veieu?
Com li poden
a vegades
les faldies
per veure-li
els nois
o les noies
les calces
les calces
això els grans
ho fan
amb molta gràcia
els petits
un i dos
també
també porten castanyoles

van ballant
escoltem el so
de les músiques
les noies
porten
al voltant
de les espatlles
un mocador negre
amb flors
el mocador
de les gitanes
i flors
també els cabells
han acabat
ara
aquesta primera
dansa
amb les castanyoles
ara agafaran
les cintes
i començaran
el ball
que és característic
del ball
de gitanes
aquest fer
les trenes
amb les cintes
de color blau
i de color vermell
que es van
entrellaçant
de manera especial
per fer una trena
al voltant
del pal
en aquest cas
també és
el so
de les gralles
que els acompanya
aquest ball

el galler sonat
estic ballant
part de la seva
de la gent
que vol més sonar
d'acord
que van toncar
com fan i desfan
el ball de gitanes
que ara ja
surten de la plaça
sempre amb aquesta alegria
com hem dit
saltar
i els nens
i els nens
i els nens
i els nens
en aquest ball
i així com
el ball
del patatuf
veiem una majoria
de nenes
en aquest
estava
més equilibrada
la cosa
i tanquen la cerca
vila petita
com en el cas
de la gran
els castellers
en aquest cas
els xiquets
els xiquets
de Tarragona
petits
que entren a plaça
formant
un seguit
de pilars de dos
que van saludant
amb la mà aixecada
van saludant
tota la gent
que hi ha plegada
aquí a la plaça
de la zona
els d'aquests
que van aixecar
i les d'aquests
que van aixecar
i els nens
i els nens
que són
per fer-se
i els nens
que van aixecar
i un tens
per fer-se
l'entrada
cap aquí
i saludar
a tots
suposo
aquí tenim
els enxanetes
que demà
molts d'ells
els veurem
amb acció
a la plaça
de la Font
els enxanetes
i els acotxadors
segurament
mocadors
del camp
molts d'ells
i ara
desfant
aquestes construccions
amb qui han entrat caminant a la plaça de les Cols.
Els castells que tanquen la Cerca Vila Petita,
de fet, és l'única colla que surt a la Cerca Vila Petita.
Els altres encara no s'hi han animat,
suposo que és qüestió de temps,
i que vagin incorporant-se també.
De fet, una Cerca Vila molt completa.
Ja hem vist gairebé tots els elements del bestiari
i bona part dels valls són pocs els que queden encara per incorporar.
Queden pocs, sí.
Jo crec que el temps anirà.
No considero jo que és una cosa que està a coixa,
sinó que tampoc s'ha de forçar a ser completament igual
que el seguissi gran, d'acord?
Però jo crec que el temps ho dirà,
i també les ganes del tarragoní i la tarragonina
de fer la seva festa gran.
Jo crec que el més essencial de la Santa Tecla Petita
és que tenim un caldo de cultiu molt important.
La gent s'estima a Tarragona,
la gent s'estima el seu seguissi,
i el seguissis, que és el punt neu làgic de totes les festes,
que d'aquí quan ja et fas gran i ja no vols sortir amb els diables,
i això ja fas la festa d'una altra manera, no?
I ja comences a tenir idees i fas exposicions i fas coses.
Jo crec que és una llavor que a Tarragona no ens podem permetre deixar perdre.
i en aquest moment, atenció que s'atreveixen a fer un castell,
un castell, una construcció de dos, una torre.
Una torre estan muntant?
Sí, estan muntant.
Si no m'equivoco...
és una construcció de dalt del que serien dues torres,
i l'enxaneta que ja ha fet la primera atleta,
i que ara passa a la segona.
I fa la segona atleta, per tant, una construcció molt sweet generis,
una construcció de tres pisos,
i amb una estructura de cinc, però que són de quatre,
carregada,
i la plaça de les Cols que aplaudeix aquesta fita.
Ja ho dèiem, aquesta canalla,
que segurament els veurem en les grans diades d'aquests dies,
primer la de demà,
i després la que es veurà el dia de Santa Tecla,
i l'endemà la Mercè,
amb els filars caminant d'una canalla,
que ha de tenir bastant de valor per fer el que fa, també.
Sí, sí, a veure, que demà tots tinguin sort,
i demà pot ser una diada impressionant,
tant amb les colles convidades que hi ha,
com amb les dues grandes colles que tenim aquí a Tarragona,
que si compleixen la meitat de les expectatives
que van dient tant un com els altres,
serà una cosa bastant esperant.
Serà una colla, serà una diada segurament espectacular,
perquè tant els de Valls com els de Vilafranca
han dit que segurament trairien endavant castells de gama extra.
Ara munten un pilar,
i les colles de Tarragona que han assegurat castells de nou,
és a dir, una diada que es presenta molt potent.
Estan muntant un pilar de tres.
Sí, de tres, de tres.
I per onat aquest pilar, la nena que fa l'aleta,
això sí, amb el cas corresponent,
els xiquets ja han incorporat aquest element de seguretat,
que ha estat en proves en els darrers anys,
i que sembla que els hi funciona molt bé.
I ara ja desmunten aquest pilar.
No, la veritat és que, clar, a veure,
són castells petitets, però bueno,
ells ja van fent boca per demà també.
Així s'entrenen.
Segurament són construccions similars
a les que deuen fer els assajos també
per anar-se'entrenant.
Quan comencen,
deuen començar per aquí, no?,
la primera vegada que pugen.
i ells que tanquen aquest seguir-s'hi
surtin ja des de la plaça de les Cols
i em prenen el carrer de les marceries.
Un seguici molt complet,
format ja per 17 elements,
ni més ni menys.
Només queden alguns gegants,
capgrossos, turcs i cavallets, valencians,
el Vall de Cosis,
els 6 pecats i capitals i la moxiganga,
que són la resta d'elements
que configuren el seguici gran.
Però poc que falta ja en aquest seguici petit
per equiparar-s'hi.
I més veient la capacitat d'atracció que té
amb una plaça de les Cols plena,
com poques vegades l'havia vist,
les escales que hi ha,
que no hi cap ni una persona més,
la Plada del Seu,
Déu-n'hi-do la gent que hi ha dreta darrere de tot.
I ara sí que ja podem dir
que aquesta cerca vila petita s'ha acabat.
Imma, moltes gràcies
per haver-nos acompanyat,
per haver-nos accepçorat
amb els teus coneixements.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres,
ha sigut un ple,
vull acompanyar-vos i, bueno,
a tots, molt bona festa major
i que la disfruteu l'any que ve
una Santa Tegla petita molt més gran
o molt més potent.
Molt més potent, Déu-n'hi-do,
no sé si pot créixer gaire més,
però esperem que sí
i que segueixi tenint tant de seguiment popular
com ha tingut enguany.
Tarragona Radio és la radio de les festes.
La plaça es posa...