Fins demà!
New York, New York, these vagabond shoes are longing to stray right through the very heart of it. New York, New York.
I want to wake up in a city that doesn't sleep.
And find I'm king of the hill, top of the heap, these little town blues are melting away.
Aquesta cançó, aquest clàssic de Fran Sinatra, el New York, New York, ens porta directament a parlar de la ciutat dels Gratacels.
Allà hi aniran un grup de tarragonins aquest cap de setmana perquè participaran el pròxim diumenge 1 de novembre a la marató més important del món,
la més multitudinària, participaran a la marató de Nova York.
Són un grup de set tarragonins, cinc homes i dues dones, encapçalats per l'exjugador i exentrenador del nàstic, Àngel García.
La persona també que comenta, ja des de fa unes quantes temporades, comenta des del punt de vista tècnic els partits del nàstic en les retransmissions de Tarragona Ràdio.
Avui hem convidat l'Àngel García i altres membres d'aquest grup d'atletes tarragonins perquè ens expliquin què esperen d'aquesta marató
i perquè ens expliquin també com han anat preparant durant els darrers mesos la participació en aquesta marató.
Així que saludem l'Àngel García. Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
I també altres tres membres, les dues dones del grup que participen, que són la Montse García. Montse, bon dia.
Bon dia.
La Conchi Alandete. Conchi, bon dia.
Bon dia.
I també el Gregorio Sánchez. Gregorio, bon dia.
Bon dia.
Ells quatre participaran en aquesta marató. En el cas de l'Àngel García, aquesta és la segona vegada que vas a Nova York, no?
Doncs sí, tinc el privilegi que és la segona vegada, no?
I la primera vegada una experiència excepcional i que per això m'ha donat ganes per tornar a repetir, no?
Jo quan vaig fer la primera fa el 2004 vaig dir aquí he de tornar.
I ara s'ha presentat l'oportunitat i torno a anar cap allà amb més il·lusió, inclús, que la de 2004.
Té alguna cosa d'especial a la marató de Nova York respecte a altres maratons?
Sí, és la més popular del món, no? I allí te trobes gent corrent de tot el món.
I és la més popular, com he dit, no?
Llavors, és a dir, és la que tot atleta o tot fundista aspira a fer alguna vegada a la vida.
I quan fas aquesta marató, dins, bueno, ara ja m'he quedat descansat perquè sembla que ho hagi fet tot.
La primera vegada la vas poder acabar sense problemes o amb dificultats?
Home, la vaig acabar junt amb ma germana, no?
I realment al final, que són els tres quilòmetres i mig o quatre ben bé ja de pujar de final,
em van agafar una miqueta de rampes però vaig acabar, vaig acabar perfectament, no?
Vaig fer quatre hores nou i, bueno, la satisfacció i a més a més d'entrar amb ma germana junts
es van fer una abraçada impressionant i quasi es creien les llàgrimes perquè és molt emocionant.
Les dues dones del grup, com deien, que ens acompanyen avui als estudis,
són la Montse Garcia i la Conxi Alandete.
Tenen 47 i 45 anys, una és administrativa de professió i l'altra mestresa de casa.
I les dues, encara que no us sembli, ja tenen acabades dues maratons en els seus currículums.
Montse, què suposa tornar a Nova York?
Estic molt emocionada perquè és la cursa més gran, no?
I et deixes portar per tot el que significa.
Sembla que estiguis vivint un somni, no?
Que és qualsevol somni que pot tindre un fundista, no?
La gent que t'anima, que t'ho donaria tot en aquells moments,
t'omple, l'emoció en aquells moments és impressionant,
t'esborrones, no saps on estàs.
Exactament és un somni que és tu, que tothom el pugui fer,
qualsevol fundista el pugui fer.
És a dir, el millor de tot és l'ambient, l'entorn, el que envolta la cursa.
Exacte.
Sembla que no pugui ser, no?
Que la gent s'involucri tant, no?
Amb els corredors perquè amb el que vivim cada dia a dia, no?
Que la gent, tothom va a la seva.
En aquests moments, en aquesta cursa, pots veure com la gent deixa de banda tot
el que és viure en un món superficial.
Allí la gent és humana, no?
Veus com tothom en aquests moments està per tu,
s'oblida del món i està amb els corredors.
I això s'ha de viure per saber el que és.
La Conxi, que també ha acabat dues maratons,
és la primera que va a Nova York o ja es repeteix?
No, jo és la primera vegada que aniré.
Per tant, no saps això que expliquen ells, no ho coneixes.
No, de moment no ho coneixo, espero viure-ho també amb ells.
I, bueno, tinc moltes ganes que arribi.
i arribar allà, córrer i després ja a disfrutar dels demès dies que anem de vacances.
Per què t'apuntes a la marató?
A aquesta marató de Nova York, en concret.
Sí, m'apunto a aquesta marató de Nova York perquè vaig amb els meus companys
i m'agrada molt córrer, és una de les coses principals, m'agrada molt.
I, bueno, i perquè vull anar amb ells i ho vam parlar fa un any i mig
i, bueno, ara arriba el moment i anem cap allà tots.
El Gregorio Sánchez, el nostre quart convidat, també té dues maratons acabades
en el seu currículum, 44 anys empleat de la indústria química.
La primera vegada també a Nova York?
Sí, sí, aquesta és la primera vegada que anirem a Nova York
i si tot va bé espero ho repetir algun cop.
Però, bueno, al principi això va ser una iniciativa de l'any de Garcia
que amb la seva experiència del 2004, doncs,
es va dir que podíem preparar en guany si tot anava bé, la feina,
i, bueno, vam mirar entre tots i potser el grup que anem a entrenar
són més gent, però, bueno, entre els que vam poder anar,
doncs, anirem i els que no, doncs, la propera vegada.
La propera vegada esperaran.
Es prepara d'una manera diferent o hi ha més nervis que potser
davant d'un altre marató per aquesta expectativa que ens comentaven
l'Àngel i la Montse?
No, la preparació és semblant per cada marató, no?
Has de fer 3-4 mesos de preparació,
el que potser estàs més neguitós pel viatge,
per la setmana que has de passar allà, etcètera, etcètera.
Però, bueno, la preparació pràcticament és la mateixa
que fem a altres curses.
Però hi ha més nervis.
Avui que és dimecres, marxareu divendres,
la cursa és diumenge, hi ha aquella sensació més...
Hi ha nervis, hi ha ansietat, estàs...
Bueno, no paren, no tens temps de fer l'esmaleta,
no tens temps de parlar amb els amics,
anar a saludar la família, que marxes, bueno, és una mica...
Conxi, tu també, igual, tens aquesta sensació de...
Jo tinc moltes ganes que arribi el dia per córrer
i, bueno, abans que arribi el dia tinc ganes que arribi
perquè això significa que està tot preparat,
que ja surts de viatge i que te n'oblides de fer maletes
i de fer això i de fer l'altre i de preparar,
però tinc moltes ganes que arribi per això,
perquè, bueno, perquè una vegada que ja agafes la maleta i marxes ja
i, bueno, i arribar ja i córrer,
i acabar-la, acabar-la, que és el que esperem tots,
acabar, arribar corrents i ja està.
El viatge serà divendres, Àngel.
L'Àngel, que és una mica el cervell del grup
i que, a més, ja té l'experiència anterior.
Marxeu divendres, marxeu a Nova York i la cursa és diumenge.
Aleshores, els preparatius,
perquè la Marató de Nova York no és una simple cursa
que comença a les 10 del matí i s'acaba quan s'acaba,
sinó que abans, moltes hores abans,
hi ha com tota una gran festa atlètica a la ciutat.
Sí, jo diria que la Marató comença aquesta setmana ja.
Aquesta setmana ja comencen tots els preparatius
i tota la parafernàlia que saben muntar molt bé tots els americans,
i realment és una preparació enorme.
Els neoyorquins saben que el primer diumenge de cada any de novembre
han d'anar a veure la Marató.
És la festa d'ells, no?
I, per tant, allí no hi ha excusa ni pretesa, no?
Si falla la circulació, no, no.
Allí ha d'anar tothom a veure, no?
I bé, llavors comença la festa ja.
Nosaltres arribarem el divendres a les 3 de la tarda, més o menys.
Hora d'allà.
Hora d'allà.
És a dir, haureu fet el canvi d'horari i ja serà la nit pràcticament aquí.
Exactament.
I després, bé, anirem per la tarda, t'explico una miqueta el plàning,
anirem per la tarda al pavelló poliesportiu que hi ha a buscar els pitralls,
que és enorme, i allà te donen els pitralls, els regals que te donen,
i després hi ha una fira impressionant.
Llavors, el dissabte pel dematí farem una petita excursió dels contrastes,
Bajo y Alto Manhattan, i després anirem al Central Park, dinarem,
i després a la nit anirem a la festa de la pasta,
que jo en totes les maratons del món sempre hi ha la festa de la pasta,
o hi ha dinar o hi ha sopar, en aquest cas és sopar,
que també ho preparen a base de pasta de tota classe,
i allí van tots els corredors, la majoria corredors.
I ja prepares el cos, carregat hidrat de carbó,
perquè el dia següent, diumenge, la matinada és impressionant.
Sí, perquè, a veure, aleshores, el dissabte de la nit aneu a sopar, a menjar pasta,
perquè aquest serà ja l'últim àpat abans de la cursa, o no?
No, aquest serà l'àpat fort, diguem,
perquè et mantindrà el dia següent totes les energies que et fan falta, no?
Però l'últim àpat serà el diumenge, el dematí,
que per cert s'ha de aixecar a les 5 del dematí,
perquè, esclar, també hem de menjar una miqueta,
i després es han de transportar des de Manhattan a Estan Island,
que està a 40 quilòmetres d'allà, amb autogars, tot molt ben organitzat,
i, clar, llavors tens que fer la matinada, arribar allí,
col·locar-te els calaixos que corresponen a cadascú per horari
de les maratons anteriors que has fet,
i, bé, llavors, clar, tens que fer la matinada aquesta, no?
I, bé, tot organitzat a base de bé,
i després esperar a les 10 del dematí el tir corresponent,
i, paf, allí se desplega tota la emoció.
La cursa comença a les 10 del matí,
tot i que hi ha diferents categories, no?,
o diferents grups que participen.
que es recorden les xifres d'aquest any,
parlen d'uns 43.000 corredors,
aleshores, cada persona, cada atleta,
està en funció de les seves característiques i de la seva edat?
De les, no, que estigui en les edats, no,
de les seves marques personals.
De on està, clar, perquè, clar,
per exemple, allí corre la Palo Arrach, que l'he de dones,
el que no pot sortir és nosaltres,
perquè llavors, clar, aniríem tots en pelotón,
i si ella vol fer marca, és impossible,
perquè anem tots allà embotits, no?
Llavors, clar, també estan les de cadires de roda,
que també surten abans, surten quasi 3 quarts d'hora abans que nosaltres,
eh?, i els de, bueno, hi ha de fer de fer de moltes classes, no?
Llavors, nosaltres, que som el pelotón més gruixut,
sortim a les 10 del dematí,
que hi ha vegades que, bueno, que des del posto que sortim
fins que posem el rellotge en marxa,
que és per on passes, per sota de la llim comença,
està 7 o 8 minuts, eh?,
imagina la quantitat de gent, no?,
els 43.000 atletes que hi ha, no?
I bé, i després, doncs, aprofitarem ja el dilluns,
que estarem fent pols de la carrera,
però aprofitarem aquests 5 o 6 dies d'estar allà a fer turisme i...
A descansar.
I aprofitar-ho.
A descansar, no, perquè...
Bueno, descansar, fer turisme, molt d'exercici.
Exacte, allà les distàncies són molt grans
i hem d'aprofitar al màxim les hores que tinguem
per visitar les màximes coses possibles, no?
Una curiositat, el recorregut sempre és el mateix?
Sí, sí, sí.
Sempre?
Sempre és el mateix.
Comença a estar en Island, acaba a centre al parc i al recorregut,
que per cert, el tenim aquí a la taula,
que passa per Brooklyn, Queens,
i després entra a Manhattan,
arriba fins a Harlem i al Bronx,
i baixa cap a centre al parc,
el recorregut sempre és el mateix.
Sempre, sempre.
A menús, jo, el que sempre he vist és aquest, no?
I repeteixen sempre.
Montse, corre amb milions de persones,
milers i milers i decenes de milers
i centenes de milers de persones de públic,
i corre per alguns d'aquests carrers o d'aquestes avingudes,
moltes de les quals hem vist a través de les pel·lícules,
sobretot les més conegudes de la zona de Manhattan,
entrar a centre al parc.
Què suposa, això?
O quan n'estàs corrent, no te n'adones d'això?
Bé, jo aquesta vegada espero puguem adonar més, no?
Perquè la primera vegada que vaig anar,
vaig mirar una mica el temps,
vaig mirar a veure si puc fer aquest temps,
a veure si puc fer l'altre,
a veure si puc agafar aquell,
si puc agafar l'altre,
a veure si mon germà està davant i puc agafar-lo,
a veure si puc anar...
Però clar, aquest cop espero poder gaudir més d'això,
de puguem fixar-me més en les petites coses,
que pugui veure que l'altre cop no m'hagués fixat.
O sigui que puc, avui, al màxim,
aportar tota l'experiència a tope.
Perquè tu, en la primera vegada, Àngel, que vas anar,
t'hi vas fixar on estaves corrent,
o estaves també molt pendent del cronòmetre?
No, la veritat és que del cronòmetre no,
el que sí que volia fer era menys de quatre hores.
Això ja és un èxit, no?
I no vaig poder fer-ho,
perquè, bueno, el circuit és bastant exigent, no?
Però bé, el que diu ma germana té raó,
no gaudeixes de l'ambient que és impressionant,
perquè, bueno, durant tot el recorregut aquell,
hi ha més de dos milions de persones al carrer,
vull dir, és impressionant.
I jo aquest any també,
a part del temps,
si ho faig, si ho abaixo millor,
però, si no, de gaudir de l'emoció de la gent
i de tot el recorregut,
que això és, bueno,
es té a viure, no es pot explicar,
es té a viure perquè, si no,
la gent sembla que no s'ho cregui, no?
Les millors marques,
les marques mundials de marató,
quant estan situades?
Home, els homes estan en dos minuts,
dos hores, vuit minuts, més o menys,
i les dones estan en dos hores catorze o tretze,
o por ahí, no?
Vull dir, clar, nosaltres arribarem,
el que arribi abans de nosaltres,
dos hores després.
Perquè, a veure, quins són els objectius?
La Conxi i el Gregorio que van per primera vegada,
amb què es conformarien?
Jo em conformaria en quatre hores i mitja.
Sí, perquè les altres dues maratons que tinc,
la primera la vaig acabar en quatre hores vint i dos,
i la segona en quatre hores nou,
i jo aquí, si faig quatre hores i mitja
o faig una mica més,
no m'importa en absolut.
L'objectiu principal és arribar?
És arribar, és arribar, sí.
Gregorio?
Sí, bueno, jo espero fer unes quatre hores.
Jo crec que és una cursa,
com ha dit l'Àngel Niamonce,
per gaudir,
i no és una cursa per anar mirant el terra,
a veure els rellotges,
sinó per anar mirant el cel,
perquè és la ciutat el que vols veure.
Sí, perquè d'alguna manera,
si tan diferent és...
I la Montse, què?
Quin objectiu s'ha marcat?
No sé, 4 a 15,
si pot ser 4, millor,
però menys de 4 a 15 no m'agradaria.
Però, de fet, ja t'he dit el tema.
Ara vaig per gaudir.
I l'Àngel?
Sí, doncs també...
Què vas fer fa 5 anys?
4 hores nou,
4 hores nou,
per mi seria un èxit,
perquè ja ha passat 5 anys.
I això,
l'edat no perdona.
M'entens?
O sigui,
si jo baixés de 4 hores,
l'any passat vaig fer a València,
que no t'has que veure amb aquesta cursa,
perquè és molt planera,
3 hores 57,
per això seria per mi un èxit.
Rebaixar 9 o 12 minuts
seria ja el 9 a març,
que no t'has que veure a València,
al New York,
perquè el New York és més exigent,
i això seria per mi ja...
Ja ho has dit,
això de què és més exigent.
Per què?
perquè el recorregut és més difícil,
més complicat,
hi ha més pujada...
És més difícil,
hi ha bastants desnivells,
ja passem 4 ponts,
i els ponts són molt de pujada,
potser encara que baixis,
però que exigeixes molt,
i llavors, clar,
al final de la cursa,
aquests 4 últims quilòmetres,
quan hi ha portes 38 a sobre,
vull dir,
pesen, pesen, eh?
Montse,
què volies dir?
No, volia acabar de comentar
que una de les meves fites
és si pogués guanyar el meu home,
si pogués guanyar el Claudio,
i entraves que ell,
això seria un gran què per mi.
És a dir,
que aquest esperit competitiu
sí que ell és.
Sí que ell és.
Per descontrat,
que el Claudio
el guanyarem.
El Claudio,
recordem-ho,
és un altre dels membres,
de fet,
podem citar els altres membres,
que són l'Àngel García Ballbé,
el Cristian García Ballbé
i el Claudio Pérez
de Mendiguren.
El Claudio té 51 anys
i en el seu currículum
té 16 maratons acabades.
No sé si d'això
es pot desprendre,
que és el millor de l'equip.
No sé,
perquè l'altre marató
jo el vaig guanyar,
el Claudio,
i això va quedar molt clar,
a la seva dona el va guanyar.
Molt bé.
El Claudio és el crac.
El que passa
és que ara està en hores baixes.
Però bé,
segur que l'acabarà
la mà de tu, eh?
Parlant de marques,
d'hores baixes
o hores no tan baixes,
a veure,
com es prepara
una marató?
Perquè suposo
que hi ha molta gent
que deu pensar,
pensa en l'Àngel García,
exjugador del Nasi,
que és entrenador,
una persona molt vinculada
a l'esport,
però després
els altres convidats
tenen les seves feines,
les seves professions,
la Conxi treballa
a casa seva.
Com es prepara
a dia?
Quin és el planning,
més o menys?
No estricte
per aquesta marató,
el que heu fet
per aquesta marató,
sinó en general
la teva vida
dedicada com a fundista
a practicar l'atletisme?
Bé, jo penso
que t'ha d'agradar molt.
Primer de tot,
que t'ha d'agradar molt
sortir a fer esport
i principalment
sortir a córrer, no?
A mi és una de les coses
que més m'agrada,
més m'agrada molt.
T'omple.
M'omple i disfruto,
aunque no ho sembli,
però disfruto molt.
I després,
preparar-la, preparar-la,
si tens alguna persona
al davant,
com ara, per exemple,
l'Àngel,
que és el que t'amarca
una mica els entrenos
i avui s'ha de fer això,
avui s'ha de fer l'altre
i així,
vas una mica
bastant ben guiada
i no hi ha cap problema.
Ara,
el principal,
el principal
és que t'agradi,
que t'agradi,
t'agradi,
t'agradi d'aixecar-te
cada diumenge,
per exemple,
a les 7 del matí
perquè quedes a les 8
per anar a córrer
i entre setmana,
dimarts i divendres,
tindre aquest espai
de temps
d'hora,
hora i mitja
per poder
anar a fer l'entrenó.
Perquè heu fet
bàsicament dimarts i vendres,
per exemple,
i diumenge.
Sí, dimarts.
Seria una setmana tipus.
Sí, sí.
I quants quilòmetres
aneu a fer?
A la setmana,
uns 70
o 80 quilòmetres,
principalment,
perquè la tirada més llarga
la fem diumenge
perquè tenim més temps,
però si t'agrada,
com per exemple a mi,
i jo, bueno,
jo trec el temps
d'on sigui
i m'ho organitzo d'una manera
que m'haurà de sortir
i a l'hora
que es diu
quedem
i sortim.
Àngel,
hem-vos seguit
un plan molt estricte
de preparació?
Sí,
doncs bé,
per preparar una marató
tens que estar
tres mesos.
Nosaltres gairebé
des de l'any passat
que no hem parat.
Vam fer la de l'espluga
en què cada any
tancem temporada,
però aquest any
no hem pogut
continuar igual,
perquè clar,
si no el temps
se li posava a sobre
i si no prepares una marató
com a mínim
en tres mesos
d'antelació
ho passes molt malament.
jo crec que
el que tenim ganes
tot és treure
els entrenos
de sobre ja,
perquè els entrenos
són més durs
que inclús
que la pròpia marató,
m'entens?
I els entrenos
que fem
són exigents
també perquè
tenim que anar allí
a patir
el menys possible,
que dintre de tot
pateixes,
no?
Si els 42 quilòmetres
són durs,
els entrenos
jo crec que
són més durs
i per tant
o portes una bona preparació
o ho passes molt malament.
Doncs,
en fi,
després de mesos
i mesos
de preparació,
ha arribat el moment
culminant,
marxen divendres
i faran la nit
de la pasta,
aquesta que comentàvem
dissabte de la nit
i el diumenge
a primera hora
doncs es posaran
a córrer
pels carrers
de Nova York
per participar
en aquesta 40 per cert,
no?
És la 40 edició?
És la 40 edició,
sí, sí.
La 40 edició
que és un número especial
de la Marató
de Nova York.
43.000 corredors,
molts premis per cert,
tot i que aquí
no aspireu a premis
en metàl·lic,
sinó el que suposo
que us donaran
són moltes...
moltes robes esportives,
la medalla
i això, bueno,
és per marcar,
m'entens?
I és molt important,
no?
Els premis
són importants
pels que guanyen.
Els primers
de cada categoria
que els donen
100.000 dòlars,
vull dir, clar,
són gent professional
que viuen d'això,
per tant,
nosaltres el que aspirem
és a gaudir
de la cursa,
a acabar-la
i a disfrutar
del país.
Doncs, quan torneu,
esperem que ens expliqueu
la vostra experiència.
Àngel García,
Montse García,
Conchi Alandete
i Gregorio Sánchez,
són quatre dels set
tarragonins
que se'n van a Nova York
també per ser
amb el suport
de Tarragona Ràdio,
sobretot que us ho passeu
molt bé,
que gaudiu
d'aquesta festa esportiva
que és la Marató
de Nova York
i a la tornada
ja ens ho explicareu,
d'acord?
Gràcies.
Que vagi bé, bon dia.
Gràcies.