Jordi Cioniac, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
De fet, la visita ja l'has fet fa pocs minuts,
molt ben acompanyat, per cert.
Efectivament. L'hem fet aquesta visita,
aquest refugi acompanyat d'en Pere Godall.
És un dels pocs tarragonins supervivents
que queda encara d'aquell període dels bombardejos
entre els anys 1937 i 1939, uns 20 mesos,
en què aproximadament la ciutat de Tarragona
va patir els bombardejos de les aviacions Alemanya i Italiana
en plena guerra civil pel bàndol nacional,
pel bàndol franquista.
Hem de dir, de fet, que el refugi que es pot veure
des d'aquest dimecres era un petit refugi
d'uns 23 metres quadrats, aproximadament,
que en un primer moment es va pensar per donar cabuda
als treballadors de l'Ajuntament de Tarragona.
L'únic que l'objectiu final era que aquest refugi
fos una porta d'entrada, una porta d'accés a un gran refugi
que hi havia a la plaça de la Font,
un refugi on es calcula que hi podien cabre
fins a 2.000 persones,
únicament, però, quan es va acabar la guerra,
a principis de 1939,
quan les tropes franquistes van arribar a la ciutat,
ja no els va donar temps de completar aquest enllaç.
De fet, els visitants tenim l'oportunitat
d'un cop visitat el refugi,
comprovar, veure un petit audiovisual que han preparat,
recorre aquest camí que van excavar els republicans
i es veu com es va acabar aproximadament fins a l'alçada
de la façana de l'Ajuntament de Tarragona.
Es van quedar uns metres per enllaçar en aquest gran refugi
que hi havia a la plaça de la Font,
més o menys on actualment hi ha aquest aparcament.
Hem de dir que el refugi es va inaugurar aquest dimecres
i paral·lelament a aquest dimecres també es va inaugurar
una petita exposició que s'ha situada també a l'interior de l'Ajuntament,
sota de l'escalinata principal que es titula
Com plovien les bombes.
És una mostra que a través de diferents plafons explicatius
i diferents vídeos i audiovisuals
ens situen en aquella època, en plena guerra civil,
ens expliquen com eren aquells bombadejos
que duen a terme l'aviació alemanya-italiana
i també ens expliquen com les ciutats, entre elles a Tarragona,
es preparaven per rebre aquesta aviació.
Com dèiem, hem visitat avui aquest refugi
acompanyat de Pere Godall,
una persona que a més a més no només va viure aquests bombardejos
en un dels refugis, sinó que a més a més
va patir un dels bombardejos a casa seva.
Un de casa seva, al carrer Pons d'Andicard, va ser bombardejat,
ell va quedar ferit i diferents integrants de la seva família
van morir en aquell bombardeig.
Pere Godall, a més, és el protagonista de l'audiovisual
que es projecta a l'interior d'aquest refugi
de l'Ajuntament de Tarragona.
Hem parlat de tot plegat fa uns instants amb el mateix Pere Godall.
Senyor Godall, bon dia.
Bon dia, bon dia.
En primer terme, quan es veu vostè reflectit en aquest vídeo
que es projecta a l'interior del refugi, què sent?
Home, mira, recordes una cosa que et va passar amb la teua vida,
que llavors jo tenia aquí 100 anys,
i recordes, mira, em fa també il·lusió haver sortit d'aquí,
ja que va ser un dels que em vaig quedar,
que va morir el pare, la padrina, la tia,
va morir quatre senyors de la família,
i tens un record.
Com miren, quan s'anunciaven els bombardejos
de l'aviació alemanya, de l'aviació italiana,
entre els anys 37 i 39,
com ho vivia la població civil?
Quina era la rutina que havien de seguir?
Primerament, la gent s'ho anava a mirar,
em semblava que no fos una cosa de riure,
quan van vindre els barcos que tiraven
per aquí del Codó Mediterrània,
la gent s'ho anava a mirar.
Però després, quan va fer el primer bombardejo,
les coses van veure a ser i va canviar molt.
No es pot explicar,
és que era esforrigós.
Jo recordo que em van caure a casa,
com una cosa que cau tot el teu damunt,
i tot queda esmúd,
i lliscles,
i el silenci és total.
Em posa molt.
Té una cosa tota la vida.
Només li diré una cosa,
vaig estar,
jo tenia 16 anys,
vaig estar 5 o 6 dies seguits,
que em van tornar a dormir a terra.
Jo vaig ser albaç sota un llit,
però durant 5 o 6 dies,
quan se feia de nit,
ja tenia por,
i em trobàvem a dormir l'entornar,
dormia aquí en la casa del carrer Granada del senyor Ruiz,
em trobàvem a dormir amb els nensols de sota terra.
Això m'han donat 5 o 6 dies.
Això no és veritat,
fins que vaig anar a passar.
Però quan se feia de nit,
no volia anar a dormir,
anava perquè Campo de Marte...
Això t'ho pots recordar,
perquè això no ho s'ho pertenigut.
Això va ser després que uns bombardejos
afectessin la casa on vivia vostè amb la seva família,
al carrer Ponsicart.
Sí, és que això és inconscient,
m'amagava, inconscient.
No ho sé jo com ho s'ha de sortir.
Però la por,
ja em trobàvem amb els nensols tot doblegats.
Comencem a estar com a pladar 5 o 6 dies,
però me'n recordo.
Quan els bombardejos van afectar de pleques a seva,
es va donar la tràgica fatalitat,
que van morir força integrants de la seva família,
entre ells el seu pare, la padrina,
i que, a més a més, van morir en el lloc teòricament més segur,
perquè crec que sempre s'havia dit,
diu, sota l'escala era el lloc més segur
i, malauradament, les persones que estaven en aquell lloc...
A l'escala estarien més segurs
i m'he resultat...
Jo no vaig tenir de temps d'arribar perquè va ser molt ràpid,
el metge t'hi...
Mira, que tinc tu això.
El milió que passava de l'eixida,
en tiro, la meva padrina,
quan pesava més de 100 quilos,
me'n era mordera, la vaig llançar,
va caure al meu costat,
tota plena de matal·lars.
O sigui que són coses que...
Com a la guerra, no em va tocar ni una bala a mi
i vaig estar tot al front de l'Ebre.
Són coses que...
Vostè comenta que el seu habitatge
va ser objecte dels bombardejos
perquè en aquells moments
l'aviació dels objectius que tenia
era el local de la CNT,
el sindicat majoritari,
que se va molt a prop de casa seva,
el carrer Mendès Núñez.
Això ho vaig ser piguer,
perquè quan s'ha dit que es va acabar la guerra,
jo vaig entrar junt amb els nacionals aquí,
vaig entrar junt amb barrejat amb ells,
aquí en Campo de Mar,
se'n vaig ajuntar,
vam vestir uns pagèsos
amb robes de pagès
i vaig entrar junt amb ells.
La meva mare estava a l'hospital de la fecla,
de feia de la infermera,
i vaig anar per allà,
que pensava,
oh, Pere, està aquí,
si no és viu, és viu, és viu.
I dient que hi havia mort.
Total, que em vaig posar amb ells.
Però el meu germà treballava a l'hotel París
i era bon,
que estava aquí a la plaça Verdaguer
i li va dir,
Pere, vos vinc el seu copiano,
hi ha uns italians avui aquí,
d'aquests que han arribat a la guerra,
que fan una festada
i potser ja et tocarem.
I vaig anar-hi.
Sense un vestit,
sense si puguem.
I vaig trucar pels italians,
em van donar un himne del Dutze,
molt bé,
que tenia cas d'aquesta postatura,
ja vaig trucar
i van dir que ells
i van dir que ells
que li havien dit que ells
havien emboljat la seva escudilla,
havia bombardejat a Tarragona
i que anava per allò que viuen a la CNT.
Així potser ho sé que van dir
per a les maldicuts,
doncs aquests que van fer una gran festada,
l'any demà aquí al Tafulla
m'anàvem amb un equip,
els vam petar duts.
Déu-n'hi-do,
històries d'aquestes de la guerra,
de la postguerra,
d'uns temps molt difícils.
Ara, aquests dies,
els ciutadans de Tarragona
tenim l'oportunitat
d'exprimentar en certa manera
com es vivien uns d'aquests refugis,
gràcies a l'obertura
d'aquest petit refugi
que hi havia pels treballadors municipals.
Vostè sí que va tenir l'oportunitat
en moltes ocasions
de buscar un lloc de rasguard
dels bombardejos
en diferents refugis,
per exemple,
el gran refugi que hi havia aquí
a la plaça de la Forn.
Sí, clar,
aquí el del gran refugi
de la plaça de la Forn
hi havia estat dues vegades,
dues o tres vegades
hi havia estat allí,
que no ho recordo bé.
I el d'aquí a la Maria Cristina,
no, el d'aquí a l'aquell col·legi,
al Col·legi Saavedra,
n'hi havia un altre molt gran.
Al Col·legi Saavedra
n'hi havia estat una vegada.
I després,
a Caniana ja em vien passar
les bombes de casa,
havia estat a Granada una vegada.
Al carrer Granada
o al costat de Catacanals.
Al carrer Porcella,
vaig anar a viure al carrer Porcella.
Quin l'ambient suposo
que es vivien aquests refugis,
un refugi com el de la plaça de la Forn,
en què hi podien caure
fins a dues mil persones.
Deuria de ser molt temps
sentir Nadal
el soroll de les bombes espategant.
Sí, com la gent,
em feia molta gràcia
perquè hi havia gent
que es posaven una ganya a la boca,
perquè de les bombes,
que no pateixin,
que no vaig fer mai.
Això ho previa moltes vegades
que ho feien així, això.
Però, bueno,
si jo vaig estar a la gent
i estava esgrifada
i no sortíem
fins que tornava a tocar la sirena.
Quantes hores podien durar els bombardejos?
Quant durava un episodi d'aquests?
A vegades s'avisaven al cap d'un quart
i avisaven que poguessis tornar a sortir.
Ja havien passat.
I de vegades,
aquests que van durar més temps
quan van caure a casa,
que no sé el temps que van estar,
perquè vaig estar allí a casa ensorrat
més de tres o quatre hores,
vaig sortir jo sol per l'aixida,
a dalt d'enfilama i vaig sortir.
Per les altres,
a vegades hi havia un quart o mitja hora,
depèn.
Depèn dels avions.
quan tenen troc a la sirena,
troben a sortir.
Què li sembla aquesta iniciativa
de l'Ajuntament de Tarragona
amb aquesta exposició
que es pot veure fins al 30 d'abril
aquí a l'Ajuntament
amb la reobertura d'aquest refugi
i amb el projecte d'anar reobrint
properament altres refugis
que hi havia a la ciutat?
Home, a mi crec que és important això.
A més, ara que ja fa 70 anys,
jo sempre dic que és qüestió
de recordar que això no hi vingui mai més.
La pau és molt bonica,
que això és el principal,
i això no porta res.
I si ho tens per manar,
uns per altres, per enveges,
i resulta que hi vas al poble
que no té cap culpa de res.
Jo moltes vegades
quan estava a la guerra
que tirava tiros
i ens deia
i per què tiros, tiros
si jo no hi fes res.
I per què em tenen que matar a mi?
Això m'ho deia moltes vegades
entre a mi
amb un inconscient
però és que clar,
s'apressaven per a la darrere
perquè si havies d'avançar
que no avançaven
i a darrere sempre se marcaven
que si es de reducció d'hives
s'apalaven.
O sigui que et veies obligat
a tirar tiros.
Tant sí que volies
com si no volies
perquè a darrere se m'agra.
com a mi em va tocar
moltes retirades
moltes per desgràcia
perquè són els que van perdre
doncs perdent xiquet
que en piqui pugui
i llavors resulta que
xiquets ferits
allà te quedes
i tothom busca salvar la pell.
No tinc perrengó
perquè pateixes i misèria
peluja
és perquè passes de tot.
És que és molt bonic
veure'm una pel·lícula
però allà xiquet
que et mulles
que tens polls
sarra
que no et pots veure
que tens sed
que cal
com l'aviació
o cal
l'altre
torna
i ve
és inconscient
no es pot explicar
m'està estigués
tres mesos
però es vol dir
el que passa
que jo entre mi
sempre he sigut molt optimista
i jo abans de la guerra
al front
em posava a tocar el piano
a terra
quan si toques el piano
perquè me'n recordes
les memòries
o sigui que era optimista
però també n'hi havia
moltes gent
que a mi em matarà
i acabava que el mataven
o sigui que
és un perill això
Ja per acabar
senyor Godall
vostè com recordava
ara va tenir
l'oportunitat
més que l'oportunitat
doncs vaja
li va tocar
en el front
va participar
en la batalla
en la batalla
de l'Ebre
en el bàndol republicà
va viure també
els bombardejos
des de la reguarda
la ciutat de Tarragona
quin era el dia a dia
de la ciutat
durant aquests 20 mesos
en què van durar
els bombardejos
era un temps
d'angoixa permanent
o la ciutat
els habitants
tot i els bombardejos
intentaven seguir
la seva rutina habitual
no, no
s'intentava seguir
la rutina
o sigui
el que passa
que hi havia gent
que soparia més
d'una altra manera
i que sempre
estaven patint
i jo sempre
era molt optimista
i jo sempre
deia que
tenia ganes de man
i la guerra
també ho passes
moltament
perquè el moment
que tenies lliure
doncs també
reies i cantaves
i
no sé
els amics
també et fas amics
i cal que no
te'n pateix
ja som aquí
3 o 4
tots som 3 amics
són com una família
s'ajuda un a l'altra
hi ha molt d'acompanyarisme
si és molt diferent
però és clar
hi ha un que s'ho pren
d'una manera
i d'una altra
de totes formes
jo sempre dic
que de guerres
res
ni gran
ni mirau
senyor Godall
amb aquesta frase
ens quedem
moltíssimes gràcies
a disposar
interessant
i colpidor
també en certa manera
el testimoni
del Pere Godall
prodigiosa
també la seva memòria
als 99 anys
ell és un dels testimonis
d'excepció
un dels pocs
testimonis
de fet que queden
que van viure
en primera persona
tots aquells episodis
si et sembla
Ricard
podem recuperar
algunes dades
que ens proporciona
aquesta exposició
de fet el primer bombardeig
que va patir la ciutat
a la guerra civil
va ser el 17 de juny
de 1937
l'últim va ser
el 15 de gener de 1939
és per això
20 mesos
van durar els bombardejos
i en tot aquest temps
la ciutat va patir
144 atacs
en els quals
els avions
de les tropes nacionals
van llençar
a prop de 3.800 bombes
els bombardejos
van tenir
òbviament
unes conseqüències
desastroses
per la ciutat
es calcula
que 230 persones
van perdre la vida
com a conseqüència directa
d'aquests atacs
més de 350 persones
van quedar ferides
de diversa consideració
també com a conseqüència
de la caiguda
de les bombes
i també
per la construcció
per l'urbanisme
de la ciutat
també va tenir
unes conseqüències
evidents
74 edificis
van quedar
completament
enderrocats
i es van afectar
més de 500 edificis
més
per tant
uns episodis
que van tenir
unes conseqüències
gravíssimes
per la ciutat
el guia
que fa la visita
perquè hem de comentar
que és una visita
guiada
la del refugi
de l'Ajuntament
de Tarragona
és una visita
per grups
i hi ha un guia
que t'orienta
i et dona
algunes explicacions
al llarg de la visita
ens ha explicat
que en bona part
les conseqüències
els danys
d'aquests bombardejos
van ser tan importants
a la ciutat
perquè no hi havia
possibilitat material
d'anticipar-se
a l'arribada
de l'aviació
la guaita
estava instal·lada
al campanar
de la catedral
de Tarragona
i quan els campaners
veien l'aviació
volia dir
que els avions
ja estaven gairebé
a la ciutat
de Tarragona
feien sonar
les campanes
la capona
la campana gran
de la ciutat
de Tarragona
que era el tret
de sortida
perquè la gent
anés a buscar
refugi
però aleshores
volia dir
que l'aviació
ja estava
sobrevolant
ja definitivament
la ciutat
que quellen
ja gairebé
de fet
les primeres bombes
i per això
en moltes ocasions
malauradament
no hi havia
temps material
per buscar
refugi
en alguns
d'aquests
refugis
subterranis
ho comentava
de fet
en Pere Godall
ho explica
també l'exposició
hem comentat
aquest refugi
gran
que hi havia
a la plaça
de la Font
n'hi havia també
un altre
a la zona
on ara
aproximadament
el Parc Saavedra
es calcula
que també
n'hi ha un altre
de grans dimensions
que aquest sí
que encara
pot ser
en bones
condicions
a la zona
aproximadament
del mercat central
del carrer Colom
més o menys
on ara
hi ha l'Acadèmia Roig
per situar-nos
i hem de dir
també
que aquest refugi
no serà
el primer
que podrà
visitar
la ciutat
de Tarragona
al llarg
dels propers anys
es calcula
que a principis
de l'any
vinent
per tant
a principis
de 2010
l'àrea
de patrimoni
de l'Ajuntament
de Tarragona
obrirà
un dels refugis
que hi havia
a Casa Canals
a la part alta
al carrer
gran
de la ciutat
un refugi
aquest
ens han comentat
de més grans
dimensions
de tal manera
que els ciutadans
que el puguem
ens puguem fer encara
una idea
més exacta
de com eren
aquests episodis
de bombardejos
a la ciutat de Tarragona
Molt bé
Només una última dada
Jordi
el refugi
de l'Ajuntament
ja es pot visitar
sabem fins quan
i amb quins horaris
Sí
es pot visitar
des de ja mateix
des de dimícres
d'aquesta setmana
per ser més concrets
cada dia
des de les 9 del matí
fins a 3 quarts
de 2 de migdia
són visites
en petits grups
de 5-10 persones
més o menys
del grup
que se situï
en aquells moments
són visites comentades
hi ha un guia
que t'orienta
que dona pas
també
en aquesta
en aquesta audiovisual
i són les visites
que donen
aproximadament
entre 10 i 15 minuts
aquestes visites
guiades
estan permanents
fins al dia
30 d'abril
que és també
la data
fins que es podrà veure
aquesta mostra
quan plovien les bombes
aquests plafons explicatius
que hi ha instal·lats
també
a l'Ajuntament
de Tarragona
al costat del refugi
sota l'escalineta principal
a partir d'aquesta data
a partir del 30 d'abril
el refugi
òbviament
continuarà obert
es podran fer visites
però s'haurà de demanar
visita prèvia
al Museu d'Història
a la Casa Casella
Arnau
al carrer Cavallers
suposem que a partir
de les hores
es faran visites
concertades
a grups més concrets
concentrades
especialment
al llarg dels caps de setmana
a la Huscany
a l'ha