Eros, alcalde de Tarragona, molt bon dia.
Bon dia i és bon dia de veritat.
És bon dia.
Perquè que plogui a Tarragona és bona senyal.
I feia molta falta.
Ah, exacte.
El que passa que el tema del xubasquero
em penso que no ho recolzarà vostè com a alcalde, tinc entès, no?
És que jo soc dels que pensa que per portar malestrogància
és cridar el mal temps, així és que s'undejarem
entre tots els teclers malalts de festa
i si hi ha acord i algú té la iniciativa, doncs fantàstic.
Jo li he comentat la meva teoria domèstica
que quan vas de viatge, quan poses el xubasquero mai no plou
i si no el poses plou. Per tant, adaptant-nos a aquesta teoria
potser si fem el xubasquero no plogui mai per Santa Tecla.
Jo és que tinc una experiència tot el contrari.
No és un tema per anar al plenari
però ho podem considerar en un moment o en un altre.
En tot cas, no és una mala idea
i allò incrementaria el merchandising de la festa
que ja és prou important.
És molt ampli, sí que és veritat.
A veure, que plogui per Santa Tecla no és un fenomen estrany,
és un fenomen absolutament natural.
Estem a les portes de la tardor
i si mirem enrere ja tots tenim moltes Santa Tecles
a l'esquena sempre ens han sortit
i la pluja ni el temps és un impediment.
No, no, no.
Ni de bon tros perquè es pugui gaudir de la festa.
Al contrari, sempre es mullà el toldo per Santa Tecla
i per Sant Magí, diuen també.
El guany per Sant Magí ha fallat,
per Santa Tecla crec que no fallarà
perquè precisament el primer dia.
Refereixo que plogui el primer dia
que no el dia del Castells
o el dia de l'ofici o el dia de la processó.
Per tant, jo crec que és bon senyal
i ens hem de prendre com és.
És una festa de la tardor
i per tant tens variable
i amb el temps bona cara.
Ara, diguem-ne, un any més
que es repeteix la seqüència ritual.
En això es basa la tradició, justament.
Que cada any Santa Tecla sigui igual
des del punt de vista tradicional.
Cada any és igual i diferent, alhora.
Cada any és igual
perquè és la mateixa pauta temporal
però és diferent perquè hi ha diferents coses
i la gent la vivim de manera diferent.
No sempre hi ha la mateixa colla d'amics,
no sempre tota la família pot ser.
Hi ha vegades que tenim invitats
i hi ha vegades que no.
Quan hi ha invitats els hi expliquem més
els temes tradicionals
i en canvi potser no vivim tant els nous.
És igual i diferent
però el que sí que no deixa de tenir
és la potència i el ganxo que té aquesta festa.
I l'atractiu de gent que ve de fora
perquè és un fenomen també relativament recent.
Molta gent que no viu a Tarragona
o que no és de Tarragona
doncs se sent atreta
d'una banda pel que són els actes tradicionals
però també pels espectacles.
Tenim gent de tot l'estat
que ha manifestat o s'ha informat
com podia estar per aquí per les festes.
Tenim gent també del sud de França
que coneixen les festes
i coneixen la potència festiva
que coneixen els castells i coneixen el foc
i és un bon moment
a diferència del que passava
algunes dècades enrere
no massa enrere
que és que la gent
per Santa Tecla
aprofitava per marxar
perquè clar, era una festa
allò com molt d'anar per casa.
La cosa ha canviat moltíssim.
Radicalment, afortunadament.
Vostè com veu la festa de Santa Tecla en guany?
Així, en general?
A mi cada any m'agrada
igual o més les festes
però no ara que soc alcalde
abans també.
És una festa que va agafant força
any rere any
que es va enriquint
amb nous elements
amb noves activitats
que es va estenent
com una taca d'oli
per tota la ciutat
i va superant
el marc estricte
del que és el casc antic
i la Rambla.
Per tant, és una festa
realment viva
que a més a més
incorpora
i fa el miracle
la patrona
ens ajuda a fer aquest miracle
que havent-hi
menys diners
en el pressupost
hi ha més actes
festius.
Això és gràcies
a què tothom
s'hi aboca
per les festes
i ara
comencem a tenir
continguts solidaris
molt importants.
La festa per tothom
que és que els discapacitats
puguin participar
sense barreres arquitectòniques
dels actes festius
o en guany
que per primera vegada
el braç de Santa Tecla
tindrà un petit braç
pels nens i nenes celíacs
que altres anys
no podien participar
d'aquesta festa
o la donació de sang
la marató de donació de sang
o l'acte simbòlic
que fem
pels malalts
familiars
de malalts
de l'Alzheimer
el dia del pregó
portant el llaç
i llegint el manifest
del Dia Internacional
de Malalts
amb Alzheimer.
Això segurament
es relaciona perfectament
amb el sentit comunitari
que tota festa
d'una ciutat
com era Tarragona
ha de tenir
i que a vegades
amb el dia a dia
i amb els compromisos
personals que tenim tots
no ho abastem.
Sentit de comunitat
és el que dona la festa
i de retrobar-se al carrer.
Quanta gent
d'aquesta ciutat
es retroba
amb veïns
que no veu
perquè està a la seva feina
sempre fa el mateix camí
i el dia de Santa Tecla
es troba amb els castells
o es troba el dia abans
el seguissi
persones que viuen aquí
que no es veuen
des de 3 o 4 mesos
també té aquest sentit comunitari
la festa de Santa Tecla.
Sí, sí, sí.
I efectivament
gent que queda
o gent de les entitats
jo per exemple
que soc portador de nanos
hi ha gent de l'associació
que només veig
els dies
que ens veiem
per les festes
i aquell dia
fem una cervesa
fem un tomet
una mica més llarg
que estem amb els nens
i les famílies
és realment
això
és passar d'estar a casa teva
a estar vivint la ciutat
en l'espai públic
i a més vivint-la
de manera intensa.
Ara que es mentava
que és portador de nanos
ahir
en aquest mateix estant
el Jaume
un dels teclés
d'unor d'enguany
deia que estan projectant
fer els nanos petits
Ah, ja s'ha xivat
s'ha xivat
cara
Ah, que ja ho sabia
clar
sí, clar
em penso que començà
pel nanocapità
tenien la intenció
de començar
Déu-n'hi-do
doncs s'ha xivat massa
i tot
Sí?
Oi, pobre
No, però no, no
ja està
Ho va dir dins de l'entusiasme
No, no
és un entusiasta
realment
és un dels teclés
de guany
i el meu president
per tant
de l'associació
és un tipus extraordinari
i efectivament
a iniciativa
no només
de l'associació
de portadors
sinó de les escoles
de la ciutat
es vol recuperar
bueno, es vol recuperar
es vol reproduir en petit
els nanos
perquè a la cercavila
de Santa Tecla Petita
quedava lleig
que hi haguessin els gegants
que hi hagués l'àlia
que hi haguessin altres elements petits
i en canvi
no hi haguessin els nans
que en teoria
són els més nens
de la cercavila
i farem aquest esforç
que és econòmicament important
òbviament amb el suport
de l'Ajuntament
però amb una implicació
molt alta de les escoles
que això també és molt important
jo crec que
el fenomen de la implicació
de les escoles
a l'explicació
i a la vida de la festa
és fonamental
de fet ha començat aquest matí
ja en diferents entitats
de la ciutat
vam visitar
les escoles
nosaltres hi anem també
perdó
per una mica compartir
aquesta experiència
la festa està consolidada
en general
però en bona part
també és perquè
des de les famílies
i des de les entitats
i des de les escoles
naturalment
s'ensenya als nens
que formen part
de la seva vida
i del seu entorn
més immediat
si no
no s'explicaria
quan al voltant d'una cosa
es genera tant de marchandatge
vol dir que aquesta cosa funciona
icònicament
o simbòlicament
en fi
salvant distàncies
el Nàstic o el Barça
el marchandatge
d'aquests dos clubs
evidentment
quan van bé
encara més
funciona extraordinàriament
perquè funciona simbòlicament
l'adhesió
l'adhesió emotiva
col·lectiva
cultural
esportiva
en aquell cas
funciona
i per la festa
igual
no és possible
pensar
en la festa
de Santa Tecla
sense aquest
ànim popular
a viure-la
intensament
cadascú
des de la seva
convicció
els que tenen
conviccions religioses
des de les conviccions religioses
els que
només s'ho volen
passar bé
des d'aquesta convicció
i els que volen
fomentar la cultura
tarragonina i catalana
encara més
per tant
aquesta intensitat
de vida
de la ciutat
amb la festa
cadascú
des del seu àmbit
és vital
si no
no s'explicaria
per exemple
l'èxit
de la col·lecció
d'imants
del Diari de Tarragona
o altres iniciatives
que han tingut
altres mitjans
en altres anys
o la samarreta
o el mocador
o el barret
m'agradaria tornar
al tema dels nanos
és una qüestió tècnica
perquè ahir el Jaume
comentava
que és una empresa
complicada
no només des del punt
de vista econòmic
que es planteja
també a llarg termini
aprofitant
la celebració
del 150 aniversari
el 2015
doncs
anem tirant
que tenim temps
la dificultat tècnica
perquè clar
un nano
l'has de posar
un nen
que d'aguantar
un pes considerable
i vostè ja sap
el que pesa
portar un nano
n'hi ha alguns
que pesen
abans pensàvem
i l'has de fer
proporcionalment
al seu cos
i has de pensar
quina edat ha de tenir
aquest nen portant
és que a mi
ens va cridar molt l'atenció
perquè de tota la recuperació
de la implantació
del seguici petit
a mi em sembla
dels elements
més dificultosos
sí perquè
per exemple
un gegant
i pregunto tècnicament
que vostè és portador
per això ens ho podrà explicar
no ara l'hi explico
i a més
té tota la raó
un gegant
o l'àliga
per exemple
els portants
es poden anar
canviant
poden anar
a l'àliga
per exemple
el nano
que porta l'àliga
doncs
cada x meter
es fan un canvi
de portador
o els gegants
en el cas dels nanos
no és possible
perquè van vestits
per damunt del cap
per tant
has d'aguantar
aquell cap
durant tot el recorregut
estem buscant
alguna fórmula
per poder fer
algun canvi
perquè probablement
tot i que
lleugerirem molt
el pes del nano
seguirà sent
complicat
però
la dificultat
la dificultat més gran
és que
hem de fer
de nou
el nano
és a dir
és una escultura nova
no és una rèplica
quan vam fer els nanos
amb fibra de vidre
era fer un motllo
ben fet
i tot el procés
ben fet
però no havies de fer
l'escultura de nou
ara hem de fer
l'escultura
de vell nou
les mides
les dimensions
tot és diferent
el mateix ho has de fer
en petitet
has de tenir
la mateixa expressió
o expressivitat
que no és fàcil
perquè són escultures
de verdarol
fetes com escultures
autèntiques
ha de tenir
la mateixa diversitat
els taratges
han de ser adequats
per permetre
si és possible
aquests canvis
de portador
per tant
té moltes dificultats
però es fa molta il·lusió
a quant pes
suporta de mitjanament
un capgros humà
antigament
els antics
eren uns 40 quilos
ara són
entre 15 i 20
i 7
aproximadament
parlo de xifres així
tot eh
el vestit
que és gruixut
la perruca
els barrets
els que els porten
i el propi nano
amb tota la seva estructura
s'ha d'aconseguir
estructures molt lleugeres
no sé de quants quilos
perquè un nen
els pugui portar
una nena
els pugui portar
sense tenir problemes
de columna
o problemes posturals
sortiran quan?
he sortit
per Sant Magí
el dia 18
i no puc sortir
per Santatecla
per desgràcia meva
perquè el dia
que podria sortir
que és el dia 22
el ball de Dames i Vells
m'ha demanat
que hi sigui
a les 6 de la tarda
a la plaça
Dames i Vells
ui quin perill
que té això
no no
això ja ho faig sempre
ja sé que em posaran verd
però forma part
i forma part del que toca
i a més a més
ho fa molt bé
per tant
l'únic dia
que el podia portar
sabeu que els altres dos
hem de sortir en corporació
que és el dia
de Santatecla
al matí
per l'anada
a l'ofici
i la processó
del vespre
per tant
per Santatecla
no el podré portar
però ja vaig poder
gaudir del nano
i de la gent
el dia 18
serà la primera
Santatecla
que no portarà
el nano?
des que soc alcalde
com que Dames i Vells
em van demanar
que portés
que anés a veure'ls
a la primera actuació
de Dames i Vells
a les 6 de la tarda
del dia 22
des que soc alcalde
per Santatecla
no el puc portar
i em fa molta enveja
però en fi
les obligacions
són les obligacions
és el que dèiem ara
que els posaran verds
que és el que toca
i amb Sandra Coloma
la consellera de Cultura
també ho comentàvem
i en el fons
jo li deia
que en el fons
jo crec que no és que els agradi
però fins i tot
aquesta crítica divertida
irònica a Falaga
que parlin de tu
ni que sigui malament
és allò que passa
amb el Polònia
el programa aquest dels ninos
que tothom
es queixa
tothom vol sortir
alcalde
tothom es queixa
de la radicalitat
dels textos
però tothom vol sortir
doncs això
és una mica el mateix
i a més
els Dames i Vells
si no fossin
transgressors
barruers
mal parlats
i crítics
no serien els Dames i Vells
seria una altra cosa
però hi ha límits
o no hi ha límits?
jo crec que el límit
se l'han de posar
els mateixos
en fi
el límit
és estar pel qui ho fa
no pel qui el rep
tu el pots rebre
millor o pitjor
però el límit
el posa el mateix
que ho fa
jo no soc capaç
de posar límits
per tant
en fi
jo crec que
i a més
a la gent li agrada
i per tant
la gent li agrada
sembla que sigui
una cosa actual
és una cosa
que feia el gremi
de forners
fa més de cent anys
per tant imagineu-vos
i eren igual
d'escatològics
i crítics
i picants
que en aquest moment
imagineu-vos amb la societat
d'aquell moment
que era una societat
molt encorsetada
molt marcada
per la tradició
imagineu-vos la transgressió
que suposava un ball
com aquest
avui dia estem més acostumats
sobretot els polítics
que ens posin vers
i bé
en fi
home
a vegades sí que s'ho deuen mereixer
no?
no crec que totes les crítiques
siguin gratuïtes
no no no
en fi
de mi no rebrà
ningú dels de la festa
cap crítica
pel que fan
en tot cas
el que sigui
no m'ha agradat
alguns anys
no ara
últimament
des que soc alcalde
altres anys
que gent que feia protestes
alterés
l'esquema festiu
i la festa
jo crec que
s'ha de ser crític
s'ha de ser
el límit és la pròpia festa
doncs?
jo crec que el límit és
poder fer la festa
amb normalitat
ja ja
abans comentàvem
aquest fons important
que s'està fent
de feina
a les escoles
i ahir curiosament
també
en aquesta taula
seien
un dels perpetuadors
l'altre dissortadament
no és entre nosaltres
Salvador Fà
vam parlar
amb el seu fill
i algun dels teclers d'honor
i és
no és curiós
però sí que crida l'atenció
veure com s'han creat
autèntiques nissagues
en el seguiment
de la tradició
parlant amb Carles Llorac
parlàvem amb ell
com a perpetuador
i dues hores després
parlàvem amb un dels seus nets
que a més a més
ha coordinat
el ball
de Cerculets Petit
en fi
aquesta aposta
també familiar
forma part
de l'estructura
de la festa
perquè a Tarragona
hi ha nissagues
sencera
sí
efectivament
el Salvador Fà
és un exemple
però n'hi ha més
Salvador Fà
i família
el Carles Llorac
i la família
Huasc
també
és una autèntica
nissaga
el Pitu Rovira
i la seva família
modestament
la meva també
el meu fill
em segueix
i la meva filla
també
en fi
moltes famílies
el Salvador
els que van crear
la Molassa
en fi
hi ha molta gent
que crec que aquesta
és una de les altres
claus
és a dir que les generacions
joves
prenguin el relleu
a més a més
amb molta il·lusió
i amb molt d'ànim
i amb molta decisió
és un dels miracles
també
de la festa
que la tenim garantida
per moltes generacions
almenys per les dues següents
això és altament positiu
però a vegades
vostè sap també
que es critica
i probablement
amb un punt de raó
important
que són poc permeables
que entrin
nous membres
persones que no estan
vinculades familiarment
sabem que hi ha
moltes llistes d'espera
i que lògicament
hi ha uns números clausos
a les entitats
per raons òbvies
i que són entitats
una mica endogàmiques
sí però això
és el propi éxit
és bo o dolent
caldria que fossin
una miqueta més obertes
no sé si és bo o dolent
però és fruit de l'èxit
és a dir
jo
quan un grup de joves
amb el
Alfred Fort
a mi mateix
amb el
Fausto
Sánchez Cascados
quan una sèrie
de gent jove
vam decidir
que
volíem treure els nans
de la ciutat
perquè era un honor
treure els nans
de la ciutat
gratuïtament
vostè sap que
els nans de la ciutat
els portava
a la brigada municipal
amb molt de respecte
i ho portaven molt dignament
però no hi havia
aquesta ambició
i afició
per incorporar-se
a la festa
en aquest moment
i en aquell moment
érem 14 o 15
que ho passàvem molt malament
perquè havíem de fer
tota la sortida
suant amb uns nanos
que passaven molt
que no estaven preparats
per la vida moderna
estàvem gairebé sols
no sols
però gairebé sols
igual va passar
amb els diables
igual va passar
amb la molassa
amb l'àliga
poc a poc
la gent ha anat
veient
que incorporar-se
a la festa
era fins i tot
un signe
de distinció
tarragoní
pedigrí
que en dirien
en alguns altres ambients
que formes part
d'alguna cosa
exacte
i alguna cosa important
i que és el cor
i el rovell de l'ou
de la ciutat
doncs jo crec
que això és bo
i és conseqüència
de l'èxit
les coses que té
negatives
és que no tothom
s'hi pot incorporar
com a actor
de la festa
però sí
com a espectador
actiu
de la festa
la baixada
de l'àliga
la gent s'ho passa bé
sent actors
sent actors
sent espectadors
sent balladors
sent saltadors
sent bebedors
de mamadeta
o del que sigui
en fi
és veritat
està limitat
perquè la pròpia festa
està limitada
pensem que és una festa
d'interès nacional
per tant
s'ha de vigilar
la seva qualitat
i els seus elements
que s'incorporen
per això tenim la comissió
assessora del Segui Si Popular
i pensem que també
és una festa
d'interès turístic
a nivell d'estat
i s'ha de conservar
la qualitat
i la prestància
i la veracitat
de tot allò
que apareix
en els elements tradicionals
si parlem d'espectadors
la incorporació
de les noves cultures
de la immigració
a la nostra ciutat
probablement
la integració
de la festa
com a espectadors
i participants
s'ha fet sobretot
també des de les escoles
més que els adults
els nens
i les nenes de Tarragona
nous veïns
sí que estan gaudint
de la festa
en aquest cas
i gauden cada any
jo que vaig per totes les escoles
perquè és la meva obligació
i visito
evidentment
escoles del centre
de la ciutat
però també
de Bonavista
o de Sant Prés
en Pau
de Sant Salvador
o de tot arreu
tots els nens
els que són
de Tarragona
tota la vida
o els novinguts
tenen dos elements
d'identificació
amb la ciutat
més enllà
de la pròpia pertinença
dels carrers
dels autobuses
etcètera
que són
d'una banda
el nàstic
la majoria
i de l'altra
la festa
de Sant Tecle
no hi ha nano
que no conegui
l'àliga
la víbria
els gegants
els nanos
la tronada
el braç
de Sant Tecle
que no t'expliquin
que baixen els pilars
caminant
alguns deien
saltant
i això és un element
d'integració
de primer ordre
absolutament
fonamental
i bàsic
el mateix
que eren
els castells
als anys 50
quan s'incorporaven
tots aquells emigrants
que venien d'Andalusia
o de Múrcia
o d'altres indrets
de l'estat
s'incorporaven
i començaven
a parlar català
ni que només fos
amunt
pit
pinya
enxaneta
braços
terços
tot això
eren elements
d'incorporació cultural
de primer ordre
i els joves
han d'anar a l'escola
i no ens en sortim
amb el tema
de les escoles
i la festa
jo ho he portat
per dos anys consecutius
al Consell Municipal Escolar
no sembla
que hi hagi acord
i de veritat
que ho lamento
perquè jo crec que
podíem fer quatre dies
escolats festius
perfectament
avançant dos dies
a l'inici de curs
i endarrerint dos dies
al final de curs
i aconseguiríem
tenir quatre dies
si més no
quatre dies
que els nens
poguessin viure
intensament la festa
els nens i nois i noies
sense haver de fer
les matinades brutals
aquestes que es fan
que els professors
ja són conscients
i per tant
posen menys fenya
però
no deixa de ser
un cert corser
per no viure bé
a les festes
gràcies alcalde
a vostès
i que disfruti
adeu-siau