Avui al matí de Tarragona Ràdio, en aquesta quarta hora del programa,
tornem a parlar durant uns minuts d'aquest possible procés
de fusió de Caixa Tarragona amb altres entitats financeres del país.
Al llarg d'aquests últims dies heu pogut sentir les veus
d'alguns responsables de partits polítics
i també hem conversat, hem parlat en aquest programa
amb els representants dels treballadors de Caixa Tarragona
a través del sindicat majoritari d'aquesta entitat.
Avui, però, volem analitzar aquest procés possible
de fusió de Caixa Tarragona
amb un expert de la Universitat en Rovira i Virgili.
Saludem aquest matí de dijous el senyor Antoni Terceño.
Ell és catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat
i va ser vicerrector de la Universitat Rovira i Virgili.
Senyor Terceño, bon dia.
Hola, bon dia.
Considera adequat el procés de fusió del que s'està parlant tant
en els últims dies?
És possible procés de fusió de Caixa Tarragona
amb Caixa Catalunya i amb Caixa Manresa?
Jo suposo que cal considerar-lo un procés,
més enllà de les institucions,
que intervenen un procés normal
en el sentit que una economia oberta i globalitzada
doncs, normalment, el dimensionat de les empreses
són dimensionats més grans
i, en conseqüència, amb el sector financer,
per exemple, tot el sector bancari,
no tant el de les caixes, que va quedar enredeït.
El sector bancari ja va començar i, de fet,
ja va fer fa anys aquests processos de fusió, no?
Les caixes, en canvi, doncs, bé, ho havien retassat, no?
Per tant, en aquest aspecte, suposo que cal considerar-lo
un procés normal d'aconseguir institucions més grans,
per tant, més competitives
i més en un sector com el financer,
que és molt complex
i, a més, és un dels sectors més oberts
en termes globals, no?
En un procés com el que s'està parlant tant en aquests dies,
vostè creu que Caixa Tarragona assumeix
un risc important en una possible fusió
amb una entitat com Caixa Catalunya
molt més potent, molt més gran que Caixa Tarragona?
Home, de fet, no...
Potser, suposo que es podrien parlar
que ell era un mig camí de fusió i absorció, no?
Perquè, a més, és una institució
que és molt més gran que, en aquest cas,
Caixa Tarragona.
Bé, abans he comentat
que em sembla que era un procés
absolutament lògic i raonable, no?
I, segurament, amb avantatges claves
en quant a dimensionar
i potencial de la distribució que sortirà.
El que també és veritat
és que les Caixes són empreses peculiars,
peculiars en el sentit
que no tenen un accionariat,
una propietat en termes de,
diguem-ne, d'àries de capital, etcètera.
Per tant, aquesta peculiaritat
fa, per una banda,
que tinguin una relació especial
amb la societat, no?
Per exemple, l'obra social, etcètera.
En aquest aspecte, jo diria que, clar,
que el que, diguem-ne,
el que potser s'hauria de garantir
o s'hauria d'intentar garantir
és que una de les empreses més grans
del nostre territori,
que és que, precisament, Caixa Tarragona,
i, per tant, una de les poques empreses
d'aquest dimensionat
que té els seus centres de decisió
aquí a les nostres terres,
que no en tenim masses,
d'aquest nivell,
que amb aquesta fusió,
doncs, diguem-ne,
no es perdi,
serà realment,
serà realment
amb el nostre entorn social, no?
Jo diria que aquest seria
l'intent de garantir-ho,
també, també,
per això que deia,
per la peculiaritat
de les caixes
com a entitat, no?
Que no és una empresa
privada,
en el sentit estricte, no?
De propietat
d'accionistes, etcètera, no?
Jo diria que aquesta és el,
diguem-ne,
la peculiaritat
que hauríem d'intentar
mantenir
i que, evidentment,
pot generar una certa
una certa por
quan, clar,
quan al costat
hi ha una institució
que, gairebé,
en passius
multiplica per 5
o la caixa terradora.
Clar, es pot perdre
arrelament en el territori
i, de fet,
poder de decisió,
és a dir,
la decisió de la caixa
d'estalvis
que pugui sortir
d'aquesta fusió,
que, per cert,
seria, diuen,
la quarta
en dimensions
de l'estat espanyol,
clar,
els poders de decisió
marxarien
del que és
el nostre territori,
les nostres comarques,
no?
En principi,
suposo que s'havia dit així,
no,
no conec el detall
i, per tant,
no sabria dir-ho,
però en principi
suposo que
ja que els
òrgans centrals
estiguem
a Barcelona,
però no,
segurament,
no està en el,
diria jo,
no em semblaria
tan important
amb el poder
de decisió
en termes
tècnics
o professionals,
perquè això,
precisament,
és el que,
suposo que es vol
aconseguir
també amb la fusió,
és a dir,
una institució
més forta
i, per tant,
amb uns orges
de decisió
tècnics
centralitzats
i més potents,
no?
Potser no és aquest
tant el,
diguem,
el problema
que amb això,
no em sembla
que tampoc
hagués d'haver dit
tant problema,
sinó amb la repercussió
de,
doncs,
amb el retorn,
diguem-ne,
no?
Amb el retorn
al territori,
és a dir,
que la part
d'incidència
en termes
d'obre social,
en termes
de dinamització
del territori,
que aquí
es continuessin
mantenint,
diguem-ne,
unes certes
capacitats
de decisió
molt territoria.
En les últimes setmanes
o en els últims mesos
s'està parlant
de diferents
processos
de fusió
possibles
de caixes
catalanes,
tenim el cas
ara de Caixa
Tarragona,
Caixa Catalunya
i Caixa Manresa,
tot i que abans,
per cert,
Caixa Tarragona
se n'havia parlat
d'una altra aliança.
De manera paral·lela
et sembla que també
s'està parlant
d'un possible procés
amb Caixa Girona,
Caixa Terrassa,
Caixa Sabadell,
implicades,
entre d'altres.
Vostè,
com a catedràtic
d'economia financera,
creu que és millor
que salin,
es fusionin caixes
d'unes dimensions
similars
o pot ser més positiu
que hi hagi
doncs una caixa
forta
que es fusioni
amb una caixa
molt més petita,
de dimensions
molt més petites.
Hi ha un model
ideal o no?
Entenc que no,
entenc que no
existeix un model,
no seria capaç
de dir
que un model
és millor
que l'altre,
suposo que
depèn
més
de les
qüestions
particulars
de les
institucions
que s'han
de fusionar,
que no pas
que existeixi
un model general,
per tant,
jo diria
que
amb dos models
són vàlids
i en tot cas
l'únic que demostren
és el que hem començat,
no?
Que bé,
hi ha processos
gairebé naturals
que no són
imprescindibles
ni obligatòries
però que evidentment
sembla que vagin
amb la trajectòria
normal
que es aconsegui
dimensionats
i més
repeteix en un sector
com el financer
dimensionats
més grans
per ser més competitius,
més sòlids
i, per tant,
més sostenibles.
I el fet
que Caixa Tarragona
i Caixa Catalunya
siguin dues entitats,
dues caixes d'estalvi
que tenen
darrere
les seves
respectives
diputacions
i, per tant,
un model
o una cultura
específica
i pròpia
diferenciada
d'altres
entitats
d'estalvi,
aquest creu
vostè, senyor Terceño,
que és un factor
que ajuda,
pot ajudar
a l'entesa
com a mínim
entre aquestes dues,
tot i que Caixa Manresa
és evident que té
un altre model
de funcionament.
Com ho veu?
Se me fa
difícil
pel·laborar això,
suposo que
això ja
en termes
dels òrgans,
dels òrgans
rectors,
doncs,
no sé si
en particular
pot
ajudar o no,
em sembla
per alguns comentaris
que en alguns casos
inclús ho pot dificultar,
no?,
per qüestions,
a vegades,
de colors polítics
diferenciats,
no?,
amb les institucions,
no?,
però bé,
aquest potser
entra més
en l'àmbit
gairebé polític
que no passa
molt
amb l'econòmic.
Jo entenc
que el que hauria
de ser
és no,
o sigui,
no hauria de tindre
una incidència
en termes
de com s'ha de fer
el procés,
d'acord?
Em sembla que això
és el que
s'hauria
de
de
de
de
de
de
de
de
de
i per
l'altra banda
suposo que
les titularitats
públiques
d'institucions així
haurien d'intentar
facilitar,
però repeteixo
aquí també
em sembla
que a vegades
interfereixen
altres qüestions
que no són
les estrictament
tècniques,
diguem,
o professionals,
com se li vulgui dir.
Deia al príncipe
a l'entrevista
que les converses
de Caixa de Tarragona
amb altres entitats
són lògiques
i normals
en un procés
com aquest.
Trobaria lògic
que el panorama
resultant
d'aquí uns mesos
de les Caixes
catalanes
incloguin dos processos
de fusions
com els que
jo ara fa un moment
esmentava,
aquest de Caixa de Tarragona
amb Caixa Catalunya
i Caixa Manresa
i un altre
liderat per Caixa Girona,
Caixa Terrassa
i Caixa Sabadell.
Li semblaria
un panorama
el que quedés
el resultat
ideal?
L'ideal
és complicat.
És molt complicat
de dir
si se veu
el panorama
ideal o no.
Les meves
més o menys,
la sensació
o intuïció
és que
aquests
no eren
processos
absolutamente
imprescindibles
si es vol,
segurament podien
mentir-se
algunes d'aquestes
institucions,
però que
la fragmentació
treu
capacitat
competitiva,
en conseqüència
són processos
normals,
repeteixo,
qualsevol
se'n pot anar
10-15 anys
enrere
i és un procés
que la banca
ja l'ha fet
i el té molt
fet.
Per tant,
raonablement,
si les caixes
estan en el mateix sector
competint,
el raonable
també és que
facin
un procés
similar.
Si el mapa
que queda,
si es produeixen
aquestes dues
fusions al final,
el mapa ja serà
l'adequat,
segurament
hi ha un plantejament
per sobre
inclús d'aquest
que és
intentar
a vegades
provocar
fusions
entre entitats
de diferents
comunitats
autònomes
que s'havia
expandit encara més
el mercat,
el que passa
que aquest
xoca també
amb unes qüestions
que hi ha
de frontera
o també
polítiques,
però jo diria
que aquest seria
el segon pas
per poder-se
plantejar.
Una última
pregunta,
senyor Tarcenyo.
Vostè creu
que els clients,
els usuaris
de les caixes,
els clients
de les entitats
i parlem
de Caixa Tarragona,
sortiran beneficiats
amb unes
caixes més fortes?
A veure,
en principi
caldria
entendre que sí,
caldria
entendre que sí,
almenys en termes
de garantia
i seguretat.
Clar,
aquest seria
important.
A veure,
quan dic això,
que quedi clar una cosa,
quan dic això,
no estic dient que
cap d'aquestes institucions
i m'aginat que a Caixa Tarragona
me sembla que tingui
cap problema especial,
em sembla que és una institució
que està en uns nivells
suficientment
menys forts
i consolidats
i que per tant
no té cap problema
que li urgeixi
a prendre decisions,
sinó que són decisions
més
d'estructura
de cara al futur.
Per tant,
jo diria que,
en principi,
en principi,
com a empresa
mirant la seguretat,
la sostenibilitat
en el futur,
crec que en aquest aspecte
sí.
El que torno a repetir
és que,
bueno,
són institucions
que tenen certes peculiaritats,
és a dir,
de vinculació
al territori
i que,
per tant,
segurament,
hi ha una part
de la clientela
que té una tendència
natural
a anar a certes institucions
perquè són la nostra institució
per entendre's
amb aquesta vinculació
i,
en conseqüència,
el que repeteix un temps
que sí que s'ha de garantir
en aquest procés
és que aquests retors
que fins ara
s'estaven produint
a la societat
perquè són una institució
amb un caràcter social clar
i que retorna la societat
es continuï mantenint
en el territori
perquè,
si no,
em sembla una pèrdua important.
Senyor Antoni Tercenyó,
catedràtic d'Economia Financiera
i Comptabilitat
de la Universitat Rovira i Vergili,
gràcies,
doncs,
per atendre
aquesta trucada
del matí de Tarragona Ràdio
i per ajudar-nos
a comentar i analitzar
una miqueta
aquest possible procés
de fusió de Caixa Tarragona
amb altres entitats financeres.
Senyor Tercenyó,
gràcies i bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies al senyor Tercenyó.
Fem ara una petita pausa
per la publicitat
i de seguida
amb la unitat mòbil
ens anem precisament
a les portes
de l'oficina central
de Caixa Tarragona
aquí a la plaça Imperial Tarracó.