Per parlar d'aquesta mostra, per recórrer-la, ens acompanya el seu comissari,
a més, director de publicacions i exdirector del Diari de Tarragona,
senyor Antanicoll. Senyor Coll, bon dia.
Bon dia.
En primer terme, no sé si ha suposat un gran repte seleccionar 50 portades
de les milers de portades que ha publicat el Diari de Tarragona al llarg d'aquests 200 anys.
Bé, primer volia precisar que el comissari, en realitat el Jordi Avelló,
per part de l'Ajuntament, jo estic per part del Diari, perquè s'ha muntat entre els dos.
Però sí, hem tingut un bon repte per poder seleccionar 50 portades,
perquè és una forma aleatòria, encara que hem buscat que coincidissin
amb aconteixements importants.
Començant pel número 1, que és el dia que va sortir,
que estava la guerra del francès aquí a Tarragona,
i acabant per la presa de posició del Barack Obama,
en una manera que hi ha aconteixements locals, internacionals i nacionals i de tot tipus.
Podem mirar algunes d'aquestes portades?
Suposo que la primera era gairebé obligada,
però, de fet, el primer quadre que veiem no és exactament una portada,
tinc entès.
Ens trasllada el primer dia, el dimarts, 1 de novembre, dia de tots ens de l'any,
1808, fins si ha plogut des d'aleshores,
però això que veiem no és exactament una portada.
És tot un número sencer,
perquè era un format tan petit que era com un llibre,
i hem posat les 4 pàgines,
com que només constava de 4 pàgines,
dins del quadre,
que té el tamany d'un diari habitual, normal d'avui,
perquè hi havia les 4 pàgines, així que aquí hem optat per posar tot el número.
Podem veure, òbviament, que aquesta primera pàgina ni rastre de les portades,
tant com les coneixem avui en dia,
i es diu que és festa tots sants,
quines són les aficions astronòmiques d'avui,
i, vaja,
què és el que podem veure en aquest primer número?
És curiós perquè, a part d'això, també hi ha una crònica
en què es parla d'un fet de guerra,
de la guerra del francès,
i és una carta que es reprodueix d'una persona que està al front
i que escriu a la seva família,
i, efectivament, es reprodueix aquí.
Això crec que és el més interessant d'aquesta portada.
Aquesta portada, insistim, del primer diari de Tarragona,
que, de fet, no és la portada, és tot el número.
Si li sembla, anem avançant,
i podem veure com les primeres portades,
òbviament, encara no tenen res a veure,
ni raça de la fotografia, perquè la tècnica,
vaja, de fet, la fotografia encara no s'havia inventat com a tal,
la presència d'elements gràfics és molt poca,
i veiem ara una portada del dimecres, 1 de març, de 1809,
amb què hi veiem un poema, la portada.
Un poema, sí.
Tota la part de baix de la portada és un poema,
cosa que ara fora una cosa inaudita,
però en aquell temps, sí,
doncs hi ha molta importància als temes religiosos
i a les afeccions meteorològiques,
que s'han d'ahir de vore'ns,
afeccions astronòmiques.
Sí, sí, però vaja, informacions com
«Sale el sol a les 6 i 29 minutos de la mañana»
i aquest poema es titula
«Continua el canto del diario de Ller a los Aragoneses».
Anem avançant per aquest recorregut,
insistim que són 50 portades.
Aquí veiem ja un primer canvi d'estil,
diguem-ne que significatiu.
Ens recedem al 28 d'avril de 1854.
Exacte.
Aquí hi ha un canvi, és important.
es dona, per exemple,
es dona rellevància a la possibilitat
que la gent es faci subscriptor,
es diu,
18 rals per 3 mesos,
i diu «En Tarragona, Reus i Valls».
En les demàs poblacions, 22 rals.
I se subscriben a la redacció
Calle Mallor número 21,
això a la part d'altra.
Allà on tenim el diari,
es veu en aquell temps.
L'any 1854.
Ja veiem una portada a dues columnes
en què també hi ha anuncios el dia
a parte religiosa
i a un parte oficial
amb presidència del Consejo de Ministros
amb la publicació d'un reial decret.
Podem entendre, per tant,
que les notícies d'aquells dies
poc tenen a veure amb l'estil informal d'avui.
Molt poc, molt poc,
però bé,
ja és una variació respecte als primers nombres.
Continuem avançant per aquest recorregut.
Veiem, ens aturem en aquesta portada
de l'any 1889,
una portada en què, com veurem en aquesta exposició,
els fets religiosos
hi tenen una importància interessant total
i en aquesta ocasió
ens centrem en un dels antics arquebisbes de la ciutat.
Sí, el doctor Tomàs Costa i Fornaguera
que és una portada monogràfica
en la que se li dona la benvinguda
en vocació de la presa de possessió.
És una portada
en què només veiem un escrit
signat per la redacció
en què es dona la benvinguda
al nou arquebisbe,
al senyor Tomàs Costa i Fornaguera,
quan el 1889 arribava a la ciutat.
Aquí veiem una altra canvida de capçalera
en aquesta ocasió de l'any 1893
i en què se'ns parla de l'atemptat
del Liceu de Barcelona,
aquell atemptat que després
es va difondre en múltiples novel·les
i en múltiples sèries de televisió.
I tant, doncs és un atemptat anarquista
i va provocar nombreuses víctimes
però el titular és a una sola columna
i és horroroso atemptat.
De manera que els titulars
ja es veu fins ara
apena si hi ha titulars al diari
i aquesta és una mostra.
De fet, aquest titular s'opta
perquè segurament és molt més gran
que els altres que hem vist
en els números anteriors
i fins i tot en els posteriors.
Però veiem una portada
que de fet és la primera pàgina del diari
perquè no hi ha gaire elements destacats.
El concepte de portada
no té res a veure amb el d'avui en dia.
De tots modos, ja veiem
com el diari,
tot sigui en el diari de Tarragona,
que obrien les notícies de fora,
per exemple, en aquest cas de Barcelona,
de Liceu,
però també de la guerra d'Àfrica,
Espanya i Àfrica,
que és la guerra que ja estava
l'any 1893,
per tant,
la que després va intervindre Primo
i la famosa guerra d'Àfrica.
Los rifenños continúan
en grupos numerosos
dominando en el campo
y por la noche se acercan a las murallas.
que són algunes de les notícies
que llegim aquests dies.
Ens aturem
en una altra portada,
aquesta de l'any 1900,
coincidint amb el canvi de segle,
una portada
en plena Setmana Santa,
de Dijous Sant.
Sí,
de bòrre,
es considerava de mal gust
publicar el dia
de Dijous Sant
o Divendres Sant
notícies que no siguessin
d'Eglésia.
De manera que tot són així,
el Santíssim Exactament,
la Crucifixió,
consumat humès,
la mort de Cristo,
tot és d'això.
inclús l'última notícia,
visita a los sagrarios,
de manera que no hi ha res més que...
No n'hi do,
en plena Setmana Santa,
o en els dies principals
de la Setmana Santa,
els fets religiosos
eren predominants.
També tenim aquí
una altra portada monogràfic,
una altra portada d'aquestes
amb salutació,
podríem dir,
en aquesta ocasió,
en el nou rei,
Alfons XIII,
quan prenia possessió.
Exacte,
l'any 1902,
quan el rei tenia un més setz anys
i va prendre posició,
el diari la va...
Dos portades,
bonen diferents temps,
però el diari es va volcar
bastant amb Alfons XIII,
sí.
Els diaris políticament,
en aquests temps tan convulsos,
tenien un paper molt important.
Eren diaris que no tenien cap tipus
de pudor
en posicionar-se a favor
d'un candidat
o d'un rei o d'un altre.
Aquí es veu,
aquest de l'Alfons XIII
surt a la seva imatge
i es titula
Homenaje de respetuosa adhesión
del Partido Liberal de Tarragona
perquè el diari estava lligat
al Partit Liberal,
per això predominava aquest.
Recordem que eren els temps
de la restauració,
uns temps força complicats.
Aquí veiem una altra portada
amb un atemptat...
De l'Alfons XIII,
aquest és l'atemptat
que li van tirar un ram de flos
amb una bomba dins
i es titula així,
l'atemptat,
sense ves.
El diari de Tarragona
però no només
estava vinculat
a figures polítiques,
a figures religioses,
també es feia raó,
òbviament,
dels primers dirigents polítics
de la Catalunya
de principis del segle XX,
per exemple,
aquí tenim un titular
a dues columnes
quan va morir Enric Prat de la Riba,
el president de la comunitat.
I una pàgina monogràfica,
curiosament,
perquè no abunden,
així,
en aquell temps,
les que són monogràfiques
i aquesta està tota dedicada
a la mort de Prat de la Riba.
Hi ha dos titulars
i curiosament són els mateixos.
diuen,
Muerte de Prat de la Riba
i més avall,
la Muerte de Prat de la Riba,
també.
En Tarragona,
aquí tenim la crònica
local i regional,
en qualsevol cas
veiem uns titulars
encara molt escèptics,
molt descriptius.
Sí, sí, sí, sí.
Díaz de l'Uto a Tarragona,
ens anem a l'any 1930
i ens parla d'uns fets
que, malauradament,
cíclicament,
s'han reproduït a la ciutat.
En aquella ocasió
ens parla del desbordament
del francolí
de l'any 1930.
Sí, sí, sí.
Nosaltres vam,
bueno,
jo no ho vaig viure naturalment
aquest,
però sí l'any 94,
que d'alguna manera
recordava aquest.
Efectivament,
aquí també va ser molt fort
el que va passar.
I aquí tenim
un canvi
absolutament,
vaja,
no sé si treure'm a dir radical,
d'entrada veiem
un diari de Tarragona
que encara conserva
aquest nom a la capçalera,
però veiem
que els escrits
són en català,
que el títol de portada
és Catalunya per l'Estatut
i veiem les quatre barres.
Coincideix,
òbviament,
aquesta portada
amb l'aprovació
de l'Estatut de Núria.
L'Estatut de Núria,
exactament.
És el dia del referèndum
de l'Estatut de Núria
i el diari va sortir
amb aquest color
com una cosa molt especial.
El canvi de llengua
també tenim aquí
una altra portada
significativa,
la de les festes
de Nadal
al desembre
de l'any 1933
quan va morir
Francesc Macià.
Aquí veiem,
senyor Coll,
un titular
a cinc columnes
de tota la portada
La mort del president
de la Generalitat.
La mort del president
i amb les dades biogràfiques
efectivament va ser
un cop molt fort
a Catalunya
perquè era una persona
molt estimada.
Veiem com de mica en mica
la portada
va evolucionant
cap a una capçalera
que s'assembla més
a les que podem reconèixer
avui en dia.
Si canviem de text,
abans deien que el diari
de Tarragona
s'havia lligat
a un partit,
el Partit Liberal,
a principis del segle XIX,
i ara veiem que
el diari de Tarragona
s'havia lligat
a la CNT.
Bé, primer,
el Partit Liberal
que era el del Marquès
de Marianao,
el propietari
del Parc Samà.
I després,
durant la guerra,
va ser anarquista,
el diari,
va ser
la CNT FAI.
I, per tant,
era un diari completament
esbojarrat
des del punt de vista
aquestes notícies
i, sí, sí,
va durar
durant aquests
quasi tres anys,
va ser així.
Fins i tot
en la capçalera
es veu,
el diari de Tarragona
porta en veu
de la CNT,
d'aquell sindicat,
i, òbviament,
el diari també va
paral·lel a la història,
a la portada
del...
vaja,
ens fixarem exactament
en la data,
17 de març,
de gener,
17 de gener
de 1939,
Franco,
Tarragona por España,
una portada monogràfica
amb la cara
del dictador general.
I amb una capçalera
ja canviada,
perquè desapareix
la capçalera
de Diari Tarragona
i posen Diari Espanyol.
I va ser publicat
aquest número
dos dies després
de l'entrada
de les tropes
aquí de Franco.
I es titula així,
Tarragona por España,
és un canvi de règim
i, per tant,
el diari,
com que és el notari
de la evolució
que hi ha hagut aquí
a la història,
doncs,
se'n fa resó.
El règim aquest,
com tots els canvis polítics,
han tingut clar
que els mitjans
de comunicació
es mereixien
una atenció especial,
per tant,
una de les primeres coses
que va fer
va ser apropiar-se
del diari.
I aquí veiem,
fruit d'aquells temps
en plena dictadura,
veiem una portada
de l'any 1975
amb la mort
del dictador
l'altre espanyol,
l'altre nacional parla.
Sí,
la mort de Franco,
això ja va ser
a tots els diaris.
Aquí la curiositat
és que,
per primera vegada,
va aixer la capçalera
i després va ser
una moda això,
aquí al poste de posar-les a dalt,
anaven a qualsevol lloc
de la portada.
En aquest cas,
predomina la fotografia
del Franco mort
i surt la capçalera
diari espanyol
a part de sota.
Aquí veiem
diferents portades
de fets importants
de la transició espanyola,
la successió
amb el nomenament
de l'aleshores príncep,
Joan Carles com a rei,
l'arribada del president
a Tarradellas,
aquí veiem
la tragédia
del Camping dels Alfacs,
això va ser l'any 1978,
una tragédia
que va provocar
desenes de morts
i aquí veiem
la portada
que acompanya
l'endemà
de la votació
d'un altre estatut,
en aquesta ocasió
l'estatut de l'any 1979.
Sí a l'autogobierno,
encara com a diari espanyol
i aquí veiem
com l'any 1987
tenim un diari
amb diferents canvis,
d'entrada de la portada
ens recorda
per la maquetació
a un model
molt més actual,
recuperem el nom
de diari de Tarragona?
El diari de Tarragona
ja ha recuperat.
Quan s'ha recuperat
exactament el nom
de diari de Tarragona?
86.
Nosaltres,
quan vam arribar
l'any 84,
vam fer les gestions,
però en aquell moment
pertanyia l'estat
i encara hi havia
molts problemes
per poder recuperar,
però ho vam fer.
I aquest és un dels números
més sonats
perquè vam fer
3 o 4 edicions
aquell dia,
que va ser
l'exposió del RAC
de Repsol,
amb petrol,
una de les nits
més llargues
de la ciutat,
Tarragona
arrozó la tragèdia,
l'exemplar
d'actuació
de los bomberos
i aquestes fuerzas
evitó lo peor.
Un diari que,
per cert,
l'any 87
valia 60 pessetes,
Déu-n'hi-do,
res a veure
amb l'euro
i 5 cèntims
o 10 cèntims
que va alcalde
avui en dia.
Segona edició,
de les 8 del matí,
es remarca.
Una altra portada històrica
des del punt de vista local,
l'arribada
de Joan Miquel Nadal
a l'alcaldia
de Tarragona.
Tarragona canvia
d'alcalde
esta tarda,
es tracta
de l'any 1989
i paral·lelament
també veiem
com el diari
sempre ha tingut
una vocació
de tractar
no només
els temes locals,
els temes del país,
sinó també
una vocació internacional.
En aquest sentit
veiem un titular ràmpli
que diu Guerra
amb una fotografia
de la guerra d'Iraq.
Sí,
aquesta és una fotografia
amb una portada
que va ser exclusiva
en quan aquí a Tarragona
perquè els diaris
de Barcelona,
de Vanguardia,
periòdic o aquests
no van arribar
amb notícies atreçades
perquè van de tirar
l'abans per portal.
Nosaltres vam ser
els únics
que van dir
ja començar la guerra.
Per motius de tancament,
tanquem més tard.
Per motius de tancament.
Va ser la primera guerra
d'Iraq,
la de Bush-Pare.
Aquí veiem,
miri,
curiosament,
abans parlàvem
del desbordament
del Francolí
de l'any 30,
ara aquí veiem
les del 94
amb aquelles fotografies
que vaja
que de ben segur
imatges
que tots tenim al cap
amb el riu Francolí
doncs gairebé
sobrepassant
el pont del Réu-Nicajal.
I apareix el color ja.
Portada aquesta
ja hi ha les fotografies
en color
i ja tenim la plantilla
fotògrafs habitual nostra.
Ara repassem,
acabem de repassar
una de les últimes portades
però mentressant,
senyor Coll,
mentre passegem
pel pati del Rei Jaume I,
m'agradaria que vostè
com a director
que ha estat
durant molts anys
del diari
m'expliqués
la importància
de la portada
i l'elecció
dels titulars
de la fotografia
perquè ara sembla
molt senzill,
sembla molt bonic
però darrere
d'aquestes portades
hi ha moltes hores
de feina
i s'hi oposa
de discussions.
Sí,
als diaris
sempre hi ha dues reunions,
una al començament del dia
per posar els temes
que hi ha sobre la taula
i els que s'han de desenvolupar
i tal
i després hi ha una altra reunió
que és cap allà
a les 7 o les 8 de la tarda
que és per definir
la portada
ja que és com l'operador
i llavors sempre hi ha
hi ha vegades
que està molt clar
per exemple
estem veient aquí
adiós Diana
Diana de Gales
o quan va morir
Teresa de Calcuta
aquesta és l'altra portada
que tenim aquí
que per cert
aquesta la vam titular
Santa Teresa de Calcuta
prevenint una mica
el que faria l'Eglésia
perquè ens vam avançar
amb això.
Aquí veiem per exemple
una portada
segurament de caire diferent
del novembre
vaja
del 1 de desembre
ja de l'any 2000
una portada
amb un títol molt clar
Felicitats Sarragona
i en què veiem
doncs vaja
unes 60enes de fotografies
carnet
coincidint amb la declaració
de la ciutat
com a patrimoni
de la humanitat
aquestes portades
eren arriscades
fa només 9 anys
però ja
aquella època
era molt arriscada
segurament
deuria ser una portada innovadora
i no sé si fins i tot
deuria comportar
certa discussió
en aquest cas
el director ja estava
en aquest moment
estava el Miquel Iturbe
i ho va proposar ell
si no m'equivoco
i va estar molt bé
penso que és una cert
perquè
per fotografiar
el fet que a Tarragona
hi tornin patrimoni
de la humanitat
haguéssim pogut fotografiar
la muralla
o l'amfiteatre
però ens va semblar millor
fotografiar
l'alegria de la gent