Les 10 del matí, pràcticament 11 minuts.
Aquí estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Aquest pròxim divendres tindrà lloc la primera reunió,
la Constitució de la ponència del Parlament de Catalunya
encarregada d'elaborar la llei electoral.
Els partits polítics de l'arc parlamentari
han decidit accelerar el debat sobre aquest tema,
sobre la llei electoral,
amb l'objectiu de poder-la aprovar, si és possible,
abans d'un any, abans de les pròximes eleccions
al Parlament de Catalunya que s'han de convocar
amb tota probabilitat la tardor del 2010.
Una qüestió aquesta de la llei electoral
que ha sorgit en els últims dies en el primer pla del debat polític
i també del debat en els mitjans de comunicació
arran de l'allunyament de la ciutadania respecte a la política
pels últims casos de corrupció que s'han conegut.
Els partits, d'alguna manera, pretenen apropar la política
als ciutadans establint aquesta llei electoral.
D'aquesta qüestió avui en volem parlar amb un expert,
el professor de Dret Constitucional de la Universitat a Rovira i Virgili,
Jordi Jària.
Jordi Jària, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Primer que res, hem d'explicar que Catalunya
és l'únic territori de l'estat espanyol
que no té una llei electoral.
Efectivament, Catalunya és l'única comunitat autònoma
amb capacitat legislativa,
sempre hi ha els casos excepcionals de Ceuta i Melilla,
que no té llei electoral pròpia.
Per què ha de servir una llei electoral?
Home, per determinar com s'escoll l'òrgan representatiu,
en aquest cas el Parlament de Catalunya,
que amb un sistema parlamentari com el nostre
determina també com s'escoll el poder d'executió,
en aquest cas el president de la Generalitat.
Per tant, la llei electoral és fonamental
per vehicular la voluntat de l'electoral,
la voluntat del poble,
perquè es tradueixi en una determinada composició institucional,
que en el nostre cas,
sent com deia un sistema parlamentari,
implica tant la determinació
de qui és els membres del Parlament de Catalunya
com qui és el president de la Generalitat.
Sense llei electoral pròpia,
Catalunya en aquests 30 anys de democràcia i d'autonomia,
com ha celebrat les seves eleccions?
Amb un sistema general espanyol?
Es regeix per una disposició transitòria
de l'Estatut d'Autonomia del 79
que remetia a la legislació general de règim electoral,
diguem-ne, de l'Estat,
sense haver fet una llei electoral pròpia, efectivament.
Ara, com deia, els partits polítics en les últimes setmanes
s'han apressat i han fet declaracions públiques als seus líders
amb una clara voluntat de debatre, com a mínim,
la possible elaboració d'aquesta llei electoral
i amb l'objectiu, també, si és possible,
d'aprovar-la en el termini d'un any.
S'entén de les declaracions dels partits polítics
que el que pretenen és apropar la política a la ciutadania.
Creu el professor Jordi Jariah que, precisament,
aquesta pot ser una bona eina,
tenir una llei electoral pròpia,
amb les característiques que podem comentar més endavant,
pot ser una bona eina per apropar la política als ciutadans?
Tres coses.
Primera cosa, em sembla que ara correm-hi tots,
i el que queda a la legislatura, jo crec, honestament,
que no dona per aprovar això,
perquè una llei electoral és una norma paraconstitucional,
en el sentit que, com dèiem abans,
és tan important a l'hora de determinar l'estructura institucional
que negociar el contingut d'una llei electoral
no és una cosa que es pugui fer en tres mesos.
Per tant, jo soc bastant escèptic en el sentit que hi arribin.
En segon lloc, jo crec que no és important
que Catalunya tingui una llei electoral pròpia
des del punt de vista de l'apropament entre la ciutadania i els polítics.
És una qüestió de dignitat institucional.
És a dir, si reclamem fins i tot més autogovern,
pot ser que una cosa que ja estava en l'estatut del 79
no haguem estat capaços de posar-la en marxa.
I, en tercer lloc, el que pot contribuir, entre altres mesures,
a apropar la política a la ciutadania,
a trencar aquest mur o aquest abisme
que sembla que ara separa els polítics professionals dels ciutadans,
no és tant que hi hagi una llei electoral pròpia,
com que quin sigui el contingut d'aquesta llei electoral.
És a dir, com s'articuli, efectivament,
el sistema electoral de cara a favorir
una major implicació de la ciutadania o no
en el cas de les eleccions autonòmiques, en aquest cas.
Cal remarcar que estem parlant estrictament d'eleccions autonòmiques.
És a dir, com és obvi, les eleccions,
les Corts Generals la regula una llei estatal,
les eleccions municipals també,
i les eleccions europees també.
Per tant, del que estem parlant estrictament
és de les eleccions al Parlament de Catalunya.
I per això, com que, teòricament,
l'any que ve ha d'haver-hi eleccions al Parlament de Catalunya,
per això aquesta pressa o aquest interès dels partits polítics
en els últims dies per iniciar de manera immediata
aquest debat en ponència d'una possible nova llei electoral
i l'objectiu de poder-la aprovar en el termini d'un any.
Tenint en compte que durant 30 anys això no s'ha fet,
segurament és per falta de voluntat política.
I es pot entendre d'igual manera
que ara és una qüestió d'oportunisme dels partits
el voler debatre i aprovar aquesta llei
en un termini tan curt de temps?
Jo crec que, vaja, la impressió que a mi em fa aquesta mesura
com altres o aquesta iniciativa com altres
és que els partits estan preocupats per aquesta manca de sintonia,
estan preocupats per la mala imatge
que en aquests moments l'opinió pública té dels polítics professionals
i aquesta és una mesura que s'incardina
o una iniciativa que s'incardina amb aquest estat de preocupació.
Una altra cosa és si més enllà d'aquesta preocupació puntual
hi ha una autèntica ferma voluntat política
de tirar això endavant en un termini tan curt,
que jo crec que fins i tot si hi ha voluntat és molt difícil de fer,
i una altra cosa que és importantíssima amb una llei electoral,
a més a més, tenir en compte les exigències de majoria del nou estatut,
que aquesta llei només es pot aprovar
amb el consens dels grups majoritaris a la Càmera,
en aquest cas el Partit Socialista i Convergència i Unió,
i per tant això, tenint en compte que després marcarà
quina és la composició electoral,
perdó, la composició del pròxim Parlament de Catalunya,
doncs trobar un acord aquí no és pas fàcil,
perquè, òbviament, tant per un partit com per l'altre,
en funció de com sigui la llei electoral,
en poden sortir més beneficis o més perjudicats
en relació a quina és la situació actualment.
Bé, sí, hi ha una certa preocupació,
però jo crec, sincerament,
que en ocasions s'estan tirant trets a la foscor,
vaja, doncs, que manifesten aquesta preocupació dels partits
per allò que s'ha anomenat la desafecció de la ciutadania,
i home, una llei electoral pot contribuir a resoldre això,
però justament per això s'ha de fer molt bé.
Perquè els oients ens entenguin d'alguna manera,
per dir-ho d'una manera planera,
la llei electoral seria una llei gairebé tan important,
només un pas per sota del que seria l'Estatut de Catalunya,
l'Estatut d'Autonomia?
Segons el meu criteri, sí,
és a dir, el sistema electoral és una norma per a Constitucional,
perquè determina, doncs, això, qui mana.
És que és tan simple com això,
i, òbviament, això ni a la Constitució ni a l'Estatut pot sortir,
perquè requereix una regulació de detall,
però, vaja, un sistema electoral
determina qui mana,
i, a més a més, acostuma a ser bastant estable.
És a dir, per exemple, les eleccions al Congrés de Diputats i al Senat,
des de l'any, diguem-ne, 77 fins ara,
pràcticament només han rebut algunes modificacions de detall.
El sistema electoral alemany des de l'any 53 no s'ha modificat, etcètera.
Vull dir, són normes que no tenen rang jurídic de Constitució,
que no tenen rang jurídic d'Estatut d'Autonomia,
però que a la pràctica i materialment funcionen
com normes a nivell paraconstitucional o parestatutari.
Per tant, és una llei que necessita dos terços dels vots del Parlament de Catalunya,
i, per tant, el que deies abans,
necessiten obligatoriament el vot a favor
de les dues principals forces polítiques del Parlament,
que en aquests moments són Convergència i Unió
i el Partit dels Socialistes.
Dèiem al principi de l'entrevista que aquest divendres
es constitueix aquesta ponència del Parlament.
Qui formarà part de la ponència?
Només diputats del Parlament?
Sí, en principi és una...
És a dir, la idea és que amb aquest tipus de lleis,
com per exemple la llei electoral,
que requereixen un acord, diguem-ne, qualificat amb el Parlament,
es considera apropiat, i jo crec que amb bon criteri,
que la iniciativa legislativa,
que habitualment l'exerceix el govern,
en aquest cas l'exerceixi a la mateixa cambra,
a través d'una ponència en conjunt de tots els grups de la cambra,
que preparen un document de consens.
Amb la idea que estem parlant del que podríem dir lleis de país,
que no són, per dir-ho d'alguna manera,
l'expressió de la línia política d'un determinat govern,
sinó que són o intenten representar la voluntat col·lectiva de la cambra.
Parlem, doncs, a partir d'aquest divendres
hi haurà aquests debats en ponència,
però no es parteix de zero,
perquè ja va haver-hi un grup d'experts
que fa un parell d'anys van fer tot un treball
que va arribar al Parlament de Catalunya
parlant de la llei electoral.
Aquest grup d'experts, quines recomanacions feien?
Bàsicament, el que ells proposaven,
és a dir, proposaven moltes coses,
perquè, de fet, l'informe és bastant llarg
i que es concentra en pràcticament tot el procés electoral,
des de, podríem dir, la publicitat electoral
fins al finançament dels partits.
Però, essencialment, jo crec que les propostes més importants
de l'informe consisteixen en passar
d'un sistema de llistes tancades i bloquejades
o un sistema de llistes tancades però no bloquejades.
Consisteixen en una reestructuració
de les circunscripcions electorals de Catalunya.
Jo crec que bastant inspirada
en el que en aquell moment es pensava que serien les vagaries.
Amb un intent d'ajustar més la representació en el Parlament
a la proporció a població real.
En aquests moments, la circunscripció de Barcelona
està infrarrepresentada en el Parlament
i es pretenia corregir això.
i després hi havia propostes en relació, per exemple,
amb el vot electrònic o en el vot per correu
per facilitar la participació de la gent.
Propostes en relació amb la limitació de despeses de campanya
i, d'alguna manera, amb una millora del règim jurídic
del finançament dels partits polítics,
si més no, pel que fa a la despesa electoral.
Amb la creació d'una sindicatura electoral de Catalunya
que exerciria una funció de control, etcètera.
És a dir, ara era un document bastant complet.
Però jo crec que, bàsicament, les qüestions més importants aquí
des del punt de vista de com això podria impactar
en la composició de la cambra
és, bàsicament, el fet de passar de llistes bloquejades
a llistes desbloquejades
i el fet de canviar, diguem-ne,
la demarcació territorial pel que fa a les eleccions del Parlament.
Entrem en el detall d'aquestes qüestions.
Llistes desbloquejades és sinònim de llistes obertes,
que és un terme que en els últims dies s'ha aparegut molt
en els mitjans de comunicació precisament
a partir de les declaracions dels líders polítics?
No, justament he dit que eren llistes tancades
però desbloquejades.
Aclarint, doncs, els conceptes.
Sí, a veure, una llista tancada però desbloquejada
vol dir que l'elector té una papereta
que té, com en les eleccions actuals
del Parlament de Catalunya i del Congrés de Diputats,
diverses paperetes de diverses forces polítiques,
de diverses candidatures,
que en aquests moments només pot dipositar
la papereta a l'urna, tal com està,
i, en canvi, amb un sistema de llistes desbloquejades
pot marcar amb una creueta vots preferencials.
És a dir, per exemple,
si jo crec que el que va número 15 de la llista
doncs a mi em sembla que és una persona
que jo li tinc més confiança
que el que va de número 1,
doncs marco una creueta al costat.
Aleshores, quan es fa el repartiment dels,
diguem-ne, escons que proporcionalment
aquella força política ha guanyat una circunscripció,
posem per cas que n'ha guanyat 5,
la proposta del grup d'esperts era que,
quan una persona vagi amb el lloc que vagi de la llista,
ha obtingut més del 5% de paperetes
en vot preferencial,
aquella persona passa per sobre,
per entendre'ns, del número 1.
Per tant, si molta gent mota el número 15,
significa que, malgrat que el partit
ha confiat més en el número 1 que en el número 15,
la ciutadania ha preferit el número 15 que el número 1
i, per tant, és el número 15 qui surt de diputat.
Això és una llista tancada
perquè l'elector té un menú tancat,
però pot escollir, per dir-ho d'alguna manera,
l'ordre moderadament.
En canvi, una llista oberta és el que tenim amb el Senat,
és a dir, que tenim una papereta única
en què nosaltres podem marcar amb creuetes
candidats de diverses forces polítiques.
És a dir, jo amb les eleccions del Senat,
si vull, podria marcar un candidat
dels quatre que presenta,
el Partit dels Socialistes, per exemple,
un altre perquè m'agrada,
perquè confio personalment de la candidatura
que presenta en la Comerència i Unió,
i un altre, per exemple,
de la candidatura que presenta el Partit Popular
o Iniciativa per Catalunya.
Això és una llista oberta.
Una llista oberta implica un sistema majoritari,
no proporcional.
Com l'exigència constitucional i estatutària
és que el sistema electoral a Catalunya
sigui proporcional,
això exclou un sistema majoritari,
per tant, exclou les llistes obertes,
per molt que se'n parli,
en el cas de les eleccions al Parlament.
És a dir, han de ser llistes tancades,
es poden fer sistemes de tot el ballerllista,
es poden fer moltes coses,
però llistes obertes,
amb les regles del joc,
tal com estan les coses,
no es poden fer.
Una altra qüestió que comentaves,
el tema de les circunscripcions,
és a dir, aquí canviaríem,
o la proposta del SESPAR seria canviar
la circunscripció electoral actual,
que és la de les províncies,
les que coneixem com les províncies,
les quatre en el cas de Catalunya,
Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona,
per circunscripcions geogràficament,
similar-se a la proposta també de Begueries.
Passaríem a tenir-ne set en el conjunt de Catalunya.
Passaríem a tenir-ne set,
el que passa que, a veure,
justament la proposta de Begueries,
des de l'octubre del 2007 al novembre del 2009,
jo crec que ha canviat amb un detall
que no és determinant per les eleccions,
però que mostra que el mapa de Begueries
encara no està tancat,
que és la Begueria de l'Alpirineu-Aran.
O sigui, la Begueria de l'Alpirineu-Aran,
tothom comença a veure en aquests moments
que és inviable econòmicament,
i per tant, segurament,
si s'acaben fent les Begueries,
que de moment no s'ha fet res...
Aquesta és una altra qüestió,
que està aturada des de temps.
La llei de governs locals s'ha quedat aturada
i aquesta legislatura tampoc s'aprovarà,
per tant, de moment, la cosa continua com fins ara.
És possible que la Begueria de l'Alpirineu-Aran,
amb què els experts comptaven,
doncs, finalment, no hi sigui.
Per tant, estaríem parlant de sis circunscripcions,
circunscripció de Lleida, circunscripció de Girona,
circunscripció metropolitana de Barcelona,
que agafaria fins a la segona corona metropolitana,
Catalunya Central, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.
És a dir, que per nosaltres sí que hi hauria un canvi,
en el sentit que seria Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre,
serien dues circunscripcions diferents.
Sí, és important notar, de tota manera,
que encara que no surtin les Begueries, això no opsta
perquè la llei electoral canviï la circunscripció.
És a dir, encara que, finalment,
diguem-ne, seria possible que amb aquesta legislatura,
tot i que jo ho veig inviable políticament,
tinguéssim una llei electoral en circunscripcions
diferents de la província,
i en canvi les Begueries no haguessin començat a funcionar.
Com segurament, o sigui, això sí que és segur,
abans de les pròximes eleccions autonòmiques,
no hi haurà Begueries activades.
I un altre aspecte que comentàvem,
fer un sistema més proporcional.
Això què vol dir?
Ja has posat l'exemple de Barcelona.
Barcelona, per la seva població,
està infrarepresentada en el Parlament de Catalunya
i, de fet, també a les Corts espanyoles.
I, en canvi, Tarragona, Lleida i Girona
són territoris del Principat
que estan sobrevalorats,
sobrerepresentats en el Parlament.
Això què voldria dir,
segons els experts d'aquella ponència?
La proposta dels experts és que
totes les circunscripcions,
jo crec que partint de la base
que hi hauria l'Alpinineu,
tenen una representació mínima de dos diputats
i, a partir dels dos diputats,
es reparteix proporcionalment.
La qual cosa vol dir
que la circunscripció metropolitana de Barcelona,
per una raó demogràfica,
escolliria la majoria absoluta
dels membres de la Càmera.
Això és una de les divergències
més importants que hi ha entre les forces polítiques,
precisament segons també
la majoria del sentit del vot històric
que han tingut cada representació,
cada força política.
Sí, aquí el gran debat és
si una representació,
diguem-ne,
el més proporcional possible a la població,
és prou representativa
de la diversitat del territori.
Aleshores, el document dels experts
intenta ajustar-ho,
però prima, clarament,
la qüestió de la proporcionalitat poblacional.
Per tant, aquesta nova circunscripció de Barcelona,
que no seria la província de Barcelona,
sinó la província de Barcelona
fora de la Catalunya central,
per tant, quedaria excloses Osona,
el Bages, el Berguedà,
els Sussoners,
quedaria exclòs la Noia,
però, en canvi,
l'Alpanadès s'integraria amb això,
doncs això escolliria
la major part dels seients de la cambra.
Dit d'una altra manera,
des del punt de vista tarragoní,
aquí perdríem pes,
tindríem menys representants
a la cambra catalana.
Clar, és que des del punt de vista tarragoní,
si suméssim el que haurien de ser
la representació del camp de Tarragoní
i de les Terres de l'Ebre,
que ja seria una altra història,
perdríem,
però perdríem realment poc.
Tot això s'ha de debatre,
teòricament,
en les pròximes setmanes
i en els pròxims mesos.
També és veritat que en els últims dies,
i arran d'aquests anuncis
i d'aquestes declaracions
dels líders polítics
per accelerar el debat
sobre la llei electoral,
s'ha parlat del cas alemany.
Per què s'ha parlat del cas alemany
i si seria possible
traslladar a Catalunya
el sistema,
la llei electoral d'Alemanya?
El sistema electoral és traslladable,
perquè el sistema electoral alemany
és proporcional.
El sistema alemany,
el que passa,
és a dir,
no és el que està a l'informe dels experts,
això és important.
Sí, va a banda de...
El sistema alemany és un altre model.
És una qüestió que ha sortit,
perdona,
aquests dies,
justament a través dels mitjans de comunicació
i a partir de declaracions
de líders polítics
que s'han fixat en aquest exemple.
Per què l'exemple alemany?
Jo crec que s'han fixat
en l'exemple alemany
per un motiu
que jo crec que
no és el que fa
el sistema alemany
adequat per Catalunya,
però en canvi
hi ha un motiu
que sí que el fa,
que és el que jo crec
que no ha necessitat.
El que passa
és que és un sistema
que pel votant
és més complicat
del que estem acostumats.
El sistema alemany
consisteix en que
tots els votants
tenen dues paperetes.
A Alemanya es divideix
en 328 districtes uninominals
i aleshores
el votant
quan va votar
es cull
amb una papereta
un candidat
amb aquell districte uninominal
el qual d'alguna manera
li atorga
la seva confiança personal
com amb un sistema majoritari
com succeeix a França,
com succeeix al Regne Unit,
com succeeix als Estats Units,
que són sistemes majoritaris.
Ara bé,
a Alemanya
no hi ha 328 diputats,
sinó que hi ha
un mínim
i ara explicaré
què vol dir un mínim
de 625.
D'acord?
Aleshores,
el votant
a banda d'escollir
el seu candidat
amb el districte uninominal
vota també
una llista
de l'AND,
és a dir,
una llista a Baviera,
una llista a Berlín,
una llista a Hamburg.
Aleshores,
això vol dir que
el votant vota
amb dues paperetes
i amb dues circonscripcions,
una al districte uninominal
i una altra al LAND,
una,
un candidat en solitari
i una altra,
una papereta d'un partit,
llista tancada i bloquejada.
Molt bé.
Aleshores,
es fa un recompte
a nivell nacional,
a nivell del conjunt d'Alemanya.
En aquest recompte
s'esclouen
les forces polítiques
que no han obtingut
el 5% dels vots
en el conjunt d'Alemanya,
cosa que
vol dir
que moltes forces
ja queden fora del repartiment,
per exemple,
les forces d'extrema dreta
queden sistemàticament
fora del repartiment
i hi ha un element corrector
que és que
aquelles forces
que han aconseguit
tres districtes uninominals,
encara que no arribin al 5%,
també entren a repartir.
Molt bé.
Ara ja sabem
a qui es reparteix.
Segona fase.
Aleshores,
es reparteix
a nivell de l'ant.
D'acord?
Aleshores,
a nivell de l'ant
es fa la proporcional,
vull dir,
com fem aquí.
Tarragona escull
tants diputats.
Doncs,
llei d'on?
Doncs,
a vostè li toquen 3,
a vostè li toquen 2,
a vostè li toquen 1,
a vostè li toquen 5.
Molt bé.
Es fa aquest repartiment
proporcional
a nivell de l'ant.
Aleshores,
per exemple,
es diu
a la CDU,
a l'ant
de GES
li toquen 8 diputats.
Molt bé.
Qui són aquests 8 diputats?
Si la CDU ha guanyat
en 8 districtes
uninominals
a GES,
els diputats escollits,
independentment de la llista
del partit,
són els 8 guanyadors
a districtes uninominals.
De manera que la llista
no compta per a res.
Si la CDU
ha guanyat
en menys districtes,
per exemple,
han guanyat en 6,
els 6 que han guanyat
en districtes uninominals
són escollits directament
i els 2
que li corresponen
d'escreix
són el número 1
i el número 2
de la llista.
Si aquest número 1
o número 2
de la llista
ja han guanyat
un district uninominal
perquè això és perfectament possible,
doncs el 3, el 4
i així successivament.
Però, clar,
la pregunta,
imagino que tothom
se la pot fer,
és què passa
si la CDU
ha guanyat 8
però ha guanyat
en 9 districtes uninominals.
Doncs passa
que al Parlament
hi ha més representació.
És a dir,
passa que en lloc
de 625 diputats
n'hi haurà 626.
És a dir,
si tu en treus menys
la llista entra,
si en treus igual
la llista no entra,
guanyen,
o sigui,
surten escollits
els que han guanyat
districtes uninominals
i, finalment,
si en treus més,
doncs aquests més
són tan escollits.
La idea dels polítics catalans
per fixar-se en aquest sistema
que, com es veu,
pel votant
és més complicat,
és que té,
sent un sistema proporcional
perquè, fixem-vos
que no es trenca la proporció,
és a dir,
és un sistema proporcional
fins i tot
més ajustat
que el que tenim
a Catalunya
en aquests moments,
molt ben ajustat
des del punt de vista
d'equivalència
entre vot electoral
i representació
al Bundestat,
creuen que el districte
uninominal
genera una relació
de confiança
amb el diputat escollit.
Això és veritat
clarament a Anglaterra,
però, en canvi,
a Alemanya
l'experiència demostra
que és menys veritat.
En canvi,
què és el que ha generat
aquest sistema
en el cas alemany?
En el cas alemany
és important notar
que des l'any 49
fins a dia d'avui
mai hi ha hagut
una majoria absoluta,
sempre hi ha hagut
governs de coalició.
Aleshores,
en un país
en què hi ha molta cultura
de coalició,
com podria ser
el cas de Catalunya,
què és el que fa
el votant
amb l'oportunitat
de tenir dos vots?
Doncs el que fa el votant
amb l'oportunitat
de tenir dos vots
és estratègies
per determinar
quina serà
la coalició de govern.
És a dir,
imagina't que...
Per afavorir
coalicions de govern...
Imaginem un votant
d'Esquerra Republicana
que no vol altri partit,
que vol pactar en convergència.
Amb el sistema alemany,
per exemple,
el que faria seria
votar en el seu districte
unilominal
el candidat convergent
perquè és el que pot guanyar,
perquè és el de la força
majoritària,
i, en canvi,
amb la seva papereta
de llista
votaria Esquerra Republicana.
I és el que fa,
efectivament,
el votant alemany.
És a dir,
per exemple,
a les últimes eleccions
clarament això ha estat així.
Com els electors de la CDU
i els electors de l'FDP
volien una coalició
entre tots dos,
utilitzaven el sistema
de doble vot
per afavorir
el partit
amb el que volien pactar.
De manera que
l'experiència alemanya
demostra
que no s'ha guanyat molt,
s'ha guanyat,
però no és l'efecte més clar
en relació
a la proximitat
entre el diputat
i la seva circonscripció,
però, en canvi,
s'ha guanyat molt
i això,
tenir en compte
quin és el sistema
de partits a Catalunya,
jo crec que és la millor lliçó
del sistema alemany,
s'ha guanyat molt
en relació amb la cultura
de coalició.
És a dir,
allò que a nosaltres
ens pot decebre eventualment
després de les eleccions
que els polítics
pacten com volen
i amb qui volen,
amb aquest sistema
de doble vot
nosaltres podem incidir
moltíssim
perquè fem,
no només votem a un,
sinó que votem a l'altre
i, per tant,
d'alguna manera
estem precuinant
la coalició
que es dona.
I això,
amb les eleccions
alemanyes últimes,
ha estat un exemple
de manual,
perquè la majoria
de la gent de la CDU
no volia tornar
a la gran coalició
amb l'SPD
i, aleshores,
massivament han afavorit
l'FDP
que ha augmentat representació
i, per tant,
han pogut pactar plegats.
És a dir,
que el ciutadat
té un paper molt més important
a dissenyar la coalició
de govern.
A dissenyar el govern futur
que sortirà d'aquelles eleccions
del Parlament.
En un país com el nostre,
doncs,
òbviament,
és un dels problemes
que es planteja
i un dels problemes
que realment
fa que la gent
s'allunyi de la política.
En el sentit,
jo voto
i després ells fan
el que volen
amb el meu vot.
Doncs,
amb el sistema alemany
això es corregeix bastant.
Per acabar,
un petit detall.
Un districte aquí,
traslladat aquest districte
unional d'Alemanya,
Catalunya,
què seria?
Una ciutat com Tarragona,
una comarca?
No,
això s'hauria de comptar
per població.
És a dir,
si nosaltres féssim una cosa,
si els alemanys
estaríem en un Parlament
de 135 diputats,
de posar per cas
uns 80
que s'escollen
en districtes uniminals.
Doncs, bueno,
80,
si partíssim
de 7 milions de persones
seria una mica menys
de 100.000 persones
per districte electoral,
doncs, bueno,
una ciutat com Tarragona
segurament escolliria
un diputat,
més,
possiblement,
una part de Tarragona
amb Vilaseca i Cambrils
o de la manera que fos
n'escolliria una altra.
Clar,
els districtes
s'haurien d'ajustar
el més possible
a blocs de població
més o menys estàndard.
Una última consideració.
Després de parlar molt
aquests dies,
i segurament encara en parlem
dels propers dies
de la llei electoral,
si no s'arribés a un acord,
podríem estar parlant
que ara estem davant
d'un escenari
de foc d'encenalls
per part dels partits polítics,
de molta voluntat,
però realment després
la impossibilitat
d'arribar a un acord?
Home,
jo crec que seria
tornar a donar
un missatge a la ciutadania
que quan han de resoldre
problemes no es resolen.
És a dir,
si ells estan sobrallant tant
que això és molt important
i estan intentant
explicar a la ciutadania
que ho és,
que jo crec que ho és,
efectivament,
si després no se'n surten,
doncs,
el missatge que donen
torna a ser
d'ineficàcia,
d'incapacitat
de resoldre les qüestions de país,
etcètera,
és a dir,
clar,
si amb això fracassen
és un mal missatge
i lamentablement
jo crec que la cosa
és a contra rellotges,
és a dir,
que ho tenen realment
molt difícil per sortir-se'n.
Veurem si se n'en surten.
Divendres,
com dèiem ja,
la primera reunió de la ponència,
segur que això sortirà molt
en els mitjans de comunicació
aquests dies
i veurem si després
en el debat
amb menys o més
presència mediàtica
els partits
de l'arc parlamentari català
es poden posar d'acord
sobre aquesta llei electoral.
Jordi Haria,
professor de Dret Constitucional
de la Universitat de Rovira i Vergili,
gràcies per aquesta anàlisi
i per aquestes explicacions
que han volgut aclarir
precisament els nostres oients,
els ciutadans,
aquestes qüestions
que volen debatre
en les properes setmanes i mesos
els partits polítics.
Gràcies i fins la propera.
Gràcies.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.