Estem efectivament aquí al portal del Roser,
just als peus d'aquesta oficina que es va inaugurar
fa escassament dues setmanes,
aquesta oficina d'atenció de Tarraco Viva,
també de la candidatura de Tarragona 2016,
acollir ser capital europea de la cultura.
I estarem aquí durant aquesta hora
per fer una mica una presentació
dels grans eixos d'aquest Tarraco Viva 2009,
un Tarraco Viva que arrenca de forma oficial aquesta tarda,
ara en parlarem, i també parlarem després d'aquí una sona,
que ho comentàveu amb en Carles Segarra,
vicepresident de l'associació Tarracó Tarracataula.
Però abans ens volem centrar pròpiament
en aquest festival de reconstrucció històrica
que arriba en guany poca broma a la seva 11a edició.
El seu coordinador és el Magister Itzol,
ja ens acompanya, Magiqueta, el bon dia.
Hola, bon dia.
Com a tot?
Bé, molt liats, però bé.
Les tres d'última hora?
Sí, molt il·lusionats, però avui comencem
i engeguem tota la maquinària.
I espero que la gent s'ho passi bé
i que la gent li agradi la proposta l'hi hem fet aquest any,
que per cert ja veieu que és més gran que mai,
i hem fet un esforç extra suplementari
per arribar a més gent, fer més activitats
i no rendir-nos davant de la situació
que és bastant adversa que tenim en aquests moments.
Ara parlarem de crisi,
però preguntaré si vindrà un nou Barack Obama,
repassarem aquesta oferta més amplia que mai,
però abans si et sembla informació del servei,
tema entrades, tema invitacions,
perquè els últims anys, vaja,
de fet gairebé sempre hi ha hagut una febre
per participar a Tarracoviva,
en guany les invitacions es van posar a disposició
crec que a finals d'abril, el dia 28,
i en guany com a novetat també s'havia posat,
ja s'havia introduït la novetat
que algunes invitacions eren de pagament,
hi havia alguns preus simbòlics.
Queden entrades, queden invitacions,
com ha anat tot plegat?
A veure, d'invitacions pràcticament ja no en queden,
d'invitacions.
D'entrada sí que en queden,
és a dir, encara la gent pot accedir a activitats de pagament
aquí a les oficines de la Torre Cefos,
i per el que passa que he de dir
que més de la meitat dels actes de Tarracoviva
són de lliure excés,
és a dir, hi ha 187 actes
que no cal cap tipus d'acreditació
ni d'invitació ni de pagament.
Per tant, jo crec que qui vulgui
pot estar vivint Tarracoviva a taupe
durant els dies que vulgui.
Amb l'aposta de posar a disposició
entrades de pagament en aquest any de crisi,
que ja s'ha tant parlat,
era una aposta arriscada.
És una aposta de fet arriscada o no?
Sí, és una aposta arriscada,
però és una aposta de futur.
És a dir, a veure,
no ho hem fet per recaudar diners.
Aquest any la manca pressupostària,
diguéssim, amb aquesta merda
que he tingut a nivell municipal,
l'hem compensat amb col·laboracions,
amb un esforç extra de tothom.
Per tant, agraeixo d'aquí a tothom
que hagi col·laborat el seu interès.
Però hem fet pagar algunes activitats
de nova creació,
perquè veiem que és una possible àrea d'expansió
en els futurs anys.
És a dir, volem activitats en un àrea nocturn,
activitats que nosaltres en diem de slow festival,
és a dir, un festival tranquil,
en el qual la gent durant dues o tres hores
farà una sola activitat.
No, no podrà fer més,
però la viurà a fons.
Això és una línia de futur
que creiem que funcionarà,
és el primer any,
i ja ho veurem.
I el fet de fer pagar
és una manera només d'ordenar una mica la gent.
És a dir, no per ser una activitat,
diguéssim, de molta qualitat,
ben d'això,
amb massa gent,
ha de ser grups petits,
i que tinguin l'oferta molt propera.
Comentaves que aquesta iniciativa
és també una aposta de futur,
és també una aposta de futur
en el sentit d'evitar una gran massificació del festival.
És obvi que Terracoviva busca l'afluència de gent,
especialment de gent de fora,
ja s'ha aconseguit,
però es continua buscant.
Però amb Magí Seritjol,
els últims anys,
sempre hem parlat d'evitar de morir d'èxit,
que la massificació del festival
no el condemni o no desvirtui
el seu plantegement inicial.
Sí, a veure,
nosaltres pensem que el Terracoviva
encara té molt marge per créixer,
és a dir,
l'any passat tenim uns
prou de 60 mil espectadors,
aquest any suposo que ho superarem,
podem créixer encara molt més,
però hem de créixer en mesura
que nosaltres puguem
atendre la gent com es mereixen,
és a dir,
hem d'esponjar el festival.
Aquest any, si us fixeu,
hem creat més activitats,
però l'hem esponjat,
és a dir,
hi ha més espais.
És a dir,
la idea és...
Fins a 26,
després en parlarem.
Exacte,
és de 26 espais,
i fins i tot arribem a Cambrils.
Per cert,
que avui m'han dit
que s'han acabat
totes les habitacions per Cambrils.
Perfecte, no?
És a dir,
què estem fent?
Estem fent esponjant el festival, no?
Va néixer en un lloc molt centric,
al centre de Tarragona,
i hem anat esponjant.
Això és...
El futur passa per aquí,
és a dir,
si no volem massificar-ho,
hem de crear zones
suficientment interessants d'activitat
perquè la gent
s'ha de dispersi pel territori.
I aleshores,
hi ha moltíssima gent,
però no hi ha massificació,
i aquest és l'objectiu bàsic.
L'any passat,
comentaves,
es calcula,
perquè, vaja,
els espectacles
han de lliure aforament,
és complicat calcular-ho,
però vosaltres
teniu calculat
que com a mínim
60.000 persones...
Sí, espectadors,
sí, sí.
60.000 persones van participar activament.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
El festival sempre es compta per espectadors.
Fa difícil comptar les persones,
perquè la mateixa persona
va a diferents actes.
Però espectadors,
comptats,
d'allò que dius Reals,
prop de 60.000, sí.
La xifra és important,
és òbvi que 60.000 persones
participen activament a Tarracuillà,
però no és una de les principals obsessions.
No, a veure,
ens obsesiona
que anem arribant a la gent
i que anem incrementant
en el nostre públic.
Això ens ha d'obsessionar
perquè, evidentment,
fem les coses per la gent,
no les fem per una èlit minoritària.
Les fem per molta gent,
ojalà n'hi hagi més.
A veure,
pensem que un gran festival,
tipus els festivals europeus
que hi ha a Vinyó,
Sàlborg,
que són ciutats petites,
no m'oblidem,
els grans festivals d'Europa,
culturals,
no passen a ciutats grans,
passen a ciutats com la nostra,
120.000 habitants,
doncs bé,
tenen xifres de visitants
que van dir
del mig millor
al millor i mig.
Aquest és el nostre repte.
Aquest és el repte.
Sí, el repte és
en una certa sèrie d'anys
arribar a mig millor
o millor de visitants.
Però, a veure,
repartits,
no concentrats en dos dies,
repartits,
però segurament
al llarg d'un mes,
és a dir,
que durant un mes
el festival es visqui a fons.
El futur passa per aquí,
és a dir,
això és el que passa a Vinyó,
passa a Edimburg,
passa a Sàlborg,
passa a tots els grans festivals
que hi ha a Europa.
Tàrregoria es vol convertir
en un dels grans festivals
culturals d'Europa
i el futur passarà per aquí.
I com es pot fer aquest salt?
D'entrada,
suposo que no obsessionant-s'hi.
No, no,
a més a més,
és una cosa que és evident,
els festivals
se consoliden a poc a poc.
És a dir,
jo no conec cap festival
important a Europa
que s'hagi,
amb 5 anys,
10 anys,
hagi assolit tots els objectius.
El festival de Vinyó,
el de Dimbursa,
que és després
de la Segona Guerra Mundial,
tenen més de 50 anys
d'existència,
el de Sàlborg encara més,
perquè és del 22,
si no m'erro,
és a dir,
que gairebé té un segle
d'existència,
per tant,
ens queda camí
i hem de recordar.
i creixerem a poc a poc,
però creixerem.
És bo també marcar els objectius,
és a dir,
on volem arribar.
Nosaltres ho tenim clar,
des de la Unió de la Unió de la Rego
i jo,
volem que hi ha
un gran festival cultural europeu
que tingui lloc a la nostra ciutat
i que siguem capaços
de treure,
doncs això,
mig milió de visitants,
perfectament.
Podem assolir-ho,
és a dir,
no és res fantasiós.
Hem de perseverar,
hem de tenir pacients,
a constància,
cuidar el programa,
cuidar el festival,
és a dir,
mimar-lo,
que els activats siguin agradables
i després fer una tasca de comunicació
que ja estem fent,
que és una tasca de comunicació
directa del festival,
és a dir,
presentacions,
anar als nuclis on la gent té interès,
hem d'anar a Alemanya,
hem d'anar a Anglaterra,
hem d'anar als Estats Units,
tot això s'anirà fent a poc a poc.
Dicta, però,
que en principi,
el primer que hem fet
és adreçar-nos al públic nostre,
és a dir,
al territori.
Nosaltres hem fet un fart
de presentar el terreny que vivim
a les institucions de veïns de la ciutat,
entitats culturals de la ciutat,
fins i tot el que és el territori.
El dimarç passat
vam presentar el festival
Museu Salvador Vilaseca de Reus.
És a dir,
no parem de fer presentacions
i comunicar al territori.
És a dir,
jo crec que el festival té dues parts,
les arrels i l'arbre.
És a dir,
l'arbre de dalt,
la gent de fora,
però les arrels són d'aquí.
Si la gent d'aquí no se sent seu,
no funciona.
Tenir en compte
aquesta realitat que hi és
i aquest objectiu
a mitjà o a llarg termini
de convertir en un festival
de referència a nivell europeu,
és obvi, per tant,
que es busca
no només que vinguin la gent de Tarragona,
que allà hi ve,
no només que vingui la gent del territori,
que allà es ve,
sinó que Tarracoviva i Tarragona
siguin capaç de captar
gent de fora,
d'altres punts de l'estat espanyol,
d'Europa,
d'altres punts del món,
que vinguin expressament
a Tarracoviva
atrets per la seva oferta.
I això, de fet,
a petita escala ja se s'ha aconseguit.
Això, a veure,
el que és de treure el públic
de Barcelona, de Catalunya
i la resta de l'estat,
ja ho estem fent.
És a dir,
això ja es m'ho fet,
i ens truca gent
i ens ve a visitar gent
de Múrcia, de València,
de Madrid,
de Palència,
de Valladolid,
del País Bàs,
és a dir,
tot això ja ho estem aconseguint.
Comencem a tenir
una mica de públic
al sud de França,
que és la zona de Montpellier,
Nims, Arla,
comencem a tenir
un set públic italià
en la zona de Roma,
gràcies als vols baratos
i també Roma,
la zona de Milán.
Reiener,
Reiener us està ajudant.
Reiener,
sí, Reiener està ajudant
molta gent,
malgrat que és una companyia
que té les seves coses.
Reiener,
és la filosofia
del vol barato
que evidentment
està connectant
molt a Europa.
Això està ajudant.
Què hem de fer?
A poc a poc,
i anar aconseguint
més mercat.
Jo,
amb això,
soc molt optimista
i no crec que tardem gaire
en aconseguir
un rassom molt més internacional.
Parlem de visitants,
vindrà el president
dels Estats Units,
Barack Obama?
Espero que no.
Perquè si no seria massa...
Espero que no.
Va ser complicat.
És obvi,
vaja,
al principi no se l'espera,
però suposo que
els oients de Terragona Ràdio
ho han pogut veure
aquests dies
la publicitat
inserida,
per exemple,
avui mateix
a la premsa local
amb una carta
gairebé dirigida
a l'actual president
dels Estats Units,
Barack Obama.
Per què heu jugat
una manera
amb aquesta figura
per promocionar
Terracó Viva?
Aquesta campanya
no l'han fet
Terracó Viva,
l'ha fet
el Caminat de Comunicació
de l'Ajuntament,
és una manera
de col·laborar
amb el festival.
Nosaltres no ho hem fet.
El que passa
és que en una sèrie
de reflexions que fem,
evidentment,
a l'hora d'afrontar
l'edició d'enguany,
com que la crisi
és omnipresent
i afecta a tots els nivells,
vam pensar d'alguna manera
com des del festival
podríem donar
un punt de vista
de la crisi actual.
Aleshores,
el que hem fet
és que hem fet
una sèrie de reflexions
dient que la història
ens pot ajudar
a comprendre millor
el que passa ara.
El passat explica
bastant el present.
I ho hem fet
a través d'una sèrie
de comparacions
amb crisis financeres,
crisis econòmiques
que van existir
al món romà.
Comparant una miqueta
i és difícil comparar
perquè eren societats
absolutament molt diferents,
però, per exemple,
les solucions
que es van donant
amb crisis econòmiques
en el món romà
en època d'August,
doncs pràcticament
són les mateixes
que està proposant
el senyor Aguama
en aquests moments.
Bàsicament passa
per control estatal
de l'economia,
per un cert control,
però també
per la iniciativa privada.
És una conjuminació
entre iniciativa pública
i iniciativa privada,
que cap dels dos
domini l'altre.
Això el senyor August,
el primer emperador,
ja ho va tenir clar.
Llavors,
August va crear
un sistema de control econòmic
i financer
del món romà
a través d'un control estatal,
és a dir que era
l'estat qui controlava,
però qui realitzava
l'activitat econòmica
no era l'estat,
eren empreses privades.
Llavors,
aquest jumelage
entre control estatal
i iniciativa privada
va donar un èxit,
va donar uns fruits,
quasi 300 anys
de estabilitat econòmica.
No és poca cosa.
No és poca cosa.
No sé si el senyor Obama
aconseguirà
donar 300 anys de estabilitat.
Ara ens acontentaríem
en 30 anys, no?
Per cert,
precisament,
arrel del que estàs explicant,
un dels espectacles,
de fet,
una de les novetats d'enguany
és aquest espectacle
en una frumentària
que representa,
que promou l'associació
Projecte Fènix,
que es podrà veure
precisament
al Caixa Fòrum Tarragona,
aquest divendres
i aquest dissabte,
després en parlarem
amb en Carles Marqués,
suposo,
però és una de les novetats.
Sí.
Important en aquest sentit.
Sí,
la nona frumentària
és una espècie de ministeri
que va crear August
precisament per controlar
l'aixeta de l'economia.
Vull dir,
en aquests moments
a Europa,
qui controla una miqueta
el flux econòmic
és el Banc Central Europeu.
El Banc Central
a puc jo baixa
els tipus d'interès
i els tipus d'interès
fa que la gent
se regula automàticament.
En aquella època
no hi havia això,
però hi havia un altre mecanisme
que era controlar
el preu del pa.
El pa era el...
El pa,
l'aliment,
les crisis eren alimentàries,
no eren energètiques,
eren alimentàries.
Qui controlava el preu del pa
controlava l'economia.
Llavors,
què fa l'Estat?
August crea una oficina
que es diu
Anona Frumentària
la qual regula
el preu del pa.
Que hi ha poc pa,
el mercat
n'hi posa més
del graner públic.
Que n'hi ha massa,
el treu.
Llavors,
regulava el preu del pa.
Regulant el preu del pa,
regulava l'economia.
És una espècie
de ministeri
a banalet
de fa 2.000 anys.
Més novetats.
La gent del Zimicandi
és aquest grup
de gladiadors
clàssic.
Jo crec,
no sé si han faltat
algun any,
però gairebé...
Sí, home,
van venir el tercer any
de Tarragó Viva.
I a partir d'aleshores...
Sí, a partir d'aleshores
crec que presenten alguna nova.
Fan una cosa nova
que els hi vam proposar
a nosaltres,
perquè a banda
de les lluites
que sempre fan,
que ho faran el dissabte
i diumenge,
dissabte al tard
i diumenge al matí,
els hi vam proposar
que fessin una cosa
diferent,
que és explicar una mica
com vivien els gladiadors
l'última nit
abans del combat.
Tensió, nervis,
no ho sé...
A veure,
el que hi havia,
evidentment,
suposo que massa agradable
no hi havia de ser,
però...
Home, tenint en compte
la perspectiva
que tenies moltes opcions
de morir...
El que passa
és que la mort
en aquella època
no era com ara,
és a dir,
l'esperança de vida
en aquella època
era en 32,
33 anys,
és a dir,
que la mort
era una cosa
molt més...
Teníem més assumit.
Sí,
i un gladiador,
la mort era important,
el dia abans del combat
que podia morir,
era important
perquè deixava
totes les coses preparades,
l'enterrament,
la pensió per la vídua,
cintenia,
és a dir,
deixaven tots
els propers preparats
i fent un sopar,
que és a dir,
una quena líbara,
que intentaran,
els d'acordes de miquans
intentarem traslladar-nos
una miqueta
en aquest moment
en el qual els gladiadors
tenen l'últim contacte
amb la seva família
o els seus col·legues.
De la resta de novetats,
d'espectacles
que podrem veure
per primera vegada
aquest 2009 a Terracoviu,
quins ens recomanaries,
Magí?
Ara te s'hi posaran
un compromís.
No,
no,
perquè a veure,
això va a gustos de cadascú,
és a dir,
hi ha gent que li ha d'una cosa
i hi ha gent que li ha d'una altra,
a veure,
a mi m'agraden les coses
de petit format,
que són les que pots gaudir més,
les que pots preguntar,
les que pots interactuar
amb la gent que fa l'activitat.
Aquest any hi ha un munt,
hi ha una cosa
que em sembla
que serà prou interessant
com per això que és,
aquest any,
com que és l'any de l'astronomia,
l'internet de l'astronomia,
una de les activitats
és com els antics
van arribar a mesurar
el ràdio de la Terra.
És a dir,
a l'antiguitat
ja sabien que la Terra era rodona,
i això de Colón
i a més això
és una fal·làcia,
és a dir,
el món grec ja coneixia,
no només sabien que era rodona,
sinó que havien calculat
el ràdio del diàmetre de la Terra.
I ho van calcular
amb una precisió de centímetres.
És a dir,
que ja se sabia
el que ara sabem.
I totes aquelles històries
que deien que la de mitjana
encara no se sabia.
La de mitjana
a nivell tecnològic,
a nivell científic,
és un barapalo
que diríem,
és una destrossa brutal
a nivell de la ciència
i de l'abans de la humanitat.
És a dir,
és un pas enrere enorme.
O sigui,
perquè simplement,
el que es fa molts casos,
és amagar coneixements
que ja saben adquirir.
Amagar de desconeixer,
ja no dic això,
però evidentment a nivell tècnic i científic
va ser un pas enrere brutal.
I ara hi ha una pel·lícula
que s'estrena,
me sembla que avui,
o se presenta avui a Can,
que és Àgora
de l'Alejandro Menábar.
Es va presentar ahir.
Sí,
aquesta pel·lícula fa ênfase
en una cosa molt especial,
que és qui va cremar
la Biblioteca d'Alexandria,
que evidentment no van ser romans.
No van ser romans,
van ser comunitats cristianes
primitives d'Egipte
que van cremar
la Biblioteca d'Alexandria.
És a dir,
una cosa que sempre s'ha atribuït
el món romà,
Juli César,
doncs no és veritat.
La crema de la Biblioteca d'Alexandria
va ser un pas enrere
enorme per a la humanitat.
Allí estava el saber de l'antiguitat
i això es perd,
pràcticament es perd,
fins que després
es torna a recuperar
amb el món àrab
i a través de Vicenç.
A l'agost arribarà
aquesta pel·lícula.
L'any de l'astronomia
és un dels eixos
d'aquest nou programa
de Tarracó Iba
i els grups tarragonins,
els grups de reconstrucció
històrica tarragonins,
també tenen una part important
en el programa.
De fet,
bona part dels espectacles
de Tarracó Iba
tenen una part fonamentalíssima.
Són de producció pròpia
i els grups tarragonins
cada any es renoven.
Es renoven,
cada vegada són més,
cada vegada hi ha més gent.
Aquest any segurament
serem unes 700 persones
de Tarracó Iba.
700 persones de Tarracó
participen directe
al festival,
això és important.
Entant,
vam veure una cosa,
és a dir,
els festivals importants
arreu del món
són aquests festivals
que produeixen
des del propi festival.
És a dir,
els festivals que són de compra
i que només compren
tenen un marge més estret.
Els festivals que avancen
és igual que la indústria,
és a dir,
la indústria que avancen
és la indústria pròpia,
la que tu generes,
la que tu inventes.
Doncs vam tenir clar
que una gran part
i aquest any,
em sembla que està
sobre el 80%
de les activitats,
la genera gent de Tarragona.
Amb això estem supercontents
i això seguirà,
és a dir,
en el futur,
seguirà portant gent de fora.
Jo no renuncio
a portar el que cregui
que és el millor que hi ha
en un camp
a portar-ho
perquè la gent
en pugui dir,
però evidentment
anem de potenciar
la gent de Tarragona
i els grups de Tarragona
és més.
S'hauran d'anar especialitzant,
s'hauran d'anar
perfeccionant,
s'hauran d'anar professionalitzant.
És a dir,
s'hauran d'anar dedicant
a la creació
d'aquest tipus de productes.
Una altra cita important,
crec que és una de les novetats
com a mínim particularment
de Sacada,
és l'activitat
que es farà
un dels últims dies
al festival,
el divendres 29,
al camp de futbol
de Roccaral,
amb els nens,
amb les escoles protagonistes,
perquè també s'ha buscat,
es promou
que els escolars
de la ciutat de Tarragona
i de fora,
d'on conviqui,
puguin participar.
Això,
quasi no me'n parli,
és perquè ha estat una bogeria.
És a dir,
vam fer una proposta tímida,
petita,
que senzillament
ho feia una oferta
a les escoles del país,
de Catalunya i,
o sigui,
bàsicament de Catalunya,
que vinguessin i fessin
un tast a Tarragona,
una petita passejada.
Bé,
hi ha 1.500 alumnes inscrits,
tenim 800 de reserva
i no donem l'abast.
És a dir,
la resposta ha sigut massiva.
Ens diu
que l'any que ve
haurem d'habilitar
més dies
per aquests activitats
i no pensar...
I a veure,
tenim escoles
que ens han tocat
de València,
de Saragossa,
alguna de Madrid,
és a dir,
escoles que volen venir
i que no els hi podem donar
lloc perquè no hi ha cap més gent.
L'any que ve
haurem de donar sortida
a tot això.
Pensem una cosa també,
aquests 1.500 nanos
els hi diran
a les seves famílies.
És una publicitat,
una publicitat directíssima
a la gent.
Per tant,
ens haurem de,
l'any que ve,
fer un esforç
i creix en aquest camp.
Enguany vindran amb l'escola
i l'any que ve
potser venen amb els seus pares.
Espero, espero.
Una altra cita de Sacada
o un altre àmbit
no tan popular,
si més a nivell científic,
és la segona trobada internacional
sobre la divulgació
del patrimoni històric romà.
Es farà, en aquest cas,
el dia 28
i és, en aquest cas,
imagino que es conviden
els responsables
de manifestacions divulgatives
del món antic,
com aquesta,
que es fan arreu de Catalunya,
per debatre,
precisament,
el model d'aquestes cites.
Sí, l'any passat
vam portar manifestacions europees
i aquest any
ens ha semblat important
degut a tot el moment
que estem passant,
que és de reflexió,
doncs aquelles activitats
que hi ha semblants
al nostre país,
que parlen del món antic,
de la història,
quina és la nostra expectativa
present i de futur,
i portem totes les manifestacions
que hi ha importants
al nostre país
per debat a aquest tema.
Jo crec que,
suposo que ens ajudarà també
a perfilar més
quin és el nostre futur.
El model,
en línia general,
és el mateix que s'aplica
a Tarra Coviva?
o, dit d'una altra manera,
Tarra Coviva
pot marcar la pauta
d'aquests altres festivals
a Catalunya?
Tarra Coviva
està marcando una pauta
més a nivell internacional
que no pas a nivell local.
És a dir,
a nivell local
la idea de manifestació festiva
és majoritària,
això és així,
i el que estem fent
és que hi ha ciutats d'Europa
que ens estan començant
a copiar el model.
Per exemple,
la ciutat d'Agles
fa un festival
que es diu Arellate,
de Jornet Román,
que és més dit per ells,
és a dir,
no nosaltres,
ens vam venir a veure,
i hem copiat el nostre model
i estem seguint el nostre model.
Segòvia,
la ciutat espanyola,
també està copiant
el nostre model
i estem començant
a exportar
un model
que fins ara
era absolutament minoritari.
Explica'm què és
la figura de l'anfitrió,
Magí,
perquè, vaja,
des de la Tarra Coviva,
ho hem comentat bastament,
avui es promou
que vingui gent de fora
i aquesta gent de fora
l'hem d'acollir
d'alguna manera.
Sí,
la figura d'anfitrió
ha creat
una espècie de club
que es diu
Anfitrions de Tarra Coviva,
que és gent
d'aquí de Tarragona,
que ja fa anys
que sabíem
i ens deien
que rebien gent
a casa seva
o als hotels d'aquí,
però que ells
feien com d'acompanyants
d'aquests amics
que vénen de fora.
Doncs el que fem
és facilitar-los
la informació,
facilitar-los
tots els contactes,
hem tingut reunions prèvies,
els expliquem el programa
abans que ningú,
és a dir,
els informem
i d'alguna manera
també fem valoracions conjuntes
i rebem les seves opinions
per facilitar-les
el fet d'això,
que facin d'anfitrions.
En aquests moments
que quasi estem
sobre les 100 persones inscrites,
que és molt,
perquè va ser l'any passat
com a novetat,
i ja hi ha 100 persones
de Tarragona
que reben gent de fora.
L'any passat...
100 persones?
100 persones de Tarragona...
Que es comprometen
a rebre gent de fora
en aquest terracó.
Exacte.
L'any passat
van acollir
unes 300 persones de fora,
aquest any
quan passi
sabrem quin nombre,
però jo suposo
que passarà
més creix
d'aquesta activitat,
i el que fan
és que durant l'any
estan incitant
gent de fora
a que vinguin,
és a dir,
que són uns agents
de comunicació
del festival
de primeríssima mà.
I també una raó
que per la vam fer
és establir
una línia de comunicació,
és a dir,
la gent de la Tarragona
pot dir-nos
què pensa,
què li ha agradat,
què no li ha agradat,
què és el que hem de millorar,
per tant,
és una línia de participació
que em sembla
molt interessant
pel festival.
És obvi,
per tant,
que no es facilita
només allotjament,
aquests anfitrions
fan d'anfitrió,
fan de guies...
fan de comunicadors,
fan de guies,
fan de formació d'opinió,
ens ajuden a millorar
perquè ens critiquen coses
i això ens agrada molt,
i és un lligam
que tenim amb el públic local,
el del territori,
que ens sembla interessantíssim.
Jo penso que és una línia,
i aquesta també és una cosa
una línia de futur
claríssim
que té el festival, no?
En aquest procés
per millorar
i ja gairebé
per acabar amb agir
perquè ja ens acompanya
a Carrà-Segarra,
el nostre següent convidat,
en aquesta línia a millorar,
què ha portat
la inauguració
de Torre Cefos
i aquesta oficina
d'atenció ciutadà
amb aquest punt d'atenció
de Tarracoviva permanent?
Què ha portat?
Doncs mira,
ha portat que gràcies a això
en aquest any
podem ampliar el programa,
és a dir,
per què?
Perquè ens hem pogut dedicar més,
és a dir,
a veure,
no hi ha misterios
en aquesta vida,
és a dir,
les coses prosperen
i les coses van endavant
quan la gent s'hi pot dedicar,
és a dir,
quan tens dedicació plena,
quan estàs tot l'any
obsessionant
amb com millorar,
com tirar endavant
i evidentment
aquesta dedicació
que significa l'oficina
doncs ha significat
que han pogut ampliar horaris,
han pogut ampliar les activitats
i créixer,
i créixerà més encara,
ja ho he dit,
és a dir,
l'objectiu nostre
ja sabeu quina és,
he convertit-la
en un gran festival europeu
i aquesta oficina
ens ajudarà moltíssim,
no a nivell físic,
sinó és mental,
és un concepte de...
hi ha una gent
que es dedica
a fer tirar endavant
aquest projecte,
això és importantíssim,
això en qualsevol,
és a dir,
jo no entenc
cap projecte de millora
i tal,
que no hi hagi dedicació,
i després una altra cosa
que em sembla important,
quan es parla d'IMESD,
tothom parla d'IMESD,
s'apensa que són tecnologies,
i només es pot aplicar
la tecnologia,
laboratori,
laboratori,
no, no,
escolta,
l'IMESD s'aplica a tot
i hem de començar
a aplicar-ho a tot
i la investigació,
el desenvolupament
i la invenció
i la innovació
estan conceptes,
o sigui,
innovar conceptes
és importantíssim
al món d'ara
i no cal que sigui tecnologia,
des del camp de la cultura,
per exemple,
creant un festival
de nou tipus,
doncs això és innovació,
i el nostre país
ha de fer un salt
enorme en aquest camp,
o sigui,
innovar no vol dir
fer peces mecàniques,
innovar vol dir
crear conceptes nous,
des de tots els àmbits,
des de tots,
gastronomia,
cultura,
turisme,
hem d'innovar
i això ho podem fer tots,
o sigui,
no cal ser membre
d'ITT,
de tecnologia,
sinó tothom
podem innovar.
Magister Ixol,
coordinador de Tarracoviva,
gràcies per obrir-nos
les portes també
d'aquesta oficina,
gràcies per atendre'ns
avui abastament
al matí de Tarragona Ràdio,
molta sort aquests dies,
gràcies,
està tot preparat,
però suposo que també
una miqueta de sort
sempre ajuda.
No això som mai,
estem pendents del temps,
sempre estem patint,
però bueno.
De previsions meteorològiques,
suposo que és important,
que va ser un mirant
previsions a llarg termini.
En un programa
amb un canal
de ràdio col·lega,
doncs un meteorològ
va i aprofitar
i ens va dir que
a menys del primer cap de setmana
seria sol
i que el segon
sembla que també,
però clar,
estem a la primavera,
la primavera és altament inestable.
Magí,
moltes gràcies,
si et convido,
si vols a acompanyar-nos
ara parlem amb en Carles Segarra,
parlem de cuina
en temps de romà,
un aspecte...
Jo només diré una cosa,
ja,
perquè pas a la companyia,
jo ja que està aquí
li agraeixo moltíssim
a Carles
l'esforç que ha fet
els últims anys,
ell personalment
i l'associació
per col·laborar
amb el festival
a partir d'endavant.
Aquest any
hem preparat moltes novetats,
estan molt il·lusionats
i jo crec,
i els hi dono les gràcies
per la seva aportació
i especialment a Carles
que ens ha ajudat moltíssim.