30 de desembre de 1937.
A un quart de 10 del matí,
5 aparells trimotors bombardegen la ciutat de Tarragona.
Les 40 bombes que esclaten a la ciutat
moren 9 persones i provoquen 36 ferits.
En arribar als avions facciosos sobre la camsa,
deixaran anar el gros de la seva càrrega.
Es veu que una de les primeres bombes llançades allí
encertà un dipòsit de gasolina,
que ara immediatament es produïa una formidable explosió,
a conseqüència de la qual trontollaren els edificis de la capital
i caigueren esmiculats els vidres dels edificis,
de les façanes principals o posteriors esmentades cap a la banda de ponent.
Al mateix temps, es produïa una immensa columna de flames
que pujava a una altura fantàstica a salamunt,
impossible de calcular.
Per altra banda, des de la carena de l'Oliva Estan,
es veia com un riu de flames que s'estenia amb relativa rapidesa
pels terrenys i finques del contorn de la factoria,
en una extensió de molts centenars de metres quadrats.
Els que havien presenciat aquell grandiós incendi
de la mateixa factoria produït pel bombardeig del dia 4 de setembre,
no creien possible que es podés produir un sinistre
de més formidables proporcions.
El del 30 de desembre el superà,
però, de molt,
cara a aquells diversos milions de litres de líquids combustibles,
cremant tots alhora
i envahint els camps de vellaners
i les casetes de camp properes
en una gran extensió de terreny,
superava tot allò imaginable
als veïns d'una ciutat pacífica com Tarragona,
on els incendis són molt rars
i s'han limitat, quant més,
en el transcurs de mig segle
a la destrucció parcial dels poquíssims edificis
on el sinistre s'inicia.
Gràcies.