Jordi Tinyena, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Podríem dir que el Jordi Tinyena és un escriptor
en aquesta ocasió sense llibre per Sant Jordi,
la qual cosa et deu donar una certa tranquil·litat també, no?
Em permetrà gaudir del dia, que espero que sigui de sol,
la mar de tranquils.
Com a tu t'agrada, passejant, mirant adent quins llibres es publiquen.
Comentàvem l'altre dia, o llegíem,
millor dit, en aquestes publicacions prèvies
que hi ha sempre al Sant Jordi,
que es fa una mena de porra, no?
Quina serà la novel·la, el llibre més venut,
que hi havia hagut una petita davallada
dels anomenats llibres mediàtics,
després d'uns anys en què copsaven
tot el mercat de Sant Jordi.
És un fenomen curiós i dona pas a la narrativa,
que sembla que és el que els lectors
estan seguint massa en els darrers anys, no?
Sí, bé, és veritat que el llibre mediàtic
ha desaparegut en el sentit...
Bé, no ha desaparegut,
té menor incidència que altres anys per Sant Jordi.
Encara n'hi ha alguna, eh?
Cracòvia treu un llibre, per exemple.
Mediàtics diuen els que estan relacionats amb el futbol.
Guardiola, Tracòvia...
Esclar, el Xavi acaba de treure també una biografia.
És a dir, sí que n'hi ha encara.
I després, una mica han estat substituïts
per llibres oportuns.
No vull dir oportunistes, però sí oportuns, no?
Doncs de política, o de la Guerra Civil,
o de coses d'aquestes que també n'hi ha.
Els premis?
Els premis, a part, perquè això forma...
És d'alguna manera...
Ve de sèrie amb Sant Jordi, no?
Sí, és el llibre natural de Sant Jordi.
Sortint novel·les amb premis, normal.
Però, en general, que en veus aquest Sant Jordi
similar al d'altres anys, no?
Sí, com a d'altres anys.
Quan ha producció, volum d'obres publicades...
Bé, això potser ho haurien de dir més els editors,
que deuen tenir més coneixement dels números que jo.
A mi em fa la impressió que hi ha, com cada any,
una inflació extraordinària de títols,
que n'hi ha molts,
i que, per tant, tothom podrà remenar i triar el gust, no?
I segurament els que s'emportaran a la Palma
seran una mica en la línia de tots els anys.
Els premis, el Sant Jordi, el Carlemany,
el Ramon Llull, pel que fa en català, no?
I després els escriptors amb pes.
Aquest any si el Cerca es treu llibre,
doncs el Cerca serà un dels que vendrà més, en fet.
Hi ha les novel·les últimament,
els thrillers, misteri i suspens,
estan tots en el mercat, interessa molt.
La novel·la negra escandinava,
que té moltíssima tirada ara mateix, en fet.
I pel que fa a la literatura catalana,
hi ha producció quantitativament i qualitativament interessant?
Sí, es continua publicant molt.
I, vaja, amb el nivell que és normal
amb una literatura que, bé,
que va vivint com pot, també.
No és per tirar coets,
però que, en fet, és d'una normalitat absoluta.
Però no han millorat, respecte a altres anys,
en quant a lectors i...
Això és molt difícil de dir,
perquè hi ha anys que t'agraden més uns llibres que altres, no?
És molt...
Jo crec que, a nivell general,
continua tenint un to acceptable, molt acceptable.
Però, esclar, hi ha llibres que,
de moment, són només un anunci,
que encara no els has pogut llegir,
no saps si esclataran o no esclataran, no?
I després, doncs, per la quantitat,
em sembla que deu ser molt similar.
Jo tinc la percepció,
però és una percepció que no s'estén tan cap dada, eh?
Tinc la percepció que s'està publicant amb més dificultat ara mateix,
és a dir, que els editors s'ho miren una mica més.
En la línia de la situació econòmica general?
Sí, en la línia general.
De totes maneres, és un fenomen que ja havia començat els anys anteriors.
Però, tot i així, es publica molt.
Catalunya és un lloc on la indústria editorial,
per necessitat, no?
Però està publicant moltíssim.
Doncs, amb aquest panorama,
hi ha altres maneres d'acostar-se a la literatura a través de la xarxa.
Ho diem perquè Jordi Tinyena és un escriptor
que, des del començament del que són les noves tecnologies,
internet i apostar,
ha apostat i de valent.
Sense anar més lluny,
recordo que vas tenir molt a veure,
quan va néixer Tinet amb aquella publicació a la xarxa del Tirano Blanc
que s'anava fent la transcripció.
D'això fa uns quants anys, eh, Jordi?
D'això era l'any...
A veure...
L'any 86.
Imagina't, més de 10 anys.
Aquesta ja va ser una primera aposta
i tu, com a escriptor,
et vas mostrar molt interessat pel que és la xarxa
i més com a eina de coneixement
i d'arribar a tot arreu
i, sobretot, de compartir aquest coneixement, no?
Sí.
Quan va sortir internet, de seguida em va interessar.
La veritat és que vaig pensar que era un recurs
d'una gran potencialitat.
Llavors, em vaig fer una web,
que va ser la primera web d'escriptor que va haver a Catalunya,
i després he fet algun experiment.
Ja recordaràs també que amb l'ombra del coronel
jo vaig deixar la novel·la inacabada
i la vaig posar a disposició de lectors, internautes,
perquè opinessin abans d'acabar-la.
Allò va funcionar molt bé.
jo vaig quedar molt satisfet.
I, bé,
continuo relacionat amb aquesta idea de la xarxa,
tot i que estic una mica de tornada.
Estic una mica...
Crec que ara el problema de la xarxa,
tot i que té molt poc a veure amb la literatura, això,
però ara el problema és discriminar.
És a dir, això s'ha multiplicat per tant.
Hi ha tants milions de pàgines,
moltíssimes d'elles redundants,
moltes falses i d'altres poc serioses,
que avui el problema és orientar-se,
és tenir instruments per orientar-se.
El que fa falta és que, en fi,
la gent que hi treballa
ens proporcionen eines de filtratge,
perquè s'està convertint en un bosc.
S'ha de posar una mica d'ordre, eh?
Sí, és molt difícil navegar.
La veritat és molt difícil navegar
perquè cliques una paraula en un buscador
i surten dos milions de pàgines.
clar, ho has de mirar dos milions de pàgines.
Hauria d'haver-hi com, que de fet existeixen,
però clar, també tornem al mateix,
com una mena de directori, no?
Sí, no, i això sortirà, clar, sortirà.
És a dir, més que cercadors o cercadors especialitzats
d'empreses que es dediquin a posar etiquetes de qualitat
a les coses que corren per la xarxa,
de manera que tu tinguis algun criteri fiable,
perquè si no...
L'esperit primerenc de la xarxa era compartir coneixement,
en principi, a banda d'altres informacions,
era compartir coneixement,
i en aquest sentit, des de la teva pàgina web,
que tothom que està interessat en el món de la literatura
la coneix no només en mostres la teva obra
i els teus comentaris,
sinó que justament dones moltes eines,
tens molts links que estan relacionats amb la llengua
per estudiants o no estudiants,
persones que estiguin interessades.
Per tant, la web no és només el que d'alguna manera
passarà amb les xarxes socials,
un cert exhibicionisme,
sinó que és un compartir
tot allò que tu saps amb els altres.
Aquest esperit potser es perda de vegades, no?
Sí.
A veure,
les pàgines web són un aparador,
això és una obvietat,
i per tant hi ha una part d'aparador inevitable,
és a dir, quin producte estàs venent,
què és el que publicites,
i després hi ha una altra part,
que és l'utilitat que pot tenir una determinada pàgina
a la mesura que tu ofereixes una sèrie de recursos,
que poden ser adreces que tu has filtrat,
poden ser, en el meu cas,
doncs per exemple hi ha recursos pel món educatiu,
hi ha una guia de literatura en consulta en línia,
hi ha també treball sobre el Tirant el Nou Blanc
per a estudiants que vulguin consultar-los,
hi ha narracions breus de lectures.
I des de dia a la tarda hi ha tres novel·les teves penjades a internet.
Per què parlen tant d'internet?
Home, perquè hi ha tres novel·les penjades.
No és habitual que un escriptor
pengi a la xarxa tres novel·les íntegres
perquè qui vulgui de forma absolutament lliure i gratuïta
les pugui llegir a través d'internet.
No és habitual, entre altres coses,
vull dir, perquè és un tema de drets, també.
Tu penjaries totes les teves novel·les,
en penso, amb el teu tarandà,
però les has penjat perquè has recuperat els teus drets, no?
Sí.
Les novel·les, quan es publiquen en format llibre,
van, lògicament, acompanyades d'un contracte,
en el qual editor i autor
contreuen una sèrie d'obligacions.
Entre aquestes obligacions,
la de l'autor és cedir l'explotació comercial del llibre a l'editor.
Això té un temps de caducitat
i, naturalment, té vies per rescindir-lo
en el cas que a algú dels dos no li interessa i continuar, no?
Home, mentre les novel·les estan en explotació comercial
lligades a aquests contractes,
lògicament, tu no pots disposar la novel·la.
La novel·la només pot disposar-hi l'editor.
Ara, en el moment en què, per la raó que sigui,
el contracte ja no és vigent,
llavors sí, tu recuperes els drets
i tens l'opció de fer-ho de voler.
El pots renovar o no, aquest contracte?
Pots renovar el contracte, pots canviar a editor,
pots buscar altra forma d'explotació
o pots decidir posar-les directament a la xarxa,
que és el que he decidit ja.
Què és el que tu has fet i per què, Jordi?
Doncs perquè jo penso que les novel·les
tenen un període de vida comercial.
i que una vegada passat aquest període de vida comercial
el que ha de ser és patrimoni cultural.
I per tant, aquestes són novel·les,
són de l'any 95, 96 i 97,
són novel·les que ja han viscut el seu període comercial
i sense descartar que més endavant
hi pugui haver-hi algun altre aprofitament d'aquest tipus,
m'ha semblat que ara ja podien passar a ser patrimoni a tothom
i per tant que els llegeixi tothom.
Els Vespres de Don Magí Castellarnau,
La Dona del Grill i El Comedian de Perpinyà,
són les tres novel·les que podem llegir a través d'internet.
A veure, és una actitud molt personal,
perquè, a veure, es continuen cobrant drets
de les novel·les d'Estevenson
o de les novel·les d'obres de Vall d'Inclan.
En fi, és que, clar, no tothom penja els seus llibres a la xarxa.
No, evidentment que no.
De fet, no és gaire usual.
És que és molt insòlit, per això en parlem.
És poc usual que es pengin novel·les
que han tingut d'explotació comercial,
que estan editades en paper
i que tenen un autor que publica.
I tenen pocs anys.
Sí, que tenen relativament pocs anys.
Això és poc usual.
És més usual, per exemple,
que es pengin novel·les que no han estat editades,
gent que comença i tal,
que llavors és una manera de donar-se a conèixer.
Això és més normal.
En canvi, és normalíssim que hi siguin
les que ja tenen un temps
i, per tant, no estan subjectes a drets.
És a dir, ara...
A veure, els drets d'Espanya,
si no recordo ara malament,
tenen 80 anys o 90 anys
després de la mort de l'autor.
O sigui, una vegada mort l'autor...
I els areus tenen algun dret, també?
Aquests anys.
Aquests anys.
Després de la mort de l'autor,
em sembla que són 80 ara,
que estan 80,
en tot cas, entre 80 i 100,
depenent dels països.
Els areus poden cobrar drets d'autor
durant aquest període.
I una vegada s'acaba aquest període,
desapareixen els drets
i llavors el llibre passa a ser col·lectiu,
passa a ser de la societat.
Llavors els editors els editen.
No paguen drets d'autor,
perquè ja no n'hi ha,
i llavors el que té drets és l'edició.
Tu no pots utilitzar aquella edició.
Però el text sí.
Això fa que les biblioteques digitals
tinguin tots els clàssics
i tots els llibres fins fa 100 anys,
que són els que es poden publicar lliurement a internet.
Tant i són tots aquests.
A mi m'assembla que no cal esperar
que jo em mori i que passi un centatge.
Home, que duris molts anys,
però millor que els puguem llegir ara.
Això està claríssim.
Jo m'ha passat una cosa que,
a veure, d'una banda jo soc ja molt
procliua a oferir coses a internet,
ho he estat sempre, no?
Però d'una altra també m'ha passat
que hi ha hagut alguns lectors
que m'han escrit demanant,
a veure, que han tingut dificultats
per trobar alguna d'aquestes novel·les,
i és veritat que tenen dificultats,
perquè quan les novel·les tenen determinat temps,
doncs és molt fàcil que desapareguin
i que les he de rastrejar per les llibreries,
perquè els editors acostumen a no tenir magatzem ara.
Així com fa anys teníem fons editorial,
ara acostumen a no tenir magatzem.
Per tant, de vegades és molt difícil
trobar un llibre, tot i que tingui 10 anys,
i l'has de rastrejar per les llibreries.
Llavors m'havia passat
que m'havien comentat alguna vegada
que costava que trobar,
que on la podia trobar.
Escolteu, mireu,
més fàcil és que la trobeu a la meva pàgina
i aquí la teniu.
De totes maneres,
no és per criticar ningú,
però si les editorials
tenen aquests contractes
que subjecten els trets d'autor,
durant tant de temps
haurien de tenir l'obligació
de tenir materialment aquestes novel·les
perquè qualsevol lector
pogués comprar-les.
Mira, jo no vull parlar en general,
voldria simplement aclarir
que cada editor deu ser un bon
i per tant no vull culpar
a tots els editors
ni posar tothom al sac
perquè no ho sé.
Però sí que és una pràctica
relativament coneguda
el fet que les editorials
mantinguin el número d'exemplars mínim
que els obliga el contracte
per retenir els drets,
encara que no les moguin.
És a dir, tu,
en la majoria de contractes
o en molts contractes
el que hi ha és una obligació
de l'editor
de tenir 100 exemplars,
per exemple,
per servir en el moment
en què te'ls demanin.
Però, esclar,
si un editor
només guarda aquests 100 exemplars
i no els porta
a les llibreries mai,
més que...
Doncs, en realitat,
la novel·la no es mou.
La novel·la està morta.
Però et tinc congelats els drets
perquè mentre tingui
aquells 100 exemplars
resulta que l'autor
no pot disposar.
Això és una mena
de burla a la llei,
però que és relativament normal
i tothom...
Bueno, forma part del món aquest.
No em voldria equivocar,
però em penso que va ser
Olga Xerinax
que ens va explicar
una vegada
que va estar convidada
a un acte
en una localitat de Catalunya,
ara no ho recordo,
per parlar d'un llibre
sobre ella
i no hi havia
aquests exemplars dels llibres,
enlloc on anava
a presentar el llibre,
justament per això
que comentaves,
no?
Doncs que ni tan sols
van poder trobar
l'exemplar
de la biblioteca.
El que tu dius
poden ser casos aïllats,
no es pot generalitzar,
però són coses
que passen, clar.
Home,
el que sí és un cas
generalitzat
i que sí que passa
és que
ara mateix
els llibres
en general,
no cal ni dir,
els llibres de literatura,
potser altres tipus
de llibres
no és exactament així,
però amb la literatura
la majoria dels llibres
són
devorats
per l'espai comercial
mesos.
Tu dius,
és un llibre que només té 10 anys,
per favor,
un llibre
amb 6 mesos
ja està
pràcticament descatalogat.
I és material de brocanté,
un llibre de 10 anys.
Clar,
que quedarà a les llibreries
les restes que quedin,
queden a les biblioteques,
com és lògic,
però els llibres
tenen ara mateix
una caducitat extraordinària.
Aleshores,
si aquests llibres
els has penjat tu
a la teva pàgina web,
pot accedir-hi qualsevol
a la pàgina,
però també,
com s'ha de fer el pas
perquè s'integressin
a les biblioteques digitals?
Perquè també des de Catalunya
s'està impulsant
una biblioteca digital.
Com s'integrarien allà?
Bé,
aquí hi ha dos...
Conferint-ho als teus drets,
que tu ets l'amo.
Aquí hi ha dues coses.
Si tens interès
que s'integren,
que m'imagino que sí,
tal com ets tu
i amb aquest exercici que has fet.
Aquí hi ha un parell de coses.
El que són les edicions digitals
d'editorials,
és a dir,
això que ara denomenem
el llibre electrònic
i que ara hi ha
unes quantes editorials,
entre elles Cosetània,
que han apostat
Bromera, València,
Cosetània, etcètera,
i Angla,
que han apostat
pel llibre electrònic,
és clar,
això és una forma d'edició
no tradicional,
nova,
però lligada
al món de l'edició també,
és a dir,
jo tindrà uns drets
que són els drets,
és més,
jo t'ho puc dir
perquè jo tinc llibres
a Bromera
i Bromera ja m'ha enviat
uns contractes nous
per aquests llibres,
dient,
bueno,
renovem aquells llibres
i a més a més
ara afegim l'edició digital.
Vull dir,
això s'està fent,
ho estan fent ara.
Això és una cosa
que té drets
i que canvia el suport
però no canvia
la relació comercial.
L'altra cosa
és tot aquest tipus
de biblioteques
de caràcter públic,
de caràcter gratuït,
que s'estan fent a tot arreu,
ja fa molts anys que hi són
i que es continuaran fent
i naturalment aquí
el fet que tu hi siguis
o no hi siguis
només depèn de la teva voluntat
que hi siguis.
Això està claríssim.
I vol ser-hi?
I sí, sí.
Però clar,
ja n'hi ha posats
quantes més vies millor.
Però escolta, Jordi,
jo no sé,
llegir un llibre
a través de l'ordinador...
No,
jo els hi diria que no, eh?
Jo crec que no.
Jo també.
És a dir,
anar a consultar
perquè has de fer alguna cosa
o un paràgraf concret,
però clar,
plantar-te davant de la pantalla
de l'ordinador en llegir...
No, no, no.
Jo no el llegiria.
És una qüestió de comoditat també, eh?
Clar, clar.
Perquè no ha d'estar ben assegudet
i còmode per llegir un llibre.
Jo sí, d'acord.
S'ha de llegir,
s'ha de llegir sobretot en paper.
A veure,
posar la novel·la a internet
vol dir que la poses a disposició
del lector
que vulgui baixar-se-la,
imprimir-se-la i llegir-la.
Home,
si un és,
en fi,
un maniàtic de la pantalla
i se la vol llegir a la pantalla,
ell sabrà el que fa.
A mi m'agrada més
estar assegut al sofà
amb un cafè
i amb paper al davant.
Però bueno,
la novel·la te la pots baixar
i te la pots imprimir.
Això és cosa teva.
Jo les he posat
en una llicència d'aquestes
del Creative Commons,
que són llicències
de distribució gratuïta,
que només tenen dos límits.
És a dir,
el lector pot baixar-la,
pot imprimir-la,
pot llegir-la,
pot deixar-la,
pot prestar-la,
pot sobrallar-la,
pot fer el que vulgui
i només té dues limitacions.
Una,
que no en pot treure ús comercial.
Lògicament,
si no en treus tu,
que ets l'autor.
De cap mena.
I la segona,
que no la pot modificar.
Però vaja.
Clar,
en un moment
en què sembla
que tot es defineix
en termes econòmics,
que un escriptor
que continua escrivint,
publicant,
ara en parlarem,
que continua amb el teu contracte
amb l'editorial,
cobrant per la teva feina,
com ha de ser,
el treball s'ha de valorar
i es valora
i es paga amb diners,
però que tothom
que reclama drets
i drets i drets
i en termes econòmics
que diguis,
no, no,
jo això
ho regalo a qui ho vulgui.
Home,
és un gest
com estrany,
no?
Perquè ara potser estem molt...
S'han de defensar
els drets dels autors,
per sobre de tot.
És com defensar el dret
de qualsevol treballador.
Només faltaria.
Però clar,
internet,
la xarxa
és un territori
molt ambigu
i que fins i tot
es manipula molt,
no?
El tema dels autors
i els drets,
moltes vegades
amb interessos
fins i tot
a vegades polítics,
segurament.
Aquest és un tema
molt complex.
hem parlat tu i jo
alguna vegada
aquí d'aquest tema.
És un tema
molt complex
perquè xoquen
d'una banda
els drets legítims
de l'explotació comercial
d'un producte intel·lectual
i aquí hi ha l'autor
però també hi ha l'editor,
sigui de música,
sigui del que sigui,
amb el dret
del ciutadà
a intercanviar coses.
Clar,
són dos drets
que xoquen.
Quan el que tenim
és un objecte
això xoca menys
perquè tu quan deixes
un llibre
deixes el llibre.
És a dir,
deixes l'objecte.
Només el té una persona
en aquell moment
sempre el té una persona.
És igual que el tingui jo
que el tens tu.
L'ha pagat un,
el té un.
Clar,
amb el tema d'internet
això ja no és exactament així
perquè un disc
ja no és un objecte
que deixes a un,
sinó que pot haver-hi
10.000 descàrregues
d'aquell mateix disc
en el mateix moment.
I per tant aquí sí que
jo crec que s'ha de filar prim
per respectar els dos.
És un tema complex
però s'ha de partir
de la idea
que s'han de respectar
els dos drets.
el que tinc jo
agafar un disc meu
que ja he comprat
i posar-lo a la xarxa
per compartir-lo
que és un dret que tinc jo
i que tens tu
però també amb els drets
comercials
que té d'explotació.
Jo crec que
això s'acabarà
en el moment
en què les companyies
els editors i les companyies
entenguin
que hi ha un negoci
a la xarxa
i que no és el tradicional
que no s'hi han de posar
és imparable
això
ho tenen perdut
per tant
la solució és
que ells busquin
noves formes
de fer negoci
a la xarxa
és a dir
un disc no cal que bé
que costi 12 euros.
Això és el que estàvem postant
algunes companyies
i els està anant molt bé
de no quedar-se
ancorats en el passat
i anar buscant
aquestes noves fórmules
en sintonia
amb les maneres
d'avui en dia
d'infongar la cultura.
Tu pots fer abonaments
tens un lloc web
en el qual distribueixes
música legal
o llibres legals
i tu fas abonats
i per 15 euros
al trimestre
o per el que sigui
tu pots baixar-te
fins a 15 tal
doncs bueno
aquestes noves formes
de negoci
són les que faran
compatible
les dues coses.
Tenim Don Magí
ja navegant
per la xarxa
el veiem allà
perdut
la dona del gril
i el comedian
de Perpinyà també
quin es farà
quina es farà la xarxa
els vas penjar
ja a la tarda
estan penjats
sí
es poden ja
baixar
però per tant
encara no has rebut
capa respostes
molt aviat
a més a més
no ho sap ningú
és la primera vegada
ara mateix
s'està fent
s'està fent una primícia
s'està fent publica
ara mateix
Jordi
estàs fent una novel·la
estàs acabant una novel·la
publicaràs una novel·la
estic fent una novel·la
no estic acabant una novel·la
així que publicaré una novel·la
estàs fent en quin punt
estàs més o menys
estàs en procés
jo
bueno
està
un 40%
més o menys
per Sant Jordi
l'any vinent
és possible
és possible
però vaja
no ho sé
mira
jo
aquesta és una pregunta
que et fa tothom
escolta
perquè no ho sé
l'última novel·la
és del 2005
van passat 4 anys
escolta
què passa
ja no escrius
i tant
jo escric molt
jo escric
quasi cada dia
m'hi poso molt
i m'hi poso tant
que tinc dues novel·les
acabades
i aquesta que vaig fent
el que passa
és que
no tinc cap pressa
per treure-les
a diferència del començament
jo suposo
que és una qüestió d'edat
exclusivament
però
a diferència del principi
que quan acabes el llibre
el que tens
és molta il·lusió
per veure'l editat
tenir-lo a les mans
ara
això ja se m'ha passat
una mica
llavors
prefereixo que reposin
prefereixo mirar-me
el més tranquil
estar molt segur
que el que faig
és millor que el que he fet
perquè si no
no té massa sentit
però estic molt content
del que estic fent
del que he fet
fins ara
allò que tinc guardat
no estic massa content
i per això no ha sortit
m'ho he de revisar
de aquestes dues
sí, sí
me les he de revisar
ho he de tornar a mirar
fins i tot abans de penjar-les
a la xarxa
perquè opinin els lectors
sí, sí
aquestes me les he de mirar
no estic massa content
i del que estic fent
ara estic molt content
estic molt engrescat
ho estic passant molt bé
no et preguntaré res
de la novel·la
perquè tinc massa respecte
pel que escrius
per fer-te qualsevol pregunta
que tingui a veure
amb aquest text
de totes maneres
això que dius
de quatre anys
que no publiques
a vegades hem de desconfiar
dels creadors
que treuen
desconfiar
no jutjar
ni criticar
a priori
però desconfiar
d'aquelles produccions
massives i constants
perquè dius
que no dona temps
a reposar ni a meditar
però en fi
cadascú té la seva manera
això són processos
són processos
jo va haver-hi uns anys
que treia una novel·la
cada any
i va haver-hi un any
que em vaig treure tres
que exagerat
és veritat
que no està
és veritat
és veritat
va haver-hi un any
que vaig sortir
el mort a Menorca
un dia en l'havia deixat
but mig
i el Don Magí
Castellar nou
van sortir
amb mesos de diferència
de les tres seguides
és veritat
que ja estaven escrites
vull dir
no van estar escrites
totes alhora
però de vegades
passen aquestes coses
i durant uns anys
vaig estar traient novel·la
cada any
ara no
hi ha
després de
després de
espera't
de
de dies a la ciutat
ja es comencen
a espaiar una mica
fins a dies de la ciutat
van totes molt seguides
hi ha una inflexió allà
jo crec que sí
després de dies a la ciutat
ve l'ombra del coronel
l'ombra del coronel
ja és una novel·la diferent
jo crec que ja és una novel·la diferent
de les altres
després ha vingut al Marcant
també amb un lapsus
de dos anys al mig
també molt diferent
també molt diferent
i ara la que estic fent
també és diferent
de forma i de tot
diferent a la primera etapa
com si deguéssim
diferent a totes
diferent a totes
ui quines ganes
quines ganes
de moment rellegirem
jo ho sento
però continuaré rellegint
les novel·les de Jordi Tinyena
en paper
però qui vulgui accedir-hi
doncs ja ho saben
no han de tenir
cap mala consciència
per llegir
aquests tres títols
perquè els drets
són del propi autor
i ha decidit
doncs compartir-los
amb la humanitat
així de clar
els vespres
a don Magí Castellarnau
la dona del grid
i el comedian de Perpinyà
Jordi Tinyena
moltíssimes gràcies
de veritat
per tenir la deferència
de venir avui
a Tarragona Ràdio
i fins i tot
donar-nos el privilegi
de fer-nos ressò
d'aquesta notícia
moltíssimes gràcies
a vosaltres
adeu