Passen gairebé 5 minuts a dos quarts de 12.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio
i ara parlem de tot un clàssic en aquestes dates.
Parlem dels pastorets.
D'aquí uns instants obrirem línies telefòniques.
D'acord, tenim 3 entrades dobles per poder veure aquest espectacle.
L'espectacle es representa dissabte i diumenge a dos quarts de set.
Nosaltres tenim 3 entrades dobles pel passi de demà a la tarda.
Per tant, tenim 3 entrades dobles pel passi de demà a dos quarts de set de la tarda.
D'aquí uns instants obrirem línies telefòniques per aquest espectacle,
però sí que obrim ja el 977 24 47 667
perquè tenim entrades per un altre espectacle que en aquesta ocasió es fa aquesta tarda.
És la representació del conte de Nadal, es fa al Teatre Magatzem,
un espectacle que es fa sota la direcció de Marc Chornet,
direcció musical de Teresa Valls,
l'adaptació del clàssic de Charles Dickens,
en una versió musical també en aquesta ocasió.
Doncs bé, tenim algunes invitacions.
Tots aquells que les vulguin poden trucar ja mateix al 977 24 47 67
i estan a la seva disposició.
Insistim al conte de Nadal per aquesta tarda a partir de dos quarts de set.
Però parlem ja dels pastorets de Tarragona.
Ens acompanyen dos dels membres de la companyia La Golfa,
són la Pepa Ferrer i la Núria Cirera.
Pepa, Núria, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Saludaríem dient, salut, tarragonins i tarragonines,
que és la salutació del nostre setanàs.
És la salutació pertinent.
Però vaja, qui havíem de saludar per cert també és el Jordi Gómez,
que és el que havíem anunciat,
però vaja, compromisos d'última hora no li anem,
però vaja, està la companyia perfectament representada.
Com ho tenim?
Doncs ja preparats, ja queden poc,
res, demà, dos quarts de set,
i passat demà fem la primera demà
i el domitge la segona representació, demà l'estrena,
tot preparat, envastat, ja no queda res i endavant.
Ara amb la Núria sabem això repassant
i amb la Pepa fa vuit anys que feu aquesta versió,
que ara ho recordarem,
que és aquesta adaptació que va fer Josep Marquelló,
però en total fa setze anys que la golfa no.
No, més, més.
Més.
Jo vaig entrar fa setze anys.
Tu vas entrar fa setze anys.
Però a mi ho fa molts més, fa vint i pico.
Ara exactament no et podria dir els anys,
però el Jordi sí que ens ho diria, fa més de vint anys.
Tu fa setze anys que s'ha dit, tu Pepa, quants anys fa?
Jo del 98.
Tu del 98, una dècada.
Deu anyets.
Escolta'm, i heu canviat de diferents papers,
heu jugat gairebé tots els rols de l'auca,
però després de tantes representacions encara hi ha el coquet aquell?
Ostres, jo ho pots ben dir.
Jo encara tinc les papallones a l'estómac i fa setze anys que hi soc,
però sempre abans d'entrar a escenari,
mentre estàs entre bambalines,
sempre hi ha aquella cosa a l'estómac de dir
me n'oblidaré, em deixaré alguna cosa, però dius, és igual.
I un cop estàs damunt de l'escenari ja se t'ha passat tot.
Després surt tot bé.
Després heu estat bé.
A més, el que fan teatre ja saben que això enganxa.
I tant.
Enganxa i molt, encara que en altres, alguns són amateurs,
jo, per exemple, només és l'únic que faig en tot l'any,
però és que disfruto tant i riem tant, és com una teràpia.
Sí.
Si busqueu teràpies, això del riure que ha sortit ara,
que està molt de moda.
Sí, això de la risoteràpia, no?
Sí, sí, la risoteràpia.
A nosaltres fem teràpies de riure, perquè ens ho passem molt bé.
Recordem que a la ciutat de Tarragona tenim principalment dues opcions de per veure els pastorets,
que a més, us aneu tornant de dates, la gent de la Salle,
ens fa una representació més clàssica, més fidel al text original,
i vosaltres, doncs, ja fa uns anys seguiu aquesta adaptació, com la podríem definir?
Més desenfadada, més innovadora?
És més, és tarragonina, no?
Sí, és tan bonic.
És el text d'en Folk y Torres, perquè hi ha molta base de text d'en Folk y Torres,
perquè tothom diu, ah, és que són molt diferents.
No, hi ha molta cosa que és igual, però el que passa és que ho hem adaptat una miqueta,
doncs, el que passa any rere any a Tarragona.
Aquest any, per exemple, el cartell és sobre la barca que es va enfonsar al port.
És allò, és una miqueta posar les coses que han passat durant l'any a Tarragona,
però la base del text és ben bé d'en Folk y Torres.
O sigui, ja tenim la gavarra sabinosa, no?
Exactament.
Com a principal protagonista, de fet, segur que molts vostès ja han tingut l'oportunitat
de veure els pastorets de la golfe en alguna ocasió, si no, si els han vist bé,
i si no també, perquè, vaja, com que el text es va renovant any rere any,
doncs, vaja, no costa res a repetir.
Quines referències més d'actualitat tenim en guany?
Buf, aquest any...
És que a Tarragona i al món sencer donen molt de sí, eh?
Ja ho pots ben dir.
Els nostres polítics ajuden molt, també, a tenir pinsellades.
Algunes pífies que fan al llarg de tot l'any, jo crec que les fan pensant en vosaltres.
Clar, i la gent recordant-la se n'en riu.
Sí, sí, sí.
Està molt bé.
I, a més, l'obra, l'adaptació és això, tan bonic com que la Mare de Déu és filla de la plaça dels Sedassos,
i Sant Josep és fill d'un calafat, és a dir, més se rellenqui, més de la part alta no pot estar això.
Exacte.
Fem una mescla.
Una barreja.
I així és com que se desenvolupa l'obra.
D'elements concrets, parlàvem ara això de la Gavarra,
ja a la part final hi ha unes estrofes en què normalment és quan es concentra en bona part d'aquestes referències.
En Guanyin, què hi heu pogut posar?
Doncs aquest any, per exemple, hi hem posat el nàstic, el camp del nàstic,
amb una estrofa i hem posat el camp del nàstic.
Algun cotxe d'un determinat polític.
Exactament.
I hem posat una miqueta de tot.
Però ja et dic, els polítics ens ajuden moltíssim.
Sí, sí, no hi té més d'actualitat.
Qui s'ho passa més bé?
Vosaltres feu l'obra o el públic veient-la?
Jo crec que el públic ho disfruta molt, perquè tenim públic fidel.
Anys darrere d'any, perquè saben que sempre s'hi harà diferent.
No estem sempre dient les mateixes, clar, les mateixes pinzellades, no?
Fem esquecs i acudits, que la gent els percebeu.
I els crios també, perquè la canalla d'avui en dia, de set, vuit, no...
Són molt vius.
Són molt vius, ho agafen tot, penses, no, no ho agafarà això.
I riuen més ells, de vegades, que els grans, perquè dius,
mira, com ho ha enganxat, aquesta canalla d'aquí.
Sí, sí, sí.
Suposo que per tots els públics és que la nostra obra,
això ho poden disfrutar, des dels grans fins als més petits.
Sí.
Perquè tots ho repleguen.
Que ningú es pensi prou, que dius, mira, aquests fan el text,
ja fa molts anys que el fan, és una cosa més desenfadada,
que ningú no es pensi prou, que agafeu dos dies abans,
us aneu al Metropolit o plegat.
Què va, què va.
Perquè la Núria em fa, mira'm una cara,
si sapiguessis jo, la dona, és que m'he passat assajant.
Sí, els queixen alguns dels nostres actors,
que ensegem massa, perquè, clar, no hi estem pim-pam, no, no, no.
És treballar. Tenim un director, el Ferran Vidilla.
Que és una passada.
Que, a part de director, és actor i es nota el seu treball.
A més, és que aquest any es nota moltíssim més.
L'any passat va ser el seu primer any com a director.
Havia treballat també com a actor.
Però aquest any és que jo crec que ell mateix també ho disfruta més,
perquè ha pogut ja posar el seu fer, que és natural, és una passada.
A veure, ensagiar nosaltres i veure la cara d'ell.
Mentre nosaltres anem ensagiant, és que viu tots els personatges.
Te'ls fa fer agradables.
Sí.
Està molt divertit.
Que us fum molta canya, o no?
Déu-n'hi-do, també.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Quan ho fas malament, de seguida...
Però et renya d'una manera molt divertida.
La Pepe i a mi ens diuen que som com l'Emma Vilarassau,
que respirem massa.
Sempre ens diu, no em facis d'Emma Vilarassau.
És una manera de renyar molt divertida.
A mi m'encanta, l'Emma Vilarassau.
Jo, a vosaltres, i carrega una de les grans dames.
Ja ho vinc al tòpic, i grans dames al Teatre Català.
Sí, sí, és molt divertit.
Nosaltres ens reunim ja, la companyia ja comencem,
doncs, quasi bé després de Santa Tecla.
Ja comencem a fer canvis d'escena,
si volem canviar alguna cosa, alguna idea,
i llavors els sesajos ja comencen...
El novembre.
Doncs, novembre, finales d'octubre, novembre.
I ja des de llavors ja comencem.
Algun canvi destacat, enguany?
L'escena de l'infer, que dóna molt de si...
Algun que es pugui anunciar,
perquè, clar, suposo que hi ha algunes coses,
algunes sorpresetes, que més val no desvetllar-les.
La gent que hi va també, això que et deia cada any,
que som fidels, ja saben que a l'escena de l'infer,
sempre que hi ha un canvi aquest any,
és molt gran el canvi.
Sí, canviat del tot.
Sí, és impactant.
És impactant.
Com que hi ha temes molt diversos,
hem triat una cosa que últimament se repeteix molt,
la cuina, que està molt al dia, i tal, no?
Aquests cuiners que tenim.
Sí, sí, alguna cosa així va.
S'ha d'anar a veure, heu de venir a veure els pastorets,
perquè heu de fer cultura, heu d'anar al metropol,
s'ha de viure aquests dies...
Segurament heu anat al Parc Infantil de Nadal,
heu anat al cine, heu anat a molts llocs,
al circ, està molt bé.
Doncs ara què us queda?
Anar a veure els pastorets i de la golfe, clar que sí.
Heu de venir a veure els que disfrutareu molt.
Abans el Pepa m'ho confirmava, amb la Núria no li hem pogut preguntar,
el programa aquest que se m'atén aquests dies, Televisió de Catalunya...
Jo tinc amb una cosina allà.
L'Objectiu Operació Pastorets, ara no recordo el nom exacte,
l'heu estat seguint?
Objectiu Pastorets.
Objectiu Pastorets, l'heu estat seguint?
Sí, jo hi tinc una cosina.
La Gisela Figueres és la meva cosina.
I fa de fora.
I trobo que està bé.
És una manera de posar de cara ja al públic,
no només als teatres, sinó a la televisió,
una cosa que arriba a totes les cases,
la cultura catalana, que són els pastorets.
És típic això.
En quina casa aquí no ha anat a veure pastorets?
I encara avui en dia hi ha canalla que no els ha anat a veure.
I trobo que està molt bé.
S'ha posat a l'abast de tothom.
Quan va començar el programa, recordo que va fer una frase dient
nosaltres quan estem a escena o quan la gent del teatre,
quan ho fa una mica malament, diem que fa pastorets.
I això ho volen treure del cap,
perquè la veritat sí que som amateurs,
però és que tenim molta voluntat de fer-ho bé
i jo crec que s'ha de pujar una mica
al nivell aquest de fer pastorets,
que són gent que hi ha actors.
Moltes vegades estan infravalorats.
Sí, exacte.
I no pot ser.
Amb les hores d'assaig que estem allí...
Hi ha molt bons actors.
Sí, sí, i tant.
En el món teatral, però és veritat,
aquesta frase això de...
Sí, es diu, fer pastorets.
Per si queda una cosa segona,
però clar, per vosaltres és un desesdeveniment de l'any.
Sí, queda una mica perioratiu, però no és així.
La gent ho fa molt bé.
Hi ha turassos aquí a la televisió, està molt bé.
La gent...
És bonic que ho vegin per la televisió,
perquè té una gran difusió.
A veure si encara ho veuran per la televisió
i no ho vindran a la metropa l'aquest cap de setmana.
No, no.
Jo crec que ho motiva,
anar a veure la televisió i veure què surt a anar.
Doncs mira, a casa meva també en fan,
a Tarragona també en fan,
de pastorets,
doncs anem-los a veure també.
Per què no?
I així ho veuran allí, en vivo i en directe.
Exacte.
Que diuen així, a menys d'un metre.
Encara queden alguns lliuraments per veure tu.
Clar, com que el programa aquest s'han registrat,
si tens contacte directe amb la teoria,
ja sabràs tot al final.
Crec que diumenge allà l'última gala,
l'última selecció de personatges,
dilluns Televisió de Catalunya
emet la representació d'aquesta nova versió.
Exactament.
Un text de Xavier Broda Sala,
d'acord, entre altres l'autor del text de Maricel,
o sigui, allò, solvència contrastada,
és la prova a fer-feant conjuntament amb el que feu altres
que els pastorets es poden renovar,
que hi ha una versió clàssica que està bé
i que funciona,
i que és perfecte que es representi,
però que també es pot apostar per una altra via
i no li treu l'essència.
No, no, ni mica,
perquè hi ha moltes vegades que hi ha gent,
oh, és que clar, això de que no siguin els alfoc i torres,
oh, això de que no siguin els de sempre,
són els pastorets.
Els puristes.
Molt bé, els puristes.
Són els pastorets de sempre.
El que passa és que hi han posat coses que tu has viscut
i han posat coses que són de la teva ciutat,
però és el mateix.
Hi ha un Sant Josep, hi ha una Verge Maria,
hi ha un Lluquet, hi ha un Rovelló,
hi ha un Satanàs, hi ha un Llucefer, hi ha un Esfures.
És exactament el mateix.
El que passa és que en vez d'ho córrer a Nazaret,
doncs passa a Tarragona.
Ja està.
És que és l'única diferència.
I es pot seguir el text, eh?
I tant, es pot seguir.
La gent que se'l sap,
perquè se'l sap de memòria.
Això ho noteu vosaltres?
Sí.
Quan esteu a dalt, que la gent ha plateat...
Sí, sense algú que parla.
Teniu apuntadors i tot?
Sí, sí, sense algú que parla, clar, l'original,
o si ens segueix ens diuen la frase nostra, però sí, sí.
Sí, sí.
I és bonic de sentir-ho, eh?
És una vivència.
T'afalaga, perquè...
Molt.
El de cada any.
977-24-47-67,
hem donat a línia tancada entrades pel compte Nadal.
Volem saludar, però a aquelles persones
a qui donem les entrades pels pastorets, eh?
Insistim, tenim entrades pels pastorets a Tarragona
per la representació de demà a la tarda,
dos quarts de set,
la cita del Teatre Metropol,
i vaja, poden guanyar les entrades
i a més a més parlar amb dues de les actrius protagonistes.
Crec que tenim una primera trucada.
Hola, bon dia.
Hola, molt bon dia, Jordi.
Hola, amb qui parlem?
Bones festes.
Amb Mari Carme Domingo.
Mari Carme, què tal?
Molt bé.
Bon any, com a tot?
Com sempre, molt bé,
i felicitant a tots vosaltres,
a tots els teus companys,
perquè aquests dies heu fet uns programes també molt macos.
Merci, traslladem la felicitació a tots els companys.
Sí, sí, sí.
Llàcima de la pluja,
que aquests dies avui està fent una miqueta la guitza.
Escolta, Mari Carme,
suposo que truques perquè veus les entrades.
Sí, sí.
D'acord?
Nosaltres te les donem.
Moltes.
Tens dues entrades reservades a l'Avinguda Roma,
però vaja, no ho sé,
Mari Carme, Núria, Pepa,
teniu dues,
la possibilitat de fer una petita interacció
abans de l'obra de teatre.
Jo crec que t'ho farem una mica difícil.
Sí?
Què et sembla?
Vinga, va,
condueixes tu el programa.
Vinga, et fem una pregunteta,
vinga, vinga.
Sí?
Vinga.
Els dos personatges principals dels Pastorets de Tarragona,
qui són?
Luqueta i Rovalló.
Molt bé.
Molt bé.
Ara m'anaves a posar un compromís.
Ja us he vist, eh?
Sí?
Ah, sí?
Oh, gràcies.
T'haig de dir que tens una veu preciosa.
Us he vist moltes vegades
i tinc amics que actuen amb vosaltres.
Sí?
Ai, quina gràcia.
Doncs t'esperem a tu.
T'esperem a tu,
que tens una veu fantàstica.
Els Pastorets m'agraden de tota manera, a mi.
Has actuat amb nosaltres?
No, jo he actuat amb la companya de l'assalle.
Ah, molt bé.
O sigui, tu ja saps què és tot això.
Però us he vist
i dic que tinc amics
que actuen amb vosaltres.
I us he vingut a veure els assajos.
Ah, que és Maria Toset.
Sí.
No, Ferran Bal.
Sí, sí, sí.
No, però que m'agrada molt, m'agraden molt.
I com que portaré molta família,
dic doncs vinga, anem.
A veure, us que bé, mira.
Nosaltres, entrades per tota la família,
no te'n podem donar, eh?
Te'n donem dues.
Maria Carme, moltes gràcies
i que vagi molt bé aquests dies.
Un abraçada.
M'has posat en un compromís
perquè si no arriba a encertar,
ara què li faig?
No li dono les entrades?
Segur que encertes.
Home, jo n'estava començar
i després a veure el currículum pasturil
de la Maria Carme
sense cap tipus de dubte.
Però, clar, si no us arriba a encertar,
a mi em poses en un compromís.
En saben, en saben, la gent de Pastorets.
Vinga, va, pensem en una altra pregunta.
Vinga, va.
Nova trucada.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, amb qui parlem?
En Pilar Freixas.
Pilar, què tal?
Bon dia, bon any.
Bon any i gràcies.
El bon dia és un dia.
Sí, perquè la pluja avui es fa una mica de la equitza.
Com ha anat aquest inici de 2009?
Bé, com sempre.
Hem estat en família.
El raïm, els 12 grams.
Home, ja i tant.
Perfectament.
Estupendo, amb la canalla, tot.
Molt bé.
Escolta, Pilar, nosaltres ja saps
que som generosos de mena,
però avui la Pepa i la Núria
venen així camuflades a fulles de l'infern
i t'ho posaran difícil.
O sigui que si vols les dues entrades
hauràs de suar.
Pepa, tu mateixa, saluda.
Avui suar una penyada, eh?
Haurem de suar perquè avui no fa gaire.
No, no, no suarem gaire.
Avui que fa fresquet el Núria.
Com ho portes, això dels Pastorets?
Bé, ja he anat a veure'n uns, eh?
Els de la Salle.
I ara voldria anar a veure el Tarragón, eh?
Molt bé.
Ara riuràs, eh?
Són repetidors, eh?
Són repetidors aquí, eh?
I aquesta gent els dona amb les gràcies eternes.
Perquè és que hi ha molta gent que repeteix
i allò sembla estrany,
però moltíssimes gràcies
per venir-nos a veure els dos.
Molt bé.
S'han de veure els dos.
Saps què passa?
Que els de la Salle són els clàssics,
sempre.
Molt bé, exacte.
I els altres, com que cada any canvieu...
Els innovadors, sí.
Clar, perquè han d'anar segons la marxa, diguem-ne, no?
Són divertits.
Veus? Ja us pengen l'etiqueta.
Uns són els clàssics i els altres són els innovadors.
I estan bé, eh?
Amb carinyo, eh?
Molt bé, molt bé.
I tant.
I s'han de veure els dos, jo, la gent que ve...
Te passes un fart de riure perquè penses,
mira, com s'ho busquen, eh?
Clar, molt bé, molt bé.
Gràcies.
Es fas molt bona propagande.
Sí, sí.
És la veritat.
Quins agents més entregats, eh?
Quins agents més entregats, eh?
És que la gent saps, el pastor, és el que et deia.
No, no.
Ens assombrem de l'empollats que es tenen.
Sí, sí.
Escolta.
Saps-la que la nostra obra està adaptada, no?
Sí, clar.
Per un senyor que és polític, que saps el nom.
Sí, sí, sí.
Ui.
A veure, a veure, t'ho hem fet difícil, eh?
A veure, no serà pas el caldo de Tarragona?
No, no he sentit res.
Escolta, més a munt.
És un senyor de Torralambarra,
ara és director de l'Institut Ramon Llull,
va ser conseller primer de la Generalitat de Catalunya.
I tant.
I es diu Josep de nom de Pila, ja no et puc dir res més.
És com una planta típica del litoral.
Quasi, quasi, quasi.
Dona-li una miqueta més.
Bar, bar, bar.
Bargalló?
Un senyor que no porta corbata.
És veritat, no porta mai corbata.
No porta mai corbata.
No porta mai corbata, això mateix.
Doncs ara, en aquest moment, el Benach, potser.
Ai, quasi, quasi.
Companys de partit polític.
El mateix, comença per bar.
Bar, bar.
I acaba per allò.
Bargalló.
Bingo, bingo.
Ja t'ho he dit abans.
Ah, ho he dit abans.
Ah, ho he dit.
Doncs no t'hem sentit.
Estem emocionats.
No t'hem sentit.
No t'hem sentit.
Havíem sentit Bertrans, Bargadàs i tot plegat, però el Bargalló no n'hi havia.
Els teus elogis ens han inundat.
Al dir-me això que no, llavors dic, ui, ja no sé qui és.
L'havíem marejat.
Pilar, dues entrades, d'acord?
Molt bé, macos.
Una abraçada.
Igualment.
Figa bon dia.
A reveure.
A reveure.
Ens queden unes últimes entrades, 977-24-47-67, facint-se una idea que si ara mateix ens ho estem passant molt bé,
perquè el servidor com a mínim s'ho està passant molt bé, espero que la Núria i la Pepa també.
I tant.
Imaginin-se com s'ho poden passar al teatre, eh?
977-24-47-67.
Són les últimes entrades ja que posem a la seva disposició per l'espectacle, pel passi de demà a la tarda.
Si no les poden aconseguir ara, a través de Tarragona Ràdio, òbviament, a taquilles del Metropol, suposo que encara en quedaran algunes.
Aquí parlem, hola, bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb Maria del Carme Melendó.
Maria del Carme, què tal, com estàs?
Molt bé, i tu què tal?
Molt bé.
Bé, tu i vosaltres, què tal?
Com ha passat els dies?
Molt bé, molt bé, i crec que la gent de la ràdio també.
Molt bé, ja us he sentit, ja.
I una música molt bonica que heu posat i tot, ho he sentit.
Aquí ho hem anat combinant tot.
Música, algun dia, hem fet alguns dies de vacances amb el seu permís.
Música, tot, molt bé.
Escolta, Maria Carme, tu has anat a veure ja alguns pastorets o no?
Sí, jo he anat a veure els dos.
Tu ja ets repetidora, doncs.
Jo soc repetidora.
I per què tens ganes de tornar a veure demà els de la golfe?
Ah, perquè m'agraden molt i a més tenen coses diferents.
Així com els altres són els clàssics i no es aparten del seu test, amb ells no.
A més, penso sempre l'afanyada que tenim.
per buscar les coses, que convinin, que surtin bé.
La Núria m'ha sap mirar de mona i que diu, si sapiguessis la feina que ens porta.
No, no, és que ho penso, eh?
I a vegades no mateix he sentit com el ball de diables.
I com se'l ha corregut això, i com ho han dit.
Escolta'm, doncs, escolta'm, s'ho han de pensar.
Perquè tu te n'enrius, te n'enrius, però ells han tingut senya.
Per posar-les el diàleg i per posar què és el que han de dir.
I no mateix passa amb els pastorets de la golfe.
sempre posen coses que el públic se n'enriu, perquè clar, te fa gràcia.
Jo crec que després de l'ensabonada, amb perdó, eh?
Que si que us ha fet, mereixes les entrades, allò...
No, no, no, però és veritat.
Les entrades sents igual, però vaja, en qualsevol cas, juguem una miqueta.
Vinga, Pepa.
Jo ho fa molt bé, vull dir que...
A llavors és que...
I penses, com...
Doncs quins acudituts, tu dius, però és...
Escolta'm, i després d'una cosa a l'altra, i llavors per això són diferents.
Moltíssimes gràcies.
O sigui, tan se val, felicito tan se val a la Núria, com a la Pepa, vull dir que...
Bé, i a tota la companyia.
Necessiten anar-te a buscar uns pitets perquè se'ls està callent la vaga.
Ja, a més, el Pep Bergalló, com tant catalanista, perquè Pep Bergalló també ha estat aquí, a l'institut, eh?
Això mateix, el professor del Bons i Cart, crec, si no ho ha llegat.
Vull dir que allò que ja hi ha, els veus sempre hi ha un corvat i no cal, el Pep Bergalló ja sabem, ja.
Maria i Carme, escolta'm, va, juguem una miqueta, per acabar de...
Les entrades jo diria que ja les tens, però per acabar de ratificar-les, has de contestar correctament a la pregunta que et formulem.
Ui, això és més difícil.
Et fa la pregunta a la Mare de Déu, ara.
Digue'm.
Mira, no a la Mare de Déu.
La personatge de la Mare de Déu.
Exacte.
Perquè si no tenim primícia, eh?
A la Tixem.
A veure, mira, nosaltres tenim a Sant Josep, que ha nascut al Serrallo.
Sí.
Però a la Verge Maria, d'on és filla?
Home, jo ho havia dit d'aquí de la Part Alta.
Molt bé, perfecte.
Però clar, exactament, si me dius a la Part Alta, més o menys, jo me conec tots els carrers de Tarragona.
Molt bé, molt bé.
A mi me dius tots els carrers de Tarragona i te'n encerto tots.
Doncs mira, la Verge Maria nascut és de la plaça, que hi ha un edifici que hi ha pintat, que hi ha tots els nanos.
Home, és clar, la plaça de Sedassos.
Doncs molt bé.
I te vaig dir una altra cosa, però no la dic per la ràdio.
Ah, doncs escolta'm, llavors ho deixem aquí.
Maria Alcar, m'has demostrat coneixements de pastorets del nomenclàtor dels carrers de la ciutat de Tarragona.
Simpatia, fidelitat a aquesta casa també, o sigui que vaja, les entrades...
Sí, jo volia a vosaltres també, perfecte.
Merescudíssimes.
Bueno, quasi tot, jo a tu també et conec, eh?
Maria Alcar, una abraçada.
Molt bé, que acabi bon any, bon començament, que ja l'han tingut, que continuï i que tot us vagi molt bé.
Ho fem accessiu a tots els oients. Gràcies un any més per estar nosaltres. Una abraçada.
Adéu, bon dia.
Adéu, escolteu, deueu estar orgullosos, no?, dels espectadors que tenim.
I vosaltres dels oients que teniu.
Nosaltres, dels nostres oients, estem orgullosíssims.
Són una passada, eh?
Quines trucades, jo.
Que maco.
N'hi ha dues mares de Déu del Carme aquí, que, bueno, la mare de Déu del Carme, amb aquestes dues carmes que han trucat, vull dir, que he fet ara un bativull.
I, vaja, i perquè teníem el nombre d'invitacions que tenim, que si no avui, vaja, podríem estar hores i hores, com diu el tòpic.
Sí, sí, molt bé, molt bé.
Escolteu, ja per acabar, col·laboracions, perquè l'acompanyar a la golfa, vaja, poseu la majoria d'esforços,
però que sí, és un espectacle en què hi ha molta gent, moltes entitats, que cada any, i des d'allà fa molts, col·labora amb vosaltres,
suposo que en guany no ha estat una excepció, no?
No, segueixen fidels, tenim petites subvencions, però alguna, poca, poca.
Fem que posem quartos al final.
Bé, no ens queixem, d'això, no ens volem queixar, eh?
L'Acadèmia Mai també, suposo que s'ha...
I tant, i tant, és la cap de les nostres fores.
La Mai, gràcies a ella, tenim unes fores fantàstiques.
A més, la gent que li agrada el ball, és que veure-la ballar és molt bonic, és que és tot,
és el començament que comença el primer acte fins al final, tot entremig d'aquests balls,
i la canalla s'ho passa a Pip, quan la veu ballar, no?
Ja se les veus que es mouen, els crios, el seient, no? Fan els compassos igual que ella.
Sí.
Nòria Cirera, Pepa Ferrer, moltes gràcies per acompanyar-nos, gràcies també per la vostra simpatia,
si em permeteu, per entrar en el joc, per interactuar amb els oients.
Us vindrem a veure aquest cap de setmana, recordem, dissabte i diumenge,
les sessions de dos quarts de set, encara queden algunes entrades,
la Pepa abans deia algunes, perquè...
Algunes, algunes.
El dissabte és el dia que està més ple, el diumenge està una miqueta més, però...
Però, Déu-n'hi-do, aquest any també hi ha entrat jo al Cervicaixa i també...
Estem contents, estem contents, sí, sí.
Una abraçada.
Moltíssimes gràcies.
Ens ho feu passar molt bé.
Gràcies, com cada any a tots vosaltres.
I bon any, tarragonins i tarragonines.