Una festa com Déu mana, ahir havia els estronders tocant
en un poble de gent de puta mare, i ara la nit de Sant Joan,
d'alegria...
Una setmaneta falta perquè arribi la nit de Sant Joan,
ja tothom deu tenir claríssim què ha de fer aquella nit
o no ho ha de celebrar, es quedarà per Tarragona,
anirà a les revitlles de la platja, les festes particulars,
en fi, sigui com sigui, i tenint en compte que també té
els seus detractors, els petards, la pirotècnia és una part
imprescindible d'una celebració com la nit de Sant Joan.
D'aquí una setmana exactament, per cert, que aprofitem per dir-vos
que serem a la plaça de la Font al matí, que el ja tardes també
s'emetrà en part des de la platja del Miracle de Tarragona,
però ara centrem la nostra atenció en un dels establiments
de la ciutat, veterans, podríem dir, en la venda de petards
i material pirotècnic. Fins allà s'ha desplaçat la nostra unitat
mòbil amb Joan Maria Bertran i Josep Pardila.
Josep, bon dia. Hola, bon dia.
Primer que tot, deixa'm dir que el Josep Pardila ja és prou
conegut pels oients de Tarragona Ràdio, perquè ja ha fet
altres coses, però avui, diguem-ne que oficiosament s'incorpora
al matí de Tarragona Ràdio com una altra peça, ho dic en el bon
sentit de la paraula, quan dic peça, Josep, no volia fer tard
el respecte ni de bon tros, per tant serà aquesta veu que anireu
sentint al llarg de tot l'estiu en aquestes sortides a l'exterior
i altres moments que esperem que gaudiu del matí de Tarragona Ràdio.
Per tant, deixa'm posar-me una mica solemne, Josep,
i et dono la benvinguda en nom fins i tot dels oients del matí de Tarragona Ràdio.
Bé?
Doncs moltes gràcies, Joan.
Molt bé, doncs benvingut.
I el moviment es demostra caminant fent una traducció lliure
de l'edita castellana, per tant, anem a conèixer exactament.
On ets?
Em penso que estàs en un establiment del carrer Gasòmetre, oi?
Sí, al carrer Gasòmetre, al Maranòstrum, on ara parlàvem amb el seu propietari,
el Carles Vallbé.
Molt bon dia, Carles.
Bon dia, bon dia.
Perquè ara ho parlàvem, que no només per Sant Joan venen petards,
sinó durant tot l'any.
És un establiment que està obert tot l'any.
En parlarem també, perquè m'ha comentat que hi ha altres èpoques de bany
on també s'acostumen a vendre força petards.
Però vaja, el que interessa ara són les rebelles de Sant Joan,
on tradicionalment, doncs es compren petards.
No sé si la gent és molt previsora i ha vingut a comprar
o s'esperen ja els últims dies a venir a buscar els petards.
Home, la gent s'espera els últims dies.
Sempre hi ha de cada any que sempre venen els últims dies.
Els 3-4 últims dies és una bogeria i que, bueno,
que la gent no ens podria vindre abans també.
Però no sabem si és perquè tenen por de castells abans de la rebetlla
o perquè els fa por de tindre'ls a casa seva.
Que no tindria per què tindre por, perquè si no se'ls encén no peten els petards.
Els més petits, però sí que potser són els que venen més aviat,
perquè ja durant aquests dies ja anem pel carrer els petards amb la canalla.
Potser són els que tenen més ganes de tenir la bossa plena.
Sí, no, no. Indictualment, tota la canalla és el que els agrada més,
tirar sobretot sabetes i tot això, perquè, bueno, és el que tiren ells
i és a més el que...
El mínim que hi pot haver per un criu petit acompanyat dels seus pares,
perquè si no venen sols, nosaltres no els venem res.
Si nosaltres això ho tenim molt de cuidar amb el tema d'en qui venem,
perquè no volem problemes amb els pares ni menys amb les autoritats.
O sigui que les multes són bastant fortes, si no ho fas bé.
Perquè a partir de quina edat no poden venir sols?
Vaja, o sigui, quan ja poden venir sols a comprar els petards?
Sols a partir de 16 anys només la classe és 1 i 2.
Classe 3, indictualment res.
18 anys i grans, o sigui, més de 18 anys.
I quina és la diferència de classe 1, 2 i la classe 3 que comentaves?
Bueno, doncs la classe 1 són les sabetes, els bengales,
algun sortidor petitet, o sigui, les coses que són inofensives.
Després la classe 2 són els petards petits,
com poden ser els xinos, els carpinteros,
i alguns volcanets una miqueta més grossos que els petits.
I la classe 3 ja són tota gama de trons.
Trons, volcans grans i tot el que és gran.
Aquí darrere, que estem just a l'entrada de la botiga, Iolanda,
darrere hi ha una estanteria plena de petards.
Quins són els petards que més es venen aquests dies?
Aquests dies el que més es venen, les estrelles,
sempre són indultatament pels més petits,
que són els sabetes, les bengales,
i una miqueta més grandets els xinos i els carpinteros.
Això són les 4 estrelles de la venda.
D'un de més, doncs és més, però bueno, aquestes són els que més es venen.
Jo, Josep, com que no tinc ni idea, he entrat justament,
i ho recomanem als oients que entrin a la pàgina del GenCat,
dedicat a Sant Joan, a les fogueres i als petards,
perquè em donen tota classe d'informació i prevenció,
i he vist noms que són com a molts suggerents,
dins dels voladors, per a caigudes, corre a cames,
girassols, tenen noms així com a suggerents,
no?, que no saps ben bé què deu ser tot això.
Perquè sí, comentava que hi ha tot tipus de petards,
però és que a més noms molt suggerents, comentava,
que són atractius també per la gent.
Sí, no, no, els hi posen noms,
ni que això sigui tot fabricat de Xina,
porten noms catalans,
o sigui que a nit de Sant Joan, a nit de foc,
però tot això són importacions catalanes,
i llavors cada importador li posa el seu nom al producte.
Llavors, clar, doncs tenen noms atractius perquè faci gràcia, també.
O sigui, el que passa és que són el mateix producte,
canviant-li la capsa i canviant-li l'etiqueta,
i cada importador posa el seu nom.
O sigui, el tema dels carpinteros,
doncs un li donen cóndor,
l'altre pajarraco, l'altre li diu carpintero,
l'altre li diuen, bueno,
però en si és el mateix petard,
o sigui, igual que les sabetes,
un li diu sabetes, l'altre diu bombetes,
l'altre li diu cebolletes,
però no deixa de ser el mateix producte.
O sigui, canviant-li la capsa.
Cadascú posa el seu nom.
Perquè, per curiositat,
quan venen els pares amb la canalla,
no sé si es tenen molt clar
i a quins petards volen,
o més la canalla que els pares,
o us demanen consell,
potser no són tan perillosos pels més petits, o...
Bueno, primer que res,
ens venen i ens demanen,
doncs, si venen amb crios petits,
doncs els crios demanen,
o sigui, petits o mitjans o grans demanen.
Llavors, si nosaltres queríem,
quan ens demanen una cosa grossa,
preguntem sempre que per qui és això, no?
O sigui, no, és que això,
dic no, això és molt gran,
jo no ho aconsellaria.
Ara, cada pare,
és responsable de fer el que vulgui,
però normalment,
el 95% dels pares,
si nosaltres diem que allò no ho aconsellem
pels seus xiquets,
ens fan creuar a casa nosaltres,
perquè,
volguis o no vulguis,
també som una miqueta ja professionals
de la pirotècnia,
i, clar,
nosaltres no volem que els hi passi mai res
en cap criu, no?
I si és una cosa massa gran,
diem,
jo no ho aconsello.
Ara,
ja,
ells,
llavors decideixen, no?
O sigui,
que no hi ha més volta de fulla,
o sigui,
no ens podem anar-nos a negar
amb una persona adulta,
vendre-hi un troc gros
i que llavors ell no faci el que vulgui,
que li va donar el seu xiquet,
doncs,
paciència.
Josep.
Nosaltres no ho vendrem ara,
llavors a vindre amb una persona gran
que agafi el que vulgui.
Digue'm,
Jolanda.
No,
en tot cas,
comentar-li al Carles,
clar,
estem parlant de petards,
jo no soc gens petardera,
vull dir,
no hi entenc,
ni els llanço ni res,
però sempre venen amb la bossa
i, clar,
porten els petards per altres coses.
La metja,
com seria un kit complet
d'un lot de petards
que pogués portar
un xaval aquí,
jo què sé,
del risc baix,
per exemple?
Comentaves els que deies
de la classe 1,
classe 2,
el lot aquest,
que prenen la canalla,
quin és el lot bàsic
per aquesta nit de Sant Joan?
Què és el que porten
en aquella bossa,
amb la metja
i tot plegat?
Bueno,
si tota la canalla petita,
com a màxim portaran
són carpinteros,
o sigui,
xino,
carpintero
i alguns vulcans petits,
i el més gros,
normalment no ho porten.
Aquest és el kit bàsic,
eh?
Sí, sí,
per un criu de
12,
10,
12,
14 anilats,
doncs això,
el xino,
carpintero,
pot ser també
algun fallero,
però a partir d'aquí
hi ha...
Eh,
que sàpiguen,
nosaltres normalment
no ho porten ara,
fora d'aquí
cadascú fa el que vol,
no?
Però nosaltres
sempre aconsellem
que no ho agafin
perquè,
doncs,
poden prendre mal.
Un volcán
es poden cremar,
però un tro
es rebenta la mà,
o sigui,
o sigui,
que hi ha una diferència
abismal
d'un perill
amb un altre.
S'ha d'anar
molt de compte,
això,
que sobretot
amb aquests petards
de més,
com comentaves
de la classe 3,
que són sobretot
els més perillosos,
que els més petits
no hi estiguin a prop.
Per curiositat,
també,
quant es gasta
aproximadament
un client,
ara,
per la revella
de Sant Joan?
Bé,
normalment,
un promís
venen entre uns 20
i 30 euros,
és el que normalment
es gasten la gent.
N'hi ha de molts més
i n'hi ha de menys,
no?,
però normalment
és un promís
d'uns 30 euros,
bé,
fins ara,
en guai no ho sabem,
o sigui,
que per la crisi
no sabem com anirà,
però,
bé,
se suposa que
sent una cosa
de dos o tres dies,
doncs,
bé,
la gent no hi mira massa,
és igual com fa un temps
deien que si va a Roses
i va a Sant Jordi
i van vendre més Roses
que a tres anys,
no?,
o sigui,
que esperem que es vengui
més que l'any passat.
Parlaves de crisi
i aquí ha tret el tema,
creu que s'afectarà molt
perquè comentaven
les dades
que hi hauria un descens
de vendes
d'aproximadament
un 20%,
no sé si són molt optimistes
o creuen que
per Sant Joan
la gent compra
petards igual.
Jo crec que la gent
continuarà comprant
petards igual,
ara,
pot ser que potser
en vez de gastar-se
100 euros
en gastin 50 o 60,
però tirant
en tiraran la gent,
o sigui,
que en poden tirar més
o menys,
doncs això és possible,
però que en tiraran,
segur que en tiraran,
perquè no,
ja se l'estan venent,
o sigui,
que no és,
de moment,
problema,
ara,
la campanya
vam de tancar
el dia 30 de juny
i abans sabrem
si se n'envenen
un mes que l'any passat,
menys o
quins tant percents
n'hi ha hagut.
De moment,
jo veiem
amb optimisme
la campanya,
ni que a tot arreu
ens diuen
pessimisme,
però no tenim
que ser pessimistes,
tenim que ser optimistes.
Comentava
que durant tot l'any
tenen la botiga oberta,
i ho parlàvem abans
d'entrar al directe,
sí que la campanya
més forta
és per a la rebella
de Sant Joan,
però em comentava
que també hi ha
un col·lectiu important
a la ciutat,
també,
de cara a cap d'any,
oi?
Sí, sí, sí,
per cap d'any,
nosaltres cada any
anem venent més
perquè hi ha
tot un col·lectiu
de sud-americans
i de gent
dels països de l'est,
o sigui,
siguin romans,
búlgars,
d'això,
que aquests celebren
el solstici d'invern,
que llavors
és cap d'any.
Nosaltres celebrem
el d'estiu
i ells celebren
el d'hivern,
no?
Llavors,
cada any
anem venent més
petards
per a aquelles dates.
Iolanda,
quin petards
vols que et porti
cap a la ràdio?
Allò més inofensiu,
les bombetes
que no s'encenen,
no?
Estiren només.
Estiren només,
estiren i fan el clec,
no?
Com a molt,
com a molt,
m'atreviria a un xino,
però no sé què dir-te.
Els xinos
són els més petitons,
també.
Mira,
jo aprofitant
que el Carles
d'això
en sap moltíssim,
m'agradaria,
tinc dues curiositats,
una és una curiositat així,
perquè si continuen
sent els nois,
més que les noies,
els que continuen
comprant petards.
Les noies,
això del petard,
com que poc,
no?
Que heu treballat?
Potser no us agrada massa.
Els nois o les noies,
quins són els clients
més habituals?
A veure,
els nois volen els trons,
o sigui,
és indiscutible.
I les noies,
quasi totes els agrada més
les coses de colors,
o sigui,
els sortidors,
llumetes,
això.
O sigui,
el tron no és massa
dient de les noies,
o sigui,
el noi,
el tron,
i que peti més,
millor.
O sigui,
que és,
bueno,
això és una cosa
que és clàssica
de tota la vida,
no?
Són més peruques,
potser,
les noies,
en aquest sentit,
no?
Sí,
no,
no,
són més peruques
i potser que també
són més responsables.
Els nois són més donats
a la...
Ah,
vinga,
va,
som-hi,
no?
I tant ens fa,
no?
I les noies tenen més cura
amb el tema aquest,
o sigui,
ara,
amb nens petits i tot això,
tot s'hi ha dit,
com que tots agafen el xino
i el carpintero,
doncs tampoc no és massa
la diferència.
I anaves fent encaminada,
doncs ja ho han de...
No, no,
ja veig que sí que nosaltres
som com a més subtils,
eh?
Sí, sí, sí.
Són petardes també,
com el nois,
però més subtils en aquest cas.
No,
una curiositat que a més jo crec
que pot tenir una certa utilitat
als oients,
quantes vegades no hem comprat
petards i sí que la canalla
els rebenta fins que acaben,
però a vegades et queda una capsa.
Això del petard caduca,
és perillós guardar-ho a casa?
Si jo tinc encara petards
de l'any passat,
els puc fer servir
o millor els llanço ja directament?
Doncs ara li comentarem al Carles,
que segur que ens ho explicarà.
Ara saludava un client,
el Carles,
perquè clar,
estem a la botiga
en un àrea comercial
i evidentment van entrar
en clients a comprar
els seus petards.
Però vaja,
sí que...
I aquesta és una hora tranquil·la
perquè quan passem
pel carrer gasòmetre
en aquesta època normal,
què passa allà?
I passa que hi ha cua
pels petards,
sobretot quan coincideix
amb la sortida de les escoles,
es posa impossible
transitar per aquell carrer.
I a més,
com que ara també fa
aquest bat de sol
que fa moltíssima calor
ara aquí fora,
els estudis també,
i concretament on estem,
al carrer gasòmetre,
que per tant,
es nota aquestes altes temperatures
que comentàvem.
Seria interessant conèixer això
de la caducitat,
sobretot pels oients
des d'un punt de vista pràctic
i de seguretat.
De totes maneres,
allò per fer,
durant conversa,
jo no sé, Josep,
si tu ets també petardero o no.
Bueno, no massa,
no massa.
Quan era més petit,
sí,
però ara ja no tant.
El Joan Maria Bertran
em penso que tampoc,
no?
Eh?
Tampoc no és gaire petardero.
Sí, em sembla que el Joan Maria...
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Ah, no, a veure,
el Joan Maria és aquell de tró,
Ah, ell del tró.
Peti bé.
Sí, em diu que sí,
em diu que sí,
eh?
Ell és del tró.
Carles, ja s'ha votat el client,
que era client de tota la vida,
oi?
Sí, sí,
hi ha un client de diversos anys,
que doncs que aquest és un compleany,
aquest és el que veuen dins de Sant Joan
i llavors agafen una bateria de palmeres
que els va agradar ja fa un parell d'anys
i cada any venen a buscar la mateixa bateria.
El que dèiem,
si carreguem molt,
aquells pedals que potser ens sobren,
que no els fem petar per Sant Joan,
caduquen?
L'any que veus podem tornar a fer servir o no?
Sí, sí,
es poden tornar a fer servir
mentre no els hagis posat en un bostó
que estigui humitat.
Llavors, ara,
que doncs un parell de dies abans de Sant Joan
no els poses el sol,
s'assecaran tot i llavors hi petaran més.
O sigui que no és,
no caduc.
Ara la normativa europea nova
obliguen a posar una data de caducació
dels petards, no?
Però te la donen a 3-4 anys vista
dels petards.
No, d'un any per l'altre
no hi ha cap problema amb ell
perquè és pòlvora.
O sigui que el pòlvora,
posant el sol,
se te torna a solucionar,
torna a perdre la humitat.
El bonit problema dels petards
és que agafin humitat.
En temperatura estable, no?
Sí, sí, no els pots tindre a casa.
No amb bosses de plàstic,
és preferible posar-les dintre d'una caixa de cartró
perquè el plàstic,
dintre del plàstic,
acumula humitat.
I l'acumular humitat
doncs pot donar el cas
que agafin humitat el petard
i llavors no faci la funció
que hauria de fer el petard, no?
O sigui, sobretot amb el tema
voladors que pujan cap dalt de la seu
i exploten,
si agafen humitat aquests,
la càrrega explosiva petarà
però la càrrega impulsiva
pot estar una miqueta defectuosa.
Llavors, posats el sol
un dia abans
i que el sol no peta.
O sigui, si pots posar el sol
dintre d'un cotxe
i no explotaran mai.
Perquè no agafa la temperatura
d'auto-emissió del petard.
Doncs ja ho hem sentit
aquests consells
que seran molt útils jo a banda.
Sí, tota una autoritat, eh, el Carles?
Sí, sí, sí,
tot un expert
perquè coneguin, doncs,
que vaja, que si tenen petards
i els tenen en una temperatura estable
i en capses de cartró
doncs en qui veus poden fer anar també.
Molt bé, Josep Ardila,
moltíssimes gràcies
tota aquesta informació
que anirem acumulant
amb el suport tècnic
de Joan Maria Bertran.
Et deixem fent
les teves compres de Sant Joan.
Moltes gràcies, bon dia.
Bon dia, que vagi bé.
I aquests dos elements
que tenim a aquest costat de la taula
esclaten cada tarda
per són inofensius.
Josep Sunyer, Núria Cartanyà.
Bona tarda.
Bona tarda, Iolanda.
Benvinguts, com esclatareu avui
a partir de les 5?
Bon fitxatge, eh, l'Ardila.
Ja ho hem...
Però ja li han fet els paravienes.
Però escolta, ha vingut despertet i tal?
O feia la mateixa cara de dormits
que nosaltres a la una?
Abans de les 6 hi era a la ràdio.
Què em dius?
El que sents.
El que sents.
El que sents.
No, i es fem via.
Sembla mentida
que no tingueu programa propi
i volgueu manllevar els minuts
dels programes dels altres.
A dos quarts de 6,
que a mi ens anava tornada
a l'espectacle de psicologia
amb la psicòloga clínica Senyor Navarro.
Avui parlarem, mira,
que és curiositat,
de les 3 durant les vacances.
No, no, si és que...
No, perdona,
ens inventem malalties de tot, eh?
Ara també tindrem estrès
per les vacances.
Ai, no tenim remei.
Per això necessitem una psicòloga, realment.
En parlem, en parlem, eh?
Molt bé, què més?
Últimes notes.
Amb l'Albert Miró parlarem de música
i de l'imminent festival
que arrenca aquest cap de setmana a Barcelona,
el Sónar,
festival de música avançada.
Què dir del Sónar,
aquestes alçades?
Moltes coses.
Moltes coses.
El poble d'avui serà l'Arbolí,
un poble també de la muntanya,
maco, bonic,
que bonic,
allà fa molts anys,
et parlo de quan jo era jove,
vivia una dona ermitanya,
Arbolí.
A l'ermita de la mare de Santa Maria del Codugà.
Efectivament,
allà vivia una ermitanya,
però t'estic parlant dècades, eh?
L'altre dia,
crec que va sortir,
quan va fer l'Albera Palacios
el reportatge de...
La mateixa senyora.
Les imatges de cada un.
Doncs ja era gran, eh?,
quan jo et dic.
Una vegada es va quedar allà,
aïllada per la neu.
Una vegada que va a nevar a Arbolí,
li pregunteu si parleu amb ella.
I mira,
la unitat mòbil,
mare de Déu,
sembla mentida,
però avui entrevistarem Paco en la Luna.
Sembla mentida
que fa molt de temps
que no l'entrevistem.
Però no és col·laborador vostre,
directament.
No, gairebé ho era.
No, molt bé,
perquè a més,
Paco en la Luna
avui estarà a la biblioteca pública,
tot just després que actui,
doncs Simon i Telefunken.
Doncs hi anirem.
Uns a la sala infantil
i altres a la sala de dos.
Hi anirem i a més aprofitarem
per l'Osaxona,
que és d'aquest mes.
Sempre és un gust, eh?
Tenia Paco en la Luna
aquí a la ràdio
i aquesta tarda el temps.
Ja no teniu res més?
Bé, jo crec que n'hi ha prou.
Ja està, ja està.
Bon programa.