Les 10 del matí i 11 minuts som en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com dèiem, el nostre primer convidat a aquesta franja horària
és el president del Parlament de Catalunya, el Rausen Garnès Benà,
que ocupa precisament aquest càrrec des del mes de desembre del 2003.
Som, per tant, poc més de cinc anys com a segona autoritat del país,
un càrrec institucional que segur que li permet tenir una perspectiva general,
única, de com veu Catalunya, de com veu la política del país,
de com veu els ciutadans i fins i tot de com veu el seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya.
De tot plegat parlarem durant una estona, durant els propers minuts,
amb el president del Parlament.
Senyor Benac, bon dia.
Molt bon dia.
Com veu vostè aquests cinc anys i escaig que aborda la presidència del Parlament de Catalunya?
Doncs el temps passa volant, sembla com si fos ahir, i han passat cinc anys,
més de cinc anys, no?
I, per tant, una mica, han estat cinc anys molt, molt intensos,
i cinc anys que, a més a més, han passat tantes coses, tantes, no?
Vull dir que tot ha anat molt de pressa, que, a més a més, la vida política s'ha complicat
d'una any extraordinària, no pel fet que hi hagi un govern diferent,
sinó pels temps que corren i per, jo penso, es complicar de tot arreu, no?
I hem viscut coses que realment han fet que siguin cinc anys molt intensos,
molt apassionants, molt difícils, però bé, d'altra banda, també,
que han servit per avançar com a país, no?
El Parlament ha canviat molt en aquests cinc anys?
Sí, ha canviat una miqueta, ha canviat, ha canviat.
Quin balanç em fa, vostè, de la tasca feta a nivell intern, de funcionament del Parlament?
No, jo, francament, positiu, perquè, entre altres coses, d'alguna manera,
que vam fixar tota una sèrie d'objectius, al començar el meu mandat,
entre els quals hi havia, doncs, obrir el Parlament a la societat,
jo crec que això a poc a poc ho estem aconseguint.
Això no és una qüestió que es pugui aconseguir d'un dia per l'altre,
ni d'un mes per l'altre, ni tan sols d'un any per l'altre,
és una qüestió de tenir constància amb tot un seguit d'actuacions
i expressar aquesta voluntat d'obertura,
i a poc a poc això penso que ho hem anat aconseguint
a través de diversos àmbits i canals,
començant pel canal Parlament,
continuant amb tota la política d'internet
i de relació a través de la xarxa,
que això, a més a més, en les properes setmanes
tindrà un abans molt espectacular
a nivell del Parlament,
després, a través de les visites,
a través de l'obertura de portes,
i pensi que des de l'abril passat,
que vam obrir portes els caps de setmana,
fins ara, fins a mes de gener,
perquè no tinc les dades de febrer, però a gener,
han passat pel Parlament els caps de setmana
més de 50.000 persones.
Tot això són elements que ajuden,
que un sol no fa res,
però que tots sumats acaben una mica,
penso que fent aquesta...
Tots aquests sumats i en el temps,
i sostinguts en el temps,
acaben fent una mica aquesta sensació de proximitat
i que la gent se senti al Parlament
com una cosa pròpia i seva.
Per tant, des d'aquest punt de vista,
jo estic especialment content.
També des del punt de vista de col·locar
Catalunya ha de continuar tenint presència en el món,
no?, avui en dia el món global
ens reclama aquest tipus d'actitud
i de relació oberta en relació al món,
i jo crec que aquí també hem fet una feina important,
hem signat convenis de col·laboració
amb parlaments d'alguns estats,
a part de les regions europees,
entre cometes,
el terme regiós,
el que es fa servir col·localment a Europa,
en què tenim un paper fonamental,
que a més a més és de referència en molts aspectes,
el Parlament té relacions amb parlaments dels cinc continents,
per tant, estem en el món,
i jo crec que això és absolutament important i fonamental.
I a part d'això,
home, hi ha hagut des del punt de vista legislatiu
un avenç important, no?,
des de l'Estatut,
evidentment, amb tot el que això implica
i les conseqüències que hi ha hagut,
a les lleis de desplegament estatutari,
que evidentment no són els que s'estan fent en aquests moments,
al reglament del Parlament,
que també va representar un esforç molt important,
se parlava feia 20 anys de reformar el reglament
i no s'havia aconseguit,
i ja ho han fet, no?,
i això també ha ajudat d'alguna manera més
amb aquesta visió més oberta i més participativa
de cada escala política del Parlament, etcètera.
Per tant, jo penso que sí,
que té un i de la feina que hem fet.
Una qüestió molt concreta d'allò que citava
d'aquestes jornades de portes obertes,
i faig la pregunta pensant en la gent que ens estigui escoltant,
que potser des d'aquí, des de Tarragona,
des de les nostres comarques,
clar, es veu més lluny físicament al Parlament,
aquestes jornades continuaran els caps de setmana,
estan obertes indefinidament, això, dissabtes i diumenges...
I estadísticament li diré que tant el Tarragonès
com el Baix Camp són dues de les comarques
que més visitants tenen.
Lògicament, Barcelona i la seva conurbació
és el lloc que hi ha més visitants
per proximitat i per nombre d'habitants.
Però, diguem-ne,
que seria fora de la primera anella
del Cintura de Barcelona,
Tarragonès i Baix Camp són de les comarques
amb més visitants, curiosament.
Està bé.
I la iniciativa es manté, doncs?
Sí, sí, sí.
El cap de setmana està obert
i, a més a més, amb unes visites guiades,
que es pot fer la visita per sol
o es pot fer la visita acompanyat
amb una guia que t'explica
tot el recorregut
i, per tant, sí, sí, a més a més,
és lliure, vull dir que no es paga ni entrada
ni...
En fi, que si puc català, això,
de no cobrar entrada,
però em fa l'efecte que el Parlament
no s'ha de cobrar entrar.
I el país com el veu?
Més enllà de la qüestió estrictament
de la crisi econòmica
que afecta aquest país
i afecta, en fi,
a nivell mundial,
a nivell internacional.
Com veu que també, en aquests moments,
és un punt de vista més nacional?
És molt difícil de parlar del país
sense parlar de la crisi,
perquè el que hi ha és la crisi en aquests moments,
no?
I, en tot cas, la resposta a la crisi
és el que ens determinarà
quin és el futur d'aquest país, també, no?
O sigui, nosaltres estem en una doble situació.
Tenim un país...
O sigui, definició prèvia.
Jo crec en aquest país,
i crec molt,
i crec en les possibilitats que té,
des de tots els punts de vista.
Des del punt de vista
de les pròpies capacitats territorials,
des de l'àmbit d'influència,
estem en un punt cruïlla de la Mediterrània
que té influència cap al sud,
cap al nord d'Àfrica,
pot tenir influència en el sud d'Europa,
que té capacitat de relació,
en fi,
en molts àmbits i en molts aspectes.
Per tant, estratègicament,
estem ben col·locats,
que tenim un clima fantàstic,
poc comparable amb altres llocs del món,
que, a més a més,
tenim tot un seguit de serveis,
que hauríem de tenir infraestructures
més ben arreglades,
però que tenim la capacitat
i la possibilitat de tenir-les.
No les tenim,
però les podem tenir.
En fi,
tot un seguit d'elements
que em fan ser optimista.
I em fa ser optimista també
el caràcter de la gent d'aquí,
gent emprenedora,
que no li espanta treballar,
que té la cultura de l'estalvi,
que això, històricament,
és el que ha de caràcter d'aquest país
i que ho ha de continuar caracteritzant.
Gent emprenedora,
gent amb capacitat d'innovació,
per tant,
gent que sap arriscar en el moment adequat.
Tot això
em fa ser extraordinàriament optimista.
Ara bé,
tot això,
avui,
es troba en un context
marcat per dues grans qüestions.
Una, la crisi,
i dos,
el finançament de Catalunya.
La crisi, en el fons,
ho deixa de ser
el finançament de les catalanes
i els catalans.
O sigui,
estem parlant sempre
de qüestions
que ens afecten directament
a la butxaca, no?
Però tindrem finançament,
ara que és cita de finançament?
La pregunta que es fa
al Ciutat del Carrer,
crec que arribarem
a un acord final.
El Ciutat del Carrer
n'està fart,
i ho entenc perfectament,
perquè tot això
ja hauria quedat en resò
amb l'Estatut,
i després de l'Estatut
se suposava
que tot plegat
ja havia d'estar acabat
i aclarit,
però es veu que encara no,
i la gent no entén
per què no,
i a més a més continua,
i ara que es barallen,
i ara que discuteixen,
en fi,
jo crec que això,
aquesta sensació
a nivell de la gent hi és,
i per tant,
aquí tots plegats
haurien de fer una mica més
l'esforç de fer via
per resoldre les temes.
El tema del finançament
és absolutament fonamental
per dues qüestions.
Primer,
perquè efectivament
estem en un moment de crisi
i hem de saber donar respostes
amb aquesta crisi,
i després parlem de la crisi,
si vol,
i dos,
al contrari,
el nivell de finançament
que té aquest país
en aquests moments
ja no dona,
en fi,
no dona per mantenir
el mínim del mínim,
i això no pot ser.
I crec que l'estratègia
dels partits polítics
en el tema del finançament,
dels partits de l'oposició
i del govern de Catalunya
és la correcta?
No,
no,
no,
crec que,
és a dir,
de la mateixa manera
que crec sincerament
que el tema del finançament
ha de pivotar molt
sobre el govern,
perquè és negociador
de govern a govern,
però que evidentment
hi ha d'haver complicitat
i generositat
amb els partits
de l'oposició,
és a dir,
això de tu,
vull dir que
el govern ha de pivotar
la negociació
del finançament,
però l'oposició
ha de ser lleial
i el govern ha de ser lleial
amb l'oposició
i ha d'informar
i ha d'explicar
i ha d'estar
en complicitat permanent.
Això no passa,
evidentment que no passa,
per desgràcia,
eh?
També crec,
per exemple,
que amb el tema
de l'Estatut
i el Constitucional,
en funció
de la resposta que hi hagi,
aquest és un tema
que haurà de pivotar
molt sobre el Parlament,
perquè són els partits
que els parlamentaris
i l'Estatut va sortir
del Parlament
a partir d'una ponència conjunta
i és el 30 de setembre
del 2005
que s'aprova en el Parlament,
no?
I a partir d'aquí,
vull dir,
la situació
és tot una altra diferent,
no?
En el cas del finançament
jo penso que això
ha de pivotar
sobre el govern,
però hi ha d'haver
aquesta de la generositat.
Ara,
els partits és evident
que no tenen
aquesta actitud
de generositat
indispensable,
entre altres coses,
perquè aquest és un tema
de país
i els temes de país
si es tracten
des de la unitat,
fent un esforç
tots plegats
ens donen molta més força
i avui aquí
el que estem
és utilitzant
aquests elements,
aquests temes
per barallar-nos
els uns contra els altres,
no?
Al final passarà una mica
el que va passar
amb l'Estatut.
L'Estatut va ser
l'element
que van utilitzar
el PSOE i el PP
per atacar-se
els uns contra els altres.
Aquí fèiem un Estatut
que era utilitzat a Espanya
per uns atacar els altres
i els altres atacar els uns
i la defensa i l'atac,
no?
Tot plegat
i llavors això
va destrossar una mica
tota l'estratègia
i va crear una imatge
de Catalunya
absolutament falsa.
Moltes vegades
diuen que els catalans
no tenim bona imatge,
no ens heu creat...
Perdoni,
és que el problema
és que ens han utilitzat,
no?
I concretament
el tema de l'Estatut
va ser molt clar
en aquest sentit.
Ara estem en el risc
que ens passi
una mica el mateix,
el tema del finançament.
Si utilitzem el finançament
com a arma
per anar contra l'altre,
sigui el govern
si l'oposició
tant me fa,
ens estem equivocant radicalment.
I està d'acord
amb l'estratègia
negociadora
del govern de Catalunya
amb el govern espanyol?
L'estratègia
negociadora
del govern de Catalunya
jo crec que la defineix
una qüestió
i amb la qual
la comparteixo
no al 100%,
sinó al 1000%.
I és
abans
un no acord
com un mal acord.
Catalunya no es pot
permetre un mal acord.
Per tant,
som aquí
i aquí
haurem de continuar
apretant.
I si no hi ha
un bon acord
no ho podem acceptar
i s'haurà de continuar
i ens quedem
al risc
de quedar-nos fora.
Doncs ens quedarem fora.
Però Catalunya
no es pot permetre
en aquests moments
un mal acord
perquè és que
des del punt de vista
de les xifres
ja no s'aguanta
per enlloc.
El mateix govern
de l'estat
ha reconegut
el dèficit fiscal
que hi ha a Catalunya.
La publicació
de les balances fiscals
ho demostra claríssimament.
No coincideixen
amb les xifres
però és igual
agafant les seves
que són més favorables
continua sent escandalós.
I en aquests moments
Catalunya té necessitats
immenses
en el terreny de l'educació
en el terreny social
en el terreny econòmic
en el tema de la crisi
que comentàvem abans
per tant tot plegat
fa que
necessitem
absolutament
i claríssimament
aquest finançament.
Quedar-nos
fora d'un acord
o que no hi hagi
cap acord
què suposaria
creu vostè?
Continuar negociant
i continuar negociant
i no parar de negociar
perquè és clar
si no
malament rai
i al final
caldrà trobar una solució
perquè el govern de l'estat
no s'ho pot permetre
tampoc.
És evident
que aquí patirem
i serà complicat
però
escolti
en tot cas
hi ha una qüestió
que és la dignitat
del país
i que la dignitat
del país
ja no ve només
per qüestions
patriòtiques
i simbòliques
ve també
pels recursos
que aquest país
disposa
per fer front
als serveis bàsics
elementals
a garantir
aquest mínim
estat del benestar
que qualsevol societat
civilitzada reclama.
La negociació del finançament
ja deia que pivotava
bàsicament en el govern
el tema de l'estatut
i de la sentència
que pugui expressar
el Tribunal Constitucional
d'aquí a un temps
pivotarà segurament
més sobre el Parlament
el debat
posterior que pugui haver-hi
totes les informacions
apunten
que hi haurà
més o menys retallades
considerables
a l'estatut
aprovat en referèndum.
Què creu
que hauria de fer
el Parlament?
D'entrada
estem parlant d'hipòtesi
perquè no sabem
del cert
què pensa el Tribunal Constitucional
i llavors aquí
ens hem guiat
per filtracions diverses
a diversos mitjans
en algun cas
fins i tot contradictòries.
Jo, per tant,
prefereixo no parlar d'hipòtesi
i vull esperar
que surti aquesta sentència.
Davant d'una hipotètica sentència
que interpreti molt
o que retalli
o que qüestioni
o que...
En fi,
jo crec que hi ha una qüestió
que és elemental
i fonamental, no?
I és que aquí es crea
una crisi
d'estat molt important
en tal de les coses
perquè una llei
que ha passat
els filtres
del Parlament de Catalunya
del Congrés dels Diputats
del Senat
que a més a més
ha tingut l'avaluació
del Consell Consultiu
de la Generalitat de Catalunya
en el sentit
de si és constitucional
o no és constitucional
que a més a més
els lletrats
de les diverses corts
la seva funció bàsica
quan es fa una llei
és garantir
els principis
de constitucionalitat.
Tot això
que ara a més a més
es vegi retocat
per un tribunal
que està polititzat
al 100%
dius
no m'agrada Déu
on som
i què passa
això no té cap lògica
ni cap personalitat
i per tant
aquí tenim un problema greu
resposta davant
d'aquest problema
unitària
unitat una altra vegada
és que no hi ha altre remei
sobretot les nacions
sense estat com a Catalunya
els grans reptes de país
els ha d'agafar
des de la unitat
només els pot agafar
des de la unitat
si això ja ho fan els estats
quan tenen una gran qüestió
unitat i s'acaba la història
i s'acaba la bròquia
doncs les nacions
sense estat encara més
i en el nostre cas
que tenim aquest punt
de feblesa
doncs ens hem de reforçar
i reforçar-nos
només ho podem fer
a partir de la unitat
per tant
davant d'una hipotètica
sentència adversa
del Tribunal Constitucional
unitat
unitat
i més unitat
i aquesta és la recepta
i l'estratègia
l'hem de donar
entre tots
i la resposta
l'hem de donar
entre tots
li preguntava abans
com veu el país
en general
des de la seva posició
del Parlament de Catalunya
més benint al territori
li pregunto com veu
el Camp de Tarragona
segona àrea metropolitana
de Catalunya
molts diuen
que amb un gran potencial
però també molts parlen
d'una falta
de lideratge clar
en el territori
i fins i tot
de les eternes rivalitats
entre les dues
principals ciutats
entre Tarragona i Reus
eternes barres estúpides
rivalitats
entre Tarragona i Reus
que a vegades
ens fan perdre
una mica
la perspectiva
de les coses
i jo crec
que és una llàstima
com veu-ho
malgrat això
o no sé si dir-ne malgrat
però
no, no
jo he començat
dient-li com veia el país
i que veia
unes oportunitats grans
malgrat tot
i que jo soc optimista
des d'aquest punt de vista
i penso que
estem en un moment difícil
en un moment difícil
que les estem passant
magres
però que
d'alguna manera
hi ha capacitat
i possibilitat
per sortir-nos-en
dintre d'aquesta
visió optimista
del país
hi ha una visió
optimista
del camp de Tarragona
òbviament
entre les coses
perquè penso que
tot això que he explicat
pel país
aquí es dona
i es dona
d'una manera molt específica
aquí hi ha indústria
aquí hi ha serveis
aquí hi ha un turisme
que té una potència gran
per tant
estem contemplant
diversos elements
aquí hi ha
una xarxa de comunicacions
que ven endreçada
i arreglant aquelles coses
que s'han d'arreglar
doncs podria donar
molt de joc
aquí hi ha una certa capacitat
d'influència
exactament igual
que el país
però a més a més
perquè estem tocant
el mar
doncs de cara
a la riba nord d'Àfrica
de cara al sud d'Europa
de cara a Itàlia
a França
etcètera
que és evident
tenim un aeroport
tenim un port
hi ha tot un seguit
d'elements
que ens fan
que ens situen
en una situació privilegiada
i clar
el que passa és que
s'ha de saber aprofitar
i s'ha de poder aprofitar
per tant
les condicions són bones
ara a partir d'aquí
també s'han de prendre
decisions
amb una certa urgència
i s'ha de començar a actuar
tenim una universitat
ahir vaig estar
precisament de visita
a la URB
a la Universitat Rovira i Virgili
jo crec que
continuo pensant
que vam cometre
un error històric
és a dir
aquest territori
per desgràcia
ha hagut de fer
dels vicis virtuts
i és una llàstima
perquè la Universitat Rovira i Virgili
en el seu moment
hagués sigut un campus universitari
entre Reus i Tarragona
per no que ningú es baralli
i no sé què
la potencialitat
que hagués tingut
hauria sigut immensa
immensa
ara és una universitat
capdavantera i puntera
no només a nivell de Catalunya
sinó a nivell de
a nivell d'Europa
clar
imagini vostè
tota aquesta capacitat
que tenim
de projecció
de fer les coses ben fetes i tal
amb unes circumstàncies
favorables
des del punt de vista físic
també
ja seria
fantàstic
per tant
les coses són com són
van com van
i en aquell moment
es va decidir
que hi havia una altra cosa
i ja està
no cal tornar enrere
però el que és evident
és que l'universitat
és una altra gran oportunitat
que tenim
a més els nivells
d'eficàcia
d'eficiència
de la Universitat Rovira i Virgili
són en alguns aspectes espectaculars
i jo penso que
és una gran eina
que tenim
a més a més
ara
dit tot això
tenim tot un seguit
d'elements positius
i favorables
però tenim també
tot un seguit
de reptes pendents
que no em resol
i falta de lideratge polític
o lideratge
després n'hi ha
amb lideratge polític
però és que és la conseqüència
final
transport per exemple
jo continuo pensant
que no
no acabem de fer bé
les coses
justament
de vegades
no sé si
no som capaços
de mirar una miqueta
més enllà del nas
o ens quedem
senzillament
i estrictament
en l'anècdota
però
els temes de transport
no els hem resolt
gens bé aquí
en absolut
no és que tampoc
els haguem resolt
nosaltres
perquè no ens hem deixat
però les solucions
amb el tema
d'alta velocitat
no han estat bones
i en aquests moments
un tema tan fonamental
com és la comunicació
per tren
a nivell
de les diverses poblacions
que hi ha aquí
doncs no s'ha fet
no s'ha fet
i és un tema
absolutament indispensable
jo recordo
fa uns anys
quan es parlava
del triangle
de Reus-Tarragona-Valls
com el gran nucli
de projecció del camp
és clar
això
el triangle aquest
s'ha desdibuixat
absolutament
perquè Reus-Tarragona-Valls
continuen sent
tres punts de referència
però ha aparegut
una costa potentíssima
que en Brils-Vila-Seca-Salou
en aquests moments
formen part
d'aquesta figura geomètrica
que ja no sé
quina és
si un heptàgon
i això
és la realitat
i d'alguna manera
poder comunicar
tot això
en condicions
no només per carretera
que també
sinó per tren
i un tren ràpid
ja no parlo del trencant
parlo de les rodalies
de renfe d'una punyetera
a vegada
en perdó de l'expressió
que això
que vés a funcionar
i comunicar
doncs això és fonamental
perquè aquest país
pugui tirar endavant
en fi
hi ha tot un seguit d'elements
que dius
home
si poguéssim
tot això
donar-hi una certa
agilitat
i d'allò
doncs estaria fantàstic
llavors clar
tot això al final
evidentment
ha d'anar acompanyat
d'un literatge polític
i el literatge polític
doncs és el que és
i el que hi ha
i aquí no
no
no
no som ningú
per criticar
ni per qüestionar coses
ara el que és evident
és que els intents
que hi ha hagut
de compartir
literatges polítics
han fracassat
el Consorci del Camp de Tarragona
en aquest sentit
és un bon exemple
i que sempre hem acabat caient
en la desconfiança
i en la gelosia
com a mètode de relació
i això és fatal
és fatal
és a dir
ha d'arribar un moment
en què siguem capaços
de compartir literatges
de diverses persones
si convé
o de diverses institucions
barra entitats
barra societat civil
fins i tot
per què no
i que això ens permeti
projectar-nos en el futur
hi ha molts projectes
en aquestes terres
en aquestes comarques
que són projectes
fantàstics
i que per tant
han de ser capaços
de tirar-los endavant
no sé
recordo per exemple
fa pocs dies
em van venir a veure
la gent de la candidatura
a Terrano 2017
i em sembla
que és un dels projectes
engrescadors
i importants
que pot donar
molt de joc aquí
i fins i tot
els hi vaig comentar
jo ja he parlat
amb la persona
que ha de decidir això
és a dir
el president del tribunal
que ha de decidir això
va estar al Parlament
15 dies abans
que vinguessin ells
casualment
per un altre motiu
en fi
una persona
amb la qual vam tenir
una llarga conversa
evidentment
li vaig cantar
totes les bondats
i més
i excel·lències
de Tarragona
com a candidata
i ja veurem
què passarà
però d'entrada
jo crec que
aquesta situació
d'entendre
que tots plegats
sortirem beneficiats
si fem
totes aquestes coses
ben fetes
és una mica
el que hauríem
d'anar encomanant
i no estar sempre gelosos
i sempre pendent
del que fa l'altre
intentem crear sinergies
i que les coses
es facin molt més coordinades
respectant la idiosincràcia
de cadascú
respectant el paper
que cadascú pot jugar
que evidentment és diferent
i pot ser molt potent
però sabent
que si sabem sumar tot això
i que Vilaseca
té un paper
que cada vegada
és més important
i que Salou i Cambrils
estan creixent
d'una manera
en fi
molt important
que juguen un paper
de cara al turisme
que hauríem d'analitzar
en el conjunt de Catalunya
si és el que toca
o no és el que toca
si és que s'estan fent bé
les coses o no
que jo creguen
i com més es pot avançar
en fi
tot plegat
jo crec que la potencialitat
és gran
però hem de ser
a posar-ho en la mateixa taula
i ara estem discutint
no només amb taules diferents
sinó cada vegada
amb habitacions diferents
amb el qual cosa
la comunicació ja és nula
i per tant aquí
és on hi ha el repte
Recuperar-hi un organisme
com si fos el consorci d'abans
per aquests lideratges
que deia
polítics barra
entitats barra societat civil
Jo crec que
també el ciutadà
una mica ja està cansat
de tanta història
i de tanta circunsòrcia
i no sé què
i aquestes baralles
i aquestes batalles
jo crec que una mica
el camp de començar
és a donar respostes
per tant
es faci el que es faci
s'ha de fer amb tota la discreció
i a partir d'aquí
actuar
i després ja veurem
la formulació
i també ens ajudarà
una mica
la definició
si és que arriba
de la nova divisió territorial
del país
és evident que no és el mateix
tenir organismes
que són diferents
i si la Diputació
i que si el Govern
i que si el Consell Comarcal
i tot plegat
això
no ho dic
en funció de les institucions
sinó en funció
de la complexitat
de la trama
doncs no ajuda
si això es clarifica
i simplifica
doncs també serà
molt més fàcil
identificar
és evident que aquí
hi ha tota una sèrie de gent
que pot fer moltes aportacions
i que les ha estat fent
des de diverses opcions polítiques
des de diverses institucions
des de la societat civil
ni siguem capaços
d'ajuntar tot això
hi ha molt de talent
en aquestes comarques
també
i hauríem de ser capaços
de posar-lo en valor
per acabar
per acabar parlem del partit
d'Esquerra Republicana
de la situació interna
8 mesos després
del Congrés Nacional
crec que
amb aquesta perspectiva
que dóna el temps
i la seva posició
també
evidentment
a la direcció del partit
però també
com a president del Parlament
s'han fet bé les coses
Esquerra
en aquests
8 mesos
tot és perfectible
no hi ha res
s'han calmat
les coses
jo crec que s'estan calmant
que hi ha hagut un procés
que va ser un congrés
que no el van fer bé
acaben de fer
tota l'autocrítica necessària
i el procés
de les primàries
potser va ser
més tranquil
tot i que era
4 candidatures
després el congrés
ja pròpiament dit
en el qual
es va triar la nova direcció
el van fer molt malament
per tant
partíem d'una situació
bastant complicada
i difícil
poc a poc
s'han reconduint
jo espero que s'acabi
de reconduir el tot
i tinc la confiança
que en les propers setmanes
els propers mesos
encara hi haurà
més símptomes
d'aquesta recuperació
i d'aquesta
normalització
de tot
el que és la situació
esquerra
que és evident
que hi ha una direcció
que aquesta direcció
ha de dirigir
per tant
ha de tirar el partit
endavant
i que hem d'intentar
fer les coses
ben fetes
entre altres coses
perquè
tenim una situació
com l'he dit abans
per una part
complex i difícil
que hem de saber
resoldre els problemes
que tenim
la crisi
en aquest sentit
és fonamental
és a dir
jo no entenc
que nosaltres
puguem fer discursos
si
interns
és a dir
si hem de fer referèndums
si hem de fer no sé què
si hem de fer primàries
quan la gent
el que li importa
és que vol arribar
a final de mes
que la seva família
hi ha gent que s'ha quedat
a l'atur
que aquella empresa
no té liquiditat
per pagar
quan l'empresa
és competitiva
i podria tirar endavant
això és el que preocupa
la gent
això és el que un partit
polític seriós
ha de saber
fer el seu discurs
i ha de donar solucions
aquí és on
ens han de trobar
el ciutadà
no en un conflicte
interpermanent
per tant
jo crec que això
és fonamental
i aquí
en aquesta direcció
hem d'anar
i n'estic convençut
que en els propers mesos
això Esquerra Republicana
serà capaç
de demostrar-ho públicament
fins i tot
a nivell de Camp de Tarragona
va haver-hi també relleu
en la direcció
com veu el partit
aquest relleu
que va haver-hi
a la direcció d'Esquerra
al Camp
jo insisteixo
que hi ha poc
primer que fa poc temps
d'això
i que per tant
les aigües
s'han de calmar
una mica encara
i en aquest sentit
hi ha molta feina
a fer
entre les coses
perquè
bé
com vostè deia abans
m'ha fet una pregunta
a lideratges territorials
com hem d'evolucionar
el Camp de Tarragona
i aquí hi ha
molta feina
a pensar
a fer discurs
a construir discurs
a convèncer gent
a parlar amb la societat
i això
la feina aquesta
l'han de fer els partits
i per tant
els deures
ja estan posats
i ara és qüestió
de fer-los
jo crec que ara
entrar en una valoració
del regional
torna a ser una mica
a parlar de nosaltres
que ara en dintre
i això no interessa
la gent
el que interessa
és que aquest partit
sigui capaç
d'això
escolti
què vol fer
vostè
el Camp de Tarragona
jo vull fer això
això i això
i penso que tenim
les possibilitats immenses
i penso que hauríem
de corregir aquestes coses
i penso que el transport
no està ben resolt
i penso que l'economia
productiva d'aquest territori
li faria falta
una empanteta
en aquesta direcció
mire
l'indústria
doncs
l'hem de saber guardar
però resulta que el turisme
és una oportunitat
que se'ns presenta
amb noves fórmules
i la universitat
com a societat del coneixement
és la gran resposta estratègica
l'hem de casar molt més
amb l'empresa
i aquestes comarques
especialment
perquè l'empresa
a més a més
tot això
és el que interessa a la gent
no si hem fet
unes eleccions internes
que si aquest ha guanyat
que si aquest és guapo
que si aquest és lletj
no
explico
no li preguntaré
per si Caroto Puig Arcos
han d'encapçalar
la candidatura
d'Esquerra Republicana
a la presidència
de la Generalitat
en les pròximes eleccions
al Parlament
però sí que li vull preguntar
precisament per vostè
i si està disposat
o li agradaria
repetir com a cap de llista
per Tarragona
en les pròximes eleccions
el 2010
ja en parlarem
quan sigui el moment
jo crec que
tots plegats
hem de fer la reflexió
en el seu moment
que no és ara
i veurem
quin paper hem de jugar
cadascú
jo en tot cas
el que estic
és a disposició
encara que soni atòpic
a disposició del partit
per jugar
el paper que s'hagi de jugar
i això a vegades
vol dir
ser conscient
que has de jugar
un paper diferent
doncs bé
jugarem un paper diferent
i si
s'ha de jugar
el mateix paper
jugarem el mateix paper
i si s'ha de jugar
un altre
doncs no sé què
en jugarem un altre
jo crec que la política
mai pots dir
faré això
o vull fer això
en política
políticament pots dir-ho
és a dir
jo vull que aquest país
jo vull que aquesta ciutat
jo vull que aquest territori
ara
Ernest Banach
vol ser això
jo em fa l'efecte
no ho he dit mai
i en fi
no em puc queixar
d'on t'he arribat
per entendre'ns
per tant
des d'aquest punt de vista
continuo pensant
que la meva vocació
essencialment
és la del servei
al ciutadà
del servei al país
la nació
i per tant
aquí em bellugo
i amb això
faré el que toqui
en aquests moments
fer un plantejament
d'una altra mena
pensada
no crec que
no estem encara
relacionada amb un company
de partit
i de diputat
al Parlament
de Sergi de los Rios
en regidor de l'Ajuntament
de Tarraona
que en aquest programa
fa poques setmanes
va dir que
en la propera legislatura
triaria entre
Ajuntament i Parlament
no sé si li dona consells
o vostè si preferiria
que Sergi de los Rios
continués com a diputat
en la pròxima legislatura
o que es dediqui
al consistori
jo crec que el Sergi de los Rios
és una persona capaç
que a més a més
té un futur
brillant
si fa bé les coses
i les està fent bé
de moment
i que pot perfectament
tenir responsabilitats
en tots els àmbits
tant el Parlament
com l'Ajuntament
en aquests moments
la feina que fa el Sergi
a l'Ajuntament de Tarragona
en fi
ja la coneixen millor que jo
i per tant
no cal que en digui res
però vaja
està molt clar
que està fent una feina
molt important
a més a més
Esquerra
a l'Ajuntament de Tarragona
històricament
no ha estat el govern
i per tant
la presència d'Esquerra
al govern
en fi
jo crec que aquest és un valor
importantíssim
però també li dic
de la mateixa manera
que dic això
la presència del Sergi
al grup parlamentari
en tant que diputat
que porta els temes d'economia
que en uns moments
en què hi ha una crisi econòmica brutal
perdó la reiteració
en què estem negociant
tot el sistema de finançament
és absolutament imprescindible
és a dir
no és substituïble
el Sergi
en aquests moments
del grup parlamentari
d'Esquerra
i ho dic amb tota la
amb tota la consciència
per tant
el que li deia abans
el temps dirà
ja anirem
jo entenc que el Sergi
vulgui prioritzar
una de les dues coses
però també entenc
que ell és un valor
molt important
que
en fi
que tampoc
ara es tracta de dir
o blanc o negre
sinó que anem veient
com van les coses
i que el que ha de fer
també ell
políticament és créixer
i créixer
jo crec que està creixent
i ho està fent molt bé
una mica el perfil del Sergi
és un perfil
del futur d'Esquerra
és gent jove
gent molt ben preparada
gent que
que ha viatjat
i quan dic viatjat
vull dir que coneix món
i que per tant
sap relacionar-se
gent que
a més a més
ha estat en l'empresa privada
gent que té una visió àmplia
gent que està connectada
amb la societat civil
gent jove
i per tant
amb molt de futur
aquest és un perfil
que Esquerra el té
i el té moltíssim
altra gent
i aquest és el que hem de potenciar
de cap al futur
en fi
temps tindrà
digui
no no
i que en aquest sentit
també soc optimista
en fi
Ernest Benac
president del Parlament de Catalunya
li agrem que hagi vingut
aquest matí
una estona en directa
els estudis de Tarragona Ràdio
hem repassat una mica
hem parlat una mica de tot
del Parlament
de la política catalana
de com veu el camp de Tarragona
i fins i tot
de la situació interna
del seu partit d'Esquerra Republicana
moltes gràcies
que vagi molt bé
i fins la propera
bon dia
affiar
que hi fa
ha