Fins demà!
Fins demà!
Avui volem parlar d'aquesta campanya de promoció, en qualsevol cas d'aquesta candidatura.
Hem de dir que aquesta campanya és una iniciativa a l'adulta a terme a l'empresa de Tarragonina Insight Consultors
i ens acompanyen avui dos dels seus responsables, en Xavi Romeu i en Manel Rodríguez.
Bon dia, benvinguts tots dos.
Hola, molt bon dia.
No sé si també us he de felicitar en certa manera per l'èxit d'ahir.
Bé, això no és cosa nostra, però nosaltres hem fet el que hem pogut, no?
La nostra idea era una mica això, que la ciutat sapigués que finalment Tarragona ja serà l'escollida per representar Espanya amb els Jocs Mediterranis.
Quin és l'encàrrec exactament que reveu, Xavier?
Nosaltres el que se'ns encarrega per part de l'associació per la candidatura als Jocs Mediterranis del 2017
és aconseguir, com a adiectiu, en aquest cas prioritari, que la gent conegués que en aquest cas Tarragona
seria en aquest cas candidata, que actualment ja ho és, però que representava la candidatura de Tarragona 2017 als Jocs Mediterranis.
Difondre l'encàrrec era que la gent se n'assabenti, feu-vos-ho com vulgueu, que la gent se n'assabenti
que Tarragona serà la candidata oficial com realment així ha estat.
Sí, sí, l'objectiu principal de la nostra campanya era aquest.
I a partir d'aquí suposo que es planteja un ampli ventall de possibilitats dins del món d'una agència de publicitat com vosaltres.
Exacte. A nosaltres, bé, més que res, volíem fer un aclariment que es fa molta gràcia del que hem sentit al carrer aquests dies
i és que la gent ha pensat que aquesta campanya era per donar a conèixer al món la nostra candidatura, no?
O sigui, que era una campanya, clar, la gent no sap per què serveix aquesta campanya, no?
Inclús ha arribat a pensar que era una campanya per, o sigui, que els espots o la paraula o era un eslògan o era una marca
i era una campanya interna, no? O sigui, la idea d'aquesta campanya és una campanya interna per a Tarragona.
És una campanya que, per tant, només s'ha dut a terme. Aquestes falques que hem estat escoltant s'han escoltat aquí, a Tarragona, només.
Era per donar, era una campanya d'informació, era com un prego, era un pregoner que deia als ciutadans de Tarragona
que Tarragona era candidat olímpic als Jocs Mediterranes.
I a partir d'aquí, com deia en Manel, quan teniu aquest encàrrec, suposo que s'omple sobre un ampli ventall d'opcions
que podria passar, doncs, com vaja, per fer 25.000 cartells. I vosaltres, com aneu a parar finalment aquesta paraula
i a les accions que l'han acompanyat?
Doncs no és fàcil. O sigui, realment, mirant els blogs, el diari i tal, ha estat bastant divertit per nosaltres
perquè realment s'ha posat a la taula de cirurgia el que és la creativitat, no?
Nosaltres, de fet, vam presentar diverses idees. O sigui, no va ser la primera idea, va ser la cinquena o la sisena idea.
I justament el ventall és molt ampli, no? O sigui, per copsar l'atenció de la gent en el món que vivim és molt difícil.
Estem absolutament a tapeïts de missatges publicitaris i és molt difícil de copsar l'atenció de ningú, no?
És un luxe. O sigui, tenir l'atenció d'una persona que s'està fixant en alguna cosa teu
i que, a més a més, dedica el seu temps a comentar-ho en el seu blog o en el seu Facebook o al diari, doncs, és un luxe, no?
En aquest sentit, per tant, suposo que sou satisfets. Creieu que la campanya ha assolit els objectius que us havíeu plantejat
o que us havien encarregat?
Sí, sí, això absolutament. Vull dir, en principi, l'objectiu, ja t'ho he dit, era aquest.
I crec que tota la ciutadania no pot dir ningú el contrari i anar sentit a parlar del Tarracajorani.
Com aneu a parar, Manela? Aquest sacròsic. Tarragona, candidata a Jocs Olímpics del Mediterrani.
Com surt finalment, doncs, aquest Tarracajorani?
Doncs mira, el tema va ser que, justament, al presentar diverses idees, a poc a poc ens anem centrant.
Això ens passa a totes les agències, no? O sigui, què passa és d'intentar buscar coses que són molt espectaculars
a centrar-te'n el missatge, finalment, que és el que toca, no?
Llavors, el que vam fer és centrar-nos tant que al final ens vam quedar només amb el missatge,
que era Tarragona, candidata a Olímpica als Jocs Mediterranis.
Llavors, d'aquí, a passar a fer aquest anagrama, que és aquesta formació amb síl·labes o lletres d'altres paraules,
va ser un pas, no?
Al principi, com a anècdota, ens va sortir Gona Cajorrani.
Gona Cajorrani?
O sigui, en comptes de Tarra, vam agafar el Gona perquè encara fos més indescriptible,
o sigui que, indexifrable, vaja.
I es va canviar perquè semblava ja, o sigui, ja la paraula Tarra Cajorrani és difícil,
doncs Gona Cajorrani encara semblava una enfermetat venèria o una cosa així, no?
I finalment ens acaben per aquesta opció.
Sí, perquè inclús el fet que la gent entengués que era una cosa de Tarragona ens agradava, no?
O sigui, el Tarra almenys donava aquesta pista que era alguna cosa de Tarragona, no?
I aquest plantejament de fer una campanya en dues etapes,
en el primer que apareixen un seguit de missatges d'aquesta paraula
a diferents punts del centre de la ciutat, sense desvetllar el seu significat,
per què ho veu buscada d'aquesta manera?
No sé, això, bueno, o sigui, és ben senzill, no?
Això és com la comunicació, o sigui, és jugar amb els silencis i amb la paraula, no?
Si donem només el missatge i ja està,
doncs la gent en realitat està impactada amb molts missatges publicitaris.
Si fem aquesta campanya en dues parts,
és llençar la paraula, que era com llençar un objecte estrany al carrer,
que la gent es preguntava què és el que era allò,
i juguem amb el silenci d'uns dies, que van ser molt pocs,
o sigui, van ser Xavi, no sé si van ser cinc dies...
Cinc, sis dies vam arribar.
I que hi ha molta gent que va començar a remenar,
a través d'internet i a través del carrer,
que intentava ja desxifrar aquesta paraula misteriosa, no?
I que la van desxifrar, de fet, moltes persones ja ho sabien.
Això és una pregunta, perquè molta gent, és veritat,
nosaltres vam anar un dia amb la unitat mòbil a preguntar-ho a la Rambla Nova,
molta gent ho intuïa, tot i que no ho sabíem seguretat,
molta gent sabia de què anava aquesta història,
però suposo que també va donar peu a molts equívocs.
No sé si vosaltres teniu recollida alguna anècdota,
en algun sentit, de gent que veia això de Tarracojorrani
pintat pel mig de la Rambla Nova i es pensava bé de saber què.
Bé, ens han arribat a dir que era des d'una caixa,
una caixa, una entitat bancària,
ens han dit que era una aliança entre Tarragona i Jordània.
Entre Tarragona i Jordània.
Ens han també...
Una secta.
Una secta també ens ho han dit.
Bé, aquestes són les més fortes, diguéssim,
les més allunyades de la paraula inicial.
Però bé, bé, ha sigut molt interessant i sobretot molt divertit
i entretenidor per tothom.
Jo crec que ha sigut una manera de copsar l'atenció del ciutadat de Tarragona,
i involucrar una miqueta, fer-la interactuar,
en aquest cas, amb la candidatura.
La campanya ha anat acompanyada també d'aquesta cançó
que ja hem escoltat avui i en diferents ocasions.
La música també era important.
I per què heu buscat per aquest estil més estrident
o aquesta formació hip-hop, aquest cos de ball també que l'acompanya?
Per què heu pensat en aquest estil de música en concret?
Doncs mira, en realitat,
hi ha una gran coherència en les poques coses que s'han fet.
Perquè realment és una campanya que ha tingut molt ressò,
però amb moltes poques accions.
Realment s'han fet la cançó i posar la paraula en circulació
en pocs mitjans.
Aquesta cançó en aquest estil rap-hip-hop,
que en realitat són dues cançons,
o sigui, hi ha una versió que vosaltres la poseu, de fet,
hi ha una versió que era com heavy,
era com un heavy metal,
estil d'Evcon 2, una cosa d'aquestes,
i la segona era la versió d'aquesta rap-hip-hop
que era més simpàtica.
i també amb la idea d'aquestes dues fases,
una fase que no sabies el que era,
que només deia Tarracajorrani,
i una segona fase en la que a més a més parlava de la ciutat.
Si volíem fer marca, a més a més,
de parlar de la candidatura,
fer marca de la ciutat de Tarragona.
Per cert, ara la pronúncia també ha donat peu a cert debat,
petit però debat.
Com ho hem de pronunciar això, Xavi?
Manel, Tarracajorrani, Tarracajorrani,
com crec que es diu a la cançó?
A veure, en aquest cas ha de ser com la gent vulgui.
Nosaltres el que no farem serà marcar en aquest moment
com la gent ha de pronunciar aquesta paraula.
S'ha fet de tal manera que la gent ho pugui entendre
o pronunciar com ell vulgui.
Sí, això també té bastant gràcies,
és una anècdota divertida,
que nosaltres, o sigui, que estem en la nostra agència
i llegim els diaris i es parla d'això,
va ser, bueno, realment Tarracajorrani o Tarracajorrani,
realment és una paraula que està al carrer
i que tothom la pugui llegir com vulgui.
De fet, al vídeo d'entrevistes la gent
ho deia de la manera que volia, no?
O sigui, hi havia francesos, hi havia catalans, espanyols.
I el tema que era curiós era que al fer la cançó
amb l'Arturo, el músic,
vam estar pensant, de fet, al principi
ell va fer la cançó amb una jota catalana.
El tema és que volíem que semblés com un crit de guerra indi
o inclús em deia ell que semblava com el joronya
que joronya aquest típic
i ens semblava que quedaria més gutural, no?
O sigui, volíem que la paraula fos una mica monstruosa,
en certa manera, no?
O sigui, allò que ens han dit
que era una paraula impronunciable,
que era cacofònica, que era llarga,
realment volíem això, no?
Que tingués aquesta aparència una mica espectacular, no?
I per això es va optar finalment
a l'hora d'enregistrar per aquesta jota més forta,
alçada de la jota espanyola,
però en qualsevol cas després
tothom que ho digui com vulgui, no?
Sí, sí.
Exactament, o sigui, en certa manera és una antimarca, no?
O sigui, de fet, parlàvem abans d'això, no?
Que el recull de les característiques d'una bona marca,
d'un bon nom,
realment recull totes en negatiu,
o sigui, no és curta, no és eufònica,
és cacofònica,
és impronunciable,
és impossible de recordar.
I tot això és una de les campanyes més rendibles,
perquè comentaves això dels pocs recursos d'empreució
i la repercussió que ha tingut,
deu ser una de les campanyes més rendibles
dels últims anys de la ciutat.
Exacte, exactament, o sigui, realment,
si agafes el recull de les característiques d'un bon nom,
estan totes en sentit negatiu,
excepte l'última,
que és la capacitat d'impregnar el ciutadà,
que això ha estat molt forta.
Sembla a punt d'acabar,
però vaja, un parell de qüestions.
Quin ha estat el paper que ha jugat internet
en aquesta campanya,
en aquest xup-xup,
en aquest fer bullir l'olla?
Crec que a través de Facebooks, blogs,
ho comentàveu, de fet,
se n'ha parlat molt
i això també ha ajudat a difondre aquesta paraula
i la candidatura.
El paper ha sigut principal,
vull dir,
pensar que actualment hi ha més de 1.200 situacions
amb el Facebook,
amb el canal Facebook.
S'ha fet també el canal YouTube,
on també hi ha el vídeo penjat.
També a banda s'han obert,
de forma,
ja t'ho dic,
totalment desinteressada per part,
perquè nosaltres no hi estem pel mig,
també t'ho puc assegurar,
tot gent anònima,
que no sé si hi ha més de 10 planes,
actualment al Google,
a la recerca,
amb la qual hi ha blogs particulars,
blogs, en aquest cas,
de l'àmbit polític,
vull dir,
hi ha de tot una miqueta.
I que té bastant mèrit,
perquè realment aquesta gent
ha sapigut escriure correctament la paraula.
Això a mi em fa moltíssima gràcia,
que la gent que ha escrit,
ha escrit correctament aquesta paraula,
que és com el
supercalifragilístico espialidoso,
que encara que és totalment impronunciable,
llarguíssim,
no es pot dir que no ha estat un gran èxit
de la nostra cultura.
i aquesta campanya s'ha acabat aquí,
s'ha acabat aquí o tindrà algun tipus de continuïtat?
No, aquesta campanya està pensada perquè,
com a mínim,
pugui passar durant tot l'estiu.
Estem parlant de més o menys fins al setembre.
Hi haurà algunes accions,
molt més continuades.
Sí, tindrà més accions.
Sí, sí.
Aquesta marca,
Terracas-Jorrani,
que no és exactament una marca,
però aquesta paraula,
continuarà a estar present,
però relacionada amb altres històries.
Sí,
en aquest cas,
sempre amb la candidatura,
sembla,
amb Terracas 2017,
però sí,
d'aquí al setembre,
segurament,
hi haurà diverses accions més,
no tan contundents com al principi,
perquè al principi,
és quan se fa el llançament,
en aquest cas,
de la campanya,
és quan més èmfasi s'ha de demostrar,
però sí que es traslladarà amb el temps,
com a mínim,
al setembre.
I voldria dir que la gent estigui tranquil·la,
que no serà l'eslògan de Tarragona
per accedir a CSU,
a les llocs internacionals,
sinó que tan sols és un artefacte,
perquè la gent d'aquí de la ciutat ho conegui.
Doncs,
ho deixem aquí,
s'aproximen les 11,
ho hem de deixar aquí,
en qualsevol cas,
Xavier Romeu,
Manel Rodríguez,
de Insight Consultors,
l'empresa que ha dut a terme aquesta campanya
del Tarracajor Rani.
Felicitats, suposo,
també per la feina feta,
per la repercussió de la campanya,
i des de la fins de setembre,
o fins quan convingui,
en tornarem a parlar.
Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies,
a veure.
Fins de propera.
Adéu.