Ara són dos quarts d'una del migdia, sis minuts,
aquí seguim amb tots vosaltres, abandonem el mercat central de Tarragona.
Ja us puc dir perquè després d'acabar l'entrevista amb l'Albert Ribot
tampoc no m'ha volgut desvetllar aquesta campanya de Nadal
que diuen que serà sonada la que tindrà més ressò en els últims anys
i no m'ha donat cap pista, per tant, caldrà restar atents
a veure quan comença aquesta campanya de Nadal.
Com estem atents a la tardor literària que pràcticament entra en la recta final
i això, entre altres coses, suposa que aquest dissabte
es farà el lliurament dels Premis Literaris, Ciutat de Tarragona.
Dia a dia es van lliurant alguns dels premis
i uns altres ja sabeu que es deixa per aquell acte concret del dissabte
que es farà al Teatre Metropol.
En el marc de la tardor literària, avui la sala del magatzem
acollirà un muntatge titulat La Ciutat de les Odes
a partir d'una selecció de textos que ha elaborat Joan Cavallé.
Són textos de poetes que s'han referit a Tarragona
amb aquesta forma que, si no m'equivoco i si no ja em corregirà l'expert,
ens venen dels grecs.
L'Oda, Joan Cavallé, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Oda, a mi em sona que la van posar en marxa els grecs en el seu dia.
I tant, i tant.
Van evolucionar...
Bé, doncs, calla, no digui una incorrecció.
Sí, l'Oda és una de les formes clàssiques.
El que passa és que l'Oda dels grecs i la d'Ara
no és ben bé el mateix, evolucionant molt.
La van transformar ja els llatins.
Per tenir una estructura fixa, la dels grecs.
Sí, entre els grecs era una forma que, a més a més,
tenia una estructura determinada, en tres parts,
i avui no és així.
Els llatins ja deia, la van transformar,
després, amb el renaixement, va patir una evolució
i es va anar diversificant també temàticament.
hi ha l'Oda de caràcter sagrat, de caràcter èpic,
de caràcter amorós, etcètera, etcètera.
Però hi ha una curiositat,
i és que suposo que, com una particularitat catalana,
aquí ens hem especialitzat molt en l'Oda dedicada,
per dir-ho amb terminologia moderna, el territori.
Diguem, ja sigui el país o una ciutat
o algun altre element territorial.
De fet, potser això arrenca de l'Oda a la pàtria,
de Bonaventura, Carles Arribau,
i després, per la seva importància específica,
les Odes a Barcelona, de Verdaguer i Maragall.
A veure, l'Oda, perdó, sempre és una lluança,
com tu diies, el territori, un personatge, un fet històric,
i en aquest cas parles de territori.
I pel que es veu, els poetes tarragonins,
els poetes del territori, van fer unes quantes Odes,
perquè has tingut prou, perquè avui es pugui fer
aquest muntatge al magatzem.
Sí, aquesta va ser, en principi, l'encarreg,
perquè aquest espectacle o aquest muntatge
és un encàrrec que em va fer l'Albert Mestres
com a director artístic de la sala del magatzem.
Ell el que em demanava és fer una lectura
de textos poètics relacionats amb Tarragona
i no hi havia cap altre condicionant.
És a dir, que podia haver agafat poetes actuals,
havia pogut agafar qualsevol altre fil conductor.
i em vaig adonar que, redactant el llibre Tarragona Escrita
i després fent la selecció per aquell altre llibre
que es diu Crema Treballa de Tarragona,
hi havia aquesta coincidència o aquesta casualitat.
Hi havia molts poetes que havien optat per la forma de la Oda
per referir-se a la ciutat de Tarragona.
i vaig dir, de qui en pot sortir alguna cosa?
Perquè, a més a més, no es tracta només d'odes soltes,
sinó que hi perceps una evolució.
És a dir, que des de les primeres odes,
que són de darreries del segle XIX,
fins a les darreres odes, que són dels anys 70 del segle XX,
hi ha una evolució claríssima
de concepte de l'Oda i de contingut també.
Un dels poetes que has triat és Comas i Maduell,
que és el poeta que dona nom al Premi Literari de Poesia,
que es farà públic al veredicta aquest vespre.
I ahir es va fer públic al veredicta
del guanyador del Premi de Cultura Popular, Joan Amades,
és Àngel López, realitzador del programa de ràdio
Un dosi seguit d'aquesta casa,
i ha guanyat el premi amb l'obra
El procés d'expansió de la Sardana Reu de Catalunya
a finals del segle XIX, inicis del XX.
Àngel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos i enhorabona.
Molt de gust, sí, gràcies.
A veure, m'han llevat una mica,
ens hem fet una mica amb el teu premi
dient col·laborador d'aquesta casa
al programa Un dosi seguit,
però, vaja, dins del món sardanista,
més enllà d'aquesta casa,
fa molts anys que hi voltes, eh?
Sí, sí, i tant, gairebé sempre.
Vas deixar ballant sardanes, tu, em penso, eh?
No, no, tant com jo, no.
Però Déu n'hi do.
No, la veritat és que és un orgull
perquè no sé si hi ha molta obra publicada
en treballs de recerca del món de la sardana.
Si més no, a mi m'han dit
que fas un plantejament completament diferent
al que s'explica fins ara
dels motius i les raons
per les quals es va expansionar la sardana
a començaments del segle XX.
Hi ha molta cosa escrit al llarg dels anys
sobre sardanes,
però poca,
feta, diguéssim, seriosament,
des de l'àmbit, diguem-ne, científic.
I ara, darrerament, els últims anys
se'n estan apareixent coses molt interessants.
Però fins ara, res que fes referència
més explícitament aquí a les comarques de Tarragona.
El que volia veure és això,
fer interpretar aquell procés
que hi va haver d'expansió de la sardana
des de les comarques originàries
fins a la resta del país
i fixant-me molt especialment
en el cas de Tarragona
i les ciutats més importants al voltant,
Reus, el Vendrell, etc.
En parlarem una miqueta del contingut del llibre
que sortirà publicat.
Hi ha alguna oda a la sardana
de les que has triat?
O que no has triat però les has vist?
Jo m'imagino que odes a la sardana.
Deu haver-hi moltes escrites.
Poemes a la sardana.
L'Àngel també en deu saber
d'alguns poetes que han fet.
Evidentment que n'hi ha.
La pregunta que fas
es pot transformar
si la sardana apareix
com a tema
en les odes relacionades amb Tarragona.
Que jo recordi, no.
I apareix als castells.
Això sí.
El tema casteller sí que hi apareix
com un dels elements identitaris.
Però no recordo que n'hi hagi cap...
El que passa és que la meva memòria
de vegades no és fidel,
no és fotogràfica.
I per tant podria ser.
Però no ho recordo
que n'hi hagi cap d'oda
que es menti el fet sardanista.
El criteri per fer aquest muntatge al magatzem
era cercar autors
que haguessin escrit odes.
A partir d'aquí
n'has trobat autors
que representin diferents generacions,
diferents estils?
Sí.
A veure, no he estat escrupolós ni fidel.
És a dir,
he descartat autors
que havien escrit una oda
però que no aportaven
gaires coses de nou
a altres autors anteriors.
Entre altres coses
perquè l'espectacle
s'hauria pogut fer
excessivament llarg.
Però he incorporat alguns autors
que sense haver adoptat
la forma de la oda
enriquien l'espectacle
per dir-ho d'alguna manera.
En el procés
de conflicció
d'aquesta selecció
no he trobat
nous autors.
És a dir,
els autors
ja eren autors
que jo coneixia
i que de la majoria
n'havia publicat
alguna cosa
en algun moment.
ens pots dir
la letria
que es feia
d'autors.
Hi ha una sèrie
d'autors
tarragonins
Joan Bertrand
Ibarrofet
Antoni Rovira
i Virgili
Joan Antoni
Guàrdies
Ramon
Pinyes
Joaquim
Icar
i la Unila
i el que abans
deia
Ramon
Comas
i Maduell
i després
hi ha altres
autors
d'altres
poblacions
hi ha
Josep Maria
Prous i Pagès
que és
de Reus
hi ha
Indalès i Castells
que és
de Valls
i Alexandra Plana
que és de Lleida
i Joan Oliver
Brickman
que és de Barcelona
encara que aquest darrer
va viure una temporada
llarga
a Tarragona.
El resultat
de les odes
que escriuen
cadascun d'ells
és diferent
o es veu
una certa similitud
tenint en compte
que la temàtica
i aquest lirisme
suposo que és comú
no?
És molt diferent
i la gràcia
de l'espectacle
si ho podem dir així
és aquesta evolució
des de
les primeres odes
que miren
només exclusivament
cap a les glòries
del passat
sobretot
les glòries romanes
però també
les glòries
patriòtiques
medievals
o les glòries
que es deriven
de la terra
això que deia
dels castells
per exemple
com una cosa
que demostra
la força del territori
la força
de la gent del Llam
del camp
gent del Llam
això va evolucionant
amb el temps
fins a arribar
a l'últim extrem
que és el cas
de Ramon Comas
hi ha un punt
d'inflexió
que seria
el cas
de Ramon Pinyes
Ramon Pinyes
als anys 30
ja fa
una doble
poètica
en què
elogia
el passat
però sobretot
mirant cap al futur
dedica més temps
a parlar
d'aquest futur
que ell vol
que el veu
esperançador
que el veu
fructífer
perquè la terra
el territori
és molt ric
en canvi
el Ramon Comas
ja escriu
una oda
que no es diu
oda a Tarragona
sinó que es diu
fragments
per una oda a Tarragona
imitant
una altra oda
a Barcelona
de Pere Quart
la seva oda
o els seus fragments
ja són escèptics
i desil·lusionats
la transformació
que ha patit
la ciutat
aquesta transformació
d'una ciutat
que s'ha industrialitzat
i que s'ha turistificat
no li agrada
per tant
no només hi ha lluança
a les odes
també hi ha crítica
aquest és
sí
seria el cas més clar
el del Ramon Comas
al llarg de les altres
el motiu
de la lluança
és diferent
van en canviant
però sempre hi ha
aquesta lluança
en el cas del Ramon
del Ramon Comas
hi ha crítica
hi ha una crítica
bastant àcida
el que passa
és que està feta
la crítica
des d'aquella persona
que s'estima
allò que critica
i que per tant
hi ha nostàlgia
i hi ha
hi ha
una certa
desesperació
parlaves
aquesta
aquesta altra
més crítica
de Ramon Comas
i Maduell
quins temes
quins paisatges
quins moments
en general
van abordant
cadascun d'aquests autors
parlaves del passat romà
aquesta cosa gloriosa
sí
ja dic que varien
un dels elements
que surt més
és la llum
de Tarragona
per exemple
i la llum
i la mar
aquest binomi
la mar
que emmiralla
la llum
i que la reflecteix
etcètera
aquest és un element
molt habitual
hi ha el cas específic
de Rovira i Virgili
per exemple
que
és un
un poeta
desubicat
cronològicament
perquè
ell va escriure
la seva poesia
a l'exili
i per tant
la va haver d'escriure
mirant més enllà
o més enrere
del que li hauria tocat
i per tant
és una
una poesia
més abocadora
del passat
que el que en aquell moment
ja s'acostumava a fer
no?
la poesia de Rovira i Virgili
l'Oda a Tarragona
de Rovira i Virgili
sobretot
se centra
en el món romà
en la Tarragona romana
perquè ell
fins i tot
abans de la guerra
havia fet un
un assaig en prosa
un assaig
sobre les ciutats
del camp
diferenciant el paper
de Valls
com a ciutat agrícola
com a ciutat
pagèsa
el cas de Reus
com a ciutat senyora
ciutat
comercial
i el cas
de Tarragona
que la qualifica
amb coturn
patrici
això
no el poema
sinó
l'assatge
aquest que em referia
i allò que destaca
més de Tarragona
precisament
és aquest caràcter romà
i noble
per dir-ho d'alguna manera
i això és el que torna a sortir
en l'Oda de Tarragona
no hi ha dubte
que als contemporanis
d'aquests autors
el tema de les odes
els hi devien cantar
jo no sé
des de la mirada
actual
com contemplen
o com podem contemplar
aquest tipus
de composicions poètiques
tot evoluciona
i el cert
és que ara
no se'n fan d'odes
és el que t'anava preguntat
tu que ets escriptor
els poetes contemporanis
se'n fan d'odes
no
no, no, no
és molt excepcional
precisament
una de les coses
que et trobes
és
això
va a batzegades
ara
la majoria de poetes
difícilment
escriuen
sobre
sobre
la ciutat
et trobes
el cas excepcional
entre nosaltres
excepcional
en el doble sentit
de l'Olga Txirinax
que ha escrit
dos llibres
de poesia
dedicats a la ciutat
de Tarragona
i a més a més
molta altra obra
poemes
esparsos
etcètera
etcètera
deixant de banda
la narrativa
l'assatge
etcètera
però la majoria
de poetes
no
no es dediquen
a aquesta faceta
la qual cosa no vol dir
que dins d'un llibre
a la millor
hi hagi una vocació
del paisatge
sense citar la ciutat
a la millor
o que hi hagi
algun poema sol
o poemes d'encàrrec
poemes d'encàrrec
per exemple
hi ha el cas
del Magi Sunyer
que els seus llibres
de poesia
no estan dedicats
a Tarragona
no n'hi ha cap
però
quan fa
poemes
per catàlegs
d'artistes
l'ha presentat fa poc
el seu llibre
per exemple
en aquest darrer
doncs
evidentment
ell sí que hi surt
Tarragona
o per exemple
la Isabel Rion
que tampoc
no és un tema seu
un tema habitual
la ciutat de Tarragona
però en canvi
el paisatge urbà
sí que hi surt
i de retruc
el paisatge urbà
per ella és Barcelona
perquè ella viu a Barcelona
però de retruc
la nostàlgi del poble
és Tarragona
però no es menta
tampoc Tarragona
és a dir que
és una altra manera
de tractar la ciutat
molt diferent
a aquestes
que es mentaven
fa un moment
les oles
aquest tipus de composicions
estan molt lligades
amb el concepte
de pàtria
de temps passats
i això lligant-ho
amb el món
de la sardana
Àngel
una de les hipòtesis
o de les qüestions
que planteges
en el teu treball
és que aquesta evolució
o expansió
de la sardana
lligada al moviment
catalanista
no és tan
tan tancada
vull dir que
van haver-hi altres motius
pels quals la sardana
es va expandir
a començaments
del segle XX
això és el que em sembla a mi
i una part de
una de les que em va fer
sospitar sobre això
és que a Tarragona
la sardana
està plenament documentada
30 anys abans
que la majoria
de poblacions
d'aquí
del voltant
Reus
al Vendrell
Torre d'Embarra
van celebrar
el centenari
de la primera ballada
ballada sardana
documentada
al 1907
Tarragona
era més sardanista
que la resta
aleshores
hi ha tot una sèrie
que tot lliga una miqueta
la meva explicació
en definitiva
simplificant molt
és que hi va haver
m'atreveixo a dir
que és com una mena
de globalització
en comparació
amb el que havia passat abans
van començar a circular
molt més les idees
les modes
els costums
tot això
i Tarragona
en aquell moment
era molt més receptiva
després
va passar
una altra crisi
etcètera
tenia un tren
que venia directe
des de
podia venir
en aquest cas
des de l'Empordà
i van venir
molts gironins
de Tarragona
va haver-hi
immigració
realment important
en proporció
als habitants
que tenia
Tarragona
en aquella època
i entre aquests gironins
va venir només
durant un temps
un individu
molt peculiar
que donaria per fer
tot un treball
només per ell
Bartomeu Callis
tot una història
simplificant molt
aquest senyor
va venir
com a prenent
de sabater
cosa que pot semblar
poc a poc
però aquest senyor
havia fundat
una cobla
havia fet un munt de coses
però quan ell arriba
a Tarragona
diguem-ne que en qüestions
de sardanes
no hi havia
a veure
la sardana
s'havia divulgat
a tot arreu
com a música
estaven al repertori
de bandes
d'orquestres
de grups
de grellers
tots el tenien
en repertori
és a dir
no era una cosa
desconeguda
musicalment parlant
aquest senyor
el que
a l'arribar
a Tarragona
i dins
el gremi
de Sabatés
que era un dels
més potents
va
imagino que
vendre
la idea
de portar
la seva cobla
que aleshores
és una de les més
importants
empordanesa
perquè participés
a les festes
a Santa Tega
com una curiositat
imagino
primer any
no surt ni esmentada
el programa de festes
i l'any següent
tot això canvia
ja surt
els cartells
com
amb lletres enormes
és que devia agradar
moltíssim
a la gent de Tarragona
suposo que ho havia impactat bé
i el poder que tenia
en aquell moment encara
perquè aviat canviaria
tot això
aquell gremi
va aconseguir
que quedés
no només
esmentada
dins del programa
dels actes
sinó
en lloc preferent
participava
com
eren cobla orquestra
és a dir
canviaven d'instruments
etc
feia tots els papers
a la festa major
i el ressò
que a partir d'aquell moment
a partir del segon any
té a la premsa
de l'època
doncs és que
evidentment
els primers
els que ballaven
eren els empordaners
que vivien aquí
però a poc a poc
hi ha aquell arrelament
i segueix
aquella cobla
participant
a la festa major
i no és fins a finals
del segle XIX
que
la mateixa crisi
de la ciutat
i de la festa major
que hi ha anys
en què pràcticament
només es fan
els actes religiosos
que desapareix
imagino que queda latent
aquella afició
i quan hi ha
tota la revolució
entre cometes
que hi va haver
a principis del segle XX
amb el catalanisme
doncs ja comença
altra vegada també
a la ciutat
però ja estava ben arrelada
a partir de l'arribada
d'aquest sabater
empordaners
a totes aquestes poblacions
del voltant
és curiós
perquè veus
per exemple a Raus
hi ha els primers
que van ensenyar
a Vallès Sardanes
la gent d'allí
uns viatjants
el Vendrell
un senyor
un industrial
que li agradava molt
i es dedica
a divulgar-la
tota una sèrie de casos
en cas de Tarragona
no, són gent
que ja en sabien
i que es dediquen
a promou
poter anar
al context més favorable
el treball cronològicament
abasta fins al començament
del segle XX
més o menys
jo volia anar més enllà
la idea inicial
però s'hauria fet molt grossa
per això que
clar
fins que és
anys 20
anys 30
potser
no, no tant
no tant
principis anys 10
així
per una raó
molt senzilla
la meva hipòtesi
és que el catalanisme
el que va fer
va ser utilitzar
aquella expansió
de la Sardana
i d'alguna manera
la va condicionar
a partir d'aquell moment
la meva idea
era que
hi ha hagut
una imatge
de cara a un fora
de la Sardana
i com a soterrada
una vida
ben plena
més
diguem-ne alternativa
però tot això
ja s'hauria fet més gros
i crec que valdria la pena
que algú ho estudiés
és el que t'anava a dir
jo m'imagino
que no et conformaràs aquí
perquè ara parlaves
del catalanisme
i això el Joan també
ha de tenir clar
molts elements
del catalanisme
doncs en un període
posterior al segle XX
en la Guerra Civil
i la dictadura
però la Sardana
no es va deixar
de ballar mai
és més
doncs a vegades
fins i tot
el règim
l'exaltava
com una dança
folclòrica
hermosa
que no es va aturar
mai
el fet de ballar
seprenes
va fer el mateix
que el catalanisme
és filtrar-la
d'alguna manera
i van començar
a sortir
de càlacs
maneresa
com s'havia de ballar
inclús musicalment
els autors
com havien de ser
les Sardanes
que no havien d'utilitzar
músiques foresteres
que s'havien fet molt
era l'època
en aquella època
de transformació
del segle XIX
l'òpera era present
que era la música popular
de l'època
en les Sardanes
però com a cosa
més normal del món
i hi va haver
tota una sèrie de normes
que aquestes normes
es van publicant
periòdicament
la qual cosa
demostra que hi havia
aquesta
que és neguit
però de les manifestacions
de la cultura catalana
probablement la més
tolerada
va ser la de la Sardana
al llarg del segle XX
no?
l'època de la dictadura
l'època de la dictadura
no és una percepció
sí, però
utilitzant-la
utilitzant-la
és a dir
fent que determinats
no sé
hi ha per exemple
un compositor molt
és un exemple
només puntual
Josep Vicencheix
un autopoplar
Sardanes Balladores
diguem-ne
que sempre ha estat
com un dels més
doncs s'havia
s'havia presentat
amagant una part
de la seva biografia
que abans de la guerra
havia estat
un element important
del moviment llibertari
al seu poble
tot això
per exemple
s'havia esborrat
de la seva biografia
encara prou
l'home va poder seguir
després treballant
però com casos
com que ets un món
és curiós
i tot lliga
a més a més
sí
en relació
a la pregunta
que feies
jo suposo
que és això
que el franquisme
intentava utilitzar
el que podia utilitzar
la Sardana
però jo recordo
per exemple
aquelles manifestacions
de l'1 de maig
a Madrid
que hi havia
la Sardana
i hi havia
els castellers
per exemple
com a dues mostres
visibles
de la cultura catalana
com que
és cultura
es venia
com el folklore
com la Jota
com altres
manifestacions
i com que són elements
que en principi
es poden fer
sense llengua
aleshores
no oferien
gaire
conflicte
suposo
i es podien
reciclar
per dir-ho
d'alguna manera
sempre que es controlés bé
que no hi hagués
cap
cap
esquerda
Àngel
deies
es podia haver fet
un treball
però hagués quedat
molt voluminós
jo m'imagino
que material
per continuar
aquest treball
de recerca
entens
has tingut moltes dificultats
per trobar fons
arxius
i
hi ha hagut de tot
per una banda
jo a mi
jo crec que és normal
quan fas un treball
diguem-ne
d'investigació
quan vas mirant
en arxius
i
et surten coses
et surten idees
i coses
que no coneixies
per exemple
si em permets
molta gent
segur que no sabrà
que
el 1908
els arroixistes
anaven a estomacar
els sardanistes
a la Rambla
que aquests fets
van arribar
i fins i tot
al Parlament de Madrid
els diputats
van anar
perquè la reacció
del governador
va ser prohibir
les sardanes
és a dir
si hi ha gent
que va estomacar
els sardanistes
la reacció
és expeditiu
a l'hora
no prohibir
però si per exemple
en comptes de fer-les
a la Rambla
les feu a la plaça
als carros
a l'exili
gairebé
i tot això
va portar cua
evidentment
els polítics
van utilitzar
aquest sentit
d'altra banda
doncs sí
a vegades
trobes problema
per exemple
el que m'ha sapigut greu
és si hi havia
material
a l'exili
històric
municipal
que un estudiós
que havia tractat
el tema sardana
com el Jordi Murani
Glanxet
havia consultat
doncs jo
no he pogut accedir
no sé
no sé si s'han perdut
o què
però aquest material
que ell desmentava
amb un llibre seu
no hi ha alguna manera
de trobar-lo
precisament material
documents
que certificaven
per exemple
la presència
d'aquesta cobla
empordanesa
aquí a Tarragona
doncs hi ha hagut
de confirmar
un material
del seu lloc d'origen
de Castelló d'Empúries
que és d'on procedia
doncs
però vaja
en general
molt bé
però documentació
per fer-ne una altra
entens
i dels 20, 25 anys
o 30 anys
cap aquí
i ets jo
encara
diguem-ne
que la pots posar
com a mateixa font
perquè de fet
has viscut molt
tot el procés sardanista
a la ciutat de Tarragona
dels últims anys
sí, sí, sí
fa uns anys
que m'hi moc
que ens estàs preparat
alguna cosa
especial per dissabte
algun d'oci seguit?
no, no
especial
en principi
el que fem al programa
bàsicament
és seguir l'actualitat
a un del Sardana
i esperant
a l'últim moment
per veure què és el que hi ha
molt bé
Àngel López de Veritat
i sincerament
enhorabona
per aquest treball
per aquest premi
gràcies per venir avui
a la ràdio
gràcies a tu
ha estat un plaer
i Joan
a quina hora
és la cita del magatzem
per anar a escoltar
aquestes odes
a les 8
ens traslladaran
una miqueta en el temps
crec jo
per allò que parlàvem abans
una repassada
Joan Cavalla
moltíssimes gràcies
de veritat
a vosaltres
per la grupera