I a la temporada de tardor del Teatre Metropol
s'assuma una altra de les obres
amb èxit d'aquesta temporada, d'aquests últims mesos,
que arriba també a la ciutat de Tarragona.
Éxit a Barcelona, però éxit també a Madrid.
Estem parlant de l'obra de Jasmina Reza,
una comèdia espanyola sota la direcció de Sílvia Amunt.
Arriba aquest divendres i bé, tenim moltes ganes de veure-la,
perquè al cap i a la fi la comèdia és a vegades aquell gènere
que ens acosta a moltes veritats,
que sembla que és el que posen damunt l'escenari
un repartiment extraordinari.
Entre aquest repartiment l'actriu Maria Molins,
que la tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Maria, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Molt bé, gràcies per atendre la nostra trucada,
perquè sabem que en aquests moments
estàs una miqueta pretadeta de temps, eh?
Sí, em trobeu a Madrid,
però jo encantada de parlar amb vosaltres.
I de venir a Tarragona a fer l'obra.
Home, que estaràs aquí divendres.
Escolta, a Madrid heu representat ja l'obra
i amb molt d'èxit.
Sí, vam estar dos mesos al Teatre del Centro Dramático Nacional,
al Vall d'Inclan, amb molt d'èxit i molta gent,
i vam canviar la llengua per venir a...
És a dir, vam assajar en català per venir al Teatre Nacional.
És un tòpic, però és cert.
A vosaltres el que us interessa és el públic,
però no ens enganyem,
quan llegeixes les crítiques t'agrada que parlin bé.
I home, en general, Déu n'hi do,
han tingut molt bones crítiques,
la vostra representació, la vostra obra, eh?
Sí, sí, sí, sí, estem molt contents.
La veritat és que, i tant,
sempre t'agrada més que parlin bé que que parlin malament.
I si surt alguna crítica que no és gaire favorable,
sempre busques el per què, el com i el quan,
però, en tot cas, a nosaltres,
la crítica realment que ens importa és de la gent del nostre voltant, no?
La gent que et coneix,
la gent dels teus amics, la teva família,
i, evidentment, la premsa també,
perquè la llegeix molta gent.
Estem força contents, la veritat és que sí.
És una obra d'aquelles que, una vegada més,
hi ha altres autors universals, ho han fet,
ens endinsen el teatre, dins del teatre,
allò que s'ha dit sempre,
però jo, pel que he llegit,
perquè et confesso que no l'he vista,
espero veure-la aquest divendres,
pel que he llegit, és a dir,
no sé si parlen més del teatre o de la família,
que, en Déu n'hi do,
també la importància que té en quant a conflicte.
Sí, a més t'explico perquè és molt senzill,
però està bé que, d'entrada,
t'expliqui això per l'espectador que vindrà a veure-la el divendres,
que és que som un grup de cinc actors francesos
que estem asseixant una obra de teatre
que es diu Una comèdia espanyola.
Aleshores, la Llesmina Retza ha posat monòlegs,
que són, bueno, saps el que és un monòleg?
És parlar en primera persona,
dirigint-te, en aquest cas, a una càmera.
Ens ha posat monòlegs com dels mateixos actors
que estem explicant els conflictes amb el personatge,
els conflictes amb l'obra de teatre,
amb el teatre en general, amb els autors,
i després d'això, de seguida,
veus una escena de la comèdia espanyola,
i es van alternant les escenes de comèdia espanyola
amb aquests monòlegs dels actors.
I aleshores, el que l'espectador veu
és un grup de teatre que està asseixant una obra,
però els mateixos actors,
és a dir, nosaltres fem d'actor i de personatge, alhora.
Veu això, l'espectador.
Clar, de fet, jo pel que m'han explicat
i he llegit, l'estructura de l'obra
és complexa des del punt de vista del muntatge,
perquè el trànsit de la ficció a la realitat
es fa sense prèvi avís,
i l'espectador ha de controlar bastant, no?
L'hi poseu fàcil, malgrat tot.
Sí, sí, sí, i això del que deies tens raó,
és a dir, a la comèdia espanyola es parla sobre la família,
els conflictes realment que neixen a totes les famílies,
hi ha molta gent que ens ha dit que s'ha sentit identificada,
perquè de sobte és una situació atípica,
però una mare que ve a presentar el seu nòvio,
el seu promès, d'alguna manera,
a les dues filles, que ja són grans,
que són actrius, una que té èxit i l'altra que no.
I en aquesta família, doncs, de sobte,
per Nadal surten els conflictes de sempre, no?
De totes les...
Des de les enveges fins a les veritats,
les mentides surt tot,
i està molt ben escrit, la veritat.
Per això nosaltres ho interpretem amb molt de gust,
perquè quan una obra està ben escrita,
realment et pots identificar molt amb el personatge
i fer que el públic també s'identifiqui.
De fet, l'autora és de les més representades en aquest moment
arreu del món.
És una autora teatral molt reputada i molt atractiva.
I vosaltres, d'altra banda,
heu aconseguit en aquest muntatge
un repartiment d'actors i actrius de primera línia
i dirigits per la Sílvia Munt,
que tothom coincideix que té una manera molt especial de fer.
Sí, bé, és un luxe.
O sigui, per començar amb ella,
el compromís és total per part de tots els actors.
Ella realment ens va fer agafar amor per aquesta obra,
ens ha fet agafar amor per la manera com té ella,
de treballar amb la sinceritat i la veritat.
I el luxe de poder treballar amb el Ramon Madaula,
la Mònica Randal, el Chico Masó, la Cristina Places,
doncs realment són actors amb els que jo em sento admirada de treballar.
Potser, Maria, el que cal subratllar molt
és que és una comèdia,
que és que a banda de moltes consideracions
que veurem en bon teatre, ben estructurat, ben dirigit, riurem.
Sí, és a dir, és una comèdia.
Això és importantíssim.
No ens oblidem que és una comèdia feta des de la veritat.
És a dir, una comèdia agricomèdia, jo diria,
agridulce, en el sentit que rius, però alhora et pots identificar.
Perquè la Sílvia no ho ha treballat des de la comèdia,
des de l'estracanada, d'alguna manera,
fer-ho a l'engròs, a la bruixa gorda,
sinó que ho ha fet des de la subtilitat,
des de l'alta comèdia, des de la veritat.
I des de la veritat trobar la comèdia
fa que l'espectador s'identifiqui.
i aleshores, clar, t'estàs rient d'algú
que probablement també et pot passar a la vida, no?
I realment és així, no?
Així com a mi m'agrada molt treballar així, la veritat.
Molt bé, Maria.
Ens sap greu, no et volem entretenir més,
perquè és que sabem que t'estan esperant
i és un tema professional.
Agraïm moltíssim que hagis atès la nostra trucada
i et veurem divendres al teatre.
Vale, doncs moltes gràcies a vosaltres.
Espero que vingui molta gent.
D'acord. Adéu-siau, Maria. Bon dia.
Adéu-siau.
Que vagi molt bé. Adéu.