Les 10 del matí, pràcticament 10 minuts.
Som en directe a la quarta hora del programa.
Com dèiem, el primer convidat a aquesta hora,
ho anunciàvem ara fa moment en el sumari,
és el segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona,
el responsable de l'àrea de promoció econòmica
i exterior del consistori, Sergi de los Rios.
Amb ell volem parlar de temes relacionats amb el turisme,
amb el comerç, parlarem també del mercat.
Per tant, volem conèixer dades noves, si és possible,
del Parc Tecnològic i Científic de Tarragona.
En fi, de diferents qüestions.
que són de la seva competència.
Sergi de los Rios, bon dia.
Hola, bon dia.
Comencem parlant d'un nom propi de l'actualitat de la jornada,
el del nou president de la Federació d'Unions de Botiguers,
Eduard Mayas.
Ahir l'elegien com a substitut de Jordi Figueres,
que ha estat dirigint la Federació de Botiguers
durant els últims dos anys.
Jordi Figueres ha deixat el càrrec.
D'aquesta notícia ja n'hem parlat àmpliament
aquesta setmana als informatius de Tarragona Ràdio.
I, com dèiem, l'únic candidat que es presentava
a aquestes eleccions, Eduard Mayas,
és el nou president de la Federació d'Unions de Botiguers.
Com rep l'Ajuntament i com rep el responsable de comerç
del Consistori, el nou president,
i si espera que això obri una nova etapa,
precisament, en les relacions entre la FUP i l'Ajuntament?
Bé, doncs, el que rebem des de l'Ajuntament
jo crec que és amb il·lusió que s'hagi produït un relleu
a la Federació d'Unions de Botiguers de Tarragona
perquè entenc que qualsevol associació o qualsevol entitat
sigui de l'àmbit que sigui.
En aquest cas estem parlant d'una associació
que engloba els botiguers de Tarragona,
però podríem parlar d'associacions culturals, etcètera.
El bo és que hi hagi unes renovacions dels seus òrgans de direcció
i en aquest sentit crec que a la Federació d'Unions de Botiguers
ja li calia.
De fet, ja fa temps que haguessin hagut de fer,
segons els seus estatuts, aquestes eleccions.
I, per tant, jo crec que en aquest sentit és una bona notícia.
És una bona notícia que hagin decidit tirar endavant amb la FUP
i en aquest cas que hi hagi una persona que després d'aquest període
del Jordi Figueres com a president,
que també hem tingut una molt bona relació amb l'Ajuntament i amb ell,
s'obri un altre però de rellançament d'aquesta Federació d'Unions de Botiguers.
En quant a la relació amb l'Ajuntament de Tarragona,
jo, com deia abans, amb el Jordi Figueres hem tingut una bona relació.
L'únic que passa és que amb l'entrada del nou govern municipal
sí que vam canviar les regles del joc
a fi i a efecte de determinar els diners públics
que anaven com a subvenció amb aquestes entitats.
I en aquest sentit, nosaltres l'any passat, des de l'Ajuntament,
per primera vegada vam establir uns criteris,
per tant, unes bases de subvenció,
a les quals totes les entitats
o totes les associacions de botigues de la ciutat
estaven cridades a poder concursar.
La meva sorpresa va ser
que la Federació d'Unions de Botiguers de Tarragona
no va presentar ni sol·licitud.
No va presentar ni sol·licitud a l'any 2008
per obtenir recursos de l'Ajuntament.
Aleshores, clar, jo davant d'algunes afirmacions que es deien
que la FUP no havia tingut el recolzament de l'Ajuntament,
sincerament no les entenc.
No les entenc perquè si el que fa l'Ajuntament
és obrir unes bases per donar subvencions
i resulta que aquell que vol obtenir una subvenció
no sol·licita,
aleshores jo crec que aquí a l'Ajuntament
hem actuat correctament
i poder, doncs,
la Federació d'Unions de Botiguers
en aquell moment, doncs, per deixar d'ESA
o pel que sigui, doncs, no ho va fer.
Per tant, ara tornarem a obrir
en breu la convocatòria
de subvencions per aquest any 2009
i, per tant, la Federació d'Unions de Botiguers,
com qualsevol altra entitat comercial de la ciutat,
doncs, està cridada
i serà comunicada, doncs,
per poder sol·licitar aquests ajuts.
I, evidentment...
Li cal més unitat, de totes maneres,
al comerç de la ciutat
perquè fins i tot han aparegut
altres associacions en els últims temps,
una associació,
una entitat anomenada Botiguers.
Després tenim les diferents entitats
repartides geogràficament per la ciutat
i sembla que la FUP tingui un paper
poc aglutinador,
fins ara de poca unitat
del comerç a terra uní.
Sí, pot donar aquesta sensació,
però jo crec que
estem començant a veure uns indicis
que realment jo crec
que són el principi
d'un plumb d'inflexió
en aquest aspecte,
a millor,
a millor,
perquè, efectivament,
tenim la Federació d'Unions de Botiguers
que ahir es va renovar,
això és una bona notícia,
és una bona notícia.
També tenim un acord
que es va produir un acord,
un conveni estratègic
entre Botiguers de Tarragona
i la Via T
per fer accions conjuntes,
per tant,
això va ser una altra manera
d'aglutinar esforços
i, per tant,
tot això està succeint
des de fa un parell de mesos cap aquí
i, en aquest sentit,
jo crec que aquestes notícies
són importantíssimes,
són importantíssimes precisament
per resoldre un mal endèmic
de la nostra ciutat,
que és l'atomització
de tot el teixit associatiu
de Botiguers,
és a dir,
moltes associacions petites,
algunes d'elles,
doncs,
pràcticament sense socis
i, en canvi,
tothom vulgui fer la guerra
per la seva banda
i crec que,
davant de la situació
que es dibuixa,
no només per als canvis
a nivell comercial
de la ciutat,
sinó per la pròpia crisi
econòmica
en la qual estem immersos
en aquests moments,
una de les conseqüències
és la baixada en picat
del consum
i, per tant,
els primers que ho noten
són els botiguers,
crec que són motius
suficients
com perquè es deixin
de fer batalles
cadascú a la seva
i es vagin produint
aquestes unions
que, com bé repeteixo,
crec que tenint dos exemples,
la pròpia renovació
de la FUP
i aquest acord
de fer accions conjuntes
de Vieter
i botiguers de Tarragona
crec que són uns indicis
que això està començant
a canviar
a positiu
alguna cosa a Tarragona.
Ja que hem arrencat
l'entrevista parlant
de temes relacionats
amb el petit comerç,
amb els botiguers,
amb la FUP,
en l'àmbit comercial
estem pendents
del projecte
del mercat central,
recordem els oients
la decisió
que va prendre l'equip
de governar
a principis d'any
de descartar
la proposta
que havia fet,
el projecte
que havia fet
l'empresa pública
Mercasa
i ara,
en les últimes setmanes,
s'han vist
com s'estaven fent cates
a la Rambla
per veure si és possible
fer el pàrquing
que planteja
l'Ajuntament de Tarragona
entre la font del Centenari
i el carrer de Sant Francesc.
Tenen ja dades
d'aquestes cates?
No,
les tindrem
15 dies,
aproximadament.
De fet,
van finalitzar les cates
farà uns 10 dies.
Aquestes cates,
totes les mostres
que han agafat
s'han d'analitzar
i aleshores
l'informa
d'aquesta anàlisi,
d'aquestes mostres
que han tret,
doncs,
ens seran portats.
Han fet unes cates
pràcticament
a 20 metres de profunditat
i, per tant,
tot el que s'ha extret
a 20 metres de profunditat
poden fer
una bona anàlisi
i un bon estudi
sobre quina és
la composició geològica
de tota aquesta zona
de la ciutat de Tarragona.
A partir que tinguin
aquests resultats
ja podran determinar
l'Ajuntament
si és possible,
si és viable
o no el pàrquing?
Caldrà
l'arqueològica.
És a dir,
jo sempre plantejava
que hi havia dues incògnites,
tenia resultats geològics,
és a dir,
de composició del terreny
i també
la composició
arqueològica
que
també és molt important.
Recordem
que des d'aquest punt de vista
és una zona sensible
que ja
a la meitat
dels anys 80
quan
es va fer
la renovació
de la Rambla
ja es van haver de fer
una sèrie
d'intervencions
arqueològiques,
per tant,
tota aquella documentació
ja es té,
però és insuficient,
s'ha de complementar
i precisament
en aquest sentit
és on
nosaltres creiem
que
hem de
completar-la
i per tant
quan tinguem
aquestes dues dades
a sobre de la taula
podrem veure
de quina manera
s'aborda
aquest plantejament
que vam fer
des de l'Ajuntament.
I de moment,
de manera paral·lela,
s'està refent
el projecte
pròpiament del mercat,
el de l'edifici,
el de la plaça
Cursini?
Sí,
amb la línia
que vam dir
de canvi de projecte,
modificació de projecte,
vam dir que
trigaríem
uns sis mesos
a comptar
des del 14 de gener
que va ser
quan vam anunciar
que preníem
la decisió
de descartar
el projecte
tal com s'havia concebut
perquè el consideràvem
totalment inviable,
inviable des del punt
de vista econòmic
i també inviable
des del punt de vista
del termini
d'execució
de les obres.
Parlaven d'unes obres
que haguessin durat
més de quatre anys i mig,
ens haguéssim anat
a tenir-les finalitzades
a finals de l'any 2014,
principis de l'any 2015.
Això,
doncs,
des del punt de vista
del govern municipal,
vam considerar
que era inadmissible
i per això
vam prendre la decisió.
En aquest sentit,
des del dia 14 de gener
s'està treballant
per refer
aquest projecte executiu
i jo considero
i jo considero
que en uns 15-20 dies
podré fer una compareixença
pública
per explicar
els detalls
ja
d'aquest
nou projecte
modificat,
detalls
que el dia 14 de gener
apuntàvem un canvi,
però, clar,
detalls que
a mesura que s'està treballant
amb la redacció
del nou projecte
modificat,
doncs,
els anem desgranant
i ja tenim unes dades
molt més concretes,
molt més apurades,
molt més fiables
i, per tant,
doncs,
crec que això
que estaré en disposició
de poder-ho fer
en 15-20 dies,
poder fer aquesta compareixença
per explicar,
espero que ho pugui fer
abans de Setmana Santa.
I aleshores,
el tema del pàrquing,
és a dir,
arran de les cates arqueològiques
que comentava,
quedaria per un període
posterior
que es podria arribar
fins a l'estiu,
fins a principis d'estiu.
Seria l'objectiu?
Sí,
però això ho explicarem
en concret
dintre d'aquestes 20 dies
perquè en funció
de determinats aspectes
concrets
que ara ja
els estem coneixent
d'una manera molt concreta,
doncs,
serà, doncs,
quan ens podrem ja
plantejar
i explicar exactament
com combinaríem
aquestes
o quin grau de combinació
de totes dues obres
ha d'haver-hi.
L'Ajuntament,
l'equip de Cobrant,
contempla que no pugui haver-hi
pàrquing finalment a la Rambla
per algunes qüestions
de geologia o arqueologia?
Sí,
els resultats
de les cates
geològiques
que s'han fet
ens determinen
que sigui impossible
i des del punt de vista
arqueològic
també,
però jo crec que
aquesta situació
que jo explico
es produeixen
absolutament...
Vaja,
s'hagués pogut produir
fins i tot
en el propi projecte
del Mercat Central.
Ara imaginem-nos
que l'arqueologia
que va durar
pràcticament 15 mesos
ens hagués determinat
algun element
a preservar
i estaríem parlant
davant d'aquesta situació
però vaja,
jo no em vull posar
l'avena
abans de tenir la ferida
i per tant,
precisament
per això s'està fent
les cates geològiques
i arqueològiques.
És a dir,
abans de determinar com,
primer hem de treure
aquestes incògnites.
El que no vull fer
és parlar del pàrquing
sense tenir
aquesta feina.
Jo també el que vull valorar
és que des del dia 14 de gener
i que vam anunciar
això,
jo crec que
hem treballat
amb una rapidesa
que moltes vegades
a Tarragona
l'hem notat a faltar.
I vull recordar,
14 de gener apuntàvem,
ara ja les cates
estan fetes
a punt de tenir l'informe.
Per tant,
jo crec que estem parlant
d'una agilitat
i que realment
en aquest tema
ens hem posat
tots plegats,
les piles
d'una manera important.
Parlem ara de turisme
perquè també en l'àmbit
del turisme,
Sergi Té de los Rios,
recordem que és tinent
d'alcalde i president
del Patronat Municipal
de Turisme.
També en l'àmbit
del turisme
tenim un nom propi
de l'actualitat
que és el nou gerent
que es presentava ahir
públicament
i amb el qual parlarem,
l'entrevistarem
la propera setmana,
Carles Sanz,
un professional
amb una àmplia experiència
en el món
de la gestió turística.
El nomenament de gerent
ha d'anar acompanyat
en els propers mesos
d'un canvi també
en el format
del Patronat Municipal
de Turisme
del qual el tinent d'alcalde
ja ho ha comentat
en altres ocasions.
Quin és el calendari
o quina és la manera
que té de fer aquest canvi,
aquesta conversió
del Patronat
en un consorci
o en un ENS
on també participarà
l'empresa privada?
Bé,
amb el projecte
de conversió
ja el vam iniciar
aproximadament
al mes d'octubre
del 2008.
Tot aquest procés
de conversió
està sent
un procés
on
es va adjudicar
amb una empresa,
amb una consultora,
que és la que ens està fent
tot aquest...
la que ens està
tutelant
tot aquest procés.
En què consisteix
aquest procés?
Està consistint
en anar a veure
models de gestió turística
que estan funcionant
a altres llocs.
En concret,
ja hem anat a veure
la gestió turística
o els instruments
de gestió turística
a Segovia,
a Gijón,
vam estar recentment
a Donosti,
a Sant Sebastián,
i ara
només ens cal anar a veure
el model de gestió turística
de Sitges, Barcelona
i Santiago de Compostela.
Això és una part
de la informació.
Aquí el que estem fent
és anar a veure
com altres ciutats
de tamanys
més o menys semblants
al nostre,
com s'estan organitzant
des de fa anys,
amb models de gestió
molt semblants
a cap on anirem.
En paral·lel amb això,
també s'estan fent
uns processos
de participació
en el sector privat.
Es va fer una sessió
abans de Nadal
a la Cambra de Comerç,
general,
on s'explicava
tot el procés,
i ara farà qüestió
d'uns 15 dies
es van fer
unes taules
de participació
sectorials,
és a dir,
on es van trobar
un procés
de participació
només amb hotelers,
només amb botiguers,
només amb restauradors,
és a dir,
on s'està agafant
tota aquesta informació.
Tot això
no ens ha de portar
al mes d'abril
a prendre una decisió
de quin serà
la fórmula jurídica
del nou organisme.
és a dir,
al mes d'abril,
amb tota aquesta informació
recopilada tant
d'experiències
que hem vist
a altres llocs
com fruit
de la pròpia
participació
del sector privat
de Tarragona
vinculat al turisme,
prendrem una decisió
de quin és el model
amb la fórmula jurídica,
és a dir,
si serà una societat
amb capital
100% municipal,
on hi haurà
un consell d'administració,
com entraríem aquí
a la participació
del sector privat,
etcètera.
És a dir,
a l'abril decidirem això.
I aleshores,
d'abril a octubre,
novembre,
serà quan es farà
la conversió administrativa,
perquè per entendre'ns
hem d'eliminar,
en el bon sentit
de la paraula,
el patronat municipal
com a tal,
com a organisme
i fer néixer
aquesta nova entitat.
Aquest procés
que és purament
de tramitació
administrativa
interna
de l'Ajuntament
el completaríem
entre abril
i octubre
i el qual vol dir
que abans de Nadal
això està funcionant,
perquè la idea
és que el 2010
ja estigui funcionant
ja a ple rendiment
aquest organisme
de turisme de Tarragona.
Aquesta conversió
facilitarà molt l'agilitat
la manera de funcionar
de tot el tema turístic.
És el que estem veient
amb aquestes experiències.
Per exemple,
a mi m'encantar
la de la ciutat
de Sant Sebastián,
l'organisme
de gestió turística
que és una societat
municipal
100%
però en col·laboració
del sector privat
i aleshores
t'ho dones compte
que quan aquests organismes
estan ben pensats,
fa anys
que treballen
a Sant Sebastián
aquest organisme
el tenen
jo diria
que fa pràcticament
10 anys funcionant
té resultats.
I quan dius
si comparem
el turisme
que va
Sant Sebastián
a la Tarragona
quan se fan
les coses ben fetes
hi ha resultats
i en aquest cas
Sant Sebastián
és claríssim.
Tot aquest procés
coincidirà més
amb l'inici
de l'aplicació
del pla de competitivitat
turística,
el pla de la Tarracor Romana
que es presentava
també oficialment
la setmana passada
amb la presència
del conseller
de la Generalitat
i Josep Puguet
quina serà
la primera cosa
que veurà
el Terranir
de manera pràctica
d'aquest pla
del qual
s'ha parlat tant
des de la seva concessió
a principis
d'aquest 2009.
Sí, a veure
es va concedir
això va ser
al desembre
desembre-gener
desembre 2008
gener 2009
va ser quan
vam tenir la notícia
que ens el donàvem
la signatura
d'aquest pla
de competitivitat
ens ha dit
la Generalitat
que la farem a Madrid
perquè la signem
l'Estat
la Generalitat
i nosaltres
aproximadament
el maig o el juny
és la signatura
per tant
és a partir
d'aquell moment
maig-juny
que comença.
La primera anualitat
que serà
de mitjans de 2009
a mitjans de 2010
bàsicament
hi ha dos aspectes
que és on
des del punt de vista
de Tarragona
perquè també
hi ha accions
que agafen
Altafulla
Rodolabarà
Constantí
però des del punt
de vista
de Tarragona
hi ha dos aspectes
que són els
que posarem
amb aquesta primera
anualitat
que són
la senyalització
absolutament
bàsica
assignatura pendent
anava a dir
de fa molts anys
no
eterna
una assignatura
pendent eterna
i que
per començar
a vendre
producte turístic
de Tarragona
el primer
que hem de fer
senyalitzar
per tant
la senyalització
i el segon
serà
la gran
oficina
d'acollida
turística
que necessita
la ciutat
és a dir
el que coneixem
fins ara
la nostra ciutat
són uns punts
d'informació
turístics
petitons
estic parlant
d'una gran
oficina
d'acollida
amb un centre
d'interpretació
estic parlant
d'oficines
d'una oficina
aproximadament
d'uns 500
600 metres quadrats
és a dir
per exemple
tornem
a les experiències
que hem vist
Segovia
Segovia
amb molta menys
població
que a Tarragona
té una oficina
d'acollida turística
aproximadament
d'uns 400 metres quadrats
just al costat
mateix
de l'aquaducte
romà
per tant
aquestes grans
oficines
que a Tarragona
no l'hem vista mai
aquesta oficina
doncs
jo crec que aquestes
serien les dues coses
que a nivell
dels ciutadans
de Tarragona
veuran
entre el juny
de 2009
i el juny
de 2010
la senyalització
allò de dir-ho
d'una vegada
per totes
per no dir
una altra expressió
i
la gran oficina
turística
de la ciutat
la gran
l'oficina
del Banc d'Espanya
m'agradaria molt
m'agradaria molt
però
perquè la gent
s'entengui també
però
clar
aquí cal un altre pas
que és
que realment
el Banc d'Espanya
sigui definitivament
i bé
cedit a l'Ajuntament
evidentment
si no es produeix això
jo no puc parlar
de lo segon
però bé
jo crec que seria
una gran notícia
per la ciutat
el pla de competitivitat
turística
la reforma del mercat
i també el parc
tecnològic i científic
són les tres potes
que el tinent d'alcalde
Sergi de los Rios
considera que són
prioritàries estratègiques
per la ciutat
així que ens queda avui
també repassar
l'estat del parc
tecnològic i científic
que de tots aquests projectes
que comentàvem
segurament és el menys
conegut per la ciutadania
és una zona
una àrea
que anirà
al campus
de Sassalades
que es troba
no sé si dir-ne
que en un estat
vegetatiu
o com a mínim
ho ha estat
durant un temps
realment
és un projecte
que
precisament va
destinat
a aquella zona
seran ben bé
unes 30 hectàrees
al darrere
del campus
de Sassalades
perquè ens entengui
la gent
en aquella pastilla
que hi ha
entre l'autopista
P7
Sant Pere i Sant Pau
el campus
de Sassalades
i l'autovia
que va avall
al darrere
de la Loste
perquè és
tot aquell terreny
són aproximadament
unes 30 hectàrees
i precisament
allí és on
el pla general
determina
que ha d'anar
al parc tecnològic
en aquest sentit
en breu
farem una explicació
del que s'ha fet
durant tot aquest any
perquè s'ha hagut de fer
molta feina
molt poc visible
totalment invisible
però d'aquella feina
que dic jo
de sala de màquines
que si no es fa aquesta
després no podem
la ciutadania
no nota res
després
hem reorganitzat
tota la societat promotora
del parc tecnològic
i
hem fet una ampliació
de capital
d'aquesta societat
promotora
de fet
això ho vam
decidir
a l'última
junta general
d'accionistes
de la societat promotora
on
fruit d'aquesta
ampliació de capital
l'Ajuntament
passarà a tenir
un percentatge
aproximadament
del 20%
de les accions
d'aquesta societat
amb la qual
aquesta societat
que fins ara
presidia
la Universitat
Rovira i Virgili
passarà a la presidència
a ser ocupada
per l'Ajuntament
de Tarragona
per tant
això que vol dir
que
que l'Ajuntament
de Tarragona
passem a liderar
el projecte
de parc tecnològic
de la nostra ciutat
perquè
si veiem altres
experiències
aquí del voltant
de la nostra
ciutat
el Tecnoparc de Reus
el parc tecnològic
del turisme
i l'oci
de Vilaseca
o d'Ecnologia
de Falset
són tres projectes
de parcs tecnològics
on l'Ajuntament
dels respectius municipis
des del primer dia liderat
bé
en el cas de Tarragona
no
l'antic
l'antic govern
no liderava això
en tot cas
va ser
la Universitat
Rovira i Virgili
que amb un acte
de responsabilitat
va liderar això
quan
no li pertocava
i per tant
ara el que fem
és normalitzar
la situació
i realment
visualitzar
que això
ho liderem
des de l'Ajuntament
que és la manera
de fer les coses
i a banda d'això
i en un context
de crisi
com l'actual
perilla d'alguna manera
el ritme
que es podia preveure
per tirar endavant
el parc
no
perquè
aquest 2009
precisament
un cop fet
aquesta
transformació
aquesta ampliació
de capital
i per tant
aquest lideratge
de l'Ajuntament
de Tarragona
en paral·lel
s'engeguen
els dos projectes
del parc tecnològic
que és per un costat
el projecte purament urbanístic
que serà el pla parcial
que s'haurà
d'activar
un cop estigui aprovat
el pla general
i en paral·lel
el projecte
del contingut
del parc
sabem
que ha de ser
un parc tecnològic
adreçat
en aquell sector
químic
i d'energia
un parc tecnològic
és una àrea
on a part d'haver
una sèrie
d'equipaments
equipaments
que poden ser
des d'hotels
a sales de convencions
també
hi ha una zona
per arribada
d'empreses
empreses
amb alt valor
tecnològic
i empreses amb alt valor
tecnològic
vinculats
a l'àmbit
de la química
i de l'energia
per què?
perquè
el que volem
és que
a part de ser
una gran zona
productora
a nivell energètic
i químic
també
atreguem
a través d'aquest parc
amb altres centres
de recerca
bàsica
empreses
que tinguin
un alt valor
afegit
i per tant
facin
el que s'anomena
la transferència
de tecnologia
de la recerca
bàsica
a la recerca
aplicada
i per tant
el que estem fent
en certa manera
és una jugada
o un projecte
estratègic
perquè
tot aquest
gran sector
químic
energètic
que ara
està
al camp
de Tarragona
el puguem
aferrar molt més
al territori
amb projectes
d'alt valor
afegit
allò
parlant res i curt
perquè dintre de 15 anys
o de 20 anys
no patim
problemes
de deslocalització
és aquest
i per tant
això s'ha de fer
ara
és a dir
a 15 anys vista
i aquesta és la gran
la gran
importància
del parc tecnològic
de Tarragona
i jo quan parlo
sempre
del tema
del mercat
del tema
del turisme
i del tema
del parc
són tres projectes
estratègics
que ens donen
unes bases
econòmiques
fortíssimes
després d'això
i realment
on jo crec
que Tarragona
Tarragona
i àrea d'influència
i camp de Tarragona
realment
crec que després
d'aquest període
de crisi
quan vingui
la remuntada
econòmica
estarem en una
fortalesa
per haver fet
projectes
de base
econòmics
molt més potents
per poder treure
profit
de la remuntada
econòmica
que esperem
que vingui
quan hagi de venir
aquí ens posaríem
amb un altre
debat
en fi
d'aquests
projectes
estratègics
per la ciutat
de Tarragona
en el futur
n'hem parlat
i n'hem conegut
una mica
el seu estatal
en aquesta conversa
amb el tinent
d'alcalde
de promoció
econòmica
i exterior
de l'Ajuntament
de Tarragona
Sergi de los Rios
Sergi de los Rios
moltes gràcies
que vagi molt bé
i fins la propera
gràcies a vosaltres
bon dia
bon dia