Ara són dos quarts de dotze del migdia, gairebé cinc minuts, ja ens acompanya Montse Palau.
Bon dia, Montse. Hola, bon dia.
Benvinguda. Mària Aurelia Campanyes, Criure a la vida en femenies, es presentarà aquest proper dimecres.
Un personatge que, si sortíssim al carrer i preguntéssim, jo diria que bona part de la població sabria perfectament qui és
o li vindria la seva imatge física potent immediatament de qui era la Mària Aurelia Campany.
Jo m'atreviria a dir que probablement hi ha un nivell més general es coneix més el personatge que l'obra.
Encara a aquestes alçades, no?
Jo crec que sí, sí, exacte.
S'aconeix més encara la Mària Aurelia que sortia a la televisió, que sortia pels diaris o que parlava,
que no pas què havia escrit o què havia fet.
I què havia escrit i què havia fet Mària Aurelia Campany, moltes coses, no?
Moltes, moltes, moltíssimes coses, moltíssimes coses.
De fet, la Mària Aurelia es va educar durant la República i a casa seva tenien molt clar que a banda d'una educació universitària
i això també era una qüestió específica i ella va estudiar Filosofia i Lletres,
també la van fer aprendre a gravar a vidre.
I ella tenia un ofici per si en cas es havia de guanyar la vida.
Va començar després de la guerra i de tota la repressió,
sent professora de Filosofia i Lletres a diversos instituts,
però va començar a escriure narrativa.
Narrativa, les seves novel·les van ser la que la van portar cap a la fama,
si més no va guanyar els seus prèmits en aquells moments tan foscos de finals dels anys 40 i els anys 50.
I a partir dels anys 60, ella va deixar les classes de Filosofia, va continuar amb la narrativa,
però aleshores també va fer teatre, va fer traduccions, va fer guions,
com a teatre va fer d'actriu, de dramaturga, de directora, de professora, conferenciant...
Cabaretera.
Cabaretera, sí, exacte.
En aquest sentit li agrada explicar-ho, perquè són aquells perfils com a més mundans,
que agraden molt als lectors.
Explica Montse Palau que la primera vegada que la vaig veure, això està al llibre,
la va trobar a casa seva al carrer Pinissoler, era?
Al carrer Pinissoler.
I la vas trobar amb el viso, que es deia abans un visofós, una combinació,
aquella peça de roba que nosaltres no portem, suposo, però les nostres mares la portaven sempre.
I s'ha perdut.
I s'ha perdut.
Abans era com una cosa...
Tan xulo que és.
Bé, no s'ha perdut, ara es porten altres coses, però que es vegin.
Sí.
Perquè ara ja parlarem de les noies del piercing al malic al carrer i la Maria Aurelia,
jo no sé, penso que hi ha molta distància, ja ho veurem,
però que la vas trobar amb el seu cigar, amb el seu viso de color negre,
i vas dir, ui, aquesta senyora és una mica singular, no?
Una dona potent.
Una dona que fumava.
A les èpoques de començaments del segle XX, les dones que fumaven s'associaven a les prostitutes.
Sí, dones públiques, dones que fumaven i altres, diguem-ne, eufemismes pressociats a les prostitutes.
i no oblidem, estem dient que fumava, però que fumava, en aquest cas, a més a més, cigars, puros.
Perquè a vegades no estem normalitzats amb això.
I clar, em sembla que a banda de la Sara Montiel, només era la Maria Aurelia Campany,
que d'aquella manera tan normalitzada públicament fumava i reivindicava fumar cigars en públic.
I ella, a més a més, diguem-ne, que no ho feia només en el sentit que s'hi sentia bé,
sinó que tenia un punt exhibicionista, la Maria Aurelia, o provocador, no sé quin seria el terme...
Provocador i, sobretot, com diu ella amb aquell títol, impertinent.
Era una dona pertinentment impertinent.
I sabia on provocar i on punxar, sobretot amb aquesta cultura o cultureta o aquest establishment
que li molestava, doncs ella sempre posava el llit a l'anàfera, no?
Però fixa't que se li associava molt amb aquest establishment, sobretot cap al final, no?
Que formava part d'una, si em permets el terme, aristocràcia cultural.
Aparentment, que després al fons no era així.
A veure, d'una banda sí, perquè evidentment hi havia tota una trajectòria feta,
una dona reconeguda amb una obra reconeguda.
Ara bé, al mateix temps, no deixava de ser una dona heterodoxa
en un panorama de la literatura catalana encara molt ortodoxa.
Perquè no oblidem que la represa cultural també de la postguerra,
aquest pes del nou santisme i el pes també d'unes escoles,
per exemple, quan hi va haver tot el tema del realisme crític als anys 60,
la Maria Aurelia se'n va despenjar i ho criticava obertament.
És a dir, una mica com la Simone de Beauvoir,
que té aquella novel·la, Els mandarins,
doncs l'Aurelia també criticava els mandarins de la seva cultura
o de la seva societat, encara que fossin els seus companys.
Ni abans ni ara, determinats col·lectius accepten
i estan acostumats a la crítica, per tant, ja és un valor
que li podem donar a Maria Aurelia Campany, no?
I a més crítica en uns aspectes que aleshores, fins i tot,
com és el cas del tema, diguem-ne, de les dones,
de la condició de les dones, bastant intocable,
perquè era una cosa nova, era una cosa que aleshores apareixia.
Clar, parlaves de terodòxia.
Aquesta terodòxia també la portava a la seva manifestació pública
com a dona feminista.
Quin tipus de feminisme conreava Maria Aurelia Campany?
Perquè clar, hi ha feminismes, no feminisme.
No, exacte.
No, el que passa és que justament la Maria Aurelia Campany
conrea el feminisme en aquell moment que neix el feminisme modern.
És a dir, si expliquem més o menys, es parlava ja de feminismes a finals del segle XIX
i tot això va anar associat també amb el dret a vot, el tema de les sufragistes,
però el feminisme, el començament d'aquests feminismes moderns,
tals com els entenem del segle XX i del segle XXI,
es conreien a partir de la Segona Guerra Mundial,
lligats amb tota l'aparició als anys 60.
Llavors és aquest primer feminisme, el feminisme de la igualtat,
sobretot que es diu,
de reclamar els mateixos drets per a les dones a tots nivells,
que era el que conreava Maria Aurelia Campany.
Que després, evidentment,
el feminisme ha evolucionat i en altres escoles i altres maneres,
però és un punt de partida.
Dona provocadora, feminista, escriptora, nacionalista.
Com era el nacionalisme de Maria Aurelia?
Perquè passa que amb el feminisme hi ha moltes maneres de ser nacionalista en aquest país.
Era un nacionalista d'esquerres
i, evidentment, molt lligat.
Ella va aprendre ja el tema de la militància d'una manera...
Ja era la clandestinitat, les seves reunions i les seves militàncies
i després ja la seva militància claríssima
dintre del Partit dels Socialistes de Catalunya.
I, dient-ho d'aquesta manera, també, en aquella època,
quan hi va haver, justament, Maria Aurelia Campany era viva
i era un personatge ja polític,
quan hi va haver la fusió,
no sé com era, com no recordo exactament el terme,
entre el Partit Socialista dels Socialistes de Catalunya
i el Partit Socialista Obrero Espanyol,
la Maria Aurelia tenia els seus dubtes,
per dir-ho d'alguna manera,
tot i que després, evidentment,
defensava l'opció que havia pres.
Era una militant obedient, eh?, dintre de tot.
Sí, era disciplinada dins del Partit.
Disciplinada amb segons quines coses
i, sobretot, ja hi ha amb alguns...
És a dir, ella era una socialista de l'Uviols
i del Pasqual Maragall.
Sí, això ja indica una miqueta
el que és el corrent i la tendència.
Montserrat Palau és doctora en Filologia Catalana,
és professor en la URB,
moltes altres coses,
autora de diferents llibres,
no només d'Assaig, sinó també novel·les.
Diguem que és una persona
que té les competències absolutes
per fer un llibre sobre la Maria Aurelia,
però, clar, la seva relació personal
també va ser molt estreta
i això no sé fins a quin punt ajuda
o, tot el contrari,
a l'hora de plantejar-te un Assaig com aquest.
I, si em permets,
aquí tenim una fotografia
de la Montse Palau
presentant la Maria Aurelia Campany
quan va ser escriptora del Més.
Quin se'ns recorda d'allò
de les escriptors del Més
de fa tants anys,
l'any 1990?
Mira, mira que guapes
que esteu les dues!
Fa, doncs, ja 20 anys, clar.
Fa 20 anys,
i tot i això,
la Maria Aurelia duraria un any.
Sí, perquè va venir al 91, no?
Exacte, a l'octubre del 91.
Ajuda...
Jo crec que sí,
perquè la fas...
És a dir,
la coneixes personalment,
però després tens molt de distanciament
a l'hora de jutjar la seva obra
perquè, clar,
són una altra generació
i són uns anys enrere, també.
Vull dir,
uns anys a distància
a l'hora d'agafar la seva obra
i dir que hi ha
o que deixa d'haver-hi.
Però, per exemple,
a l'hora de parlar del seu feminisme,
doncs, evidentment,
n'hi han hagut, com dèiem abans,
molts corrents posteriors
i que ja tu mires
com te miraries
un document històric
sobre el qual has d'afegir altres coses.
M'ha ajudat a conèixer-la
perquè tens potser algunes claus
de la manera que funcionava,
de les coses que escrivia,
t'apropes més aviat a l'obra,
però reconec també
un cert distanciament
a l'hora de jutjar-la
aquesta trajectòria
i les seves teories.
I l'haver-la conegut
també t'ha permet
llegir entre línies
coses que probablement
el lector comú
no veuríem
en la seva obra,
com a filòloga,
a l'hora d'analitzar
la seva obra literària
o sagística, per exemple.
Sí, tant en l'hora sagística
com a veure quines coses repeteix,
quines coses fa servir
perquè ho diu,
en quin moment ho diu,
com també fins i tot
en algunes coses
de la narrativa molt lligades
al que després ella
t'explicava
amb experiències pròpies,
biogràfiques
o de coses que havia sentit
o havia dit.
Clar, tu
ets professor a la URB,
tractes amb nois i noies
joves,
tractes amb aquestes noies
que van amb el piercing,
el malí,
que si li diem
que una senyora
fa X anys
es presentava
amb un viso
de color negre
i fumant un cigart
diran
i què?
Si jo faig
el que em demana
el meu cos
i em mostro
tal com soc
i soc lliure,
clar,
poden pensar
quan parles d'ella
realment la veuen
com un personatge
que està en un prestatge
a recordar
o la veuen
com una creadora
o una autora
que pot tenir
un lloc en les seves vides
i en el seu procés
d'aprenentatge
a la universitat.
La descobreixen,
en primer lloc
perquè és que
primer,
es fa molt poca literatura
avui en dia,
en l'ensenyament
i tampoc
es publicita
tant la literatura
com altres coses
i potser
ens quedem
amb la rodoreda
i para de comptar
i poca gent més.
Quan la descobreixen
els hi agrada
i els hi interessa
i m'hi trobo
en els cursos
a diverses edats.
El que passa també
és que hi ha una cosa
alliberada
sobretot en el cos
molt més
les generacions joves.
Ara bé,
d'una altra banda
resulta
que a partir dels anys
80-90
amb tota l'onada
diguem-ne
reaccionària mundial
situem-nos una mica així
per fer resum
Margaret Thatcher
Ronald Reagan
Laidatullah Khomeini
tots els integrismes
catòlics
tots els fonamentalismes
islàmics
tota aquesta època
que era un moment
perquè el feminisme
havia sorgit
a partir dels anys 60
aquest feminisme modern
havia pres
una mica de carrera
havia fet una sèrie
de
de petits avanços
resulta que tot això
va tirar cap enrere
i el terme feminisme
va començar a ser denostat
i criticat
i refusat
i encara molt avui en dia
per exemple
ens trobem
i suposo
que en el teu cas
que a l'hora d'entrevistar
hi ha molta gent
per exemple
quan arriben
les campanyes electorals
regidores
diputades
o altres càrrecs
tu ets feminista
no
però jo estic a favor
de viure les diferències
en condicions d'igualtat
i no passa res
per dir que ets feminista
però no es pot dir
que ets feminista
llavors passa una mica
amb les generacions
d'avui en dia
que feministes
ho troben com una cosa
que no els acaba
negatives
que no els acaba d'agradar
perquè elles
se suposa
que són lliures
que han accedit
a l'educació
que han accedit
al seu cos
però per exemple
quan te trobes ja
les alumnes
que fan màster
és a dir
que ja fa uns anys
que estan a la
en definitiva
quan moltes d'aquestes alumnes
han entrat
a la vida professional
i o alhora
també a la vida
diguem-ne
de parella
o maternitat
és a dir
el tema familiar
aleshores te diuen
sí
ara entenc el feminisme
i sé exactament
les discriminacions
perquè les estic
veient
és a dir
clar
és a dir
en el moment
que assoleixen
una autonomia
una independència
material
i emocional
de la família
és quan realment
se n'adonen
o que hi ha dificultats
que hi ha aquestes discriminacions
sigui com per exemple
aquests dies
que s'està dient molt
perquè cobres menys
perquè segons quins treballs
perquè
quan optes
per una vida de parella
la millor
la doble jornada
només va a càrrec teu
perquè la maternitat
a vegades
només és una qüestió personal
i sembla que la paternitat
no existeixi
i vés-hi sumant coses
i cosetes
i llavors tot allò
que semblava tan fàcil
del dret a tot
i de poder-ho fer-ho tot
no es contempla
de la mateixa manera
que passa que ara
fem un parèntesi
una mica
perquè també
tu sobretot
podries posar-te
en el cap
de la Maria Aurelia
com contemplaria
per exemple
ahir que era
el dia internacional
de la dona
avui mirant
els diferents mitjans
de comunicació
jo m'he quedat
una mica perplexa
la veritat
perquè era un calaix
de sastre
hi havia pancartes
que semblaven
missatges
de fa 40 anys
que no tenien sentit
algunes d'elles
no ens enganyem
d'altres
que eren força assenyades
perquè estaven parlant
a veure
la mateixa feina
el mateix salari
coses que són
diguem-ne
de sentit comú
clar
davant d'aquestes
joves
dones joves
si veuen
que aquell feminisme
s'escriu d'una manera
a vegades una mica
tan tronada
i no sigui per atenció
aquest feminisme
com a racional
realista
del dia a dia
també les dones
més grans
són responsables
que el missatge
sigui clar
per a aquestes dones joves
d'una banda
que les dones
més grans
sigui clar
aquest missatge
tenint en compte
la problemàtica
que aquest missatge
arribi
hagi pogut arribar
i encara arribi
a les dones joves
perquè és això
que dèiem
que són com unes qüestions
com aquest llibre
que ha sortit ara
de los nuevos
machistas
que són homes feministes
és a dir
no
tot està bé
no hi ha discriminacions
no hi ha diferències
podeu accedir
no cal que lluiteu
és a dir
també hi ha
no arriba aquest missatge
de les dones més grans
entre altres coses
també perquè
pocs canals
perquè hi pot arribar
i perquè la societat
l'està contradient
totalment
això per una banda
i per una altra banda
però
que bé
que comencin a aparèixer
siguin el signe
que siguin
aquestes joves
i que més es diguin radicals
ja era hora
és que ja era hora
i justament critiquessin
el feminisme institucional
perquè potser portàvem
un temps
que es veia com a trencat
una mena de relleu generacional
i evidentment
de la mateixa manera
que per exemple
Montserrat Roig
van matar la mare
Maria Aurelia Campany
anant més enllà
del seu feminisme
i és hora
que ara
moltes filles
ens matin
a les mares
que som
i això seria
és molt bo
Montse
però què diries tu
si poguessis posar-te
en el cap
de la Maria Aurelia
i si no
com a tu mateixa
Montserrat Palau
davant de la frase aquella
de
hem deixat
de ser floreros
per ser quotes
bé
totes les consignes
no deixen de ser
un resum
i un compèndic
a vegades
no hi ha res més
jo no crec
és a dir
tantes dones
floreros
com tantes dones
quotes
el problema
és que
si no fem
quotes
o no existeix
la paritat
quins són
els mecanismes
perquè les dones
accedeixin
a càrrecs
de direcció
i amb les mateixes
condicions
perquè clar
com s'entra
en una societat
totalment masculinitzada
fa cent anys
Víctor Català
s'havia de dir
Víctor Català
en lloc de Caterina Albert
i s'havia de posar
un xador
en forma de nom
per entrar en un món
que estava totalment masculí
que era el de la literatura
i li van dir de tot
i eren poquetes
les que entraven
i s'entraven
en un món masculinitzat
que a poc a poc
com altre
s'ha anat
feminitzant
però encara
molta part
d'aquest món
i sobretot
dels àmbits
de poder
de decisió
econòmic
social
i polític
que estan
molt masculinitzats
i moltes dones
a vegades
refusen
aquesta masculinització
o lluitar
amb les mateixes armes
perquè
encara
prefereixen
un altre tipus
o posar el plat
de la balança
la vida laboral
o la vida familiar
i moltes vegades
això
no acaba de compensar
encara anem així
està claríssim
parlem de l'obra literària
a mi
m'agradaria
que no se m'oblidi
que ens recomanessis
una primera lectura
literària
per prendre contacte
amb la Maria Aurelia
aquells que no hagin llegit
res d'ella
que entri en bé
allò que entri en suaument
calla
i després
doncs
que intentin aprofundir
si realment
els ha tret
a veure
per la gent més jove
és a dir
per la gent
diguem-ne
juvenil
Quim Quimà
que és una mena
d'Orlando de la Virgínia August
que és un personatge
que a vegades
és home i és dona
des de l'any 1000
fins al 1936
i és una noveleta
juvenil
Un lloc entre els morts
és una lectura
també una novel·la
molt interessant
més coneguda
segurament
Sí, va guanyar el Premi Sant Jordi
també
i és dos personatges
i és tot un paral·lelisme
entre en el moment
de la Guerra del Francesc
i se'n va a l'exili
i es queda a lluitar
des de dintre
entre el Jerònic
i el Camp de Pedrós
etc.
Personalment
també m'agrada molt
el color més blau
perquè són les cartes
entre dues amigues
que s'han de separar
el 39
a causa de la derrota
de la Guerra Civil
una se'n va a l'exili
una es queda
sota el franquisme
i fins al 1968
es van creant cartes
i anem veient
l'evolució
llavors, clar
és una història
de tot aquest segle
i després
una lectura
molt divertida
i molt simple
també és
Feliçment
Jo sóc una dona
en què és la vida
de la Carola Milà
que va passant
per diverses classes socials
i diversos estaments
des del començament de segle
des del 1900
fins al 1968
home, jo crec que és un bon catàleg
per iniciar-se
no és la primera vegada
ni de bon tros
que Montserrat Palau
escriu sobre
Maria Aurelia Capmany
en forma de llibre
en forma d'article periodístic
treballs acadèmics
encara tens moltes coses
per dir
de Maria Aurelia Capmany?
en podríem dir moltes
és a dir
quan hi ha darrere
una bona trajectòria
i una obra gran
sempre se poden dir moltes coses
perquè sempre vas descobrint
i vas relacionant
amb altres coses
de fet el llibre
no deixa de ser
una ampliació
d'una sèrie d'articles
d'articles
que ja estaven fets
i posats més en solfe
i tots més o menys
del mateix caire
i són sobretot
dedicats al tema
del feminisme
del subjecte femení
etcètera
però clar
per exemple
del seu teatre
o d'altres
o del seu guionatge
o moltes coses
a dir encara
doncs és el penúltim llibre
sobre Maria Aurelia Capmany
que escriu
Montserrat Palau
que es presenta
aquest dimícres
a les 8 del vespre
la Casa Canals
hi haurà lectura
recordem que publica
Arola Editors
dins de la col·lecció Atenea
Montserrat Duc
que és la directora
d'aquesta col·lecció
justament estarà present
també Marta Selva
presidenta
de l'Institut Català
de les Dones
i diferents representants
polítics
i culturals
de la ciutat
no més que res
simplement
més que representants
polítics i culturals
resulta que
Xus Garcia
que havia estat a l'aula
de teatre
fa uns textos
però Rosa Roser
que en aquest cas
és un polític
és una política
vull dir
continenta d'alcalde
quan se li va dir
de fer la presentació
se li va demanar
enlloc
ella que havia conegut
la Maria Aurelia
i Campany
i havia estudiat teatre
també es va oferir
a llegir
llavors en aquest cas
és allò
d'aquestes coincidències
queda tot lligadet
tot lligat a través del teatre
i una unió
també amb la Campany
i de novel·les
com estem pròpies
Montserrat?
malament
malament
vaig fent cosetes
però no
ara en tinc moltes ganes
però me'n falta temps
és que això de la vida universitària
a banda de la vida en general
comporta
i amb tot això dels plans de Bolònia
no sabeu
les fer les memòries
les burocràcies
no sabeu
no sabeu realment
com anem
serà molt lent això de Bolònia
per molt de calendari que hi hagi
comencem a l'any vinent
però de fet
aquests dos últims anys
i les memòries
tot el que ens han demanat
a la universitat
és molt desesperant
doncs bé
a partir de Bolònia
quan ja estigui
més o menys
la cosa encarrilada
i en dansa
a veure si parlem
per parlar d'alguna obra literària
teva
ja m'agradaria
Montserrat Palau
moltíssimes gràcies
i enhorabona
adeu-siau
a vosaltres