A l'Ajuntament s'ha desplaçat Jordi Sorinyac i Joan Maria Bertran
per conèixer aquest acte que s'està desenvolupant,
imaginem, o que ja s'ha acabat.
Ho sabem immediatament.
Joan Maria Bertran, Jordi Blanc, bon dia.
Hola, bon dia.
Era un acte que, en el cas que s'hagi acabat,
en el que alumnes del Col·legi del Sagrat Cor
exposaven uns treballs, no?
Avui ha estat, podríem dir, la presentació pública
a la Guàrdia Urbana i a l'equip de govern
de tot un treball que han dut a terme
al llarg de les últimes setmanes
diferents alumnes del Col·legi Sagrat Cor.
Han fet, ara ho parlarem amb ells, molt breument,
però han fet d'investigadors, podríem dir,
i han anat fixant-se en alguns dels problemes
de les mancances que topen ells, nens joves
de la ciutat de Tarragona, alumnes d'un col·legi
del centre de la ciutat, en el seu dia a dia
a la ciutat de Tarragona en qüestions relacionades
amb la seguretat viària.
Parlem en primer terme amb la Mar.
Mar, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Ella és professora de l'ESO del Col·legi Sagrat Cor,
una de les responsables d'aquest programa.
És un projecte que es diu Rosace i és un projecte
a nivell europeu, és així, no?
Sí, exacte.
Hi ha sis ciutats europees diferents involucrades
i encara està en fase experimental.
És a dir, estem iniciant...
Ho fem de Conillet d'Índies.
Sí, sí, però no estem molt contents.
Estem iniciant una cosa que esperem que al futur
puguin gaudir-ne i puguin experimentar molts altres centres.
L'experiència està positiva?
Totalment.
Aquí tens un grup d'alumnes representatius
que ells mateixos t'ho poden explicar.
Doncs parlem amb ells, per exemple, amb la Cristina, no?
Cristina, bon dia.
Hola, bon dia.
Són alumnes de segon d'ESO,
o sigui que això vol dir que teniu entre 13 i 14 anys?
Sí, jo tinc 14 anys.
El que abans, allò l'han de per entendre,
ens era el vuitè d'EGB, del que com a mínim va fer un servidor.
Ells han estat fent, doncs això, com deien, d'investigadors,
han anat anotant, tenint un seguit de paràmetres
i han vist, per exemple, cotxes aparcats en doble fila,
problemes de visibilitat, contenidors aparcats al costat
de passos de peatons, coses que s'han adonat
que potser nosaltres, fins i tot en el nostre dia a dia,
ho veiem com a normal, però ells han pogut comprovar
que són qüestions més problemàtiques del que sembla.
En què us heu fixat exactament, Cristina, per exemple?
El carrer Marquès de Montoliu,
que és molt perillós,
per a la velocitat que passen els vehicles,
en el mal estat del paviment dels carrers,
al voltant del col·legi, perquè hi ha moltes regioles trencades,
en les barreres arquitectòniques,
perquè és una ciutat que potser no està dissenyada
per persones amb discapacitats físiques,
i també amb alguns problemes puntuals,
com contenidors mal col·locats,
i alguns carrers en concret, com un callejón,
que hi ha entre l'entrada del nostre col·legi,
entre...
Sí, el carrer aquell que dona el carrer Sant Antoni Maria Claret
i que queda costat del vostre col·legi, no?
Sí.
I en aquell carrer què hi passa?
Que és un carrer que està molt mal il·luminat,
que té unes escales que han estat bastant deteriorats,
i no és pla, té un desnivell i sempre s'acumula aigua i brossa,
i és un carrer poc segur,
i normalment no hi passa ningú perquè és un carrer molt perillós,
que no t'inspira confiança.
Sí, va, no fa petxoc, eh?
No és d'aquells com deien que inspira confiança.
Ens hem deixat alguna cosa, companys,
la resta d'alunes,
qüestions aquestes que mirant al dia a dia,
per exemple, com et dius?
Xavier Grané.
Xavier, la radiografia que ens ha presentat la Cristina és la correcta,
o heu detectat altres mancances, altres problemes?
Bueno, sí, més o menys és el que ha dit ella,
però en el carrer Marquès de Montoliu,
la velocitat, hem decidit de posar límits de velocitat,
perquè hi ha gent que no el respecta,
en el Callejón hi ha gent que no el neteja,
i això és de feina de tots també,
i no sé, en general, més o menys és el mateix.
Crec que ets l'Enric. Enric, bon dia.
No només, per tant, havíeu de fixar-vos en les coses que sembla malament,
sinó també fer propostes de millora.
Sí, pels problemes que havíem trobat,
els havíem d'explicar i després proposar diferents solucions
que des de l'Ajuntament es podrien aplicar per millorar la ciutat.
I això de jugar a ser alcaldes o regidors de mobilitat per un dia
és divertit, és complicat.
Enteneu com pot ser de complexa la feina dels polítics?
És una feina que és difícil,
però també és molt reconfortable, personalment.
Moltes gràcies.
I ara aquí, clar, falta prendre nota.
Joan Carles Borratxero de la Guàrdia Urbana.
Joan Carles, bon dia.
Bon dia.
Prenem bona nota? Els farem cas o no?
I tant que sí.
Això és una iniciativa que el mateix alcalde ho ha dit, no?
Presenteu-me en tots els idiomes necessaris
perquè prenem moltíssima...
Molt bona nota, vaja.
Són qüestions aquestes, insistim, molt petites,
molt del dia, aquests contenidors mal col·locats,
sortides d'aparcaments sense visibilitat
i que segurament s'escapen de la dinàmica habitual de la Guàrdia Urbana
i que va bé que algú, en aquest cas, aquests alumnes ens en facin adonar, no?
Perfecte. Això és una política del Consistori
i del nou cap de la Guàrdia Urbana,
la participació ciutadana,
que en tot tipus de projecte
i moltíssima relació amb el que és la ciutadania, no?
Llavors, aquest projecte, precisament, encamina això,
que no només han de ser els enginyers de l'Ajuntament
els que vegin els problemes a la ciutat,
sinó els propis usuaris.
I es resoldran aquests problemes?
I tant que sí, si ho ha dit l'alcalde.
Sant Carles, moltes gràcies.
A vosaltres.
Doncs prenem bona nota.
Un treball de camp extraordinari, el que han fet, eh?
Nosaltres tenim, en fotografies, vaja, tenim un resum,
hi ha hagut aquesta exposició, a més a més,
com toca, eh?, al Saló de Plens,
amb presència de l'alcalde, del tinent de l'alcalde de Mobilitat,
amb el nou responsable de la Guàrdia Urbana,
amb el senyor Rafael Comas,
amb totes les autoritats, ara ho han escoltat, eh?,
s'han compromett públicament a fer-ne cas
i, com a mínim, tenim aquest compromís
que a qualsevol aquests petits problemes
a la zona del voltant del Col·legi Sagrat Cor,
doncs hi ha el compromís que es puguin resoldre properament.
I, com deia ara el Joan Carles Borratxero,
doncs el compromís que la resta de ciutadans
també siguem crítics o, com a mínim, observadors
i que si veiem alguna anomalia, alguna cosa que es pot millorar,
sense cap tipus de problema ni de dubte,
doncs, òbviament, ho proposem
i a veure si es pot resoldre com és d'aviat millor.
Que pensin que aquests nens i nenes
continuaran estudiant a l'escola
i cada dia contemplaran aquest paisatge.
Per tant, seran els primers que sabran
si es posa solució o no.
Aquí falta...
No hem parlat de terminis,
però, vaja, aquest projecte tindrà continuïtat, de ben segur.
És a dir, que acabaran el batxillerat
i ja estarà arreglant.
O com anirà la cosa?
Ja veurem, esperem que era una broma,
esperem que realment prenguin bona nota
i posin solució.
I el que tu dius, sobretot,
apel·lar a la responsabilitat individual
que tenim cada ciutadà.
Que això, a vegades, ho oblidem.
Deixem, només per acabada,
assecar el caràcter pioner d'aquesta iniciativa
perquè és la primera vegada que es fa
a la ciutat de Tarragona en aquest àmbit
i és una iniciativa en què només hi han participat
ciutats com Atenes, Madrid, Varsovia i Vilnius,
la capital de Lituània, i Tarragona.
Per tant, cinc ciutats europees,
una d'elles ha estat la ciutat de Tarragona,
fruit que segurament s'ha fet bé la feina,
segurament en aquest àmbit.
Gràcies, Jordi Sorinyà, que abans t'he batejat de nou,
i Joan Maria Bertran.
Sí, perquè allò de central, res de res.
No, el central el tenim aquí a la redacció,
desesperat, no sé si buscant jugadors
pel partit de diumenge o preparant l'informatiu,
suposo que serà el segon.
Gràcies, Jordi i Joan Maria, fins després.
Gràcies.
Gràcies, Pérez.