Les 10 del matí, 36 minuts.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
tornant a parlar de la notícia del dia,
la decisió dels Consells d'Administració de Caixa Tarragona,
Caixa Catalunya i Caixa Manresa
d'engegar el procés de fusió d'aquestes tres entitats.
Ja heu sentit al llarg dels informatius del matí de Tarragona Ràdio
les veus del president de la Diputació de Tarragona,
Josep Poblet, també de l'alcalde de la ciutat,
Josep Félix Ballesteros.
Heu escoltat les reaccions dels diferents àmbits econòmics i socials
de la demarcació i ara volem tornar a escoltar els treballadors,
amb ells, amb els representants del sindicat majoritari a Caixa Tarragona.
Ja parlàvem fa unes setmanes i ara tornem a tenir,
avui que ja és oficial el procés de fusió,
volem tornar a tenir aquest contacte amb el secretari general
del sindicat d'empleats de Caixa Tarragona, Galletà Jové.
Aquest sindicat és el majoritari a l'entitat terra unina.
Senyor Jové, bon dia.
Hola, bon dia.
Com valora la decisió presa ahir pel Consell d'Administració
que va votar per unanimitat la fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa?
Home, nosaltres ho valorem molt positivament.
De fet, nosaltres ja hem tingut una presència activa en els mitjans
demanant aquesta unanimitat
perquè entenem que és una situació en la que era necessari
que Caixa Tarragona entrés en un procés de fusió
per convertir-se en una entitat més gran.
Llavors, una vegada aconseguit això,
nosaltres, i a més a més,
amb el suport pràcticament de la totalitat de la plantilla,
entenem com un avenç molt important,
tant per les condicions dels treballadors
per la garantia del seu lloc de treball,
hem de pensar que són 1.500 famílies
les que vivim del treball de cada dia a Caixa Tarragona,
i a més a més,
perquè entenem que inclús el territori,
el territori amb una nova entitat,
estarà més ben representat
i podrà rebre el teixit industrial de Tarragona i comercial,
rebrà més suport de la nova entitat
que de l'entitat actual de l'ut primera.
Pel nou volum, que serà molt important,
hem de pensar que ara serem part
de la quarta Caixa d'Espanya i la segona de Catalunya,
i a més a més que la Caixa en la direcció actual
sempre hauria preferit invertir cap a expansió,
cap a territoris, Barcelona i Madrid,
que ha sigut la inversió, bàsicament,
que s'ha fet aquests últims 5 anys,
la gran part de l'inversió d'aquests 5 anys,
a Caixa Tarragona.
Els treballadors tenen representació
al Consell d'Administració,
i per tant dos d'aquests representants
van estar en la reunió d'ahir a la tarda.
Realment, senyor Jové,
per la informació que tenen,
tanta unanimitat, tant d'acord,
hi ha hagut, com es va expressar
posteriorment, després de la reunió del Consell?
Sí, sí, sí, jo puc aquí ratificar
que el suport va ser un ànim.
Això d'alguna manera és el que vostès
també havien reclamat a tots els partits polítics?
Sí, perquè nosaltres enteníem
que, tenint en compte
la situació financera
que està passant al país,
la situació financera
que afecta molt especialment
a la ciutat bancària i a les caixes de salvis,
doncs ara, seguint les recomanacions
de govern
de Banc d'Espanya
que les entitats han de créixer
per tal de poder afrontar el futur
amb més garanties,
nosaltres, evidentment, des de dintre,
entenem que aquesta era la solució
i per això, primer, hem votat a favor,
i segona, vam demanar
a tots els grups que donguessin un suport unànim
perquè entenem
que entrar a formar part
d'una entitat gran
com la que serà
o que és ja a partir d'avui
aquesta nova entitat
entrar-hi
des de la indiferència d'una abstenció
doncs no seria una bona entrada.
Vostè ja ens explicava fa uns dies
que calculaven
que hi hauria uns 250 treballadors
de Caixa Tarragona
aproximadament,
entre 200 i 250
que estarien afectats
per aquesta fusió
en el sentit
que deixarien de ser treballadors
però que es podrien acollir
d'ella a les prejubilacions.
Segueix mantenint aquesta idea?
Bé, nosaltres, ben bé,
no hem dit
que puguin o no puguin.
A veure, aquí es lliga
la idea
que s'obrin llocs de treball
en el sentit
que s'han de tancar oficines.
Nosaltres entenem
que s'han de tancar oficines
perquè avui, aquests anys,
i degut a l'expansió immobiliària
i a aquest creixement incontrolat
que ha sofert tot el país,
s'han obert moltíssimes oficines
per col·lapsar el territori,
però sempre oficines de dos,
moltes oficines de dues persones
i que, evidentment,
una oficina de dues persones
és molt productiva.
Productiva perquè hi ha moltes espècies generals
i perquè, a més a més,
vull dir,
les persones han d'estar molt lligades a l'oficina
i no poden sortir a fora a buscar negoci,
que és el que avui en dia es demana.
Llavors, nosaltres pensem
que el fet de tancar oficines
no vol dir que s'obrin dels de treball,
sinó que, d'alguna manera,
el que s'ha de fer és aglutinar
les oficines amb una oficina més gran
de vuit o deu persones,
que llavors el director pot ser realment de director,
pot haver una persona que tingui
la feina interior de l'oficina,
pot haver un caixer que tingui correctament els clients,
i poden haver sis o set comercials
que poden sortir a fer objectius
i aquelles campanyes comercials
que es dirigeixen des de la direcció.
Això és un altre model,
que és un model més productiu,
que no vol dir que s'obri gent,
sinó que es pot...
Hi ha moltes despeses per menys locals,
menys despeses generals, etcètera,
totes les despeses.
Si genera una oficina,
les despeses generals es poden estalviar
a la reagrupació en un nou centre més gran.
Per tant, creu o entenc de les seves paraules
que ara no entendrien
una disminució dels llocs de treball
a la nova entitat.
Llavors, amb el cas que,
a pesar d'aquesta reorganització,
s'obràs en algun lloc de treball,
sempre es pot donar,
sempre es pot donar que momentàniament,
i dur també,
encara estem en uns anys de recessió,
puguin sobrar llocs de treball,
llavors, bé,
s'haurà de regular la plantilla,
el nombre que sigui,
perquè també una de les coses
que s'ha aconseguit amb aquest acord
és que els serveis centrals de Caixa Tarragona
segueixin sent una subseu de la central,
amb el qual hi haurà un número important
de llocs de treball
que mantindran el seu lloc de la central,
que era un dels llocs que ens feia patir més,
però aquí ja tenim un número important
d'empleats que es garantiran aquí.
Llavors, si a pesar d'això,
doncs hi ha algun excedent,
que no diem que no,
perquè amb totes les funcions s'han donat,
de les banques,
d'altres sectors,
llavors, evidentment,
això sempre s'haurà de fer
per pactes de prejubilació
i pactes de baixes incentivades,
i sempre, evidentment,
en caràcter voluntari.
El sindicat d'empleats de Caixa Tarragona,
què li sembla?
Que finalment Caixa Tarragona
tingui una representació d'un 20%
en els òrgans de govern de la futura entitat
i que és el mateix tant per cent
que té una caixa més petita,
la tercera,
que és Caixa Manresa?
Sí, aquí hi ha dues coses a dir.
En principi s'havia parlat
que hi ha un 25 en 30.
Al final resulta que és un 20,
que evidentment és menys de les expectatives,
però així és més del que s'aporta,
perquè s'aporta com a actius un 12.
sobre un 12.
És veritat que Caixa de Manresa
aporta menys,
però també és veritat
que gràcies a la gestió
de l'equip directiu de Caixa de Manresa,
Caixa de Manresa
arriba en molts millors condicions
a la nova entitat.
Això s'ho haurà fet a veure.
Això, clar,
vist és un altre punt de vista,
vol dir que la gestió de Caixa Tarragona
comparada amb la de Caixa Manresa
no ha estat tan bona
i que, per tant,
ha estat més difícil defensar.
Això és una cosa que és evident
perquè això ja fa anys
que s'està veient
i a més s'ha dit
i nosaltres en el sindicat ho hem dit
i ho hem dit allà a una contingut,
on s'ha de dir,
que és a l'Assemblea General,
que hem anat perdent posicions de mercat.
Aquesta Tarragona estava
al quart lloc de Catalunya
i l'any 95,
i avui ja no està al quart,
avui està més a l'any.
Llavors, clar,
això,
que és producte de la gestió
de l'actual direcció,
doncs això ho ha fet
que s'entrés
en unes condicions
pitjors
que entre Caixa de Manresa,
que és una Caixa
que té un volum més petit,
que és una de les Caixes
amb menys numerositat
de l'estat espanyol
i que està més ben gestionada.
Això és un fet evident
que no ho poso de manifestar,
sinó que repassant
qualsevol diari econòmic
que ens avanen
totes les estadístiques
que es publiquen
mensualment
de les Caixes
es veu clarament.
A partir de la decisió d'ahir,
senyor Jové,
per anar acabant,
augmentaran els contactes
també amb els sindicats
de les altres entitats
d'estalvi.
Quines són les properes passes
que faran
com a representants
dels treballadors?
Ja fa mesos,
perquè nosaltres,
de fet,
enteníem i entuïm
que l'oposió
havia de ser aquest any,
nosaltres ja fa temps
que estem coordinats
amb el sindicat
d'estalvi de Catalunya,
que és el sindicat
que està implantat
a Caixa de Catalunya
en el segon lloc
i amb el qual
hem tingut sempre
unes excel·lents relacions
i que els dos sumats
que ara sumarem,
perquè ja tenim
un protocol firmat
de col·laboració
i d'integració
a la mateixa organització
en el moment
en què es produeix
la integració formal
de les dues entitats
ja tinguin el FIF,
nosaltres també farem
un sindicat únic
dels dos,
farem la segona força
i en principi
estem col·laborant ja
per,
quan es col·laborar
i la mesa
de negociacions
pel pacte laboral
que ha de firmar-se,
per treballar
plegant-se
en representació
de tots els interessos
de tots els treballadors
de Caixa de Catalunya
i de Caixa de Catalunya
i de Caixa de Catalunya.
Alguna qüestió
de detall,
però que en fi
que pot ser important.
El tema del nom.
Vostès saben
si realment
es pot mantenir el nom
d'alguna manera.
Hi haurà un altre nom
d'aquí uns mesos
de la nova entitat?
Es mantindrà
la paraula Tarragona?
Jo crec que...
Jo crec, crec.
Jo, de fet,
aquest era un debat
que va sortir a última hora
i que nosaltres
ens va agafar
a tothom, crec,
una mica,
diríem,
perquè,
no sé,
allò que t'agafa
m'ho veu canviat,
no?
Llavors,
jo crec
que es farà un nom,
es farà un nom genèric,
que no sé quin serà,
i que llavors,
a cada oficina
de cada terra
del territori
portarà afegit
el nom,
per exemple,
de Tarragona,
o sigui,
Caixa,
Caixa el que sigui,
Caixa Cap,
Tarragona.
I això farà
que s'identifici
realment,
i mentre no hi hagi
aquest nom,
suposo que
mentre no hi hagi
aquest nom,
aquest nou nom,
es mantindrà
Caixa Tarragona
amb el nou nom
o amb la nova
Unió de Caixes.
Alguna cosa així,
tampoc ho sé,
però entenc
que hi ha d'anar per aquí.
Li feia aquesta pregunta
perquè vostès que treballen
a les oficines
i estan en contacte
amb els clients,
no sé si han notat
en les darreres setmanes
i arran d'això
comentaris crítics
en el sentit de dir
que perdem el nom,
que potser fins i tot
aquests clients
deixarien de ser clients
de Caixa Tarragona
en funció
que perdés el nom.
Jo crec que,
a veure,
jo crec que nosaltres això,
miri,
aquest discurs
a l'any 90,
a l'any 88,
que va ser
quan van començar
les caixes a sortir
del seu territori
al final dels 80,
que aquí pràcticament
no hi havia cap entitat,
perquè si a Tarragona
hi havia les origines
de Caixa Tarragona
hi havia una de Caixa de Catalunya,
les de Caixa de Pensions
i el Frou.
Potser,
llavors,
jo diria que,
potser sí que,
en aquell moment,
però ara,
vull dir,
la gent té una oficina
de casa seva a prop
d'una entitat
i la gent,
evidentment,
el nom marca,
però ja no marca
el que marcava.
Nosaltres,
com a Caixa de Tarragona,
jo diria que dos anys,
això que li deia,
finals dels 80,
començaments,
sí,
finals dels 90,
la primera entitat
del territori,
de Caixa de Tarragona,
per davant
de la Caixa de Pensions,
i avui,
doncs,
amb aquesta nova fusió
ho tornarem a ser.
Mentrestant,
hi ha hagut aquí
una implantació
de totes les caixes,
de 50.000 oficines de caixes,
que la gent valora el nom,
però també valora el servei,
el tracte que li dóna
aquell empleat
que coneix de fa temps,
els productes que té,
jo penso que la gent avui
es mou per d'aquests paràmetres.
Senyor Gaeta Jove,
responsable,
secretari general
del Sindicat d'Empleatges
de Caixa de Tarragona,
gràcies per atendre,
doncs,
aquest matí
la trucada de Tarragona Ràdio
i haver-nos fet
aquests comentaris.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.