D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Seguim en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
repassant ara en els propers cent minuts
l'actualitat econòmica marcada, sens dubte,
i ja des de fa temps, però marcada especialment aquesta tardor
per l'impacte de la crisi, que no s'atura.
De fet, l'atur registrat a la demarcació de Tarragona,
i aquesta és una de les últimes xifres que hem conegut,
la coneixíem la setmana passada,
va créixer el passat mes d'octubre l'atur en un 4,25%
a la demarcació de Tarragona,
un increment que se situava a dos punts per sobre
de la mitjana de Catalunya i de l'Estat,
i això en xifres absolutes indica, assenyala,
que hi ha 50.000 persones inscrites
a les oficines de l'atur de les comarques tarragonines.
És una de les últimes xifres en l'àmbit econòmic
que hem conegut en els últims dies
i que volem comentar en els propers minuts
amb el president de la patronal de les petites i mitjanes empreses,
la PIMEC de Tarragona,
el senyor Joaquim Sendra.
Senyor Sendra, bon dia.
Hola, molt bon dia.
No és una bona notícia, sens dubte,
encara que podria ser esperada,
però aquest 4,25% d'augment
en relació a altres comarques de Catalunya,
a la mitjana pròpia del país
i a la mitjana de l'Estat,
ens situa força per damunt.
És especialment greu aquesta xifra del mes d'octubre?
Home, el fet que hi hagi aquestes variacions
respecte a altres territoris,
possiblement pugui ser també casual.
Podríem buscar les motivacions
al final de la temporada turística,
sector serveis, derivats i complementaris,
però hi ha altres moments de l'any
que ens trobarem, que és al revés,
que estem per sota.
Per tant, això és casuística temporal.
Seguéssim preocupant, lògicament,
que l'atur augmenti
i és un signe que seguim
estant en una recessió econòmica important,
en una situació crítica
i així ho mostra l'atur.
Veuen alguna perspectiva de sortida
ara que ja estem pràcticament
en el final del 2009?
L'única perspectiva de sortida que veiem,
que ja la veiem abans d'entraria,
és que al final de les crisis sempre se'n surt.
El que sempre ens ha preocupat
és la durada d'aquesta crisi.
El temps que un pugui estar
fent la travessia al desert,
lògicament, és molt important
perquè això merma la capacitat de resistència
i d'acabar sortint-ne al desert.
Aquesta crisi està durant molt,
és profunda,
és àmplia,
és global
i el nostre país,
malauradament,
té unes perspectives pitjors
que la resta de països,
per exemple, europeus
o de les primeres economies mundials,
amb la qual cosa farà
que sigui més llarga
i que la patim especialment nosaltres.
Això afegit
en que tenim un teixit productiu,
en molts casos,
poc preparat,
per aquestes situacions,
està produint unes mermes
en nombre d'empreses
i amb treballadors a l'atur,
que són aquestes dades que estem veient.
Pels contactes,
per les converses que pot tenir
amb les petites i mitjanes empreses
de la demarcació,
quins són els sectors
que ho estan passant pitjor?
Pràcticament tots.
Tots.
Pràcticament tots.
No se'n salva ni un,
pràcticament.
Sí,
m'has escoltat aquest discurs
moltes vegades.
Sabem que la construcció,
per raons òbvies,
és un dels que està més afectats.
El sector turístic
també ha vist
com han caigut
les seves vendes
en aquesta temporada.
No espectacularment,
però amb caigudes.
El sector industrial
veiem,
que aquí és molt important,
veiem com està patint
també aquesta crisi.
No de forma espectacular,
com podria ser el cas de la construcció,
però també l'està patint.
El nostre sector industrial químic,
les nostres indústries auxiliars,
també en el cas de l'EAR Roquetes.
El sector serveis,
lògicament,
que es nodreix
de tots aquests sectors,
òbviament segueix el seu pas.
Per tant,
és una mica tot els sectors,
més o menys alguns o altres,
igual,
de la mateixa manera
que més o menys
alguna empresa en particular
respecte a altres del seu sector.
Ara que citava l'EAR,
en fi,
és un cas paradigmàtic
pel conjunt de la província de Tarragona,
encara que sigui
en la zona geogràfica
de les Terres de l'Ebre.
Com observa,
en fi,
el tancament anunciat
d'aquesta fàbrica
i l'impacte que pot tenir
a les comarques del sud?
Bé,
són dos temes.
Un era una mort anunciada.
Sabíem que,
si aquesta crisi es perllongava,
l'EAR podia,
o havia de,
reestructurar
les seves plantes de producció
i ajustar-les
a la demanda
que té dels seus productes.
I també sabíem
que qui podia tenir més números
per ser la que es tancava
fos la de Roquetes.
per tant,
no és una notícia
d'última hora,
sinó que és una cosa
que ja se sabia.
I en segon lloc,
per les Terres de l'Ebre,
doncs,
què més podem dir
respecte a les Terres de l'Ebre?
Són 500 llocs de treball
que pel que és
l'economia de les Terres de l'Ebre
és importantíssim.
I a més a més,
que plou sobre mullat
sobre un territori
en el qual
s'hi han fet reiterades promeses,
s'hi han fet reiterades
promeses d'inversió
i que mai acaba
de materialitzar-se
en res concret.
I la gent
i els empresaris d'allà
són molt caixosos d'això
en el sentit
que sempre se'ls promet,
sempre se'ls fa servir
com a arma,
però al final
no acaben mai tenint
ni que els promet,
els pugui prometre
uns o uns altres.
Tenen una economia
que mereixeria més atenció
i lògicament això
afectarà molt i molt
a les Terres de l'Ebre.
Ahir la PIMEC
i de fet també
responsables sindicals
van tenir una reunió
al Palau de la Generalitat
amb el president José Montilla.
Les conclusions,
vostè hi va estar
en aquesta reunió,
les conclusions,
té alternatives
les comarques de l'Ebre
alternatives a la crisi de l'EAR
i a la crisi econòmica en general?
Bé,
en aquesta reunió
hi vaig ser jo
i va ser
el president de PIMEC
Josep González
acompanyat
del president
de PIMEC
al Morcià
que és en Josep Cervera
que és qui coneix
lògicament
com a empresari
del territori,
coneix millor
les seves necessitats
i vam creure
com a menys que fos ell
quin és.
Bé,
hi ha una preocupació política
per aquest tancament.
Pensen que les Terres de l'Ebre
també tenen la sensació
que si aquesta planta
en lloc de tancar-se
les Terres de l'Ebre
es tanqués
en algun punt
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
potser s'hagués tractat
d'una altra manera
i aquest sentiment
sigui just o injust
estiguem d'acord
no estiguem d'acord
o uns hi estiguin
i altres no
existeix.
Per tant,
s'ha de tractar
i s'ha de convullar
en certa mesura
se senten molt desemparats
i aquestes són
les opinions
en tres generals
que es van manifestar
en aquesta reunió.
Des del govern
de la Generalitat
doncs s'han promès
una sèrie de mesures
d'inversions
quantificades
amb uns diners
i bé,
els empresaris d'allà
els nostres empresaris d'allà
el que fan
és bé esperar
a veure si això
realment succeirà
però el que passa
és que estan acostumats
a totes promeses
que no saben ben bé
si això s'acabarà produint.
El que ells saben
és la seva realitat actual
aquesta sí que la saben
que és que torna a tancar
una indústria
i que les que
acompanyat
de la resta d'empreses
que hi ha allà
i que estan plegant
per la crisi
igualment que fa l'ER
per tant
conscients
que ho estan passant
molt malament
i que ho seguiran
passar malament
segurament igual
que la resta
d'emversaris de la província.
Ja que hem començat
senyor Sandra
parlant de l'atur
en aquest repàs
a l'actualitat econòmica
és obvi
que aquesta setmana
des de dilluns
tenim damunt la taula
una notícia
prou important
que ja l'hem estat comentant
també aquests dies
en temps de tertúlia
amb diversos convidats
aquest anunci
de les direccions
de Caixa Tarragona
Caixa Manresa
i Caixa Catalunya
que han encetat
aquest procés
de fusió
l'anunci
de tancar
mig miler d'oficines
i d'acomiadar
1.800 persones.
És probable
que aquest anunci
formi part
d'una estratègia negociadora
però a priori
a vostè
què li sembla
aquest anunci?
Sí.
Miri,
en primer lloc
el que vostè ha dit
és possible que això
es tracti d'una estratègia
negociadora
i que s'acabi
amb xifres menors
de les que han sortit.
Dit això,
tots sabem
que les fusions
d'entitats financeres
de caixes
és necessària.
Ho sabem
perquè en primer lloc
fa temps que ho sabem
perquè n'hi ha moltes
a Catalunya
i en segon lloc
perquè amb la crisi econòmica
que està patint
el sector financer
és necessària
que explodissin aquestes fusions
perquè moltes d'elles
estan en risc real
de fins i tot
una intervenció
pel Banc d'Espanya.
Per tant,
és necessària
aquesta fusió
per adquirir dimensió
i poder anar
al Banc d'Espanya
a demanar fons del FROP.
Fons que han de servir
per salvar
i reflotar
algunes
d'aquestes entitats
o posar-les
en unes millors condicions.
Per tant,
dit això
que és necessària
aquesta fusió,
les fusions
d'empreses
o d'entitats
sempre tenen un cost.
Tant de bo
totes les fusions
o totes les empreses
que estan plegant
tinguessin el mateix cost
que tindrà aquesta fusió
perquè veu vostè
que la majoria
de casos
són prejubilacions
i en el cas
d'acomidaments
seran acomidaments
amb una indemnització
que moltes
i moltes
o la majoria
d'empreses
de petites i mitjanes
empreses
que estan plegant
no tenen
aquesta possibilitat,
fins i tot els autònoms
i en això
ningú s'hi fixa.
Ara sols ens fixarem
en uns treballadors
concrets,
jo no crec
que sigui just,
per altra banda
i així ho he manifestat
ningú critica
en l'altra fusió
de caixes
que hi ha en marxa
que és la de les caixes
del Vallès
que els treballadors
que quedaran
han negociat
el millor
de cada un dels convenis
de les tres entitats
i arribaran a tenir
17 pagues i mitja
l'any
començant
per una paga extraordinària
de premi
per la fusió
de 500 euros.
Jo crec que això
per exemple
és un mal exemple
també en una situació
de crisi
com el que estem
on hi ha empreses
que estan tancant
on hi ha treballadors
que estan anant a l'atur
on hi ha empresaris
que també s'estan anant a l'atur
l'atur tècnic
perquè no en cobren
és un mal exemple.
Per tant
siguem prudents
també una mica
en aquest tema
i al marge
jo crec que
no hem de fer declaracions
al voltant d'aquest tema
perquè al final
passen a formar part
d'aquesta estratègia negociadora.
Quan això finalment
se n'arribi a un acord
més o menys segur
podrem manifestar-nos
realment
sobre el que ha succeït.
Entén aleshores
o no entén
per contra
les postures expressades
pels sindicats
que en un principi
eren clarament favorables
a la fusió
o pel president
de la Diputació
recordem que la Diputació
de Tarragona
és la institució fundadora
de Caixa Tarragona
i té alguna cosa d'ell
i prou important
dient en les últimes hores
que s'haurà de vigilar
molt aquest procés
negociador
quan tant sindicats
com la Diputació
es van mostrar
de forma unànima
clarament a favor
del procés?
Evidentment
que ho entenc
els sindicats
igual que el president
de la Diputació
igual que jo mateix
hem de defensar
que hi hagin
els menors
dels costos
laborals
humans
econòmics
possibles
en un procés
d'aquest tipus
la negociació
la negociació
està allà
per això
li deia
que hem d'esperar
a veure com
es desenvolupa
la negociació
i la negociació
no hi hem d'entrar
nosaltres
entre les entitats
el seu personal
les seves entitats
fundadores
etcètera
nosaltres
com a Pimec
no hi podem entrar
ara
ja ens manifestarem
més contundentment
o certament
ens manifestarem
quan acabi
però tots
desitgem
que tingui
els menors costos
laborals
evidentment
ara
insisteixo
que molts d'aquests
costos laborals
són
prejubilacions
i amb baixes
molt molt incentivades
per tant
hauríem de valorar-ho
quan sàpiguem
com acaba això
al marge del tema laboral
la fusió serà
segurament una realitat
d'aquí mig any
com a petita
i mitjana empresa
la patronal
Pimec
que representa
aquest col·lectiu
que espera
de la fusió
a nivell de possibilitats
d'accedir al crèdit
realment confien
en una millora
per accedir
a crèdits
i a qualsevol tipus
d'ajuda
en el finançament?
No
no
nosaltres sempre hem dit
respecte a les fusions
totes
no solament aquesta
jo em puc manifestar
respecte a aquesta en concret
hem dit sempre dues coses
les fusions
segurament són necessàries
degut a la situació
de crisi financera
les hem d'acceptar
perquè no hi ha més remei
però
no ajudaran
a les petites i mitjanes empreses
perquè no facilitaran
el crèdit
tot el contrari
hi haurà menys entitats
a més a més
estem convençuts
que això és una primera ronda
de fusions
després vindrà una segona ronda
aquesta és una primera ronda
per accedir
a uns fons
del Banc d'Espanya
però hi haurà una segona ronda
i és probable que el panorama
de caixes al nostre país
a Catalunya
que potser era excessiu
acabi
amb la gran entitat
la gran caixa
que hi ha actualment
i després
amb dues
tres
màxim
crec que quatre
caixes
al nostre país
això què fa?
que hi hagi menys competència
farà que hi hagi menys competència
i que per tant
quan torni el crèdit
hi haurà facilitat
d'accedir-hi
però més car
perquè menys competència
lògicament
pensi que aquesta competència
potser l'excessiva competència
que hi ha actualment
pugui ser una de les causes
que ha fet
que moltes de les entitats
estiguin en la situació
que estan
degut a que han tingut
que accedir a mercats
no desitzables
per obtenir un rendiment
millor
perquè hi havia massa competència
i tenien que baratir molt
les condicions
en les quals
deixaven diners
o en les quals
accedien
a certs clients
per tant
per les petites i mitjanes empreses
el fet
que hi hagi
menys entitats
de crèdit
serà negatiu
per tant
la perspectiva
des d'aquest punt de vista
no és gens positiva
al revés negativa
en un context de crisi
com l'actual
i que es mantindrà
i es perllongarà
durant el 2010
és a dir
que en el moment
en què es pugui veure
una sortida de la crisi
no ho tindrem precisament
fàcil
per millorar
aquestes condicions
financeres
d'accedir a crèdits
efectivament
el que passa
quan tot va bé
i hi ha abonança
financera
o hi ha abonança
econòmica
ningú li preocupa
pagar mig punt
o un punt més
d'interès
el problema és ara
ara i d'aquí 6 mesos
quan la refusió
sigui una realitat
exactament
i fins i tot diria
que ara
tampoc ningú es pot preocupar
en pagar mig punt més
o mig punt menys
sinó accedir
a aquest crèdit
i el problema que hi ha
és que no s'accedeix
al crèdit
i el problema
i ho he repetit
i ho torno a repetir
de no tenir crèdit
és tant
de les entitats
financeres
que no en donen
perquè
fan una visió
molt
molt
amb lupa
del seu risc
i de les condicions
de qui en donen crèdit
sinó també
de l'estat
espanyol
que és qui
ha estat
anunciant
repetitament
que els diners
arribarien als petits
i menys empreses
i no han arribat
al barge
d'aquesta
qüestió
que ens situava
en l'actualitat
de Caixa Tarragona
aquesta setmana
són també
setmanes
que a nivell
de polític
s'estan negociant
els pressupostos
en general
de l'Estat
en un cas
i també
els pressupostos
de la Generalitat
que entraran
en discussió
de manera
immediata
de les polítiques
econòmiques
del govern espanyol
i del govern
català
de les mesures
anunciades
veuen alguna cosa
positiva
en general
tot ho veuen
doncs
amb una
perspectiva negativa
com ho valoren
en general
miri
tenint en compte
que
els governs
estan augmentant
el seu dèficit
perquè no tenen ingressos
els hi ha hagut
els ingressos
de forma espectacular
en el cas del govern
de la Generalitat
d'una forma important
malgrat que el finançament
o la bastreta
que s'ha lliurat
per l'acord
de finançament
pugui cobrir
una part
d'aquesta
carígola d'ingressos
però ara
el govern de la Generalitat
també ha duplicat
el seu dèficit
el diner
que no li entra
l'ha de demanar
respecte
a la resta
de pressupostos
bé
són uns pressupostos
de contenció
les males notícies
són que lògicament
no tenir diners
la inversió
també cau
i aspectes
com és
per exemple
de l'externalització
la internacionalització
doncs també
han caigut
el pressupost dotat
per exemple
pel COPCA
que és un instrument
per favorir
les empreses
sortir a l'estranger
m'agrada que segueixi
parlant
que hem de favorir
la internacionalització
respecte a l'estat espanyol
el govern central
els seus pressupostos
són uns pressupostos
amb un caràcter
clar social
amb un caràcter
clar
de subvenció
i amb un caràcter
clar
de donar diners
a qui no en tingui
o qui no tingui feina
és necessària
la prestació social
evidentment
en una situació de crisi
és molt necessària
però
nosaltres tenim
molt clar
que qui ha de treure
de la crisi
al país
són les empreses
és el teixit productiu
les empreses
estan formades
per persones
i per treballadors
i qui aconseguirà
que això
tiri endavant
seran les empreses
i no s'està afavorint
que aquestes empreses
puguin seguir endavant
o que no tanquin
fins i tot
per tant
jo crec que sortirem
de la crisi
quan la inèrcia
de l'economia mundial
ens hi faci sortir
no perquè nosaltres
estiguem prenent
mesures clares
per sortir-ne
per prop i peu
és a dir
no sortirem
per merits propis
no
no
serà com una bola de neu
que ens anirà arrossegant
i serem els últims
o dels últims
a en sortir-ne
ben segur
per fer-ne una metàfora
ben segur
no sé si és adequada o no
sí, com una corrent
que ens impulsarà
i que per aquesta inèrcia
ens portarà a sortir-ne
perquè lògicament
però escolti
que ens sortirà
serà
que aquesta inèrcia
dels mercats mundials
seran les empreses espanyoles
qui es veuran
afavorides
per aquesta situació mundial
i primer
les que exportin
i després
les que depenguin
del consum interior
doncs aniran reaixint
no per les polítiques actives
empreses
pel govern espanyol
hem repassat ampliament
qüestions
de l'actualitat econòmica
per anar acabant
senyor Cendra
també les últimes setmanes
s'ha parlat
i ho havíem fet
en anteriors entrevistes
d'un possible procés
de fusió
de les patronals catalanes
a nivell de Catalunya
de foment de treball
del treball nacional
i de PIMEC
i en el cas
de la demarcació de Tarragona
de la pròpia PIMEC
de Tarragona
amb la CEPTA
en la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona
ara fa un parell
o tres setmanes
foment del treball
va anunciar
de manera
segurament inesperada
i sobtada
el trencament
de les negociacions
i de les converses
des del punt de vista territorial
de les nostres comarques
com valoren
aquest anunci
de foment del treball
que d'alguna manera
també arrossega
evidentment
a les negociacions
o a les converses
que es podien mantenir
a nivell de Tarragona
bé lamentar
en primer lloc
lamentar
que foment del treball
hagi trencat
aquest preacord
que ja hi havia
lamentar-ho
perquè aquest preacord
es feia presió
en aquest moment
perquè en situació
de crisi
era quan els empresaris
ens reclamaven
que hi hagués
una sola veu patronal
i hi hagués
una unió
per poder defensar
amb ell els seus interessos
lamentar-ho
perquè foment
ha fet
aquest trencament
al final
motivat
per tres o quatre
veus
molt particulars
que defensen
uns interessos
molt particulars
i que no són
els interessos generals
ni de foment
ni de l'empresariat
català
que defensen
uns interessos
molt particulars
alguns sectorials
alguns més
personals
fins i tot
i a nivell territorial
doncs bé
nosaltres
a part que l'argument
que s'ha donat
que era que ara
que hi havia un moment
de crisi
ens havíem de dedicar
a treballar
per les empreses
i per tant
no era el moment
de fàlgir
aquest era el motiu
que havia
propiciat
l'inici de converses
i el poder arribar
a un acord
i així ho diu
el document
que es va consensuar
en el seu encapsulament
diu que el motiu
que sigui ara
el moment
és aquest
per tant
l'argument
que també hem donat
ha sigut
una mica
estrambòtic
a nivell territorial
miri nosaltres
amb la Confederació Empresarial
de la província
de Tarragona
jo personalment
amb el seu president
tenim unes relacions
molt bones
conversem
i parlem
constantment
coincidim
en molts llocs
defensem
cadascú
des de la seva
visió
en el seu
teixit empresarial
des de Pimec
a la micro
a la patida
i mitjana empresa
i bé
no sé què dir-li
segurament
doncs podrem
coincidir
amb la Confederació Empresarial
amb molts
criteris comuns
segurament
mirarem
a veure
si podem
defensar
conjuntament
algun dels punts
en els quals estem d'acord
i per tant
puguem
fer alguna activitat
conjunta
alguna acció conjunta
i a partir d'aquí
doncs
no sabem com acabarà
pensi que Foment
ho ha posposat
no ho ha trencat
sinó que el que ha fet
és
es posposa
també tenim la confiança
que Foment
sigui capaç
de recapacitar
i reaccionar
davant d'aquesta situació
i pugui reemprendre
la conversa
i que es pugui signar
finalment l'acord
es faci o no es faci
Pimec
seguim treballant
com hem fet sempre
per les empreses
en situació de crisi
encara més
i mira el 18 de novembre
anem a Madrid
no a fer una concentració
com aquella vam fer
sinó que fem un acte
multitudinari
a l'Ateneo a Madrid
amb la presència
de tots els representants
polítics
en el Congrés
dels Diputats
per seguir treballant
sobre uns aspectes
que per nosaltres
és fonamental
que és el canvi
de la llei de morositat
vindrà també
el president
de l'UEA
que és la patronal
europea
de les petites i mitjanes
empreses
i esperem
davant de tots els representants
polítics
poder fer més força
i ho fa Pimec
conjuntament
amb desenes
de solucions empresials
de tota Espanya
esperem que
això finalment
tiri endavant
i aquest és un exemple
que Pimec
seguim treballant
pel petit i mitjà empresari
el cas de la modificació
de la llei de la morositat
creiem que és importantíssim
entre les 3 o 4 veus
que deia
que havien impulsat
a Foment
a trencar les negociacions
amb Pimec
hi hauria interessos
o persones
que representen
l'àmbit territorial
de les comarques de Tarragona
perquè tot i que ha dit
que les relacions són bones
amb el president
de la CEPTA
també és veritat
que durant el procés
de negociació
la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona
s'havia mantingut
bastant distanciada
per no dir contrari
a la fusió
amb Pimec
jo desconec
si en l'àmbit
d'aquesta reunió
que va tenir lloc a Foment
en la qual es va decidir
posposar l'acord
desconec si la veu
en aquest cas de la CEPTA
va ser una veu
contrària o a favor
o si va ser
motivadora o no
del trencament
jo sí que
conec altres veus
que hi va haver
però desconec
si la CEPTA
en va ser una d'elles
segurament
això
l'hauria de preguntar
a la CEPTA
què en opinen
al respecte
i són ells
els que han de dir
si realment
n'estaven d'acord
o no n'estaven d'acord
o per què no
o per què sí
i què en pensen
fer a partir d'ara
Vostè seria a partir d'aquest
de reprendre les negociacions
el més aviat possible
si les dues parts
estiguessin d'acord
esclar
Miri, nosaltres havíem aprovat
en comitè executiu
i en junta directiva
aprovar l'acord
ja el teníem sobre la taula
l'acord
aquest acord que es deia
que no existia
però que sí que existeix
l'havíem aprovat
de fet Foment del Treball
ho havia aprovat
també en junta directiva
si mirem les hemeroteques
els diaris
veurem com la junta directiva
de Foment havia aprovat l'acord
va ser una qüestió
d'última hora
així d'aquella manera
nosaltres ho havíem aprovat
i estàvem d'acord
amb l'acord
i per tant
en qualsevol moment
el podem ratificar
i assinar
Acabem ja
senyor Centre
segurament encara no és
moment d'escriure la carta
als reis
als reis mags de l'Orient
però si l'haguéssim de fer ja
avui a 11 de novembre
vostè creu que els reis
del 2010
ens portaran
la sortida de la crisi
o ja la podem descartar?
Els reis ens portaran carbó
molt
ens portaran molt de carbó
gairebé per tot l'any
gairebé per tot l'any
som pessimistes
em sap molt de greu
tenir que donar
un missatge pessimista
perquè sóc els primers
que m'agradaria
donar un missatge optimista
però els missatges optimistes
s'han de donar
al moment adequat
i jo crec que el 2010
pot ser
tant de bo m'equivoqui
pot seguir sent
un any dolent
Doncs així acabem
amb aquestes perspectives
senyor Joaquim Sendra
president de PIMEC
de la patronal
de la petita i mitjana
empresa a Tarraona
gràcies per estar aquest matí
en directe als estudis
de Tarraona Ràdio
Fins la propera
Moltes gràcies a vosaltres
Bon dia