Ara són dos quarts de dotze del migdia, nou minuts, no us ho creureu,
però traieu el cap per la finestra.
Acaba d'arribar Jordi Bertran i ha sortit el sol.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Què passa, que la gent que us dediqueu a temes de gestió cultural
també controleu el tema del temps? No m'ho puc creure.
No, precisament és el nostre fort.
Perdó, d'entrada jo haig de dir que, com que estem aquí a la porta de l'Ajuntament,
a la terrassa del Sallequim, de cop i volta he vist com una germació de gent
i dic, calla, que serà el bon o, diu dos, que vaig a veure el patrimoni romà.
perquè s'ha plegat un munt de gent al voltant d'una persona
que, efectivament, jo pensava que era el cantant dels U2.
Però no, era Jordi Bertran, que com que ara la teva seu laboral
està a Barcelona, segurament, a Manresa en aquest cas,
doncs potser és que en dies com avui, que és un dia laborable en principi,
no s'ho vinteja a Tarragona, però escolta, tothom ha vingut a saludar-te
i dic, no, és Jordi Bertran, res a veure amb bona d'U2, què més voldria?
La plaça La Font és l'àgora de la ciutat i del camp de Tarragona, i per tant, doncs...
I la teva primera residència durant molt de temps, pràcticament.
Sí, primera i única.
Recordeixo, també és veritat, però amb 20 anys, Jordi Bertran ha estat tècnic
de gestió cultural de l'Ajuntament, com sabeu, i en l'actualitat
és el director de la Fira Mediterrània.
Quina experiència més encoratjadora, no?, la de la Fira de la Mediterrània,
pel que té de cultura popular, un projecte a continuar i a construir, encara?
Bé, ara que la gent parla de corredors mediterranis a nivell, doncs, d'estructuració
de línies, doncs, econòmiques i de comerç i nacional, doncs, també està bé,
també que hi hagi un referent a nivell de cultura, també, no?, penso que és important.
I què feu exactament aquí a la Fira Mediterrània, Jordi?
Doncs, mira, nosaltres som un mercat d'espectacles que intentem donar servei
precisament a la resta de festes, és a dir, juntament amb la Fira de Teatre de Tàrrega
i el Mercat de Música de Vic, que són més veterans que la Fira Mediterrània,
tot i que la Fira Mediterrània porta 12 anys de trajectòria, la Generalitat,
a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, té establert,
doncs, establert una plataforma per poder, doncs, presentar estrenes d'espectacles
de manera que després els programadors de les diferents institucions, associacions,
empreses, puguin comprar-lo. No són els únics mercats, perquè n'hi ha d'altres
de dimensions més reduïdes, com el trapeci de Reus o la Fira de Titelles de Lleida
o la mostra d'espectacles familiars d'Igualada, però sí que són els tres més importants
en quant a volum econòmic, en quant a volum d'espectacles presentats,
perquè tots, doncs, presenten uns 100 espectacles a números rodons,
i cadascun d'ells, vaja, i això, doncs, cadascun d'aquests espectacles
es pot veure més d'una vegada, que aquí sí que oscil·len els números una mica,
doncs, Vic és el que menys em presenta, t'ha regalat el que més
i Mediterrània està al mig.
Per emetre una opinió que sigui més o menys justa o coherent,
sempre s'ha de posar una certa distància, cosa que jo no tinc,
per això t'ho pregunto a tu. A mi em dóna la sensació, amb això,
que estàs explicant una miqueta amb l'experiència del dia a dia
que visquem, del que és l'activitat cultural i festiva,
arreu dels països catalans, parlem de Tarragona, però també en general,
a mi em dóna la sensació que del que és l'estat espanyol
o fins i tot a nivell europeu, Catalunya està en un moment realment important
de potenciar la cultura popular, però no forçant-la, sinó tot el contrari,
hi ha una autèntica demanda, que això es normativitzi fins i tot d'alguna manera.
Jo crec que l'any 79, quan van haver els ajuntaments democràtics
amb el preàmbul ja de l'arribada de la democràcia a finals de 75,
hi ha una gran eclosió de l'ocupació del carrer.
Aquesta eclosió de l'ocupació del carrer que nosaltres tenim aquí
com a molt assumida, és una cosa que quan portes una persona
dels països del nord d'Europa o dels Estats Units o de l'Àsia,
s'assopta molt. No vull dir que en aquests països no s'ocupi el carrer,
però la manera d'interrelacionar-se que tenim aquí amb el carrer és molt especial.
Quan dic aquí, vaig més enllà fins i tot de països catalans,
en general, hi ha una manera de fer diferent.
I això el que permet és que, evidentment, sorgeixen tota una sèrie de propostes
que es produeixen per aquest àmbit i es produeixen per un tipus de celebracions
tradicionals i populars.
Això a França va molt més endavant que nosaltres,
tot i que França és un país com a més centralista,
més burbònic i amb menys respecte per les pluralitats.
A Espanya, en general, hi ha hagut un cert respecte,
tot i que no tothom el té clar, però hi ha més respecte que a França.
I el govern del país, sobretot des de l'època del ministre Jacques Lang,
però ja amb antecedents anteriors, com per exemple el Festival d'Avinyou,
que és de finals dels anys 60, amb Jan Vilar al davant,
va fer tota una sèrie d'accions de govern
perquè hi haguessin centres de producció i plataformes de contractació.
d'espectacles, no?
Diguéssim que aquí anem una mica enrere,
però per posar un cas molt evident,
la Fira de Tàrrega és un referent a nivell de teatre de carrer
de tot el món, especialment a Europa.
Clar, també t'ho dic perquè aprofitant que comença l'estiu,
tenim aquí damunt la taula el bolletí que publica la Generalitat,
el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradició Catalana,
els fes que les escoles d'estiu de cultura popular.
i la veritat és que l'oferta és que t'apuntaries a totes repartides.
Per tot el territori hi ha bastant diferents disciplines relacionades amb la cultura popular.
Això de la formació és un dels aspectes també que s'ha de tenir més present,
perquè sovint ens quedem només amb cremar les coses.
És a dir, un espectacle és una creació artística, però sovint té un inici, un final.
I hi ha un altre vessant important, que és la formació.
La formació s'ha de tenir molt present perquè sovint queda en un segon terme,
i jo crec que cada cop és important,
i precisament en aquest moment, que hi ha moltes més nenes i nens que fa 20 anys,
és important que aquests nens i nenes, després, quan siguin adolescents i siguin joves,
també tinguin possibilitats de formar-se,
i quan siguin adults també tinguin capacitat d'anar en lloc.
Ah, mira, jo ara penso, estic mirant, jo m'apuntaria,
hi ha un de cistelleria pirinenca, aquest m'apuntaria a fer cistells.
A tu t'agrada els cistells.
No, no, però les danses del Pirineu Aragonès, també...
No, no, però és que, a veure, potser diran...
Ens estàs llegint cursos de l'escola de la Festa de Llívia, que...
Per exemple, que ara en parlarem també,
perquè hi ha un tema del foc que està molt lligat amb el dia d'avui.
Home, aquest de Roc de Rebella no està malament, eh?
Tampoc aquest curs.
No, no, són...
Malabars, iniciació a l'art de la màgia, no hi ha cursos...
No, són unes escoles que barregen una mica la docència formativa
per als gestors culturals, per exemple,
en aquesta escola que parles, l'escola de Llívia,
l'escola de la Festa de Llívia, té lloc la tercera setmana de juliol,
té un conveni de col·laboració amb el cicle de formació
d'animació sociocultural, precisament perquè es connectin
els ensenyaments de formació de l'animació sociocultural
amb les activitats estiuenques de formació
que genera la pròpia Generalitat, no?
Perquè és un dels objectius que marca la normativa del govern,
és a dir, formar, doncs, amb cultura, doncs, els que d'aquí uns anys
hagin de dedicar-se a ensenyar-lo o bé a programar
i, per tant, és un dels objectius que està dins d'aquestes escoles, no?
S'intenta combinar el que és el fet més patrimonial,
tu parles del Pirineu, la cistelleria del Pirineu
és un fet patrimonial molt important,
amb la cosa més lúdica, per exemple, el Roc de Rebella,
o amb la cosa més formativa.
Per exemple, hi ha el Jordi Jané, que és un dels crítics més importants d'Europa,
de CIRC, doncs, que està fent un curs sobre CIRC, no?
I al costat d'això, doncs, des dels mitjans audiovisuals,
amb cursos pròpiament d'elaboració d'audiovisuals,
fins a elements com a més senzills,
com pot ser, doncs, per exemple, un curs per professors,
perquè puguin ensenyar als nens de les escoles, doncs,
alguns elements de ball, no?
I s'escanva per tot el territori el que són els cursos?
Hi ha quatre escoles, que es tenen lloc totes al mes de juliol,
estan amb la voluntat de...
Igual que parlàvem abans de Fira, si us fixeu,
hem parlat de Tarrega, Vic, Manresa,
estan fora de la gran capital
i fora de les altres capitals de, diguéssim, de província,
i aquestes escoles també estan amb altres tipus de població,
més petites, en Llívia, a la Cerdanya,
Torroella, en aquest cas, a comarques gironines,
Esterri, també a la franja lleidatana, en aquest cas, del Pirineu,
i Horta de Sant Joan, Terres de l'Ebre, no?
Una mica per crear aquest mapa cultural per tot el territori,
de manera que es reequilibri una mica l'oferta cultural
i no només s'estigui sempre ofertant a Barcelona.
Ara comentàvem aquest fet que l'escola de la Festa de Llivia
treballarà al foc festiu,
val a dir que ens ho va explicar Jordi Bertrani,
és prou important en si mateix, però també davant de la nova normativa europea,
que estem tots amb la nova normativa europea,
clar, és a partir del 2010 que comença a aplicar-se.
Sí, vam ser avançats a Tarragona.
Vam ser avançats, sí, i després ja quan el Parlament de Catalunya
es va posar seriós i van consensuar,
finalment, doncs, incidir davant del Parlament Europeu,
de la particularitat que té el foc aquí a la Mediterrània,
la cosa sembla que ja veurem què passa al final amb el tema de foc i de diables.
No es pot donar per tancar res, perquè no està tancat.
El que sí que hi ha hagut una certa unanimitat en el Parlament espanyol
per valorar els aspectes festius com a aspectes a protegir,
no com a aspectes a regular.
Dins d'aquest tema, l'escola de la Festa de Llivia
el que fa és una mirada especial i amb un any significat
cap a aquest aspecte del foc festiu.
D'entrada, explicant que no tot el foc festiu és foc pirotècnic,
per això hi ha un curs dedicat a les falles pirinenques,
que avui va molt bé, perquè avui és un dels dies grans de les falles pirinenques.
A vegades hem parlat d'Isil, que és una de les poblacions essencials.
Aquí acollim també les falles andorranes.
No n'hem parlat mai, però són unes falles molt interessants,
perquè ens expliquen que a Andorra,
doncs, aquesta nit també s'encena aquest foc màgic, no?
I es fa, doncs, seguint una llegenda molt bonica, no?
Que diria que el foc va ser un dels elements que en el segle IX
va ajudar l'emperador Carme Llamany a triomfar en les seves conquestes, no?
I que la gent que habitava el Pirineu o Andorra
va llençar rodes de foc des de les muntanyes als enemics, no?
És una llegenda bonica, perquè avui la gent...
Antigament ho feien agafant trossos d'escorça de bedoll assecats,
fan giravoltar al voltant seu, doncs, aquest foc, no?
Normalment, quan en parlem d'isils, són troncs encesos,
en aquest cas són aquestes giravoltes, giragonces que es fan,
com si fossin una mica malabarsis senses.
I avui en dia, doncs, seguint una miqueta per qüestions ja ecològiques,
doncs, en lloc d'utilitzar aquest bedoll
i penjar-lo d'una branca llarga de boix,
s'utilitza una cadena i s'utilitza un paper assecat especial
del Museu de Capellades, que s'ha estudiat per ser
d'una manera més ecològica, poder fer el mateix efecte, no?
Jo crec que és una manera de perpetuar una tradició
sensrespectuosa amb el medi ambient, en aquest cas,
els d'Andorra ho han fet, i jo crec que és interessant.
I aquesta nit, a més, és una nit molt màgica,
perquè diu que l'emperador Carlemany va lligar
a la vigília de Sant Joan, no?, el seu cavall
amb un tronc d'un arbre, amb una argolla,
i aquesta argolla va desaparèixer
i que aquesta nit és l'única nit de l'any
que la pots trobar perquè es torna d'or, no?,
i aquest tor amb la nit, doncs, es veu d'una manera, doncs, molt especial, no?
Per tant, l'emperador Carlemany
reemprèn la seva vida al nostre país,
bé, als països catalans, en general,
amb aquesta argolla que fa, que es torna de foc
al costat d'aquestes falles de foc, no?
Bé, és un tipus de foc no pirotècnic,
una mica per demostrar que el foc pot ser de moltes maneres, no?,
igual que, per exemple, ho són les fogueres de Sant Joan, no?
I al costat d'això també hi ha castells de focs
que se'n diuen a l'antiga, en aquest cas,
castells de focs que es van inventar en el segle XVI,
1500 i poc,
i que, en lloc de tenir aquest foc aèric,
que coneixem també a Tarragona pel concurs de focs artificials,
i que coneixem en general a totes les festes majors de Catalunya,
doncs aquí és un foc que se'n diu de pals,
un foc estable, a base de sortidorets,
i que demostra que en el foc, doncs,
també es pot fer un altre tipus de manifestació
que està molt lluny de ser perillosa
i que està molt a prop de la nostra història, no?
Com t'enyorem, Jordi?
No t'ho pots ni imaginar,
els oients del matí de Tarragona Ràdio i Servidora,
com t'enyorem, eh?
És que no et fas una idea, no et fas una idea.
L'any passat, el dia 23,
érem també aquí a la plaça de la Font,
som gent de costum i de tradició en aquest programa,
i recordo que parlàvem, clar,
perquè al llarg de tantes temporades,
en la teva col·laboració setmanal del matí de Tarragona Ràdio,
en referència a Sant Joan,
sempre hi ha coses per explicar,
però ho hem explicat gairebé, però...
L'any passat parlàvem,
te'n recordes, de la festa de Sant Joan a Menorca?
Sí, sí, sí.
Que també començava el cap de setmana passat, justament.
Sí, sí, la pomada menorquina i el gin menorquí.
Jo m'havia preparat un refrany,
perquè dic, calla, que recuperarem els vells costums...
No, no, no,
aquest cop em penso que quedo fatal,
perquè només he trobat una cosa,
que és així com a molt de...
Les herbes de Sant Joan tenen virtut per tot l'any,
però és que he trobat una cosa
que m'ha cridat molt l'atenció,
que no te la pensava dir,
però com que ara explicaves això de Carl Mang
i tot això, tu vés parlant,
que jo no ho trobo...
És que és una llegenda, això.
Sí, home, clar, clar,
però és que hi ha una cosa d'uns...
Tu vés parlant...
Ah, sí, mira, mira, mira, aquí ho tinc.
Mitologia i criatures fantàstiques.
És que aquesta...
Hi ha moltes, ja ho saps tu, eh?
Aquesta nit surten totes.
Aquesta nit surten absolutament totes
i la majoria diuen que són malignes.
No ho sé, diuen...
Bueno, jo no m'ho crec tant.
Segons les fonts, deu ser això, com tota la vida.
Doncs diu que apareixen els joanets,
que són manifestacions lumíniques,
talment com voles de foc d'esperit.
Això de les bolades de foc.
Diu, però aquests guarden gelosament tresors
que potser algun afortunat podrà treure,
però compte perquè els defensaran en pessics,
mossegades i cremades.
Bueno, és una nit de tresors, també, és veritat.
És una mica allò que...
Es troben moltes coses...
Això és la típica llegenda celta.
Sí, bueno, jo quan parlàvem d'això de...
Ara del Pirineu i tal,
tot i que el Mediterrani té una presència molt clara al foc,
a mi, una mica, el fet de les muntanyes
em permet veure que si anéssim a terres del Regne Unit,
Escòcia o Anglaterra,
veuríem que realment hi ha elements
que tenen molt a veure amb la nostra cultura
i que jo entenc que són molt més primitius
que l'actual estructuració, diguéssim,
de la qual, bueno, no sé, lingüística, per entendre's.
És a dir, ara, doncs, entenem que el món mediterrani
es basa, sobretot, en llengües romàniques, no?
I que el món anglosaxó, doncs,
basa en les anglogermàniques, no?
Però jo crec que hi ha costums que són anteriors
a aquesta divisió lingüística i política.
És a dir, són anteriors.
I aquestes...
Això que dius, per exemple, ara, també dels elements,
aquests, doncs, dels jovenets,
que en altres llocs es diuen d'altra manera,
té molts punts en contacte, també,
amb els territoris del nord d'Europa,
on sembla que no hi hagi cap tipus de manifestació
d'aquest tipus de foc, no?
I, en canvi, n'hi ha bastantes.
Home, de tots els...
Mira, Jaude, qui diu,
es creu que la moreta només surt aquesta nit
i que va disparant a la gent
amb arqui fletxes per enamorar-los.
Ara m'explico moltes coses
que veus la nit de Sant Joan.
Bueno, hi ha altres...
No és culpa de la voluntat de la gent,
sinó que és la moreta aquesta.
La fumada menorquina també deu ajudar, no?
Diu, també s'explica que es passeja
la dama a fortuna,
cavalcant sobre una roda a un carro alat.
Qui la vegi tindrà sort assegurada
per tot el que li resti de vida.
És veritat? Naturalment que no,
però no negaràs que no és bonic i divertit
imaginar-te que en un moment determinat
aquesta nit és màgica.
No, no, és que ho és.
No és bremai,
sinó que aquesta extensió del foc
per tots els països catalans
ho és de per si mateix.
És a dir, avui a la nit a Alacant,
avui a la nit a Menorca,
avui a la nit al Pirineu,
doncs tothom...
parlo de tres vèrtexs del Triangle,
però vull dir,
aquests tres vèrtexs
inclouen multitud de poblacions.
Aquest vèrtex realment està en foc,
vull dir,
deu de ser casualitat,
però l'extrem sud a Alacant,
l'extrem nord,
en aquest cas el Pirineu,
que ens agafaria també,
evidentment,
és un reflex de tot el Canigó
i de totes les muntanyes de Catalunya Nord,
ho és, no?
De fet,
s'ha de tenir present
que avui,
aquesta tradició recent
que es va inventar
no fa tants anys
que és això de la flama del Canigó,
doncs...
té el seu rotllo, no?
Perquè aquesta nit,
la nit passada,
la nit del 22 al 23 de juny,
doncs,
en els refugis del Canigó,
en els refugis del Pirineu,
doncs,
hi ha hagut tota una sèrie de gent,
doncs,
dormint,
acampada a vegades,
que torna amb el foc sagrat
que avui arriba,
doncs,
a tots els preuïts catalans.
La foguera d'aquí
de la plaça de la Font
l'encendrem amb la flama
vinguda del Canigó
com cada any.
Sí, sí, sí.
És fantàstic.
Jo,
el que no hagi anat mai,
jo us hi recomano
perquè això es parla.
Jo,
el Canigó,
a vegades,
tenia una imatge
de ser una cosa
una mica com a rància,
no?
Abans d'anar-hi,
no sé si potser
per alguns versos
de grans poetes,
però que tenia una cosa
com a molt,
no sé,
una mica antiga,
no?
I en canvi,
és interessant
d'anar-hi
perquè hi ha un monestir,
bueno,
part d'un monestir
perquè l'altra part
està a Estats Units,
però bueno,
hi ha una part
importantíssima
que és el monestir
de Sant Martí de Canigó
que és un lloc
especialment interessant
i molt que concentra
un aspecte mitològic
de Catalunya,
jo diria fins i tot
d'Europa,
crec que és important
i és un espai d'aquells
que recomano moltíssim
d'anar a veure
ja moltes joies
del romànic,
avui ara parlàvem d'Isil,
Isil també és un poble romànic
però en aquest cas
convindria també
a fer una escapada
cap a aquest lloc.
Aquí a Tarragona
també tenim
petites joies del romànic,
no?
De fet,
la catedrala
va començar construint-se
dins del món romànic
però en guany
que estem en un any pauli
és obligat
recomanar també
una petita capella
que la gent desconeix
sovint
que està dins del seminari
que és aquesta capella
de Sant Pau
que connecta
el romànic
que ens connecta
a tots els països catalans
també i en part
molt especialment
a aquesta Catalunya
més profunda
al principal de Catalunya
que hi ha
aquestes construccions
que van fer
tot un pòsit
de país
quan parlem
amb el Jordi Bertran
se'ns acumula
la feina
s'ha escapat
per venir avui
al matí
de Tarragona Ràdio
i ell sap
que li ho agraïm
de tot cor
aquesta nit
et quedes a Tarragona
per la nit de Sant Joan
sortir no sé si sortirà molt
perquè tot i que això
no és un programa
del cor
ho dic perquè em ve de gust
i perquè em fa il·lusió
el Jordi Bertran
aquesta nit
probablement
hagi de canviar
algun que altre vol
perquè ha tornat
a ser pare
molt recentment
i ja que és aquí
doncs volem aprofitar
per felicitar-lo també
públicament
a ell i a la seva companya
només faltaria
que alguna cosa
té a veure segurament
segurament
ha fet molta feina
segur que sí
doncs Jordi Bertran
un plaer
ho reitero
i no en fa res
estem molt contents
que hagis vingut
i de ben segur
que tindrem ocasió
de tornar-nos a trobar
en qualsevol lloc
però també en aquesta sintonia
bona rebella de Sant Joan
a tothom
i segur que sí
adeu-siau
salut