Aquí seguim matí de Tarragona Ràdio, deixem la ciutat de Còrdova,
que té coses molt boniques, ningú no ho dubta,
la seva Setmana Santa i tot el que vulguin,
però aquí tenim moltes coses, molta feina per fer encara
i moltes ganes, i la prova és que aquest divendres
s'ha constituït l'Associació d'Amics de la Tabacalera,
una entitat que pretén, entre altres coses,
que la ciutat no perdi el record de l'antiga fàbrica de tabacs.
La nova associació, de fet, ja ha proposat tot un seguit
d'iniciatives a l'Ajuntament, a través d'una carta adreçada
a l'alcalde, podríem dir, una d'elles,
doncs el canvi de nom al Passeig de la Independència,
que passi a dir-se al Passeig de Tabacalera.
De fet, tots quan parlem d'aquella zona diem
sí, allà on està la Tabacalera, doncs probablement
sigui una qüestió també molt pràctica.
Saludem el president de l'associació, Jordi Aluja, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguts, Javier Morato, vicepresident, bon dia.
Bon dia.
Victoria Muñiz, secretària, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguts. Com va anar aquesta primera assemblea,
que va ser una assemblea fundacional, no?, bàsicament?
Sí, bueno, cal dir que l'any passat,
vam fer una primera reunió,
on es van ficar una mica els primers temes a tractar,
com preteníem tirar endavant això,
i durant aquest any s'ha treballat per ja fer
el que és tirar endavant del tot això,
i l'altre dia es van aprovar els estatuts,
l'acte fundacional, tot el tinglau,
per ja tirar endavant i ser suficientment legals, no?
Clar, fa un any, ara ho feia en memòria,
vam fer el programa especial des de Tabacalera,
amb un fred que pelava, amb una pluja,
imagineu-vos el dia que hi ha,
i clar, i encara fent aquest seguiment,
perquè vam abordar en aquest programa molts aspectes,
fent aquest seguiment de la història,
lògicament calia parlar dels darrers treballadors de Tabacalera,
i una certa conflictivitat laboral i salarial que encara quedava.
Però entremig del que era important,
no vam deixar de banda aquest esperit de recuperació
de la història que protagonitzàveu molts dels treballadors,
i ja vau dir, no, no, és que volem fer alguna cosa,
ja estem parlant, doncs ja està feta.
Sí, bueno.
Com a mínim està legalment constituïda.
Sí, legalment, o sigui, els tràmits com bé bé deia el company Jordi,
els hem estat portant aquest usul darrers mesos,
ha sigut la legalització per part de Justícia de la Generalitat,
i ara, doncs, bueno, ara comença la tasca de tirar endavant,
i la tasca de tirar endavant, doncs, és començar a fer cosetes,
perquè, primer de tot, és que la Tabacalera,
volem d'alguna manera pressionar a les autoritats
perquè no la deixi com està, perquè la Tabacalera s'està fent malbé,
un edifici tancat s'està fent malbé, i que donin activitat,
i nosaltres, doncs, pretenem, amb aquestes iniciatives,
doncs, que hagi activitat, que sigui oberta a Tarragona,
a la gent de Tarragona, ha de ser un espai obert
per la ciutadania de Tarragona, i una de les iniciatives,
doncs, com bé has dit abans, ha sigut demanar el canvi de nom
del passeig d'independència per passeig de la Tabacalera,
i nosaltres volem fer activitats,
estem preparant una primera,
que seria una gran exposició fotogràfica,
dels 70 anys de vida de la fàbrica,
amb fotografies que buscaríem un lloc,
evident, per aquestes d'això,
i, sobretot, pressionar les autoritats
perquè allò s'abellugui.
Si no, mentre no hi hagi un museu, que hi hagi 50.000 coses.
És a dir, no esperar, segons el vostre punt de vista,
no esperar que es dissenyi el macroprojecte,
que ha de ser aquest espai que ha d'acollir
tot aquest ampli moviment cultural de la ciutat,
sinó que, abans d'entrar-hi,
com que això, lògicament, necessita molt de temps,
ni que sigui adequar a determinats espais de la pròpia fàbrica.
Sí, sí, sí, allà es podrien fer exposicions
de qualsevol mena.
se'ls podria deixar, ja que els artistes i els músics
i el col·lectiu d'artistes de Tarragona fessin activitats
a banda que se'ls doni el magatzem que se'ls va prometre l'any passat,
que tot això, com tots sabem, porta uns terminis,
ja se'ls arreglarà, però, mentrestant,
deixeu que utilitzin allò.
Evitarem que tinguem coloms,
evitarem inundacions,
evitarem que es vagi degradant l'edifici.
Això està molt malament per dins, no?
Sí, sí, és que...
L'any passat, clar.
Home, cal dir que també en la carta que vam adreçar a l'alcalde
vam demanar més coses,
ja ha ficat-se a fer.
Doncs sí, i podíem fer allò que...
una miqueta d'inventari.
De totes maneres, la Victòria que deia que s'estava fent malbé,
jo he llegit per algun lloc,
que em penso que ja quan estàveu treballant en els últims temps
hi havia algun altre problema de guteres, no?
No, ja se estava un poco dejando,
por el hecho de que se tenía ya que ceder al ayuntamiento
y, bueno, se iba a hacer cargo de él.
Pero el hecho es que a día de hoy
el ayuntamiento no está tomando ninguna medida.
No hay una vigilancia,
no hay un mantenimiento mínimo
y el edificio es un edificio ya muy antiguo
que si no tiene este mantenimiento se va a perder.
Y algo que ahora se le podría sacar un producto ahí
y un beneficio para los ciudadanos,
pues no se está consiguiendo.
Entonces el ayuntamiento aquí tendrá que decir algo.
O por lo menos las personas que estamos interesadas
en ayudar y en colaborar,
pues que nos dejen y que nos echen un poco la mano.
Que de momento, ¿no?
Hace más de un mes que hemos pedido una entrevista
con el ayuntamiento, con el alcalde
y no nos ha contestado todavía.
A día de hoy no nos ha recibido.
Entonces, bueno, ¿qué tenemos que hacer?
Es una asociación que va a ir a más.
Hay mucha gente interesada,
gente de la ciudad, porque, claro,
hay que tener en cuenta que es una de las industrias
en que ocupa a la mujer el trabajo
y, bueno, la mayoría de mujeres estábamos aquí integradas
y teníamos que ver mucho con la ciudad
y la ciudad con nosotros,
tanto directa como indirectamente.
Entonces, bueno, hay que también echarnos una mano
y a ver el señor Ballesteros
si realmente se implica un poquito,
porque las buenas palabras están muy bien,
pero si no hay hechos que esto no certifique
no nos vale para nada.
Los políticos se tienen que mojar un poco.
La idea seria que, mentre no es faci això,
ni que siguin algunes de les sales o de les dependències,
que no estigui tancat a l'espera de fer el macroprojecte,
insistim en aquesta idea.
El tema del Museu Arqueològic durarà el que durarà.
Clar, és que són projectes que necessiten un any de feixió.
En molts anys s'ha d'adequar a tot l'interior de la fàbrica,
que no és fàcil,
i passaran anys, perquè s'han de gastar molts duros.
Llavors sí que és el que proposem, no?
Vull dir, mentre aquest temps,
que poden passar fàcilment 10-12 anys,
doncs que es faci servir per a Tarragona.
D'entrada el que deia la Victòria,
unes mínimes tasques de manteniment
perquè no vagi a pitjor.
Aquesta és una de les qüestions
que heu plantejat a l'alcalde a la vostra carta, no?
Sí, bueno, és que, a veure,
un edifici tancat,
és que sigui una fàbrica, sigui un pis.
perd, perd.
Clar, clar.
A veure, aquí hi ha un gran problema,
que és el gran problema que tenim a Tarragona,
que per exemple són els coloms.
Els coloms,
allò ho han fet malbé.
A més, com que hi ha vidres trencats i entren, surten...
Exacte, entren dins.
A veure, va quedar molt bonic,
suposo que devia anar a la brigada a netejar-ho,
el dissabte que van anar els senadors.
Els senadors van quedar tots espantats
de la capacitat,
per això li van demanar a l'alcalde
que li dongués ús, ús cultural,
perquè allò és que és immens,
és que hi ha cap, com aquell que hi ha cap tothom.
No, no, quan vam anar a fer el programa
jo vaig pensar que hi podem fer un pis
per tots els tarragonins
i venir a viure tots aquí?
Vull dir, llavors, anem-li a treure suc.
Ja sabem que allò ha de ser el Gran Museu.
Treballem perquè sigui el Gran Museu,
però mentre no sigui el Gran Museu,
donem-li una vida,
donem-li una utilitat.
Anem que la gent pugui gaudir d'aquest espai.
Se poden fer multitud de coses,
ara n'hem de cal el bon temps,
se poden fer...
Amb aquells jardins.
Exacte, se poden fer audicius.
Recuperar les rebelles antigues
que fèieu els treballadors de Tabacalera.
No fa falta que sigui una rebella,
però vull dir,
per exemple,
venen a tots els festivals d'estiu
que es fan al Camp de Mar,
però alguna cosa es pot fer allí,
es pot fer multitud de coses.
Multitud.
Doncs anem a prendre iniciatives
i anem a tirar endavant.
Ah, perquè vosaltres no només suggeriu,
sinó que esteu disposats a treballar.
Sí, sí, por completo.
Sí, sí.
Això és l'oferiment.
No és allò de,
si jo fos, jo faria...
No, no.
Nosaltres, si ens ho permeten, farem, no?
La carta que se va adreçar a l'alcalde
està claríssima.
A part que hi ha una sèrie de demandes,
està clar,
volem això, volem allò, etcètera.
El que sí que li oferim
és el nostre treball.
El nostre treball,
la nostra il·lusió,
perquè allò tiri endavant,
perquè es vegi,
perquè se sàpiga...
El nostre treball,
sí que el volem ficar allí.
I, dins de tot plegat,
també suggeriu,
tenint en compte que la Tabacalera
va ser un dels motors econòmics
importantíssims a la ciutat de Tarragona,
tots aquests altres motors anteriors
i posteriors que van venir després,
que formin part d'aquesta història
industrial i econòmica,
des de la Xartres fins a la indústria química.
La idea és fer un foro industrial,
un foro industrial de Tarragona.
A Tarragona han hagut moltes empreses,
més grans o més petites,
però que en el seu moment
han sigut una part important
de la ciutat.
O sigui, podem citar la Ciata,
que molta gent no sabrà dirà la Ciata,
però la Ciata...
Jo me'n recordo de la Seia Sticker.
Us en recordeu?
Les camises,
que ja va desaparèixer, també.
Sí, ha hagut la Servi,
que feia les calderes,
les cuves,
ha hagut moltes indústries
que segurament serà difícil
trobar documentació,
però bueno,
si tenim un espai,
tenim un lloc
on poder
canalitzar la informació,
posar-la,
doncs això quedarà
per a les generacions futures
de Tarragona
per saber,
doncs al segle XIX,
al segle XX i al segle XXI,
quin era el motor
i quin era el potencial
d'aquesta ciutat
a nivell industrial.
Hi ha una tendència,
moltes ciutats
fa temps
de crear,
doncs,
tota una línia
de recerca històrica
pel que fa al seu patrimoni
industrial,
que forma part
de la història
del segle XIX i segle XX,
i aquí d'un i d'un i d'un,
si hem tingut
i tenim l'indústria.
Hi ha moltes ciutats
a Catalunya mateix
que han fet ús
d'aquesta història
que tenien ells
i l'han sapigut,
a més,
ensenyar a tothom
que va cap allà.
Aquí voldríem fer
el mateix,
si això és una de les idees.
Clar,
jo aquí he vist
una altra cosa
que ho comentàvem,
a veure,
les persones
d'aquesta zona
coneixen
el nom de Jordi Rovira
i més si l'associem
amb el món
de les cavalleries,
dels carruatges,
i no fa molt de temps,
clar,
no sé dir quan,
perquè com que
la gent gran
se'ns passa el temps
tan ràpid,
dius,
però vam fer una exposició
aquí al Tinglado,
del moll de costa,
de tots els carruatges,
i ell jo recordo
que va venir aquí
a la ràdio
i deia,
és que a mi m'agradaria
que algú
donés un espai
i jo
ho cedaria gratuïtament,
jo no vull diners,
jo vull que
un lloc
on estiguin segurs
els meus carruatges,
que són magnífics,
vosaltres proposeu
que aquest seria
un bon lloc,
no?
Exacte,
això seria
una de les altres
opcions
que es podien contemplar,
l'exposició permanent
d'aquests carruatges,
com fer el Museu
de la Setmana Santa,
com abans parlàvem
altres de Còrdua,
per què no has posat
tots els passos
en una sala
que hi ha prou espai
perquè la gent pugui veure
que hi ha autèntiques
obres d'art
amb els passos
de Setmana Santa
de Tarragona,
o sigui,
és que...
és un caramèl
la tabacalera.
El ventall,
però sí,
però se parla,
se parla molt
de la tabacalera
uns i altres
que si farem,
deixarem,
no,
no farem.
Els polítics municipals
són d'acció.
El que no està
en la política municipal,
el polític nacional
o autonòmic,
aquest,
és per una altra història.
El municipal és d'acció.
No està per farem, farem,
està per fer.
És resposta immediata
a la ciutadania.
I aquí,
parlarem de grans projectes,
parlarem, parlarem,
però quan s'adonem compte,
doncs,
ui,
si tenim una cosa
i ja no ho tenim,
doncs,
és el que hi ha
que intentar evitar.
A veure,
a la xarxa
s'havia un rellotge
semblant
al que hi ha
tabacalera
i va desaparèixer
amb dues furgonetes.
Espero que el de la tabacalera
no passi el mateix.
Perquè està allà.
Exacte.
Està allà.
De momento.
No donem idees.
No donem idees
i donem-les
per l'altra banda,
que hi hagi
una protecció d'entrada
i, escolta,
fins que vinguin
aquestes grans obres
de macroinfraestructures,
doncs,
intentem aprofitar
aquests espais,
no?
Digues, digues.
No,
jo només vull dir una cosa
i al fil del que estava
dient el Javi,
que és que els polítics
sí que fiquen
entredit
el fer ús
d'algun dels espais d'allí
que després és difícil
traure la gent
del que ell.
Home.
Com si m'ho s'hi ocupes.
Caram.
Caram,
això no és la qüestió,
eh?
Vull dir,
se pot deixar
aquell espai
durant el temps
que pertoqui
i, evidentment,
això sí que és
una implicació
pels propis polítics
perquè allò
ha d'anar
en un altre lloc
i tindre
el mateix servei.
Està clar.
Clar,
perquè si vosaltres,
per exemple,
teniu alguna cosa
de l'associació
i ara escolti,
que ara les obres,
fem una mica
de caricatura,
han arribat
a l'espai
amb vostè,
han de marxar
una temporada
que acabem les obres
i després tornen.
Bé,
això es pot ser.
Cap problema.
Cap problema.
Inclús,
el que estaves dient
del Jordi Rovira,
amb tot el tema
carruatges,
pot durar,
el que estàvem parlant,
10 anys ben bons.
Són anys.
Home,
anys suficients
com per preparar
un altre lloc
i poder-lo ficar
definitivament
en un altre lloc.
En fi,
vull dir,
són coses que,
són excuses a vegades
que no...
barates.
No es que no estamos
hablando de algo privado,
estamos hablando
de cosas que van
hacia la ciudad,
de cara a ella,
a que se vea implicada
y que vea
un reflejo
de lo que ha sido,
por ejemplo,
lo nuestro,
la asociación,
el pilar de la industria.
Que no solamente
pensamos en nosotros,
sino lo que ha sido
toda la industria
en Tarragona.
Entonces,
yo creo que a cualquier ciudadano
le puede llamar la atención
y puede estar de acuerdo.
O sea,
el tiempo es lo de menos,
es lo que se vaya a hacer.
pero claro,
para eso los políticos
se tienen que ver
presionados
y nosotros desde luego
no lo vamos a dejar.
Si el señor Ballesteros
no nos hace caso,
no nos atiende,
tomaremos otras vías
y lucharemos de otra manera.
Quan dius que no es una cosa
de tabacalera
és que el nom ja ho diu
amics de la tabacalera,
no treballadors de la tabacalera
i això vol dir
que qualsevol persona
de la ciutat
que estigui d'acord
amb tots aquests plantejaments
que vosaltres teniu,
doncs es pot afegir
a l'entitat perfectament.
Perfectament.
I com ho ha de fer?
Entrem ara en el terreny pràctic?
Bé,
simplement adreçar-se...
Físicament,
a través d'una web,
un telèfon,
com funciona?
de la Junta
i, bueno,
mells
se podien facilitar
els mells particulares,
però clar,
són mells particulars
encara nostres.
No, però els podeu deixar
també aquí a la ràdio
si hi ha algú que truqueu.
Si s'adreixin aquí
a la ràdio
i vosaltres mateix
podeu facilitar
el punt de contacte
de qualsevols membres
que els teniu aquí
de la Junta.
La idea és
amb el mínim temps possible
disposar d'una pàgina
web
perquè la gent pugui entrar
i la idea
que sigui
amics de la tabacalera
és perquè,
en principi,
no tingués
data de caducitat,
perquè, clar,
si és dels treballadors,
això té una data de caducitat.
Sí,
és lleig parlar-ho,
però tard o d'hora
tots anem a parar
el mateix lloc.
Llavors la idea és
que això perduri
amb el temps
perquè sempre
hi haurà algú
que potser tindrà
aquestes inquietuds
o aquest...
Buscau.
No deixem la porta oberta
a qualsevol persona
de Tarragona,
inclús de fora de Tarragona,
que estigui interessada
amb el tema aquest.
De totes maneres,
vosaltres vau fer la reunió
a la Casa del Mar,
no teníeu seu permanent.
Exacte,
això és una altra
que és també
a la carta que...
Hi hauria d'estar
a la calera.
Sí, sí.
Per lògica.
Sí,
o sigui,
per lògica seria
disposar,
que sempre ho vam demanar,
i l'antic equip de govern
i l'actual
mai han dit que no,
sempre han estat oberts
a que...
ells sempre deien
el centre d'interpretació
i allà es contemplava
el que hi hagués un espai
per
el que és
aquesta associació.
També volem demanar,
i també se li va posar
la carta
de l'Ajuntament,
que reclami
el Tadis
tot
els temes,
és una màquina,
uns quadres,
quatre tonteries,
però que...
El patrimoni...
Que era el patrimoni
que es va comprometre
a deixar aquí
perquè tindreu
una miqueta de...
Doncs això
es té que fer...
Es té que demanar
que torni
al lloc on estava,
perquè hi ha molta història.
En tots els sentits.
Sí.
Hi ha molta història
i això és de Tarragona,
no és del Tadis.
Bueno,
era del Tadis,
però és de Tarragona.
I per tant,
com que és de Tarragona,
té que estar a Tarragona.
i això també
ho vam reclamar
amb la Garda.
Em penso que
s'ho girarà feina, eh?
Sí.
Per això està bé, no?
Per això us heu constituït
com una associació.
Per això estem així,
per poder...
A veure,
o sigui,
estem cansats,
nosaltres estem cansats
de veure
les batibuses
polítiques, no?
Que si l'escola
hi ha aquí,
que si allà,
que si aquí el museu,
que si aquí el cine,
que si aquí no sé què, no.
Aquí hi ha un espai,
aquest espai
ha sigut
un sacrifici
molt important
per la ciutat
de Tarragona,
perquè es quedés
a Tarragona
i de retruc
es van poder
beneficiar
gent de Tarragona
i això
té que revertir
a la gent
de Tarragona
i contra més aviat,
millor.
Molt bé.
Doncs queda dit
en Jordi Aluja,
Javier Morato,
Victoria Muñiz,
president,
vicepresident
i secretària
de l'Associació
d'Amics de la Tabacalera.
Ja ens mantindreu
al dia
de com van
totes les gestions
perquè en definitiva
si s'aconsegueix
que de mica en mica
es puguin anar
utilitzant
de forma alternativa
alguns dels espais
que es pugui fer
tot això que tindrem
i recordin
si algú està interessat
en integrar-se
a aquesta entitat
és absolutament
oberta a tothom
que es posin en contacte
amb la ràdio
i que no hi haurà
cap problema
perquè puguin contactar
amb vosaltres.
Moltes gràcies
i molta sort.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Bon dia.