Passen quatre minuts a dos quarts d'onze del matí.
Seguim en directe des d'aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
amb un altre protagonista de l'actualitat informativa de la jornada.
Aquest migdia a la una l'Ajuntament de Tarragona celebrarà un ple extraordinari
per acomiadar el que ha estat durant pràcticament 30 anys
secretari general de l'Ajuntament de Tarragona.
Es tracta del senyor Pons Mascaró, doctor en dret per la Universitat de Barcelona.
Més de 32 anys vinculat professionalment al consistori tarragoní
i, de fet, des de l'any 1981 com a secretari general.
Avui l'hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
perquè des del seu punt de vista personal i professional
faci d'alguna manera balanç d'aquesta etapa que està a punt de tancar-se.
Senyor Pons Mascaró, bon dia.
Bon dia.
Avui és l'últim dia?
Avui, sí, sí. En realitat acabo demà a les 12 de la nit,
però tant, avui és el darrer diàbil, diguéssim.
Secretari general, una peça molt important en un consistori,
en qualsevol ajuntament,
però si ho haguéssim d'explicar al ciutadà normal de carrer
que ens està escoltant, què seria?
Quines són les funcions que té un secretari general
i que, per tant, vostè ha ostentat durant aquests gairebé 30 anys?
Sí, les bàsiques són les d'assessorament,
d'assessorament jurídic,
està al capdavant de tots els serveis d'assessoria jurídica,
i també tota la temàtica de la fe pública,
és a dir, ets una mica el notari de l'Ajuntament,
des d'aquest punt de vista.
Però després, lògicament,
i sobretot a mesura que passen els anys,
t'empren una mica per tot.
Per tant, aquesta és la teoria,
després a la pràctica,
te n'ocupes de tot,
tant de l'assessorament previ en els acords,
com després a l'execució,
i després portes en general personalment tots els grans temes,
i sobretot tots els grans problemes.
Permetim una expressió,
no sé si dir-la així,
però seria com una mena d'alcalde vis,
en qualsevol consistori?
No, és a dir, són,
per dir-ho d'alguna manera,
poders diferents, no?
L'alcalde encarnaria el poder polític
i el poder de decisió bàsic,
a més, el sistema de l'estat espanyol
és un sistema molt presidencialista,
té el que se'n diu les facultats residuals,
que vol dir que quan hi ha unes facultats
que no té el plenari o la Junta de Govern
els assumeix l'alcalde,
per tant, té la facultat de decisió, no?
El secretari seria més bé el poder administratiu,
el capdavant dels funcionaris,
que executa, diguéssim,
els acords que es prenen
per part dels àmbits polítics.
si des del punt de vista de poder administratiu,
i a Tarragona, per certa,
la confiança que sempre han tingut
l'amabilitat de donar-me,
sí que més o menys has dirigit
totes les temàtiques administratives.
El senyor Pons,
Masqueró i Forcada,
tanca, doncs, avui una etapa professional
i també personal,
que va obrir l'any 1976,
quan va arribar a Tarragona.
Ell és fill de Ciutadella, de Menorca,
de fet, el seu accent no l'ha perdut
i el manté,
i va arribar, per tant,
a Tarragona l'any 76, no?
Sí, sí,
va arribar el 2 de setembre del 76,
el meu primer destí va ser a Ciutadella,
on vaig començar el desembre del 68.
em van cridar del Ministeri,
el que se'n deia
el Servicio de Inspección y Asesoramiento
de las Corporaciones Locales,
perquè aquí,
el que parlàvem del tema
aquell administratiu,
hi havia un cert bui
per una sèrie de circumstàncies,
d'edat, de jubilacions,
van dir que volien crear un equip nou
i que el perfil meu,
més o menys, s'encaixava, no?
Havia de participar en un concurs públic,
però, en fi,
vam participar en aquell concurs
i el dia 2 de setembre
vaig aterrar aquesta ciutat
de la qual cosa
no me n'arrepenteixo en absolut, per cert.
Quina imatge li queda
de la primera Tarragona que va veure?
La primera Tarragona que vaig veure
era una Tarragona molt provinciana,
no tenia res a veure amb l'Odara,
pot ser una mica ensopida
i la transformació que hi va,
concretament, a partir del 79 i de més,
va canviar bastant la fisonomia.
Amb 7 o 8 anys va canviar molt la fisonomia.
A l'època de la transició,
també el consistori feia el que podia,
el consistori darrer de l'ancien régim,
que podríem dir,
però, clar,
entre que els nous no els deixaven fer massa cosa
i ells que estaven ja una mica
en una fase, diguéssim, de finals,
doncs era una situació molt complicada.
Però vam intentar fer la transició
el millor que vam poder.
Arriba el 76,
secretari general del partit del 81,
per tant, en aquesta època
viu també les primeres eleccions democràtiques municipals,
ara justament farà 30 anys,
el 3 d'abril del 1979.
Com recorda aquelles eleccions
i aquella època,
que a vegades les hem comentat
amb els propis polítics,
amb els propis candidats,
des del que va ser alcalde Josep Maria Recasens
fins als altres caps de llista d'aquella època.
Però la seva visió
com a funcionari del rang ja a l'Ajuntament,
quina és?
Va ser una època apassionant
i una època, a més,
d'una gran innocència
i d'una gran ingenuïtat
on tots s'hi dedicaven
allà a les 24 hores del dia
i, a més,
en fi,
amb una gran il·lusió
i record perfectament
l'acte de Constitució del primer ajuntament
i, a més,
recordo una anècdota
dius que jo era l'oficial major
però anava a les sessions també
amb el secretari
i hi havia un bromista
en el darrer consistori
qui,
sense que el secretari s'enterés,
doncs li van posar
a dalt de tot d'uns armaris
uns globus de l'OCD.
aquell senyor es presentava
per l'OCD
i aquell senyor
anava a rement
als nous membres
del consistori
del PSUC,
hi havia, a més,
gent força interessant,
hi havia a l'Estrada,
al Carrillo,
hi havia totes les diferents tendències,
el Josep Maria Ragascens,
i es trobàvem
amb un secretari
que coneixien
per primera vegada
i amb uns globus
de l'OCD d'alt.
Vaig centrar jo
un moment donat
i dic,
escolta,
ja saps el que tens
aquí dalt?
I aquell home
ho va embugir quasi,
va dir, ostres, com quedo?
Ara es pensen
que faig propaganda,
quin començament, no?
Però,
els primers temps
van ser
simplement apassionants
i me n'alegro molt
que la meva vida professional
hagi tingut
l'oportunitat
de participar
en aquells moments,
perquè era
d'una gran dedicació,
d'una gran sinceritat
i, per què no dir-ho,
d'una gran ingenuïtat.
Els primers temps,
els que entraven
es pensaven
que a l'Ajuntament
ho podien fer
absolutament tot
i parlaven
de l'OTAM
i després van parlar
de Nicaragua,
durava hores i hores
aquells debats
i era un altre trenà.
Després es van dedicar
a la gestió.
El primer Ajuntament
democràtic
a Tarragona
i la resta de l'Estat
es constitueix
a la primavera del 79
i vostè, com dèiem,
el 81
arriba ja
a secretari general,
al màxim càrrec.
Com hi arriba?
El secretari
va marxar a la Diputació
de Tarragona
que sempre
era un càrrec
al que aspiràvem tots
perquè
des d'un punt de vista
per dir-ho d'alguna manera
econòmic
era tan interessant
com el de l'Ajuntament
però des d'un punt de vista
professional
era molt tranquil
amb aquells silencis
dels halls
i aquelles arcades
i aquella natalat
per tot
res a veure
amb un Ajuntament.
Jo sempre
compar
els Ajuntaments
i les Diputacions
en tots
els respectes
per les Diputacions
com la diferència
que hi ha
entre un mercat
centre europeu
i, per exemple,
la plaça
aquella famosa
de Marraquets.
I nosaltres
era una cosa
a la que un aspirava
per arribar
a una plaça
d'aquestes
i jo també
vaig participar
en un altre concurs
i em vaig fer
efectivament
amb la plaça
de secretari
de l'Ajuntament
de Tarragona
perquè va quedar vacant.
En aquests
pràcticament
30 anys
de secretari general
quin ha estat
creu ara
vostè
amb la perspectiva
que li dóna el temps
el moment
o la situació
o el tema
més problemàtic
més conflictiu
que li ha donat
més mal de caps?
Doncs
n'hi ha hagut
des del punt
de vista
de satisfacció
personal
m'ha donat
molt mal de caps
però va acabar
molt bé
la gran operació
que es va fer
que va possibilitar
una operació
dificilíssima
i a 3 o 4 bandes
que va possibilitar
adquirir
el Teatre Metropol
l'edifici
del Diari
de Tarragona
amb la part
i a més a més
els terrenys
del Palau
de Congressos
això va ser
una operació
fantàstica
a 3 o 4 bandes
en necessitat
inclús
del permís
del Vaticà
per al que
es referia
al Metropol
i va ser
d'una complexitat
i molt interessant
la més recente
quan es va arribar
a signar
el conveni
que també vaig participar
molt directíssimament
que va possibilitar
el que està en marxa
amb alguna cosa
que és
la ciutat judicial
i el Corte Inglés
me vaig arribar
a llegir
20-23 vegades
el conveni
perquè cada vegada
me l'enviaven canviat
les altres parts
que eren molt llestes
com és natural
i cada vegada
hi havia alguna cosa
i a nivell
en fi
important
i problemàtic
però al fin
no tan satisfactori
doncs
aquests afers
que han anat sortint
pels diaris
algunes vegades
de manera reiterada
com ha canviat
l'administració
que
perdó
que alguns
sempre
solen
explotar
per dir-ho d'alguna manera
alguns d'ells
al mes d'agost
no sé per què
no sé
si és que la calor
també anima
els esperits
o perquè
hi ha falten notícies
com diuen
com ha canviat
l'administració local
el funcionament
d'una administració local
com l'Ajuntament de Tarragona
en aquests anys
a la qual
moltes vegades
el ciutadà
vist des de fora
se'l critica
doncs
els mecanismes lents
la burocràcia
ha canviat molt
perquè vostè
de fet
fins i tot
en els últims anys
ha impulsat
un procés
de reforma
i de millora
del funcionament
ha canviat moltíssim
això
s'ha passat
d'una administració
estrictament familiar
on les relacions
també eren familiars
i on
els departaments
celebraven
els aniversaris
i els sants
i en fi
es reunien
i de tant en tant
dinars
pels xiringuitors
de la rebessada
i de cara
als ciutadans
també era
una cosa
molt més propera
segurament
no tan eficient
com hauria de ser
però potser
era tot més proper
després
s'ha anat
complicant molt
sí que és cert
que
la burocràcia
és la burocràcia
però clar
la burocràcia
a part dels efectes
en si
de la burocràcia
la burocràcia
ve del francès
Vigó
i cràcia
que vol dir
govern
dels pupitres
no és així
quan hi ha un estat
de dret
no governen
els pupitres
per dir-ho d'alguna manera
sinó que governen
els representants
dels ciutadans
però sí que és cert
que
efectivament
la burocràcia
a part dels efectes
propis
té els efectes
de les lleis
que es dicten
que es tenen
que aplicar
i si
es parla d'una exposició
al públic
d'un mes
el que no pots
fer
és suprimir
l'exposició
però
el proper pas
és l'administració
electrònica
com és natural
s'està en basó
l'Ajuntament de Tarragona
però s'està ja
en fase molt avançada
tot el tema
de l'assignatura electrònica
que seran bastant pioners
en aquest sentit
de Catalunya
amb uns convenis
que han firmat
a la Generalitat
s'està donant
els primers passos
en tot el tema
de la tramitació
ja es poden fer
algunes coses
presentar-ho
mitjançant internet
i el futur
a l'administració electrònica
que hi ha una llei
a més que obliga
en uns determinats plaços
sempre hi ha una clàusula
i és que sempre
que sigui possible
econòmicament
però el futur
naturalment
que és
l'administració electrònica
en quant
si se fa més
o si fa menys
jo he tingut la cura
i en fi
és una mania
que ja vaig portar
de Ciutadella
i que he seguit aquí
que has de fer puntualment
una memòria
de Segreteria General
perquè quan me diuen
aquestes coses
com que la memòria
és molt gruixada
sempre la puc aixicar
i sembla
com un totxo
que pots llençar
contra el que protesta
perquè si es mira
la memòria
es veuen
que se fan
quantitat de coses
per exemple
a la primícia
de les dates
de l'any passat
que és el darrer
que hauré dirigit
doncs
allà
crec recordar
uns 120.000 documents
entre el registre
d'entrada
i de sortida
i més de 20.000
actes administratius
és a dir
més de 20.000 decrets
de l'alcalde
dels regidors delegats
o sumant
els acords
del plenari
de la Junta de Govern
és a dir
que aquí
ens estem bellugant
la ciutat de Tarragona
amb unes dinàmiques
de 120.000 documents
d'entrada i sortida
i de més
de 20.000 resolucions
clar
el que passa
és que hi ha determinades coses
que són mediàtiques
però nosaltres
no ens guiem
per les coses mediàtiques
sinó que ens hem de guiar
pel dia a dia
com és natural
Pons Mascaró
com a secretari general
de l'Ajuntament de Tarragona
ha conviscut
durant aquests
prop de 30 anys
amb 3 alcaldes
Josep Maria Requesens
Joan Miquel Nadal
i Josep Feliç Ballesteros
digui'm una definició
de cadascú d'ells
Josep Maria Requesens
Josep Maria Requesens
una persona
superhonesta
superhorrativa
i amb
i amb unes certes
docis de caràcter
depenia del dia
pocs dies
te podria rebre
secretari
nàstic
nàstic nàstic
i molts de dies
te podria rebre
d'una altra manera
però
una persona
molt pinturesca
també
recordo que en aquell moment
encara era un altre temps
la gent
fumava puros
o prenia
si és precis
un conyac
o el que sigui
i ell s'ho feia portar
d'Andorra
perquè era més barat
la finalitat
jo li deia
dic
escolti
es tractaven de vostè
els altres alcaldes
no hi havia una certa diferència
d'edat
dic
escolti
però
aquí
això
és contrabando
però
és més barat
és més barat
Joan Miquel Nadal
bé
Joan Miquel Nadal
una persona
amb uns grans reflexes
una persona
molt preparada
i també
una persona
bastant inquieta
vull dir
per exemple
el Joan Miquel Nadal
havien d'anar a Madrid
precisament
per tot això
que comentaven
del Teatre Metropol
havien d'anar
el xòfer
ell i jo
i van anar
a buscar-lo
primera hora
a casa seva
i ens van dir
que ja havia marxat
amb el puente aéreo
nosaltres
i vam anar allà
a les sis del matí
a buscar-lo
i diu
ens trobarem
a l'hotel X
davant del que hi ha
davant del Palau de Congressos
perquè ell era diputat
arribem allà
i trobem
una nota d'ell
Pons
ha hagut de marxar
a Barcelona
esperà-ho
i ja ens veurem
a la nit
conclusió
va anar i venir
de Madrid
en un dia
en dos
en dos vols
dos puentes aéreos
això reflecte
reflecte una mica
el taranà
del Joan Miquel
molt ràpid
molt de reflexes
i molt intel·ligent
i Josep Feliç Ballesteros?
Josep Feliç Ballesteros
és una persona
molt organitzada
els funcionaris
això ens va millor
el Joan Miquel
m'aporia
cridar
cinc vegades
un punt de matí
i després
esteia quinze dies
que no se sabia on era
exactament
no?
en canvi
el senyor
el senyor Ballesteros
ens va molt bé
perquè
fixa un dia
fixa una hora
i és una persona
que té un altre tipus
d'organització
molt reflexiva
i molt amable
jo hi hauré estat
a poc temps
ja el coneixia
d'abans
de quan havia estat
regidor de l'Ajuntament
en tot cas
en tots ells
m'hi ha trobat
força bé
Pons Mascaró
deixa la secretaria general
però no és
esvincular totalment
de l'Ajuntament
perquè continuarà
com a assessor
de l'alcalde
i de la Junta de Portaveus
en temes estratègics
de ciutat
què vol dir això?
sí
temes estratègics
de ciutat
bé
la dedicació meva
serà més
parcial i flexible
perquè si no
evidentment
no caldria jubilar-se
no?
ja podrien seguir
amb el dia a dia
això representarà
doncs
quelcom així
com un parell de dies
a la setmana
que a més
me deixen escollir
i amb aquestes
circumstàncies
se me van fer
doncs
algunes propostes
i van arribar
a un fàcil acord
no?
temes estratègics
que es té que
vincular també
en supramunicipals
és a dir
que serien temes estratègics
que damunt
superin
l'àmbit territorial
no?
és a dir
doncs seria
tota la temàtica
que pugui sorgir
en relació
a possibles àrees
metropolitanes
amb el possible
rellançament
del Consorci del Camp
amb culminar
el tema
de la canonja
i a més
també s'està
fent en aquests moments
una llei nova
de governs locals
de Catalunya
que la Conselleria
de Governació
me va fer
l'honor
d'encarregar-me
una part substancial
i també
implicaria
l'aplicació
d'aquesta nova llei
tant a nivell formatiu
dels funcionaris
com a nivell
del que pugui representar
amb altres temes
com vagaries
etc.
són temes
estratègics
però especialment
vinculats
amb alguna cosa
que superin
el territori
a part
que lògicament
faré
com sempre
el que m'ordenin
els portaveus
i el senyor
alcalde
sempre que a mi
també me vagi
del top B
una feina
a temps parcial
que a més
suposa
que vostè
continuarà vivint
a Tarragona
i vinculat
no sé si t'ha decidit
allò
o vol tornar a Ciutadella
no
no
a Ciutadella
hi faré una mica
més de temps
és a dir
si ara
hi anàvem
una mica
escopetatjats
a fer del dijous
sant
vint-se el dimarts
de Pasqua
doncs ara
hi passarem
o hi passaré
15 dies
i així
si per Sant Joan
hi anàvem
a fer el pont
doncs em permetré
que ets
patís lutses
però a mi
Tarragona m'encanta
m'he relat aquí
i
me seria
difícil
ja marxar
d'aquesta ciutat
és la veu
de Ponts Mascaró
segur que molts oients
la recordaran
dels plenaris municipals
a través de la ràdio
en fi
quan les votacions
o quan sortia
alguna altra disposició
durant molts i molts anys
ha estat una veu
d'alguna manera
que han pogut reconèixer
també
en aquesta entrevista
una entrevista
d'alguna manera
del matí de Tarragona
ràdio de comiat
el que ha estat
durant prop de 30 anys
secretari general
de l'Ajuntament de Tarragona
seu Mascaró
moltes gràcies
per acceptar aquesta invitació
i molta sort
amb aquesta nova etapa
personal i professional
que s'obre
amb vostè
moltes gràcies a vostès
que sempre m'han tratat molt bé
adéu-siau
bon dia