Més coses han de passar, és un dels punts calents de la ciutat, n'hi ha moltíssims,
però estem esperant que d'un moment a l'altre, cap a tres quarts de nou,
està previst que facin demostració aquí a la plaça de les Cols
els elements que participen enguany en la mostra de folclore viu.
Tots ells tenen una peculiaritat, una cosa en comú,
i és que duen flors al cap, flors al barret, terrats florits, així ho han anomenat.
I arran d'aquest element comú veurem tot tipus de valls,
alguns de més semblants i d'altres de més diferents que venen d'arreu de l'estat espanyol
i també tenim la participació d'una formació que ens arriba des d'Itàlia.
No hem deixat marxar l'Anna Plaza, per tant, entre les dues intentarem explicar-los
tan bé com podrem o com sabrem en què consisteix aquesta nova edició
de la mostra de folclore viu, que ja els diem ara mateix tenien la seva sortida
a la Rambla Nova era.
Es concentraven a la Font del Centenari, a la Rambla Nova,
i llavors havien d'anar pujant en Cerca Vila fins a la plaça de la Font
i fins aquí, fins a la plaça de les Cols, on han de fer la tanda de lluïment.
Són cinc grups, com deies, convidats, i concretament qui els ha convidat
i qui ha muntat enguany la mostra de folclore viu,
concretament la 27a edició de la mostra de folclore viu és la Moxiganga,
un ball alegòric, una representació alegòrica del Seïssi de Santa Tecla
que enguany concretament celebra 10 anys de la seva recuperació.
És un ball potser dels més seriosos que surten,
que formen part del Seïssi de Santa Tecla,
i el que representa són diferents escenes, diferents quadres
de la passió i de la mort de Crist.
Es fa aquesta representació a través d'uns quadres plàstics
que es fan amb construccions humanes,
amb gent que s'enfila l'una damunt de l'altra,
recreant aquestes imatges alegòriques de la passió i de la mort de Jesucrist.
Un ball, per cert, bastant cerimoniós,
i per tant, de fer-ho més variat, aquesta mostra de folclore viu,
perquè en un principi s'havien plantejat de convidar altres Moxigangas
vingudes d'altres punts de Catalunya,
perquè és un tipus de representació molt estesa als països catalans,
el que han decidit és fer una mostra ben diferent d'això,
de terrats florits, és a dir, d'elements,
que com a element comú tenen el fet que porten barrets ornamentats amb flors.
I amb això podrem veure un grup d'Andalusia,
un altre d'Itàlia, un altre de Castella-la-La Manxa i un altre de León,
tots ells de caràcter molt diferent,
alguns més religiosos i d'altres amb un origen més pagà.
Podríem escoltar Jordi Bertran explicant que puja ja la Moxiganga de Valls
pel carrer Major i que seran els primers a actuar a la plaça de les Cols.
de la Mare Déu de la Candela de Valls,
que se celebren cada 10 anualitats,
cada any acabat en 1,
o que són declarades Festa Tradicional d'Interès Nacional.
Es va recuperar durant les Festes Desenals de l'any 1991
amb l'entitat Unió Anelles de la Flama.
Els quadres corresponen a retaules iconogràfics
de l'Església de Sant Joan de Valls.
Els 15 membres que la integren
pugen uns sobre l'altre per tal d'aconseguir
construccions d'aquesta simbologia
en 11 quadres vestits a través d'una sèrie d'exercices
de gilitat i equilibri.
La flor del barret és producta de la transformació
com en nombrosos espais dels països canelans
que les flors naturals amb les flors de roba.
En aquest cas, també la duen al barret,
però en d'altres puxigangues,
a més, la trobem currida en alquilles i pantalons.
Com a marco de tradició,
és l'únic element del seguit titular
que a Catalunya fa l'entrada en les esglésies,
fet que succeeix cada 12 de febrer
en copia de la Pesta de la Candela.
La musica de la Llenca actua també
per la Festa de la Sèrie de Sant Joan
i per les festes adenals de la Candela.
Amb tots vosaltres, la musica de Bans.
S'estan posant en fila, en línia,
duen un siri a les mans.
Hi ha tot de canalla al començament
i un cop estan alineats amb la música,
entren a plaça.
Perdona, Núria, que havia perdut un moment la sintonia
i no ho sentia ni què em deies ni què em deixaves de dir.
Com sí, com deies,
ara entren aquí la moxiganga de valls,
al capdavant hi van nens portant siris
i amb un barret, com deies, amb una flor al davant.
Així com la moxiganga d'aquí de Tarragona
porten tot el barret guarnit amb flors.
En aquest cas, només porten una flor al davant.
Duen unes castanyoles a la mà.
És aquest repicar que sentiu?
Estan avançant cap a les escales
els components de la moxiganga de valls,
separats en dues fileres paral·leles.
ara s'han girat i estan cara a cara amb els siris.
És una representació, com hem explicat al principi,
de caràcter religiós i, per tant, és molt cerimoniosa,
tant la música com el seu caminar, també.
I sentíem a través dels altaveus que explicaven
que aquesta és una de les moxigangas
que estan més ben documentades
gràcies a les fotografies que va fer
a principis del segle XX Pere Català.
En aquests moments estan ballant,
fent una dansa solemne,
alçant i baixant els siris
i fent sonades castanyoles al mateix temps.
És un ball acompassat, molt lent, molt pausat,
i els dansaires ballen distribuïts en dues files.
I al capdavant de tots n'hi ha un altre,
hi ha un dansaire.
Sembla que ara es distribueixen,
han trencat aquestes dues fileres,
deixen alguns dels seus membres, els siris, a terra
i es redistribueixen en grup,
suposem que per fer alguna de les figures,
aquestes figures habituals, típiques de la moxiganga.
Una característica, diria jo, que...
El primer dels elements.
És una de les construccions que deia
que tenen els castells,
poden tenir un origen a partir d'aquí,
i també del Vall de Valencians.
Veiem ara una figura central a la plaça,
emmarcada per quatre pilars de dos,
coronats per els siris.
Qui està al capdamunt dels pilars,
porta un siri en cada mà,
i la figura central també.
La figura central ara mateix també alça els dos siris
i queda constituïda aquesta figura
que representa una de les escenes
de la vida i passió de Jesucrist.
Que, de fet, no et sabria dir exactament quina escena és,
que té un caràcter alegòric,
i a més, en aquest cas,
està inspirada en les imatges que hi ha a l'església
de Sant Joan Baptista de Valls.
En aquests moments estan dipositant els siris de terra
i els tornen a agafar per formar una altra figura.
Les moxigangues, diria jo,
són un dels grups, vaja,
a diferència d'altres que veurem aquesta tarda,
que incorpora Canalla també,
pel fet, doncs, això,
de tant de fer construccions humanes,
i la Canalla sempre són els que van millor per pes,
no?, i per alçada, per pujar dalt.
També hem de destacar la presència de dones
en aquest ball de valls,
perquè són, jo m'atreviria a dir,
que pràcticament majoria entre la gent que composa.
Ara s'han tornat a plegar en dues fileres,
una davant de l'altra,
i repeteixen aquell gest davant,
de pujar i baixar els siris
al mateix temps que toquen les castanyoles,
i fins i tot algun siri el van girant de tant en tant
per fer caure la serra que hi ha dintre.
La música és de gralla,
de timbal,
i també de sac de jamecs.
M'atreviria a dir que dic Golgotha,
el que hi ha al capdavant de la Moxiganga,
el que va donar les instruccions,
no n'estic segur, eh?
No heu sentit això una mica malament.
Tornen, sembla,
a fer una altra figura.
Aquest cop no deixen, eh?
Molts d'ells, els siris de les mans.
La canalla és apujada des de baix.
I ara estan formant una figura,
com us ho diria?
Com si fos un podi per entendre'ns,
com si fessin un triangle, una piràmide,
una mena de piràmide.
Sí que podria ser la figura del Golgotha,
amb el Sant Cris clavat al mig i els dos quadres al costat.
Podria ser perfectament aquesta la representació que estan fent en aquest moment.
aplaudiments a la plaça.
És una construcció bastant complexa.
Amb la figura central,
una noia enfilada a les espatlles d'un home i al seu costat,
amb una alçada més baixa,
les altres dos,
que suposem que representaven els lladres.
Destaquem aquest pas calmat i cerimoniós,
que es va mantenint en tota l'estona de la representació.
Se'ls veu molt concentrats, els d'en Saïres?
La música, com deies, Anna,
és un dels elements també principals de la Moixiganga,
per donar-li aquesta solemnitat.
Que queda fins i tot reflectida, m'atreviria a dir,
amb els colors, la roba que porten.
Colors que juguen entre el blanc i el porpre, seria, no?
Sí, porten calçat blanc, les mitges també,
les calces, els pantalons també són de color blanc,
fins a l'altura del genoll.
Llavors porten un cosset, una faldilleta de color grana,
de color vermell,
amb un ribet de color daurat,
del mateix color que la jaquereta que porten sobre la camisa blanca.
I la faixa és de color blau.
I porten el barret,
anava a dir, té una forma similar a una barretina,
però no és ben bé igual,
i al capdavant hi ha aquesta flor.
aquesta flor que dèiem que en un origen
tenia un significat pagà
i que ara se li ha donat aquest sentit religiós
amb la representació de la Moxiganga,
dèiem, un ball tradicional
que representa escenes de la mort i de passió de Jesucristo.
Fixa't que tenen en comú amb la de Tarragona,
em sembla, si no recordo malament,
el que és el siri.
I mentre la de Tarragona
du uns picarols als turmells,
que són el que li confereixen el so,
aquí estem parlant de castanyoles.
Aquí estem parlant de castanyoles, sí,
que van tocant amb un ritme compassat i lent,
seguint el ritme de la música.
Ens fan arrembar una miqueta,
perquè han de sortir exactament per la zona
on estem situats nosaltres,
i sortiran per les arcades d'aquí,
del carrer de les Marceries.
Saps que no t'ubico, no et localitzo, Anna?
No em localitzes?
Doncs estic al costat mateix de les arcades
amb un raconet.
Em veus, ara?
Et deu tapar algun arc.
No et veig, però bé, jo crec que la gent,
els oients ja s'han fet una idea
d'on estem situades
i, per tant, l'angle de visió
ens poden seguir la retransmissió
a través dels nostres ulls,
amb el mateix angle.
Estan passant pel nostre costat
i podem sentir de prop aquest so de les castanyoles.
Són molt joves, eh?
Tots els oients aires joveníssims.
Els primers, després ja van a pujar d'edat.
Sí, van a pujar d'edat, però Déu n'hi do, eh?
Els primers són molt, molt joves.
Van anant sortint de plaça
i ja està preparada el proper grup,
ja està preparat,
i aquests sí que realment porten un barret
espectacularment guarnit amb flors de molts colors.
Jo no arribo a veure
i això no sé si tu ho veuràs
si són flors naturals, Anna, o com va.
En aquesta distància que els tinc ara
no ho sé distingir.
Són uns colors molt virulats, eh?
Podria ser ben bé que fossin flors de paper,
però no m'atreveixo.
aquí al final d'aquest toc
de la cobla que acompanyava,
de la colla de ministrés que acompanyava
la Moixiganga de vall.
Sán Isidra, quan se celebra una fira autoritzada
per privilegis veials
i un exemple que evidencia la riquesa i diversitat
del folclore andalús,
que durant una bona part de la història
s'ha volgut amagar.
Cada 15 de maig,
hi ha de dalsant,
8 homes, els dentantes,
avillats amb vestits de colors,
ben vius i complementats amb el barret de flors,
del qual penjen virulades cintes de colors
que cauen sobre l'esquena,
ballen harmoniosament el so dels seus instruments,
de la mateixa manera que ho van fer els seus avantpassats.
Es tracta d'una dansa masculina
i en origen rituals preromans,
d'adoració a la naturalesa,
molt probablement vinculada a l'arbre de maig
que posteriorment fó incorporada al cristianisme.
L'origen del patronatge de Sant Isidra
es remunta a la repoblació de les terres cordobeses
per part dels castellans.
També manté la particularitat
de ser ballada dins l'església
per recollir el sant,
acompanyar-lo amb la seva processó
i rebre'ls de genolls
a la seva tornada al temple.
Els d'entantes de Fuente Tójar
van obtenir als anys 60 del segle passat
el Premi Estatal de Dances Antigues.
Amb tots vosaltres,
els d'entantes de Fuente Tójar,
Pórdova!
Avanzo una mica posicions, eh, Núria?
Sí, t'estàs situant una mica més en van, no?
M'estic situant una mica més en van
perquè cada vegada
hi ha més gent reunida aquí
a la plaça de l'Escol
i si no t'aparan visibilitat.
Ara et veig.
Ja estan aquí al punt central
de la plaça de l'Escol
aquest grup venint
de Fuente de San Isidro,
Córdoba,
los d'entantes de Fuente Tójar.
És un ball,
un grup masculí,
ja ho han dit,
i tots són homes
tot i que van amb faldilles
i faldilles florejades també.
Sí, sí, van amb faldilles,
en aquests moments
estan començant a picar castanyoles.
La manera com ballen
a mi em recorda
i segurament no ho és,
però perquè feu una idea
em recorda una mica
el ball de la Jota.
Sí,
té un aire una mica similar.
Van ballant
entre creuants,
entre ells,
hi ha dues fileres,
estan uns davant de l'altre
en paral·lel
i llavors
van sortint les parelles
alternant-se
i anant-se creuant.
porten aquests barrets
bastant espectaculars
i jo m'atreviria a dir
que són flors de paper,
però no n'estic segura del tot
m'hauria de tocar això,
però els colors són tan dispersi
que han de ser de paper
perquè hi ha la color blau,
han de ser flors fintides.
Hi ha fins i tot un
que porta com una gran margarita
al capdamunt de tot.
Els músics en aquest cas
estan integrats
en el propi ball,
estan guarnits igualment
i, vaja,
així,
amb tot ben avitllats
i els músics
consisteixen en una guitarra
segons veig des d'aquí
i un violí
i bé cadascú
que porta castanyoles.
Sí, castanyoles
i jo m'atreviria
que hi ha alguna pandereta
i tot,
m'atreviria a dir
pel so que sento.
És una,
jo crec que de les més,
no sé si florides,
però sí a colorides
de valls
que veurem aquesta tarda
és que les faldilles
són espectaculars,
camisa blanca
però faldilles
de color rosa,
fúcsia,
taronja i verd.
Sí,
les faldilles
són totes diferents,
florejades majoritàriament
de colors
totalment dispars,
parten mitges blanques,
el calçat,
són una mena d'espardenyes
amb vetes vermelles,
similars a les espardenyes
de pagès d'aquí,
però blanques
amb les vetes vermelles.
La camisa també és blanca
i porten una banda
també de colors diferents,
cadascú la porta
d'un color diferent
que els hi creu
el pit en diagonal
i aquestes cintes
de colors diferents
que els hi cauen
sobre l'esquena.
Ara estava ballant
el de la guitarra,
concretament.
Sí, sí,
perquè ells toquen
i ballen alhora.
No perdo el ritme,
vull dir,
veia,
aquí és molt suelto.
Escolti,
de moment,
el tema que tu i jo
portem tan malament
que és el de distingir
tipus de flors,
de moment no l'hem necessitat.
Doncs de moment no,
és que aquest tipus de flor
semblaria,
per la forma,
semblaria un clavell,
però ja et dic
que jo diria
que són flors falses
de paper.
Sembla de paper
d'aquell tan finet,
no?
D'aquell tan finet,
de paper de seda,
sí senyora.
Ben arrugadet
i formant unes flors
rodonetes
amb mil fulls.
Per cert que estan col·locades
aquestes flors
en un barret
que recorden,
a veure,
la guàrdia
de la Britànica,
sí,
una miqueta.
Sí,
imagineu-vos allò,
la guàrdia Britànica
tot floradet de flors.
El Palau de Buckingham.
Sí,
sí,
excepte els músics
que van amb un barret
tipus cordobès,
també guarnit.
Sí,
és veritat,
porten un barret baix
amb una tira de flors
que el rodeixen.
No perden el ritme,
fins i tot el violinista
que potser és el més complicat
de tocar
mentre es va esballant
i van fent ells.
I molt bé,
Anna,
hi ha una pandereta.
Les figures que van fent,
doncs mira,
és anar cap aquí,
cap allà
i situar-se
ara amb dues fileres,
ara amb una
i entrellaçar-se.
Molt vistós,
fins i tot
amb aquestes cintes
que els cauen
del barret
i també dels canells.
I també de la faldilla,
la faldilla
al seu cintura
porten també
cintes de colors.
on socials.
Si demà repassin,
elusterhí Holocaust.
Pmi.
M'és Herячú,
que és l'extraïna.
R psicomacio,
que ha estat molt més problemàtics.
menyant que roam',
autors de la Spiel coloca
d'un cos.
I ara sortiran pel mateix lloc, pel costat, a veure com m'assituo,
per no fer nosa, perquè cada vegada estic més al mig del pas.
I des de la Lugia marxem cap al Piamó,
en un territori històric d'Itàlia.
Roca Grimaldes, una petita població
ubicada en un dels territoris històrics
amb més personalitat cultural d'Armous d'Itàlia.
Piamón, la importància de la seva festa
ha fet que aculli un dels museus de màscares
i d'amics vestius més notables d'arreu del món,
en el qual les festes de Santa Degla ja hi tenen el seu espai.
L'origen d'aquesta antiga tradició de la latgera
es remunta a la revolució del poble de Roca Grimalda
contra el seu senyor feudal en temps medievals.
El senyor volia exercir el dret de cuixas abans d'unes noces,
fet que va provocar la revolta popular.
Els homes armats del senyor que foren enviats per reprimir-la
acabaren posant-se de part del poble
i desfilaren tots junts desafiant l'amo.
La representació de la latgera es realitza
durant la festa del Carnaval.
el ritus consisteix en una desfilada que significa l'origen de la tradició
i, en definitiva, un casament marcat per un crescendo de sorolls i cascabells,
en els quals les flors i les cintes de colors també tenen el seu protagonisme.
La fusió entre la guerra i les noces és típica dels mites i valls de bona part del centre d'Europa.
Els actors representaven el seu origen els éssers sobrenaturals
i, amb el pas del temps, han assumit el caràcter de la gent real,
el tirar, els cònjugues, el boig, el guerrer...
En aquesta representació hi ha diferents períodes històrics,
tant en coreografies com vestuari,
des de la comèdia de l'arte fins al segle XVIII.
Amb tots vosaltres, la latgera de Roca Grimalda, Itàlia, Piamont.
S'ha sentit l'explicació de l'espíquer que va donant la...
S'ha sentit bé, Núria?
Jo diria que sí, jo diria que sí.
L'espíquer que és Jordi Bertran,
però posem un cop més, participa en actiu un cop més a l'espai de Santa Tecla.
Per primer any alliberat d'aquesta feina tan fichuga
que tenia cada any de coordinar tot el que és la festa popular d'aquí de Tarragona.
I a veure si has notat el tret distintiu italià.
De moment, en la manera com vam vestir, sí,
perquè veiem com a representacions de diferents col·lectius socials
i l'entrada ha estat bastant espectacular,
perquè han entrat amb fuets, que és això que se sent petar aquí.
Són fuets que fan petar a l'aire.
Ells van tots vestits de maneres diferents.
Hi ha el senyor situat al mig,
amb un jaquet de color negre,
els camperols, elles, amb mentons,
florejats sobre les espatlles,
els barrets d'ells són els que van decorats amb flors.
I sobretot n'hi ha un que recorda la moxiganga,
aquests que porten fuets,
porten un barret tot florat, tot florit,
tot cobert de flors que se podria recordar el de la moxiganga.
Van distribuïts en parelles,
home i dona,
això com a representant diferents grups socials.
I recordem el caràcter bèl·lic que té aquest ball,
que ve d'una revolta a principi, revolta popular,
en contra del dret de cuixa.
I precisament el que es fa és aquesta significació del casament.
Fe del senyor està amb una punta,
vestit amb un tratge,
amb pantalons grocs i blaus,
un tratge de senyor,
un tratge que podria recordar els vestits medievals,
amb el barret cobert de flors.
I al mig del que esteu està representant el casament,
ella tota vestida de blanc,
amb un barret en dala ampla,
també blanc,
amb floretes petites d'un color salmó.
I el xic que anava amb el xic i jo m'imagino que és el novia.
Ara veient-ho així amb més perspectiva,
crec que és el novi.
I acompanyat de dos nois,
amb uns barrets altíssims,
i tots junts estan ballant el so d'aquests fuets que piquen al terra.
Que fan respecte, eh?
Els fuets.
Sí, sí, fan bastanta impressió.
Jo m'imagino que això et toca
i et pegues un bot bastant considerable.
Té tot un regús així de segle...
És curiós també un altre personatge
que deu ser com una mena de bufó.
Porta com unes orelles,
una cosa així curiosa,
del barret en surten dues ales amples
que podríem fer pensar en les orelles
d'un ratolí tipus Mickey Mouse,
perquè ens féssim la idea,
però de color blanc.
I va vestit també amb una mena de mantella vermell,
però amb tota decorada,
amb rodones de colors,
i una cornamenta acabada amb picarals.
Per tant, sí, eh?
Té molt d'aspecte de bufó.
Aplaudiments per aquesta dansa,
que suposem que representava el corteig inupcial
d'aquest ball de l'àcera
vingut del Piemont.
És la primera vegada que es veu a Catalunya
i, de fet, també a tot l'estat espanyol.
És un ball que allà es representa per carnaval
i tenen contacte amb la Moixiganga de Terraona
perquè la Moixiganga hi va ser convidada l'any passat
per actuar-hi precisament per les festes de carnaval d'allà.
Ara ballen com a, no enrotllana,
però sí agafats de la mà,
la que seria la núvia
i dos acompanyants,
també vestits de blanc,
que van vestits de manera molt festiva.
Sembla que la festa del Casament continua.
La festa inupcial continua.
El que no tinc clar
és aquests dos personatges que deuen representar.
Podríem fer hipòtesis, aquí.
Porten uns barrets molt alts,
com si fossin uns barrets de soldats,
de guerrer,
com si fos un casc, però molt alt,
estirat cap amunt
i tota la punta està guarnida de flors,
tot recobert.
Els músics, home,
dels instruments que encara no havien vist,
la guitarra, sí,
però tres acordeons,
tres acordeons, Déu-n'hi-do.
I acordeons d'aquells que semblen
com a fins i tot tradicionals
perquè el que veig des d'aquí
és molta fusta.
Bastanta.
Sí, sí,
tenen pinta de centics aquests acordeons.
Saps allò que es diu
de ser masca a la tragèdia, Anna?
Aquest casament no pot acabar bé, eh?
Sí, sí.
I jo no et sé dir per què,
però això ja s'intueix.
Això cada vegada van girant més de pressa
i això es va animant.
I tota la gent plegada
que va picar endavant
seguint el ritme d'aquesta música,
que és una música de moment
que té un to molt festiu.
Saluden, acaben el ball
i saluden la Núbia
i saluden ells el públic,
el públic esclaten aplaudiments.
Ja ho sentiu.
I ara a veure qui entra en acció.
Es posen enmig de la plaça,
agafen la plaça aquestes parelles
que representen en principi els camperols.
Es situen en dues fileres,
una filera d'homes,
una filera de dones,
cara a cara,
els homes les mans en aquesta armilla que porten
i les dones les mans a la cintura.
Ara el que han començat a ballar,
suposem que és la gent que representa el poble,
el poble Ras,
que estan acompanyant els novis
en aquesta celebració del casament.
Elles porten escaldilles de color carbassa,
amb un davantalet blanc,
amb un cosset de color negre
sobre camisa blanca
i aquests mocadors,
aquesta mena de txals
lligats al voltant del pit.
Són uns mocadors que faríem pensar,
ens recorden els mocadors
que porten aquí al Vall de Gitanes
o també els mocadors
que porten les noies valencianes.
Ells aporten,
i jo crec que no és casualitat,
un vestit que ens pot recordar
al típic tirolese.
Sí, sí, és una mica tirolese.
Clar, és que estem parlant del Piamont,
em sembla que això és nord, clar.
Amb pantalons d'aquests de tres quarts.
De pana.
Sí.
Avui tindran calor, pobres,
ballant com estan ballant.
Parten una mena de faixa,
també,
de colors diferents,
majoritàniament vermell,
però hi ha un noi que la porta groga,
no sé si té alguna significació especial
o és que,
senzillament,
ha perdut la vermella.
porten també una armilla
de color fos,
la camisa blanca,
i uns barrets baixos,
també l'ala coberta de flors.
Van ballant,
van picant de mans,
no només tota la formació,
tota la gent del grup
que està al voltant,
sinó també tota la gent
que està a les escales.
Sí, a la gent jo crec
que s'ho està seguint
bastant d'entusiasme,
això.
Està tot molt concentrat
i seguint aquest ritme,
encara alegre,
això teòricament
ha d'acabar amb una batalla,
Núria,
però de moment,
de moment no ho sembla gaire,
una batalla.
I ha d'acabar
perquè hi ha personatges,
de fet,
el senyor Sofaudal segurament,
que van amb espases,
porten espases.
Sí, sí.
S'ha mantingut en segon pla
de moment,
però...
Ells són els que presideixen
aquesta dansa,
el poble està ballant
al centre de la plaça de la Font,
ai, de la plaça de la Font,
no, perdó,
de la plaça de los Cols,
mare de Déu.
I ara han acabat aquest ball,
que anàvem ballant
dividits en dues fileres,
cara a cara,
i anant-se creuant
les diferents parelles.
Jo crec que agrada molt aquest ball,
a més,
ve sent dels més llaps
que hem vist fins ara.
Sí, Déu-n'hi-do,
i jo crec que ho serà bastant,
perquè si han de representar
tota la baralla,
això vol dir,
ara m'imagino
que deu valdre
venir al ball dels senyors.
Ah, no,
els senyors continuen quietets allí,
no es belluguen,
ells ho miren tots impassibles.
És que també sembla
que t'expliquen una història ballant,
no?
Sí.
I llavors no és només
una peça de ball
que et dius,
bueno,
té aquest sentit alegòric,
sinó que t'expliquen
tota la història,
doncs això,
amb els diferents passos que fan.
I de moment s'entén,
sense dir una paraula
i de moment estem entenent
el que està passant aquí.
Ara fan rotllana,
els músics al mig.
Els músics al mig?
Fan rotllana
i els senyors faudals ja hi són?
Els senyors faudals no,
continuen a la punta, eh?
Sí, sí,
no tenia un,
el dels pantalons blaus i grocs.
Espera, espera,
està a l'altra punta,
sí senyor,
des d'aquí no el veia.
Sí, sí, sí.
Doncs han incorporat
el senyor,
el senyor faudal
a la dança.
I el bufó.
Continua sent
una dança alegre,
però això ja
deurà tenir un caire dramàtic
perquè per allí veig
ballant la novia i el novia
i pot ser que en sec
comparegui el senyor
que li vol robar
la dona
al recent casat,
que era aquí
el drama de la història.
Es van ajuntant
en rotllana sempre
cap al mig del cercle,
cap a fora del cercle
amb les mans agafades.
En sec també
desfant el cercle
per ballar en parella.
Ara entren les dones,
ara entren els homes.
I atenció,
que elles ballen amb talons,
en un detall
que encara no havia observat.
Porten salates
de talon o molt alt,
però Déu-n'hi-do
la dificultat
que ha de tenir
ballar amb aquest calçant
i amb l'empedrat
de la plaça de les cols
que és complicat.
Però això és el vestit
de la nòvia, eh, Anna?
Té aquell punt de...
El vestit de la nòvia
però les que no són nòvies
també van amb talons, eh?
Ja t'ho dic,
ara que les estic veient de prop.
Veig canalla.
Veig una nena petita.
Sí, ara s'han incorporat
nenes també
a la dansa.
Ballant agafats
de les mans
i amb les mans
entrecreuades.
Realment no és un ball
que cridi molt l'atenció
per als guarniments florals
del CAP.
Que n'hi ha, eh?
Sí, perquè són diversos.
En aquest cas,
així com hem vist
que a la Moxiganga
tots portaven
el mateix ornament,
i en el cas de Balls
del Fonte Tejar
també portaven
la mateixa ornamentació,
en aquest no,
en aquest cadascú
porta una cobertura diferent.
Les noies
porten
un simple mocador al cap,
ells sí que porten
un barret
amb flors
al voltant de les ales
i hi ha aquests elements,
tant el senyor
com un parell de guardes
que porten els fuets
i aquella mena
de cavallers
amb aquell casc allargat
que són els que
porten més flors
al barret.
Ara tornen a estar
enrotllana
però menys gent.
El cercle s'ha limitat,
a veure,
els camperols
i els novis
i els músics
són fora del cercle.
Els músics
s'han quedat fora,
sí senyora.
I ara fan un ball
també enrotllana
però aixecant
més les cames.
Sí,
van aixecant una cama
cap endintre
i van fent un pas
cap enfora
i aquests que fan
com de guàrdies
estan començant
a marcar el ritme
amb el fuet.
Escolteu,
escolteu.
Ja n'han parat.
Fa bastanta por
aquest fuet.
I de fet
es van arrembant,
la gent que balla
s'han hagut de desplaçar
perquè si no
els picarien.
van fent un pas
endavant
i el següent
el fan enrere
i s'acotxen.
Sí,
van fent-se el tironet.
Aquest és un ball
més de saltiró.
Tres acordions,
nosaltres ho veiem
tot acordió,
jo no sé si aquí
hauríem d'especificar
si hi ha algun instrument
que sembla un acordió
i que és més específic.
Jo suposo que són acordions
però tots deuen tenir
nom i cognom.
Sí, sí, segurament.
I una guitarra
una guitarra
que també se la veu
amb solera,
ja et dic,
una fusta allò
amb història.
Una guitarra clàssica.
Continua la rotllana,
una rotllada formada
per a veure si els puc comptar
dos, quatre, sis, vuit,
unes deu persones.
És complicat,
perquè se l'han bellugant.
majoritàriament
homes i dones
intercalats,
majoria d'homes,
però ara en aquest moment
a la dansa,
entre el Nubi,
els camperols
i algun altre element
estrany
que hi ha per aquí al mig
que ha de ser qui és.
Saluden sempre,
saluden en presó
com a Carmelau.
Magera Carmelau
de Roca Grimauda
del Piemor d'Itàlia.
Moltes gràcies.
Jo pensava que s'acabarien
barallant.
Núria,
serà que volia sang i feig
jo aquí al mig
de la plaça dels Cops.
Ens ho han estalviat,
el més fort han sigut
els fuets,
però hi havia espases.
Hi havia espases,
hi havia espases,
però no les han
desenveïnat.
Ho he dit bé,
desenveïnat?
A mi em val, sí.
A tu et serveix.
si no serveix,
ens ho diran,
tu tranquil·la.
I al Piemor
anem cap a Elito,
Cuenca,
a Castellalamanxa.
Elito és una petita població
de Cuenca
amb uns 200 habitants.
Els diablos d'Elito
representen
una de les festes
de caràcter cultural
i tradicional
més emblemàtiques
de Castellalamanxa,
l'endiaulada celebració
que cada primavera
posa de manifest
la importància
de la tradició
i de la conservació
dels costums.
Cada mes de maig,
des de l'església de Elito
surt la preciosa imatge
de la Mare de Déu
de l'encarnació
amb el nen Jesús
als braços
i comença
el seu recorregut
fins a l'ermita
de Villavieja
a uns 5 quilòmetres.
La precedeixen
uns d'entantes
i els diables
que avui ens acompanyen
i que la recullen
a l'interior
d'aquesta església.
A la tornada,
novament a Elito,
els d'entantes i diables
tornen a entrar al temple
per ballar al seu interior
i acaben agenollats
davant la imatge processional.
Els diables
porten uns vistosos
barrets de flors
que fan una clara referència
a l'antic oferiment
a la natura.
Duen també
la imatge
de la Mare de Déu
al front,
a la mà
una mena de massa
coronada
per la cara
d'un diaboló.
Els enormes escallots
que porten a l'espatlla
llegats amb grosses corretges
i que no paren
de dringar
en tot l'itinerari
ens traslladen
cap als orígens
d'aquesta representació
que remunta
al segle XIV
en els anomenats
xaribari
estesos
a les hores
per nombrosos
llocs d'Europa.
Amb tots vosaltres
des de l'ITO
los diablos
de l'ITO
Cuenca.
Aquí sí que les flors.
Els diables
molt diferent
de la que tenim aquí.
Atenció
amb els escallots,
eh?
Déu-n'hi-do.
I aquí sí que les flors
són protagonistes.
Aquí
les flors,
els barrets
es beven,
es noten.
Uns escallots
ensorvidors
i per què?
Perquè són enormes
i perquè es porten
lligats a la cintura
penjant
per la part de darrere
i clar,
a cada pas que fan
es van movent
a l'hora que mous el cul
doncs vas molt de més
dels escallots
i fan aquest soroll
tan impressionant
són enormes.
Bé,
són tan grans
i deuen pesar tant
que no és que els cotin
lligats a la cintura
amb un cinturó
sinó que és una mena
d'ernès
que els enganxa
ja des del pit.
Això amb un cinturó
rarament s'aguantaria.
És un ernès
que els enganxa
des del pit
i des de les espatlles
també.
Cada cop salten
més alt,
més contundent
i més ràpid
i per això
fan més soroll.
I deia l'Anna
que no és que
sigui una concepció
com la tenim nosaltres
de diables
en bona part
per la vestimenta
per tal com van vestits
ni negre
ni vermell
que seria potser
el color que identifiquem
amb el foc
i amb els diables
també
ni blanc
que a vegades
també ho és.
Van vestits
també
amb
part de dalt
pantalons
tota de la mateixa peça
tot del mateix color
però són estampats
estampats
en blau
en marró
en vermellós
i van fer rotllada
que no et doni conversa
però no sento absolutament res.
tranquil·lament
tranquil·la
ja me'n faig
el càrrec
el tracte que porten
és una mica
pijamil
una mica de pijama
això
és curiós
perquè ara
caminen
sense fer salts
caminen
doncs
fem passes
fins i tot
molt curtes
però
movent-se molt
davant i darrere
la cadera
per així
fer saltar
els escallots.
Han anat fent
diferents formes
primer han entrat
corrents
ballant en cercle
fins que arribava
i hi havia un
que anava darrere de tot
que se veia bastant
extenuat
per haver d'anar corrent
i han format
així com
una forma
amb files en paral·lel
i ara estan marxant
com si fessin
una marxa militar
una mica.
Movent amunt i avall
aquesta mena de cetra
que porten
també guarnit
al cap damunt
de colors
no sabem ben ben què
però amb colors
i és que el barret
d'aquests diables
que fan poca por
el que fa més por
és la sorollada
que munten
el barret d'aquests diables
és de múltiples colors
amb moltes flors
i bastant alt
com si fos
un cucurutxo
d'aquells atípics
que es donen
a les festes de cap d'any
però més alts
estan situats ara
en dues files
no són gaires
els integrants
en compte 4, 5, 7, 8
en aquest moment
han fet una formació
tota recta
i estan movent
el cos de venir enrere
per fer moure
aquests escallots
per veritat
el soroll
és aixordador
el malson dels veïns
es podrien ajuntar
amb el grup de gralles
per fer matinades
i aquestes dues files
que fan
comandades
per una diable
un dels diables
dels components
que va al sol
ell ho coordina
i els diu
vinga va
amb el setre
els hi fonges
vinga
barregeu-vos
una mica la funció
que tenien aquesta gent
era fer por
i em sembla que ho aconsegueixen
ara es van apropant
a la gent
es van movent
en rotllana
cada cop més a prop
del públic
i tornant a saltar
tornant amb aquest ritme
saltarí
que a més
si vostès
escolten el so
i el ritme
pot recordar
una miqueta
fins i tot
terreny licències
de carnaval
porten campanetes
petites
també
a veure
com a coreografia
no ho destacaríem
no és una coreografia
molt molt treballada
però sí que tenen
molt la gràcia
doncs això
de moure's
de manera que els escallots
vagin amunt i avall
i que el ritme no pari
i sembla que ara
l'estan intensificant
possiblement
possiblement els diran
els components
d'aquesta formació
que no és fàcil
en el sentit
que deu ser molt cansat
doncs això
que contínuament
contra el cos
contra el cul
contra l'esquena
et vagin repicant
uns escallots
d'aquesta mida
tan enorme
ja ho han acabat
els dats
pedres
i clar
cada vegada
que fan
repicar
amb més força
perquè salten
van repicar
aquests escallots
doncs els reverteixen
en contra d'ells
per tant
saltar més alt
saltar més
sí
també Sorell
fa més festa
però va una miqueta
en contra de la seva salit
fins i tot
veiem molta gent
entre el públic
perquè a més
estem situats
a dalt de tot
de les escales
de la catedral
amb càmeres
amb càmeres digitals
fins i tot
amb gravadores
amb filmadores
no només càmeres fotogràfiques
també de cinema
i flashos
que no paren
de disparar-se
algunes càmeres digitals
petitetes
d'aquestes
gairebé que portes
al damunt
per si
en treus
alguna fotografia
gent però
també amb càmeres
molt ben preparades
gairebé professionals
i que no sabem
si són realment
professionals
i estan cobrent
aquest acte
o bé
si és una afició
que tenen
i potser
veurem
ara els propers dies
per internet
en alguna pàgina
personal
publicades fotos
d'aquesta mostra
de folclore viu
i segueixen fent tons
els diables
amb un abanderat
al mig
un senyor
que no va guarnit
va vestit
normal
de carrer
i que aguanta
la bandera
d'aquesta formació
ara
ara fent tons
fan rotllana
al voltant
d'aquesta bandera
aixecant
el
el centre
i aixecant
els ànims
de la gent
també
els hi diuen
amb els braços
en l'aire
crideu
ajudeu-nos
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
aixecant
el moment
àlgit
d'aixecant
ball
perquè ara
sí
que estan
junts
enrotllant
però
Have��
molt juntets
al voltant
de la bandera
de elito
els diables
de elito
ara el ball
és realment
Frenètic.
Tan frenètic que a un dels seus components
li ha caigut aquest barret florit
i el porta penjant del coll.
No és ben bé un ball,
podríem dir que és una manera de caminar,
però no és per trobar l'imèrit,
perquè realment s'ha de caminar
d'una manera determinada
per donar-li ritme a tota la qüestió.
I creiem des de la posició que estic
que parten una mena de faldilla
que els tapa la part del cul
per també amortiguar
l'impacte d'aquests grans sonalls.
Una manera de caminar
que a mesura que va passant el temps
i l'anem veient,
molt cíclica, molt repetitiva,
jo la trobo gairebé convulsa,
perquè és un moviment de cadera
i que et fa fins i tot mal de veure
en certs moments.
El ritme no para
i té una funció diria que fins i tot hipnòtica.
Ja us dic, per la repetició de tot plegat,
ara tornen a posar-se enrotllana
i van anar caminant.
És que no cal altra cosa que caminar
i anar marcant el ritme.
Recordem, estem veient aquesta formació
que venen d'Elito.
Són els Diables d'Elito,
venen de Cuenca.
Núria, perdona, no et dono conversa, eh?
No t'estic ajudant gaire,
però des d'aquí a baix
és molt difícil seguir el que estàs dient.
Tranquil·la, Anna,
nosaltres gairebé tampoc ens sentim.
Petita població d'Elito,
petita població de Cuenca,
només 200 habitants.
Suposem, doncs,
que aquesta representació,
aquest ball de Diables,
té una tradició ben llarga al darrere.
El sull és completament aixordano, eh?
Crec que no havia sentit mai res així.
A més, el moviment és completament rítmic,
que s'han mantenint el mateix ritme
durant tota l'estona.
Bueno, exceptuant aquell moment
en què s'han accelerat,
però és un ritme constant.
Pensa, Anna,
que més de la dificultat
sembla ser que
ho fan acompanyant,
ho fan durant 5 quilòmetres,
des del seu poble fins a Villavieja.
5 quilòmetres a aquest pas,
a aquest ritme.
Aplaudiment i final
del ball dels Diables d'Elito.
Han acabat enrotllant
al voltant de la seva bandera,
agenollats.
perquè aquests Diables
surten en honor
a la Mare de Déu del poble.
Viva!
Viva!
Viva!
I ara, final de festa,
saltant directament.
Saltant i esperant el públic
perquè salti amb ells
i el públic entregadíssim ho fa.
S'agenollen demanant
l'aplaudiment de la gent.
I també per reconeixement...
Surten els Diables d'Elito de Cuenca.
I acabem aquesta 27a mostra de folclor de viu
amb els guirios del Carnaval
de Llames de la Ribera, León.
Són, sens dubte,
els personatges més importants
d'aquesta població
d'un miler d'habitants
en terres ioneses.
El seu Carnaval és l'Antruejo
i els guirios
els protagonistes principals
a mig camí entre els sers humans
i els personatges mitològics,
entre les facèses burlesques
i els rituals més ancestrals.
Els guirios van mereixer l'atenció
del celebre investigador
Julio Caro Baroja
en el seu llibre El Carnaval
i veu el seu origen
el substrat prerumà.
Aquest tipus d'Antruejo
s'ha seguit celebrant
sense interrupció
ja que ni la Guerra Civil
ni la dura postguerra
van eliminar-lo.
Després d'una petita de ballana
en els anys 70,
l'entusiasme d'un grup de joves
amants de les tradicions
d'aquest poble llonès
el va dur a la revifada
i plenitud
a partir de la dècada dels 80.
Feren els fundadors
de l'associació
guirios i madames
que han seguit respectant
la forma més pura i original
d'aquest Carnaval hivernal.
Consequència d'això
ha estat el protagonisme indiscutible
en les portades de llibres
que parlen de les festes
del conjunt de l'Estat.
Amb tots vosaltres,
los guirios y madames
del Carnaval
de Llames de la Ribera.
León.
Anna, tu encara no els veus
però jo ja els tinc de cara
pujant pel carrer Major
i prepara't.
Uns barrets impressionants.
Semblen uns vanos
des d'aquí on ho veig jo.
No, no, tu ara veus
l'entrada a plaça
de la part menys
menys, poc colorida,
però quan veus els barrets,
uns barrets en forma de vano
i que recorden els colors mexicans.
Bé, és impressionant
veure'ls pujar
pel carrer Major.
Impressionant.
S'ha de destacar
la tasca que han fet
aquí a la Moixiganga
de trobar elements festius
a més de pobles
petitíssims.
Perquè en aquest cas
James de Ribera
parlava
d'un poble
de mil habitants
i aquest poble
de Conca
dels que hem vist ara
els Diablos
de Los Itos
és un poble
de 200 habitants.
Déu-n'hi-do, eh?
Com descriuríem
això que tenim
a plaça?
Em sembla
que tornaré a perdre, eh?
Farà difícil, això.
Anna, concentra't,
escolta'm,
perquè això és
molt difícil
de descriure.
Prehistòric,
amb pell,
pell,
molt de cabell,
molt de pèl,
serien com uns yetis,
uns yetis impressionants,
grans,
i ara entren a plaça
aquests elements
del ball
guarnits
amb uns barrets
genials.
Són com uns bannos
que a més són elàstics
i es van movent,
estan fets com de paper,
van revolucionant
i es mouen,
la gràcia és que tenen
moviment
i es van plegant
i desplegant
a mesura que la gent
se'l tirona.
Formen un bannos davant
i després hi ha una punxa
que surt endarrere
i que també té moviment,
a més,
del plomall
que porten a dalt
que fa pensar
en els plomalls
que portaven el romans
a sobre els cascos.
A més,
s'acompanyen
amb elements de bestiari,
i això és com una mena
de molassa
però en plan
una mica més romadimentari
i uns altres elements
que semblen capgrossos
amb uns pèls
que fan esfrair.
És sens dubte
un dels balls
més complets
que hem vist
aquesta nit
perquè és que porten
de tot.
Les càmeres fotogràfiques
van boixes
ara fent fotografies
perquè això és una festival.
Estaré col·lar-me més endavant,
a veure com se sent això.
I com diem,
això és un goig
pels sentits,
per tota la coloraina,
el color
i també el so
del repicar
d'aquests picarols.
Elles van vestides
amb mocadors al cap,
amb mantellines,
amb faldilles
de colors diversos
i entre els instruments
que toquen
hi ha una mena de gralla.
Sí, ara ho veig.
A banda de timbals
i panderetes.
Pandereta també, sí.
De fet,
elles porten
la part més ortodoxa
de la vestimenta.
i els d'enseires
que porten
cascabells.
Suposem que cada una
d'aquestes figures
té el seu paper
perquè n'hi ha
de monstruoses
amb tot de pèl
al davant,
amb un cap enorme,
amb uns vestits
que fan por.
i tal com dèiem abans,
una mena de molassa,
bé, un animal,
però molt petitona
que la porta una sola persona,
li cobreix el cap
i amb això ja fan.
duen a les mans
aquests balladors
dels barrets espectaculars,
duen a les mans
com unes tanalles,
unes tanalles
molt grans
fetes de fusta
i amb elles
van anar increpant
al públic,
dient-nos,
ai, que potser potser potser.
Hi ha gent que porta tapes,
Núria, tapes,
tapes d'olles
i paelles.
Sí?
I van picant amb això,
sí, sí, sí.
Són com a dones
que van vestides
amb faldilles molt llargues
amb una mantellina negra,
duen la cara tapada
amb un llençol blanc
o una màscara blanca.
Estan perseguint entre ells
a mitjà de la plaça.
I a part de dos tapes
per fer soroll,
duen un barret
en forma d'embut
al cap
i acabat coronat
amb un tros d'arbre,
amb una branca.
És realment curiosíssim,
eh?
Per la diversitat
d'elements
que hi podem veure.
a la senyora
que porta el panó,
a veure si es deixa.
Hola,
buenas tardes.
Estamos en directo
para Tarragona Radio.
¿Cómo se llama?
Ángeles López.
¿Venís de dónde?
Llamas de la Ribera
de la provincia de León.
Ya nos habían prometido
que vuestra danza
sería seguramente
la más espectacular
que veníamos hoy.
¿Qué representa?
Porque esto parece
como una lucha casi, ¿no?
Sí.
Esto viene de muy antiguo,
de hace muchos años
y allí en el pueblo
se suele,
en el carnaval de invierno,
es que cuando se sale.
Lo que pasa que ahora
como se ha nombrado
en interés turístico,
pues nos llaman
de sitios
para que vengan.
Como ahora en Tarragona.
No habíais estado
nunca aquí, ¿verdad?
En Tarragona no,
en Barcelona sí,
pero en Tarragona no.
Es muy bonito.
Y además,
lo curioso,
a banda de estos
sombreros,
por decirlo de alguna manera,
tan espectaculares,
también hay todas estas personas
que están dando miedo
al público.
Sí,
porque es el antruejo
que le llama.
Entonces antes
pues salían
a meter miedo
a la gente,
salían por la noche
y estaban en las cocinas
y llegaban de noche
y se metían
y nos metían miedo.
Los espíritus malignos.
Sí, eso sí.
¿Y de qué están hechos
esos vestidos?
Porque hay gente
que por encima
lleva pieles,
pero hay gente
que lleva como pelo,
¿qué es ese pelo?
El pelo,
lo que es el guirio,
lleva el calzón
que es de lino,
es de lino
y después lleva
las alparcas
que son de piel,
están hechas
de piel
de oveja
o de vaca
y después lleva
el calcetín
hecho a mano
como antiguamente
se tejía
con la lana
de oveja
y después
las máscaras
están hechas
de cartón
y trabajado
el papel.
Suena impresionante,
supongo que debe llevar
mucho trabajo
a hacerlo.
Pesan muchos kilos,
pesan seis kilos,
pesan,
pesan mucho
y lleva mucho trabajo.
Y además
cada año
me imagino
que esto se tiene
que hacer de nuevo
porque es un material
bastante...
un papel muy delicado
porque es seda
y entonces
si llueve
mismo
se estropea
y todos los años
se renueva.
Pues muchas gracias
por toda esta explicación.
Disfrutad de la fiesta
en Tarragona.
¿Os quedáis muchos días
o qué?
No, no tenemos
que marchar
porque mañana
el lunes
tenemos que trabajar.
Quedaremos solas
hasta mañana.
A ver qué queréis esta noche,
pues.
Muchas gracias.
Ana,
Ana, mira cap aquí dalt.
L'Anna no nos escolta
a peu de plaça.
Ana, mira cap aquí dalt.
Mientras tú hablabas
amb aquesta senyora
ens han vingut a focó.
estan pujant per les escales.
Mira, estan tots aquí dalt.
És impressionant això.
Ens han vingut a amenaçar
amb les tanalles.
Molt divertit.
Han pujat per les escales
i han vingut aquí
amb les tanalles
i amb un globus
inflat
a fer-nos por a tots.
I la gent
estava molt, molt
esfereïda.
Molt divertit.
i ara fan un ball
més tradicional
a la plaça, no?
De fet,
a la Moixiganga
quan van fer
la roda de premsa
per presentar
la mostra
Folclare Viu
ja van avançar
que aquest ball
vingut de Lleó
segurament era
del més espectacular
que es veuria
i realment
no s'equivocaven
perquè ho és
en tots els sentits.
Ja estan fent
una dansa
al mig
de la plaça
de les cols
amb parelles
encarades
que es van
entrecreuant
entre illes
el so també
d'aquesta mena
de gralla
no sé si es ben veu
una gralla
però almenys
en té tot l'aspecte
timbals
i les panderetes.
Alguns dels seus components
ja han deixat
el barret a terra.
6 quilos
hem dit
que pesen
aquests barrets
i el porten
amb una alegria
que no vegis.
Sí, crec que es queden
descansats
quan els deixen
a terra.
Ara estan
dipositant
el terra, sí.
Fan molt bonic
a tots a terra.
Hi ha com moltes coses
en joc
en aquest ball
perquè hem començat
fent por
ara estan ballant
i mentre hi ha gent
que reposa
però clar
deu haver d'agafar aire
t'ho diràs.
també hi ha qui aprofita
per fer fotos
a aquesta zona de relax.
Jo crec que és un dels ballos
que ha suscitat
més flashos,
més fotografies.
és increïble.
Hi ha la molassa a terra,
ara l'han deixat reposar.
És una molassa
feta com amb roba
i amb vigues de fusta.
Una mini molasseta.
i ara, atenció,
no està mal,
estan traient a ballar
gent,
gent que estava assegudet
aquí tranquil·lament
a les escales
del Pla de la Seu
i els han dret a ballar
com qui treu a ballar
amb algú
a fer un vals.
O és que abans
t'has perdut,
han raptat una xica.
Abans han estirat
també una noia
que estava asseguda
i l'han raptat.
L'han raptada,
l'han raptada,
però jo crec que
són diverses,
més d'una.
Ah,
i ara estan ballant,
és veritat,
amb el públic,
molt bé.
Això sí que és fer festa.
De fet,
per allí al fons
hi ha una noia vestida
com si fos
una paca de palla.
És increïble.
Deu passar una calor,
la pobra.
Ens explicava
aquesta senyora
que porta el panó
que aquesta dansa
simbolitzava també
els esperits malèfics
que es colaven
a les cases.
és com qui balla
un vals,
això, eh?
Un ball molt energètic,
pel que hem vist,
molt, molt de cremar energia,
molt bé,
molt de festa.
El poble
Llames de la Ribera,
a Lleó,
una festa que,
com ens comentaven,
ha estat declarada
festa d'interès nacional
i diu que d'aquí
els ha vingut també
una mica de fama
que estan fent-se
un fart de tombar
per tot arreu,
no m'estranya
perquè són espectaculars
i que aquí a Tarragona
no hi ha inestat,
però a Barcelona, sí.
Clar, contrasta això,
recordin,
en tal com hem començat
aquesta mostra de folclora viu,
amb una moxiganga,
amb aquella solemnitat,
no?
Moxiganga del País Valencià,
que era un ball
doncs molt vinculat
a la Pasqua
i ara precisament
aquest ball tan acolorit,
tan vital i dinàmic,
vinculat al Carnaval.
Ja els hem dit
que això del guarniment floral,
dels serrats florits,
donava per molt.
Sí, sí.
Com vam dir,
de Floripòndius
n'hem vist molts, eh, Núria?
Has dit Floripòndius?
Hi ha molts Floripòndius, eh,
i sobretot en aquest.
També has de destacar
que en aquest ball
hi ha gent
de totes les edats,
hi ha gent molt jove,
però també hi ha gent molt gran,
que potser els altres
que hem vist
eren majoritàriament joves
i aquest és un ball
realment intergeneracional.
surten de palassa
sense cap problema.
Ara es tornen a portar
els barrets al cap,
impressionants, eh?
Estic fascinada.
I la gent entregadíssima
aplaudint,
un final de festa perfecte.
Campanetes també, eh?
I la molassa aquesta,
que té un punt
de rudimentari,
però és xulíssima.
hi ha dues.
Home,
li diem molassa,
però és que tenen
pinta de mitjana història.
Per dir-ho d'alguna manera,
fa molta por.
Ara la tens a prop, eh, Anna?
El cap és calabèric, eh?
Sí.
Fa una mica...
Mira,
i tornen a anar
entre el públic fixat.
El cap és calabèric total,
té dins i tot per por.
Ai, que tornen a venir, Anna,
que venen a fer-nos por.
Ens ataquen
amb una mena
de globus inflats.
Ara m'he sentit agredir
per una mena de pàjar,
eh, Núria?
Pugen i baixen
de les escales
sense cap problema.
Ara s'estan atacant
a l'Anna, també.
Són entranyables.
I curiós aquest barret,
aquesta senyora,
que porta
una mena
d'embut
amb floretos al cap.
Puríssim.
M'està agredint un arbre!
M'ha agredit un arbre, eh?
No m'ho he vist mai.
Què tal?
Ha fet calor aquí dintre?
Vosaltres pesa
més de 40 quilos.
Esto pesa més de 40 quilos,
no està mal, eh?
Esto és madera,
esto és madera,
madera.
Madera, madera.
Míralo,
tócalo.
Oye,
pues ja te queda poco, eh?
Eso és el que ja queremos,
a veure si podemos ja...
¿Siempre haces este papel,
o què?
Siempre.
Nosotros,
cada un tíne su,
su,
su antruejo,
su guirreo
y su todo un.
Muy bien,
pues a disfrutar de la fiesta,
muchas gracias.
Eso queremos,
eso queremos.
Hasta luego.
Un beso, por favor,
un beso.
Venga.
Mai m'hagués pensat
que faría un petó
amb un arbre,
mare de Déu.
Has entrevistat un arbre,
no?
Ara t'he perdut,
Núria,
no sé què em dius,
eh?
Perdona'm un moment
que em centro.
Anna,
és que a més,
ara hem de lluitar
contra tota la gent
que està sortint ràpidament
de les escales,
tothom que està marxant d'aquí.
Ja t'he trobat.
S'està despoblant,
s'està despoblant
a les escales de la catedral.
L'arbre,
mare de Déu,
santíssima.
Sí,
està l'arbre aquí
fent-se fotografies
amb els nens.
No n'he vist mai,
eh?
Fotografies amb els nens,
eh?
Sembla una altra d'aquells.
Sí, sí,
és que és molt espectacular
i és de fusta.
Porta tota una mena
de cobertura de pèl,
que no sé exactament
dir-te de què és,
però,
però,
bueno,
i llavors porta
la cara coberta d'espart
i la tronc
és fusta.
Saps què?
Que tots aquests elements
que hem vist
recorden una mica
l'imaginari
del Senyor dels Anells,
eh?
Sí,
una miqueta,
una miqueta.
I els cavalls
m'han fet pensar
en el Harry Potter,
que també surten
uns cavalls cadavèrics
i els cavalls
eren Harry Potter.
Però els sabres
aquests que caminen,
que és espectacular,
això és,
bueno,
Senyor dels Anells,
sí, sí,
total.
Doncs mira,
tot això que és tan modern
i tan peliculero,
a León ja està ben inventat.
I a León inventat,
has de saber
quants segles fa,
perquè fa molts segles
que va aquest ball.
Ai, Anna,
que això se'ns acaba.
Se'ns acaba, eh?
Déu-n'hi-do.
Bé,
ja s'ha acabat,
de fet,
la mostra de Folclore Viu.
L'anirem seguint
la programació més enllà d'això.
A Tarragona Ràdio
anirem seguint en directe
altres esdeveniments
de la festa.
I, de fet,
bé,
remetrem també
la mostra de Folclore Viu,
però si vostès
s'han enganxat,
doncs,
quan estava ja començada
aquesta retransmissió,
l'anirem anant escoltant
properament a la sintonia
de Tarragona Ràdio,
la ràdio de les festes.
Anna,
tens algun altre element festiu
per aquí?
Alguna altra arbre?
No,
em sembla que no,
ja s'han anat l'arbre,
ja s'ha acabat això,
i s'acaba la festa
i apaguen els llums.
Noia,
ara tothom a despajar
i a sopar, eh?
Doncs,
ho deixem aquí,
ens acomiadem
de tots vostès,
moltíssimes gràcies
en aquesta tarda
de dissabte.
Ara passen uns minutets
de les 10 de la nit
i hem estat,
doncs,
tota la tarda,
des que hem començat
amb el Partit del Nàstic
a les 3,
retransmetent en directe
els diversos actes.
El Partit del Nàstic,
per una banda,
la cercavila petita
per l'altra
i ho hem remetat,
hem acabat amb aquesta mostra
de Folclore Viu
envoltats de tota la gent.
Esperem que si ho heu seguit
des de casa,
doncs,
també us haguem pogut fer
arribar una miqueteta
de la festa a casa vostra.
Sobretot del soroll
a la festa.
La retransmissió
al control tècnic
Sílvia García,
aquí a la unitat mòbil,
l'assistència tècnica
de Lluís Comas,
Núria Cartanyà
i Anna Plassa.
Anna,
gràcies.
Bona nit,
bona nit, Núria,
aquest per dia.
Bona nit.
Bona nit.
Tarragona Radio
es la radio de las festas.