Només mig minut, un quart d'una del migdia.
Sembla que tot està a punt per conèixer la tasca
que desenvolupen les botigues Filigrana
i justament aquest propi programa d'inserció laboral
que impulsa des de fa molts anys Càritas Interparruccial.
Connectem ja amb Joa Maria Bertran.
Josep Sunyer, bon dia.
Hola, Joanda, molt bon dia.
Sou a la plaça del Fòrum, si no vaig errada, no?
Doncs sí, sí, som a la plaça del Fòrum,
davant de la botiga Filigrana, just davant a la porta.
I també, mira, tenim molts convidats.
Estem acompanyats de Pilar Ribas,
responsable del programa Filigrana.
També ens acompanya l'ESPE López,
ella és la coordinadora de la Roper Filigrana.
I a més a més podrem parlar amb dues de les noies
que s'han inserit a través d'aquest programa,
són l'Ailam i la Suat.
Anirem a parlar d'en elles, eh?
Molt bé.
Tenim temps, no? En principi hi ha temps, no?
En principi sí, però tu tens una cita a Arcross,
ja ho saps, abans de l'aula.
Sí, perquè, sí, sí, just quan marxem d'aquí
direm que per Arcross, que estan tancats,
diuen els treballadors d'Arcross, i direm després, eh?
Però mira, en qualsevol cas saludem la Pilar Ribas d'entrada.
Pilar, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I també l'ESPE López, bé, bon dia.
Hola, bon dia.
Qui m'explica el programa en conjunt?
Tu mateixa, Pilar, s'ha de dir el programa filigrana,
la Joana Lleudella ara, un programa de reinserció
a través de roba, com funciona?
Mira, el programa filigrana compleix una triple vessant.
Una és la recollida de roba,
per posteriorment donar-la a les persones necessitades
de la nostra ciutat,
que la puguin adquirir amb un preu o un cost molt econòmic,
i amb això cobrir les necessitats de roba i abric.
Un altre vessant del programa filigrana,
fora tot el tema reciclatge,
vull dir que ens hem anat acostumant, no?,
a consumir molta roba,
pel que sigui, ens aprimem, ens engreixem,
doncs n'hem de deixar de portar bastanta,
i llavors aquesta roba, doncs també,
per no anar encineradora i malmetre el medi ambient,
doncs hem pensat que era bo també reciclar-la.
I la tercera vessant,
i no per això menys importants,
sinó que potser és una de les més importants,
perquè, esclar,
si aquesta roba l'agafem i la donem a persones,
però a canvi d'un donatiu simbòlic o a canvi d'un preu,
què en fem, no?, d'aquests diners,
Càrites no té una necessitat
o no té la voluntat d'enriquir-se,
ni de fer negoci.
Llavors, amb aquests diners,
el que fem és una capacitació amb persones
que estan en una situació de precarietat econòmica i laboral,
i els hi és difícil insertar-se en el món del treball,
llavors en aquestes persones els fem uns pre-tallers,
dos pre-tallers a l'any,
i fem aquesta capacitació i aquesta formació.
És el cas de l'Ilam i la Suat,
ara parlem amb elles,
però qui vulgui,
qui tingui roba a casa, per exemple,
i vulgui venir a oferir-la per aquest programa,
què ha de fer?
On pot anar?
On s'ha d'adreçar?
Mira, els nostres punts de recollida
són totes les parròquies de Tarragona,
les esglésies,
els recollim a través de llit,
també el pot portar aquí el rober
o a la botiga del rober filigrana de la plaça del Fòrum,
o bé al magatzem,
directament al magatzem que tenim al polígon Francolí.
Aquest és el circuit, eh?
El circuit és lògic.
La roba, si està en bon estat, millor, no?
Sí, el que sí que demanem
és que la roba estigui en bon estat.
I també volíem puntualitzar
amb això dels punts de recollida,
que hi ha persones que ens han dit
és que aquells contenidors de roba
que hi ha per la ciutat,
bé, doncs no són de càrides de Tarragona.
I aquesta roba no ens arriba a nosaltres.
I vosaltres només a través de les parròquies,
d'aquesta mateixa botiga,
del magatzem general que està al polígon Francolí,
bàsicament, eh?
És a dir, és la roba que arriba aquí.
El que podem veure aquí en aquesta botiga,
doncs on hi ha aquestes diferents pesteixeries,
amb roba a preus, home,
força simbòlics, 50 cèntims, un euro, no?
Sí, sí.
És aquesta roba la que ens arriba a nosaltres,
aquesta que has comentat que anava a través de les parròquies,
o el rober i el magatzem,
i després la posem en uns preus simbòlics
que, bueno, doncs no cobreixen potser a vegades
ni el preu de cos, no?
Però vull dir, perquè, clar, aquesta roba l'agafem,
la portem al magatzem,
allí el magatzem es selecciona,
es renta, es planxa,
si s'ha d'arreglar alguna vora o algun botó,
doncs es fa, es condiciona,
i amb aquest procés en el que participem amb el curs,
a part d'altres coses que ja explicarem més endavant,
però, i llavors aquesta roba que ja s'ha adequat,
la classifiquem, l'emmagatzem,
i amb unes comandes que fa el rober cada setmana,
doncs la portem aquí, a aquest rober,
estem pendent també d'obrir un altre rober a Torreforta,
que ja el teníem i vam haver de tancar
perquè vam fer obres a la parròquia
i vam haver de tirar l'edifici a terra,
i també servim o portem roba aquí a la casa de coller del Transaunt,
que és un altre dels projectes que té Càritas a Tarragona,
i la roba que es dona a les persones de pas
també surt del projecte filigrana.
Arran de la crisi ens havien explicat
que han augmentat les persones sense sostre,
les persones necessitades,
hi ha hagut un augment.
Vosaltres també, si vols respondre a l'ESPE,
noteu això, un increment de persones que venen aquí a comprar
o de persones necessitades també, en aquest sentit, a l'ESPE?
Sí, ha augmentat un poc, no demasiado,
perquè les costa, jo crec,
a algunes persones venir a comprar aquí,
però sí que tenim més clientes,
més persones necessitades.
Per què creus que els costa venir a comprar aquí?
Per què creus que els costa venir a comprar aquí?
Per orgull?
Pues a lo mejor, quizá,
no saben que aquí també se recicla
i que és molt important el donatiu que se saca
per poder ajudar y a lo mejor les cuesta venir por eso,
porque no estén bien informados
que pueden venir a comprar todo el que quiera.
Doncs és un programa que, com veieu, té moltes vessants.
Pilar ens deia que hi havia més coses que s'explicava,
no és només l'única activitat que feu aquesta,
n'hi ha més, no?
Hi ha un projecte d'obrir aquestes noves botigues
a diferents zones dels barris,
a Torreforta, a Recuperar la que hi havia,
a Camp Clar, també una nova...
Què més teniu en projecte?
Bé, amb projectes, amb projectes.
És a dir, a curt termini, què és el que ha de passar?
O quines campanyes més teniu ara mateix, obertes?
Bé, jo el que volia explicar, bàsicament,
era el curs de capacitació en serveis tèxtils,
que és el pretaller on hi participen aquestes noies,
que crec que li dona un plus al projecte filigrana,
que, vull dir, a elles se'ls fa classes de tall i confecció,
se'ls fa classes d'habilitats sociolaborals,
se'ls ensenya a preparar una comanda,
llavors això les capacita, a part del treball que puguin fer
tant amb una bogaderia, perquè se'ls ensenya a rentar la roba,
classificar-la per tipus de roba, tipus de teixit,
se'ls ensenya a distingir diferents tipus de teixit, etcètera, etcètera.
Vull dir, a part de donar-los aquesta capacitació,
també se'ls dona totes les habilitats de puntualitat,
de responsabilitat, d'iniciativa que es pot,
vull dir que després es necessiten i demanen per posar-me un treball, no?
Llavors elles venen a aquests cursos, en fem dos l'any,
que se'n veu tantes hores,
i, bueno, si voleu, podeu preguntar-los a elles mateixes
el que els sembla i com ho valoren.
Parla del nostre idioma, sí, no?
Sí, sí, perfectament el castellà, bàsicament.
Ilam, Ilam és ella, Ilam, no, la Suat,
a veure, per aquí comencem, parla Suat, a Suat?
Hola. Hola, què tal?
Bien.
Com ha ido?
Molt bé, el curso m'ha ido molt bé, a mi m'agrada molt.
M'agrada perquè conozco moltes coses que no li he sabut antes,
i a més li conozco moltes xicas que no,
bueno, antes no li he sabut,
perquè com aquest curs m'ha ido molt bé,
i també mis professors, que estan molt bé conmé.
I, bueno, li he aprendit moltes coses,
coser i dibuixar aquestes coses,
i també doblarem ropa en el maten,
i, bueno, he hecho moltes coses que estan molt bé.
Ja ha ido bé, eh, la Duc de l'Enabé, no?
Sí, jo estic molt contenta amb ella,
també ha sigut la professora que els ha ensenyat
a conèixer els teixits
i a poder-los lavar i planchar adequadament,
i després també les he ensenyat creativitat i costura.
I ella responde molt bé
i jo estic molt contenta de poder treballar amb elles.
Ha sigut bona alumna, no?
Sí, gràcies.
No ho ha dit ella.
Sí, gràcies.
I ara, a partir d'aquí, elles, què faran?
És a dir, quan s'acaba aquest programa,
les recolseu, les seguiu recolzant, manteneu el contacte?
Sí, bueno, nos encontramos después con ellas,
y sí, muchas ya están trabajando y les ha ido muy bien.
Incluso me comentaba el otro día una chiquita que encontré,
dice, no entiendo, estoy trabajando para una señora
y no entiendo a esta señora cómo no sabe coser,
no sabe, no sabe ni pegar un botón.
Entonces ella se extrañaba,
porque a ella le ha sido muy útil y sabe mucho
y le ha ido muy bien, está muy contenta.
¿Y la SWAT sabe coser? ¿Sabes coser?
Yo sí, ahora sabes coser, antes no.
¿Te has pinchado mucho los dedos aprendiendo?
No, no, no.
Está...
¿Qué te gusta más, coser o planchar?
Me gustan todos, pero planchar, Esperanza,
María Carmel, María Teresa,
escucho todos bien.
Antes tengo otro problema del verbos,
ahora no, ahora tengo bien,
hablo un poco bien.
¿Me practica un idioma, Cua?
Sí, también, hay una profesora que nos enseña el castellano
y nos enseña otra materia que yo dejo enojo un poco,
porque lo mío es lo de la costura y la creatividad.
¿Habéis hecho muchos amigos aquí, amigas?
Sí, tengo muchos amigos aquí.
Sí, le hemos hecho muchos amigos.
y amigas.
Y además, nuestras profesoras, a mí me alegro mucho de ellas.
y... bueno.
Es la otra basada, entonces, del programa, el que dèiem, ¿eh?
Ixuat, Islam, grácia.
De nada.
De nada.
Es la otra basada del programa que dèiem, Yolanda,
es decir, que es la otra basada, entonces, a través del cual
son aquests pretallers de formación,
con noies como ellas, que aprenden, entonces, un oficio,
porque es un oficio, y a partir de aquí, entonces,
sortim más formadas, ¿no?
No només a l'ofici, sinó también a l'idioma.
También es importante, ¿no?
Es que poden aprender a desenvoluparse como de humana, ¿no?
Sí, también nos enseñamos desde el primer día que entran,
que es un equipo, que todos vamos en el mismo barco,
y que es para mí enseñarles también como una forma de un mundo nuevo,
de que todos somos hermanos y todos trabajamos juntos.
Ellas lo entienden, lo disfrutamos mucho,
y el último día hacemos una comida compartida entre todas,
y se nota que de verdad nos queremos todas mucho y muy bien.
Sí, sí.
Filar, recapitulem.
Expliquem novament el programa filigrana,
tornem als inicis, per qui s'incorpora en aquests moments,
qui pot venir a portar roba, on hi ha que anar, a punts de recollida,
expliquem-ho, encara que sigui breument,
per qui s'incorpora ara, tot tingui ben clar.
Bueno, doncs, la roba es pot portar a les parròquies,
a totes les parròquies de Tarragona,
i també de la diòcesi,
a la botiga filigrana que tenim aquí a la plaça del fòrum,
i al rummagatzem filigrana del polígon Francolí.
En aquests moments, doncs, aquí a Tarragona és allà on es pot portar.
Tenim altres robers, i aquest projecte també el tenim en altres municipis de tota la diòcesi,
com poden ser, doncs, l'Arbós, Constantí, Montblanc, Reus, Valls i el Vendrell.
I també ara estem obrint la botiga de Torre d'Embarra.
El magatzem és el principal aquell aquell aquí, el polígon Francolí, no?
El principal magatzem és aquest d'aquí, no?
Bueno, el magatzem del polígon Francolí, de moment,
s'abasteix a les botigues o els robers filigrana de Tarragona,
i de bo ens fa una mica de coordinació de totes les altres robers.
Però, en principi, és pels dos robers de Tarragona i els altres,
doncs, cada municipi o cada parròquia van aportar-les al seu lloc,
i així no hem de manejar tanta roba cap a un municipi i cap a l'altre.
Però sí que fem una coordinació.
És l'ESPE la que va visitar tots els robers de la diòcesi,
llavors, doncs, com posar les botigues, més o menys els preus de la roba,
que tots tinguin una mateixa filosofia i una mateixa línia de treball.
ESPE, hi ha prou roba o no?
De moment sí, però necessitem una mica més,
perquè, clar, com que augmenta la demanda,
estaria bé que la gent col·labores una mica.
Fem una crida, és d'aquí, fem una crida que tothom que tingui roba,
que jo crec que tothom té roba,
qui més que menys té roba a l'armari, que no la fa servir,
que fa molts anys que la tella que no l'utilitza per res,
i que a vegades està nova, perquè a vegades passa això,
que queda alguna peça a l'armari que no es fa servir,
és nova, passen els anys, que la portin cap aquí, no?
Anava a saber alguna cosa, no, Pilar?
Sí, jo, a més a més de demanar roba,
que realment sí que ens fa falta i necessitem,
perquè és el que dius, no?,
que ha augmentat ja la demanda
i ens ve cada dia persones noves al roba,
vull dir que suposem que ens en vindrà més,
i en vista que obrirem també la botiga del roba de Torreforta,
i, esclar, vull dir, no és el mateix sortir un roba que sortir-ne dos.
Llavors, en vista d'això, vull dir, roba en necessitem,
però també necessitaríem, i ja que aprofitem el mitjà de la ràdio...
Aprofit, aprofit, la ben entesa.
Ja que ens heu vingut a veure,
aprofitarem de poder demanar a persones que si volen col·laborar,
que dius, doncs no tenim roba, o no podem fer un donatiu,
perquè si volen fer donatius econòmic,
doncs també l'acceptarem,
però hi ha persones que potser disposen d'un temps,
encara que sigui una hora a la setmana,
vull dir, que si poden oferir aquest temps,
realment és important i necessari,
i és una manera de col·laborar implicant-se,
per millorar la nostra societat també,
i tots els projectes,
i de cara a les persones més necessitades,
doncs posar el teu granet de sorra.
És a dir, que aquesta porta, la porta de la botiga filigrana,
i la porta de Caritas és oberta per tothom,
i tothom pot venir, doncs, a col·laborar,
estar aquí amb vosaltres,
encara que sigui una horeta, això és important,
encara que sigui només una horeta al dia,
o el que pugueu, el que pugueu,
doncs serà benvingut.
Senyores, gràcies, Espe, Pilar, gràcies,
que vagi molt bé,
i esperant que serveixi la crida,
que vingui molta gent, que porti un roba,
i en fi, doncs, que tot vagi molt bé, no?
Doncs moltes gràcies a vosaltres.
Espe, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Molt bé, Pep, en uns moments ens retrobem, en tot cas,
en un altre punt de la ciutat de Tarragona,
concretament en aquesta mobilització
que protagonitzen avui els treballadors d'Arcross, no?
Doncs sí, perquè me'n vaig ara mateix
amb en Joan Maria Bertrand,
que va a Polígon Sud,
en aquesta fàbrica tarragonina d'Arcross,
on els treballadors estan tancats, en principi,
i anirem a veure, doncs,
quin és l'ambient que respira,
perquè estan tots pendents de l'aero
que es presenta a Madrid,
aquest experiment de regulació de treball
que afecta, doncs, aquí a Tarragona,
concretament 28 persones,
també d'altres afectats a la planta de Flix,
anirem fins allà, doncs,
a veure què ens expliquen els diferents responsables
dels comitats d'empresa respectius
d'aquesta planta tarragonina.
Recordem que han decidit tancar-se
a l'espera que hi hagi notícies
de la mesa negociadora.
Doncs ens retrobarem abans de la una.
Pet, fins ara.
Fins ara.