Les 10 del matí i 37 minuts.
Seguim endavant a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
parlant ara d'una iniciativa de l'obra social
de la Fundació La Caixa,
en la que col·laboren altres entitats del país.
Una iniciativa que impulsa una xarxa de mediadors culturals
per afavorir la integració de les persones immigrants
a la nostra societat.
Avui volem parlar d'aquesta qüestió
des d'un punt de vista global amb Montserrat Cabré,
que és la sotdirectora de l'àrea d'integració social
de la Fundació La Caixa i responsable d'aquest programa d'immigració.
La Montserrat Cabré, que la podem saludar a través del telèfon.
Montserrat, bon dia.
Bon dia. Què tal, com estem?
Molt bé.
Parlarem amb ella d'aquests aspectes més generals
de l'obra social de La Caixa, d'aquesta iniciativa.
I des d'un punt de vista concreta ens acompanya avui
aquí als estudis de Tarragona Ràdio,
un dels mediadors interculturals que treballa aquí
a les comarques del camp de Tarragona
i que pertany a l'entitat Surt,
que és una de les entitats que col·laboren
amb la Fundació La Caixa.
Ell s'anomena Ràfia El-Jabari
i, com dèiem, ens acompanya aquí als estudis de Tarragona Ràdio.
Ràfia, també bon dia.
Bon dia.
Comencem amb tu, Montserrat,
perquè ens expliquis exactament quin és l'objectiu
d'aquest programa, d'aquesta xarxa de mediadors interculturals.
Bon dia.
Mira, doncs el programa de convivència entre cultures
es va iniciar a finals del 2006,
sobretot amb l'objectiu de facilitar els processos d'integració
entre persones de diferents cultures arribades al nostre país.
En aquest sentit, un dels pilars que d'alguna manera hem impulsat
és una xarxa de mediació intercultural d'àmbit estatal
impulsada pel programa que facilita el diàleg entre la població d'acollida
i la d'arribada i així com afavoreix la convivència
i la cohesió social de tota la ciutadania,
de totes les persones que convivin conjuntament.
I la xarxa, aleshores, el que fa,
o la xarxa d'alguna manera es munta
a partir de la col·laboració entre la Fundació La Caixa
i diferents entitats vinculades a cada territori.
Exacte.
Com us deia, aquesta xarxa està composada
per 114 professionals, mediadors i mediadores,
d'àmbit estatal
i en col·laboració de vuit entitats socials
que estan arreu del territori espanyol.
En aquest cas, a Catalunya,
tenim dues entitats,
que és la Fundació Surt,
que el Ràfian és membre
i que treballa a les Terres de Tarragona
i també hi ha una altra entitat que és a Cici.
I els mediadors treballen
amb les diferents comunitats autònomes,
en diferents províncies,
fent la seva tasca.
Quines característiques han de tenir aquestes persones,
aquests mediadors?
Home, doncs com bé diu la paraula,
han de tenir unes habilitats molt concretes,
unes habilitats amb mediació.
A part, han de tenir tota la metodologia
i tota la formació de com fer una mediació
i, sobretot, la capacitat cultural de diferents cultures
per poder tenir aquesta competència intercultural,
per poder fer la seva feina ben feta
i aquest apropament,
aquest donar confiança
en totes les persones amb qui es relacionen.
I quins són els tipus de mediacions,
per dir-ho d'alguna manera,
que han de fer més aquestes persones
per l'experiència que segur que ja heu rebut
d'aquests professionals.
Sí, mira, segur que el Ràfia concretament
et podrà avançar casos concrets.
Sí, després l'explicarem per qüestions concretes.
Exacte.
Ells treballen,
ells fan les intervencions
en diferents àmbits de la vida quotidiana,
vull dir, tant estan en l'àmbit sanitari
com en l'àmbit educatiu,
com en l'àmbit laboral,
amb tot el tema també comunitari,
familiar, habitatge, etc.
I ells el que fan, d'alguna manera,
és apropar tots els recursos
que cada comunitat autònoma disposa
per a aquestes persones,
acompanyant-los, fent-li una informació,
un assessorament i un seguiment
de la seva integració.
I després també tot un tema
d'interpretació sociolingüística i cultural
i sobretot fer una prevenció
a nivell conflictiu
perquè no vingués algun tipus de conflicte
per temes culturals.
De totes maneres,
també hi ha tota una tasca
que fan els professionals,
com deia també,
de l'entorn sanitari,
de l'entorn educatiu,
o sigui, tots aquells professionals
que avui en dia
es relacionen amb persones nouvingudes
i que tot el tema de la competència intercultural
és necessari per poder fer la seva feina
amb eficiència i amb qualitat.
Des de la Fundació La Caixa,
quina valoració feu de la feina,
de la tasca i dels objectius
que us havíeu plantejat en aquest programa?
Doncs molt positiva.
Realment, la xarxa ha tingut diferents fases
des de finals del 2006.
Una primera fase
d'implementació en el territori,
una segona fase
de buscar
i donar-se a conèixer
i de sensibilització
en l'entorn
i en la comunitat concreta,
tant en les institucions públiques
com a institucions
o associacions privades.
I, sobretot,
ara veiem ja
que la demanda cada vegada
és molt més gran.
Una vegada el servei
s'ha pogut donar a conèixer
i s'ha pogut utilitzar,
cada vegada ens estan demanant
molt més servei
del que podem oferir.
Per tant,
és superpositiu.
Doncs ara coneixerem
casos concrets
que s'estan produint aquí
a les comarques de Tarragona
amb el nostre convidat,
el Ràfia Al-Jabari.
Montserrat Cabré,
sots directora
de l'àrea d'integració social
de la Fundació La Caixa,
responsable d'aquest programa d'immigració.
Moltes gràcies també
per atendre
la trucada del matí
de Tarragona Ràdio
i per fer-nos aquestes explicacions
generals del programa.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu.
Seguim aquí, com dèiem,
als estudis,
amb el cas d'aquest mediador intercultural.
Ell pertany a la Fundació Surt.
Ràfia, per començar,
explica'ns una mica
què feu en aquesta fundació,
quin és l'objectiu de l'entitat?
L'objectiu és una integració social
de les persones immigrades,
de persones de procedència diferent.
A la Fundació Surt
ja tenim molts mediadors
i mediadores
de diferents procedències,
com és la procedència senegalesa,
magrebí,
xinesa, romanesa
i altres.
I amb la col·laboració
de les altres entitats
que formen part
d'aquesta xarxa
de mediadors intercultural
de la Fundació de Caixa,
altres procedències,
com la Guinea,
o...
total.
Les tasques que fem
és, a part de treballar
en molts àmbits,
com l'àmbit educatiu,
àmbit sanitari,
àmbit social,
comunitari,
fem comediació
amb altres mediadors
de la regió
o del Camp de Tarragona,
com per exemple
el departament
de la Guàrdia Urbana
a l'UMIRC,
que és resolució de conflictes,
és unitat de mediació
i resolució de conflictes,
o...
o altres mediacions,
com per exemple...
o altres col·laboracions,
com per exemple
Montroig,
amb altres mediadors
o altres professionals
de lo social.
Ara podem entrar
en alguns detalls.
Primer que res,
tu on et mous,
bàsicament?
En tot el territori del camp?
En alguna ciutat en concret?
Bàsicament estic situat a Reus.
I a partir de Reus,
bueno,
tenim alguns convenis
amb entitats
o amb centres educatius,
també col·laborem
amb la ciutat
de Montroig del Camp
i altres,
i puntuantment,
algunes accions
o intervencions
a Tarragona,
a la ciutat.
I quan actua
un mediador intercultural?
A partir de quina...
de la petició
d'una persona individual,
d'un col·lectiu,
d'una associació?
És a dir,
en la pràctica,
com actueu?
Ja,
les intervencions
que pràcticament,
bueno,
que teòricament
que estic fent jo,
són intervencions
o accions
que hi ha
a partir d'un conveni
que vam establir,
conveni de col·laboració
amb i en fem
escarandeix,
per exemple,
a Reus,
o l'altre conveni
a l'Illies Gaudí
o a la ciutat de Reus,
o a la seva ciutat de Reus.
A partir d'aquí,
el que fem
són unes intervencions directes,
tant mediació triangular
com apropament,
informació,
assessorament,
derivacions
i fins i tot
acompanyament
de totes aquestes persones
que desconeixen
una mica
la ciutat
o les eines
o no tenen
les eines suficients
per informar-se
o saber on dirigir-se
o el que hem de fer.
Per exemple,
posem exemples pràctics
perquè així la gent
segur que ens entén més.
Quan estem parlant
d'una mediació
en l'àmbit educatiu
o sanitari,
què vol dir?
Doncs acompanyar
a persones
que acaben d'arribar
al nostre país
i, en fi,
acompanyar-les
a un centre educatiu
o a un centre de salut,
per exemple,
és això
o quines altres coses fas?
A part de l'acompanyament
que es pot fer,
informació,
informar les persones,
donem una acollida
que ja es fa
a nivell de Ciutat de Reus
i ja té
com a punt d'entrada
una experiència única
com a Vic
de l'Event,
l'Espai Benvingut Educatiu.
Nosaltres fem
una mica
un suport
a l'anyediu.
No només
acompanyem,
sinó informem,
fem mediació en triangle,
com he dit abans.
Què és mediació en triangle?
En conflictes.
Hi ha una mala comunicació
o una incomunicació
o un conflicte en concret,
un conflicte X,
per arribar a que les parts
arriben a un bon acord,
el que fem
és ser un tercer,
un tercer neutral.
Aquest tercer neutral
el que fa
és apropar les cultures,
apropar el pensament
l'un de l'altre
i trobar un pont.
Una vegada
que ja està trobat,
que hi ha la comunicació
fluïda,
el mediador o la mediador
el que es fa
és desapareixer.
És a dir,
nosaltres als mediadors
el que fem
és un pont,
simplement.
Ajudem les parts
o les dues parts
o les parts X
a arribar a un acord,
a comunicar-se bé
i amb fluïdesa.
Altres exemples pràctics
suposo que poden ser
en una comunitat
de propietaris,
no?
En un bloc de pisos,
no?
En què hi hagi persones
de diferents cultures
i de diferents procedències
en què pugui haver-hi
algun també conflicte.
Efectivament.
Aquest és un cas habitual
o un cas que...
És un dels casos.
A nivell de ciutat
o a nivell de comunitat
o de comunitat de veïns
o comunitat de ciutadans,
el que fem és
una baralla,
un soroll,
un qualsevol conflicte.
que es produeix
en una escala
o també mediem.
Com mediem?
Sempre des de la voluntarietat
de les persones,
de les parts.
Ens aprovem,
parlem amb una part,
després parlem amb una altra part
i mirem si hi ha un acord,
hi ha un punt d'acord,
un punt de trobada
de les dues parts.
A partir d'aquí,
fem una mena,
no conveni ni contractes,
sinó anem d'acords
entre les dues parts
perquè hi hagi un respecte,
en definitiva.
l'objectiu nostre
és arribar
a la cohesió social real.
I l'experiència
fa que el resultat
sigui positiu?
És a dir,
la majoria de casos
en els que
el Rafael Jevari
hi ha actuat
en aquests mesos,
en aquests anys
que està treballant,
de fet,
des de fa un any i mig,
des de principis del 2008,
els resultats
majoritàriament
són sempre positius
o no?
En gran part
sí són positius,
en gran part.
La majoria,
si l'estatística
en un 100%,
un 90,
un 80 i escaig
és positiu.
Els altres
és perquè encara
estan en seguiment
o encara estem
esperant una resposta
d'una part,
però majoritàriament
si la gent,
normalment
quan parles
d'una part,
l'entens,
l'escolta,
sobretot l'escolta activa,
que l'entens,
que l'apropament
a l'altra part
és el que fa
que hi hagi
un futur acord
o un acord positiu.
Perquè hi ha una raó
majoritària
del per què
hi ha un conflicte,
és a dir,
pels casos
que tu has tractat,
majoritàriament
sempre hi ha una raó
que fa que hi hagi
aquest conflicte
entre persones
de diferents cultures
o de diferents països?
Una raó
com a model no,
però una de les raons
per exemple
és la mala comunicació,
la incomunicació
o la malentesa.
Això que tu
d'una manera
o l'altra
ho entenc
o l'altra.
Aquest és
el centre
o és a dir,
un dels problemes
o un dels conflictes
que ens trobem.
Que només
una malentesa,
un parla d'una manera
i l'altre l'entén
de l'altra
o quan li contesta
l'ho contesta
d'una altra manera.
Aquí hi ha
entre les maneres
de parlar,
les maneres
de sociocultural,
els gestos,
les mirades,
potser d'allò
influir
en una comunicació
des d'un
surt una paraula
a l'altra
com l'entén
aquí
on hi ha
un obstacle.
Aquest obstacle
és on nosaltres
intentem
una mica
trobar el punt
de trobada
per desestereotipar
aquests prejudicis
o aquests estereotips
que normalment
estan allà sempre
intentar trencar-los.
En aquesta col·laboració
que comentava abans
amb la Guàrdia Urbana,
què feu
amb la Guàrdia Urbana
de Reus?
Amb la Guàrdia Urbana
de Reus
el que faig
és comediació.
Són casos veïnals
a nivell de ciutat.
Els ajudes
als agents
de la Guàrdia Urbana
a fer de mediació, no?
No.
Ells ja tenen
un departament
que és el departament
LUMIR
que és Unitat, Mediació
i Resol·lusió de Conflictes
i el que faig
és una col·laboració
per donar-li
una altra aire
a l'equip.
Ells són quatre persones
de l'equip,
dos sergents
i un d'educador social
i un agent
que és agent de policia
de la Guàrdia Urbana
i jo com un afegit.
És a dir,
donar-li
una altra aire
el que és
la mediació
comunitària
o la mediació social
i també
per trencar
precisament
per trencar
els estereotips
que existeixen
tant en un cantó
com en un altre.
I el Ràfia
a Tarragona Ciutat
pràcticament
no ha treballat?
Puntualment
sí que treballo
perquè aquí a Tarragona
també ja tenen
els seus mediadors
el que no volem
és trepitjar
el terreny dels altres
però en definitiva
la Xarxa
el que fa
és donar
un cop de mà
arribar
on no arriben
els altres
o col·laborar
però si hi ha
alguna necessitat
evidentment
quan a nosaltres
ens arriba
aquesta necessitat
donem un cop de mà.
Preguntes concretes
el Ràfia sap molts idiomes
perquè a vegades
aquest és un problema
no?
La comunicació
dèiem
o dit d'una altra manera
quants idiomes
més o menys
domina
per posar
en contacte
persones de diferents
països
llengües
cultures
no sempre
els idiomes
són l'obstacle
d'una comunicació
o mala comunicació
però
en el meu cas
a mi no m'agrada
parlar de mi mateix
perquè és
però en el meu cas
jo parlo
o em defenso
amb sis idiomes
català
castellà
això està clar
francès
francès
anglès
una mica d'alemany
i l'àrab
molt bé
més coses
amb quantes
amb quantes procedències
amb quantes persones
de països diferents
has tractat
en aquests mesos
i si n'hi ha
alguna comunitat
que és especialment
que la teniu
especialment
com a més complicada
o més difícil
complicada
o difícil
tots
tots som complicats
i difícil
la societat
en si ja és complicada
per tant
si amb això
afegim
el cultural
la manera de viure
l'un
la manera de viure
l'altre
la malentesa
el desconoixement
de la situació
de la ciutat
o
això ho complica
una mica més
si afegim
la cultura personal
que tu ja vens
amb una motxilla teva
una manera de ser
una manera de viure
de conviure
i vens aquí
amb un tot nou
per tant
aquí és una primera complicació
que ja és la societat
en si
més la teva motxilla
com a estrangeu
com a procedència X
fins i tot
si és d'Andalusia
doncs tenim el mateix problema
en concret
alguna etnia
o alguna
jo personalment
tots són iguals
per a mi
tots són iguals
tot
majoritàriament
els problemes
o els conflictes
són
pràcticament
són els mateixos
ara la crisi
ens pertoca a tots
per tant
no és una excusa
perquè són
els foresters
o perquè són de fora
ja tenen
no
per a mi no
personalment no
la crisi afecta
a tipus
de conflictes
com els que comentem
afecta a nivell
personal
econòmic
la convivència
familiar
però a nivell
de ciutat
més o més
els conflictes
són els mateixos
són els mateixos
la malentesa
la mala comunicació
perquè ja
ja
normalment
en un conflicte
només mirem
com l'he de ser
només mirem
la punta
del damunt
perquè ja a sota
no el mirem
perquè a vegades
mira
a mi aquest em mira malament
perquè em té algun contra
meu
quan ni tan sol
és això
igual aquesta mirada
no va dirigida a tu
sinó una mirada
que el pobre hombre
o la pobre bondona
que s'ha aixecat
d'aquesta manera
i coincidís
va coincidir
o coincideix
amb tu
l'ascensor
el que sigui
i mira
i tu penses
que és per tu
l'altre pensa
que no li parles
perquè és estranger
i així ja tenim
un conflicte
però això
passa a nivell
també de gent d'aquí
i l'última
Ràfia
què tal la gent d'aquí
com som
els d'aquí
els de tota la vida
entre cometes
som com a tot arreu
jo no puc parlar
d'altra manera
perquè jo porto aquí
21 anys
per tant
més o menys
tinc una experiència
una certa experiència
amb la gent d'aquí
per tant
jo crec que tots som iguals
només posem
un incís
en el folclòric
però ens oblida
moltes vegades
molt sovint
ens oblida
el humà
les persones
som molt iguals
encara que la tradició
i la cultura
és diferent
però no tan diferent
no som tan diferents
realment no som tan diferents
Ràfia Alhavari
ens quedem amb aquest missatge
mediador cultural
pertany a la Fundació Sur
que col·labora
amb l'obra social
de la Caixa
amb aquesta xarxa
de mediadors interculturals
que hi ha
per tot el país
felicitats per la feina
i moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a Tarragona Ràdio
gràcies a vostès
bon dia