Festa major de la ciutat.
Ja des de les 9 del matí us hem intentat explicar tot el que passava des d'aquest mateix escenari que ens acull ara, el Pla de la Seu, les escales de la catedral, hem fet l'anada d'ofici, hem fet l'ofici, hem fet la tornada de l'ofici, la passada del seguici popular, la jornada castellera i ara és un dels moments culminants de la festa.
L'anada a processó que el seguici popular ha iniciat a un quart de set de la tarda, com és habitual, i ara la intenció és retransmetre, intentar donar-vos a conèixer tot el que es viu en aquests moments en aquesta plaça des del Pla de la Seu.
I acompanyats, com ho hem fet des de primeres hores del matí, amb Jordi Bertran, bona tarda.
Molt bona tarda.
Hem reposat una mica.
Hem reposat, hem dinat.
Hem dinat el tradicional o...?
Jo he dinat pasta per agafar forces.
I arròs, mira.
Doncs mira, veus que bé.
Energia, eh? Sobretot, energia.
L'espineta ens l'hem menjat a les 8 del matí.
També, doncs mira, aprofito jo que, per saludar els companys cuiners, el Francesc ha cuinat una espineta fantàstica avui, al local de la Colla Xiques de Tarragona.
I, doncs, estupendo, avui ens ha donat molta energia.
Espineta amb caragolins de veritat, no cargols, sinó caragolins, i com fa la seva mare, en aquest cas, doncs, cuinada amb sanfaina i no amb patata.
Escolta, fantàstic, eh? El menú hem fet xartrés o no?
No, jo no.
No, no, jo també estàvem de servei.
Estàvem aquí dintre.
Perquè estàvem de servei, que si no, vés a saber.
El cas és que estem aquí i, sobretot, m'agradaria agrair moltíssim, per de veritat, a l'Associació d'Amics de la Catedral, l'Escola Cantorum,
la deferència que tenen un altre any de deixar-nos, d'obsequiar-nos amb el seu balcó,
que ens dona una visió privilegiada per poder transmetre a tothom que no pot ser aquí en aquests moments
i que vol seguir el que és l'evolució de la processó del braç de Santa Tecla,
doncs moltíssimes gràcies, de veritat, perquè no només és una qüestió de cedir l'espai,
sinó el tracte que ens donen cada any és per agrair.
Per tant, moltíssimes gràcies.
I bé, de moment el Seguici ja ha fet la seva.
Em comentaves, Jordi, que en el que són les diferents passades del Seguici hi ha hagut una mica de retard en guany, no?
Bé, més que ahir a la nit, bàsicament els valls parlats, comentaven avui els companys d'un parell dels valls parlats,
que van acabar una mica més tard del previst, no?
Jo diria que més que amb les passades hauríem de dir, en tot cas, en els valls parlats, no?
Que és aquesta part que succeeix a la Cercaviles, no?
Bé, això pot passar perquè el volum de la festa és gran
i si acumules una miqueta de retard en un acte dels que surten tots els valls,
després acostumen a ser els més perjudicats els que van al darrere, no?
I en aquest cas, doncs, hi ha hagut aquests valls.
Jo penso que aquest tema, doncs, és realment molt voluminós, molt complex
i no tot són allò matemàtiques i ciències exactes aquí, no?
I per tant, doncs, s'ha de tenir present, no?
Ara comentàvem a un quart de set de la tarda, des de la plaça de la Font,
seguint la tradició, l'anada de la processó,
i bé, l'itinerari que fan també és diferent,
el que pot fer el Seguici de la vigília de Santa Tecla,
fan una evolució per tot un seguit de carrers
per abocar novament aquí al pla de la seu.
Per tant, ara, el so d'ambient que sentireu
és senzillament la quantitat de persones que de mica en mica
es van aplegant aquí a la plaça
i que no es volen perdre aquest esdeveniment,
que és l'entrada del braç de la patrona de Santa Tecla.
Primer ha de sortir.
Primer ha de sortir.
Mira, justament és que és això el que te n'ha de dir.
A veure, com si fos una previsió informativa,
expliquem el que ens espera, Jordi.
A veure, quina és l'evolució que ha de fer ara tot plegat?
Doncs mira, ara hauria ja d'estar arrencant el Vall de Diables,
encara no és així.
Estan fent el tomb a la catedral en aquest moment
tots els elements, preparant-se.
I nosaltres divisem aquí, a l'inici del carrer de les Coques,
a la colla Castellers de Sant Pere i Sant Pau,
que està començant a fer aquest tomb per darrere la catedral.
Per tant, darrere ja vindran les autoritats que entraran a pla de la seu
per entrar des d'aquí cap a dins de la catedral i recollir el braç.
en aquest moment veiem que prenen posicions els membres dels diables
que suposo que es posaran en un lateral per deixar pas a les autoritats,
perquè realment les autoritats han d'entrar per aquí on s'estan col·locant els diables
en aquest moment i esperem que s'obri una mica d'espai.
Hi ha una representació del clerga a la porta de la catedral,
jo no sé si és accidental o que realment esperen i han de veure les autoritats.
Sí, això és interessant de comentar-ho perquè realment l'ortodoxia de la catedral
marca una sèrie de rituals també, una sèrie d'elements,
que ens remunten a la primera consueta, que és aquest cerimonial, aquest llibre escrit,
que l'any 1369 ens explica ja com s'organitzava la festa.
Aquesta consueta marca que hi ha una sèrie de personatges
que tenen unes funcions i no unes altres,
i hi ha uns que han de rebre aquí a la porta de la catedral
a les autoritats civils que pugen en corporació des de l'Ajuntament.
Això és una de les característiques bastant protocol·làries i bastant necessàries.
Veient, entre altres, a mossèn Gallar, també administrador de la Capella Sant Magí,
els membres del capítol, no estan tots,
però aquestes persones el que faran és acompanyar
cerimonialment, podríem dir, la corporació,
fins al lloc que estarà l'arquebisbe i el capítol de la catedral.
En aquest moment ja veiem la bandera de la ciutat,
que entrarà al pla de la seu,
la Guàrdia Urbana intenta fer una mica de lloc
perquè realment els diables s'han col·locat aquí a la sortida,
però jo crec que encara en aquest moment serà possible passar
i doncs bueno, se fa una mica així més difícil,
però vaja, jo crec que entrarà en pocs minuts aquí,
arribarà primer la bandera de la ciutat, la senyora de la ciutat,
que representa el conjunt de la població,
amb aquestes dues masses d'argent que escorten la senyera,
també actualment per la Guàrdia Urbana,
pels ogiers de Gala, els ogiers són els ordenances que es vesteixen,
són aquests senyors que van de negre amb guants blancs,
amb aquest barret de dues puntes, no?
Molt elegants, eh?
Sí, molt elegants.
Aquests sastres van ser fets per sastres, pel sastre Ambrós,
un personatge, jo penso, ja molt entranyable
amb la mitologia de la Santa Tecla Popular
i llueixen realment amb molt de carinyo.
Ara la corporació ja arriba, està a punt d'entrar,
i com bé deies, no?, seguint una mica el ritual,
els hi donen la benvinguda representants del clergat
de la catedral de Tarragona, i ara entraran a la catedral.
Sí, realment el que es convida primer, efectivament,
en aquest moment és que la senyera de la ciutat
entri a la catedral, fixeu-vos que ocupa una posició honorífica,
i darrere ja trobem a la ciutat germanes,
a la corporació presidida per l'alcalde,
i darrere ja el que seria ja l'escorta de la Guàrdia Urbana,
també, i el conjunt de la banda de música,
Unió Musical de Tarragona, que és la que actualment...
En aquest moment l'alcalde saluda mossèn Gallar,
protocolàriament els primers tinents d'alcalde,
i de manera progressiva, doncs, a la resta de la corporació.
Una mica, clar, la cosa jeràrquica,
que en aquestes qüestions de protocol,
i més en una festa major, doncs, té...
és fonamental, eh?
Sí, sí.
Entre la banda Unió Musical de Tarragona, darrere...
Sí, que quedarà aquí d'això,
i ja en aquest moment, doncs,
s'acol·loquen al Vall de Diables per sortir, doncs,
a aquesta processó.
És un dels actes més importants de la festa,
sense cap mena de dubte,
i ens hem de remuntar,
no al 1321, que és quan va arribar la relíquia,
sinó que amb certesa podem parlar del 1369,
que és quan ja sabem que va passejar pels carrers.
Jordi, aquest empariturroca fa ballar ja tota la plaça,
si és que, en quants...
Mira, ja està tothom ballant.
Ni processó, ni autoritats, amb tot el respecte.
La banda toca l'emparito,
la banda Unió Musical de Tarragona,
i tothom balla a la plaça.
Ja han tocat,
se situen,
i ara tothom ha d'esperar aquí.
És un temps d'espera.
Bé, la festa té el seu tempo,
vull dir, en aquest moment,
d'una manera pràcticament immediata,
jo crec que arrencarà el Vall de Diables,
que és qui obre aquesta processó.
S'ha de dir que la festa té una anterioritat,
també, és a dir,
jo us comentava això del 1369,
però realment va ser el 1091,
quan el papa Urbà II,
doncs ja va restablir la seu metropolitana de Tarragona,
i va declarar la festa de Santa Tegla,
jornada de precepte i celebració principal
de l'any de la ciutat, no?
Jo crec que aquesta data és molt important,
el 1091,
en aquest moment encenen el Vall de Diables,
ja...
Clar, perquè diguem-ne que hi ha dues visions paral·leles de la festa,
el que passa a l'interior del temple,
i el que passa al pla de la seu.
Sí, sí, efectivament,
és a dir,
al temple en aquest moment,
doncs hi haurà tot un ritual
que va al marge del que està passant
en aquesta sortida,
doncs del seguici, no?
Aquesta estructura,
tot i que ja us deia que això de la processa del 1369,
sembla que va tenir ja complicacions en l'origen,
i es va haver de pactar l'any després,
el 1370,
aquestes ordinacions que comentàvem aquest matí
tant el dia de Quartran com nosaltres,
l'arquivit de Pere Clasqueri,
que va intentar posar una mica de sentit comú
a tot el conjunt de la celebració, no?
Clar, és que algú que vingués de fora
i s'ho mirés amb uns ulls una mica estranys,
pensaria que això és un caos.
De caos res,
està tot absolutament controlat,
mesurat,
i tothom sap el que ha de fer en cada moment,
cada element del seguici.
Fins i tot,
totes les persones que s'empleguen a la plaça
saben perfectament el que ha de passar.
I s'esperen perquè saben que,
al final,
l'espera valdrà la pena
perquè viuran un moment emocionalment intens.
Sí, de fet,
qualsevol dels moments de la festa pot ser intens,
però aquest és especialment intens,
que és aquesta entrada al braç de Santa Tecla.
Escolta!
Que una mica explica...
Ara estic mirant.
Trobo a faltar alguna cosa
en aquest escenari.
Sí, falta.
No hi havia com una mena de fils
que anaven d'un costat a l'altre del pla de la seu
que després s'ensenien
i feien com una pluja de foc?
Sí, sí,
de moment no els veiem
i jo dubto que els fan dins ja.
Bé,
això és una de les parts de les entrades.
De fet,
podríem explicar què és l'entrada.
I, Holanda,
potser ens portarà una mica aquesta pregunta
que en fas tu.
L'entrada és un número
que es va organitzar en el segle XIX
per acabar la processó.
De fet,
abans del segle XIX
no podem certificar massa
que es fes aquest element.
La paraula entrada
la trobem documentada en el segle XIX.
I per mi simbolitza molt
la unió dels tres elements de la festa,
que és l'església,
el clargat
i la societat civil,
ja sigui vestida d'elements festius
o de carrer,
amb samarretes,
amb els mocadors
de color carmesí,
d'aquests mocadors de la festa
tan característics,
amb els mocadors del negrit o la negrita,
amb els mocadors de cada colla.
Això va anar passant els anys
i en l'arribar al segle XIX
ja amb el fet casteller,
que va ser molt important,
es va començar a estructurar
més teatralment.
Una part de l'estructuració
van ser els valls
que feien torres,
els valencians,
les moxigangues,
els castells.
Hi ha unes descripcions magnífiques
de l'entrada del segle XIX
en què es veuen
una figura típicament tarragonina
que és el vano.
El vano
és una suma de pilars
en què hi ha un pilar de 5 al mig,
dos pilars de 4
i a continuació els pilars de 3,
fins i tot, no?
Aquests vanos...
Això...
El so de fons és el so pirotècnic.
Val la pena fer pauses, eh?
Sí.
Els vanos ajuden a estructurar
aquesta entrada
que és molt bonica.
Avui veurem com les colles de castells
el fan.
Aquest matí, precisament,
no ho hem comentat,
després...
Això d'estar pel carrer
entre retransmissió i retransmissió...
I tot el dia
hem d'anar mesurant els recursos, Jordi.
La gent et diu
no has comentat allò!
Home, que ens donin temps!
Els xiquets de Tarragona
honestament ens han explicat
que ells no han pogut
enlairar el pilar
d'entrada
de salutació a la bandera
per una sèrie de causes
d'organització i tal,
seves, internes, no?
Però, bueno, en tot cas,
avui hi havia tres pilars
i no hi havia tots els pilars
de les quatre colles
que com seran ara a la tarda.
I després,
aquesta entrada
es va estructurar també
amb els números de pirotècnia.
Es va sumar
una gran part de pirotècnia.
De fet,
la festa està marcada
de pirotècnia
des del segle XV,
però
en l'entrada de processó
s'incorpora la pirotècnia
en el segle XIX.
Sembla que els pirotècnics
comencen a treballar
més tots els números de colors.
i tu m'apreguntaves
que faltava una part
de la pirotècnia.
Clar, de cada any,
jo cada any que retransmetem
la processó
veiem això
que després al final
esclata abans de l'oropell
s'encén tot el sostre
del pla de la seu.
Enguany no s'encendrà.
Em sembla que no s'encendrà.
No? No hi és?
No, no.
Jo crec que tindrem
la part de pirotècnia
del seguíssim,
tindrem la part aèria
de la pirotècnia Martí,
que és una pirotècnia
doncs del segle XIX,
pirotècnia centenària,
dirigida per la Reyes Martí,
la primera dona coetera
que ha disparat a Tarragona
i ha guanyat el concurs de focs.
És la primera vegada
que té una dona
encen...
Que encen la...
La tronada.
La tronada, no?
La tronada i el castell de focs,
també.
Sí, senyor.
És una cosa molt important.
Hereba de tota una sèrie de gent
com la senyora Josefina Cavaller,
una mítica pirotècnica valenciana
i d'altres personatges, no?
Doncs molt importants, no?
La mare del pirotècnic Pepe Peña Roja,
també una gran coetera
que, bueno,
ens demostra que en el món de l'ofici,
en el món de la coeteria,
també hi ha hagut una democratització anterior
a molts altres oficis, no?
Perquè bàsicament s'havia de subsistir.
En tot cas, avui no tindrem
una part de la pirotècnia,
sí que tindrem la pirotècnia aèria
i no tindrem aquesta pirotècnia
una mica més antiga,
que era aquesta dels sortidors que deies,
aquesta pirotècnia que també
els darrers anys se col·locava en un lateral
en l'inici del pla de la seu,
tocant el carrer nou del Patriarca,
que eren unes rodes també
que, precisament, els companys de Tecla Televisió, no?
Estan utilitzant com a caràtula
de la seva promo, no?
És ben cert, per cert, que aprofitem
per recordar que si ens esteu escoltant
a través del 96.7,
però si ens esteu escoltant
a través d'internet,
Tarragona Ràdio,
com que també podeu bé
no només sentir la festa,
sinó veure-la a través de Tecla TV.
Així de fàcil.
Amb un clic podeu tenir la imatge de la festa,
a banda del so de la festa,
que s'està visquent des d'aquí,
des del Pla de la Seu,
a través de la sintonia de Tarragona Ràdio,
la ràdio de les festes.
La Molesa, tornem a trobar-nos
amb la nostra cocafera.
Ens hem fet una mica d'embolica
amb els cables,
que recuperem ràpidament.
Doncs la nostra amiga, la cocafera,
que torna avui,
sembla que tenim una mena de parentiu
amb totes les festes, avui, Jordi, eh?
Sí, avui és...
Bueno, un dia de relació intensa
amb els elements del seguici,
i, precisament, doncs,
aquesta cocafera
és de les més antigues, no?,
que han anat sortint, no?
És a dir, a partir de l'any 1381
trobem elements del bestiari
que es van incorporant
en aquesta processó
i en altres actes, no?
Podríem dir que les bèsties
són, possiblement,
un dels elements que,
dins de la Festa Santa Tegra,
trobem documentats
amb més anterioritat.
És cert que,
quan va arribar la relíquia,
aquesta relíquia va ser rebuda
pels valls dels gremis,
però no hi havia bèsties.
I, realment, les bèsties
no sortiran
fins que les trobem
ja en la pròpia processó, no?
Llavors, de fet,
el conjunt de Tarragona
és el conjunt, jo diria,
més ric i esplèndid
de bèsties dels països catalans, no?
Tu t'has parat a pensar
alguna vegada
com devia viure
aquella ciutat medieval?
L'arribada
d'una relíquia,
d'una santa,
a canvi de no sé quants formatges
i tot plegat?
Com es devia rebre?
Res a veure
amb el que estem contemplant ara?
Però, vaja,
fabular una mica
de com devia ser
té la teva grassa.
Home, va ser
el 17 de maig del 1321.
17 de maig
i ho celebrem
pel 23 de setembre,
és curiós.
Perquè, de fet,
es va fer una festa
extraordinària
per rebre aquesta relíquia
del braç de Santa Tecla, no?
I com bé deies,
Iolanda,
va ser una relíquia
que es va comprar
perquè les relíquies
eren tot...
Es va fer un trueque.
Es va fer un trueque.
Un trueque d'espècies,
en aquest cas, no?
es va comprar
amb cavalls,
amb formatges...
Bé, per això,
doncs,
encara avui en dia,
doncs,
hi ha aquesta...
aquesta, potser,
relació tan especial
amb el braç de Santa Tecla
que, per cert,
he tingut l'oportunitat
abans d'entrar,
de vindre aquí
al balcó
del Pla de la Seu,
d'entrar a la catedral
i comprovar
les moltíssimes espelmes
que hi ha col·locades avui
a l'altar
de la capella de Santa Tecla
amb una altar lateral
que també va ser inaugurat
amb una gran festa
l'any 1775
que és una de les celebracions
més esplèndides
de les festes
de Santa Tecla de Tarragona.
Deixa'm dir,
aquest matí
que fèiem esment
dels gremis
que, curiosament,
ahir,
quan estàvem aquí
al Pla de la Seu mateix,
fent l'entrada dels músics
que ens van trobar
a Xavier Pagès
de Can Cordaret,
la caderia més antiga
de Tarragona
en referència als gremis
i tot just el vam trobar
quan portava un gran siri
molt decorat
o artesanalment a mà
perquè ho fan cada any
que busquen una tecla
o una imatge de tecla
del món
i aleshores
a la vigília
porten el siri
i la instal·len
a la capella de Santa Tecla
i és avui
quan l'encenen.
Hi ha petits aspectes
que no surten en programa
però que val la pena
esmentar també.
Hi ha un altre
que també és bo de comentar,
és important,
que és recordar que la sortida
del braç de Santa Tecla
de la seva capella
estava precedida
d'una cerimònia
que jo crec que en aquest moment
ja no es fa
que és aixecar acte
per part del notari
del capítol de la catedral
que s'atreia el braç,
la relíquia al braç
i que la que tornava a entrar
era la mateixa relíquia.
Patien per un cambiasso?
Patien per un cambiasso.
És molt curiós
i crec que val la pena
també de comentar
aquesta cosa curiosa.
Ara passant per davant nostre
ja deixem ja...
La magia de les timbales,
els negritos,
tots els gegants
ja estan aquí també.
Continuen fent el seu seguir, sí, clar.
En aquest moment
els gegants
és un altre
de les parts de la festa.
En aquest cas
ja estaríem
en un altre moment
que és en el moment
en què s'estructura
aquesta lluita,
aquest enfrontament
entre el bé i el mal.
Els gegants
avui en dia van sols
però antigament
lluitaven contra
el personatge bíblic
de David
i eren estrictament
representats
pel gegant Goliath.
Això amb el pas dels anys
es va augmentar.
Però els gegants
aleshores tindrien
una connotació negativa
i aquí els veiem
molt amigables,
molt propers.
Eren dolents.
Eren dolents aleshores.
Però és curiós
perquè fixa't
que ara que ho estem veient
els negritos
no tenen un caràcter bèl·lic
però els gegants moros
i els gegants vells
van
amb la seva espassa
el gegant moro
amb la seva espassa
i la porra
el gegant vell
per tant tenien
una connotació
molt, molt guerrera.
No va ser
fins que van arribar
les gegantes
que si et fixes
són tot el contrari.
Van posar pau?
Van posar pau
i van ser
jo penso que és un element
de fer bonic.
A veure si aprenem
alguna cosa
de la història.
Sí, sí, sí.
És així.
Les gegantes
jo penso que comencen
a intentar
que els gegants
perdin aquesta imatge
ferox
i realment
la imatge
jo sempre...
És una imatge amable,
propera,
bonica.
No tenen una imatge agressiva
ni de bon tros.
Per exemple,
aprofitarem,
ja tenim aquí
el pla just
a la porta de la catedral
els negritos,
els gegants moros,
gegants vells.
la geganta
és una mica
una icona
de feminitat
molt maca,
no?
És un personatge
amb uns tints
molt curiosos,
molt preciosos
i està inspirada,
això s'ha d'agrair
a la poetessa
tarragonina
Olga Xirinats
que ens ho va fer veure,
amb uns tapissos orientals
que Bernat Berderol,
aquest escultor
que va construir
aquests gegants,
doncs
va usar
per crear
aquesta iconografia.
No tenen molt marcada
la feminitat,
grans pits,
uns malucs també
allòs generosos,
vull dir que són
gegantes,
gegantes,
no hi ha equívoc aquí,
ni víbries ni res,
aquí està claríssim
el que són.
I,
per exemple,
la negrita,
és també interessant
de comentar-ho,
la negrita
no va respondre
a una fesonomia
qualsevol,
sinó que la negrita
va ser construïda
tres anys
després del negrit,
el negrit és del 1856
i com bé dèiem
aquest matí,
doncs novament
felicitats a la negrita
que en guany...
El van tenir solter
tres anys?
Tres anys,
llavors es va lligar
a aquesta negrita.
La negrita
no neix
perquè sí,
es buscava una companya
pel negrito,
però realment
va ser
un anunci
publicitari
del ron negrita
que s'havia creat
una marca
que s'havia creat
l'any 1857
a la població francesa
de Limoges
que va
fer pensar
que aquesta
era una bona pensada,
va ser una explosió comercial,
un anunci
com la Coca-Cola,
podríem dir.
és a dir,
que allò que hi havia
el ron negrita
a l'etiqueta
va servir d'inspiració
per crear la nostra negrita?
Exacte, exacte.
L'única diferència
que hi ha
és que
en aquell anunci
les ratlles són blaves
i actualment
porta vermelles,
però encara
en l'última restauració
de la negrita
es va poder comprovar
que les ratlles
eren blaves
antigament.
Per tant,
hi ha una prova
real d'això.
Ron negrita,
ron negrita,
ron bla negrita,
i fixeu-vos
en el mateix nom
de la paraula,
per què li diem negrita?
I no cubanita
o alguna altra cosa,
perquè suposa
que això tenia
la inspiració indiana
de l'anar de Cuba
i tot plegat.
Sí, sí,
és en aquells moments
que neix això.
També hi ha
alguns altres detalls
curiosos
de la negrita
i del negritu.
El negritu,
a banda de ser
un personatge
molt estimat,
és un dels gegants
més antics
que tenim a Europa,
no per la data
de construcció,
sinó per la tipologia.
Té mig cos només.
aquest fet
és una prova evident
de com eren els gegants
antigament.
Perquè la majoria
de gegants
són de cos sencer.
Exacte,
aquesta és la clara diferència.
És una de les característiques
més interessants.
I darrere
ja dels gegants vells
construïts
per Antoni Verdaguer
el 1825,
que en aquell moment
enfilen
ja en direcció
al carrer Merceria,
ve el grup
dels nanos vells.
Aquests nanos
també han tingut
al voltant seu
un cert misteri,
perquè
també
crec que és una anècdota,
una llegenda
d'aquestes boniques
d'explicar.
L'Ajuntament
va encarregar
l'any 1864
perquè havia d'entrar
un bisbe
l'any 1865
uns nanos nous,
no?
Avui són els vells,
però aleshores
en tenien uns anteriors
encara del 1844
que estaven molt desmanegats.
I es veu que l'alcalde
va tenir la pensada
de dir,
home,
és que això
no podem rebre
l'autoritat eclesiàstica,
no?
Sí, perquè recordem
i això ho vam experimentar
amb el darrer arquivisbe
que ha arribat a Tarragona
que també excepcionalment
va sortir al seguici.
Exacte, exacte.
És una de les coses
documentades aquí
també des del segle XIV.
Doncs aquest fet
va fer
que l'Ajuntament
es preocupés ràpidament
i encarregués
d'urgència
els nanos.
El Bernat Berderol,
que era aquest escultor
tan tarragoní
i havia fet
el 1851
els gegants moros,
el 1856
el negrit,
el 59 la negrita,
va,
bueno, faria,
perdó,
no, no,
va fer, exacte,
ho dic bé,
va decidir
acceptar l'encàrrec,
no?
I aquest encàrrec
se li va anar
a les mans.
Llavors,
no tenia temps,
no tenia temps
per construir-los tots,
no?
Llavors,
l'alcalde
doncs anava apretant,
anava apretant
i hi ha una llegenda
que diu
que realment
van sortir 13 nanos
perquè el Bernat Berderol,
que era una mica
atrepell,
ara explicarem
alguna aventura,
va decidir...
Té una vida una mica
dissipada, eh?
Sí,
la guardem per quan tornin
aquí al Pla de la Seu.
Aquest personatge
va decidir construir
un 13 nano de propina
perquè havia patit
tant,
tant,
tant,
tant que va
vendre's la seva
animal dimoni
i va construir
aquest 13 nano
que és el nano
arlequí,
aquest tan,
amb aquesta cara
tan de forma
que va ubicat
doncs a l'inici
d'una de les fileres,
no?
Sembla que,
hi ha hagut moltes teories
sobre qui era aquest personatge,
però sembla que el Bernat Berderol
va voler ridiculitzar
algun dels personatges
de l'Ajuntament
que no va
ajudar-lo massa,
sinó que...
Tot just on va dir,
segur que hi era
algú de la Corporació Municipal.
I per això és el 13 nano,
diuen que és d'aquesta,
una de les llegendes
que envolta,
no?
Això una vegada
és tenir la sort
de poder-ho explicar
amb un conte
amb els nens
i nenes.
Un conte que val a dir
que si no el teniu
jo el tinc,
l'he llegit als meus fills
i és un conte
que val la pena
que ha escrit el Jordi Bertran
al voltant.
A més,
és com un conte realment,
és com un somni
que va tenir...
Sí, sí,
però vaja.
Bé,
ara ja passen els valls,
entre el grup de valls,
iniciar el vall de Bastons
i després el vall de Pastorets.
Jordi,
moltíssima gent
s'aplega aquí
al Pla de la Seu
en aquest moment
i posteriorment
quan ja arriba
el moment culminant,
però sovint no sabem
què passa exactament
a la catedral
en aquest moment.
En aquest moment
estan fent un aperitiu.
Perquè...
encertadament
fa uns anys...
Mira,
jo quan...
Ja he fet bé
en preguntar-ho,
mira.
Sí,
no, no,
la festa té això,
tan bonic que...
Ahir hi havia un antropòleg
aquí al Luca,
que és un italià
que està seguint la festa,
que estava sent al meu costat
i em va demanar
si li podien explicar
i quan passava la moxiganga
al final de tot
fan la creu,
que fan un pilar de tres
i es posa la nena
l'enxaneta de creu
amb la creu
i fa tal,
i després
quan s'acaba
doncs
aquella nena
doncs l'enxaneta
la Maria
va saludar,
no?
I,
i bueno,
em va dir
quina simbologia té
aquesta salutació?
Dic,
no,
no en té cap,
és que ha saludat
el seu cosí
que està aquí.
Vull dir que a vegades...
No hi busquem
tanta profunditat
en tot,
no?
La festa es...
Moltes vegades
la cosa és casual
i circumstancial,
no té més.
No té més,
no,
és aquestes coses.
Bé,
això abans
el que és cert
és que quan pujava
el seguissi
no fa massa anys
la creu processional
que és la que obre
la part religiosa
s'esperava a la porta.
Ara no, eh?
Però no tenia cap sentit
perquè no m'atreveixo
a dir a quina hora
sortirà el braç,
però perfectament
podem tardar
uns tres o quarts d'hora
en veure aparèixer
el braç
des que arrenca
el primer grup
del seguissi.
Ara, de fet,
va una mica ràpid,
ha anat una mica ràpid
perquè
encara no han començat
els balls
a la plaça de les Cols,
els balls populars,
perquè les figures
passen totes més ràpid.
És després,
mentre s'està fent
la processó.
Exacte,
ara se l'entirà
el ritme
de la nostra retransmissió
perquè un cop
entre el ball de bastons
a la plaça de les Cols
ballarà cada ball
a la processó,
a diferència
de l'anada d'ofici
i l'anada de processó,
sí que es balla.
Per tant,
veurem que el ritme
també és més lent
d'avançament.
De fet,
també aquesta estructura
que tenim
que els balls
ja venen ballant
des d'aquí,
des de just
entrar al carrer
Escrivenies Velles
a Pla de la Seu.
Ara aquí veiem
el de Cerculets.
Sí,
que està fent,
bueno,
en aquest moment
tenim des del ball de bastons,
Pastorets,
Turc i Cavallets,
Patatuf i Cerculets,
tots ballant alhora,
perquè és una de les innovacions
que vam introduir
fa ja uns quants anys
en conjunt
de valls
de Tarragona,
no?,
amb la gent
que estava
en aquell moment
a l'organització
de la festa,
doncs per agilitzar
la sortida
de la processó,
no?,
aquest tomb
que es fa al voltant,
però, bueno,
és molt habitual
que s'ha aconseguit
aquest efecte
no de simultaneïtat,
no?,
en aquest cas tenim
just davant...
És un impàs d'espera,
aquest.
Sí,
això ens anirà passant
durant tota l'estona,
aquest alentiment
dels ritmes,
no?
Aquest matí
hem tingut l'oportunitat
de gaudir
també d'aquestes danses,
potser hem comentat poc
l'acompanyament musical
que tenen,
el ball de Pastorets
està acompanyat
pel Xeremia,
de la Calatrava
de Mallorca,
una gent molt,
que passa molt desapercebuda,
però és un gran grup
que està aquí...
Duen el sac de gemecs?
Duen el sac de gemecs?
Tu dius
perquè és de les poques formacions
que sortem en sac de gemecs
dins dels músics
de la festa, no?
Aquesta sempre surt fixa
en sac de gemecs...
Però no n'hi ha altres formacions
que duguin?
Algunes més,
algunes més trobarem,
sí, sí.
Bueno,
aquest matí hem comentat allò
que la cocafera no em portava
i n'hauria de portar,
però vaja.
En aquest cas,
el sac de gemecs mallorquí
és la Xeremia
i aquí a Tarragona
tenim documentada
la seva presència,
no amb el Vall de Pastorets,
però sí,
tant amb iconografia
de la catedral
com amb notícies històriques,
des del 1380 anys,
o sigui,
des dels finals del segle XIV
i des d'aleshores
ha estat present
de manera molt continuada
pràcticament fins al segle XX,
que va haver una baixada
d'aquests tipus d'instruments
més ancestrals, no?
Sabem que sortien
les Xeremies
acompanyant
els valls de Pastorets,
sortien
acompanyant
els nanos,
també els hem vist passar abans
acompanyats del grup
de sacaires
de l'aula de música
tradicional
de Tarragona,
també acompanyaven
la cobra
de ministrés municipal
que normalment
acompanyava
les autoritats municipals,
això en tenim
moltes notícies
i fins i tot
quan no hi havia
sonadors propis
es convidaven.
Aquesta és una de les característiques
de la festa major
de Tarragona.
Aquests dies
hi havia els companys
de Bilbao aquí,
gent de la festa
de Bilbao
i ens preguntàvem
i totes aquests músics...
I han vingut una mica
a veure com és
la festa de Tarragona.
Sí, sí, sí,
hem vingut perquè tenim...
Tarragona històricament
ha acollit sempre
molta gent, no?
de visita per Santa Tecla.
Diuen les cròniques
del segle XIX
que tota casa
de Tarragona
es preuava
de poder convidar
els seus amics
per festa major,
per les festes
de Santa Tecla
com el moment
gran
de la gran celebració
ciutadana, no?
Precisament un dels actes
que més gent venia
era aquesta processó,
no?,
del braç de Santa Tecla,
com encara passa
avui en dia.
Doncs en aquestes
xeremies,
en aquests
instruments tradicionals
s'hi ha vist
tot el recorregut
de la història
de Tarragona
i quan, com dèiem,
no hi havia músics locals
es jugaven els de fora.
Això ha passat
des del mateix moment
de la festa
perquè trobem
els juglars
antigament
de Constantí,
del Morell,
de Reus,
de Valls,
del Catllà
que venen aquí a Tarragona
a sonar,
que diuen ells,
amb els diferents
elements festius
de Tarragona.
Que era una manera
també amb la qual
aquests grups musicals
es guanyaven la vida,
no podien
només nodrir-se
de la festa local,
per tant,
diguem-ne que es creava
un circuit,
el que diríem ara,
amb el llenguatge actual
d'actuacions
i aleshores
anaven allà
on hi havia festa major
perquè els lloguessin.
Sí, sí,
aquesta és la realitat
i, sens dubte,
sense aquesta realitat
no l'hauríem pogut
de cap manera
viure a la festa.
Veiem, Jordi,
que hi ha molta gent
que entra i surt
de la catedral.
Jo m'imagino
que és un temps d'espera
que surti al braç,
que tots esperem.
Bé, al braç,
l'osset de la santa,
de la relíquia,
perquè això s'explica cada any
però sempre és bo recordar-ho,
no?
Bé, les relíquies
en el fons
sempre són trossets,
no?
Trossets.
Quants n'hi ha?
Algú els ha comptat, no?
No, no, no.
Jo cada any ho pregunto
i ningú sap la resposta.
No, no,
potser haurem de mirar
l'acte del notari,
aquest deia del capítol
de la catedral.
Aquest notari que veia
que mirés a veure
que realment dins
hi ha el que hi ha d'haver-hi?
Sí, sí, sí.
Bé, de fet,
les relíquies de la catedral
però després van reaparèixer.
Momentàniament
el que es va fer
va ser substituir.
Es van perdre?
Es van perdre,
van ser, van desaparèixer.
El va saquejar, m'imagino,
alguna cosa?
Sí, bé, aquí el Pla de la Seu...
O algú les va guardar
per poc a que saquejessin, no?
El Pla de la Seu
va tenir una importància
capdala en la guerra del francès.
Jo dic que Tarragona
sempre és una ciutat
maleïda en la història
perquè, curiosament,
ningú ha fet
una explicació
tan romàntica
i tan bonica
com s'ha fet
d'altres elements, no?
Com podria ser
la sèdia a la Girona
o a Saragossa,
per posar-ne alguns, no?
Que van tenir
una transcendència
impressionant
en la història
i han estat
part de la literatura
o, per què no,
el timbaler del Bruc, no?
Que també va...
És una gran batalla, no?
Però, realment,
una de les batalles
més sagnants
de Catalunya
i del conjunt
de l'estat espanyol
és la batalla
que es fa
a Tarragona
i, concretament,
les escales
de la catedral
són, doncs,
rierades de sang
que dels defensors
d'aquesta ciutat
que van
instal·lar-se aquí dalt
va ser
l'últim
baluart
conquerit
pels francesos
i
una escena, doncs,
terrible, no?
Aquesta ciutat, doncs,
va morir, no?
A mans dels francesos
i realment, doncs...
La transcendència
que va tenir
en el temps
per recuperar-se
després del 1811
en part,
l'evolució
que va fer Tarragona
1813,
perdona,
l'evolució
que va fer
la ciutat de Tarragona
en els anys posteriors
va estar
molt condicionada
per aquells fets.
Sí, sí, perquè aquí...
Econòmicament,
socialment...
Sí, sí,
realment,
tu ara,
quan parlàvem
de les dates aquestes,
és que realment
la guerra del francès
va durar moltíssim.
i tu deies l'11
i jo deies el 13...
Però és que des del 1808
que estàvem rebent,
no?,
aquí.
Per tant, vull dir,
que això va ser
una guerra molt llarga,
va deixar molts morts
i la ciutat
va quedar destruïda.
Clar,
i la relíquia de Santa Tecla
no podia ser una excepció?
La relíquia de Santa Tecla,
jo ara no m'atreviria a dir-te,
Jolanda,
si la van robar
o la van guardar.
Però alguna cosa va passar.
El cas és que va desaparèixer
i després,
vull dir,
la ciutat de Tarragona
ràpidament,
quan acaba la guerra,
quan sempre hi ha una crisi
d'aquestes importants,
se fan coses d'urgència,
no?
I jo crec que hi ha dues coses
que passen importants
que configuren encara
la nostra personalitat
200 anys després.
La primera
és anar
a demanar la relíquia
a una nova relíquia
de Santa Tecla,
no a Armènia,
com en el segle XIV,
evidentment,
sinó als monjos
de Sant Cugat.
Que en tenien?
En tenien.
I allà no van ser saquejats
o van...
I per què tenien monjos
de Sant Cugat
relíquies de Santa Tecla?
Doncs perquè les relíquies
n'hi ha de tot arreu,
de les santes.
Hi ha...
O sigui,
no,
els sants no són...
Es traginen molt,
això de les relíquies.
Això és com la...
Com la santa creu,
no?
O la...
O el sant llens,
no?
Exacte,
no?
O la santa no coagulada
és en pantaleó.
Doncs tot això,
tot això,
és així.
Llavors es va anar...
Però,
segons estic entès,
després va reaparèixer
aquesta segona...
Aquesta primitiva relíquia
i de fet es van mantenir
un més...
Però prima van demanar
als monjos de Sant Cugat
d'urgència.
Això va ser rapidíssim.
Però la que tenim ara,
suposadament,
és la del segle XIV.
Jo crec que és la suma de tot,
ja, eh?
Totes eren autèntiques.
Van conviure.
I després,
el que va passar també
és que es va,
popularment,
es va substituir
el patronatge
de Sant Fructuós,
amb dispensi
el nostre bisbe,
doncs,
Jaume Pujol,
perquè,
evidentment,
els Fructuós,
ell,
està venint a marar
d'un any jubilar,
però el que és cert
és que la ciutadania
va apostar per Sant Magí,
perquè Sant Magí
havia estat,
segons en el seu
imaginari popular,
qui va evitar
que saltés
el darrer baluart
defensiu de la ciutat,
que era la porta del carro,
el portal del carro,
i allà es conserva
encara la metja
que no va explotar.
I escolta, Jordi,
els miracles,
popularment,
tenen molt de pes.
Sí, sí.
I Sant Fructuós
va tenir una vida honorable,
no hi ha dubte,
però miracles tan espectaculars
entre cometes
com van fer Sant Magí,
doncs,
no.
Sembla que no,
sembla que no.
i, a fet,
la vinculació
amb la festa de Sant Magí
va començar
de manera immediata,
no.
Per tant,
jo crec que això
és bo
de tenir present,
no,
d'aquesta voluntat
de la ciutadania
també d'identificar-se
amb uns elements
i amb uns altres,
no.
Bé,
per aquí tenim encara
els balls populars,
ara ja no veiem
ni els bastons
ni els pastorets,
centrem-nos en cerculets,
en ball de bastons
de les bars Santa Tecla,
el ball de Gitana,
ja ha entrat a plaça
el ball de Valencians
que ha aixecat
la seva torreta característica
i en aquest moment
està entrant
al ball de Cossis.
Aquest matí
no n'hem parlat
del ball de Cossis.
No, no,
perquè estàvem distrets
amb una altra cosa.
He fet un apunt
sobre el seu barret
i la seva vinculació
de colors
amb la platja dels Cossis,
però també
fora bo d'explicar
d'on ve aquest ball.
i quin és el seu significat
també.
Doncs mira,
el ball de Cossis
realment
sembla
que té
en el seu
possible origen
o relació
amb una dansa
que actualment
es conserva a Mallorca,
que té poc a veure
amb aquesta representació
que fan ara,
però que allà
se'n diu
ball de Cossiers.
Aquí a Tarragona
també
aquesta paraula
en surt
de diferents maneres,
però surt
ball de Cossis,
des Cossis,
del Cossi,
i hi havia
un estudiós
molt important
que
és un estudiós mallorquí,
el pare Gabriel Llompar,
que va trobar
aquesta relació
o va defensar
aquesta relació
entre els valls
de Cossiers
mallorquins
i els valls
de Cossis
de Tarragona.
El cert
és que aquest
ball de Cossis
mallorquí
ha tingut
una trajectòria
importantíssima.
Ens ha arribat
com una lluita
entre el bé
i el mal.
Ja estem,
sempre anem a parar el mateix.
Sí, sí,
però és una mica estranya,
si vols que digui la veritat,
perquè la figura
del bé
representada
per una dama
sembla com a molt posterior.
I és que,
de fet,
en la festa
a vegades
s'hi fan afegits.
I la dama
passa bastant
desapercebuda.
Sí,
aquí en els Cossiers
de Tarragona
no hi és,
em referia
als mallorquins.
Sembla que allà
es va incorporar
molt tard,
per tant,
possiblement
podria ser
exactament el mateix,
com també va passar
amb un ball
que hi ha a València
que avui en diuen
ball de la Moma,
però la Moma
la va posar
un arquebisbe
allà al mig
per controlar
els momos,
bàsicament,
que eren els balladors.
Vull dir que
la festa
té coses
d'aquestes
particulars
i curioses
que no sabem
de saber mai
de per què venien
o per què deixaven
de venir.
A veure,
ara està
el ball de Cossiers,
els set pecats
capitals,
recordem de totes maneres
que hi ha un tempo,
com deia Jordi Bertran
de la festa,
ja fa una estoneta
que el que és
la Corporació Municipal
ha entrat a l'interior
de la seva metropolitana.
Segons el programa
i segons el ritual
de sempre,
ara són,
recordem-ho,
dos quarts de vuit
del vespre a deu minuts
o a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i la ràdio de la ciutat
i si ho veieu
a través de Tecla TV
doncs
aquí ens podeu seguir
també,
no només el so,
sinó les imatges.
Com dèiem,
el cas és que cap a un quart de nou
està previst
que surti,
abans que surti,
i és a un quart de nou
que ha de fer l'entrada
al braç,
per tant,
jo no sé la cosa
com anem d'horari.
Jo crec que a un quart de nou
té prevista
la sortida al braç,
Holanda,
si m'equivoco,
aproximadament.
L'entrada cap a un quart de nou?
No,
l'entrada a un quart de deu,
21 a 15.
No?
Correcte,
21 a 15 farà l'entrada.
Cap a les vuit sortirà el braç.
Cap a les vuit sortirà el braç.
I a un quart de nou
és quan ha de tornar a entrar.
Un quart de deu.
Exacte.
Estem ja amb les hores
una mica espessos aquí.
Un quart de deu.
Un quart de deu.
A les vuit sortirà el braç.
Esbordem tot això,
tanquem el parèntesi.
A les vuit sortirà,
que és possible,
perquè en aquest moment...
Si ja porten estona a dins.
Sí, sí,
vull dir,
jo penso que no...
Bé,
en tot cas,
estàvem encara comentant
el tema de Cossis.
Ball de Cossis,
antigament,
es deia
Ball de Cossis i Prims.
Era un ball,
doncs,
realment,
que no anava acompanyada
d'aquesta paraula de Prims.
Curiosament,
a Reus,
que també existeix aquest ball,
sí que s'ha anomenat
Ball de Prims.
No sabem si és perquè
havia el general Prim o què.
Però, vaja,
en tot cas,
la paraula Cossis
sí que es referia
a aquest test,
a aquest vas
en forma troncocònica,
que utilitzaven els pescadors
per pescar
vora de la costa,
de les platges.
Això encara es manté
amb la toponímia de Tarragona,
aquesta platja dels Cossis.
Avui ho hem apuntat aquest matí,
ho repetim,
insistim,
aquesta idea d'estri
que utilitzaven
i que pràcticament
avui ningú utilitza,
però al País Valencià
encara hi ha
algunes poblacions,
alguns pescadors
que utilitzen
la pesca del Cossi.
Per tant,
és bo també veure-hi.
Per això,
aquesta vinculació
de colors
d'aquest ocre,
d'aquest blau
del ball de Cossis.
És un ball
que des del 1514
té documentades
aquests plomalls blancs
que porten damunt
del coci,
del barret,
i l'anomenaven
ximeres,
aquests plomalls blancs.
I realment,
d'una manera o altra,
també els van recuperar
quan es van fer.
És un ball
que va ser realitzat
realitzat des de l'any
1403
fins a l'any
1804,
és a dir,
101 anys,
per part del
ball
dels Corders,
és a dir,
dels que s'aducaven
a fer
Cordill,
uns elements
característics
de la festa,
també,
perquè s'utilitzava,
per exemple,
per la Traca.
En aquest moment,
entre la Moixiganga...
La Moixiganga,
per tant,
el seguici ja
pràcticament es dona...
Entrenen les colles
de Castells darrere.
I ja està.
Suposo que en aquest moment
estan fent la creu,
que és una de les...
No ho veiem ben bé...
Si ens podem moure
una miqueta cap aquí,
potser ho podem observar.
Jo diria que sí, eh?
Sí,
normalment és la figura
tradicional de sortida
aquí davant de la catedral,
que és una mica
aquesta figura,
doncs,
una de les més emblemàtiques
que té la Moixiganga,
no?
Bé,
en tot cas,
ens hem estès una mica
en les explicacions
del ball de Cossis.
S'ho mereixien
perquè no se'n parla gaire.
És el darrer ball recuperat
i de vegades,
això també els balladors,
encertadament,
avui algun deia,
doncs,
home,
és que no heu parlat de nosaltres.
Doncs bé,
realment el ball de Cossis
va ser recuperat fa cinc anys
i no per això
deixa de ser un ball
menys important.
També és bo,
com tu deies,
perquè els balls més joves
són els que potser
necessiten més explicació,
no?,
de què consisteixen,
no?
Perquè si els coneixes,
diguem-ne,
que et sents més atret,
no?,
per trobar-li aquell significat
que t'han explicat prèviament.
Sí, sí.
En aquest moment,
doncs,
ja veiem com els set pecats capitals
desapareixen de Pla de la Seu
i passa la Moxiganga
just per la porta de la catedral,
no?
Per tant,
són gairebé tres quarts de vuit del matí
i el que tu deies,
no té gaire
ni iniciar-se la processó.
La part religiosa.
Aquell horari tronat
que he donat jo
és un horari bastant més racional.
En tot cas,
ara ja sentim
les graies de xiquets de Tarragona,
que és la primera colla castellera
que surt
d'aquí de Pla de Palau
i passant per davant
de la catedral, no?
I escolta, Jordi,
crea un cert nerviosisme
anticipant una miqueta
el que ha de venir
ara que entren
les colles castelleres.
Aquell moment
del que podem gaudir
només un cop l'any,
que s'aixequen els pilars,
que entra el braç,
que totes les bèsties
de foc s'encenen.
Aquell moment
cal reservar-lo,
perquè l'hem de gaudir moltíssim
i intentar que els oients
de Tarragona Ràdio
i els espectadors
de Tecla TV
puguin gaudir com nosaltres.
Sí, sí.
És a crear
una certa expectació, també.
Sí, jo dic que la processó
és una mica el trànsit
d'un espai
que ha anat creixent
en sacralitat
i entenent la sacralitat
no com una sacralitat
religiosa i cristiana,
sinó com una sacralitat...
Com a ritual.
Com a ritual, no?
I per tant,
jo penso que la processó
va increixent, no?
És en si mateixa,
torno a referir-me
a alguna de les observacions
que ahir
l'antropòleg Luca d'Itàlia
em feia, no?
O comentàvem, no?
Que és que la processó,
en el fons,
va des del mal
fins al bé, no?
I el mal
està representat
al davant
pel ball de diables,
desencapçalat
pel Lucifer,
la diablesa,
mascaron
i tota la tropa
de pecats capitals
i acaba
amb el part
de seguir-s'hi pròpiament
amb la pressió de Cris,
que és la Moxiganga, no?
Per això,
algunes persones a vegades
pregunten,
home,
si es va incorporar
al ball de cosis
o els set pecats
després de la Moxiganga,
per què no van al darrere
com quan se recupera un ball?
Doncs no van al darrere
perquè precisament
els valls
de més càrrega religiosa
van més a prop
de la creu, no?
I per tant,
això és el sentit
que té
el Seguissi,
és a dir,
un sentit
cristià,
no ens enganyem,
ve d'una tradició
clarament cristiana,
malgrat que
la nostra aparència,
la nostra visió
pugui semblar,
doncs,
una gran festa, no?
I té efectes depuratius,
perquè si anem
del mal cap al bé
se suposa
que un cop
passa a Santa Tegla
tots són
una mica més sants,
tots plegats,
ens han depurat
de totes les maleses,
té aquest efecte ritual també.
Sí, sí,
de fet,
a darrere
clourà el braç
de Santa Tegla
que és a l'extrem
del bé avui, no?
Ens beatifica a tots,
vaja.
Sí, sí.
També hem de tenir present
que, per exemple,
ara veiem les colles castelleres
aquí darrere,
però jo sempre dic
que m'agrada citar
el Woody Allen
que fa aquella frase
que diu
que la tradició
és una il·lusió,
no és una cosa fixa
ni permanent
i aquesta il·lusió
és la que ens fa veure avui
les colles castelleres
aquí darrere del tot,
però la realitat
és que les colles castelleres
abans, antigament,
obrien la processó.
Anaven al davant
perquè feien
el pilar caminant
tota la processó
que venia a ser
un assaig
tota la processó?
Tota la processó
o fins allà on arribaven
llavors desmuntaven
i feien a continuació
doncs
aquesta
aquesta circumstància.
Donen instruccions, Jordi.
Jo crec que això
està a punt de sortir ja.
És possible?
Movem-nos una miqueta més.
Movem-nos una mica
perquè veiem
un representant de l'església.
Miquel Barberà
és veritat.
en aquest cas
doncs aquí
el teu...
Donen quatre instruccions
organitzant una mica
la banda Unió Musical
que em penso que els adverteix
i ja veiem
que estan a punt
per començar
ja, sí, sí.
De fet
els estan reunint
a tots els musis
perquè deu estar a punt
de sortir ja
al Bras de Santa Tecla.
tot bastant sincronitzat, eh?
Ara falta...
Les darreres camises
ja estan aquí
al pla de la seu.
Falten encara
tres colles de castells.
Sí, però estan posant
a tothom firmes, eh?
Sí, sí.
Bé, això, clar,
és que ja si hem començat
amb deu minuts de retard
ara si es perd una mica
temps aquí
la cosa
doncs no anirà bé, no?
Podem patir tota l'estona.
Per tant,
no cal patir aquesta vida
més del necessari.
És important
mantenir
el màxim
d'atenció
en aquests moments
perquè si no et relaxes
i llavors doncs no va, no?
Estàvem amb les colles de castells
que és el primer moment
que ahir i avui
les veiem desfilar
és a dir,
dins d'aquest context
de la processó
i les colles de castells
doncs són l'últim element
que es va incorporar
a la història moderna
de la festa.
Realment,
com a colles
no van sortir
fins al segle XIX
quan,
a principi de segle
els valls de valencians
de pagesos
i pescadors
els dos valls de valencians locals
van començar
a estructurar-se
per evolucionar
tècnicament.
En el segle XIX
aquests valls
de valencians
ja van entrar
en aquesta dualitat
castellera
que els va fer
anar avançant
amb alçades
però
no van de deixar
mantenir
aquests exercicis
com el pilar caminant
que no deixa de ser
una mica
un exercici acrobàtic
més que un castell
de gran dificultat
i realment
el que es feia
és obrir professor
amb aquest pilar caminant
això
què feia?
Que el tempo
d'avançament
el marcaven
les colles castelleres
i no el marcava
el seguissi
és una cosa
que ha canviat
amb la història
perquè amb el pas dels anys
doncs els va deixar
de fer el pilar
caminant a la processó
i les colles
més aviat
tenen un paper
més passiu
en aquest acte
que no per exemple
avui al migdia
o demà
ara veiem els agents
de la guàrdia urbana
de Gala
que ja també es posen
tot just
davant de la porta
de la catedral
això és que ja s'acosta
el moment
en què ha de sortir
el braç
amb processó
ja deu quedar
ben poquet
sí
en principi
l'estructura
de la professora
ens fa pensar
que si ara
és un moment d'impàs
que tothom
més o menys
descansa
però quan arriba
el moment
tothom ha d'estar
al seu lloc
i a punt
si no tenim
cap incidència
aquí final
amb els valls
d'ara de la plaça
de les Colts
ara hi ha un moment
curiós
que és veure
com la gent
d'organització
és capaç
de fer encabir
les colles
en aquest tros
guanyar una mica
d'espai
perquè pugui sortir
el braç
sortir puntualment
però vaja
jo penso que
en aquest moment
l'avançament
de les colles
és prou fluid
després ja
suposo que
quan comencem
a veure
que les colles
fan els pilars
a la plaça
de les Colts
ja tornarem
amb un ritme
una miqueta més lent
però vaja
de moment
jo penso que això
va sortint
a bon ritme
d'una manera
gairebé natural
ja s'està creant
un passadís
a la sortida
de la porta principal
de la catedral
la guàrdia urbana
de Gala
com dèiem
ja està creant
aquest passadís
la banda unió musical
de Tarragona
ja està a punt
per començar
a interpretar
tot un seguit
de tonades
específiques
que han d'acompanyar
aquesta processó
aquí n'hi ha
paritus roca
ni s'improvitza
aquí hi ha
tota una seqüència musical
que també cal contemplar
sí de fet
el que tocaria
no sé si es farà
o no
perquè això
sempre és un món
això dels músics
el ritual
és que es toqui
la marxa
de Santa Tecla
que és d'un compositor
que es diu
Lesbé
és una marxa
molt bonica
que per la ciutat
va recuperar
la banda
ciutat de Tarragona
l'antecessora
d'aquesta banda
unió musical
i va ser gràcies
a una troballa
d'un dels trompeters
que hem vist
aquest matí
que hem escoltat
aquest matí
en Xavier Torné
que és un membre
molt actiu
de la música popular
de la ciutat
des de la recuperació
democràtica
avui l'hem vist
tocant amb la seva
gramalla
de Domàs Vermell
aquest pregó reial
que anuncia
la senyera
de la ciutat
però realment
ha fet moltes altres feines
el Javi
i una va ser trobar
aquesta marxa
de Santa Tecla
que està enregistrada
per la fonoteca
de materials
de la Generalitat Catalana
que és una de les marxes
més boniques
de processó
no pensis
que només
l'emparito
té una vinculació
festiva
el seu compositor
el Jaume Teixidor
també
va ser un home
atent
a la música
més processional
i religiosa
però com bé deies
efectivament
la processó
anirà compassada
d'unes marxes
més pausades
més solemnes
que ens donen
aquest caire
més de part religiosa
del darrere
veiem
s'està aixecant
un castell
sí
això ens indica
que les colles
de castells
si aquí hi ha via lliure
vol dir que
durant la processó
faran via lliure
de pilars
i en aquest moment
si que és del Serrallo
doncs si no m'equivoco
està coronant
un pilar
que deu de ser
de 4
si no m'equivoco
sí
jo diria que és de 4
pilar de 4
efectivament
l'han carregat
en direcció
en aquest cas
no cap a la catedral
sinó d'esquenes
a la catedral
cap a les escales
sí
cap a la
no és una posició
molt usual
no, però escolta
a la gent li encanta
estan aplaudint
i estan encantats
de la vida
que els sequers
del Serrallo
hagin aixecat
aquest pilar
sí
veurem
és un dels certs
problemes
que té l'organització
de la processó
no de Santa Tegla
sinó totes les processions
patronals
el fet de
conciliar
el tempo
del seguici
que avança
normalment
més ràpid
amb el de les colles
de castells
si les colles
fan els pilars
una mica
com els hi va bé
la festa és molt dinàmica
i d'acord
hi ha un tempo
però també és veritat
que hi ha persones
gent que participa
de la festa
que s'espera
molta i molta estona
i home
és una deferència
per part dels grups
de la festa
que facin alguna cosa
és un equilibri difícil
és molt difícil
és molt complicat
t'has carregat aquest pilar
de 4
els xiquets del serrallo
i el passadís aquest
perquè surti
el braç de la patrona
en processó
doncs ja està fet
ens aparen 6 minuts
de les 8 del vespre
a les 8
en principi
és l'hora que ha de sortir
tampoc no cal ser
tan estrictes
i jo continuo pensant
l'any que ve
algun de nosaltres
ha d'estar dins
per explicar
què és el que passa dins
ara sí que hi ha
a diferència d'abans
que ho hem comentat
ja fa molta estona
l'organització
ha d'estar
ja d'estar
molt més preparada
hi ha també
tot un ritual
que s'ha d'anar fent
és a dir
a dins
també s'ha d'organitzar
el protocol
que normalment
té tant
l'autoritat civil
com l'eclesiàstica
s'ha de dir
que en aquest cas
qui marca el protocol
en el processó
és l'autoritat eclesiàstica
perquè en aquest moment
quan se recull la relíquia
diguéssim
que ja en aquest tram
hi ha uns responsables
canonges
de la catedral
que són els que
ens indicaran
com va
és important també
de solemnitzar
o de veure
com els capellans
del clargat
de la catedral
els canonges
de la catedral
des del mateix moment
de l'inici
de la festa
van marcar
totes les instruccions
és a dir
en la consuleta
aquella que parlàvem
de Santa Tecla
del 1369
la primera
que estructura la festa
s'obliga
als canonges
a assistir
a Síria
amb un atge
processional
com les que lluïa
la Moxiganga
que hem vist també
perquè
la festa
realment
lluïs el màxim possible
no?
Clar
però en l'actualitat
poder trobar
aquell punt de sintonia
entre autoritat
esclasiàstica
autoritat civil
no és senzill
i sembla que l'hem aconseguit
més o menys
això li hauríem d'explicar
a preguntar
aquí
els que manen
els que manen
de quina banda?
els dos
la eclesiàstica i la civil
jo
és que no es poden deslligar
les dues coses
perquè clar
estem celebrant
una patrona
que és una santa
és territori eclesiàstic
però també estem celebrant
tota una sèrie de rituals
diguem de molt ancestrals
per tant a veure
aquí ens hem de repartir
una mica el pastís
i tenim una relació
jo crec que sí
perquè en el fons
aquest acte
ho demostra
vull dir
hi ha una vivència
de tots els elements
però vaja
devoció popular
religiositat
diguem que s'ha d'intentar
sintonitzar
aquests dos conceptes
i més o menys
es va aconseguent
jo crec que sí
vaja
jo crec que hauria de ser
ara aniran passant
coses en aquest moment
en el campanar
de la catedral
en el moment
que el braç estigui a punt
de sortir
doncs sonaran ja
les campanes
de la catedral
s'ha de tenir present
doncs que les campanes
de la catedral
repiquen totes
menys la capona
normalment
que és la campana
de les hores
i que aquest joc
de campanes
és dels més interessants
d'Europa
hi ha campanes
antiquíssimes
que
l'assumpte
que és la del 1313
és la més antiga
de la catedral
i una de les més antigues
d'Europa
amb 1360 quilos
toca la nota re
la fructuosa
de l'any 1314
la sorda que toca també
toca totes
la classe major clàssica
la sorda
la tecla
la miserere
la clàssica dedicada
a la immaculada
la sorda dedicada
a la immaculada
la prima
la prima refosa
del 59
totes les
la bàrbara
la badada
totes les
totes les campanes
són en aquest moment
doncs
una de les protagonistes
de la festa
clar
això en principi
ha de passar d'aquí
uns 4 minuts
aproximadament
ha de passar
sí
de fet
i bé
tal com està organitzat
i per la visió
que tenim nosaltres
des d'aquí
això podrà ser
segueix el seu horari
normal
jo de fet
ara et diria
que la pilota
la té la catedral
perquè el seguissi
les colles
tot i sortir
10 minuts de retard
en tempo
han estat
tots fora
o sigui
han passat
per davant
de la catedral
per tant
s'ha recuperat
el temps
perdut
en la sortida
i per tant
ara qui hauria
d'estar aquí
amb la creu
processional
fora ja
és la part
de l'església
per tant
això és una mica
un joc
de moviments
i
quina tensió
encara no està
la creu
processional
aquí davant
en aquest moment
la pilota
ha passat
ha canviat
de cantó
ho fem
una mica
desenfadadament
amb la bona sintonia
que caracteritza
però amb tot el respecte
del món
perquè ho sabem
perfectament
que és així
però
però vaja
quan tu mi deies
home
estan posant
la gent
aquí firmes
és que
la funció
del director
de la banda
de música
és tenir
la gent preparada
la funció
del cap
de l'escamot
de la guàrdia
de la gala
és tenir
la seva guàrdia
i esperar
que passi alguna cosa
cadascun dels grups
estius
ja està col·locat
al seu lloc
dispersos
pels diferents carrers
i han sortit
i han fet
la seva feina
diguem
que ara el que faran
després
és tornar
sí
el que passa
també és cert
Iolanda
em descarrega
la gent
que porta
la creu
doncs que
ara tots sabem
que
un cop surt
passen els castellers
de San Pau
hi ha un temps
llarg
perquè ara
les quatre colles
faran pilar
o pilar caminant
la passa a les cols
per tant
de vegades
és igual
esperar-se a la porta
amb la creu
que esperar-se
a l'inici
de la baixada
del patriarca
és a dir
que realment
estem parlant
de 50 metres
i per tant
una cosa o l'altra
tampoc té
més transcendència
ara
jo diria
que en un sentit
estricte del protocol
aquí hauríem d'estar
apretant
els castells
de Sant Pere i Sant Pau
de totes maneres
sigui quin sigui
el temps d'espera
els tarragonins
i tarragonines
pacients
estan aquí
aplegats
al pla de la seu
esperant
és a dir
ja pot trigar
el que trigui
que aquí estan
i no es mouen
els elements
de la festa
tenen també
una importància
no només
en aquest pla de la seu
sinó també
en el conjunt
del recorregut
de la processó
per tant
nosaltres estem comentant
amb vos
les evolucions
d'aquí
de pla de la seu
però el que és cert
és que
en tot el recorregut
i en tot un seguit
de places
es veurem
evolucionar
primer
en aquesta plaça
tan emblemàtica
la plaça
de les Cols
però també
en la plaça
del Rei
en la plaça
del Fòrum
i en el conjunt
de carrers
de la part alta
de la ciutat
en aquest moment
el director
de la banda
de la Unió Musical
ja
ha fet formar
en aquest moment
surt la creu
processional
de la catedral
al pla de la seu
i per tant
ja se'ns indica
l'inici
d'aquesta part
més religiosa
de la processó
del braç
de Santa Tecla
sempre
està marcada
la part religiosa
com a mínim
per la presència
d'aquesta creu
processional
de fet
el tresor
de la catedral
de Tarragona
conté moltes
creus
processionals
d'èpoques
diferents
i d'una manera
o altra
s'han anat
substituint
al llarg de la història
però una processó
sempre tenim
el seu tram religiós
aquest inici
de creu processional
igual que també
ho tindrien
altres processons
o altres rumiatges
que també
portarien aquest emblema
encara que no fossi
una festa patronal
com la d'avui
la de Santa Tecla
si estéssim a la processó
del corpus
o un rumiatge
amb una ermita
també tindríem
aquesta creu processional
que d'una manera
o altra
ens resacralitza
el moment
en què comença
el tempo eclesiàstic
més important
veiem una munió
de fotògrafs
ja sembla que sí
que ja
ja comencem a veure
la creu
la creu
ja la tenim fora
pràcticament
sí
ja està aquí
ara ja està aquí
ara ja
el que s'està fent
una mica
és el que et comentava
és a dir
per no esperar-se
a baixar del patriarca
doncs
s'estan esperant aquí
vull dir
per tant
doncs bueno
és una mica
aquest marge
de moviment
no podem veure
nosaltres
a plaça de les cols
però vaja
jo crec
que allà
doncs
l'espera
també
dels pilars caminant
o dels pilars
que facin
intentant fer-la una mica
distesa
i entretenguda
aquesta espera
per tant
allò també
té la seva durada
i per tant
doncs ja et dic
que s'incorporaran
segur que els enganxen
vaja
que estigui
no patiu
perquè
sí
perquè de fet
un cop comença
la processó
diguem-ne
que el cap i la cua
arriba un moment
que s'ajunten
sí
sí
ara veurem
vaja
si tot va com ha d'anar
un cop passi
tota la part protocolària
de l'església
les autoritats
els costa una mica
eh Jordi
entre tu i jo
bé
jo amb la festa
el temps
me'l prenc d'una altra manera
és allò que dèiem
aquest matí
la festa és com a la cuina
s'ha de deixar el rellotge
a la butxaca
home
ja anem informant
els nostres oients
del tempo
i tal
perquè tothom
vagi estant al cas
fixeu-vos com
en aquest moment
els representants
de l'església
estan guaitant
si Castellers de Sant Fer
Sant Pau
ha deixat
faixada patriarca
neta
i ara en aquest moment
la creu ja es comença a moure
perquè precisament
veuen que està
ja la
diguéssim
que hi ha un tram
a recórrer
és a dir
a vegades
ens desesperem
una mica massa
bé
en aquest moment
ja podem dir
que ha començat
la processó
bueno
ha començat
la part
la processó
ja la creu
i llavors hi ha
aquest acompanyament
també molt protocolari
de ministrés
que arrenca
i toca la banda
i arrenca
la banda unió musical
la marxa de Santa Tecla
el so
la imatge
i l'olor
en sents
que també arriba
fins aquí
també
i l'am
a veig
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jo penso que és un error, sincerament,
penso que les presències honorífiques són també una cosa important per una ciutat,
i jo penso que ja va ser una hora també una mica que reivindiquem
que si les escortes de Mataró, per exemple, la festa major de les Santes,
enguany va ser realitzada també pels Mossos d'Esquadra,
realment a mi, amb tots els respectes als altres cossos policials,
evidentment el de la Guàrdia Urbana que s'apropi de la ciutat,
però evidentment...
És una absència que es fa notar.
Es fa notar, es fa notar, per tant, ho hem de dir,
i si hi ha els cossos de l'Estat també entenem que els cossos policials
del govern de Catalunya haurien d'estar aquí també,
perquè sembla que el protocol així ho marca.
Parlem d'un acte absolutament institucional,
no com altres moments de la festa que són absolutament populars, espontanis,
sinó que això està marcat amb un protocol, i és el que tu deies,
es nota aquesta absència.
Són les 8 del vespre, gairebé ja 9 minuts,
esteu en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat a través del 96.7 de la freqüència modulada.
Sabem que ens escolteu des d'altres llocs llunyans de la ciutat de Tarragona
a través d'internet, tarragonaradio.cat.
I aprofiteu perquè no només ens podeu escoltar,
sinó que podeu tenir la visió directa de la festa a través de Tecla TV.
Nosaltres, en tot cas, tornem la connexió uns minuts als estudis de l'Avinguda Roma.
Allà es troba la nostra companya al peu del canó, Núria Cartanyà.
Una pausa molt breu i de tornada continuem en directe des del Pla de la Seu,
on en aquest moment hi ha una autèntica riada de gent que espera
que es produeixi aquell moment culminant de la festa,
que és la tornada de la processó i l'entrada del braç de la Santa a la Seu Metropolitana.
En uns moments, tornem.
Arriben a Tarragona els dies dels castells,
del seguici, del cafè Copa i Puro, de la Tronada i del Correfoc.
Arriben les festes de Santa Tecla.
12 dies de festa major on, a més a més,
podràs contemplar el ball de Cercolets Petit de les parts Santa Tecla.
Vine i celebro amb nosaltres.
El complex industrial de Rapsola Tarragona recolza,
participa i viu les festes de Santa Tecla amb tota la seva energia.
Aquesta Santa Tecla, no t'oblidis de la samarreta de les festes,
la samarreta editada pel Vall de Diables de Tarragona.
La trobaràs als establiments habituals
i a l'estant de les festes a la Rambla Nova.
Per Santa Tecla, posa't la samarreta de les festes.
Benerida, Santa Tecla, jo us demano de tot cor
que el vostre braç incorrupte mostregui la mala sort.
Santa Tecla, això no és viure.
Imaginoll-ho als vostres peus.
Santa Tecla, bona festa major amb Tarragona Ràdio.
Va, collons, o li demano a Sant Pere, que és d'arreu.
Arriba Tecla TV, la televisió de les festes.
Del 21 al 24 de setembre, retransmissions en directe
dels principals actes, entrevistes i reportatges
de la festa major de la ciutat.
Tot ho podràs veure a les pantalles gegants
instal·lades a la plaça de la Font
i a la Rambla Nova, a l'alçada dels Despullats,
i també a internet a www.teclatv.ac.
Tecla TV, les festes com mai les havies vist.
Toc de Castell, els dilluns al vespre, a Tarragona Ràdio.
Tota l'actualitat castellera, totes les diades,
tots els protagonistes i totes les opinions.
Cada dilluns, a dos quarts de deu de la nit,
després del sempre nàstic,
escolta el món casteller a Tarragona Ràdio.
I per internet, escolta totes les edicions del Toc de Castell
a través de la web tarragonaràdio.cat.
Moltes persones ja comencen a fer cua
perquè d'aquí unes estonetes començarà
amb el repartiment gratuït del Vermut,
que sempre va acompanyant aquesta vessant
del concert dels diferents grups festius.
Santa Tecla, des de qualsevol lloc del món,
a tarragonaràdio.cat.
Dilluns, a partir de les 4 de la tarda,
torna la primera hora de la tarda.
Amb l'avi Ramon, l'Andrés, Andrés,
Joan Maria Bertran, Mar Pérez i Sílvia García.
T'esperem de 4 a 5,
cada dia a la primera hora de la tarda.
Recorda, dilluns, comencem.
Renovant l'armari, no llencis la roba.
A Càritas, fem filigranes.
Porta la roba que no necessitis a les parròquies
o al magatzem de filigranes.
Som al Polígon Francolí, per ser la 19.
Des del programa social Filigrana,
facilitem l'accés a la roba a les persones amb pocs recursos.
Potenciem la integració sociolaboral,
oferint capacitació a persones en risc d'exclusió.
Respectem el medi ambient
i apostem pel consum responsable.
Filigrana, porta'ns la teva roba usada
i recicla la teva solidaritat.
Poder participar en la construcció del nou web
de l'Ajuntament de Tarragona és progrés,
perquè fins al 30 de setembre
tens la possibilitat de fer les teves observacions i aportacions
perquè el web de l'Ajuntament sigui un servei millor per a tothom.
Participa a www.tarragona.cat
Tarragona es connecta amb el progrés.
Ajuntament de Tarragona
Dorm tranquil·la i digue'm bona nit
Deix que et porti amb braços fins al llit
Geu ben a la vora
Saps que no estàs sola mentre et dic
A cau d'orella
Molt bona nit
Molt bona nit
La nit violeta
Els diumenges
Des de les 11 de la nit fins a la 1 de la matinada
El 96.7
I a internet
TarragonaRadio.cat
Si ens escoltéssim
Tac 12
Truca a la teva porta
Tac 12
La televisió pública del Camp de Tarragona
Inicia les seves emissions
Proximitat, rigorositat, pluralitat
Busca'ns a la TTT
I memoritza'ns al Canal 12
Tac 12
La televisió que et farà protagonista
Tarragona es presenta a Capital Europea de la Cultura el 2016
Necessitem el teu entusiasme i col·laboració
Dóna'ns el teu suport a Tarinti a través de la web
www.tarragona2016.org
O a qualsevol recinte del Museu d'Història de Tarragona
Tarragona es connecta amb la cultura
Aquesta Santa Tecla no t'oblidis de la samarreta de les festes
La samarreta editada pel Vall de Diables de Tarragona
La trobaràs als establiments habituals i a l'estant de les festes a la Rambla Nova
Per Santa Tecla, posa't la samarreta de les festes
Amb sisens col·locats, dosos a punt d'entrar
El Cassella està perfecte
L'entrada dels dosos de cotxador
A nivell de sisens, l'enceneta està aquí
Els terços estan fantàstics
El Forra, no es veu quarts, mantenint la posició
Santa Tecla, bona festa major
Amb Tarragona Ràdio
La ràdio de les festes
Arriba Tecla TV
La televisió de les festes
Del 21 al 24 de setembre
Retransmissions en directe dels principals actes
Entrevistes i reportatges de la festa major de la ciutat
Tot ho podràs veure a les pantalles gegants
Instalades a la plaça de la Font
I a la Rambla Nova, a l'alçada dels despullats
I també a internet a www.teclatv.cat
Tecla TV
Les festes com mai les havies vist
Aquest any
El puzle de les festes està dedicat a la molassa
I ja el pots trobar per només 8 euros
Els punts de venda habituals
El negrito i la negrita
Llibreria La Capona
Llibreria Nàutica Cal Matías
Llibreria Travé
Quiosc Papereria Trama
A l'estam de les festes
I al Mercat Central
El puzle de les festes
És una iniciativa dels vellers
Els quatre garrofers
Amb el suport de Repsol
Port de Tarragona
I Traginers del Vendrill
El puzle te'l recomana Tarragona Ràdio
La ràdio de les festes
Ara, al matí de Tarragona Ràdio
També s'escolta de nit
Cada dia, de dilluns a dijous
Quan es fa fosc
De les 10 a les 12 de la nit
Assaborim els millors moments del matí
A la nit de Tarragona Ràdio
La ràdio de la ciutat
Arriba a Tarragona els dies dels castells
Del seguici, del cafè, copa i puro
De la tronada i del correfoc
Arriben les festes de Santa Tecla
12 dies de festa major
On a més a més podràs contemplar
El ball de cerculets petit
De les parts Santa Tecla
Vine i celebra-ho amb nosaltres
El complex industrial de Rapsola Tarragona
Ràcolza participa i viu les festes de Santa Tecla
Amb tota la seva energia
Aquí seguim amb tots vosaltres en directe
Després d'aquesta pausa des de la sintonia
De Tarragona Ràdio
La ràdio de la ciutat
A través del 96.7 de la freqüència modulada
A través d'internet
Tarragona Ràdio.cat
Jordi, jo crec que és obligat
Perquè
A veure, algú diu
Home, la processó
Les festes de Santa Tecla
S'han de viure al carrer
S'han de veure
Però és que
Hi ha moltíssima gent
Que no les pot veure
Per diferents raons
I ben variades
I
Tenim el testimoni
Perquè en un moment
Jordi Bertran
Que és una mica o molt
L'ànima de la festa
Durant molts anys
En aquest cas va de paisà
Com si diguéssim
Col·laborador excepcional
Avui a Tarragona Ràdio
Però has rebut
Tot un seguit de missatges
Ja des d'aquest matí
De persones
Que per raons diverses
No poden estar al carrer
Que diuen
Ei, que us estem escoltant
I que realment
Poc o molt
No sabem si són molt destres o no
Estem visquent aquest esperit de la festa
Ara mateix
Val la pena saludar
I enviar una abraçada ben forta
A tots aquells oients
Que no poden ser aquí
Que ho desitjarien
Però que bé
Que es conformen
Rebent aquesta transmissió en directe
A través de la ràdio de la ciutat
Una noia malalta
Precisament
Doncs aquí
Molt a prop
No pot veure la processó
Ens ha enviat un SMS
Doncs desitjar que es millori
Els companys del teatre
Doncs també
Seguint les retransmissions
Del que estem explicant per aquí
El Jordi Giramé
I després els amics de Sitges
Que avui també és
Santa Tecla a Sitges
Són de festa, eh
I ens deien
Doncs que pensaven
Amb la nostra Amparito
I ballaven amb els gegants de Sitges
També l'Amparito, no?
Bé, no sé
Jo he agafat un petit fragment
D'una novel·la
De Francesc Pellà i Briz
Que l'any 1866
Deia
Tothom se llança envers la catedral
Que en aquell dia
Reflú com l'esplendent
Cert d'aliança
I a Santa Tecla
Tot el món envia ses pregàries
Amb ànima ben pia
És una descripció
Del que estem veient
Aquí al Pla de la Seu
Aquest tothom se llança
Envers la catedral
Que crec que és evident
És una molt bona descripció
D'aquests moments
Que es veuen aquí
A Pla de la Seu
A punt d'arribar
Novament al seguici
Encara no ha entrat
Clar, perquè tu et preguntes
Què pot motivar
No una persona
Sinó un conjunt de persones
Com les que estan ara
Moltíssimes
Centenes milers de persones
Que estan aquí
Al Pla de la Seu
Què els pot motivar
Està una hora
Pràcticament
Esperant
Que arribi una relíquia
No té explicació
És una cosa de pell
És un tema d'emoció
Sí, vaja
Les festes
Aquí no apliquem
Cap concepte racional
Perquè no hi entra
No, no hi entra
I penso que
Nosaltres mateixos
Quan hem entrat
Amb la marxa
De Santa Tecla
Ningú ens ho ha dit
Però hem callat
Hem callat
És veritat
I no ho havíem pactat
Però no sé
Et sents com
Sents com una mena de
No és expressar-ho
Com una emoció
I a més
És comunitària
Potser
Potser aquest és l'aspecte
Que més t'omple de Santa Tecla
Aquest sentit de comunitat
Tal com vivim avui en dia
Doncs no el tenim molt present
I en dates com la d'avui
Sí que tens aquest sentit
De pertanyença
Alguna cosa segurament
No?
Sí
Jo crec que és una de les característiques
De les festes bones
Que hi ha un sentit
D'identitat ciutadana
Molt important
I en aquest cas
Santa Tecla
Em sembla que
Amb gran diferència
Supera
Doncs tot el cicle festiu
Anual de Tarragona
És evident
Que té una identificació
De la ciutat
Molt important
Que la gent la viu
D'una manera intensa
I que penso que
A diferència d'altres moments
De l'any
Doncs tothom se sent un més
Jo penso que això és important
És a dir
Sentir-se un més
Encara que aquí hi hagi alguns
Que vagin
Doncs vestits d'una cosa
Els altres vagin vestits de l'altra
Hi ha gent que van a presidència
Els altres van
En una altra
Posició
Doncs més discreta
Jo sempre dic que
Si no hi hagués el senyor
Que recull
Doncs
Doncs
Darrere del cavall
Del magia de les timbales
Doncs no hi hauria
L'albert
D'albert
Si no tinguéssim una enxaneta que aixequés la mà i fes l'aleta,
no tindria cap sentit aquests forçuts castellers
que van a segons, a terços, a quarts d'un castell.
Per tant, és la bonic.
I segurament hi ha casos particulars, privats,
però en conjunt una de les característiques de la festa
i que al llarg d'aquests dies,
que ja sabeu que hem seguit molt de prop la programació,
hi ha com una mena de sentiment de tranquil·litat i de convivència.
Vull dir, en aquestes grans aglomeracions
sempre pot haver-hi algun incident puntual i particular,
no ho neguem, però en general tothom es comporta d'una manera molt cívica,
la gent se deixa el pas, hi ha molta gent, doncs tens paciència,
aguantes, esperes... Home, això també és un valor com a societat.
Sí, jo crec que a banda de l'espectacle inherent a la festa,
que evidentment s'ha de fer bé, s'ha de fer amb rigor,
s'ha d'organitzar bé i tot és un equilibri complex,
però també hi ha una altra cosa molt important,
que és aquest trobar-te pel carrer amb persones que han vingut d'altres pobles,
que han vingut d'altres ciutats, d'altres països que es retroben aquí.
Aquest sentit de trobar-te aquella persona que fa un any que no trobes,
recordar-te també d'aquella que ja no hi és enguany,
avui esmentàvem diferents persones que no ens acompanyaran...
I que han tingut molt a veure amb la festa major de Tarragona,
amb la seva recuperació.
Una mica, jo penso que tot això és important, no?,
i són moments que cadascú viu a la seva manera,
evidentment, doncs, cada moment de la festa ha estat viscut,
doncs, d'una manera, doncs, intensa,
però segurament molt plural i molt diversa
per totes les persones que estan aquí avui a Tarragona
i al Pla de la Seu,
i per tant això és molt bonic, que sigui divers i diferent, no?
Hi ha qui no es vol perdre l'entrada del braç
i observem com entre aquests centenars de persones...
Bé, parlem dels centenars de persones que hi ha aquí al Pla de la Seu,
però, lògicament, penseu que al llarg de tot el recorregut de la processó,
tots els carrers estan plens de gom a gom
de gent que vol contemplar el pas de la relíquia de la Santa.
I moltíssima gent ara està entrant a la catedral a agafar lloc
per assistir en directe a l'entrada del braç dins del temple.
Jo, mira, enguany vaig tenir l'oportunitat a Sitges
d'estar a l'entrada del braç, perdó, de la relíquia de Sant Bartomeu,
que és la que es fa, doncs, allà,
és la processó de festa major, avui dèiem que és també festa major a Sitges,
però és la festa petita,
i en canvi, doncs, Sant Bartomeu és la festa grossa, el 24 d'agost.
I des de dins dels temples també hi ha una imatge molt bonica
de les processons, de les entrades de processons.
Jo crec que aquesta també és una qüestió bastant curiosa i diferent.
A més a més, en el cas de Tarragona,
doncs, voldria citar dos experts del món de la música,
del món del so,
en Josep Cribiller, etnomusicòleg,
i en Ramon Vilar, també un altre etnomusicòleg molt importants,
que han estudiat la festa sonorament a Tarragona
i que van fer un enregistrament fantàstic
a principis dels anys 90,
en què hi ha aquesta transició entre aquests sons,
excepcionals i aquesta sinfonia
de músiques, de campanes, de trons,
que sentirem d'aquí a, potser, uns 45 minuts,
aproximadament, aquí al Pla de la Seu,
amb el que passa dins,
que hi ha aquesta immensitat d'aquest orga,
que avui potser hem passat una mica per damunt d'ell,
però aquest orga, que en el fons es remunta als sons d'orga,
a la Catedral de Tarragona, al mateix 1369,
que en aquella consueta ja es fa èmfasi...
Tota l'estona ens rematem al segle XIV, eh?
Home, estem en una festa molt antiga,
això també és important remarcar-ho perquè, evidentment...
L'antiguitat dóna pedigria a una festa, no ens enganyem.
Sí, mira, hi ha un personatge barceloní
que diu que la festa de Tarragona no és com la Patum,
o no és com Sant Fèlix i tal,
perquè és una festa de nova recuperació, no?
Jo sempre dic que la festa de Tarragona,
doncs segurament, si no haguéssim anat recreant coses,
no seria el que és avui,
però el que és evident és que aquí hi ha unes coses
que estan passant des del 1369, 1370,
i aquestes coses, doncs potser no són els mateixos valls,
o potser no hi havia els castells,
però el que és evident és que si els castells avui en dia,
per part de la Unesco, s'està estudiant,
si es declaren Patrimoni de la Humanitat,
doncs què menys que aquesta seqüència ritual
del dia 22 i 23 de setembre
també tinguin una consideració de respecte,
sobretot per aquella gent que, de vegades,
des de la ignorància, doncs no valora el sud, no?
Jo penso que les festes del sud són tan importants
com les del nord, i en aquest moment,
doncs segurament no amb el mateix color pirotècnic
del segle XIV, però del segle XV,
vaja, que és quan se va portar la pirotècnic
aquí a Tarragona, la Diablesa ha arrencat novament
pel carrer, doncs, no del Patriarca,
enfilant ja cap al Pla de la Seu, i...
Per tant, aquí ja tenim la tornada del seguici.
Sí, és curiós, a nivell organitzatiu,
dir que potser s'ha encabit una miqueta
d'una manera més comprimida avui,
perquè realment, en altres ocasions,
els Diables just ja entraven
quan passava l'autoritat i la banda de música,
han guanyat una miqueta, potser,
ha sobrat una mica d'espai, aquí, en aquest cas, no?
Sí, però ara ja tot torna a agafar, doncs,
el seu ritme, tal com han arribat els elements,
han fet tot el seu recorregut,
i ara tornen aquí a la plaça.
Asistirem a un nou temps d'espera,
aquest tempo que esmentava Jordi Bertran,
necessari perquè s'acompleixi el ritual,
fins que torni al braç, que ja haurà fet el seu recorregut
per la part alta de la ciutat de Tarragona.
Sí, en aquest cas, doncs, és el foc amb el Vall de Diables
que entrarà a plaça, en aquest cas,
amb les carretilles, doncs, blanques,
característiques de la nit, que es veuen perfectament...
Ho comentàvem aquest matí,
la diferència de contemplar el foc
i el tipus de carretilla que es llancen
a les 9 del matí, com ho fèiem,
aquest matí quan anàvem a ofici,
i ara, el que és la tornada de la processó.
Sí, sí, aquesta carretilla blanca, doncs, característica també...
Ara tenim la visió estereotipada del Vall de Diables.
És la foto de llibre, de llibre de regal, podríem dir, no?
Sí, sí, sí, d'entrant a pla de la seu.
Bé, és aquests grups de foc
que travessen, doncs, aquesta situació complicada
en guany amb les relacions amb Europa...
I que és una eina molt útil per fer lloc, eh?
Sí, sí.
I immediatament tothom s'aparta.
Hi ha aquí entre el públic
el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de l'Arbós,
el senyor Plana,
que, doncs, és un dels històrics
del Vall de Diables de l'Arbós, també,
i una de les festes, també, doncs,
molt emblemàtiques en quant al foc,
i ens...
Bueno, sempre recordo que la seva família
m'explicava, doncs, ja fa molts anys
que l'Arbós, els Diables,
primer eren els treballadors del senyor feudal, no?
I que, en el fons, el que feien
era obrir lloc al senyor feudal, saps?
Vull diria, escolta, hi ha molta estètica
i molta cosa, però aquí el que es tractava...
Però tenia una finalitat útil, pràctica.
Darrere havia de vindre l'autoritat, no?
Per cert, no hem esmentat uns altres protagonistes,
probablement no desitjats per molta gent,
que són els coloms,
que a tan bon punt entren als Diables a plaça.
Aquí hi ha com un moviment de coloms
que s'espanten i marxen.
Sí, sí, bueno, de fet,
les carretilles són aquest efecte pirugènic
que té el foc i el tró,
i per tant, doncs, té aquest efecte dissuasor
també cap a les bèsties, no?
Molta gent jove ballant als Diables,
aquí, saltant,
sota el foc de les carretilles.
Magnífic l'espectacle.
Davant de la catedral,
el ball de Diables, de nit.
Ara ja la seqüència té un ritme ben marcat
i arriba el drac.
Ja veiem,
contemplem totes les bèsties de foc
que van entrant aquí al Pla de la Seu.
Sí, sí,
el cap a Lucifer i Diablesa,
com marca l'ortodoxia,
i ara ja el Baix de la Diables
es col·loca, doncs,
en la posició central del Pla de la Seu,
de manera que al voltant seu
se col·locaran les diferents bèsties de foc, no?
L'entrada del foc
en la festa major
i en l'entrada del Bras de Santa Tecla
es remunta en els temps moderns
de l'any 84,
és a dir,
tampoc és anterior.
I també val a dir
que un acte que succeirà
a aquesta entrada,
que és la baixada
per les escales dels Diables
i de tots els elements festius,
doncs és una cosa
que va passar d'una manera molt simple.
Va passar perquè,
no perquè ningú planifiqués,
sinó perquè
hi havia tal aglomeració de gent
que en aquell any
que es van recuperar els Diables
va haver com una mica de por
de fer espai amb els Diables,
de tornar a baixar,
i doncs van tirar cap avall recte.
Dic, van perquè en aquell any
feia allò d'encenador
del Vall de Diables
i van tirar recte escales avall.
Vull dir,
que és una d'aquelles coses
que després queden immortalitzades,
no saps mai ben bé per què,
però...
Que no cal buscar raons
molt a la banda,
vull dir,
que tot ho veig
a un sentit pràctic de la festa.
Clar,
si us fixes,
el col·lapse
en pocs minuts
serà brutal,
llavors,
per tant,
tota la ciutat
intenta veure l'entrada al braç,
per tant,
és molt més àgil
i molt més fàcil
baixar per les escales
que no fer marxa enrere.
Ha entrat ara el Drac,
el Drac també
és un entremés important
a la Festa Major de Tarragona,
el Drac lluitava
contra un antagònic
que era Sant Jordi.
Avui en dia encara es pot veure
aquesta lluita
a diferents punts d'Europa,
com a Montsau,
a Portugal,
en què el cavaller Sant Jordi
encara acompanya,
igual que hem comentat
aquest matí
que Sant Miquel
acompanya els diables,
doncs Sant Jordi
acompanya el Drac.
és una característica perduda
a la Festa de Tarragona.
No, nosaltres no el tenim
aquest Sant Jordi.
Ni a Catalunya
hi ha cap rastre
en aquest moment viu,
jo conec el cas de Montsau
i alguns llocs
del centre d'Europa
que també l'han mantingut.
De totes maneres
és normal
que adquireixi formes diferents
perquè el Drac i Sant Jordi
és un element
de la mitologia universal,
no és només propi de Catalunya.
Exacte,
sí,
és un element
fins i tot
que supera
l'univers cristià,
també és un element
molt interessant
d'analitzar també
perquè surt
del que seria
la síntesi
dels elements,
no?
En Joan Prat,
l'antropòleg
de la Universitat de Tarragona
va fer ja fa anys
un treball molt interessant,
també la Fundació La Caixa
ha treballat
sobre aquesta figura
de Catalunya
i realment
simbolitza
una mica també
el foc
que surt de la terra
per la boca,
surt també
aquest element aèri
a través d'aquestes ales
que el permeten volar,
aquestes escates
que ens recorden
el món amfibi,
el món marítim,
bé,
una mica
tot això plegat
que s'acaba connectant
gairebé
amb l'interior de la terra
a través de la cova
on resideix
adicionalment
el drac.
Bé,
en ple segle XXI,
tot i la nostra modernitat
que ens engloba
en tota la nostra quotidianitat,
la veritat
és que encara
necessitem
d'afagular
amb bèsties
com aquestes,
necessitem d'imaginar
i de tornar enrere,
ni que sigui
un moment a l'any
de retrobar-nos
amb allò que ens és propi,
com a gènere.
Jo dic que avui en dia
els tres toms
per Sant Antoni
tenen molt d'èxit
perquè com els cavalls
ja no els veien pel carrer,
doncs per això
s'han fet tan populars.
M'estàs dient
que fa molts segles
aquestes bèsties existien?
No sé si existien o no,
però el que és cert
és que per uns moments
mirem aquí
la façana de la catedral,
Iolanda,
i per aquestes bèsties
que estem veient
amb aquests pinacles
inacabats,
aquestes gàrgules,
doncs, en el fons
van baixar
de la catedral.
Magnífica
l'entrada de la víbria
en aquest moment,
amb aquesta carretilla groga,
allò que comentàvem
del gust artístic,
la víbria ha entrat
amb una carretilla
poc habitual.
Però aquest matí
la víbria
ja s'ha comportat, eh?
Ja hem tingut
un foc ben maco, eh?
Fixa't i fixa't
que és magnífic, eh?
Sí, sí,
utilitza una carretilla
amb una perla
que se'n diu
molt més bonica,
és a dir,
és una mica aquesta estètica
que van incorporant
progressivament
i que ens permet veure
en el fons
aquests detallets bonics
que, si et fixes,
no han fet
tant d'espai
amb...
O sigui, ha estat...
Era bastant inofensiu,
entre cometes, eh?
Exacte, menys...
Molt mesurat.
Exacte.
I van fent de mica en mica.
És com si van sortint
com petits estels
de cadascuna
de les extremitats
de la víbria.
Exacte, sí, sí.
I a més a més,
doncs, ben combinat
aquest groc d'entrada
al Pla de la Seu
amb aquesta carretilla
de perla,
doncs, molt boniqueta
també i molt agradable.
Vaja, i darrere
hi ha aquests trabucs
del Vall de Serrallonga
que també...
Avui també
ha hagut un company
que m'ha apuntat
després una noteta
vol recordar-ho també.
T'han fet revalida, eh?
Durant la sobretaula.
El Serrallonga,
evidentment,
hem dit que és una peça
del segle XVII
perquè es va incorporar...
Bueno, la figura
del bandoler
és del segle XVII,
per tant,
no podia existir
de cap manera.
Però és cert,
i és bo recordar-ho,
que ja en el segle XVI
a Tarragona
se feien salves
ben concertades,
que vol dir
que els grups
que tenien
arcabusos
disparaven.
Aquests grups
eren una mena
de milícies,
no eren
el Vall de Serrallonga,
eren unes milícies
que existien
al marge
de l'exèrcit professional.
Aquestes milícies
s'anomenaven
soldadesques,
venien a ser
una mena
de sometent
que funcionava
d'una manera diferent
i va haver-hi un moment
que van ser molt perilloses
pels exèrcits oficials,
per la qual cosa
l'Estat,
els militars,
van decidir
reorganitzar el tema
i a Catalunya
a través dels Baix
de Serrallonga
i al País Basc
a través dels monos
i cristians
van reciclar
cap a feines
protocolàries
i festives
una gent
que tenia
un armament
a casa
que la veritat
preocupava molt
els exèrcits oficials.
Per tant,
això sobretot
va agafar
molta força
a partir del decret
de Nova Planta
de Felip V,
que clar,
Felip V,
el rei espanyol,
doncs clar,
va tema
qualsevol
revorta popular
i per tant
va permetre,
va tolerar
aquestes comparses,
aquests elements
festius
al llarg
de tot el Mediterrani
i també
en altres llocs
d'Espanya
amb aquestes
soldadesques
però que ja van passar
a tenir
una funció
més protocolària
com la que estem veient
aquí
en aquesta festa
Santa Decla
amb el Vall de Serrallonga.
Per tant,
efectivament,
antecedents anteriors
del Vall de Serrallonga
a Tarragona,
tot i que evidentment
també hem de reconèixer
que fins al segle XIX
els companys
del Serrallonga
no trobem
les primeres documentacions.
Són un dels elements
més prohibit
a Tarragona
perquè
l'autoritat
en el segle XIX
no només a ells
sinó a tots els valls
de trabucs
com Sebastiana del Castillo,
la Rosaura,
Marcos Vicente,
Juan Portela,
el Vall de Sant Magí
que també portava trabucs,
tot i que a l'època romana
no hi havia trabucs,
doncs,
van ser castigats
i prohibits
per les autoritats,
sobretot
per aquelles autoritats
que van agafar força
en el segle XIX,
que van ser
les autoritats
del governador
civil i militar
que fins i tot
van usurpar la presidència
a la processó
a l'alcalde de la Ciutat.
A punts històrics
necessaris
per comprovar
alguna cosa
que tots intuïm
però que ara tenim
la certesa
que tot això
té un sentit
i ho veig
a unes circumstàncies
històriques concretes.
Totes aquestes figures,
totes aquestes manifestacions
populars
no surten
ni sorgeixen
de l'avorriment
d'un col·lectiu.
És veritat,
no sé què fer
miro la tele,
no,
abans no és que no hi hagués tele
i no sabien què fer,
és que realment
tot obeix
a tot un seguit
d'esdeveniments
de la vida quotidiana
de les persones,
no?
Sí, sí,
la cosa de tot
té l'explicació,
vull dir que
és important
recordar-ho
i per tant
a mi m'agrada molt
recordar aquestes coses.
Aquí ens està saludant
els companys
del Vall de Serra Llonga
els quals han fet
esment ara.
També
vol recordar que
entre aquests companys
del Vall de Serra Llonga
hi ha la persona
i vull dir-ho
també per microfonia
que durant anys
ha estat col·laborant
com a voluntari
amb l'encesa
de l'entrada
del braç de Santa Tecla
que donava la senyal
d'aquest sostre
de foc
que no tenim
avui
que en guany no tenim
però bé
també un record
al company Jordi
del Vall de Serra Llonga
que sempre ha fet
aquesta feina difícil
que com us podeu imaginar
aquí és molt complicat
donar les senyals
i cadascú ha de fer una feina
i el Vall de Serra Llonga
està ubicat
estratègicament
aquí a la porta
de la catedral
i sempre fa una funció
fantàstica
de col·laboració
jo sempre des de l'època
que el Joan Menchon
va liderar aquest projecte
amb altra gent
doncs penso que ha sigut
una de les entitats
que sempre ha estat
al peu del canó
no els he vist mai un no
en cap dels aspectes
des de l'organització
des de les altres entitats
des de que els altres companys
d'altres colles de Catalunya
de Perpinyà
doncs els han demanat una cosa
sempre he vist una gent
molt predisposada
sí sí
a més a més
fan una feina excepcional
ahir a la nit
sempre
les trabucs s'han de netejar
i ahir a la nit
els companys del Vall de Serra Llonga
doncs com a ritual
passen una bona
una bona estona
de la nit
de Santa Tecla
no a la plaça La Font
de Rebella
sinó
preparant tot
perquè estigui a punt l'endemà
exacte
jo penso que això
és d'agrair
i em sembla que aquestes petites coses
aquestes interioritats de la festa
que normalment no s'escriuen
ni als llibres
ni es diuen
és bo de conèixer
aquesta col·laboració estreta
i en aquest cas
vaja
vaja aquí
una salutació molt especial
a aquesta gent
del Vall de Serra Llonga
de Tarragona
totes les bèsties
totes no
perquè encara ha d'entrar aquí
al pla de la ceu
al lleó
però l'àliga
la molassa
el drac i la bíblia
que els havíem esmentat
ja s'han situat estratègicament
per esperar la tornada
de la processó
sí, sí
el lloc on se situen
sempre és el mateix
perquè de fet
i que ara tots encarats
cap a la façana
de la catedral
perquè serà aquell moment
aquell moment
que tots esperem
sí, sí
això va encrescendo
és a dir
en aquest moment
ja veiem com van prenent posicions
hem sentit el dringar
de les campanes
de la molassa
també un altre detall
molt bonic
de l'amic Serramià
que va posar
va fer-nos veure
que la molassa
havia d'anar en campanes
i no en picarols
van superar la polèmica
de la corona a l'escut
però escolta
això és un altre detall
interessant
que els que som uns urbanites
doncs no hem viscut mai
però aquestes campanes
són les característiques
de les mules
les mules
no porten picarols
no porten cascabells
porten campanes
és la diferència
entre la mula
i el cavall
i per tant
doncs aquí també
un apunt
m'agrada demarcar-ho
perquè són aquests detalls
que fan que una festa
sigui creïble
per quan ve algú
que no
bueno
que és expert
no en festes
sinó expert
en animals de carga
i això és important
perquè
clar
si fem aquí una figura
o surt una figura
i resulta que ve
doncs un traginer
i estem
escolteu
això no
això és una mica
de cartró pedra
i no
no
en absolut
també
no sé
des d'aquí
mentre veiem
com van entrar
les presses
ara entra el lló
ja detectem
tot i que estem
perdona Jordi
trobaran lloc on ubicar-se
però no serà fàcil
perquè ara sí que és cert
que el pla de la seu
està absolutament ple
està petar
ara ja és una cosa
petarà
ple com un ou
encara ens cap gent
aquí sota la nostra balconada
sota la nostra balconada
sí però
Déu-n'hi-do
algú ens escolta
vinguin cap aquí
al lateral
on tenim la molassa
que darrere
hi ha un bon espai
i encara
hi pot entrar
molta més gent
dèiem que veiem
doncs també
gent d'altres poblacions
com sempre
Vilafranca
al peu del canó
la festa major Vilafranca
també veig
que aquí
algunes cares conegudes
dels companys
de l'administració
de Sant Fèlix
i anteriors administracions
que ens han
bueno
que són experts
organitzadors
d'aquest tipus de festa
el model
del camp de Tarragona
al Penedès
també aquí entre el públic
dir que enguany
l'entrada a Sant Fèlix
va ser molt criticada
precisament també
perquè la pirotècnia
no ho va acabar
d'anar com tocava
en aquest cas
no perquè faltés un element
o deixés de faltar
va haver la mala coincidència
d'unes obres
a la façana
de la catedral
amb una
innecessària
disposició
d'extrem cel
per part de protecció civil
de Vilafranca
al Penedès
que va impedir
que en aquest cas
la pirotècnia
valenciana
turíst
pogués lleuir
les seves carcasses
que és l'element
característic aèri
de la festa
doncs en aquest cas
van obligar a tirar
catxes xineses
cosa que va deslluir
moltíssim
l'entrada a Sant Fèlix
una mica sembla
que portem l'any
de les entrades
doncs amb problemes
amb la pirotècnia
no sabem si venen derivades
o no
per aquestes disposicions
aquest excés de cel
que està motivant
la directiva europea
però que caldrà reivindicar
perquè evidentment
s'està notant
amb conseqüències
en festes importants
com Sant Fèlix
de Vilafranca
a veure
val a dir que
és una especulació
però podríem pensar
que tot aquest sostre
de foc
que tradicionalment
es fa el dia de Santa Tegla
l'arribada del Bras
sigui per aquesta directiva europea
estem especulant
no tenim la informació
ni de bon tros
però clar
com que és bastant inexplicable
ho podem interpretar així
tenint en compte
experiències d'altres poblacions
el cas és que es va produint
aquesta situació
jo ja és
el segon cas important
que ve
a banda d'altres poblacions
de menor importància
però vaja
les diferències són notables
en aquest moment
entra la banda de música
de Cardona
una banda
torera
i torera
torera
perquè van fent un moviment
que Déu-n'hi-do
la banda de Cardona
és una banda
que explica
una mica
fida molt l'atenció
la tuba blanca
sí
bueno
això és una licor
no és una tuba
des de lluny
em semblava una tuba
però s'assembla
és una variant
de les bandes
de les marching bands
de les bandes de jazz
que es va incorporar
també en bandes
doncs
militars
diferents tipus de bandes
s'utilitza molt
per fer jazz
aquest tipus de tuba
especial
que es diu
al licor
la banda de Cardona
és una banda
que toca els toros
de Cardona
perquè Cardona
té una plaça
de gran valor
patrimonial
perquè està construïda
doncs
de manera
provisional
però sobre uns fonaments
fixes
que són els que estan
a la plaça major
ancorats
ancorats
tot l'any
perquè la gent
pugui
doncs
una vegada a l'any
construir aquesta plaça
doncs
efímera
que serveix
per fer
bous
bous de plaça
amb una població
del nord de Catalunya
cosa bastant
inusual
però és que realment
el paisatge festiu
de Catalunya
doncs
de fa cent anys
tenia poc a veure
amb el d'ara
i aquest paisatge festiu
tenia també
una notable presència
en aquelles comarques
ramaderes
dels bous
i per tant
Cardona
mantingut aquesta tradició
també una salutació
aquí doncs
a aquesta plaça
fastera
per excel·lència
de Catalunya
que és el nord de Catalunya
la Catalunya Vella
i que ens ha acompanyat
a aquesta festa major
doncs
amb aquesta banda
taurina
de la banda de Cardona
dos minuts
tres quarts de nou
del vespre
sou a la sintonia
de Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
la ràdio de les festes
i ja sabeu
que a través d'internet
ens podeu escoltar
tarragonaradio.cat
els gegants de la ciutat
s'estan situant
estratègicament
i seguint la tradició
insistim
els laterals
de la porta d'accés
a la catedral
una mica
menllevant
el lloc de privilegi
dels apòstols
eh
eh
els protes
som nosaltres
avui
els gegants de la ciutat
molt bona
molt bona
aquesta
és una de les imatges
jo diria
de nen
de la festa major
de Tarragona
aquests gegants
que esperen
al matí
mentre es passa
a l'ofici
que esperen
aquesta mitja hora
segur que ens queda
la geganta
s'assegut eh
sí sí
això és que el portant
ha sortit una mica
perquè jo escolta
és que ja no puc més
estic rendit
és aquestes figures
doncs que
com a mínim
aquí hi ha una part
de la història
de la ciutat
aquesta geganta vella
avui coneguda
també com
del cos del bou
perquè des de l'any 1904
la porten els veïns
d'aquest barri
aquesta geganta
doncs que
que
haurà viscut
moltes vicissituds
de tots els que estem aquí
dels que ens han precedit
i que té una part
de la història
doncs d'allà
dins del seu cor
igual que ho té
la geganta mora
des del 1851
o la negrita
del 1859
aquests
150 anys
de negrita
novament
recordem-ho
important
m'encanta aquests dies
els nens
amb la seva samarreta groga
amb la imatge
de la negrita
aquí molt a prop
també tenim
la gent
de la botiga
el negrito
i la negrita
en una casa llindar
la veritat és que sí
estan aquí
en una casa llindar
i els hem felicitat
doncs sí
perquè és dels establiments
que a més
sempre ha donat
suport
molts establiments
de la ciutat
donen suport a la festa
però val a dir
que el negrito i la negrita
és dels establiments
que des del primer moment
van buscar la manera
de crear
un marchandatge
abans
que hi hagués
l'estam de les festes
i tot aquest catàleg
de productes
ells ja van apostar
per aquesta imatge
de la festa
és un invent anterior
per sort
sempre hi ha gent
que el mateix nom
de la botiga
ja explica una mica
la voluntat
dels seus propietaris
a més a més
també recordar
que en aquesta botiga
va néixer
el Malsió
que és l'actual cap de colla
president
perdó
dels Diables Boramar
del Serrallo
i de la Víbria
i per tant
també hi ha
bé que l'Anissaga
segueix
i per tant
també
és interessant
de veure
i que enguany
també han incorporat
un altre element
al marchandatge
que és la bossa
de les festes
que no parem
la bossa de les festes
aquí
i ara
això sí que
va creixent de to
entren els valls
a mesura que es va incorporant
tot el seguís
i no vam anar aquí
al Pla de la Seu
clar
la cosa
l'emoció va pujant
sí
bé que al lluny
al Vall de Sarculets
amagat
enmig de la voràgine
tenim un component
d'aquí
Colseli
el noi
el noi
de Ferreries
que
ha fet una suplència
del timbaler
oficial
del
Sainestre Esmall
de Vinaròs
i el Sergi Molina
doncs aquí
està acompanyant-nos
d'aquesta festa major
no ho hem dit
aquest matí
no hi ha hagut
però aquesta formació
ve molt sovint
a Tarragona
vull dir que
s'han sentit
una mica tarragonins
sí
el Sergi
a més
comparteix
una experiència
de formació
amb ell
i avui
hem coincidit
a l'hora
de dinar
abans de dinar
i
bé
li dic
ostres Sergi
com ens hem de veure
aquí
tocant el tabalet
amb els dolçaners
de Tres Mall
de Vinaròs
que són també
uns dels que ens han
acompanyat
d'aquesta festa major
i que bueno
en tot cas
no deixa de sobtar
aquesta presència
de músics
jo diria
molt reputats
amb aquesta faceta
més popular
de la celebració
de carrer
que en el fons
no és altra cosa
que el que feien
és a dir
els músics del 22
doncs tocaven
tota la nit
a les rebel·les
també
de les diferents
placetes
de la part alta
i després
empalmaven
amb les matinades
amb l'ofici
i la processó
era una feina
encara més dura
de l'actual
home
de fet
és el que diuen
quan parles
amb els representants
de les colles
ens ho passem
molt bé
ningú dubta
però a veure
nosaltres
que hem estat
estones
al llarg del matí
i ara també
a la processó
clar
pensem
la passada
del seguici
i el vespre
aquest matí
ara a la tarda
Déu-n'hi-do
has acabat
bastant baldadet
les coses
com siguin
que es fan gust
perquè vols
que ningú t'hi obligui
tot el que vulguis
però Déu-n'hi-do
és una part
de la festa
diuen que és el moment
de l'any
que més es treballa
per part d'aquesta gent
i jo penso
que bona part
de Raó
té aquesta observació
perquè és una intensitat
molt gran
i em sembla
que també és important
veure
que hi ha gent
que creu
indicacions
dels portants
de la Molassa
que diguem
algú de la Molassa
a veure què volen
que diguem
de la Molassa
potser ens conviden
a pujar a dalt
de la Molassa
el Javi Salvador
home
doncs no estaria malament
fer l'entrada
del braç
dalt de la Molassa
Jordi
home
sempre pots
rollo toro mecánico
ensenyen la nena
que pujarà
a dalt
de la Molassa
que és la
que baixarà
les escales
després
a la baixada
la filla
d'aquest cas
i que en té ganes
que ja diu
que en pugin
que en pugin
amb el seu mocador
saluda aquí
la balconada
aquesta
que tenim
gràcies
a la col·laboració
un altre dels elements
importants
de la catedral
que és l'escola
cantòrum
dels amics de la catedral
home i que ens han cedit
aquest balcó magnífic
cantants també
dels gojos
de la catedral
i doncs
pare indispensable
sota les ordres
d'en Miquel
de mossèn Miquel
Barberà
jo diria
una de les persones
indispensables
en la festa major
de Tarragona
al Vall de Valencià
ens entren
amb les seves torres
les seves torres
que es posaran
concretament
a la cantonada
del futur hotel
del futur hotel
no es diu
de luxe
com es diu
així en argot
ara turístic
correcte
high standing
bé
sí
ho pots dir en anglès
que dius el mateix
hotel con encanto
hotel con encanto
està bé
està bé
doncs
està bé
que hi hagi un hotel
aquí
home no no
perdona Jordi
això convertit en un hotel
al casc àntic de la ciutat
et recorda aquesta ciutat
règies també
de la resta de l'estat espanyol
que tenen els seus hotels
selectes
al casc àntic
és magnífic
jo de les parts més interessants
que crec que té
la festa major de Tarragona
també és aquest entorn monumental
únic
i espanyol
doncs sí
perquè tot això en un escenari
diguem-ne com d'edificis
de ciment i normalets
com que no
no seria el mateix
imagina't
amb això que dèiem
de la normativa de foc
que necessita tot aquest espai
que ho hem d'anar a fer
no donis idees
no no
què ho hem de fer
sí
ens estem rampant
ens estem rampant
pel tema de l'electricitat
estem amb el ferro
de la vacunada
jo m'estic rampant
tota l'estona
però com que soc mal sacrificada
no he dit res
no doncs el que deia
imagina't fer sota
no sé
el passeig del miracle
bonic
sí
però no seria el mateix
no quedaria igual
no quedaria igual
però vaja
en tot cas
és una de les
avantatges
que té Tarragona
que ens ha permès
al llarg de la història
doncs anar
doncs acumulant
doncs moltes
moltes façanes
que donen aquest espai
doncs magnífic
en aquest cas
del
del pla de la seu
però també
d'aquestes escales
de la plaça de les cols
d'aquest escenari medieval
que porten
les voltes
del carrer Merceria
l'antic ajuntament
de l'inicitament
del carrer Major
tot aquest escenari
extraordinari
que ens explica
la història
de Tarragona
i jo penso que
en aquest moment
ja no hi cabem
ni al balcó
els companys de premsa gràfica
també estan aquí
a tope
aquest balcó
també s'està posant
una mica
a verbo
companys de premsa gràfica
salutacions de la gent
indicacions
que saluda
que tothom saluda
si et volem amagar
no ens amaguem aquí
també veiem la mica
la fotògrafa israeliana
que ja l'hem vist
aquest matí
que no para
tot el dia
que participa
d'aquest programa
d'aquesta iniciativa
de Pep Escoda
la festa als ulls
també
la mica
la mica
també diu
puc pujar al balcó
doncs que puji al balcó
la mica
i que també faci
les seves fotografies
perquè el producte
del seu treball
el podrem veure
la Santa Tecla
del 2012
en forma d'exposició
a la festa als ulls
això esperem
això esperem
ja veig
les atxes
de la Moxiganga
que entren
a pla de la seu
això vol dir
que realment
hi ha
tota la part
de seguici
està dins
del pla de la seu
els grups
es van separant
a banda i banda
fent aquest corredor
especial
no és fàcil
fer-ho ara
el corredor
perquè la veritat
és que ara
el pla de la seu
està impracticable
pels grups
i encara han d'entrar
les colles castelleres
pensem que
que són colla
en aquest cas
mil persones més
aquest espai
que invitaven
a que la gent
ocupés
no patiu
que ara s'ocuparà
perquè vindran
les colles castelleres
ara
encara ens espera
una estoneta
perquè puguin entrar
aquestes quatre colles
muntar els pilars
ja veiem
que els set pecats
capitals
i la Moxigang
han quedat situats
que són els darrers elements
del seguici
i està bé també
que el seguici
fixa's
té uns punts
visuals
que ens permeten
saber com va tot
el pal de les gitanes
el Siris
la Sánchez
són punts de referència
són punts de referència
que ens van permetent
una mica
doncs també
veure
com tot això
avança
jo crec que és una
de les coses
que passen a la festa
i que a vegades
no te'n dones compte
però
que doncs
ens van marcar
visualment
en tot cas
la part
la part del seguici
ha sortit
a les 7 i 10
d'aquí de
no perdó
a les 7 i 20
no a les 7 i 10
ho diem bé
del pla de la Sánchez
i torna
a estar
tota tancada
aquí
pràcticament
quan falten 5 minuts
per les 9
per tant
pràcticament
dues hores
de recorregut
pels carrers
de Tarragona
d'aquest
seguici popular
i el braç
de Santa Tecla
recordem-ho
ha sortit
més tard
a les 8
ara falten
només
les colles
castelleres
aquest només
el només
exacte
el només
fins que se situen
quant deies
que podies suposar
en volum de gent
les colles castelleres
pel cap baix
unes mil persones
unes mil persones
que encara s'han de situar
aquí
al pla de la seu
i després ja
quan arribin
les colles
segur que entra el braç
perquè clar
amb el que han de trigar
per instal·lar-se
no només han d'arribar
és que s'han d'ubicar
i s'han de preparar
per aixecar els pilars
vull dir no és allò
arribo i m'hi poso
no no
s'han de situar estratègicament
cadascun al seu lloc
com si tinguessin marcat
un cercle de tissa
s'han de situar
i s'han de situar
de guix
en aquest cas
que ho he dit malament
doncs això
un cercle de guix
doncs han de buscar
el seu espai
sí sí
i entren en fil a l'Índia
com és tradicional
és que
bé
Jordi
tu dius que és tradicional
no podrien entrar
d'una altra manera
amb el volum de gent
que hi ha
que hi ha en aquests moments
aquí al pla de la seu
jo sempre l'he plantejat
el que passa
és molt difícil dir-ho
però jo crec que aquí
amb la gent
per fer el pilar
faríem
perquè realment
aquí la gent
els xiquets de Tarragona
en aquest moment
estan ocupant
des dels pinacles
més propers
de la façana
on estem nosaltres ubicats
tot el pla de la seu
i els perdo
ja pràcticament
a l'entrada
al carrer no del Patriarques
imagineu-vos
la cua que hi ha aquí
una colla
amb molt de sentit
amb molta història
des de l'any 70
aquí al peu del canó
amb aquesta camisa ratllada
que ens identifica
amb la negrita
també
una colla
popularment coneguda
com els matalassers
bueno
una colla extraordinària
que a més a més
s'ha convertit
ja en els darrers anys
en una colla de nou
avui hem tornat a veure
un magnífic
doncs també
tres de nou carregat
i jo penso que
és bo
bo tenir present
aquesta feina
ingent
que els xiquets de Tarragona
fan també
per la ciutat
la colla de gana
de la ciutat
hereva també
de les nissagues
castelleres
de la colla vella
dels xiquets de Tarragona
i de la colla nova
dels xiquets de Sant Magí
aquelles camises
morades
i aquelles camises
blaves
que van desaparèixer
amb la fusió
que va promiciar
l'Ajuntament
l'any 1970
fusió que no va ser
ben viscuda
aleshores
sinó que va ser
doncs bastant
criticada
per part d'elements
de les dues colles
i que en canvi
doncs al final
ha configurat
una personalitat
castellera pròpia
diferent
de la resta
de colles
amb aquest local
del carrer
Sant Anna
i també
amb una feina
molt important
que han fet
les darreres juntes
dels xiquets de Tarragona
que és rejuvenir
la imatge
veure que no tots
formen part
d'una única classe social
sinó que hi ha
una interprofessionalitat
un interclassisme
molt important
una feina
per tant
molt destacada
d'aquesta colla
i ho diu
un que
té el cor
a la colla jove
però que realment
em sembla
que és de justícia
reconèixer
aquesta feina
de tota aquesta gent
de les camises ratllades
les camises ratllades
tenen molta dificultat
per situar-se
i ara ja sentim
el toc de processó
també és una de les coses
boniques de Tarragona
entre la colla jove
amb les camises liles
també
també colla de nou
amb aquests 3 i 4 nous
també protagonistes
de la diada
del diumenge passat
d'aquesta diada
que situa Santa Tecla
just a
darrere Sant Fèlix
amb aquest frec a frec
que van mantenir
doncs la colla
xiques de Tarragona
la jove xiques de Tarragona
per una banda
i per altra banda
els castellers
de Vilafranca
amb la colla vella
dels xiquets de Valls
aquest frec a frec
que ha fet
revolucionar
la ciutat
a nivell casteller
que ha fet incorporar
nou jovent
a les colles
grans de la ciutat
que ha fet agafar
doncs un sentiment
de pertinença
novament a l'univers
castellers més important
a l'elit
de les places
de gama extra
jo penso que ens ho mereixíem
com a ciutat
ens ho mereixíem
com a plaça
on es van veure
les primeres gestes
dels castells
de gama extra
en el segle passat
aquí molt a prop
d'on estem
a la plaça de les Cols
amb aquells
3 de 9
de la colla nova
dels xiquets de Valls
i 4 de 9
de la colla vella
dels xiquets de Valls
de l'any 1881
que la premsa
va deixar constància
aquest reconeixement
cap a aquells primers
cronistes castellers
precedents de gent
com el Sorinyac
i tants altres
que ens expliquen
rere dia
aquestes evolucions
del món
dels castells
i que ja en el segle XIX
van tenir
aquí a Tarragona
uns antecedents
importantíssims
jo penso que
aquesta feina
de gladiada castellera
que han fet
xiquets i jove
i posem-hi noms
també l'Albert Grau
de la jove
i el Joan Sala
dels xiquets
que són els representants
del grup de treball
que se n'encarrega
de mimar
aquesta diada
jo penso que ha donat
els seus fruits
i em sembla
que és just
i necessari
reconèixer-ho
igual també
de dos noms importants
un vinculat també
a la premsa
que avui en dia
no està aquí a Tarragona
sinó que està
al Parlament de Catalunya
l'Ivan Rodon
de la colla B
dels xiquets de Valls
o un mític casteller
i cap de colla
de Vilafranca
Lluís Esclasans
que va ser
la primera persona
que va dir
a Tarragona
tornarem a tenir
un gama extra
i farem el dos
de nou
amb fort remenilles
per tant
doncs escolta
el pronòstic
el va encertar
el va encertar
i jo crec que és bonic
dir-ho al cap d'uns anys
perquè
doncs
també va haver premsa
en el moment
que s'ha baixat la passió
perquè ja sabem
que la passió
és una de les característiques
del món casteller
val la pena recordar-ho
la distància
diguem-ne
que posa tothom
al seu lloc
Sí, sí, sí
jo penso que l'any passat
en una jornada
que no va haver
gama extra
però van haver
molts castells de nou
també hi havia algú
que ja s'afanyava
a dir que aquesta diada
estava condemnada
al fracàs
doncs home
penso que s'ha vist
tot el contrari
i em sembla
que aquesta gent magnífica
que són els castellers
doncs
han de tenir el paper
que toquen
en una festa
de primera
com és Santa Tecla
amb aquesta festa
patrimonial
important
amb aquesta festa
tradicional
d'interès turístic
a nivell estatal
i per tant
em sembla
que mereix
la feina dels castellers
un reconeixement
importantíssim
Castellers que
quan són pràcticament
les nou
de la nit
ja han entrat
també la colla jove
encara han d'entrar
les altres dues colles
de la ciutat
dificultats
moltes dificultats
i és que
la visió
diguem-ne que és molt bonica
des de la nostra perspectiva
privilegiada
d'aquesta plaça
és absolutament plena
de gent
però m'imagino
que moure's
en aquest moment
per aquest espai
és pràcticament impossible
i encara queda
molta gent
per incorporar-se
a la plaça
i que a més
han d'aixecar els pilars
i ha de revelar
el braç de la Santa
i ha d'arribar
tota la corporació
anem amb temps
jo penso que
s'ha recuperat
el temps perdut
a la pujada
i bueno
no sé
si ara les colles
hi posen una mica
de ganes
i d'empentes
perquè no hi ha
una altra manera
d'entrar aquí
a pla de la seu
doncs
és evident
que es podrà veure
jo penso que
és una de les coses
boniques
de la festa
és a dir
veure també
aquesta participació
extraordinària
jo penso que
es poden
posar
i treure molts actes
de la festa
espectacles
noms
persones
grups
el que vulguis
però evidentment
nens un net
vol passar
per sota teu
un festero
amb el mocador
de Santa Tecla
de color carmesí
vinga
ja passa
i amb la samarreta
també
de les festes
que queda
absolutament
autoritzat
a passar
pel mig del micros
de Tarragona
en ràdio
bé
deia que
evidentment
l'entrada
al braç de Santa Tecla
és el que
per mi
és l'acte
indispensable
d'aquestes festes
i que
podem moure
moltes coses
tocar-les
retocar-les
però
sens dubte
aquest moment
és únic
i jo penso
que realment
és allò
que tota la ciutat
sigui en directe
sigui en els balcons
sigui
a plaça de les cols
a les escales
de la catedral
escoltant la ràdio
o seguint
per diferents
mitjans de comunicació
doncs
aquestes retransmissions
estan aquí
en aquest moment
d'identitat
tarragonina
tan marcat
i jo diria
d'identitat
també del país
de Catalunya
perquè
aquí hi ha
sens dubte
molt de pes
també
de les arrels
més profundes
del país
una relíquia
que va arribar
gràcies a la intercessió
d'un rei català
una relíquia
que ha estat
estimada
i vernerada
i per tant
em sembla
que estem davant
d'aquells moments
realment extraordinaris
no vull
no vull
semblar
exagerat
però
jo que és la primera vegada
que veig
l'entrada
des d'aquí dalt
en canvi
he vist bastantes
altres manifestacions
d'aquest tipus
d'altre nivell
jo en aquest moment
només recordo
dos escenaris
semblants
els dos
a la ciutat de Sevilla
Setmana Santa
Setmana Santa
a Sevilla
un és la madrugada
amb aquella
sortida
i entrada
de la Macarena
no té res a veure
la Macarena
amb la nostra Santa Tecla
però
és una imatge
molt semblant
molt semblant
la que es veu
des d'aquí dalt
i per altra banda
una altra plaça
també molt sevillana
que és
la plaça del Salvador
que és el cor
de Sevilla
és una plaça
també
d'una extraordinària càrrega
amb una basílica
de gran importància
i per tant
realment
jo
crec que estem
en un nivell extraordinari
totes aquestes imatges
tenen
una característica
comuna
en aquest cas
amb la de Tarragona
que és aquest temps
d'espera
i d'expectació
alhora
sí, sí
és increïble
i tant se val
estar de peu
tanta estona
arribarà el moment
i tothom
vol ser aquí
ningú s'ho vol perdre
això és una d'aquelles coses
que té la festa
veiem el braç
de Santa Tecla
li costarà molt
arribar
el veiem
a la llunyania
li costarà
perquè hi ha moltíssima gent
és difícil
fer-se lloc
però vaja
esperem
que la colla jove
acabi d'ubicar-se
molts efectius
en la colla jove
igual que en la colla
Xiques de Tarragona
colles eufòriques
evidentment
colles d'any de nou
i per tant
això vol dir
més gent a la professor
i aquest tempo
és necessari
per anar col·locant
totes les colles
ara serà més fàcil
l'entrada de Sarraio
Sant Pere i Sant Pau
amb menys gent
lògicament
i per tant
penso que es podran col·locar
d'una manera
més fàcil
de totes maneres
Jordi perdona
tenint en compte
una mica
el que és la seqüència
de tants anys
de retransmissió
de la processó
del braç
de Santa Tecla
a Tarragona Ràdio
tret de l'any passat
i algun altre any
que va ploure
és a dir
normalment
sempre és bastant puntual
sobre l'horari previst
podríem dir-ho així
són les 9 i 4 minuts
està previst
que arribi cap a un quart
dius
home en 10 minuts
vols dir que pot arribar
amb aquí 10 o 10 o 15
però sí
arribarà perfectament
si no hi ha cap problema
ara amb el Sarraio
Sant Pere i Sant Pau
Serraio ja ha optat
per desmuntar
formació de colla
i entra en fil a l'Índia
perquè evidentment
ja veu els problemes
i el mateix farat
assacant els timbals
amb la mà
perquè és impossible
moure's amb els timbals
home ara el que s'ha de tenir
una mica de picardia
és aguantar la part religiosa
perquè s'acaben de col·locar
les colles
perquè si no
és un enrenou
aquestes colles
han d'aixecar uns pilars
amb tanta gent
no és fàcil
jo penso que
des de la ràdio
el que s'ha de
doncs
és
veure la tranquil·litat
que requereix
aquest moment
perquè aquí tothom
ha de poder fer
la seva feina
i per tant
hi ha molta gent
que s'ha de col·locar
encara
hi ha dos entitats
que encara estan pendents
de poder-se ubicar
jo crec que ara
els xiquets de Tarragona
ja té els enxanetes
fins i tot a punt
des de l'alçada
podem més o menys controlar
per les taques
dels colors
de les camises
de cadascuna de les colles
ja els podem diferenciar
i com tu bé deies
encara no s'han pogut col·locar
la vella més o menys
sí que ho té per la mà
ara veiem
la jove
la jove també
ara està intentant
col·locar-se
en paral·lel
amb la vella
els xiquets del serrallo
i ara entra
la colla de Sant Pere i Sant Pau
que imaginem
que es posarà en paral·lel
amb la jove
que comença allà a fer pinya
ara és un moment delicat
perquè ve que munta
la moxiganga allà
per tant vol dir
que el braç
el braç ja el veiem
el braç no para
ballen també els balls
ara ja comença
comença
aquesta seqüència
imparable
les 21 salves
de rigor
poca broma
perquè
la jove
sí que està fent
la pinya
sí sí
els xiquets de Tarragona
també
encara el serrallo
Sant Pere i Sant Pau
encara s'està col·locant
encara no ha pogut col·locar-se
per fer la pinya
bueno
és un moment complicat
però jo penso
que se'n sortiran
aquí
les dues colles
i tant que s'han sortiat
i ara sol
el ball de Valencians
aixeca la seva torre
per una banda
sí sí
a l'entrada
en aquest moment
la part inicial
està funcionant bé
hi ha la figura
de la Pietat
si no m'equivoco
a la moxiganga
la torreta de Valencians
carregant-se
els xiquets de Tarragona
comencen a carregar el pilar
la cocafera aixecada
el braç passa
la molassa
comença a fer dringar
les campanes
ara tot a simultani
la pirotècnia Martí
ara comença
aquell moment
que dèiem Jordi
ara
i bueno
s'han pres en pau
doncs deu d'estar patint
però entrarà
entrarà
entrarà
els xiquets del serrallo
també comencen
a aixecar el pilar
la creu
processional
està passant
a la banda
dels Valencians
ja tenim
els
els
els focs
de color
il·luminant
el cel de Tarragona
les bèsties comencen
a ballar
i comença
a haver-hi
una eufòria
a la plaça
bastant notable
sí sí
el braç
separat
ara
separat
davant del
Vall de Valencià
veus la impaciència
de les bèsties
mira el lleó
que vol moure's
i no pot
en el moment
que el braç
arribi a la cantonada
veureu exactament
com encenen
els grups de foc
a la cantonada
Pla de la Seu
i mentre s'intenten
aixecar els piles
les colles castelleres
sí sí
estan tots col·locats
ja
vull dir
ara ja
fins i tot
el Sant Pere i Sant Pau
ja s'ha preparat
ja ho veu
els canonges
de la catedral
i tiren endavant
sense cap problema
bueno
amb bastants
ara arriba
ara arriba
el braç
de Santa Tecla
i en aquest moment
sonaran també
les albes
jo crec
aquí a plaça
del Vall de Serralló
que
es trabucaires
els pilars
que ja s'aixequen
pràcticament
tots quatre
van un de cinc
van un de cinc
de Xiques de Tarragona
Pilar de la Jove
Pilar del Serrallo
Pilar de Sant Pere i Sant Pau
moment magnífic
falta el foc
falta el foc
encenen
els grups de foc
en aquest moment
i cau l'or i pell
cau l'oropell
aplaudiments a la plaça
molt bé
on
got ofertes
et
ptes
Jordi, aquest és el moment per dir
visca Santa Tecla, visca Tarragona
visca Santa Tecla
i
entrada pràcticament completada
no ha pogut girar el braç
perquè no hi havia espai, era impossible
en tot cas
ha sigut
com és habitual en aquest moment
intens
i les colles de Castells
apitorejant-se unes a les altres
un magnífic bano dels taquets
i pilar de 5 de la jove
pilar de 4 de les altres colles
i també aquesta
intensa salva de pirotècnia
que ens han fet la pirotècnia Martí
el repic de campanes que sentíem com podíem
i al fons la banda de música
que encara deixa anar els seus sons
i ara tota aquesta eufòria continguda
donarà via lliure
perquè ara és el moment
que totes les bèsties es comencen a moure
baixaran les escales de la catedral
i aniran cap a la plaça de la Font
travessant el carrer Major
on des d'aquí no ho veiem
però ho intuïm i n'estem segurs
està també ple de gom a gom
com el pla de la seu a la ciutat de Tarragona
de moment
s'esperen
a que entri tota la comitiva
l'Ajuntament
jo m'imagino que serà el punt
en què les bandes tornaran a tocar
hi haurà aquesta tornada
a la plaça de la Font
i el seguici
d'aquesta Santa Tecla 2009
haurà acabat la seva feina
molt bona feina per cert
Sí, sí, jo crec que
les entitats
al peu del canó
com toca
avui un company de mitjans
d'impresos
doncs deia
doncs la importància
de la tradició
i el folclore
en aquesta edició 2009
jo penso que evidentment
en un any complex
en un cicle econòmic complex
la gent de la ciutat
la gent de les entitats
al peu del canó
i fent possible
aquest miracle
que és Santa Tecla
i això penso que
s'ha de reconèixer
i sense les entitats
vull dir, la festa
no tindria cap mena
de sentit
ni tindria aquest valor
tan potent
que ha aconseguit
a base d'anys
doncs pràcticament
ara ja es dona
per acabar de la processó
estan acabant
d'entrar
al temple
doncs bona part
de la comitiva
ja està feta
ha entrat
la banda no ha pogut entrar
no ha pogut entrar la banda
perquè és que no pot passar
literalment
no hi ha espai
normalment
normalment ja estaria
ballant la liga
però és que no es poden moure
sí, la senyera
de la ciutat
s'ha quedat també
aquí a porta
normalment
és un moment
que a vegades
s'allarga una miqueta més
amb l'exhibició
de pirotècnia
i s'acaba d'enredar
diguéssim la gent
amb vist del batibull
per entrar
en aquest cas
l'exhibició
ha estat justa de temps
i s'ha quedat
les autoritats fora
però bueno
això
és que no han pogut entrar
tampoc
és el que hi ha
la guàrdia urbana de Gala
també està per aquí
perquè no pot entrar
a la catedral
tan plena com està
l'important és que entri
al braç de Santa Mecla
que no el perdi ningú
i que el posin al seu lloc
per l'any que ve
i és el que marca
en definitiva
l'essència de la festa
i bueno
és el que tenim
la banda
també
aquí fent el que pot
per col·locar-se
novament
i tant de bo
que tinguéssim
l'oportunitat
abans de tancar
aquesta retransmissió
de poder escoltar
una darrera
amb Perito Roca
a través de la sintonia
de Tarragona Ràdio
la ràdio de les festes
no seria l'atzar
perquè és normal
que aquest punt
i això ens ho diu
l'experiència de cada any
els portants de l'Àliga
doncs fan una balladeta
aquí al Pla de la Seu
però en guany
és una mica complicat
ja veurem si pot ser
encara no ha arrencat
no ha arrencat
els grups de foc
encara no
encara no
no hi ha problema
de fet
ara estem absolutament
i si no han arrencat
encara és per una falta d'espai
no perquè no sigui el moment
d'arrencar realment
el temps de l'entrada
ha anat al que tocava
ara comença
ara sí
ara sí que arrenquen
els grups de foc
amb els seus sortidors
començaran a baixar
les escales de la catedral
amb els seus sortidors portuguesos
que són els característics
que es fan
per aquesta baixada
que veiem des d'aquí
les espurnes
que obren molt d'espai
i que normalment
això ja no ho divisem
van acompanyats
d'unes carretilles especials
que són les carretilles
que fan un paraigua molt ample
i que permeten obrir-se pas
en aquestes circumstàncies
com les que tenim
amb aquesta entrada
del Dràs de Santa Tecla
que dona pas
a la baixada
dels elements
pel que a les escales
de la catedral
del carrer Major
un acte
que se remunta
l'any 84
i que des d'aleshores
progressivament
s'ha anat incorporant
primer només baixaven
alguns grups
ara ja en baixen
molts més
i és el que ens porta
ja cap a aquesta seqüència final
en què Santa Tecla
realment
se'ns escapa
de les mans
que sembla
que ningú vulgui
que marxi
però
potser això
la festa
és efímera
és curta
és breu
tan breu com una entrada
i tan intensa
com una entrada
i fa que realment
doncs
volguessis ja
que això no s'acabés
a diferència del que passa
quan les coses són pesades
avorrides i tal
doncs aquí voldries
que no s'acabés
però encara no s'acabat
i si per qualsevol raó
podeu sortir al carrer
penseu que des del Pla de la Seu
fins a la plaça de la Font
el seguissi
encara s'ha de lluir
i ho fan
amb les mateixes ganes
que en el primer moment
que va ser ahir
la vigília de Santa Tecla
comença a haver-hi
molt de moviment
tota la gent que hi havia
al Pla de la Seu
tota la gent que hi havia
a l'interior del temple
poca broma
que era moltíssima
ara veiem que ha dit
però d'on surt tanta gent
de l'interior de la catedral
aquest ho surt de dins
és impressionant
i una mica
aquella descripció
del novel·lista
Palai Briss
que fèiem
quan hem entrat ja
a la segona connexió
després que sortia
la professor
doncs és una mica això
tot Tarragona
fa cap a la catedral
i la catedral
doncs avui és una mica
aquest epicentre festiu
que ens recorda
doncs que
en un moment determinat
aquestes pedres
les van aixecar
molts tarragonins
i moltes tarragonines
van fer possible
doncs aquesta obra
d'art
que també té una
més enllà del sentir religiós
important
evidentment
en aquesta celebració
que porta nom de santa
però també
té un sentiment
d'identitat col·lectiva
i de valor
doncs molt important
que s'ha anat afegint
generació
rere generació
jo crec que per sort
avui en dia
a diferència
de per exemple
l'any 36
en què el cardenal
Vidal Ibarraquer
havia d'evitar
el saqueig de la catedral
pactant
aquí a la porta
doncs amb les tropes
amb els escamots
de la CNT
i de la FAI
doncs avui en dia
hi ha una convivència
extraordinària
amb el que està dins
amb el que està fora
amb la música de dins
amb la de fora
amb les peces
que veuen la festa
des de l'exterior
de la catedral
i amb aquells
que la viuen
des d'un sentit
doncs possiblement
doncs d'una religiositat
doncs cristiana
més profunda
però que en aquest moment
doncs evidentment
jo penso que es posa
freca freca
amb aquesta religiositat
popular
no?
que surt en la pell
de les persones
que hi ha aquí
i que evidentment
ens diuen
que Santa Tecla
és el nova mas
no?
El saqueig
si li costa moltíssim
anar fent el seu camí
va molt lentament
i la raó
és només una
la quantitat
de gent
que no es vol perdre
aquesta recta final
de la festa
nosaltres pràcticament
Jordi
ja haurem d'acomiadar-nos
els oients
amb aquesta experiència
de la Santa Tecla
hora a hora
des de les 9 del matí
pràcticament
hem intentat
portar-vos allà on sou
tot el que és l'esperit
i la imatge
de la festa
no podem pretendre
ser els vostres ulls
però si més no
ho hem intentat
des de les 9 del matí
quan hem fet l'anada d'ofici
amb la retransmissió
de l'ofici
de la tanda de lluïment
de la retransmissió castellera
i ara des de la processó
i des de Tarragona Ràdio
i no només personalment
sinó fins i tot institucionalment
jo vull agrair-li
de tot cor
Jordi Bertran
que tot el coneixement
i el fons d'armari
que té de la festa
l'ha posat a disposició
dels oients de Tarragona Ràdio
molt sincerament Jordi
moltíssimes gràcies
un plaer
tornar als micros
de Tarragona Ràdio
no amb l'espai matinal
sinó en aquest espai
tan intens
que són aquestes 12 hores
pràcticament
de ràdio que feu
i que realment
els que hem estat
en l'organització
jo sempre dic
que sense Tarragona Ràdio
la festa no seria igual
no per les prèvies només
sinó també
per aquells dies
en què realment
feu possible
que tot això
sigui possible
quan les circumstàncies
són adverses
com quan plou
no ha sigut l'ocasió d'enguany
però jo penso que
això també és just
de reconèixer-ho
a les que hem estat
a l'organització
i penso que
sense el suport
de la gent
de la ràdio
de Tarragona Ràdio
que d'aquella manera
superprofessional
es converteix
en l'altaveu
de la festa
jo crec que
senzillament
aquesta festa
no estaria on està
i això és molt important
de reconèixer
també
per als que no som
de la ràdio
com a mínim
no estem al peu del canó
cada dia
com a vosaltres
Jordi Bertran
ja fa uns quants mesos
que afronta
un nou repte
professional
il·lusionador
jo espero que
quan es jubili
torni a la ràdio
a fer l'espai
de tradicions
i cultura popular
moltíssimes gràcies
Jordi
moltes gràcies a vosaltres
bona Santa Tecla
no us oblideu
el castell de Fots
que avui veurem
no us oblideu
els pilars
no us oblideu
la col·lenda
de la pirotècnica
de demà
que evidentment
a Santa Tecla
encara li queden
unes hores de vida
i no us oblideu
que demà
a les 7 en punt del matí
serem amb tots vosaltres
perquè més enllà de la festa
també passen coses a Tarragona
i començarem
amb el seguiment puntual
de l'actualitat del dia
però després ja sabeu
que també podreu seguir
en directe
la baixada dels pilars
de la diada de la Mercè
moltíssimes gràcies
i gràcies també
a tots els companys
que des de primeres hores
del matí
han estat
davant dels micròfons
però també darrere
tècnicament
la feina
realment
imprescindible
que han tingut
des de Lluís Comas
Sílvia García
Núria Cartanyà
i Joan Maria Bertran
moltíssimes gràcies
a tots
i bona festa
i visca Santa Tecla
Adéu-siau
Visca Santa Tecla
Tarragona Radio
Tarragona Radio
és la radio de les festes
Gràcies.
Gràcies.