logo

Arxiu/ARXIU 2009/ENTREVISTES 2009/


Transcribed podcasts: 1096
Time transcribed: 14d 22h 12m 59s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
i Virgili. I és que avui comença el cicle
l'esport al cinema, una iniciativa
que vol contribuir, entre altres coses,
a la difusió de la candidatura de la ciutat
als llocs del Mediterrani.
De fet, la universitat és una de les institucions
que també integra el comitè promotor
d'aquesta candidatura, tinc entès, José Carlos?
Sí, sí, por supuesto. La universitat,
como tú bien sabes, está
implicada. Com el Julibert, a totes les salsas.
En totes les salsas.
Quant de temps sense sentir aquesta
banda sonora, era Vangelis?
Vangelis, Vangelis. Oh, tu te'n recordes
fa molts anys que aquesta pel·lícula va ser un gran èxit
i que la posaven per tot,
pels anuncis de, jo què sé,
de bolquers,
pels anuncis d'un banc, d'un cotxe.
Jo crec que és de les bandes sonores
més utilitzades per reportatges, per tot, no?
Sí, aquello que se suele decir
que sirve para un roto y para un descosido.
Va ser un gran èxit aquella pel·lícula, eh?
Sí, hombre, de hecho,
ganó sus Oscar correspondientes
del año 81, creo que es la pel·lícula.
Però, de fet, el cinema
ha utilitzat molt el món de l'esport
i dels esportistes per explicar històries.
Al llarg de les dècades, és a dir,
tenim aquesta emblemàtica Carros de Foc,
però si comencéssim a fer un inventari
de pel·lícules que tracten el món de l'esport
i determinats esportistes,
no ens aclaríem, no?, la llista.
Hombre, el cine ha echado mano del deporte
perquè el deporte forma parte de la vida
i jo crec que el deporte
és el que millor define al ser humano.
Tu sabes que el ser humano
és capaç de las mayores hazañas
i de las mayores miserias, també.
I el deporte creo que refleja eso
como ninguna otra cosa.
I parlant allò de cinema,
això que dius és veritat,
perquè quantes vegades
la imatge de l'esportista esforçat,
clar, és que aquí a mi em ve la imatge
de Carros de Foc
o la soledad del corredor de fondo,
que també la podrem veure en aquest cicle,
aquella persona que no pot més,
que no pot més,
però sempre es pot més, no?,
sempre es pot més.
És una màxima que en el món de l'esport
es reflecteix d'aquesta manera tan lírica
i tan literària al cinema.
Sí, sí, el espíritu de superación
en el deporte se ve,
la pena es que luego, bueno,
haya esos negocios...
El otro día veía un documental,
bueno, un documental,
una grabación sonora de Josep Sanpere,
el padre de Marí Sanpere,
del año 31,
y me hizo mucha gracia
porque en un momento decía
que el futbol siga un esport
y no un negoci.
Ja se lo planteaban en el año 31.
Encara no era,
però aquell home,
no és que fos un visionari,
però ja veia per on anaven els tres,
no?, segurament.
Bé, de negoci,
home, la boxa,
un altre dels temes
molt, molt, molt...
que ha passat molt pel cinema, també, no?
La boxa,
la vida dels boxejadors,
aquest món tan negre...
i que hi ha un ventall de cinema.
Per tant,
jo, davant d'aquest cicle,
no sé com ho heu fet
per fer la tria de les pel·lícules.
Mira,
un poquito de tot.
Y además,
ja que hablabas del boxeo,
tenemos una película
que es Million Dollar Baby,
una película excelente
por muchísimas razones,
entre otras,
porque se habla del boxeo
y siempre se piensa
que el boxeo
es un deporte
solamente a practicar por hombre,
en este caso es una mujer,
y es una película
que habla de ese espíritu
de superación,
incluso habla también
de un tema
que es el tema
del derecho
a la muerte digna,
una película maravillosa
de ese gran actor,
director,
ningún neado
en algún momento,
pero creo que no habrá
nadie tan ciego
actualmente
que no sepa reconocer
a uno de los más grandes
directores
de toda la historia
del cine,
como es Clint Eastwood.
El valor de la amistad
és un altre dels valors.
Això que la dius
de Clint Eastwood
és veritat,
perquè molta gent
durant un període
de temps determinat
el tenia
com una persona
que estava dins
del món
de la sèrie B,
del cinema
més cutre,
i Déu-n'hi-do
la lliçó
que ens ha donat
al llarg
de les darreres dècades
aquest gran actor
i director.
Entre otras,
las lecciones
que ha dado
es que
a un personaje
sea del tipo que sea
hay que valorarlo
por sus obras,
por las cosas
y no por las etiquetas
que se suelen colocar.
Hay mucha gente
que funciona en la vida
en base a etiqueta
y las etiquetas
da mucho miedo,
Yolanda.
I escolta,
José Carlos,
com si la gent
amb talent
no hagués de menjar
i a vegades
hagis de fer altres coses
que potser no t'agraden,
també mengen els genis,
i cada dia,
i tres vegades
els que més.
Vull dir que
està justificat.
Comenceu avui,
però avui no hi ha cinema.
Anem a endreçar
una miqueta tot plegat.
Avui comença el cicle,
l'antiga audiència,
però no comenceu en peli,
avui o sí.
No,
hoy comenzamos
con la presentación
que haré yo
de este ciclo
y después hablar
de una conferencia
que es el deporte
en el cine,
una visión particular
y en este caso,
bueno,
pues se pensó
que lo lógico
sería que lo hiciese
un cineasta
de Tarragona
que también
es deportista,
reúne las dos condiciones
del ciclo
y es el Jesús Mongeo.
Ha boxejat
durant molts anys,
és un home
que entén
molt de boxe,
d'esport i de cinema
i a més li agrada
molt parlar
i ho fa molt bé,
per tant pot ser
una conferència
molt agradable.
La projecció,
la primera,
és Olímpia.
Aquesta pel·lícula
de René Riemfestal
és de l'any 1938,
una pel·li molt antiga,
d'aquelles que a tu
t'agrada sempre
programar alguna.
Sí,
perquè a pesar
de ser del año 38,
és una pel·lícula
que refleja
las olimpiadas
del año 1936,
la Olimpiada
de Berlín,
y hoy,
a pesar de haber
pasado tantísimos años,
no ha habido
ninguna película
sobre olimpiadas
que la haya superado,
técnica
ni artísticamente.
Es una película,
una auténtica maravilla,
de una directora
que,
maldita,
porque,
por esta película
y por otra
que hizo unos años antes,
que era
el triunfo
de la voluntad,
pues,
se le ha condenado
como que era
una cineasta nazi,
y yo siempre opino
que, bueno,
lo que tú dices,
la gente tiene que comer,
tiene que hacer,
y yo creo que
su único gran delito
fue hacer
unas películas,
lo mejor que sabía,
lo hizo de maravilla,
innovó técnicamente,
sobre todo en esta película,
y los nazis,
que la gente se entera
que es que no eran tontos,
si hubiesen sido tontos
y gilipollas,
de otra manera
hubiese ido,
y aprovecharon realmente
lo que ella le ponía
en bandeja,
que fue
un documento
de propaganda
impresionante.
Un documento que el que reflectía
eran estas olimpiadas,
vull decir,
después el missatge político
el van afegir
los que manaban en el momento,
pero ella en principio
va a hacer una película
impecable.
Y de hecho,
fue una película
que obtuvo
muchísimos premios,
muchísimas medallas
de oro
en Europa,
justo en el año
de su estreno,
38,
39,
40,
lo único que pasa
es que luego pasó
lo que pasó,
y aquí nadie
era amigo
de los nazis,
nadie era amigo
de Alemania
y yo creo que
había que verla
también un poco
como una víctima.
Una mujer que era
de armas tomadas,
una mujer que aprendió,
siempre resurgía
como el ave fénix
de su ceniza,
aprendió a bucear
con ochenta y tantos años,
se fue a fotografiar
a los Nuba
en África
y bueno,
ahí está su obra
y bueno,
murió con prácticamente
fueron 100 años
y yo creo que la última intervención
la tuvo aquí en Sevilla
cuando se hizo
el festival de cine
y deporte
y vino aquí
hace,
ya te digo,
hace unos años.
Déu n'hi do,
pero fixa't
això que dius,
perquè va coincidir
en aquesta època,
que vol dir que,
per exemple,
aquí al nostre país,
tota la gent
que va a treballar
durant 40 anys,
tot era franquista,
la gent havia de treballar
independentment
del règim
que hi hagués
i aquesta dona
doncs és el que volia
treballar
i després mira.
Sí,
innovó,
ella dijo,
ella colocó
càmaras
en fosos
para conseguir
plasmar
el salto
de longitud
como si fuese
que volaran
por encima,
metió càmaras
en el agua
que nadie
les había metido.
Parlem de l'any 38,
eh,
és que no estem
parlant d'ara.
38,
pero se hizo
en el 36,
la película
es que se tardaron
dos años
en montar
y la película
a pesar de eso,
la película
dura casi tres horas.
¿Y la pasareu
sencera?
No,
porque se pedía
que la película
se pasara
a ser posible
con sus títulos.
La película,
si nos vamos
a la de tres horas,
hay una versión
más corta
y yo creo
que al final
pasaremos esa,
aunque yo soy partidario
de pasarla entera,
porque,
por ejemplo,
la versión esta
más reducida
tiene una parte final
que es
los saltos
de trampolín
y los saltos
de trampolín
es de las secuencias
más hermosas
que yo he visto
nunca en la historia
del cine
porque los saltadores
y saltadoras
parece que vuelan
literalmente,
es decir,
no se tiran al agua,
vuelan,
entonces juega
con cámara
hacia atrás,
hacia adelante
y es un auténtico placer,
de hecho,
yo,
es una película
que,
o fragmentos
que suelo pasar
en mis clases
y los alumnos
se quedan maravillados
y yo le digo siempre
aislaro
de lo que se diga
de ella,
valorar la obra
por lo que es
y luego podremos discutir
que yo creo
que es lo que tú dices
aquí nadie está libre
de culpa
y es muy fácil
ponerle San Benito
y condenar a cualquiera.
Clar,
de totes maneres
hi ha un altre afegit
en la projecció
d'aquesta pel·lícula
Carros de Fuego,
la de Million Dollar Baby,
són pel·lícules
que podem llogar
en un videoclub,
que podem veure
probablement
en algun passi
de televisió,
però aquesta és difícil
de veure,
aquesta pel·lícula.
Aquesta pel·lícula
no la veurem
a qualsevol televisió
ni la veurem
en un circuit comercial,
per tant,
és una ocasió
bastant única
per contemplar-la,
¿no?
Para verla.
Y luego tenemos
también una película
que desgraciadamente
es una película
que ha pasado
como muy desapercibida
que es Zidane,
una de las grandes estrellas
del fútbol,
del deporte,
pero es una película
francesa
y es una película
experimental,
hecha por Douglas Gordon
que es un gran creador,
un gran artista
que trabaja siempre
en su obra creativa
con el mundo del cine
y hace realmente
un documental
nada a lupso
sobre el tema
del deporte
y yo creo
que es una maravilla.
Aquesta de Zidane
es el que tú dius,
no se n'ha parlat gaire,
¿no?
Y te ha agradado
el fútbol,
es como extraño.
Estuvo en el Festival de Cannes,
fue candidata
a los César
del cine francés
el mismo año
que María Antonieta
y yo recuerdo
que yo estuve en París
en ese momento
y París estaba
toda llena de carteles
y una propaganda
impresionante.
Aquí yo creo incluso
que no se llegó a estrenar
y está editada
en DVD
pero un DVD
bastante difícil
de conseguir.
Per tant,
una altra raresa
per veure'l
en aquest cicle.
Carros de Fuego,
com hem dit,
aquestes alçades,
en fi,
no sé,
jo suposo
que molts oients
es deuen recordar
d'aquesta pel·lícula,
si vols fer algun comentari,
José Carlos.
No,
és una pel·lícula
molt bonita,
se centra
en les Olimpiades
del año 24
de dos ingleses
que participan
y yo creo
que permanece
ahí en la memoria
como una de las pel·lícules
más hermosas
sobre el deporte
en el cine.
Y luego también
tenemos,
para terminar,
yo creía
que se reflejaran
también
ese camino
que a veces
les puede llevar
el deporte
y que yo creo
que viene incluso
desde lejos.
Tú sabes
que se suele hablar
cuando se habla
del imperio romano,
de pan y circo,
eso sigue existiendo
y entonces pasamos
a una película
que es un rolletball,
es una película
de Norma Jevinson,
el mismo de Tiburón,
y es una película
ambientada en el futuro
y ahí vemos realmente
el deporte
como reducto
de violencia
y donde se pueden
desfogar
los ciudadanos
del futuro
y ese problema
que lo estamos viendo
a diario.
este fin de semana
ha habido
una barbaridad más
y es un árbitro
de un,
yo creo que era
de segunda
o algo así,
de Sevilla,
de los juveniles
del Bet
y los del Cerrillo
y bueno,
han apaleado
al hombre,
pero bueno,
yo creo que
no sé si está
en coma
Paniferco
y una mica
y aquella violencia
que probablemente
hi havia
als fórums romanos,
aquí no els tenim
aquesta violencia
pero ya la posen
determinats sectors,
no?,
molt petitets
i tot allò
que es diu
pero encara existeixen.
Hi ha una cosa,
aquesta de Rollo del Bar,
no es va fer un remake,
una versió moderna
que era una miqueta justeta,
vosaltres poseu
l'original,
no?,
sí,
esta es la del año 75,
sí,
sí,
i la Soledad del Corredor de Fondo
que el títol
és tan eloquent,
no?,
sí,
porque habla de ese tema
también,
el tema de la Soledad,
el deportista,
igual que el creador,
es decir,
crea y hace el deporte,
es decir,
en Soledad,
por mucho que se habla
a veces de todo,
pero cómo también
el deporte puede servir
para superar
problemas de marginación,
problemas de tipo personal,
es lo que te digo,
Yolanda,
el deporte tiene cosas
enormes,
dignas de admirar,
que hacen al ser humano
mucho más ser humano,
pero desgraciadamente
el deporte también
tiene la otra cara
que convierte
al ser humano
en un animal
y yo creo que
en el mayor depredador
que existe
sobre la tierra.
Us ha quedat
un programa
molt equilibrat
que justament
abasta
aquestes dues vessants
que ara deies,
l'entrada es gratuïta,
per a més també
suposen crèdits
per als alumnes
de la Universitat
Rovira i Virgili.
Sí,
normalment...
Els alumnes van boig
i busquen crèdits d'aquests,
no?
Els alumnes busquen crèdits,
lo solemos hacer.
A veces es lamentable
també que se organitzin
actividades
si els alumnes
no vayan,
si no se ofertan
crèdits libres,
però jo crec que
que a la llarga
s'superarà
i veran realmente
que les activitats
culturals
es montancen
per a que ells
puguin ansicitir
i si se les pierden,
ja,
els que es mant��
Flots,
ja,
si es assemblates
sound visibles
seran ضinten
que se llevan para adelante porque al final nos vamos a llevar todo lo que podamos ir asimilando
porque el ser humano es como una esponja y esa esponja se nutre de cultura
y la cultura nos puede hacer muy grandes y por supuesto también muy libres.
Això serà a las 7 de la tarda a l'antiga audiència, insistim, entrada gratuïta.
José Carlos Suárez, professor d'història de l'art i director de l'Aula de Cinema de la URB,
com sempre és un plaer parlar amb tu de cinema o del de Convingui.
Jo m'imagino que esteu preparant moltes coses.
Ja en parlarem quan arribi el moment.
Ja hablaremos, ja hablaremos.
Aquesta rialleta que fas és que estàs preparant alguna cosa.
Gràcies, molt bon dia.
A ti, jo la veo.
Adéu-siau.