Una setmana molt musical, aquesta primera de juliol
a la ciutat de Tarragona.
De fet, avui tenim una cita interessant i important
al Palau de Congressos, amb l'OBC estrenant l'obra guanyadora
del Premi Internacional de Composició Musical
a la ciutat de Tarragona.
Ens interpretaran obres de Beethoven, de Mendelssohn.
I demà arrenca la novena edició del Festival Internacional
de Música de Tarragona.
Un festival que té una doble vessant,
per una banda pedagògica, acadèmica,
però d'altra també per mostrar la música en el sentit més ampli
que s'està fent en aquest moment des de la composició,
des de l'expertesa i també des de la investigació.
En uns moments saludarem la directora del Conservatori de Música
de la Diputació de Tarragona, Marta Cerdanya.
Ens consta que fa una estona que ve de camí cap a la ràdio,
però es veu que té algun que altre problema d'aparcament.
El que sí que tenim a l'altre costat del fil telefònic,
és un dels protagonistes del festival,
perquè a més, diguem-ne que l'espectacle inaugural,
que es farà demà divendres, ja ens donarà una idea
de la dimensió i el nivell del festival.
Concretament, hi haurà l'actuació amb l'espectacle
Terra Comèdia Corda, amb Oriol Sanya, Llorenç Peris i Tomàs Méndez,
un espectacle visual, auditiu.
El cas és que tenim a l'altre costat del fil telefònic
un dels integrants d'aquesta formació és Oriol Sanya.
Molt bon dia, Oriol.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Oi que ens permets que ens saltem una mica el teu currículum
i el dels teus companys, perquè és que si no, no acabarem.
I potser que és més interessant que ens expliqueu
la feina que esteu fent, la música en la que esteu treballant
i a l'hora investigant, i com serà l'espectacle de demà.
Tots tres sou músics joves amb una sòlida informació
feta a diferents països i en diferents centres.
I probablement una de les característiques més importants
del vostre treball en l'actualitat
és aquesta irrupció que heu fet dins de la música
i les noves tecnologies.
Aquí tenim un filó inesgotable.
Home, la veritat és que sí.
Per nosaltres és un gran honor poder participar.
Per la meva part ja és la quarta vegada que participo
en aquest festival, però mai que tinguéssim
aquesta embargadura tan gran.
I a través del Conservatori de Tarragona
i de la Diputació ens van encarregar una mica
un espectacle una mica diferent.
Llavors vam voler una mica barrejar
i que estiguessin els teus elements
que seria una mica el violí, que és un instrument
que jo jo toco, l'electrònica i la part visual.
Llavors, interaccionar aquestes tres parts
fent un espectacle que s'estrenaria,
s'ha fet especialment per aquesta edició
i que englobaria una miqueta tot el que ens passa
avui en dia amb música contemporània
i la investigació d'aquests tres instruments.
Llavors jo crec que pot sorprendre bastant
i nosaltres també tenim moltes ganes
de veure quines reaccions és la de la gent
i a veure quines acceptacions
que és la participació.
Home, el públic amant de la música de Tarragona
pensa que demà vindran d'escoltar aquesta nit
l'obra guanyadora de Ramon Homet,
que a més de músic també és enginyer
i l'aposta és utilitzar moltíssim la tecnologia
en aquesta obra que es trenarà.
Per tant, jo tindré en la uïda una miqueta acostumada
del dia anterior, de sentir aquestes apostes contemporànies
que per l'experiència d'altres actuacions
i la vostra feina
entren bé en el públic.
Vull dir, el públic està molt receptiu en general,
o no?
Sí, jo crec que la gent cada cop està més receptiva
i més quan utilitzes medis que ells també utilitzen.
El medi audiovisual és un medi que ells tenen a l'abast
que tot el dia estem, tant a YouTube com a internet,
veient imatges, jo veurans,
és una mica de manera de reflectir la realitat.
I per l'altre també el risc, no?,
de l'electrònica, no?,
de tocar, s'emplejar el violi a temps real
i amb això, doncs, provocar bucles
de tres o quatre veus disparades a la vegada
i que tot això, doncs, vagi creant uns ambients.
Però no és que no només el violi sigui el protagonista,
sinó que en alguns moments serà el violi
i en l'altre moment serà la imatge
i en un altre moment serà l'electrònica.
Llavors, que és aquest triangle
en el qual ens anem passant la pilota
i que en un moment estem jugant els tres a la vegada.
Llavors, jo crec que la gent això ho podrà percebre
durant la nit
i, bueno, jo crec que, a més,
en un lloc tan especial com davant de la catedral
de Tarragona es pot tenir tot un espectacle.
Clar, és que serà la plaça Santiago Rossinyol,
veja, el que coneixem com la plaça de l'escola
és un espai realment extraordinari.
Aprofitant la teva vessant com a músic,
també com a docent,
perquè tu ets professor de violí jazz i combo
de música moderna a l'Escola Superior de Música de Catalunya.
Hi ha moltíssims joves avui dia que estudien música.
Si més no, parlem, diguem-ne,
des de la proximitat del territori, aquí a Tarragona,
conservatori i altres centres d'ensenyament de música,
estan absolutament plens.
Per què hi ha aquest interès per estudiar la música
per part dels joves?
I que hi ha continuïtat, eh?
Que no és allò del caprici.
Joves que comencen molt aviat
i que continuen cursant estudis de música,
professionalment o no?
Pel plaer de la música, senzillament.
Bé, la música és una manera d'expressió, no?
I, a part, jo crec que és una manera també molt potent
a l'hora d'explicar coses.
La música també abarca molts àmbits
i moltes maneres d'expressar-se de moltes maneres diferents.
Llavors, jo crec que la gent s'està trobant
que avui en dia,
totes les coses que passen avui en dia
i que la paraula té una força,
però jo crec que la música arriba a un punt
que pots arribar a altres punts
que amb la paraula no pots arribar.
Llavors, a partir d'aquí,
a partir del medi de l'expressió
i a la manera de sentiment
i, a part, de tot el que ens envolta,
jo crec que no ens podem imaginar un món sense música,
doncs jo crec que les escoles
estan obrint un ventall de possibilitats enorme,
ja no només amb música clàssica o música antiga,
sinó amb música moderna,
en definitiva, música.
I en aquest sentit creus que el que és els estudis reglats,
per entendre'ns,
aquesta classificació és molt elàstica,
però per entendre'ns,
contemplen aquestes innovacions tecnològiques
amb les noves tecnologies
o encara els costa molt entreguir
des del punt de vista pedagògic
o des del punt de vista curricular?
Des del punt de vista curricular,
per exemple,
l'ESMUC ofereix vuit departaments
amb els quals estan interaccionats entre ells.
Pots estudiar música moderna,
pots estudiar música jazz,
pots estudiar música clàssica
i després inclús interrelacionar-les.
El que sí que amb el nou pla d'estudis
amb la Dolònia,
jo crec que hi haurà l'oportunitat
en el qual és el meu camp
que els instruments de corda fregada,
tant sigui violí, viola, violonxel,
doncs una persona,
quan acabi els estudis a grau mitjà,
pugui optar a estudis amb música moderna jazz,
però amb violí, viola o violonxel.
Que en aquests moments es troben,
no és que una persona acaba a grau mitjà,
però només pot fer música antiga
o música clàssica,
i com instrument secundari
o com una menció,
no sé,
algú de ja.
Llavors,
que puguis anar directament
a aquest tipus de coses.
És un tema de gustos personals
que no hi pinten res,
però m'ha cridat molt l'atenció
el tema del violí jazz i moderna
i el violí com un instrument
per fer música de tota mena,
incluent-hi contemporània
i adaptada a noves tecnologies,
perquè és un instrument
que ha tingut sempre
aquesta orada de música culta,
de gran orquestra.
També aquesta altra vessant
de música popular,
en determinades cultures,
però per aquesta incorporació
a la música més contemporània
i moderna,
doncs d'una forma arreglada,
com tu ara explicaves,
li ha costat una mica.
Respecte a altres instruments,
eh?
Respecte a altres instruments.
Clar, és que el violí prové
d'una forta tradició,
llavors, a part que també
jo crec que té una forta tradició popular,
el que passa que ja a través del segle XX,
quan ja es va començar,
doncs,
a unir-se amb el,
amb el que seria tot el jazz
i tota la música mullada,
doncs, ha anat evolucionant.
Però,
vull dir que en definitiva,
és un instrument que jo puc garantir
que es poden fer moltes coses,
des de heavy metal
a tocar una soneta de Beethoven,
a tocar música popular dels rock-cants.
Vull dir que jo crec que és un instrument
que és molt adaptable
i en moltes circumstàncies
i, a més,
quan la clifiquem
o l'endujem,
doncs,
encara es multipliquen molt més
aquestes possibilitats, no?
A veure,
les grans bandes de rock electrònic
dels 70
contemplaven sempre el violí?
No es concep una banda
d'aquelles dels 70
que no tinguessin un violinista, no?
En una banda de rock.
Bueno,
Fran Sapa, per exemple,
portava a Jean-Luc Pontier,
que també va ser un gran despuntal
en aquesta època,
però, jo què sé,
el Led Zeppelin
també ho va utilitzar a Cordes,
tots els Beatles,
bueno,
anteriorment els Beatles,
i jo crec que s'ha anat adaptant.
El que passa
que el violí
com a protagonista
i de dir,
ostres,
jo també vull fer un solo
com un puntenger,
igual com un guitarra,
doncs,
ostres,
cada cop s'ho està donant més, no?
I vull dir que no sigui jo,
doncs,
de fer aquests cursos
que no els feien
els 100 epítols,
sinó que
qui li demana
i que també tingui
la seva
d'importància, no?
Com a més,
no he pogut amagar
la meva feblesa
per aquest instrument,
pel violí,
perquè realment
és un instrument
que a vegades
no t'has de faltar
i sovint,
a vegades,
un solista
de violí
en un petit concert
és gairebé anecdòtic
perquè, clar,
la demanda
de molts músics,
sobretot joves,
doncs,
és altres instruments,
no?
Però, vaja,
que està molt bé
que el violí
no només estigui
allò que li pertoca,
que sempre ho ha estat,
sinó que també
obri nous camins
d'una manera popular.
Tenim moltes ganes
de contemplar
i de sentir
l'espectacle
que fareu
demà
aquí a Tarragona.
Bueno,
serà el primer cop
que,
diguem,
que estrenarem l'obra
i llavors
també es crea
també una mica
d'expectació
de moltes coses.
a veure com
s'aniran
interaccionant
entre elles,
com aniran entrant.
És a dir,
que per nosaltres
també és una norma,
vull dir que també
nosaltres també
tenim aquesta manera
de,
no nervis,
sinó ganes
de poder-ho ja,
poder disfrutar-ho
en un al·lestari
que la gent
també ho disfruta.
Doncs moltíssimes gràcies,
Oriol,
Sanya,
per atendre
la nostra trucada.
Demà us escoltarem,
a tu,
naturalment,
a Llorença Peris
i també a Tomàs
a Mendez
en aquest espectacle.
Recordem que serà
a les 10 de la nit
a la plaça Santiago Rossinyol,
la plaça de les Cols,
per entendre's.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres,
que vagi molt bé.
Fins aviat,
adeu-siau.
gràcies.
Gràcies,
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
a menys del festival, a Caixa Tarragona,
ens farà ell el recital amb violi i piano.
I també el concert de Cluenda
també ens el farà ell, que farà de concertino
una altra selecció
dels més d'acord. El festival manté
els escenaris, la part pedagògica, el conservatori,
lògicament. Home, on s'ha de fer?
La plaça de l'Escolz torna a ser
l'escenari de l'espectacle inaugural
i els concerts aquells als que tots podem
anar-hi a Caixa Tarragona.
Continuem amb aquesta col·laboració que ens permet
gaudir d'aquest espai. Exactament.
És l'auditori que tenim aquí a Tarragona
encara que es queda petit, lògicament,
però l'entrada és gratuïta i llavors
de seguida s'omple i l'acústica
és bona. A veure, és que
des de demà divendres
fins al diumenge, dia 12,
podem gaudir de molts concerts
de forma gratuïta, la gent de Tarragona.
Exacte. Això s'ha de subratllar molt.
De fet, és cada dia. Cada dia,
des de demà mateix, com tu dius, que fem la inauguració
amb l'Oriol Sanya, que abans ja heu estat
parlant, i tenim concerts cada dia.
Intercalem els concerts, diguéssim, entre
comentes professional, la gent que són professionals
i els que són els concerts
de participants, tot i que el nivell
dels concerts de participants és a nivell
professional, perquè com ha dit la Marta, són gent
que estan fent el superior o que estan fent postgraus
a Londres, a Israel, a Alemanya.
Vull dir, com ja et dic,
per exemple, el concert del recital
de Canipiano que farà el David Menéndez, que és un
baríton. Aquest noi havia
vingut ja al festival com a alumne
fa uns quants anys,
i ara ja és un noi que ja està cantant
per tot Espanya i tot el món,
tot Europa, bàsicament,
i l'hem, diguéssim, que contractat
per fer un recital professional.
Vull dir que això també serveix...
Quan parlem d'alumnes, no estem parlant
d'aquests joves que poden ser molt
brillants de 12 a 13 anys.
No, no, no.
Estem parlant de persones que ja estan
integrades absolutament en el món
professional de la música.
A tall de curiositat, com s'elabora el
repertori d'aquests concerts? O el porten ja de casa?
Bé, el repertori, nosaltres, en la comissió,
el que fem, primer, evidentment,
planifiquem un cicle de concerts,
i quan ja en contacte, contactem
amb els artistes en concret,
amb l'assemblea de Metals, el que ha de fer el recital
de can, el que ha de fer el recital de violí,
i una mica els hi deixem, els hi deixem
els mateixos artistes que facin el que vulguin.
Ens consulten, escolta, què us sembla?
És aquí a Tarragona,
el repertori, és cert que ens consulten,
però bàsicament el repertori de cada concert
el triant els artistes.
Sí, digues, digues, Marta.
Jo volia dir que dels concerts,
també, és la primera vegada
que tenen l'oportunitat
els nostres alumnes, els dels tres conservatoris
de Reus, Tarragona i Tortosa, de Diputació,
de presentar el treball que es fa
a la Jove Orquesta Sinfònica.
Aquests alumnes, és la vuitena edició,
estan fent una, ara, avui acaben
un estatge rasquera,
i un dels concerts que fan,
fan tres, un a Posta,
l'altre aquí, a l'altre a Vilaseca,
doncs això és dins del Festival Internacional.
O sigui que aquests alumnes
que estan estudiant als centres professionals
tenen opció de participar
en un cicle, un festival internacional,
que crec que és molt important.
En escoles de música,
plenes com un ou,
les oficials, les públiques,
les privades,
tots aquests joves que vulguin donar-li
continuïtat als estudis,
tampoc no ho tenen fàcil,
perquè no hi ha tantes places
per continuar els estudis superiores.
És el gran problema
que sempre es queixen els músics.
Parlàveu de l'SMUC,
parlàveu també dels centres estudis
del País Basc,
que molta gent, clar,
alguns alumnes opten
per anar a València,
perquè sovint aquí a Tarragona,
que té un tema per resoldre.
Sí, però jo et diria que,
bueno, una mica,
suposo que si et refereixes
també a sortides professionals i això,
el tema està malament
amb totes les feines.
Sortides professionals,
no t'ho preguntaré,
perquè això estudi és el que estudis.
Aquí parlo de formació,
de poder accedir a la continuació
dels estudis superiors
en quant a places.
Sí, però la realitat
és que les places són poques.
O sigui, nosaltres al Conservatori
en 180 places de grau professional
ens trobem curs
i hi ha gent que es queda fora
i que aproven les proves d'accés,
que és curiós,
tenen un aprovat
i no tenen plaça.
Això és molt trist.
I de cara a escola,
també pas a l'escola municipal,
tal,
es queden 100 alumnes
sense poder fer la música.
Això s'ha de repartir
entre tot el territori
i no hi ha insuficients places.
Jo crec que és qüestió
que això,
que se n'adoni una mica
la política de ciutat,
tot això,
i que donin aquest servei.
Home, això també contribueix,
no?,
veure aquest potencial
i aquesta capacitat de convocatòria
que teniu des de la docència
en el que és el Conservatori
de Música de la Diputació.
Segur que em deixo coses importants
que ara...
coses que siguin útils i pràctiques.
Els concerts hi han dit
que són gratuïts,
que podem gaudir de tot...
A més,
es deu crear un ambient diferent
al Conservatori.
Sí,
aquí sembla que tothom
estigui amb el violí
i ha agafat la mà
i tot el dia ser i tot.
No,
no, no, no.
Ens és el contrari.
Que ningú es pensi que...
Som els pitjors,
els del violí,
que he avançat el cos.
Els del violí i els pitjors,
no?
I tant.
Hi ha un mutamí, això.
No,
és que és un ambient molt maco,
la veritat,
és que és una experiència molt interessant.
Clar, pensa que es barreixen gent
de totes les nacionalitats,
com he dit abans,
de tota Europa,
i gent que no es veuen mai
o que es veuen molts
que veuen repetit
tres, quatre i cinc vegades
del mateix festival
i ja es coneixen.
I la veritat és que sí,
molts professors també,
intentem,
els que van funcionant molt bé,
intentem que vagin continuant sempre
i també entre els professors
també hi ha molt bon ambient
i després també a l'hora de dinar
ens ajuntem tots
amb els professors,
professors amb alumnes,
vull dir, sí,
es fa un ambient molt maco,
la veritat.
Sí, sí.
És un plaer de veritat
que s'acompleixi la novena edició,
no sé si per la desena
hi haurà alguna cosa especial.
Segur que sí.
Però ja en parlarem l'any que ve.
L'any que ve.
Gaudim d'això
i sobretot de l'espectacle de divendres,
que ningú s'ho perdi
perquè si seguim la trajectòria
de cadascun dels vostres espectacles inaugurals
a ningú deixant indiferents.
Això està claríssim
si tenim en compte l'històric.
Doncs moltíssimes gràcies
a en Roger González,
coordinador del festival Marta Cerdanya,
que és la directora
del Conservatori de Música
de la Diputació de Tarragona.
Molts joves i no tan joves
d'Andalusia, Aragó, Castellalló, Galícia,
les Balears, Sant d'Anglaterra,
Alemanya, Eslovènia,
es donen cita aquí a la ciutat de Tarragona
per gaudir de la música.
Des de fa uns dies
hi ha un grup de nois i noies més joves
que venen tots del mateix punt,
dels camps de refugiats del Sàhara.
Estan passant uns dies a Tarragona
i els tenim aquí a l'entrada de la ràdio
amb els seus responsables
i seran els propers convidats
i és un honor, de veritat.