Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Isaac López, bon dia!
Hola, bon dia!
Bon dia i felicitats perquè em sembla que a més la tesi doctoral que has elaborat, que has treballat en els últims anys, d'alguna manera aporta dades interessants, inèdites, desconegudes fins ara, no?
Sí, efectivament. El que he volgut dir jo amb aquesta tesi doctoral és fer un treball inèdit, recopilant de diferents arxius, des de l'arxiu de l'administració d'alcalada d'Anares fins a arxius comarcals i arxius privats de diferents exhibidors com de familiars.
Les dades de tots els treballadors que, des de 1956 fins a l'actualitat, 2009, han treballat a les nostres sales cinematogràfiques i retre un homenatge a Maïsó.
El llibre està dedicat a la meva mare, però ell es dedica a Maïsó el que avui també és retre un homenatge als acomodadors, als operadors, a les taquilleres i tot això que treballaven a les diferents sales.
Hi havia municipis que als anys 60 teníem fins i tot quadres cinemes.
Per exemple, parlem de Tordosa, el Baix Ebre, per exemple, teníem el cinema fèmina, el cinema Coliseum, el cinema Nizza o fins i tot un cinema d'estiu ja desaparegut i que, per cert, era impressionant i molt agradable durant les nits d'estiu, que era el cinema La Nòria de Plata.
Tot això, d'alguna manera, he volgut recollir en un segon volum amb la bibliografia i amb totes aquestes dades i el que vull amb aquesta teixi doctoral és veure, des del punt de vista de la història, perquè soc llicenciat en història,
és l'evolució de la metamorfosis de la província, des del punt de vista econòmic, des del punt de vista demogràfic, des del punt de vista legislatiu.
És a dir, tracto diferents aspectes, des de la legislació, diferents institucions que vetllàvem per les sales d'exhibició, fins, per exemple, també el paper que va tindre l'Església.
És curiós, però també hi havia diferents encícliques que anaven destinades al món de l'exhibició.
Hi ha, per exemple, Pio XI, a l'encíclica Vigilant i cura, ja diu, per exemple, que cal vetllar per la societat espiritual i, per això, cal fer front a les noves tecnologies, com, per exemple, el cinema.
Tot i això, d'alguna manera, m'agrada remarcar-lo en aquesta entrevista, perquè, quan jo agafo aquesta testa doctoral del 1956,
he fet un cens per al meu compte, perquè cal dir que fins al 1965 no s'estableix el control de taquilles,
i amb el control de taquilles un taquillatge nacional, el que permetia als historiadors tindre un cens fiable,
doncs he calculat que hi havia, aquí, a la província de Tarragona, 330 cinemes i, gairebé, la majoria d'ells eren cinemes parruquials.
Amb això vol dir que, esclar, la Església, doncs, anava amb cura amb el cinema, però reconeixia que era un instrument important d'aculturació
i era un instrument que calia, doncs, fomentar i crear un cinema per a la canalla, un cinema de pel·lícules inventials.
Hi havia 330 sales de cinema a la província l'any?
A l'any 1956, és a dir, quan començo la tesi doctoral.
Ha estat molt difícil, entre l'administració del Cardenari s'he trobat dades,
juntament amb l'Arxiu Històric de Tarragona, el Servei d'Arxiu i Documentació Municipal,
doncs, aquestes dades he pogut, doncs, reconstruir aquesta xifra,
i tenim, per exemple, que després aquesta xifra ja comença a deballar,
el 1964 són només 253, el 1969 ja són 279,
i tenim que, per exemple, aquesta xifra, el 1978, avui són 230.
És a dir, i a l'actualitat, doncs, tenim 33 cinemes,
però m'agradaria remarcar també que d'aquests 33 cinemes, només 22 cinemes són monocinemes,
és a dir, només tenen una sala.
De 330 a 33 cinemes.
A 33 al 2009.
Això explicaria, ja ho deia jo al principi de l'entrevista,
una transformació gairebé revolucionària de com s'entén el cinema,
de com s'exhibeix el cinema, de la dècada dels 50, han passat 50 anys.
De fet, el que reflexa aquesta tesi doctoral és un treball d'història de mig segle,
de l'any 56 al 2009.
Quines raons explicarien aquest canvi tan brutal?
Perquè suposo que, fins i tot, durant aquest període d'aquests 50 anys,
el canvi principal es produeix més potser en els últims anys,
en les últimes dues dècades.
Efectivament.
Per exemple, també altres dades que en tres anys, 2006, teníem 65 i hem passat a 33.
Hi ha una deballada, però també cal dir-ho que jo estic veient per la informació
que rep de diferents exhibidors amb els quals he entrevistat,
he fet 150 entrevistes, que aquest nombre de cinemes es mantindrà
perquè fins i tot ja comencen a obrir sales, per exemple, a Escó.
En el casal d'Escó volen fer cinema de forma regular,
cosa que això, d'alguna manera, mantindria una altra sala,
un altre monocinema que hauria de comptabilitzar.
O, per exemple, a Bandejo, Sospitalet, també tenen la intenció de fer cinema regular.
Amb la qual cosa, jo crec que, tot i veient l'aparició de la TDT,
que tindrem una televisió a la carta, amb internet,
que ha perjudicat molt el món del cinema,
perquè, és clar, moltes pel·lícules es vegin d'internet
abans fins i tot que es projectin a les sales comercials,
doncs, d'alguna manera, veig que es mantindrà aquesta xifra
i la gent està interessada en anar al cinema.
Fa poc vaig veure, doncs, un acte que crec que és la Festa del Cinema.
És un acte que ja es fa a França des de fa 25 anys
i nosaltres ho hem introduït.
Aquestes coses, aquestes festes, com la Festa del Cinema,
que el dia 21, el diumenge, doncs, comprant una entrada de cinema,
permetia a la gent tindre un passaport
per veure pel·lícules d'una cartellera amb el preu de dos euros,
doncs, això, d'alguna manera, fomentarà el cinema,
aquestes iniciatives, i farà, doncs, que el cinema es pugui mantindre,
aquestes sales que tenim tarragonines es puguin mantindre.
Imagino que si l'Issac López ha fet aquesta tesi doctoral,
parteix, primer, de la seva vocació d'historiador,
però, sobretot, també, de ser un aficionat al cinema.
Hem parlat, per exemple, hem donat les xifres de les sales
i la gent que treballava al voltant del món del cinema
també ho ha treballat entre exhibidors, gent de taquilles,
en fi, la gent que treballava a les sales als anys 50-60
i els que treballen ara.
Hi havia un percentatge molt alt de persones,
donava molta feina, perquè cal dir que a cada cinema
treballaven com a mínim 10 persones
i hi havia en cinemes famílies que només podien treballar
3 o 4 persones, no?
Els gran cinemes, per exemple, com Reus,
el cinema Cursal o el cinema Monterrosa, tot això,
doncs, treballaven moltes persones, entre acomodadors,
gent que es trobava fora, gent que s'encarregava de la programació,
havia d'anar una persona a Barcelona
per a parlar amb els distribuïdors
i completar amb aquest lot de pel·lícules,
que en aquest lot de pel·lícules hi entrava una pel·lícula
que era de categoria.
La resta, doncs, eren pel·lícules que tenien difícil accés,
però, bueno, que havien de comptabilitzar-les
per a poder parlar a les diferents sales, no?
Llavors, hi havia tota una gent darrera que hi treballaven
i en aquesta gent l'he agafat, l'he recollit
en aquesta guia de cinemes
i, doncs, he posat el nom i els cognoms
de totes les persones que hi treballaven.
He tingut també l'ocasió de veure familiars
que parlant del seu hàbit, doncs, s'han emocionat.
Amb aquesta guia, el que he volgut,
a més de les dades que abans he parlat,
per exemple, en 1955 tenim que el sector agrari,
el sector agrari representava un 28,3% aquí a la província
i tenim que a partir del 75 ja només representa un 11,7%
i el sector industrial, el sector secundari i els serveis
ja comença una gran pujada,
l'industrial 48,8% i el sector serveis 39,5%.
Llavors, totes aquestes dades són fredes, no?
I per això he volgut, amb aquesta guia de cinemes,
recollir les anècdotes, és a dir,
el que m'he contàvem la gent.
I aquestes anècdotes et permeten descobrir coses
com, per exemple, tan interessants com el cinema principal
de Montbrillo del Camp, que va aparèixer en 1955,
doncs, en la seva construcció va treballar tot el poble,
el que els és una dada curiosa.
Per exemple, el cinema Rialto del Tebre,
Jesús i Maria, també es va construir en 1948,
també va començar a treballar tot el poble
i fins i tot la iniciativa de construir aquest cinema,
que va ser de Joan Bonet.
El seu fill, Joan Bonet Bo,
doncs, era el fill d'un metge,
doncs, el primer metge que va tindre del Tebre Jesús i Maria
i del Tebre la Cava,
una pedania que fins al 1977
pertenia, doncs, a Tortosa
i que després es va independitzar
i que concentra la major quantitat de persones
per quilòmetre quadrat d'un i dos.
Doncs, aquestes pedanies van tindre uns cinemes
i en aquesta construcció va treballar tot el poble
perquè estava força interessat en tindre
una via d'entreteniment, d'esbargiu,
i per poder gaudir de les pel·lícules
i em comptaven anècdotes, per exemple,
que la gent hi portava la cadira de casa,
perquè si tenia un aforament
de 500 espectadors,
doncs, no hi cabien,
i moltes vegades havien de portar la cadira de casa
per poder veure la pel·lícula.
Anècdotes com aquesta expliquen
com ha canviat també la manera d'anar al cinema,
el que representava fa 3 o 4 dècades
i el que representa ara.
I aquí suposo que també els canvis són substancials, no?
És a dir, com vivia la gent
en els anys 50 o 60
en pobles més o menys petits
o més o menys grans
d'una província com Tarragona
el fet d'anar al cinema?
Era un acte molt més social, potser que no passa ara?
Efectivament.
Només cal veure, per exemple,
les façanes dels cinemes.
Les façanes dels cinemes
s'engalanaven totalment
amb la decoració de les pel·lícules
que es projectaven de forma eminent.
Llavors hi havia persones
que s'encarregaven,
un altre treballador dels cinemes
és les persones que pintaven la façana
i que constantment estaven modificant.
Això, d'alguna manera,
la forma de veure,
fins a les cues que hi havia abans,
tinc fotografies que sortiran al llibre,
de les cues que hi havia a l'entrada del cinema,
en els anys 50 o 60,
i això, d'alguna manera,
hi havia moltes persones,
m'ho han dit textualment,
era un ritual anar al cinema,
era un punt de trobada,
era un punt de trobada
on la família,
els amics es trobaven
i fins i tot compraven l'entrada
una setmana abans
o ja tenien la reserva
de tot un mes.
Ara, doncs,
és impensable,
hem de veure-ho
amb els ulls d'abans,
dels anys 50 i 60,
que la gent, doncs,
moltes vegades preferia
anar al cinema que a l'església
o que, per exemple,
cinemes,
com el cinema d'estiu
del barri Fortuny de Reus,
es va construir
juntament amb l'església
de Sant Bernat Calbó.
El mateix any,
els anys 60,
es va construir l'església
i el cinema a l'estiu,
el cinema a l'aire lliure.
Llavors, això diu,
doncs,
la importància que tenia
tindre un cinema
a qualsevol municipi.
En aquestes dades,
per exemple,
m'agradaria també
que hem passat
d'un sistema
mediterrani,
clarament mediterrani,
el monocinema tradicional,
com de pel·lícules,
per exemple,
el cinema Paradiso,
a adoptar el sistema anglo-saxó,
és a dir,
hem adoptat el sistema
de multisales
a grans superfícies comercials
que d'alguna manera
això representa
també un al·licient,
perquè la família
va a comprar
i després
compra les crispetes,
les aminatures
i va amb la canalla
a veure una pel·lícula
i passa tot el dia,
tota la tarda.
Això també representa
una forma
que la gent
veia al cinema,
és una altra forma,
però bé,
hem passat d'això,
d'un cinema tradicional,
aquest ritual
d'anar a un cinema
de poble,
un cinema
més clarament
mediterrani,
aquest sistema.
I en una capital,
en la capital de la província,
com és Tarragona Ciutat,
també hi ha hagut
aquesta diferència
que dèiem
de sales de cinema,
que comentàvem,
de les 330
a les 33 actuals,
també això s'ha notat
quan parlem de la capital?
Sí,
a la capital
cal dir que
a partir de mitjans
de les 1980
van tancar moltes sales,
per exemple,
el cinema Capitol
que s'ha reconvertit
en pàrquing
va tancar
el 31 de desembre
de 1985,
i altres cinemes
com el Comèdia
o el Catalunya
que van a ser
els darrers
que van tancar
amb les multisales
ja es veuran afectats
a finals dels anys 90.
Tarragona Ciutat
va tindre,
la família Penedès
va tindre
una gran repercussió,
des del cinema
Col·líció,
que va ser impressionant,
que ocupava part del circ,
fins a les darreres cinemes
com el Comèdia de Catalunya.
També cal dir
que Tarragona
va ser la primera ciutat
que va prendre mesures
per a la política d'incendis,
que això és molt important.
L'incendi
que va patir,
per exemple,
la discoteca Alcalá 20
el 1983
va fer reflexionar
els mons dels espectacles
i a partir de llavors
es van aplicar
una sèrie de medidas.
És a dir,
que els cinemes
estrictament havien de tindre
unes portes de sortides,
no només una,
sinó havien de tindre dos
i cinemes
com per exemple
aquí a Tarragona
com el Comèdia de Catalunya
van tancar
de forma esporàdica
durant un moment
per a aquesta política
d'espectacles.
Això va ser important
perquè nosaltres
estem sensibilitzats
a la política d'incendis.
Per exemple,
des que el 11 de juliol
de 1978
va patir
el càmping
de les Alfaques.
Som una província
eminentment turística
i industrialitzada
amb aquest camió
de propiler
que va esclatar
el 1981
parlant de cinemes,
el cinema
de la Unió Social
de Flix
també va patir
un incendi.
Tot això
ha repercutit
també perquè els cinemes
d'aquí de Tarragona
siguin molt moderns,
s'hagi invertit molt
en infraestructura
i tenim uns cinemes
que d'alguna manera
són
en capacitat
i en modernització
molt semblants
o com
al mateix nivell
que els de Barcelona.
Són uns cinemes
però
agrupats ara
en multisales
majoritàriament,
molts en centres
comercials,
en grans
superfícies
comercials,
fora dels nuclis
urbans
i en el cas
de la capital
és evident
perquè fins i tot
aquest és un tema
que de tant en tant
surt
com a debat ciutadà
la falta de sales
de cinema
al que seria
el centre urbà
ara bàsicament
en centres comercials
en grans
superfícies comercials
creu
Isaac López
que és possible
recuperar
sales
de cinema
urbanes
en carrers
dels centres
de la ciutat
siguin Tarragona,
Reus,
Tortosa...
És possible
recuperar-ho això
o no?
M'agradaria pensar
que sí,
jo crec que
fins i tot
es podria fer
sessions de cinema
al cinema
a Teatre Tarragona
d'aquí
que es van derrocar
malauradament
per motius
que es volia millorar
però jo crec que sí
que es podria
es podria fins i tot
incloure un ampli ventall
de possibilitat
d'espectacles
als 150 i 60
els espectadors
també gaudien
d'altres activitats
no només
de projecció
entre cinemes
els exhibidors
s'encarregaven
a les festes
majors
fins i tot
de contractar
a diferents cantants
a diferents humoristes
per a que fessin
diferents actes
als seus cinemes
i s'omplia
de gom a gom
aquestes sales
s'omplien de gom a gom
per a rebre
no només la pel·lícula
que projectava a la tarda
sinó que a la nit
també feien
aquest ventall artístic
i aquesta possibilitat
que la gent
podria gaudir
al seu municipi
sense desplaçar-se
perquè cal dir també
que als 150 i 60
la motorització
era molt complicada
o sigui
els joves
tenien que tindre
uns jocs
de esbarjo
al seu municipi
perquè era impossible
de desplaçar-se
sí que la motorització
després va afectar
el cinema
i la televisió també
a partir dels 170
quan tothom
quan totes les cases
tenen un televisió
també afecta el cinema
però cal dir
que aquesta possibilitat
que els cinemes
es puguin també
ampliar les seves activitats
i puguin no només
oferir cinema
sinó també
altres activitats
ja sigui per exemple
aprofitar
la pantalla de cinema
per a fer
per exemple
poder gaudir
de l'òpera
molts llocs
per exemple
de Madrid i Barcelona
ho estan fent
i estan tenint
gran èxit
estan oferint
òperes
als cinemes
llavors jo crec que sí
que seria rentable
i fins i tot
es podrien mantindre
cinemes
tan importants
com per exemple
el cinema fèmina
que encara es troba
en peus a Tortosa
i que malauradament
està tancat
perquè no han trobat
aquesta possibilitat
i no ho han vist
en fi
la veritat és que
la tesi doctoral
d'Isaac López
és extensíssima
quants anys treballant
en això?
doncs
sis anys
i veritablement
ha estat una tasca
molt exhaustiva
molt feixuga
però ha tingut
la recompensa
perquè
les entrevistes
ja només amb les entrevistes
aquest
m'han vol
m'han
ha tingut la possibilitat
de conèixer
exhibidors
fins i tot
de 93 anys
que estomenen actius
és el cas
per exemple
a la Terra Alta
que cal dir
que la Terra Alta
és la comarca
de Tarragona
que més monocinem
es concentra
un total de sis
doncs
per exemple
un senyor
com Javier Escarceler
Puixor
que porta l'empresa
amb 92 anys
porta l'empresa
Escarceler
d'allí
de la Terra Alta
i tots els cinemes
que l'envolta
de la Terra Alta
i de la Ribera d'Ebre
per exemple
cinemes
com ara no
com el cinema
Societat
La Llum del Dia
d'allí
també
ell s'encarrega
de portar
la pel·lícula
per a projectar
doncs
trobar-me
amb aquesta gent
de 92 anys
i explicar-me
aquestes anèdotes
jo crec
que han mereixut la pena
i aquestes entrevistes
que tinc gravades
per cert
doncs
d'alguna manera
seran una referència
i aquesta guia de cinemes
per a que la gent
pugui conèixer
i pugui conèixer
la història
dels cinemes
del seu municipi
jo crec que serà
una obra
de referència obligada
Això és una tesi doctoral
que es presentava
fa uns
i és el Marc de la Universitat
serà doncs
per les paraules
d'Isaac López
un llibre
ben aviat
en què la gent
el podrà comprar
i podrà consultar
totes aquestes dades
efectivament
la intenció és que
a partir de la tardor
doncs
es publiqui el llibre
i bueno
m'agradaria que Tarragona Ràdio
estigués present també
i el llibre
doncs
incorporarà
tota aquesta guia
de cinemes
i el més important
també fotografies
de cinemes
que s'han enderrocat
i han desaparegut
i han estat
fotografies
que m'ha costat
molt de trobar
perquè
molts familiars
la tenien desaparegudes
al llarg
d'aquests sis anys
s'han posat en contacte
amb mi
i m'han pogut
donar les fotografies
altres s'han perdut
perquè l'ho han llençat
a la brossa
o no l'han conservat
llavors jo crec
que serà una obra
fins i tot
hi ha planos
planos
dels diferents cinemes
que he pogut
localitzar
als diferents arxius
i això doncs
crec que serà
molt important
perquè podem veure
per exemple
els aforaments
que tenien cinemes
com per exemple
l'Andalusia Cinema
que per cert
va sortir a l'entrevista
que vam fer
al Diari de Tarragona
i aquest cinema
l'Andalusia Cinema
que va aparèixer
el 67
doncs
tenia una capacitat
de 969 espectadors
que moltes vegades
fins i tot
s'omplia
fins al 1.200 espectadors
això doncs
diu molt
perquè si en 1972
Bonavista
tenia uns cents
de 6.554 habitants
doncs
Déu-n'hi-do
el cinema Andalusia Cinema
i no només
aquest Andalusia Cinema
sinó que també hi havia
llavors
el Miralbó
el cinema Miralbó
igual el cinema
el cinema
joventut
allí a Bonavista
un barri com Bonavista
o Torrefort
amb el clàssic cinema
que tingui
aquest apurament
i aquestes
que la gent
vulgui gaudir del cinema
i tindre aquest cinema
i que la gent
sigui tan
tan agradable
d'anar al cinema
i doncs
veure aquesta
importància
que tenia
en aquell moment
el cinema
com a font
com a espectacle
de masses
doncs crec que
ja ho diu tot
en fi
eren altres èpoques
sense dubte
tota aquesta història
del cinema
de les sales
de la gent
que hi ha treballat
de la manera
d'entendre el cinema
en la dècada
dels 60
o dels 70
i de com s'entén ara
tot això
queda recollit
en aquesta tesi doctoral
presentada per Isaac López
i que veurà la llum
en forma de llibre
d'aquí uns mesos
estarem pendents
Isaac López
felicitats per tota la feina
feta d'aquests sis anys
de recerca
d'investigació
la tesi a més
ha estat dirigida
pel professor
d'història
de la universitat
a Rovira i Berzili
Josep Sánchez
Sarballó
una persona que segur
que coneixen
encara que només sigui
duïda
molts dels nostres oients
perquè amb ell
també hem parlat
en diferents ocasions
en fi com dèiem
Isaac
moltes felicitats
i esperarem
a la sortida
la publicació del llibre
d'aquí uns mesos
gràcies
moltes gràcies
adeu-sia
bon dia
bon dia