Ara són tres quarts d'una del migdia i un minut.
El Servei Meteorològic de Catalunya va convocar
i va celebrar la primera trobada territorial
de la xarxa d'observadors meteorològics.
La XOM a les comarques de Tarragona
es va fer al Centre de Lectura de Reus
i aquesta trobada va permetre intercanviar experiències
al voltant de l'observació de fenòmens meteorològics.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
un d'aquests observadors.
És del Carles Llançà, és de Vilaseca.
Jo crec que ja el podem saludar.
Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
Com va anar la trobada d'ahir al vespre?
No hi vaig anar.
Ah, no hi va anar?
Vaig començar malament.
Però és igual, vostè fa un quant temps que és observador ja.
Sí, fa bastants anys.
Fa uns 30 anys, o sigui.
Doncs Déu-n'hi-do.
A veure, la trobada és interessant,
però la veritat és que és una excusa perfecta
per conèixer aquesta tasca que fan vostès,
que és una tasca desconeguda, silenciosa,
i sense la qual els mateixos meteoròlegs
en diuen que no tindrien tot el material
i totes les dades que tenen.
Sí.
Això és cert, no?
Sí, sí, és cert, és cert.
I vostè com va començar fa 30 anys
a fer-se observador meteorològic?
A veure, jo vaig començar
perquè de fet vaig seguir el que havia començat el meu pare.
El meu pare va crear o va fundar l'estació fa 82 anys,
si això era l'any 1927.
Llavors, després, quan ell es va ser més gran,
em vaig cuidar jo.
Que fa uns 30 anys que me'n cuido
i prenc notes cada dia i envio els resultats i tot.
I què és el que fa exactament?
Com és la seva rutina dins d'aquest món de l'observació?
A veure, la rutina és prendre nota
de les temperatures màximes i mínimes
i temperatura a les 8 del matí, cada dia.
I això és com a mínim.
I després, si plou,
es mereix la quantitat d'aigua que ha plogut
i s'apunta.
S'apunta també al vent que fa
i si hi ha tempesta també s'ha apuntat,
es registra.
I tots els altres fenòmens que, diguéssim,
vagin apareixent,
es van apuntant cada dia que apareixen.
Per exemple, si un dia hi ha boira,
s'apunta que hi ha boira.
Si un dia hi ha gelada, s'apunta gelada.
Si un dia hi ha rosada,
es registra rosada, etc.
Això és el que es fa mínimament cada dia.
Però això cada dia, eh?
Cada dia no es pot descuidar.
Com?
Cada dia.
Vostè no es pot descuidar de fer-ho cada dia, això.
No, cada dia, cada dia.
Després, cada dia també es mira l'aspecte del cel,
si està serè o si està núvol
i quins núvols hi ha,
si n'hi ha molts, si n'hi ha pocs, la quantitat.
I tot això es comunica i es té registrat.
Total que, esclar,
a l'estació de Viloseca,
jo calc que ho col·luc archivat,
perquè, esclar, totes aquestes dades
s'apunten amb unes fitxes
i estan guardades,
i des de l'any 27
hi ha unes 104.000 dades apuntades.
I, esclar, es poden fer estadístiques i càlculs i coses.
Es pot treballar.
Amb totes aquestes dades, amb totes aquestes fitxes,
diguem-ne, que resten, són seves, aquestes dades,
però vostès, en principi, són dades que posen a disposició
de qualsevol que les necessiti.
Sí, sí, sí.
Aquestes dades les enviem al servei meteorològic,
les comuniquem cada mes,
que s'envien totes,
i després tothom,
tothom del públic,
tothom que li interessi,
que les demani, jo els hi facilito.
Inclús, de vegades,
hi ha, a veure,
hi ha tempestes de vent molt fort,
hi ha problemes de tendals i coses així,
jo li faig una mena de certificat,
per entendre'ns,
posant-hi la velocitat del vent
i la direcció del vent d'on venia i tal.
Sí, sí.
Durant 30 anys, jo m'imagino que algun dia,
no sé, un casament, una malaltia,
algun dia no haurà anat a buscar les dades.
Sí, però a casa no visc sol,
i llavors dia,
o és que era el senyor o algun fill,
que durant un dia o dos m'ho apunten.
Vostè, Carles,
ha vist que com ha evolucionat també
l'interès de la societat per tot el que és la meteorologia?
Mai hi havia hagut tant d'interès,
mai havíem parat tant de compte,
tots plegats a les televisions,
als homes del temps,
sempre, però en els últims anys,
una mica més i tot, no?
Sí, bueno,
jo crec que això és gràcies a la tele,
a la televisió.
A la televisió, clar.
Perquè, a veure,
totes aquestes dades que jo li estic parlant
s'han apuntat sempre
o s'han enregistrat sempre.
El que passa és que es quedaven tancades
per entendre'ns dins dels serveis meteorològics
de Catalunya o de l'Espanya,
i no s'ha d'entrar gaire cap a ningú,
excepte nosaltres,
que ens envien revistes resum de l'any i tal.
Però el públic,
el públic,
ha arribat molt gràcies a la televisió,
bé,
i a les mejores de ràdio,
que també donen els bolletins i tal.
I s'ha fet
una mena de ciència molt popular, no?
Clar.
Sí, sí, sí, d'acord.
Però fixi's,
donada la seva experiència,
a mi em crida moltíssim l'atenció
amb tota la tecnologia
que hi ha avui en dia
al servei de la previsió meteorològica,
com encara les dades
que cercen vostès
als observadors meteorològics
continuen sent
de moltíssima importància
pels experts.
És a dir,
apliquen aquestes noves tecnologies,
però no poden prescindir
d'aquesta feina
que fan vostès,
que és una feina molt natural,
molt artesanal.
Sí.
No, és que,
la necessites de fer feina.
O sigui,
els centres meteorològics,
les centrals,
tenen informació
de tot Europa,
de tot el món,
instantàniament,
via informàtica,
que això és diferent,
diguéssim.
Això,
més la nostra col·laboració,
fan tot un conjunt
que els permet
o perdir el temps
o
preveure el temps
en un dia
o en un mes
o en un any
o inclús en més temps.
I Carles,
sí,
en la seva condició
d'observador,
el seu entorn
allà a Vilaseca
que el coneix
a tothom,
diu,
Carles,
quin temps farà?
Li fan fer d'home del temps
del poble?
Això no m'ho pregunten gaire
perquè això
del pronòstic,
jo tenia un company
com jo,
observador,
meteorològic,
que sempre deia,
jo l'hem d'haver
sempre el temps
perquè dic el temps
que va fer ahir
i llavors diu
no m'equivoco mai.
De totes maneres,
Carles,
sí.
No és fàcil,
no és fàcil
pronosticar el temps.
El que passa
és que avui dia,
avui dia,
cada vegada
ho és més de fàcil
perquè cada vegada
hi ha més informació
que ve de tot el món
i que ve,
doncs,
instantàniament.
Ara mateix
els serveis meteorològics
tenen informació
de tot el món
d'aquest moment
que estem ara.
Abans s'havia d'esperar
tenir estadístiques
escrites
i la cosa
va molt més tardada.
Doncs jo per acabar
no li demanaré
un pronòstic
del temps
ni de bon tros.
El que sí m'agradaria,
si és tan amable,
és que clar,
avui és Sant Martí
i hem començat
l'estiuet de Sant Martí
i jo diria
que l'hem començat
amb bon peu.
Autèntic estiuet
de Sant Martí.
En els últims anys
no ho recordo
però vaja,
no sempre ha estat així.
Hem tingut
mesos de novembre
molt freds
amb pluja i neu
però en guany
sembla que s'està complint,
no?
S'està complint,
perdó.
Sí.
Bé,
segons diuen,
a veure,
no fa tant de fred
com ahir.
A veure,
els costums populars
i els referents populars
són molt importants
perquè ho veien
o diguéssim
estan en funció
d'una tradició
i d'una història
però de vegades
es fallen,
evidentment.
és exacte,
no la ciència pura.
Molt bé,
doncs li agraïm
moltíssim
Carles Llançà,
observador meteorològic
en David Laseca
que hagi atès
la nostra trucada.
Molt bon dia
i gaudeixi
d'aquest estiuet
de Sant Martí també.
Sí, sí.
Adéu-siau.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.