sobre les ONGs catalanes i el 0,7% de l'IRPF.
Volia fer-li un preg, senyor Carles.
Té la paraula, senyora Victoria.
Volia fer-li un preg.
I és que, com que totes les mocions que estan aquí relacionades
responen amb el pla de mesures anticrisi,
li voldria demanar que, com que aquesta està una mica fora d'aquest context,
si per no trencar el fil argumental la podria defensar després de la 6-2-8
si té en consideració la meva proposta.
No em sembla molt bé.
Gràcies, senyor alcalde.
Per tant, queda posada com a 6-2-8 aquesta seria
i passaríem a defensar o a presentar i a defensar
la 6-2-6 que és sobre el pagament de proveïdors.
Així, qui del seu grup intervé, el senyor Joan Alegio té la paraula.
Moltes gràcies.
Aquí anem empalmant uns arguments amb uns altres arguments
i tot gira més o menys al voltant del mateix, no?
Al voltant de mirada a buscar mesures extraordinàries
que millorin les circumstàncies d'una situació, insisteixo, excepcional.
No crec que sigui bo comparar les situacions, ni crec que sigui bo comparar els nivells impositius
d'unes circumstàncies o d'altres.
Crec que els impostos alts existeixen en tant i en quant la situació econòmica és bona.
I, per tant, és bo repartir més i millor la riquesa.
Quan la situació econòmica és excepcionalment dolenta,
perquè aquí s'han volgut comparar moltes coses,
però clar, a mi que em diguin a Tarragona
quant fa que no hi havia 11 o 12.000 parats?
Quan? O 10.000? O 10.000? O 10.000?
Quant temps fa? 8.700.
Quant temps fa que no hi havia 8.700?
Quant?
Quant temps fa que no estàvem amb deflació?
Quant?
Probablement des del 92-93 que governaven vostès.
Quant temps fa que no hi havia deflació?
No, perquè nosaltres vam governar amb vostès 95 al 99.
Perfecte.
Tinc molt bona memòria.
Però, doncs l'hauria de tindre per altres coses,
i no per això que són anècdotes.
L'hauria de tindre, clar, per la situació en la que estem.
Per tant, el que no puc admetre i no comparteixo del que vostès diuen
és la comparació amb el que passava fa dos anys o fa tres,
perquè la situació de fa dos anys o fa tres no és la que és ara.
Avui per avui cal, de manera urgent, aplicar moltes mesures, moltes.
I aquesta n'és una altra.
Nosaltres vam defensar.
Nosaltres vam defensar, fa més d'un mes, una situació que no es va donar.
Nosaltres creiem que el plan Zapatero hagués hagut de destinar el 50% dels diners
a que els ajuntaments paguessin a tot tipus de proveïdors i paguessin totes les seves deutes.
I ho vam dir i ho vam escriure.
Ho vam proposar.
No ha sigut així.
8.000 milions d'euros per fer obres.
Molt bé.
No dic que no.
Jo ho hauria fet d'una altra manera.
La meitat per una cosa, la meitat per una altra.
Però s'ha fet així.
Ara, en aquests moments cal injectar directament diners al carrer, a la ciutat, a la gent que fa coses.
No només per motiu de treball, sinó també per motiu de provisionaments de l'Ajuntament.
Totes les empreses.
Cal que es paguin urgentment totes les factures, tot el que pugui estar,
que hagi complert tots els tràmits administratius, evidentment, tot.
I això també té a veure amb les fiances.
I també té a veure amb les garanties.
Que retornin i que es faci un pla perquè tot això passi, en aquest cas, si no recordo malament, en el termini d'un mes.
Que és el que concretament demanem nosaltres.
I per què no tornem a parlar de les concrecions.
Em sembla, a partir d'aquí, si el regidor d'Izenda diu, escolta, és que en un mes no ho podem fer, ja ho haurem de fer en dos.
Parlem-ne, però la concreció existeix per part nostra.
Igual que existia abans amb les altres mocions.
Existeix.
A partir d'aquí, si vostès tenen alguna contraoferta a fer alguna discussió, alguna altra cosa que posarà damunt de la taula, fem-ho.
Però em sembla que en aquests moments tots compartirem que és molt important que l'Ajuntament, tot allò que pugui pagar i lliberar i liquidar, ho faci.
Perquè tot això va en benefici de moltes i moltes i moltes petites i mitjanes empreses del nostre entorn.
A partir d'aquí, jo demano el mateix que he demanat amb les altres.
Ja que això sembla ser que no està ni en les 24 ni en les no sé quantes mesures,
doncs bé, que ho sumem en aquestes mesures i que en prenguem una altra,
que perfectament podria ser aquesta i que crec que seria d'utilitat pel que estem parlant.
Que en el termini d'un mes es faci un pla per liquidar totes les factures que tingui l'Ajuntament
i, a més a més, totes les fiances i totes les garanties que ja hagin complert la seva funció.
que ja hagin complert la seva funció, que retornin el més aviat possible.
Ja està.
Moltes gràcies, senyor Joan Aregio.
Tindria la paraula el senyor Pau Pérez per fer ús del torn de govern.
Jo ara ja no sé si tenim que votar el mes o que si jo li dic dos mesos en parlarem.
Ara m'ha quedat de veritat.
O sigui, si són dos mesos en parlem i la retira?
Com puc aprovar-la si diu que 30 dies?
No la pot canviar? La pot canviar?
Miri, jo li faré una alternativa.
Doncs miri, d'acord.
Doncs fem una cosa.
En comptes de fer això, direm prendre les mesures necessàries per millorar el temps de pagament.
No cal que m'aprovi dos mesos a l'esforç.
No cal que m'aprovi dos mesos.
No sap per què no cal que m'aprovi dos mesos, senyor Aregio?
Perquè paguem a 49 dies.
D'acord? 49,6.
Home, perquè és que clar, si està disposat a acceptar dos mesos i paguem a 49 dies, malament.
O sigui, paguem a 49.
La mitjana a l'Estat ha pujat a 96.
Això sí que són dades dels funcionaris.
Jo no ho sento, potser aquí torno a fer.
O sigui, si el que diu és, mirem les mesures per incrementar l'agilitat en el pagament a providors,
aprovo.
Ja.
Mirem a més, mira, li diré una altra cosa.
24 milions d'euros al Pla Zapatero?
Ja l'hi aprovo, a 30 dies.
Ja està.
Acceptat.
Home, però és que ho diu el decret.
Però serà un esforç impressionant.
Perquè la casa, ara, vostès, no la van deixar malament.
En aquest cas, en aquest cas concret del pagament a providor, no la van deixar malament.
Perquè la llei diu 60 i ja estaven allà.
Ja estaven allà.
Jo crec que per sota ja.
Per tant, ja dic 49.
Per tant, si la modifiquem i diem, en aquest punt, millorar, intentar fer l'esforç per millorar això,
totalment d'acord.
I ho farem.
Ja dic, 24 milions de manera immediata.
I la resta, amb un pla, si vol, que dissenyem junts.
Totalment d'acord.
Pel que fa a les fiances, igual, passa una mica el mateix.
Miri, estem totalment d'acord.
Estem totalment d'acord.
I, de fet, ja s'està fent així.
O sigui, s'està fent així, però caldria millorar-ho.
Estic d'acord.
Les empreses es queixen que tardem en tornar a les fiances, sobretot a les provisionals.
Caldria millorar-lo.
En les definitives, caldria millorar-lo.
La tramitació, cal millorar-la.
Estic d'acord.
Miri, si estic d'acord, que a partir de gener, amb els procediments d'obres ja, no demanem la provisional.
O sigui, és recent, evidentment, i no ho havia publicat.
A vegades em passa això, que no faig servir tant la premsa com vostès, ho sento.
Ja m'ho diuen els meus companys.
No ho comuniques.
Fem coses i no ho comuniquem.
Collons, perdó.
No, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó.
Perdó, perdó, que no...
Si vol, acabo ara.
Estiguin tranquils.
Estiguin tranquils.
No vam fer un titular d'això, però bueno, no demanem...
I precisament aquesta pressió que el senyor Sendra va patir dels providors d'obres i serveis, estem d'acord.
I vam ser receptius.
Va estar patint com a regidor d'Urbanisme.
Ho va patir com a responsable de contractació.
I jo també.
Per tant, estic d'acord.
I de la manera que està escrit valdria, segurament, perquè aquí ja no...
Bueno, els mateix terminis, però efectivament, les que deixin de complir la seva missió.
Si hem deixat de demanar-ne algunes, doncs perfecte.
Aquestes no caldrà tornar-les.
Perfecte.
Però dic que fixi si estem d'acord.
Per tant, si canviem l'enunciat, votem a favor.
I deia com l'altra que havíem parlat abans.
Si ho canviem, i com la que hem votat a favor.
estem políticament d'acord amb el fons.
I estem treballant, diria que conjuntament, amb mesures que hem posat junts,
per a aquest tema concret.
I amb aquest tema concret, endavant.
Grups que desitgen intervenir en el debat, no en explicació.
Senyor Alejandro Fernández té la paraula.
Sí, moltíssimes gràcies.
Bé, fa uns dies el grup popular al Congrés dels Diputats va presentar
una iniciativa, precisament amb la línia del que s'està parlant aquí,
que és, en matisos diferent, perquè no és exactament aquest el sistema,
el que es demana part del grup popular era una flexibilització
de determinats mecanismes de la llei d'estabilitat pressupostària
per tal que els ajuntaments puguin fer front a aquest tipus de pagaments.
Bé, aquest debat no s'ha resolt encara al Congrés dels Diputats.
El Partit Popular està a l'expectativa de veure que fa el Partit dels Socialistes.
Ho dic perquè nosaltres teníem previst presentar una moció en aquest sentit
relacionada amb el debat que s'ha de produir en el Congrés,
que s'està produint però que encara no s'ha acabat.
Ho dic perquè aquest tema és fonamental.
i nosaltres votarem que sí.
Però votarem que sí, tot i que és veritat que en línies generals
l'Ajuntament de Tarragona no està malament.
No és qüestió de donar noms, però és evident que hi ha un bon grapat d'empreses
que estan tenint problemes i que ens ho han manifestat.
Aquest pla de xoc, i així és com ho interpretem la moció de Convergència i Unió,
podria anar amb aquesta línia.
Segurament la mitjana no és del tot dolenta,
però hi ha algunes empreses que estan tenint problemes
i això s'ha de resoldre.
I per tant, aquesta és la filosofia per la qual votarem afirmativament.
Gràcies.
Grups que desitgin intervenir...
Ah, doncs...
Saber exactament què li proposa...
No, el que li deia és que si el redactat...
O sigui, vostè diu en un mes.
Si em permet, senyor Pau Pérez...
Esperi un moment, que li respongui el senyor Pau Pérez
i vostè aleshores diu si està o no està d'acord.
Tanqui el micro, sisplau.
El micro, el micro.
Només l'única concreció que volia fer,
perquè millorin, si vostè diu,
en el termini màxim d'un mes,
que no sé si és efectuar el pla o pagar.
Segur que és pagar.
Aquí estava fent la broma.
D'acord.
Per tant, com que això segurament no és possible ara per ara,
com que tampoc no estem dient quan ho arribarem a fer,
doncs, escolta'm, si el que vol és que efectuem un pla per pagar quant abans,
millorant el ràtio que ja reconeixem que està per sota del que marca la llei
i que és un ràtio a la meitat del que es paga a Catalunya i a l'Estat,
escolta'm, jo estic d'acord.
Això és l'únic que dic.
O sigui, que per aprovar, no puc aprovar aquests 30 dies
i que el mes que ve vostè em digui,
bueno, què, ja ho ha pagat tot o què?
O sigui, no puc, accepteixo.
Per tant, el que proposa és que la moció digui
que fem un esforç, tots plegats, via comissió,
tots plegats per reduir al màxim aquest termini,
tot i que insisteixo que ja s'ha dit per aquí,
a més es pot reconèixer i a més m'ha semblat bé
que el senyor Pau Pérez reconegui que això és una feina
que es veu fent des de fa anys i, per tant,
que vam la bona línia, tot i que estem molt ben situats
en la mitjana de pagament a prohibir-los
en relació a la resta d'ajuntaments de Catalunya
i probablement de l'Estat.
Hi ha ajuntaments al nostre entorn que paguen a 15 dies.
Nosaltres paguem a 46 i és un...
No me, deixi'm, deixi'm, es posis tranquil.
I és una bona xifra, no li dic que no,
però és una mitjana, vostè ho ha dit, és una mitjana.
És una mitjana, per tant, vol dir que no són valors absoluts.
Estem d'acord?
Haig d'entendre que tots tenim la voluntat
que l'Ajuntament no entretingui diners que puguin estar al carrer.
Doncs miri, l'hi poso més fàcil.
L'hi poso més fàcil.
Dintre d'un mes, vostè ens diu
l'estat de totes les factures pendents de l'Ajuntament
i les que hagin sobrepassat els terminis,
per quin motiu és?
Perquè segur que n'hi ha, que hi ha motius.
El proveïdor no ha portat prou bé la factura,
el que sigui, per tant, s'està i és una responsabilitat d'ell.
Però, i que per tant,
passat aquest termini d'un mes,
escolti, en els 15 dies següents
tot el que s'hagi de pagar ho paguem.
Tot el que s'hagi de pagar ho paguem.
Perquè tampoc vull posar en les esquenes de l'Ajuntament
tot el pagament de factures,
que a vegades pot haver-hi alguna o algunes
que siguin responsabilitat de qui ha portat la factura,
no haver fet les coses prou ben fetes.
Però vostè també sap
que els 46 dies són una mitja o una mitjana
i vostè sap que hi ha factures a l'Ajuntament
de persones que fa molt més temps
que estan enganxats
i que tenen tota la raó del món
i que haurien de cobrar
i encara no han cobrat.
Per tant, jo li proposo
en un mes, en la comissió d'Hisenda
on sigui, on toqui,
vostè ens diu absolutament
del 100% de factures que hi ha a l'Ajuntament
en aquest moment
quina és la situació,
quines ho són per un motiu
i quines ho són per l'altre
i que existeixi el compromís per part seva
que a partir d'aquest moment
llavors amb 15 dies tot pagar.
Crec que diu que sí, no?
De les factures reconegudes.
També és veritat.
De les que estiguin legalment correctes
que a partir d'aquest moment
en 15 dies
vostè es compromet a pagar-les totes.
També és veritat
que per la mateixa regla de 3
és veritat que hi ha
de més de 46 dies
i és veritat que hi ha també
molts proveïdors
que cobren bastant abans
d'aquesta xifra
que és una mitjana,
com vostè ve diu.
N'hi ha que cobran a 20 dies,
n'hi ha que cobran a 30 dies
i per tant estarien perfectament
dins d'aquesta mitjana
que tots ens proposen.
Per tant, queda compromès
que en el període d'un mes
a la comissió informativa
d'Hisenda
o a la que vostès determinin,
més o igual,
es donarà compte
de tot això que s'ha dit aquí.
i prendem mesures
tots plegats
com s'ha estat fent fins ara
per reduir aquest termini.
Des del convenciment, insisteixo,
ho dic perquè quedi clar,
perquè també és un reconeixement
als serveis tècnics municipals
des del reconeixement
que les coses s'estan fent
en relació a la mitjana que tenim
molt bé.
Es podia fer millor?
Sí, però s'estan fent molt bé
perquè 46 dies
no són els 60 que diu la llei
però no són 49.
49 dies no són els 60 que diu la llei
i tampoc és la mitjana
de la que estem parlant, evidentment.
Si em permet un moment,
com que som el que provem,
a mi m'agradaria
que quedés clar el que he dit,
que quedés clar que
passat el termini d'un mes
tot allò que no tingui cap impediment legal,
estigui bé, estigui correct, etcètera,
s'abonaran al termini de 15 dies
i a partir d'aquí
que hi haurà un seguiment
un seguiment per part de tots
que les coses facin
el més ràpidament possible
i amb la màxima celeritat possible
i que en aquest seguiment
hi podem participar
tots els que vostès vulguin
però que ara hi haurà
una primera acció
que és dintre d'un mes
estat de la situació
i tot el que sigui correcte
dintre de 15 dies
tot pagat.
15 dies més
de forma...
Jo sóc el ponent
encara dec poder diríem
dir...
No, no, no
i vostè inclús pot mantenir l'emoció
o sigui, té tot el dret del món.
Ja m'està bé això
perquè entenc que tots busquem el mateix
però si estem a 46 dies
crec que no és demanar massa
de l'equip de govern
diríem
fixar un objectiu
i per tant un compromís.
Crec que és bo fixar objectius
no només un matís
aquests 15 dies
que vostè diu
en el redactar
seria de forma immediata
perquè si podem fer-ho en 12
en 12.
Com a màxim.
De forma immediata.
Som el que aprovem
per tant si vol
el senyor Pérez i jo
perdem ara 5 minuts
ho redactem
però som el que aprovem
per tant vull que quedi clar
el que estem aprovant.
Fagin el que vulguin
quedin-se tranquils
perquè la feina es farà
i es farà adequadament
15 dies com a màxim
però m'agradaria
que ara vostè i jo
ho redactessin
quan acabem les mocions.
Ho faran quan acabem les mocions.
Quan acabem les mocions.
Molt bé.
Passem doncs
a la moció 627
sobre la reducció
no, bueno
es vota aquest acord
per unanimitat
bueno es vota
el prenen per unanimitat
aquest acord
no?
Vaja
donc per fet que
si ningú diu que no
estem d'acord
amb què fer-ho d'aquesta manera
no?
D'acord.
Sobre la reducció
de despeses
no prioritàries
i creació de la taula
de participació
la 627
qui defensa?
senyora Victoria Foros
Bon dia senyor alcalde
bé
jo canviaré una mica
de registre
perquè hem parlat
de taxes
i d'impostos
i de fraccionament
dels pagaments
i jo parlaré
seguint evidentment
amb el mateix fil argumental
que és el que ens motiva
totes les mocions
de convergència i unió
que són les mesures anticrisi
jo parlaré de les conseqüències socials
d'aquesta crisi econòmica
de persones que viuen a casa nostra
de tarragonins i tarragonines
que ja fa molts mesos
que bueno
que són víctimes
d'aquesta situació
eh
d'aquesta
davallada
o desaccelerament
o com se li ha anat
anomenant al llarg de tots aquests mesos
que ens ha costat arribar
a dir-li crisi
però vaja
jo sostinc que estem
en una crisi
i en una crisi dura
crec que
la moció que presentem
és prou clara
no
i el que vol és abordar
doncs
situacions concretíssimes
en què es veuen abocades
moltes famílies
de la ciutat de Tarragona
situacions a les que
segurament mai
s'havien imaginat
que arribarien
eh
i que ja ja estan arribant
de gent que
dorm al carrer
de percentatges
de població
que dorm al carrer
molt molt elevats
de moltes de les entitats
que estan atenent
aquest tipus de població
en la que ja és veritat
que l'Ajuntament
té alguna participació
eh
perquè té alguns convenis
signats
però que en aquest moment
no estan podent
donar resposta
eh
tenim unes mitjanes
de persones
que dormen al carrer
cada dia
de 10-12 persones
segons per exemple
la Fundació Senegiri
ens diuen que tenim
més de 70 persones
que no tenen
cap mena de recurs
que no tenen
on passar la nit
com alimentar-se
que per tant
depenen absolutament
de les prestacions socials
que en molts casos
passen per l'Ajuntament
però que en molts d'altres
en molts d'altres
han de passar
per moltes altres entitats
com entitats
sense ànim de lucre
com organismes
no gubernamental
no gubernamental
o com fundacions
miri
el 70%
de les persones
amb necessitats
acudeixen a serveis
gestionats
no per l'administració
sinó per d'altres
per ONGs
per entitats
sense ànim de lucre
o per fundacions
i crec que això
ha de fer
que nosaltres
ens replantegem
les coses
eh
sobretot en moments
de crisi
segurament això
és un punt d'inflexió
jo crec que l'Ajuntament
ha fet esforços
ha fet esforços
no vol seguir fent
n'estic convençuda
eh
i confio
i confio
a més a més
amb la voluntat política
d'aquest govern
progressista i socialista
però hem de fer més coses
hem de fer un gest
més important encara
eh
i una mica és
el que nosaltres
proposem
en aquesta
moció
sobretot per evitar
que molts d'aquests
problemes
eh
s'acabin cronificant
i s'acabin generalitzant
i quan això succeeix
en una societat
la cohesió social
desapareix
i quan això succeeix
en una societat
la fractura social
planeja
absolutament
sobre nosaltres
i aleshores
serà més difícil
de gestionar
aquesta situació
que pot semblar
crítica
trista
descensitadora
ens ha d'esperar
encara més
si cap
per buscar solucions
i això és el que
nosaltres proposem
solucions
què hem de fer
des de la municipalitat
doncs miri
primer reconèixer
que des de l'administració
local
no podem fer tot
el que desitjaríem
no?
però que podem fer més
que podem fer més
jo crec que sí
eh
i després
reconeixer absolutament
que n'hi ha d'altres
que estan fent coses
que nosaltres no fem
com els sindicats
com les ONGs
com les entitats
sense ànim de lucre
com les fundacions
i etcètera
etcètera
i per tant
estan assumint competències
que en molts casos
són municipals
i per tant
significa que nosaltres
hi hem de posar el coll
i significa que
el nostre gest
s'ha de traduir
en coses concretes
i com es pot traduir?
doncs miri
es pot traduir
redefinint
el pressupost municipal
de l'any 2009
reduint
totes aquelles despeses
que no són prioritàries
i que podrien resultar
superflues
i crec que això
no els sona estrany
no?
gens
perquè vull llegir
amb la premsa
i vostès són capaços
de fer redefinicions
del pressupost
per tant
amb això
hi podríem estar d'acord
segon
aquesta reducció
hauria de basar-se
prioritàriament
en les següents modificacions
nosaltres en proposem
algunes
no estan tancades
és un llistat
vostès en feien unes altres
bé
doncs potser
potser podem sumar
potser les podem pactar
les podem negociar
no ho sé
d'alcaldia
de l'àrea de mobilitat
de relacions ciutadanes
de comunicació
d'empreses municipals
d'isenda
d'enllumenat
de publicitat
d'esports
de cultura
de festes
més la incorporació
del revenent
del 2008
l'objectiu seria reunir
aproximadament
amb el càlcul
que nosaltres hem fet
vostès tenen
les dades més exactes
de com es distribueix
tot plegat
però nosaltres fèiem
aproximadament
un sumatori
de 2,25 milions
d'euros
per gestionar-los
i aplicar-los
en el previst
en el següent punt
què volem?
que es creï
una taula de participació
en la que estiguin representades
doncs des de les entitats
econòmiques
els sindicats
les fundacions
les ONGs
i totes aquelles entitats
socials sense ànim de lucre
sota la presidència
del nostre alcalde
i amb la participació
d'un membre
de cada grup municipal
en representació
per tant
a l'Ajuntament de Tarragona
i que gestionin
aquesta taula
de participació
aquest fons
per activitats
que puguin suposar
el foment
de l'economia productiva
i fins i tot
ajudar en programes
i en accions
que lluitin
contra l'exclusió social
crec que tenim
una oportunitat única
pel que jo conec
a les entitats
i en conec a moltes
fent un pols
de quina és la situació
la situació per la que passen
és una situació
absolutament crítica
de cues
de cues
a les càrites
perroquials
de desbordament
de les cases
d'acollida
del transaunt
de les cases
que tenim
per acollida
de dones
amb menors
al seu càrrec
i amb situació
de desemparament
famílies
que ja estan reduint
molts dels seus costos
que fins ara
podien donar
una sèrie d'oportunitats
als seus fills
i ara les han de reduir
per tant
moltes d'aquestes entitats
en saben
de la situació
i en saben segurament
coses que nosaltres
no en sabem prou
per tant
ens les hem d'escoltar
i les hem de posar en valor
d'aquí
la presentació
de la nostra moció
moltes gràcies
té la paraula
qui té la paraula
qui vol intervenir
doncs
el senyor Pau Pérez
moltes gràcies
a vegades
amb aquest tipus d'emocions
ja hem dit
que hi havia
de demagògiques
de molt demagògiques
d'inútils
com veurem després
i en aquest cas
no té
és molt diferent
amb les altres
amb el tractament
amb la introducció
amb la intenció
i amb la manera
de presentar-la
per tant
d'entrada
és un diferencial
que es pot agrair
l'únic problema
que hi ha
i per això
em toca contestar a mi
és que
com que ja d'entrada
miri
i l'hem encertat
pensant que
havíem de respondre
des de l'àrea econòmica
com que ja d'entrada
està reconeixent
l'esforç
que està fent
l'Ajuntament
o el Govern
que som tots
i el Govern
que té la responsabilitat
per incrementar
com s'han incrementat
les actuacions
de tot tipus
a nivell
de millora d'oportunitats
no exclusivament assistencials
d'increment de l'ocupació
d'actuació
envers les empreses
com que vostè ja
m'ho reconeixi això
entrarem a parlar
de l'altre
que tots estem d'acord
aquesta és molt més complicada
que les altres
de consensuar
perquè que tots estem d'acord
en destinar
com més recursos
millor
els problemes
que s'estan produint
diferencials
per el tema
de la crisi
estem d'acord
el problema és que
la manera
com es presenta
és molt difícil
d'acceptar
directament així
primer perquè
està demanant
una redefinició
del pressupost
escolti'm
això que vostè
i ara parlaré
de com hem trobat
nosaltres
aquests diners
i vostès
han trobat
d'altres
miri
nosaltres
ja
veníem de la crisi
l'any passat
ja havíem preparat
el pressupost
i vam discutir
aquest pressupost
i és un pressupost
de contenció
per molts motius
per molts motius
entre d'altres
per la davallada
d'ingressos
d'alguns
impostos
i taxes importants
i és tan important
que vostès mateixos
van dir
escolti'm
que estarà ben fet
que estan ben calculats
segurament són menys
o sigui
vostès ja
rebaixaven el pressupost
però per la banda
d'ingressos
per tant
malament
malament
podien fer
aquests canvis
i ara què ens diuen
busquem partides
per canviar
nosaltres hem trobat
unes
vostès han trobat
altres
miri
no
les que vostè troba
i són legítimes
i són absolutament
legítimes
i políticament
són absolutament
defensables
qualsevol d'elles
tot i que em permeti
que li digui
que no van venir
com a esmenes
el pressupost
perquè ja van fer
el pressupost
comptant amb això
vostès han dit
nosaltres també
que la situació
és crítica
i no és d'ara
per tant
no em digui
que és el mateix
modificar
el pressupost
amb un tema
de personal
i amb altres
que vindran
quan tinguin
que venir
perquè mire
ja estic
restricent
a tenir
que modificar
com ho feia vostè
ja hi ha entrat
no és el mateix
dir això
que un canvi
de partides
per voluntat política
com si poguéssim
amb un pressupost
restrictiu
amb un creixement
mínim
del corrent
mínim
comparat
amb el creixement
que vostès
van gaudir
de 8 anys
de 8%
de 9%
de creixement
de corrent
per tant
amb un pressupost
com aquest
qualsevol redefinició
que m'està demanant
és
escolti'm
tornem a parlar
del pressupost
doncs escolti'm
no podrem tornar
a parlar del pressupost
podrem parlar
quan vinguin
aquestes modificacions
i digui
miri
han tornat a baixar
els interessos
que me queden
30.000 euros
què fem
doncs nosaltres
com a govern
proposarem
i vostès
i vostès
com a oposició
diran
el que convingui
per tant
no podem fer
ara
aquest estudi
que demanen
perquè ja està fet
i amb
molts problemes
també em parlen
del romanent
d'incorporar el romanent
ja
ja els hi parlaré jo
del romanent
quan vingui la liquidació
mare de Déu senyor
o sigui
no
no
no
no
no
no
no
no podem comptar
desgracable
ni vostès
ni nosaltres
ni ni ni ni
o sigui
no comptem
amb el romanent
d'acord
d'acord
d'acord
molt bé
llavors
diu
bueno
doncs mirem
el que vostè
va dir ahir
que s'estalvia
miri
nosaltres
hem fet
com els altres governs
però en petit
d'acord
no perquè sigui
més petit
ballesteros
que zapatero
o un tic
ho hem fet en petit
perquè tenim menys pressupost
ja està
si l'estat
té 350.000 milions
d'euros
de pressupost
i se n'ha estalviat
1.500
escolti
nosaltres que tenim 200
estalviarem
el que podrem
i no aquests 2,7
sinó realment
en el que és
després s'ha corrent
equivalent
equivalent
a aquests 1.500
de zapatero
equivalent
als 350
de montilla
són
probablement
300.000 euros
probablement
en el que és
després s'ha corrent
concreta
d'apagar llums
d'estalviat
30
de paper
de
l'última
volta
de femella
amb cada departament
de la casa
per l'estalvi intern
amb una circular
molt dura
d'obligado cumplimiento
i que
complementarà
la de personal
que també
evidentment
el tema
ja no es pot tocar
per tant
què fem aquí
això d'una banda
i d'una altra
com vam anunciar
els aprofitaments
derivats
de les inversions
que es fan
amb el fil
si nosaltres
fem
com farem
una inversió
en canvi
de luminàries
i bombetes
per
5 milions
d'euros
això té
un doble
efecte
un doble
efecte
d'una banda
el del manteniment
i d'una altra banda
el del consum
per tant
aquests consums
que al final
del període
d'execució
de l'obra
podran arribar
als 700.000 euros
750
800
dependrà
del tipus
de zona
del tipus
de llums
aquestes
reduccions
s'aniran
incorporant
al pressupost
però clar
quan jo parlo
de 2,7 milions
d'euros
d'estalvi
que s'entengui
i ho vaig intentar
dir també així
però jo reconec
que a vegades
comunico poc
i malament
que s'entengui
que és un
estalvi anual
equivalent
no he vist el diari
senyor Roca
no miraré ara
és un
estalvi anual
equivalent
que ens permetrà
si ho fem bé
gaudir-ne
de 2,7 milions
l'any que ve
segur
i aquest
anirà creixent
durant l'any
per tant
no es pot dir
miri
jo faig una bossa
ho dic
perquè
sembla molt raonable
sembla miri
estalviïs això
i us ho gasta
d'aquesta manera
doncs no
no es pot
es pot
traient de partides
que ja
dic que és una discussió política
sobre el pressupost
que ha passat
i que s'ha debatut prou
i que les condicions
eren tan dures
cada vegada
potser són més dures
però eren tan dures
fa dos mesos com ara
i
passem
a aplicar
un seguit de mesures
que ens donin
ara
en estalvi
un import
que és superior
al que vostès
deien
però
similar
però ja dic
no tenim aquests diners
aniran venint
i ara
quan vinguin
a mesura que vagin
venint
i que puguem
incorporar
evidentment
que seran
per polítiques
socials
i de promoció
de l'ocupació
i de promoció
del desenvolupament
econòmic
de les empreses
evidentment
de l'accionar
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Senyor Alejandro Fernández.
Moltíssimes gràcies, president.
Bé, ja vam avançar a l'inici d'aquestes mocions,
que hi havia una bona part, de fet la majoria de mocions
presentades pel grup de Convergència i Unió
amb les quals estàvem d'acord,
i hi havia d'altres que no ho estàvem.
Aquesta pertany al grup de les quals no compartim.
Bàsicament perquè no compartim la filosofia,
no evidentment la de reducció de despeses prioritàries,
que compartim totalment,
sinó que aquest fons de 2,25 milions d'euros
s'hagi de gestionar a través d'aquest sistema
de participació ciutadana.
Entenem que és obrir dos processos de polèmica.
El primer, efectivament, és un filtre
sobre quines entitats entren i quines no.
I el segon, encara que podria ser més polèmic,
és com es distribueixen aquests 2,25 milions d'euros.
Per tant, és un sistema, al nostre entendre,
que primer, a la nostra filosofia no és el que nosaltres entenem
que és una mesura per combatre l'exclusió social,
entenem que hi ha d'altres,
i per tant no podrem votar a favor.
I aquesta és l'explicació una miqueta més curta que la que ha fet el senyor Pérez,
però és la nostra.
Gràcies.
Gràcies, senyor Alejandro Fernández, també per la brevetat.
Vol apagar el micro, sisplau?
Té la paraula la senyora Victoria Fons.
Gràcies, senyor alcalde.
Bé, senyor Pérez, jo li agraeixo totes les explicacions,
però m'han semblat en excés econòmiques,
que són necessàries,
perquè jo també feia una proposta econòmica, és evident,
però jo segurament en alguna cosa no hi he entès.
Alguna cosa no hi he entès.
Primera, jo crec que és hora d'accions,
ja, i de menys discurs, d'accions concretes.
Vostè em qüestiona a veure les partides d'on ho hem tret.
Bé, jo li he dit a l'inici que això podríem discutir-ho.
Estic disposada a discutir-ho.
Puc anexar en aquesta moció la llista,
amb el nom de cadascuna de les partides i les quantitats,
que algunes fins i tot hi hem dit
no es pot treure del romanent.
Bé, doncs traiem el romanent.
Bé, perfecte.
I segurament amb això ens podríem entendre.
Després segurament tampoc no hi he entès una cosa.
I és que clar, jo les mesures que proposo,
la mesura que proposo és pel 2009.
I vostè em parla, bueno, avui al diari de Tarragona,
jo pensava que aquesta mesura del 2,7 milions d'euros
eren pel 2009.
Vostè m'està parlant que és pel 2010.
És que la crisi la tenim ara.
i ara ja en tenim de famílies que estan patint aquestes situacions.
I ara ja tenim cues a moltes d'aquestes entitats socials.
I em diu, hi haurà un problema a veure com la seleccionem.
Jo crec que no.
Jo crec que no.
No tenim un Consell de Cooperació i Solidaritat aquí a Tarragona?
També vam fer una selecció.
No?
I ens hi hem posat d'acord.
I té un funcionament també d'aquesta manera autònoma.
Sí que té un pressupost assignat, igual que aquí,
li assignaríem un pressupost,
però després es treballa des d'aquest model de taula de participació.
I aquí hi ha la consellera que la presideix i em diu que sí.
Per tant, és similar al plantejament.
Molt similar al plantejament.
Molt similar al plantejament.
Jo crec que ens podríem posar d'acord amb el tema de quines partides.
Però té una doble intencionalitat aquesta moció.
Una, la de reduir aquelles despeses que puguin resultar superfiles en temps de crisi.
Evidentment que poden estar justificades en un altre moment.
En temps de crisi estem parlant.
Estem parlant de mesures d'excepcionalitat.
I aquí ha sortit al llarg d'aquest plenari això.
En temps de crisi.
Després, jo crec que és important donar-li la importància necessària
i subratllar tant com sigui necessari
la participació d'aquells agents socials
que estan en gran mesura
suplint, substituint
a l'Ajuntament de Tarragona
amb l'atenció de necessitats socials
molt concretes.
Molt concretes.
Concretíssimes.
I si no parli vostès
i jo li puc fer el llistat
de totes les entitats que tenim a Tarragona
i que en aquest moment
i no podem dir de manera subsidiària
perquè no és de manera subsidiària
perquè no en tenen d'obligació
sinó perquè tenen una missió i tenen uns objectius
i treballen per la cohesió social
i treballen pels més vulnerables
i treballen pels que estan a la cua
de la cua de la cua.
Tenim en aquests moments
en els nostres serveis socials
molts professionals
que es veuen
amb la impossibilitat
de donar resposta a aquestes necessitats.
I què fan?
Sistemàticament
perquè no en tenen d'altre
en aquest moment
derivar-los en aquestes entitats socials.
Reconeixem doncs
la tasca social que fan.
Donem-los i el protagonisme.
No estic d'acord
en absolut
en que nosaltres estem donant-los
unes competències
que no tenen.
Si és que ja les tenen adquirides
perquè nosaltres no donem a l'abast
i li segueixo reconeixent
que es fan esforços
i que estic convençuda
que la consellera cabal de capdavant
de tota aquesta conselleria
té el màxim d'interès
però no disposem de tots els recursos
sembla ser, no?
Perquè quan tenim cues
a moltes d'aquestes entitats socials
i quan en un percentatge molt elevat
els nostres tècnics
han de derivar
a les famílies
que passen per moments
d'extrema gravetat
els han de derivar
a les entitats sense ànim de lucre
a les fundacions
o a les ONGs
alguna cosa està passant.
Jo el que els demano
és que
prenguem una decisió
que fem alguna acció.
no que em digui
que aquests 2,7 milions
resulta que els veurem
en el 2010
però si és que
ja les tenim ara
aquestes situacions
i hem de donar resposta
en aquest moment.
Per tant, per una banda
hi ha el tema de
com dotar d'un fons econòmic
donant-los i
amb ells
la capacitat
no només consultiva
sinó capacitat de deslloc
com té el Consell
de Cooperació i Solidaritat.
Una mica diferent
però amb la mateixa filosofia.
nosaltres els posem en lliuns diners
i es decideixen el sí.
Amb un tècnic
hi ha d'haver un tècnic?
Posem-hi un tècnic.
Bueno, molt bé.
No ho sé.
Però sí que hi ha la possibilitat.
Tenim altres models.
Cuidado, la taula de participació
no és res que nosaltres
ens estem inventant, senyor Pere.
Vostè ho coneix, no?
L'existència de les taules de participació.
Doncs posem-hi el coll
i donem resposta
a les necessitats socials
que en aquest moment
no estem gestionant
des del nostre ajuntament
perquè no tenim prou recursos.
I si no, preguntin vostès
a Càritas,
Creu Roja, Fundació Bona Nit,
Fundació Leura,
el Banc d'Aliments, etcètera,
els sindicats, etcètera, etcètera, etcètera.
Res més. Moltes gràcies.
Gràcies, senyora Victoria Forç.
Per tant, passem a votació a la moció.
Senyor secretari, vol procedir a la votació?
No, no.
Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.
No.
Grup Municipal del Partit Popular.
No.
Grup Municipal de Convergència i Unió.
Sí.
Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya.
No.
Per tant, queda rebutjat.
Per 8 vots afirmatius, 19 vots negatius.
Gràcies.
Grups que desitgen intervenir en explicació de vot.
No n'hi ha cap que desitgi?
Senyor Joan Arejo.
Moltes gràcies, senyor alcalde.
Segurament, de totes les mocions que s'han presentat, aquesta és la que jo crec que a tots plegats més ens hauria de doldre que no hagi tirat endavant.
i no tant en el seu nivell de concreció com en el que pretén.
Jo entendria que el discurs que m'ha fet l'equip de govern fos el de, escolti, i d'on els traurà aquests diners que diu vostè?
Jo això ho entendria.
i això no ho vaig posar a l'emoció, no perquè no ho sapigués, perquè jo vaig fer una proposta que fins i tot la vaig fer pública, la vaig repartir, i la tinc aquí,
sinó perquè em semblava que s'havia deixat la porta oberta a on podien sortir aquests diners.
Ara aquí ens podríem posar a discutir, que no és el cas, de si de les despeses de promoció de Tarragona que té l'alcaldia podem estalviar 10.000 euros o no.
No crec que sigui el cas discutir-ho aquí.
O dir-se dels 7.500 euros que té cada regidoria per fer publicitat i propaganda, es podrien eliminar i destinar-los a una altra cosa.
Si podem estalviar-nos a 200.000 euros del llumenat perquè canviem les bombetes, que també està aquí.
Jo entendria que haguéssim discutit això, però el que no entenc és que es digui que no.
I prou. I prou.
I que es digui en funció, al final, per el que he entès, que la participació o el mecanisme de què fem amb aquests diners no és el més adequat.
He entès que la participació de les entitats que en aquests moments, junt amb les administracions públiques,
estan portant el gran pes de l'atenció a les persones que ho necessiten.
No ens en enfiem d'elles com per participar junt amb elles amb què fem aquests diners.
Sota, evidentment, la presidència de l'alcalde i de l'equip de govern.
He entès que al final és això, perquè si és una qüestió dels diners d'on surten.
Jo també puc tindre les meves dubtes del que he llegit avui als diaris, de si ens estalviarem amb paper o amb trucades telefòniques, no sé què.
Però li dono el benefici de la dubte. Si vostè ho intenti i se n'en surt, perfecte.
No existeix el benefici de la dubte que del pressupost corrent de l'Ajuntament podem estalviar diners?
Jo ho vaig proposar i vaig acabant, senyor alcalde.
L'estiu de l'any passat quan vaig dir que el 5% de la despesa corrent s'hauria d'estalviar.
No s'havia fet el pressupost, no s'havien fet les ordenances i està escrit.
Ha servit per alguna cosa? No. Som a temps de fer alguna cosa? Sí.
Això és una modificació de crèdit. Això no és un canvi del pressupost.
Això és una modificació de crèdit. Ja està.
Com s'ha fet? Com s'han fet les que s'han fet abans?
És una trista modificació de crèdit. Agafar diners d'una partida i posar-los en una altra.
Podem discutir les partides? Sí. Podem dir no i prou. Quan?
I ara sí que acabo de veritat.
El banc d'aliments té menys aliments que mai.
Les cues a determinades entitats socials cada tarda donen el tom a dos carrers.
Hi ha molta gent que per desgràcia té molts problemes.
D'això, aquí en aquesta casa, crec que no és voluntat de ningú fer-ne cap tipus de pim-pam-pum.
L'únic que es tracta és d'intentar entre tots posar mesures per arreglar-ho.
Crec que totes les voluntats de mesures són bones.
Les que vostè proposa avui al diari jo no li diré que no són bones.
Sí que ho són.
Però són dolentes les altres?
Són una antítesi a les que diu vostè?
Perquè n'aprovem una no podem aprovar l'altra?
Són diferents?
Jo crec que no.
La mateixa voluntat al darrere.
Vostès haguéssim pogut fer com han fet amb dues de les anteriors mocions.
Escolti, però dels llocs on traurem els diners.
Posem això indicatiu però ja veurem.
Jo no soc el que conec el pressupost tan a fondo com el coneix vostè, senyor Pau Pérez.
Jo no ho soc.
Ni tinc l'obligació de ser jo el que el conegui tan profundament.
Per tant, em sap molt de greu i acabo que precisament aquesta moció hagi sigut la que m'ha semblat que per part de vostès hi ha hagut menys flexibilitat a l'hora d'abordar-la.
I gràcies per la bona volència.
Gràcies, senyor Joana Rejo. Té la paraula la senyora Beuña Floría en nom del grup dels socialistes.
La veritat és que escoltant-nos a vostè, senyor Rejo, senyora Forns, qualsevol que no hagués estat en aquesta ciutat vivint en els darrers 20 anys potser pensarien que podrien tenir una certa part de raó.
Però la veritat és que els que escoltem sí que hi hem viscut i sabem quines han estat les seves prioritats en el passat i per tant ens sorprèn que vinguin ara amb aquestes prioritats en el present.
Senyora Forns, jo li he respectat la seva paraula, eh? Si em permet.
Per tant, jo entenc i puc entendre, perquè és el discurs habitual del seu partit, que utilitzin la crisi amb vocació tacticista.
i jo entenc i puc entendre, perquè és la pràctica habitual del seu partit, que ens intentin presentar solucions que són pròpies més d'un mag que no d'un gestor responsable i realista.
I entenc i ho puc entendre, perquè és el que fa habitualment el seu partit, que utilitzin aquest plenari per intentar posar de rellou qüestions, moltes de les quals ja s'estan fent.
O sigui, és que venia aquí a explicar que fem determinades inversions en temes de serveis socials, quan fa 20 mesos que s'estan fent, increment del 50% dels menjars d'ajuts a domicili, per exemple, l'any passat.
Per exemple, només li poso aquest exemple. Increment, com mai, com mai, del treball amb altres entitats de la ciutat, amb altres entitats de la ciutat,
perquè mai hi ha hagut un govern a Tarragona més proper i més sensibilitat a aquests temes...
Senyora, jo, jo l'he escoltat abans, eh? Ah, molt bé, molt bé, jo l'hi agraeixo. Ah, sí, perdó, perdó. Molt bé, segueixo.
Com que per mi aquest tema és molt seriós, doncs clar, m'ho prenc molt en sèrio, però en qualsevol cas...
Sí, donarem una til·la avui a tothom. Molt bé, com deia, i com que veig que vostès tenen poca memòria,
només en foment de l'ocupació estem movent actualment, i mourem al llarg del 2009, dos milions d'euros.
Hem ocupat 139 persones, o ocuparem, perdó, perquè acabarà ara amb un taller d'oficis que comença d'aquí dues setmanes,
139 persones només en tres mesos. Per tant, no em digui que no s'estan fent coses.
Per tant, com deia, la màgia o les varetes màgiques, senyora Ejo, què vol que li digui?
Sí, existeixen els comptes, però el que és responsabilitat d'un govern és, primer, gestionar el pressupost,
perquè el pressupost d'un ajuntament el gestiona l'ajuntament, i en col·laboració amb altres entitats, evidentment,
però el pressupost el gestiona i el prioritza l'ajuntament, escoltant tothom, però és responsabilitat de l'ajuntament.
I sembla mentida que vostè, que l'ha gestionat molts anys, i a més a més amb poca participació, he de dir-li,
no ho sàpiga i no ho recordi. Segona cosa, s'està treballant des de l'àmbit tècnic des de fa ja setmanes,
des de fa setmanes, en compartir, prioritzar i evitar duplicitats amb les entitats socials que treballen en aquesta ciutat.
I parlo de Creu Roja, i parlo de Càritas, parlo de les fundacions que hi estan treballant,
que des de l'àmbit de serveis socials fa molt de temps que s'està fent una feina silenciosa,
silenciosa, tècnica, irresponsable i realista, per donar cobertura a això que vostè està explicant,
és una realitat. No podem tornar-li una vivenda a una persona que l'han desnonat, evidentment que no.
Però estem buscant solucions perquè aquestes famílies que ho estan patint
puguin, a partir de la seva situació tan greu, buscar una sortida.
I nosaltres no fem una política de dretes assistencialista com les que vostès proposen,
sinó que el que fem és una política també pensant a futur.
I, per tant, el que estem fent és fent dinamisme econòmic.
I respecte a les partides, el pressupost d'aquest Ajuntament ja fa mesos que va demostrar
l'interès que hi havia claríssim en incrementar les partides de seguretat,
perquè, diguin vostè, si vol reduir en mobilitat, què farem?
No farem pas de nivell, pasos de vianants, per la gent que té mobilitat reduïda, no els farem?
O no farem això que vostè reclamen, que és fer els passos elevats perquè hi hagi seguretat
als carrers de Tarragona? No ho farem, perquè hem de reduir diners en mobilitat.
O què vol que fem? Vol que li expliqui a totes les empreses de Tarragona
que es dediquen a l'àmbit de la comunicació, com les impremtes, per exemple,
a més a més dels mitjans? O vol que li expliqui a les empreses de la ciutat de Tarragona
que es dediquen a l'àmbit de la restauració, perquè, tot i que hem baixat un 40%
les despeses en relacions institucionals, alguna cosa també hem de fer.
perquè és contradictori que vostè digui. S'han de donar serveis...
O sigui, presenta vostè mocions perquè donem feina a les empreses de Tarragona,
perquè ajudem el dinamisme econòmic. Ah, però l'Ajuntament que retalli despesa
en determinades qüestions. S'ha d'intentar fer tot. I això és fer una política responsable
i realista. Mantenir inversió allà on es pot mantenir de despesa corrent,
amb aquelles qüestions que siguin, evidentment, el més prioritàries
en cada moment, però a la vegada apostar per les polítiques socials
d'una forma ferma. I això és el que farem. I això és el que farem de forma realista.
Evidentment que no tenim solucions màgiques. Els ajuntaments podem arribar
fins on podem arribar, que és molt, que és molt. Sempre hi ha coses millorables.
Amb això li dono la raó, però no aquí, a tot arreu, a la vida.
Però coses millorables no des de la demagogia, i no des de les varetes màgiques,
i no des de visions tacticistes. Aquest és un tema atmosfèri, alcalde,
a cabo. La crisi és un tema molt seriós. Quan surts al carrer i parles amb la gent
que l'està patint, qualsevol paraula que diem els polítics s'ho prenen
d'una manera molt seriosa, perquè pateixen cada dia. I, per tant,
quan nosaltres plantegem solucions damunt de la taula, senyora i jo,
les hem de fer de forma molt realista, molt realista, perquè estan en joc
les il·lusions i la frustració de moltes famílies d'aquesta ciutat.
Moltes gràcies.
Gràcies, senyora Floria. A les properes punts d'ordre del dia
seré molt més estricta en l'explicació del vot, perquè tant el senyor Aregio
com la senyora Floria s'han excedit, amb el meu permís, evidentment,
però s'han excedit en tres vegades el temps.
Passem, doncs, al 6-2-8, sobre la moratòria en el pagament d'impostos i taxes.
Té la paraula el senyor Adán.
Bé, una vegada més, aquesta moció està en una línia continuïsta,
amb les mesures que presentem per afrontar la crisi.
Evidentment, un dels principals problemes que patim avui en dia amb aquesta situació
és la destrucció de llocs de treball i l'augment de persones que estan en situació d'atur.
Segons estudis que han sortit publicats en diferents mitjans darrerament,
només a la ciutat de Tarragona hi ha 8.000 desempleats
i són moltes les empreses que cauen en fallida,
empreses que han de tancar o empreses que han de reestructurar tot el seu personal
a efectes de poder mantenir-lo i no tindrà que fer expedients de regulació de treballadors.
Crec que com a administració pública,
i en la mesura que puguem, hauríem d'aplicar polítiques de discriminació positiva,
a efectes d'ajudar a la implantació i creació de noves empreses a la nostra ciutat
en aquests moments difícils que assegurin llocs de treball.
Ja els avanço que això que els estic exposant i que els estic demanant
no em podran dir que és il·legal perquè no els demano que ho treguin,
sinó que ho aplacin.
També, senyor Pau Pérez, li avanço que això és fàcil de consens,
si realment tinc intenció de consensuar amb nosaltres aquesta moció, ho podrà fer.
Però només li demano una cosa,
només li demano una cosa en vista del resultat que han tingut la resta d'emocions.
Si m'ha de dir que no, a l'emoció,
si m'ha de dir que no, que m'ho digui argumentant i amb motius propis i del seu govern,
no justificant-se amb polítiques d'anys passats i de governs passats.
Per tant, si m'ha de dir que no, que ho faci perquè això vostè ho creu
i no s'intenti justificar amb anys diferents,
perquè les circumstàncies són canviants,
les circumstàncies històriques d'avui no són les de fa tres anys
i les circumstàncies que demanem avui, potser una altra i no les haguéssim demanat.
Per tot això demanem els següents acords.
Primer, que es prenguin mesures per afavorir qualsevol activitat empresarial i comercial
que suposi un increment de l'activitat econòmica a la ciutat de Tarragona
i un augment del joc de treball.
Això segur que no tindran problemes.
Segon, que s'aprovi una moratòria de dos anys
en relació al pagament de la totalitat d'impostos i taxes
que depenguin de l'Ajuntament de Tarragona
i que hagin d'afrontar les empreses, comerços i entitats empresarials o econòmiques
de nova creació que contractin de manera fixa a treballadors.
Quedo, es pensa tot el que em pugui dir la senyora Portaveu, el grup socialista.
Grups que desitgen intervenir.
Explicació al govern, va.
Aquesta moció és de les que podem consensuar.
O sigui, si canvia alguna cosa, com hem fet amb el tema,
perquè està d'acord amb el fons o amb la forma és important.
Vostè és jurista i m'ha dit no em digui que és il·legal.
Escolti'm, segurament, ara l'hi explicaré, però segurament.
Per tant, en el fons, mesures per afavorir la implantació de noves empreses,
com a tal, vostè, jo, el senyor Alejandro Fernández, el senyor de los Ríos, tothom.
Concretament, una moratòria de dos anys en les noves, miri no.
Concretament, miri no.
Però, si consensuem, estudiar d'altres mesures per empreses que generin ocupació
o de nova creació, generalment la generen, no?
Perquè la gent que entra a treballar en una empresa nova,
doncs, bueno, pot venir d'una altra o és ocupació aturada.
Per tant, si el que vol és fer una cosa diferent, com hem fet en altres,
i dir, en el fons podem estar d'acord,
en tornar a mirar això, doncs, val,
doncs, l'enviem, entre cometes, a la Comissió de Bonificacions Fiscals
i, entre tots, ho estudiem.
Perquè, miri, sí que és il·legal fer una moratòria genèrica.
Els tributs estan sotmesos a reserva de llei.
Com hem dit abans, no és el cas que digui expressament com diu
la llei general tributària, que no es poden condonar
si no és en les condicions previstes per les lleis.
És que tampoc es pot fer allò que vulguem que no estigui contemplat
i les lleis ja contemplen segons quines coses.
I aquestes coses que contemplen, sí que les estem aplicant
en alguns impostos, evidentment.
Per això jo li dic, miri, dos anys en l'IAE ja ho fem.
Ja ho fem. A més, no és moratòria.
És una sanció. Ja està. Directament.
Però, a més a més, els cinc anys següents fem una bonificació del 50%.
Ja ho fem. Per què? Perquè està a la llei.
Quan parla de llei, això et permet.
Cada vegada que junts discutim bonificacions, ho fem d'aquesta manera.
La llei permet aquest marc.
dins d'aquest marc, nosaltres fem. I a més, ho fem conjuntament.
Per tant, una moratòria genèrica és inegal.
No es pot fer.
Una sanció en l'IAE ja la fem.
Per tant, seria inútil.
Fora inútil.
No està previst.
Cada...
No, no, no. El problema és que no està previst tampoc per nova creació.
No, no. Jo el que per això proposo, si vol que mirem noves formes,
doncs sentem-nos i mirem l'abast de la llei sencer.
No els hi diré jo, que potser hi ha algunes més.
No els hi diré.
O sigui, parlem-ho junts.
Vostè no m'ha dit que estudien les mesures per afavorir la implantació d'empreses.
Que diu al principi sí.
Que diu al principi sí per afavorir les empreses.
Que ja tenim mesures.
Ja li he dit 80, un govern 30, l'altre 60, nosaltres.
Mesures ja en tenim, per el que vostè diu genèricament.
Però l'altre, si vol canviar-ho per estudiar alternatives per les de nova implantació.
I ja li avanço que ho hem mirat.
a veure si hi havia alguna cosa directa per incrementar algun més.
Però bé, així com està, directament, en moratòria, en ajornament,
de la mateixa manera que està en el fraccionament,
que era la moció de la senyora Rubio.
El fraccionament està previst a la llei en unes condicions.
No per tothom.
I no per nova creació.
I no per nova creació.
El fraccionament està previst en condicions especials de necessitat.
I en condicions reglades.
Però no en empreses de nova creació.
Per nova creació està la llei.
Per nova creació hi ha altres coses.
Per això dic, no podem votar.
Mira que m'agradaria, perquè després, com que estan dient,
ja sé que em dirà que no, és il·legal, ja sé que no em parli de legalitats,
no em parli del que fem.
No, escolti, no he de parlar de lo que és.
Llavors, sortiu vostè com que m'està proposant una cosa raonable
i que jo li dic que no, doncs això se'n diu de magòsia, de veritat.
I pel que fa, l'IAE ja figura.
Llavors, ja dic, si la transforma, o si la retira i la porta a la comissió de bonificacions,
o si fem un redactat entre qui vulguin,
doncs, escolti, tots estem d'acord en que les empreses de nova creació
tinguin algun suport extra de l'Ajuntament.
Però, miri, com que estem fent accions des de l'àrea de promoció econòmica
i de promoció d'empreses, doncs, escolti, mirem més mesures.
Però no aquesta mesura fiscal concreta.
És impossible, que és que no em deixarà, tampoc, el senyor Interventor.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
El senyor Alejandro Fernández té la paraula.
Sí, moltíssimes gràcies, president.
Bé, la petita i mitjana empresa és la que genera el 80% de l'ocupació de mitjana a Catalunya i a Espanya.
Dit d'una altra manera, les 139 persones que es contraten a través d'aquests plans d'ocupació,
que, per cert, és una xifra semblant a la d'altres èpoques quan hi ha hagut escoles-taller,
és a dir, no és una novetat extraordinària,
hi ha algun increment, però quan van coincidir dos escoles-taller,
a la vegada hi va haver més ocupació a l'Ajuntament,
quan van coincidir l'escola de Sant Salvador i l'escola de Pont del Diable,
sí, sí, home, que jo hi estava, jo hi era.
Però, en fi, les 139 persones que es poden contractar a través d'aquests plans d'ocupació
és una xifra molt petita, molt petita, al costat del que es pot arribar a fer a través d'una bona política
de recolzament a la petita i mitjana empresa.
La gent té pànic, pànic d'obrir noves empreses.