Són dos quarts de dotze del migdia, un minut en directe des de la Rambla Nova de Tarragona,
matí de Tarragona Ràdio, matí de Sant Jordi, la festa del llibre, de l'amor, de la cultura,
tota una sèrie de coses que tenen molt a veure amb l'esperit de la ciutat,
és una festa ciutadana i per això, tot i que és un dia especial,
o justament per això no podíem obviar l'espai en el que des de la sintonia de la ràdio de la ciutat
en volem donar tot el suport i intentar en la mesura del possible i modestament
complir aquesta aspiració, que Tarragona sigui capital de la cultura 2016.
Si els senyors i senyores que han de decidir que Tarragona ha de ser capital de la cultura 2016
estiguessin avui a la Rambla, jo crec que signarien una mena de contracte amb l'en Joan Cavallé.
Bon dia. Teresa León, bon dia. Els hem d'enganyar i que vinguin el dia de Sant Jordi.
El dia de Sant Jordi o per Santa Tecla. Hi ha bastantes dates.
I estaria guanyat això, eh? Déu-n'hi-do l'ambientat que tenim avui a la ciutat de Tarragona.
El de cada any, però vaja, no per això no hem de deixar resmentar-ho.
El temps acompanya molt, eh?
Acompanya molt, la gent està contenta.
Sí, sí, sí.
És aquell dia que és el dia mundial de l'alegria o d'estar content?
Jo penso que és la festa més bonica de tot l'any, no? No ho penseu?
Sí, és estranya perquè és una festa que no és festa laboral
i que la gent està contenta com si no treballés, però treballa.
I aquí diu que si fos festa laboral que no hi hauria tanta gent al carrer, jo no estic d'acord.
No ho sé, no ho sé. Això és un tema complicat.
I aquí fa campanyes, eh? Perquè sigui festa laboral per Sant Jordi.
Vols dir que l'alegria s'aniria a la platja un dia com avui?
Com quan allò que diuen de les eleccions?
Sí.
No, dona, no.
És un dia d'estar al carrer.
Vosaltres esteu contents i no m'estranya perquè a mica en mica van sorgint notícies,
van adherint-se més institucions, més persones, més entitats.
Home, la darrera institució que ha donat tot el suport a través d'un conveni formal a la candidatura
és l'Institut Ramon Llull.
Tenint en compte el que representa aquesta institució i la presència que té arreu del món
com a ambaixadors de Catalunya, és un suport importantíssim per la candidatura.
importantíssim i no sé si la gent que ens pugui escoltar pot ser conscient de la importància
perquè això es compara amb les altres candidatures que no poden ni aspirar a tenir un suport d'aquest tipus.
L'Institut Ramon Llull en aquest moment és la nostra delegació al món
i una delegació molt potent amb uns 500 actes anuals en els quals, per tant, serem presents.
En tots aquests actes, de quina manera la candidatura estarà present?
Hi ha diferents nivells.
O els termes del conveni, per fer-ho més plenent.
El conveni estableix que la infraestructura i els actes de la candidatura de l'Institut són els de la candidatura.
Resumidament és així, no?
Això què vol dir?
Vol dir que en tota l'activitat de l'Institut Ramon Llull hi ha la nostra presència gràfica,
en forma d'imatge, en forma de logo, això d'una banda és el primer,
però això és molt important perquè és una quantitat de publicitat increïble.
Penseu només, per exemple, que el dia 14 d'abril al Teatre Espanyol de Madrid es va recitar el de poesia catalana
amb el Juan Echenove, el Mario Gas i la Vicky Penya
i tota la publicitat que es va fer a tota la premsa de Madrid d'aquest acte hi havia el logo de Tarragona 2016.
Això és només un petit detall i és increïble.
I el mateix podem dir dels actes que en aquest moment es fan a Londres, per exemple,
un concert de Jordi Savall amb el logo de la candidatura de Tarragona 2016.
Això és el primer nivell, el més essencial.
Després hi ha el segon nivell, un segon nivell que són totes les fires del llibre
i totes les fires de les llengües, que n'hi ha moltes a Europa i al món,
que hi haurà un espai físic per a la candidatura,
és a dir, un espai físic amb distribució de tríptics, de material informatiu, etc.
Amb la possibilitat que en algunes d'aquestes activitats, d'aquestes fires,
hi hagi un acte específic de presentació de la candidatura als mitjans de comunicació d'allà
o a les autoritats d'allà, etc.
Aquest és un segon nivell.
Un tercer nivell són els centres universitaris, 250 universitats de tot el món,
en què hi ha professors de català que el mes de setembre pròxim es reuniran tots a Gandia
on se'ls explicarà la candidatura perquè ho puguin anar explicant en els seus respectius països.
Aquest és un tercer nivell.
Hi ha un quart nivell.
El quart nivell és el fet que la infraestructura de l'Institut Ramon Llull
es converteix en la nostra infraestructura per fer les gestions que creguem necessàries.
El dia que ens vulguem presentar a Londres,
o vulguem fer una presentació tal com deu mana a Londres,
doncs trucarem a l'Institut Ramon Llull i li direm
delegació de l'Institut Ramon Llull a Londres,
organitzeu-nos aquest acte.
I la delegació a Londres,
que és la delegació per tota la Gran Bretanya i Irlanda,
ens organitzarà aquest acte.
organitzarem conjuntament aquest acte.
És a dir, són totes aquestes coses les que significa,
a part d'altres de caràcter més singular
que puguem pensar en cada moment.
Per exemple, hi haurà actes singulars que els pensarem conjuntament.
Per exemple, la presentació a Madrid.
Quan la vulguem fer, que segurament la farem a finals d'any o a principis de 2010,
en aquell moment ho farem conjuntament.
no només conjuntament nosaltres dos, sinó segurament conjuntament nosaltres dos,
més la delegació del govern de la Generalitat a Madrid, etcètera.
Sospitàvem que era important aquest conveni amb el Ramon Llull,
però ara no només és que sigui important,
sinó que és una eina absolutament valuosa.
És a dir, és la manera de garantir la presència a Tarragona,
per això i per moltes coses, perquè és el que hem dit moltes vegades.
La meta és que Tarragona sigui capital de la cultura,
però en tot aquest camí, tot el que anirà guanyant la ciutat,
independentment del resultat, serà també molt positiu,
perquè si la presència tarragonina està des d'aquests moments
a través de l'Institut Ramon Llull a tot el món,
vull dir, és un atractiu per ara mateix,
no només pensant en el futur.
És clar, és clar, però anem a més nivells.
El conveni estableix una fórmula administrativa
per facilitar que a través de la candidatura de Tarragona 2016,
tots els artistes que viatgen a Europa,
viatgen a qualsevol país d'Europa,
amb la marca de la candidatura,
tenen ajut de l'Institut Ramon Llull
per poder anar allà on sigui.
Allò que l'any passat, per exemple, van fer amb els Glousters,
que van anar a una actuació en un festival de música a Liverpool,
i que en aquella ocasió,
a canvi de portar el nom de la candidatura
i de donar unes cartes de presentació,
de fer una petita reunió amb les autoritats d'allà,
l'Ajuntament els va pagar el desplaçament,
els va subvencionar el desplaçament.
Bé, això no caldrà.
De manera sistemàtica ja hem trobat la manera,
perquè això ho faci l'Institut Ramon Llull.
Per tant, si els Glousters o qui sigui l'any que ve o en guany
són convidats a un festival a Roma
o a una exposició a Venècia
o a una activitat a Varsovia,
a través de l'Institut Ramon Llull
trobarem la manera de poder finançar aquesta activitat
sempre que hi hagi el nexe
de la candidatura a Tarragona 2016.
Se li diu conveni, però també hauríem de parlar
de complicitat que han de tenir les institucions,
però també la pròpia ciutadania,
que és el que des d'aquí també cada setmana volem impulsar.
Complicitat amb aquest objectiu, amb la candidatura.
Convenis importants, però la gent del carrer és important
que expliqui el Joan aquest conveni, el que suposa,
perquè també ens implica a tots una mica.
La implicació, la complicitat, la participació de la població,
tant a títol individual com sobretot a través de les organitzacions
que hi hagi, és importantíssima, això no ho podem oblidar.
La candidatura no servirà de res,
no arribarà a bon port si no hi ha això.
Perquè a més a més el projecte que hem de desenvolupar
té com unes de les condicions sine qua non això,
el projecte del 2016 no pot ser un projecte abstracte,
no pot ser un projecte que ens l'inventem uns quants agents culturals
o uns quants gestors culturals més aviat,
sinó que ha de tenir la participació dels agents culturals
que hi ha a la ciutat i a l'entorn.
L'entorn en un sentit ampli,
però en principi de manera prioritària els de la ciutat.
Quan dient des d'aquest espai Tarragona
i la Teresa insisteix, ja ha de ser així,
que és la candidatura catalana...
De Catalunya.
De Catalunya, la candidatura de Catalunya.
Ara, és que clar, es pot dir de totes les maneres
i amb tota la contundència,
perquè hi ha el suport no només d'institucions polítiques,
sinó culturals, les més importants.
I de 463 ajuntaments que representen el 80% de la població
que ens donen suport.
Com tenim el calendari?
Perquè fa temps que no ho repassem.
El calendari.
Precisament fa unes setmanes vam anar a una reunió a Madrid,
al Ministeri de Cultura,
on ens van actualitzar tota la informació del calendari.
De totes maneres, no hi ha canvis significatius,
però el que va quedar confirmat és que ara ja les coses estan molt,
molt, molt, molt marcades.
La convocatòria oficial que ha de fer el Ministeri de Cultura
ja està en tràmit.
Aleshores, a finals d'any,
depèn de com funciona aquest tràmit,
serà el novembre o el desembre,
sortiria la convocatòria oficial.
I en aquesta convocatòria oficial es donaran 10 mesos
perquè les ciutats presentin el seu projecte.
Per tant, la data seria el 2010.
Sí.
El 2010, a finals del 2010,
jo calculo que per allà a l'octubre,
setembre o octubre,
s'ha de presentar el projecte.
És a dir, que tenim una mica més d'un any,
poc més d'un any,
per presentar el projecte.
S'ha gerat feina, eh?
En aquest moment.
I a partir del moment en què es presenta el projecte,
hi ha un període breu d'uns tres mesos
en què el comitè d'experts analitza les candidatures.
És una anàlisi que té una part primera de l'actura del projecte
i una segona part en què el comitè d'experts
cita a cada un dels candidats de cada ciutat candidata
a fer una defensa davant del comitè,
com si t'examinessis.
És mitja hora d'explicació i mitja hora de pregunta.
I això qui ho fa?
Això ho fa un comitè d'experts
que està format per sis persones nomenades pel Ministeri,
per sis tècnics, sis experts nomenats pel Ministeri de Cultura,
que no vol dir que siguin espanyols,
però que són nomenats pel Ministeri de Cultura,
i set nomenats per la Unió Europea,
cap dels quals en principi no hauria de ser ciutadà espanyol.
I qui ho defensa davant del comitè?
Això ho ha de decidir l'Ajuntament.
Ho pot defensar l'alcalde,
ho pot defensar una persona del comitè organitzador,
de la comissió organitzadora,
pot defensar un...
En fi...
Bé, la figura ja està per decidir.
Això ho ha de decidir l'Ajuntament en cada moment,
i és bo que ho decideixi a l'últim moment.
Sobretot pels nervis de qui ho va presentar,
perquè, Déu-n'hi-do, eh?
I després, d'aquí d'aquesta...
En un termini de tres o quatre mesos,
es pren una decisió en el sentit de seleccionar uns quants projectes,
uns quants que no estan limitats.
Aquesta és una novetat important.
Fins ara hi havia gent que només hi havia dos finalistes,
o que n'hi podia haver tres,
però no.
El Ministeri de Cultura en la Convocadora Espanyola
estableix que no hi haurà límit de finalistes,
és a dir, que si hi ha quatre bons projectes,
hi poden haver quatre finalistes.
Si hi ha cinc bons projectes, hi poden haver cinc finalistes.
Tenint en compte que hi ha molts candidats,
és possible que hi hagi més de dos i més de tres finalistes.
Perquè es continuen apuntant més ciutats a candidaturas,
o ja s'ha tancat el tema?
No està tancat.
N'hi ha moltes ja.
El que passa és que també s'ha de pensar
que de la mateixa manera que se n'hi afegeixin,
és possible que d'altres es despenguin.
Perquè no estiguin en temps de depositar el projecte.
Aquests que vegin que no tenen possibilitats,
perquè n'hi ha que veuran que no tenen possibilitats,
doncs pot ser que es vagin despenjant.
De totes maneres, aquesta, crec,
però això simplement és una opinió personal,
que aquesta no hauria de ser la situació de Tarragona,
perquè el punt en què estem,
en què ja hem aconseguit tot el suport de Catalunya,
és a dir, hi ha, com deia abans la Teresa,
més de 460 ajuntaments
que han depositat la seva confiança en Tarragona.
no ens retirem ara,
perquè si resulta que hauria pogut passar
que algun altre ajuntament de Catalunya,
a lo millor s'hauria presentat,
però al veure que es presentava a Tarragona
ja no s'han presentat.
Per tant, seria poc oportú que ens haguéssim.
S'ha de seguir endavant.
Per tant, en el nostre cas,
no crec que sigui viable el fer marxa enrere.
Però sí que hi poden haver ciutats
que, pel fet que hi hagi concurrència
de diferents candidatures dins d'una mateixa comunitat autònoma,
per exemple, optin per retirar-se alguna...
O que no hi hagi consens polític als seus ajuntaments.
O que no hi hagi prou consens polític.
És a dir, si una candidatura...
Fins al mes de setembre, octubre de l'any que ve,
hi ha temps per aconseguir el consens polític.
Però si no l'aconsegueixen,
potser faran bé de retirar-se.
I després n'hi ha altres
que s'han apuntat ara fa quatre dies,
com el cas de Múrcia,
que igual simplement pel fet d'estar amb el panorama aquest
i sortir amb els mitjans de comunicació
és important.
I simplement diu, crea una pàgina web
i diu que vol ser candidata.
Això no vol dir que després,
un cop hi hagi la convocatòria pública, es retiri.
Que en aquest cas n'hi poden haver unes quantes, no?
Clar, des de l'oficina de la candidatura
fins ara heu estat una feina de corredor de fons
de buscar les adhesions a aquests convenis
que són realment bàsics
per tirar endavant el projecte posterior.
Elaborar aquest projecte
és un altre dels reptes importantíssims
que teniu des de les persones que treballeu la candidatura.
Aquest projecte s'elabora a partir d'un guió previ
que forma part de l'essència de l'esperit
d'això de ser candidata.
O vosaltres, diguem-ne,
que de cada ciutat o cada projecte
elabora el seu guió?
No.
La Unió Europea té un qüestionari
i tu el que has de fer en primera instància
és completar aquest qüestionari.
Aquest qüestionari fa una sèrie de preguntes.
Què faràs en relació a això?
Què faràs en relació a això o altre?
Com resoldreu aquest tema?
Com resoldreu aquest altre?
Per tant, poca palla es pot posar aquí.
Aleshores, això s'ha d'anexar o completar
amb tota aquella informació que tu creguis necessària.
Però pensem una cosa,
el comitè que seleccionarà
tindrà màxim tres mesos
per llegir-se tots els projectes i avaluar-los.
Per tant, no hi poden haver totxos excessivament considerables.
Hi ha d'haver síntesi.
Això com els exàmens, igual.
Exactament, igual. És que estàs relatant un examen concret, concís...
El que has de demostrar és,
primer, que tens les idees clares.
És a dir, que aquell projecte és un projecte clar.
Això ho has de demostrar.
Per tant, per molt sintètic que sigui,
ha de quedar clar que les idees estan molt clares.
Segon, el projecte ha de ser original.
Ha de ser original.
No ha de ser una còpia o una variació
d'altres projectes que s'han fet en altres ciutats.
Tercer, aquest projecte,
ha de ser pensat per aquell any.
És a dir, cap ciutat no guanyarà
si el que fa és el que fa sempre multiplicat per quatre.
No, no serveix.
És a dir, fer un projecte que digui,
doncs, l'any 2016 farem un festival de Dixi,
de Superboy,
farem unes festes...
No, si això ho fan cada any,
no en vingui amb històries, no?
No, no va per aquí la cosa.
Ha de ser una cosa original, diferent.
Ha de ser una cosa que compleixi,
els membres del jurat analitzaran que compleixi els seus requisits,
els seus paràmetres, les línies que busquen,
com per exemple, que aquella trobada, aquell any,
serveixi com a punt d'encontre de les cultures europees,
això és un element imprescindible.
Per tant, un projecte de primera línia
que estigui basat en la cultura catalana i punt,
seria inútil, no cal que el presentem.
I, per últim,
el projecte ha de demostrar dues coses.
Que hi ha una organització
que ho pot tirar endavant,
això vol dir tant estructura organitzativa,
participació de la societat,
direccions artístiques de solvents,
com, per altra banda,
un plantejament de finançament sostenible.
És a dir, que passi realment
que allò que és una teoria, un paper,
una cosa molt bonica,
els membres del jurat, del comitè seleccionador,
puguin veure claríssimament
que allò no és febular coloms,
que allò es pot fer,
que allò es pot dur a terme.
I que l'Ajuntament, la Generalitat,
els que hi ha al darrere,
tenen elements suficients
com per trobar els recursos necessaris.
Està molt bé que, de tant en tant,
a banda de conèixer el parer d'entitats
i creadors de la ciutat de Tarragona,
vosaltres mateixos,
que sou els que esteu treballant la candidatura,
passeu per aquí,
perquè justament dóna la sensació
que això de fer volar coloms
no té res a veure amb el que estem visquent ara.
Cada cop es veu com a...
més de veritat,
més que sí,
que podem ser capital de la cultura europea 2016.
Jo, últimament, esclar,
continuament estàs parlant amb gent...
Vaja, parlo molt des del punt de vista personal,
perquè, clar, vosaltres ho expliqueu
i tot el que s'està fer dius,
home, doncs trobo que anem pel bon camí, no?
Sí, a veure,
és complicat això.
Anem per bon camí...
Estan posades les bases.
Estan posades les bases.
Ens falta molt,
però igual que la majoria de candidatures,
els falta molt.
Hem de fer una feina
i aquesta feina s'ha de fer ben feta.
Si la fem ben feta tenim moltes possibilitats,
si no la fem ben feta no en tenim.
És així de senzill.
Aleshores,
per què tenim possibilitats?
Tenim possibilitats
perquè les característiques de Tarragona,
d'una banda,
s'adequen a allò que de manera normal
actualment se selecciona com a ciutats,
ciutats mitjanes,
amb un patrimoni important.
Això és un element a favor nostre.
Tenim possibilitats
perquè hi ha un criteri de diversificació
que fa que no es repeteixin gaire els orígens.
Per exemple,
a l'estat espanyol hi ha hagut com a capitals
Madrid, Santiago de Compostela i Salamanca.
Per tant,
una nova ciutat
d'aquest àmbit geogràfic i cultural
ho té més difícil.
No vol dir que sigui impossible
si fan un bon projecte,
però ho tenen més difícil.
Si una candidata catalana
en aquest sentit té més possibilitats
o una candidata basca
o una candidata perifèrica en general
ho té més possibilitats.
Una candidata amb una cultura diferenciada
té més possibilitats, creiem.
i després hi ha aquest fet
que hem comentat moltes vegades
del nostre important consens
i de la nostra implicació
d'una manera abassegadora
de tot el país,
de tot Catalunya,
a través dels seus ajuntaments
i a través de la Generalitat
i a través de múltiples institucions.
Per exemple,
aquesta setmana que ve
signem un conveni
amb l'Institut Ramon Montaner.
L'Institut Ramon Montaner
agrupa la coordinadora
de centres d'estudis
de llengua catalana.
Són més de 300 centres d'estudis
amb uns 500 que hi estan vinculats.
És a dir,
és una xarxa
d'activitat,
en aquest cas científica
i divulgativa,
importantíssima,
que diríem
és paral·lela
a la important
de les universitats.
Les universitats són
el gran centre d'oceania
i de recerca
d'alta cultura,
però els centres d'estudi
són molt complementaris
d'això.
Per exemple,
fa pocs dies
es va signar
el conveni...
es va signar...
es va aprovar
l'acord
del Consell Rector
del Consorci
per la Normalització Lingüística
en què tots els centres
de normalització lingüística
i tots els serveis
de català
es converteixen també
en oficines
de difusió
de la candidatura.
Clar,
però aquest esperit
d'adhesions
que esteu fent
és un esperit
que realment
vol aglutinar
totes les sensibilitats
perquè
parlàvem
d'aquest conveni
importantíssim
amb el Ramon Llull,
parlaves de les universitats,
però també hi ha convenis
amb els taxistes
de la ciutat,
convenis amb els botiguers,
s'intenta
implicar tota la societat
i en aquest sentit
els voluntaris
no ens adonarem
que el cos de voluntaris
que ja comenceu
tenir en força,
d'aquí quatre dies
començaran a actuar ja,
no?
Sí senyora,
mira,
ara per ara
tenim una bossa
que són gairebé
800 voluntaris.
800 voluntaris
teniu ja?
Llavors,
avui hi ha una prova
que amb el Jaime de Cultura
hi haurà tot el dia,
estem presents,
el que és l'oficina
de la candidatura,
recollint adhesions.
Vull dir,
així aprofitem
a tota la gent
que estigui voltant
per aquí
perquè ja ho diem
que hi ha un món
d'entitats culturals
i d'entitats
de la resta de Catalunya
que estan adreguint
mitjançant l'adhesió
o mitjançant els convenis
però que també és important,
les persones de peu,
les persones que passen
i les persones que...
A títol individual
ens podem aderir també.
A títol individual,
llavors elles es poden aderir
avui
i podran veure
una mostra de voluntaris
que molt generosament
han decidit
passar el dia amb nosaltres.
Llavors,
amb aquesta línia
volem preparar
una gran trobada
de voluntaris
que es farà
el dia 21 de maig
i ja els anirem citant
per intentar veure'ns
i intentar, doncs,
coordinar
tota aquesta gran bossa.
Ja sou a la Casa Nova?
La Casa Nova...
La Casa C, Fux, vaja.
Nova que no és tan nova
però com a, diguem-ne,
com a seu de la candidatura.
Bé, falten detalls,
falten detalls
però, de fet,
el trasllat físic
de material de mobiliari
ja s'ha produït
falta el trasllat
de les persones.
Us heu de traslladar
a vosaltres, de moment.
Però és molt poc
el que falta,
és postiu de dies
perquè, en principi,
durant Tàrrec o Viva
allò ja hauria de funcionar
perquè recordem
que és la seu
tant de la candidatura
com de Tàrrec o Viva.
Doncs, aquí quatre dies
ja, quan acabeu d'estar allà
ja us anirem a fer una visita.
A més, penseu que és un lloc
molt cèntric,
molt visible,
que hi passarà molta gent,
que serà una oficina
que estarà oberta,
vull la primera planta
per les dues oficines
però que hi haurà
atenció al públic.
Vol dir que tota la gent
que tingui suggerències,
que vulgui acostar-se,
que vulgui atir-se,
que vulgui recollir materials,
serà un lloc molt cèntric.
Fins ara també ho estaven,
a la Casa Castellar nou,
però no era visible,
vull dir,
no ens podíem veure cara a cara.
Ara, doncs,
això ho aconseguirem.
Doncs, escolta,
us agraïm moltíssim,
eh, la vostra companyia.
Avui a la Rambla Nou,
un bon lloc per parlar
d'aquesta candidatura
en una diada de Sant Jordi.
Ha estat una coincidència
al calendari,
realment molt afortunada.
Moltíssimes gràcies,
Joan Cavallet,
Teresa León.
Des d'aquesta sintonia
continuarem donant suport
com a institució,
però també perquè hi creiem,
els professionals
que hi treballem,
que Tarragona pot ser
capital de la cultura europea 2016.
Gràcies i molt bon dia.
A vosaltres.
Gràcies.