Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són desconciències sobre les malalties minoritàries.
Què podrem veure demà?
Aquí al Palau de Congressos?
Doncs mireu, tenim a l'altre costat del fil telefònic
el director del programa, Jordi Roca.
Molt bon dia!
Hola, bon dia!
Què tal?
Molt bé, gràcies!
Ara ho dèiem, que aquest matí estàvem escoltant allò,
preparant una mica de l'entrevista,
les Cançons de la Trinca,
les hem recuperat del fons d'armari
i escolta, es deixen escoltar molt bé en ple segle XXI, eh?
Home, et vaig a dir que hi ha molts temes
que se'ls escolten actuals i vigènims,
vull dir,
que és una cosa que pot ser muitas
que pot ser una estranya, perquè alguns tenen ja 20 anys,
però jo crec que els temes que tocaven a la trinca,
més o menys ara continuen vigents molts,
i per tant, vull dir, es poden recuperar fàcilment, eh?
Ja veus, no és allò per fer ironies,
que nosaltres no som tringus,
però ahir teníem una moguda, aquest cap de setmana a Reus,
amb els pagesos, i m'he escoltat la guerra de l'enciam,
i m'he dit, home, però si és que la podríem fer servir perfectament.
O per primer cop, o la primera...
He de parlar de la primera hòstia, la primera manifestació, no?
També, sí, sí, aquell moment culminant, no?
Aquell incretxendo que anàvem fent a la cançó
fins que al final te n'adones quin era l'objectiu.
Que formen part de la nostra memòria individual i col·lectiva,
i clar, potser haguéssim dit la trinca,
doncs sí, és que a mesura que vas entrar en aquest projecte,
dius, home, doncs està més que justificat.
Però a mi, Jordi, el que m'agradaria preguntar-te,
primer que tot, això què és?
Un format televisiu, un espectacle en directe?
És el projecte d'un musical o és tot?
És tot alhora, és com la trinca,
que són diverses coses alhora.
Primer, demà, el que podrà veure la gent
que vingui al Palau Firal, a les vuit i mitja del vespre,
és el primer càsting en públic.
L'enregistrament de la part que es fa en el teatre,
on es veuen gent que ja ha sigut més o menys
que ha passat les tres eleccions,
i que opta a formar part, diguéssim,
d'alguna gent que finalment optarà a ser
un dels tres trincuts en una producció audiovisual,
en una ficció que farà el jòtimo distric.
O sigui que, vull dir, és tot en una mica.
És un programa de televisió que busca els tres protagonistes
d'una ficció que dirigeix Joaquim Moristre
pel cine o per la televisió, que ara està per veure.
I cadascun dels programes serà cadascuna de les gales
que anireu fent per diferents citats catalanes?
De moment hi haurà sis gales que anirem de càsting
per diferents citats catalanes.
Comencem a Tarragona,
el qual per nosaltres ens fa molta il·lusió,
perquè és una ciutat que ens haurà bon rotllo.
I després comptarem per la tecita.
Anirem a Giona, anirem a Lleida, anirem a Manresa,
anirem a Granollers.
Després hi haurà una final,
i d'aquesta final sortiran, posa, 18-21 candidats
que seran els integrants dels 12 programes
que tiraran finalment quins són els tres trincuts del segle XXI.
o una eliminatòria que serà molt apassionant,
perquè després hi ha l'hora de triar-los.
I escolta, que valoreu més la semblança física?
Estem parlant dels trincuts,
que encara són vius, estan de bon veure,
els busqueu en una edat determinada...
No sé, què busqueu exactament en aquests trincuts?
La ficció, la ficció de Joaquim Mouristre,
agafarà una època no molt concreta,
sinó que agafarà diverses èpoques.
Agafarà el que és la trinca de la transició,
o l'agafa 10 anys.
M'entens? Per tant, ha de ser una gent
que a l'agafa i l'agafa és una mica variable.
Ja saps que després en les ficcions,
en el cinema i la televisió,
doncs es pot adaptar una mica.
Què busquem?
Primer, busquem gent en sentit de l'humor,
gent que tingui capacitat per la comèdia,
gent que tingui molta barra
i que tingui capacitat d'actuar,
i gent que canti un mínim de bé.
De fet, les tres persones que surtin
són tres persones que hauran d'intervenir en un musical.
a una ficció musical, a una pel·lícula musical.
Llavors, es necessita un mínim de cantar,
un mínim d'actuar i molta barra.
Quan dius un mínim,
és que després podran rebre una certa formació
en aquestes matèries.
És a dir, que tinguin talent natural
i després ja ho arreglareu.
Sí, jo crec que han de tenir un talent mínim
i a partir d'aquí es pot treballar.
En els tots els programes que veurem a partir del gener,
no em refereixo a les gales,
que les veurem a partir del 24 de novembre,
les gales que veurem a partir del gener,
on ja hi haurà, doncs,
què diré jo, 6 o 7 trinques.
Que això ja seria en plató, com si diguéssim.
Això ja seria en un plató.
Hi haurà 6 o 7 trinques
que durant cada setmana aniran treballant
una sèrie de matèries
que nosaltres intentarem
que ells puguin millorar
la seva capacitat d'actuar
i la seva capacitat de cantar.
Objectiu, que al final
les tres persones que criem
tinguin la capacitat d'interpretar el cinema
o interpretar en una ficció
els tres membres de la trinca.
Home, el tipus de format de fer un cast
té una eliminatòria de buscar talent.
El que té una singularitat
i és que s'agafa com una mena d'icona
del país per fer-ho.
És a dir, no és allò canta com vulguis
i saps cantar,
sinó que heu d'àmular, imitar,
ser versemblants a una part
de la història musical
i gairebé sociològica d'aquest país.
Sí, tot i que la semblarsa física
no és el més determinant.
La semblarsa física
en els temes pots aconseguir més o menys.
Saps què vull dir?
Però el que sí és cert
és que aquest programa
no és només un càsting de talents.
Saps què vull dir?
Aquest programa també serveix
per fer un repàs,
el que ha sigut la transició a Catalunya,
des d'una vessant humorística
i en conya,
que és el que fa la trinca.
I de recuperar un esperit crític
que hi havia a Catalunya
durant la transició,
que potser ara s'ha esvait una mica.
Clar.
Llavors, recuperar tot això
és també un exercici de nostàlgia,
però també un exercici
de posar-nos al dia.
entre els seleccionats,
una de les feines
que els hi farem fer
semanalment
és fer cançons satíriques
sobre l'actualitat.
És a dir,
noves han d'actualitzar tot això?
No és allò
d'agafar la discografia
de la trinca
i reinterpretar-la?
No,
s'ha d'actualitzar,
s'ha de fer cançons satíriques noves,
s'hauran de fer
posades en escena
com fer la trinca
amb una sèrie de performance
i de tretso
i de vestuari
i tot això és molt important.
I escolta una cosa, Jordi,
en el que serà
el programa a partir de gener de plató
també fareu allò
que s'estan, diguem-ne,
dedicant les 24 hores del dia
o fan la seva vida,
fan la seva escola,
la seva formació i ja està.
No, no,
no és un xou, diguéssim,
de tancament
ni de convivència,
és un programa de talent.
Doncs us ho agraïm
que no sigui així, eh?
No,
és un programa de talent,
es tracta d'escobrir talents
per fer una cosa
que té una importància,
que és fer una pel·lícula
sobre una cosa
que és tan important
en aquest país,
des del punt de vista
artístic i social i polític.
Però no hi ha tancament,
són una gent
que viuen a casa seva,
però sí,
tindrem l'oportunitat
de veure com aquesta gent
rep,
la part de classes
que rep
perquè ens veiem
si facilitarem
una formació
o un assessorament
en el tema artístic,
això sí,
i això ho podrem veure,
el que no hi ha
és una convivència.
Això és el que podrem veure
a partir de gener.
Parlem de les gales,
ja que tenim aquesta,
què és el que veurem demà
a Tarragona?
La fem vereu?
Una gala a gala,
amb els seus presentadors
i la seva cosa xula.
Amb els seus presentadors,
amb el jurat,
amb presentadors,
amb la trinca
ja opinant
sobre què decideix el jurat.
Vull dir,
el que veurem
és una sèrie de gent
que interpreta
temes de la trinca
o altres temes musicals
i que opten
a classificar-se
per la següent fase.
Veurem una espècie
de càsting
en un teatre.
No en un càsting
així, diguéssim,
d'una primera toma
de contacte,
sinó que hi ha
un càsting més seriós
on hagi d'interpretar
algun tema
que prèviament s'ha preparat
i que creu que el pot
defensar davant d'un jurat.
D'aquí veurem
quants se'n passen
i també veurem
alguna aportació artística,
en aquest cas
el Pep Plaça,
que farà les seves aportacions
en aquesta gala de càsting.
És un enregistrament,
això no s'ha met de mal,
perquè en els programes de càsting
no només hi haurà
aquesta part de càsting,
sinó una altra cosa
que a mi em sembla molt interessant
i que pot agradar molt al públic,
que és,
nosaltres hem anat
per tota Catalunya
buscant l'esperit de la trinca
i en concret també hem anat
lògicament per les comarques
de Tarragona.
Per tant,
el dia que nosaltres
emetem el programa de Tarragona
veurem el càsting
que demà veurà el públic
en el teatre
més el reportatge
que nosaltres hem fet
per les comarques de Tarragona
buscant l'esperit de la trinca
que us asseguro
que hi ha coses molt divertides.
Què t'anava a dir?
Mantenim aquest esperit,
mantenim aquest sentit
de l'humor
que diuen
que ens ha caracteritzat a vegades?
O l'hem perdut
amb el pas del temps també?
Home,
jo crec que en una part
l'hem perdut
però que això
només cal
intentar recuperar
l'altra vegada.
L'hem perdut
i en certa manera
és símbol de normalitat.
Vull dir,
una part de la conya
de la trinca
era dir les coses
en doble sentit
que ara moltes vegades
no cal.
Saps què vull dir?
però l'esperit
jo crec lúdic
i l'esperit festiu
i l'esperit
de sentit
de l'humor
de la trinca
jo crec que continua
vigent,
que Catalunya
és un país divertit
encara que no,
que moltes vegades
des d'altres llocs
no es conegui
o no,
d'això
som un país
amb molt sentit
de l'humor
i tenim capacitat
d'enriure-se
de nosaltres mateixos
i de les coses
que van succeint.
Home,
no és per crear
allò mal rotllo
però també
jo m'imagino
que a través
d'aquestes gales
veureu si són
més graciosos
els del Camp de Tarragona
els de Girona
o que això
també vulguis que no
sempre crea
una mica de pique.
Sí,
pot ser que crea
una mica de pique
però no és la voluntat
del programa
de si són més graciosos
el Camp de Tarragona
o tal,
de tot una,
vull dir,
igual n'hi ha més
del Camp de Tarragona
que de Girona,
jo què sé,
però vull dir
que la voluntat
no és aquesta,
no és fer una competició
territorial
sinó
anar cercant
per tota Catalunya
primer
l'esperit de la trinca,
l'esperit del sentit
de l'humor
que hi hagi la transició
i veure
què ha quedat
de la trinca
per tota Catalunya
i després
buscar per tota Catalunya
els que seran
els nous trincos
del 1921.
Està claríssim
quin és l'objectiu
allò de la territorialitat
t'ho deia
com un afegit més.
Està claríssim
que del que es tracta
és fer un programa
de televisió
que la intenció
és que aplegui
a tot tipus de públic,
a un públic familiar,
a públic de totes les edats
pel que deies
i sobretot
que ens proporcioni
molt i molt entreteniment
que a vegades
estem una miqueta
abancats d'això
també, Jordi.
Sí,
jo crec que l'entreteniment
també era una part
que en un moment
molt delicat
de la història
d'aquest país
ens va arribar
a través de la trinca.
Els que tenim els anys
per haver viscut allò,
vull dir,
recordem que
que era com un aire fresc
veure els espectacles
de teatre que feien
i les posades
en escena que feien
i les cançons
que cantaven
i jo crec que ara
torna l'entreteniment
d'alguna manera
amb un altre programa
a TV3
que en aquest cas
és el de la trinca
i que jo crec
que complementa
una parrilla
a la televisió
de Catalunya
amb molt d'entreteniment
i amb molt d'humor.
Doncs demà
n'estem segurs
el Palau de Congressos
estarà ple
a partir de dos quarts de nou.
Cal que anem molt arreglats
o no cal?
No,
aneu com aneu a Tarragona
que sempre aneu molt bé.
Molt bé.
Sí,
que aneu molt bé.
Com que va a la tele
no sigui que ens haguem de posar
així com a més arregladets
però no caldrà.
Bueno,
una miqueta
però si sortiu a la tele
sempre agrada veure's
més d'això.
Ara,
per Tarragona
això sí que és un repte territorial
perquè és el primer lloc
de Catalunya
que hi anem
i ha d'estar ple.
i ha d'estar ple
no només
per l'espectacle
que jo crec que ho passarem molt bé
sinó per aconseguir
una bona recaptació
per la Fundació
per la Marató
perquè jo penso que val la pena.
És importantíssim.
Que Tarragona
i que després Girona
i els jocs on anem
s'hi aboquin
i omplim
i dient
noia,
l'he de passar-ho bé
contribuïm
a una cosa
que val la pena
que pagar la pena
que és la Marató.
I recordem que la Marató
en Guanya
en dedica
al programa
Aprendre Consciència
sobre les malalties
minoritàries.
tan poc conegudes
i de tan difícil tractament.
Jordi Roca,
enhorabona
a tot l'equip,
a tu,
gràcies per atendre
la nostra trucada
i la veritat
és que ens fa
moltíssima il·lusió
i moltíssima gràcia
recuperar la trinca
en format de programa
en principi
i després de pel·lícula.
Gràcies i bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Vinga.
Adéu-siau.
Adéu.
passi-ho bé,
passi-ho bé,
passi-ho bé,
i moltes gràcies.
Passi-ho bé,
passi-ho bé,
passi-ho bé,
passi-ho bé,
fins l'any que ve.
Senyores, senyores, senyoretes,
amb aquest número
donem per acabat el ball
i amb ell la festa major.
La gran orquestra
els trincaires del Mareslo
espera que hàgiu passat
una batllada molt agradable
i vos diu
passi-ho bé,
fins l'any que ve.
Passi-ho bé,
passi-ho bé,
passi-ho bé,
i moltes gràcies.
Passi-ho bé,
la trinca més clàssica
amb aquest tema
quan acomiadaven
els seus espectacles
no és res,
que ja ho sabeu
que és demà,
quarts de nou del vespre,
al Palau de Congressos.
Preu donatiu
de l'entrada a 5 euros
per la Fundació Marató
de TV3.
5 minuts
en dos quarts d'una.