Les 10 del matí i 11 minuts.
Seguim en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
parlant de política amb un polític,
amb un diputat per Tarragona al Congrés,
diputata per Convergència i Unió.
Salutarem de seguida Jordi Gené
en una setmana políticament molt interessant
després dels resultats electorals de diumenge passat a Euskadi i Galícia
i també quan està a punt de complir-se el primer aniversari,
el primer any de les últimes eleccions generals,
les que van donar de nou la victòria als socialistes
i van revalidar el govern encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero.
De tot plegat, volem parlar durant els propers minuts,
com dèiem, amb el diputat de Convergència i Unió per Tarragona,
el senyor Jordi Gené.
Senyor Gené, bon dia.
Bon dia.
És una setmana aquesta molt interessant
perquè el panorama polític a sobre a nivell general de l'Estat
després dels resultats d'Euskadi i de Galícia
tornen, diuen alguns, a situar Convergència i Unió
en l'epicentre de la política espanyola
amb la possibilitat que els socialistes
i el seu president, el president del govern,
José Luis Rodríguez Zapatero,
intenti que en els propers mesos
vostès tornin a ser aliats preferents en la política espanyola,
tenint en compte que perdran segurament el suport del Partit Nacionalista.
Com ho veuen els responsables de Convergència i Unió a Madrid?
Efectivament, ara fa un any que el PSOE va guanyar les eleccions,
però no les va guanyar de manera suficient per poder governar sols.
els n'hi falten, els n'hi falten set escons
per tenir una majoria estable al Congrés.
Van guanyar, governen,
però han d'acordar lleis en el Congrés i en el Senat
i han de buscar socis.
Nosaltres no estem disposats a ser un soci ferm,
un aliat allò permanent,
de dir, mira, ja està,
169 que té el PSOE,
més els de Convergència i Unió a majoria absoluta,
i ja està, ja tenim l'aliança de la legislatura.
Això no funcionarà així, ni ho pot ser,
sobretot perquè si tan responsables som els de Convergència i Unió,
que ens volen, que ens festegen,
que diuen que tenim bones mesures econòmiques pels autònoms,
si tan responsables som a Madrid,
perquè no ens ho respecten a Catalunya,
que vam guanyar les eleccions i ens deixen governar la Generalitat,
o sigui, allà que ens necessiten ens respallen
i aquí, que vam guanyar, ens fan fora de les institucions.
Tot alhora no pot ser.
La gent no ho entendria,
la gent diria, escolta'm,
però si a Convergència i Unió els volen en un acord,
per lo menys que els haguessin respectat a Convergència i Unió,
que governin a Catalunya.
Per què tothom diu ara que perdran el PNB d'Aliat Estable?
Perquè estan a punt d'arrebatar el País Basc,
en aquest cop pactant amb el PP,
que això ja té mèrit,
tant que deien el pacte amb el PP,
ells pactaran amb el PP al País Basc,
per arrebatar l'endacari i que pugui ser el senyor López.
Ja diu, no, el PNB s'enfadarà.
Nosaltres, la mateixa actitud que pugui tenir el PNB,
també la tenim.
Ara, nosaltres no tampoc podem defugir.
En un moment en què les coses no van bé,
si ara repasséssim,
senyor Laoz,
ara tinguéssim aquí les cunyes del que deien,
fa un any,
alguns candidats,
que deien plena ocupació,
tot anirà bé.
Som l'exemple de creixement.
I ara veiem les dades,
malauradament,
estem en un moment molt difícil,
que ningú pot estar lié al que calgui acordar.
I per això nosaltres, fins i tot,
demanem uns nous pactes de la Monclo,
en què hi fóssim,
no hi ha Convergència Unió a tots,
perquè o fem les bases de creixement,
de veure de quina manera,
quines mesures prenem,
que puguin ser acordades per ampli consens,
o uns contra els altres,
segur que no ens n'anen sortir.
Per tant,
l'Aliança Estable no,
però sí que Convergència Unió
estaria disposat a ajudar
el govern socialista,
sobretot en aquestes qüestions,
o en les mesures que calgui prendre
en els propers mesos
per combatre la crisi profunda econòmica que hi ha?
és que això no és ajudar el govern socialista,
això és ajudar,
amb la mesura que puguem,
que se n'en surti la ciutadania que està patint.
I si podem acordar mesures,
ens hi tindran,
però no nosaltres perquè hi hagi el govern que hi hagi,
nosaltres no podem mirar enrere
i dir, mira, això no va amb nosaltres,
i nosaltres estem al Congrés dels Diputats,
si ens volen ser més útils,
nosaltres hem d'intentar una capacitat de fer proposta,
si és que ara estem més condicionats
d'acceptar-nos-les,
doncs benvingut sigui aquesta acceptació.
Però això de dir que som els seus aliats,
això en aquest context actual no pot ser.
Aquest possible suport puntual de Convergència i Unió
i algunes mesures del govern
pot ser compatible també els propers mesos,
senyor Gené,
amb el tema del finançament,
la qüestió del finançament que encara no s'ha resolt,
finançament autonòmic,
i fins i tot amb qüestions relacionades
amb el que pugui dir el Tribunal Constitucional
sobre l'Estatut?
El tema del finançament és una vergonya,
com a catalans és una vergonya.
Hi ha una llei aprovada,
no una llei,
l'Estatut,
que s'aprova com a llei orgànica,
i és més que una llei orgànica
perquè és un estatut revalidat per la ciutadania,
que marcava un termini a l'agost.
Se'ns va dir que es compliria aquell termini,
no s'ha complert.
Després es va dir,
aquells que diuen fets i no paraules,
doncs miri,
van dir paraules,
no aprovarem els pressupostos de l'Estat,
inclús van dir,
els diputats del PSC a Madrid
no aprovaran els pressupostos,
si abans no s'ha acordat el finançament.
En això, aquestes paraules es van dir,
el fet és que van aprovar els pressupostos de l'Estat
el passat mes de desembre
i que no hi havia, en cap cas,
l'acord de finançament.
Després es va dir que seria el mes de gener,
després es va dir,
després de les basques i gallegues.
No pot ser.
O sigui,
no podem estar,
la ciutadania de Catalunya,
en un moment que patim tots
la manca de recursos econòmics,
veient de quina manera,
doncs,
el finançament de Catalunya no arriba,
com les ajudes per dependència,
aquest any,
2009,
han baixat respecte a l'any 2008 a Catalunya,
quan hi ha més persones que les necessiten.
Nosaltres no ens podem,
perquè a vegades no el finançament,
el finançament és parlar
de les infraestructures que han d'arribar,
és parlar,
ara que s'està fent una plataforma
a les nostres comarques,
reivindicant uns millors serveis ferroviaris,
a veure si som capaços
de crear un servei de rodalies
al camp de Tarragona.
Això són infraestructures pel país
que ajuden a les famílies,
que ajuden a tothom.
I mentrestant,
nosaltres demanem
l'IBER reduït pel gas,
per l'electricitat,
i en lloc de fer-lo reduït
com ho fan al Regne Unit,
com ho fan a Portugal,
com ho fan a altres països,
aquí ens apugen el rebut de l'aigua,
ens apugen el rebut de l'electricitat.
Nosaltres,
en aquest moment,
hem de demanar
que siguin seriosos,
que compleixin el finançament,
que compleixin l'Estatut
i, sobretot,
esperar la sentència,
però la sentència
no ho és tot.
La sentència serà
una interpretació jurídica
vinculant,
però la sentència segur
que no diu
que el govern i la Generalitat
no poden acordar
un model de finançament.
Si ho podíem fer abans,
bé ho poden fer
en el nou Estatut,
que es faci,
que es compleixi
i, sobretot,
deixem de donar
aquesta sensació
que l'Estatut
és paper mullat,
fins i tot,
abans de la sentència,
hauria sigut molt bo
que ja s'hagués complint.
Ara, com dèiem,
farà un any just
d'aquelles eleccions,
de les últimes eleccions generals.
Més enllà
de les qüestions econòmiques
que han centrat,
això sí,
en bona part,
l'últim període,
els últims mesos
de la política espanyola
i també de la política parlamentària,
al marge de la qüestió
estrictament de la crisi econòmica,
quin balanç fa
Convergència i Unió
i vostè com a diputat
del que s'ha fet
en aquest primer any
de legislatura?
S'ha avançat?
Jo crec que és l'any
i estic convençut
que la ciutadania
i els mitjans de comunicació
així també ho perceben.
És l'any
que s'han fet menys coses.
Potser perquè el govern socialista
no té una majoria estable,
no ha gosat
a presentar projectes de llei.
Si ara tinguéssim que repassar
què s'ha legislat aquest any,
poca cosa.
Quines mesures s'han adoptat?
Algunes de molt crideneres.
Sí, els 150.000 milions d'euros
pels bancs i caixes,
encara el que hem d'exigir
aquests bancs i caixes
és que arribin
a les petites i mitjanes empreses
que estan patint
perquè les pòlisses de crèdit
se'ls estan tancant.
Però no hem pres grans mesures
i d'això ens queixem.
Nosaltres creiem
que en aquest moment
el govern hauria de ser més valent
i hauria de convocar-nos a tots.
Un president del govern
en un moment de crisi,
un president del govern
que resistia a dir crisi.
Jo he anat dient aquests dies
que faig diverses conferències
pel camp de Tarragona,
ahir estava a Montbrió
parlant de la crisi econòmica.
Dic, malament,
quan un es desmaia
i té una crisi
i el dia abans va anar al doctor
i no l'hi va diagnosticar.
Doncs dius,
canvia de doctor.
Doncs aquí ens passa una mica.
Els que ara van endavant
no van diagnosticar
que hi havia crisi.
Deien que no n'hi hauria cap.
Tot anava molt bé
i es van resistir
i dir la paraula crisi
fins pràcticament
a finals d'any.
Aquesta gent
són els més preparats ara
per encarrilar el país.
No sols.
Necessitarien convocar tothom.
Aquest gran acord de tothom
en el que hauria de ser
un acord,
que diem nosaltres,
de la Moncloa,
perquè difícilment,
potser des de l'any 77,
hem trobat un moment
més delicat que l'actual.
La mitjana,
a Catalunya,
ara hem conegut
les dades del mes de gener.
Aquells que deien
plena ocupació
que sàpiguen
que el mes de gener
a Catalunya
s'han apuntat a l'atur
entre 1.200 persones
en tot,
en 1.200 persones
que per dia,
que això suposa,
si ho dividim per 24 hores
que té un dia,
50 persones cada hora.
I això
és unes dades
que no podem mirar
a un altre cantó.
Són famílies
que estan patint.
I els recursos públics
s'han de destinar
a coses útils
per a la ciutadania.
Jo, quan vam fer
jo dels 400 euros,
que els més necessitats
no els van rebre
perquè no feien IRPF,
i els que no els necessitàvem
vam veure
que se'ns descomptaven
de l'IRPF,
que ni ho van percebre,
això és gastar-se
5.000 milions d'euros
alegrament.
Quan, per exemple,
la justícia
té un pressupost
quatre vegades
més baix
que el que ens vam gastar
amb una sola tacada
amb aquests 5.000 milions d'euros
que ens van costar
aquests 400 euros.
Això és una frivolitat.
Nosaltres el que hem de demanar
és un govern
que ens aglutini tots,
que parli,
que intentem
no erosionar-nos
els uns als altres,
sinó veure
quines mesures
es poden emprendre.
I per això
el portador del nostre grup,
el senyor Durant i Lleida,
ha ofert ja públicament
aquests pactes
de la Moncloa II.
i tant de bo
que això sigui
finalment
una realitat.
L'Artur Mas
farà una conferència
proper dia 16
i oferirà també
grans acords
en matèria econòmica.
Nosaltres en aquest àmbit
ens hi trobaran
perquè ja vam fomentar
totes les mesures
a favor dels autònoms,
a favor de la gent emprenedora
i creiem que ara més que mai
se'ls ha d'ajudar.
De totes maneres,
si vostè deia
que el primer any de legislatura
ha estat poc productiu
perquè no hi havia
una majoria estable
si la majoria estable
no s'aconsegueix
potser has de preveure
que en els propers mesos
no avançarem gaire
en aquest àmbit
com a mínim
de producció
de feina concreta
per part del Congrés
dels diputats.
Dependrà del govern,
no dels altres.
O sigui,
hi ha grups
que sí que estem disposats
a que si se'ns convoca
pactar unes mesures
econòmiques
anticrisi
que donguin
ara,
hi ha d'haver els sindicats
també,
hi ha d'haver
les patronals,
no pot ser
únicament un pacte polític,
ha de ser un pacte
polític i social.
Potser alguns treballadors
públics
sabran que
hi ha uns anys
que s'hauran de
contenir
les seves retribucions.
Però això
si ho acorden uns
sense
el benaplàcit
dels sindicats
seria una mesura
al final
poc útil
perquè serviria
per fer electoralisme
uns contra els altres.
Les hem d'acordar
entre tots.
Repeteixo,
el moment és molt delicat
i a l'estat espanyol
més.
Havíem crescut
a base
de la tutxana
i del turisme
i d'un creixement
que a vegades
no sempre
és productiu
a llarg termini
i en canvi
al Camp de Tarragona
tenim possibilitats
molt importants
de créixer.
Ja que ha sigut
el Camp de Tarragona,
mirem des del punt
de vista territorial.
Primer parlem d'economia
i després podem parlar
també d'infraestructures
si s'ha avançat o no
en aquest primer tram
de la legislatura.
Des del punt
de vista econòmic,
quina percepció té
del que està passant
aquí
en relació
al conjunt de Catalunya
o fins i tot
al conjunt
de l'estat?
Estem millor,
pitjor,
creu vostè?
Tenim més possibilitats
de sortir-ne?
Aquí tenim més possibilitats
de sortir-nos-en
però en aquest moment
patim amb més gravetat
la crisi
perquè havíem crescut més.
Havíem crescut més
que a la mitjana
i aquest creixement
comporta al final
que en un moment
de recessió
també et toca
més directament.
Però el Camp de Tarragona
i Terres de l'Ebre
tenim les bases
suficients
per créixer,
per situació.
Ens falten
bones infraestructures.
Si està treballant,
sí que és cert
que hi ha avenços.
Hi ha avenços,
per exemple l'A7.
Doncs l'A7
amb molta lentitud
doncs ara veiem
que de la rotonda
de la Mora
cap al KDC
doncs aquí darrere
al Nàstic
l'enllaç final
doncs un l'agafarà
ja a la rotonda
de la Mora
i arribarà
fins després
d'Hospitalet de l'Infant
més o menys
a la platja
de la Madrava
i allà s'acabarà
perquè d'allà
tot el que és
el terme del Parelló
i després fins a la Jana
que està allò
està tot a les Beceroles
i per tant
una autovia
és autovia
quan connecta
grans trams
no quan es mor
a la Madrava
i quan arribem
al que seria
l'extrem nord
el que és
Altafulla
aquella A7
es trobarà
estrangulada
amb una nacional
340
que és la que passa
encara
doncs
per creixell
per roda de barà
per comarruga
pel Vendrell
per l'Arbós
això és un col·lapse
i no s'avança
tampoc
amb aquest tram nord
per tant
s'avança
amb les autovies
sí
però veig que
en altes comunitats autònomes
ja les tenen acabades
nosaltres encara avui
parlem del desdoblament
incomplet
de la A7
i ens és necessari
tot el corredor mediterrani
ferroviari
també hi hauríem d'avançar
si nosaltres
agafem aquestes decisions
encertades
nosaltres tenim
potencialitats
en l'àmbit energètic
en l'àmbit petroquímic
en l'àmbit de l'hostaleria
del turisme
aquí a Vilaseca
la Universitat Rovira i Vigili
té un campus
en aquest àmbit
ara al Baix Penedès
la Universitat Rovira i Vigili
també hi està creant
doncs
noves titulacions
d'hostaleria
ai
d'infermeria
i de magisteri
d'hostaleria no
d'infermeria i de magisteri
s'està
creant la situació
perquè puguem créixer
el que passa
és que necessitem també
que el govern
ens hi ajudi
i per això també
s'ha necessari
un millor finançament
per Catalunya
tot va lligat
en qualsevol cas
tot esment en una situació
de crisi
ja que parlem
d'infraestructures
i de més obres
i per tant de més diners
és prioritari
impulsar algunes infraestructures
vostè ha citat
per exemple
la SET
tenim d'altres projectes
o algunes en marxa
altres carreteres
el tema del tren
que ha citat
cal apostar
per invertir més
en infraestructures
tot i que estiguem
precisament
en un moment
de crisi
la inversió en infraestructures
té un doble
avantatge
en aquest moment
genera ocupació
genera moviment econòmic
i crea potencialitat
de futur
pel nostre territori
són les dues coses
a la vegada
i per tant
si alguna cosa
poden fer
les administracions
ara és invertir
en infraestructures
perquè s'ha demostrat
que altes inversions
immobiliàries
després
et retornen en contra
en canvi
la inversió
en infraestructures
es queda
en el territori
i per exemple
tot el que és
l'eix
de la 420
nosaltres demanem
que es desdobli
l'altre dia
la cambra
de Reus
va venir al Congrés
dels Diputats
i ens ho demanava
també
seria l'eix
que un eix
Aragó
amb Catalunya
i aquest eix
al camp de Tarragona
ens és crucial
i la gent de Mora
a la Nova
que també ens escolta
doncs
sap
que sí
tu pots
dir
el coi de la teixeta
tal
la variant de falset
però no podem anar a trams
hem de fer
una autovia
com tenen altres parts
del territori
les comarques de Tarragona
en població
han crescut molt
som nus
entre el país valencià
i Catalunya
i per tant
aquesta transversalitat
horitzontal
la tenim
per entendre'ns
amb l'A7
però la tenim també
a Maragó
a través de la 420
i a través
de tota aquesta
via
que ve des del Canyiz
i que ens podria ajudar
i molt també
a apropar
gent d'altres territoris
que per nosaltres
que falta ens fa
per un plenar
entre d'altres
cases que s'han fet
a la costa
i que ara estan buides
perquè
només cal passejar-se
si algú es passeja
i avui
li puc assegurar
que una nova promoció
a Torredembarra
estava plena
d'en venda
en venda
en venda
se vende
gent
que s'ha hipotecat
que ha tirat endavant
aquells estalvis
amb una
promoció immobiliària
pensant-se
que hi aniria
o que s'ho vendria
i després
estaven que han de pagar
la hipoteca cada mes
unes hipoteques
més altes
perquè potser
les van comprar
en un moment
en què el mercat
estava molt alt
i aquestes persones
pateixen
també ho hem de saber
reconèixer
per anar acabant
senyor Gené
parlem de qüestions
més concretes
de la ciutat
sempre ens interessa
parlar d'alguns projectes
en aquest cas
que vinculen
a Tarragona a ciutat
i que tenen
una implicació
evident
del govern de l'estat
del govern central
tenim per exemple
que s'anuncia
un acord imminent
ja pel traspàs
de l'edifici
del banc d'Espanya
a mans municipals
tenim projectes
com el de la façana
marítima
tenim també
la inversió
que hauria de fer
una empresa pública
de l'estat
com és Marcassa
en el tema
del mercat central
de Tarragona
fins i tot tenim projectes
com el de la platja llarga
que diuen
que s'acaben de desencallar
tots aquests projectes
com els veu
en aquests moments
Convergència Unió
i vostè que és diputat
a Madrid
jo veig que el ritme
va lent
el ritme d'acord
va lent
escenifiquen
grans acords
però després
costa
de posar-ho en marxa
només l'exemple
de l'obra
que ens va
ha de venir
des de la Mora
fins aquí
demostra
l'antitud
i els entrebancs
continuos
que és l'execució
de les obres
tant de bo
arribin tots
jo vull destacar
que nosaltres
amb això del traspàs
de l'edifici del banc d'Espanya
nosaltres més a tot
hi vam posar una dotació
als pressupostos
si allà
s'hi destinava
per exemple
a la biblioteca
que si fes allà
una biblioteca nova
qualsevol
però que hi haguessin diners
als pressupostos
per això
nosaltres ens va semblar
que era un objectiu
i és una de les poques esmenes
que ens vam voler aprovar
de Convergència Unió
que es faci aquest traspàs
fa anys que el demanem
no té sentit
que l'administració general
de l'estat
vagi tenint
obres civils
que jo no presten
aquest servei
quan la ciutat
les pot tenir
tot el tema
de la façana marítima
és crucial
que s'hi avanci
i que es prengui
una decisió ja
el que no podem
és anar seguint
amb aquesta sensació
intermitència
que es faci
si hi ha algun acord
que es faci
que es faci
i que permeti
finalment
donar una solució
al que
quan aquí diem
anem a tocar ferro
quan arribis a tocar ferro
el que vegis a sota
sigui diferent
del que es veu ara
i que puguis integrar
el que és
fins i tot
la rambla nova
amb el que és
la façana marítima
en si
i es poden fer
moltes potencialitats
si hi ha un traspàs
de la via fèrrea
però que es faci
i si hi ha un altre projecte
que es faci
el que no podem
és anar
remenant
la perdiu
no?
anant donant-hi voltes
que s'acordin uns calendaris
i sobretot jo també demanaria
a l'Ajuntament de Tarragona
i al Ministeri de Foment
que
amb qualsevol decisió
que es vulgui prendre
sobre la façana marítima
sobre obres que afecten
a l'Estat
ens hi incloguin
a tots
a tots els diputats
de Tarragona
a tots els senadors
o sigui
no pot ser
que
vegis que es fan
vegades reunions institucionals
i que no ens hagin avisat
a tots
això des d'un punt de vista
de govern
un govern
és govern
i ha de comptar
amb els diputats
del territori
siguin del color que siguin
perquè si no
seríem com si fos
una espècie de sectarisme
jo per tant
sí que demano
tant a la ciutat
com al Ministeri de Foment
que es compti amb tots
perquè
tots hi podem aportar
i tots podem ajudar
i si ara realment diuen
doncs mira
els diputats de Conversència Unió
van a
potser tindrem més pes aritmètic
ara
que els hi poden
fallar altres suports
que havien tingut
doncs que ens sàpiguen
també
aprofitar
a l'hora de convocar reunions
per veure quins traçats
perquè nosaltres som els primers interessats
en que això s'activi
quan abans
perquè serà un bé també
per la ciutat
queda clar
senyor Jordi Gené
acabem aquí aquest repàs
de l'actualitat política
hem passat de l'actualitat general
i hem acabat més
tocant
qüestions concretes
de la ciutat de Tarraona
gràcies per acompanyar-nos
aquest matí en directe
a la cintoria de Tarraona Ràdio
que vagi molt bé
moltes gràcies a tots
bon dia
bon dia