Parlàvem d'aquesta obra,
la poesia complerta,
però us prometíem
que parlaríem de dues publicacions.
Ara és el moment de parlar del còmic.
Aquest còmic que correspon al Minutaire,
José Manuel Álvarez, Napi,
i que explica la relació històrica
de l'aigua amb Tarragona.
L'han editat Silva
i l'empresa mixta d'aigua, Zematza.
Napi, ens acompanya? Bon dia, Napi.
Aquí, este?
Sí, però acosta't al micro.
No comencem ja amb les tonteries, eh?
Vinga, va, a veure si aconseguim
fer una entrevista en condicions.
Ai, sempre igual.
Nani, bon dia.
Hola, bon dia.
Tu que ets l'editor,
fes que es comporti una mica bé,
si no, no el podreu treure pels puestos
perquè vengui el seu llibre?
No, no, si nosaltres ja el cridàvem
que vingués a l'editorial
a portar-nos els dibuixos
o ens trucàvem,
al final vam haver d'anar a casa seva
a acabar de muntar el tema
perquè, bueno,
el Napi és una persona
que porta el seu ritme
i s'ha de respectar aquest ritme artístic.
Ara no et queixeràs d'aquesta editorial
perquè han muntat un stand a l'estudi.
i no han portat només el llibre
La boja història de l'aigua a Tarragona
sinó que han portat part de la teva obra,
allò com l'Olga Xirena,
que l'obra complerta.
L'humor se le supone, no, l'últim?
Ah, és que aquest és...
No m'ha parlat el de l'Emili,
per Sant Jordi, tu i jo?
És aquest.
Sí, aquest l'humor se le supone,
això mateix, aquest és l'últim.
Aquí he vist que el Nani
és una raresa,
Los Santos no són unos bitxos raros.
Jo no el coneixia, aquest.
Sí, va ser un encàrrec de l'Arc de Lisbat.
Però és la veritat,
que és un encàrrec de l'Arc de Lisbat.
Ah, doncs aleshores és suau.
Estamos en directo.
Sí, és suau i tou.
Vinga, va, fem l'obra complerta
i després parlem d'aquest llibre, Nani,
ja que has portat tot el parament.
Sí, bueno, aquests són reculls
quasi tot de la sista.
Bocadillos de Rissa.
Bocadillos de Rissa.
Recull dels recullits.
Aquest no va ser un encàrrec de l'Arc de Lisbat,
t'ho dic per la portada, no?
Ah, no, no.
Una senyora així...
La majoria és d'aquest to.
Uns són arc de Lisbals,
i els altres no són gens al que a Lisbals.
Però, bueno...
És que sirves per un roto i un descoció, Napi.
Tengo esa virtud.
Me llaman de izquierdas, de derechas.
Sí, sí.
I després també aquesta raresa,
aquesta també seria maca que s'ho miréssiu,
que és la revista de Mediterrània,
que aquí desplega una cosa
que està en connexió amb el llibre d'avui,
que és també la preocupació pel medi ambient.
De preocupació pel medi ambient,
Napi, sempre n'has tingut molt,
l'has fet molts acudits en alguns moments,
dins d'aquesta alegria i aquesta amabilitat,
però punyents,
en contra, entre cometes,
o criticar, no sé, molt crítica en un moment determinat,
amb la patroquímica, amb la indústria química.
Aquí, amb la boja història de l'aigua,
el que dius és, eh, d'acord,
uns són responsables, però nosaltres també,
en el dia a dia, en l'ús que fem, no?
Sí, sí, sí.
Aquí també sortim retratats, els homínids,
com comença el llibre.
Com consumidors que som,
doncs clar, participem d'aquest entramat social, no?
És el teu president del Club de Fans, en Nani?
No ho sé, però ara veig que ha fet un desplegament aquí.
Continua traient coses d'aquesta mena de maleta que ha portat.
Quina gràcia, aquest llibre,
no sé, no parlarem del llibre aquest de l'aigua,
parlarem del passat.
Sí, vols dir?
Bé, jo controlaré el temps.
Salou somriu, història contemporània de Salou,
a través dels acudits de premsa.
Aquest llibre, em penso que té uns quants anys, eh?
És de màrius humoristes, sí.
Però té uns quants anys, eh?
A veure, de l'any 93, pel que veig.
Bueno, quan es va implantar...
Estava Esteve Ferran, aleshores.
El parc d'atraccions.
Sí, sí, sí.
I aquest és un article que ja tirem el més enrere possible,
això que és un article que paràvem 90.
Napi, això és un article de l'any, dius, 90?
O així, no ho sé.
És que no posa la data, però...
Jo no és per ofendre't, però...
Estàs molt jove.
Això té molts anys, Napi.
A més, l'article posa que, i és veritat,
que s'assembla molt al Woody Allen.
Si vols, s'assembla al Woody Allen.
Sí, sí, diu...
Napi, la batalla d'un gran timid.
El físic i el posat d'en Napi
recorden força la inefable figura de Woody Allen.
Quina edat?
34 anys tenies.
34, és a dir...
Uno envejece sin ningún tipo de dignidad, ja lo veis.
Diu José Manuel Álvarez, Napi, 34 anys,
s'afronta des del passat mes de juny
al compromís que t'hi ha de fer un acudit pel diari.
Quins temps, eh?
Explica que vas néixer a Sant Sebastià,
tot alguna mica el teu passat...
És molt maco aquesta introducció que fa
perquè també parla de per què el Napi
va començar a dibuixar, no?
I diu, aquí explica la influència de sa mare,
que sa mare era pintora.
Sí, sí, sí.
Jo la seva mare l'hi he entrevistat
arrel d'una exposició que va fer una vegada.
Potser, sí, al casino.
Sí, al casino, sí, sí.
Llavors aquí també seguís explicant
que ell dibuixava així, aquests ninots d'aquest estil,
i llavors va veure que tenia
una vessant humorística molt important
i aquí es va llançar, no?
I veia que si posava a dibuixar molt en sèrio,
doncs que es perdia una miqueta, no?
I veia que si tinc gràcia, aprofitem-la, no?
I és molt maco aquest origen
i com es reflexa en sa mare, no?
Bueno, la veritat és que jo sempre he volgut imitar
els grans, no?
Tipo Gustavo Doré o Goya.
Ell volia ser Goya, és veritat.
Todos los dibujos me salían torcidos, entonces...
Però tu no has sigut Goya
perquè vas néixer en un temps que no et tocava.
Si haguessis nascut a l'època de Goya
li haguessis fet ombra.
Sí, però...
Això ho sap tothom.
No, m'ho hubiese reído també
de los fusilados, de los que fusilen...
Bé, definitivament,
Nani serà el president del teu club de fans
que s'ha d'organitzar.
Ja ho ets?
S'ha de formalitzar?
Falten, eh?
Falten, eh?
Sí, sí, en falten uns quants, eh?
Però perquè veigis que fa temps que el seguim, no?
Sí, sí.
Que nàpita un passat ho sabem tots,
però que hi hagués aquest seguiment.
Sí, sí, hi hem col·laborat diverses vegades.
Però bé, el que volíem dir que com a editors
que té un passat i que té un munt de llibres
en què reflecteix...
Jo en tinc a casa uns quants
també els haguessis pogut portar, mira.
I abans el primer potser era l'Embut,
era també un llibre d'acudits,
bueno, artesà, que vam fer entre els amics,
així grapat, de fotocòpies,
i eren acudits del Catalunya Sud.
Ui, el Catalunya Sud.
Allò també tenia un passat.
Va ser el primer llibre,
va ser un format de quartilla.
No, però formats amb tapa dura,
en tens uns quants de llibres també, tu, eh?
I col·laboracions amb el Faro,
en fi, amb un munt de...
I llibres de caricatures amb la Tata Cabré,
de personatges de Reus.
I de totes maneres,
val a dir que soc una persona molt mandrosa,
que no treballo molt.
Bueno, ja he dit que van els de l'editorial a casa teva,
que va de muntar...
Perquè, bueno, ja et dic que l'últim llibre va ser del 90...
Bueno, fa 20 anys que no treia un llibre.
Estàs visquent del cuento,
de les rendes, del que has fet abans.
No, no, dels dibuixos d'abans i tot això.
Ah, sí, sí, sí.
Però és que el que volia dir,
perquè ja deixo el Napi parlant,
és que el Napi ha fet molts recopil·latoris d'acudits,
humor gràfic,
però de còmics,
és a dir, narració seqüenciada dels seus dibuixos com aquest,
ha fet molt poc.
Llavors és molt interessant veient
que tenim una imatge del còmic,
de dibuixos de Napi,
com humor,
a vegades que té molta gràcia aquest flash,
però que la narració també s'emvolupa més,
es desenvolupa molt bé
i podem trobar altres cares del Napi,
com la seva vessant social i aquestes coses.
I llavors és molt maco.
I ha sigut un dels interessos nostres
en publicar aquest còmic.
Ja deixo el Napi.
El tenim aquí està molt bé
i per cert que obrirem el telèfon
i no sé de quina manera,
amb alguna pregunteta del que es digui per aquí,
regalarem algun exemplar.
L'editor regalarà algun exemplar d'aquest còmic.
El còmic es pot comprar a les llibreries
per un preu molt popular de 3 euros,
però que...
Si te'l regalant també fa gràcia.
Potser a l'Ematxa,
si va anar a l'Ematxa...
També podria ser.
Però si truquen ara d'aquí un momentet
i responen alguna pregunta
que no tindrà més transcendència que farem,
també poden guanyar sempre i quan ens quedi temps.
és la boja història de l'aigua a Tarragona.
Jo he obert el llibre,
clar, jo entenc que tinc debilitat per aquest home
i tot em fa gràcia,
però és que fa gràcia.
Sí o no, Nani?
Jo quan he començat a veure com aquests homínids
intentaven portar l'aigua a casa,
que era agafar-me les mans
i vinga, corre cap a casa...
És que clar, ja dius una miqueta...
Es notava que estàvem en un punt de l'evolució
una mica precària encara, no?
Clar, perquè si construïs la història
o recreas la història en un pla serio,
t'aburres un poc, no?
És dar-li un poquito la vuelta.
No soy un gran historiador,
com se puede ver.
Sí, però de la història sagrada sí,
perquè dius el vuitè dia
va crear l'Ebre, el Francolí i el Gallà.
Sí, se ve la mano de Dios allí creando los tres ríos.
Per això t'ho dic,
història sagrada la domines una mica.
Bueno, de hecho,
l'aigua vam suministrar dels tres ríos,
primer del Francolí,
després del Gallà
i ara últimament de l'Ebre.
Era el Tigris, l'Eufrates
i després era el Gallà i l'Ebre, no?
Com aquell que diu.
Aquí més que homínids posa un miscus
amb uns culs en perdó prominents
que estan aquí, jo m'imagino,
intentant esbrinar
què és això,
què és aquest líquid element.
Ja ràpidament vas fent una evolució,
te'n vas per Roma...
Explica'm una miqueta als oients
quines són les èpoques
en les quals t'has aturat
perquè et donaven més aquesta viscòmica, segurament.
L'he dividit en tres parts,
que és la part antiga,
la mitjana i la moderna.
I l'antiga, bueno,
ressalta sobretot
aquests genis de la construcció,
que són els romans,
van fer aquestes obres tan magnífiques,
l'aqueducto,
i altres fons
per suministrar aigua a la ciutat.
Van agafar de l'Ebre,
digueu del francolí,
i clar,
en principi,
totes les cases
no disposaven d'aigua corrent,
o sigui,
tenien que anar a la font,
inclús hi havia les comunes,
però ells van crear el clavagram,
van ser uns grans arquitectes.
No, a aquesta part
li dediques una pàgina sencera
al tema de les comunes
i el clavagram i tot plegat,
perquè també té la seva gràcia
i el rotllo escatològic
sempre dona molt en el món del còmic, no?
Bueno, no es veu res.
No, no es veu res,
no es veu res,
és pura intuïció.
No, hi ha simplement uns personatges aquí
que estan sentats.
A la segona part ja ens situem
a l'edat mitjana,
a la font de l'arcabís,
va tot aquest tipus de coses,
o...
Sí, sí.
Estic en una mica de ràpida, eh?
D'unes invasions,
tant musulmanes com cristianes,
va vindre una època de foscor,
l'aigua...
Es van malmetre
totes les infraestructures hidràuliques,
o sigui,
de passar d'un esplendor immens,
es va destruir tot.
L'aigua va quedar en mans de l'arquibisbe,
aquí es veuen...
La Beneïda i l'altra, tota.
Tota, es va quedar en mans.
Bueno, es va tindre que
que enginiar-se-les el personal
per abastir-se d'aigua,
van fer pous,
aquí a la plaça de la Font,
hi havia un pou
que no es deia la plaça de la Font,
es deia el corral, el corral.
El corral.
Hi havia a ser un corral.
I, bueno,
es van intentar per tots els mitjans
portar aigua.
Va vindre la Peste Negra,
aquí ja veieu.
O sigui, també fas la pàgina així com a molt fosca,
no?,
allò tematitzant aquesta època tan terrible,
i de gent molt marrana,
perquè es veu com algú llançar aigua
per una finestra.
Molt gràfic i tot plegat,
per això és un còmic.
I al personal no li va quedar
més remei que abastir-se d'aigua.
O sigui, van crear cisternes
a nivell particular,
pous, en fi.
Després, en la tercera part,
ja l'època moderna,
amb les seves guerres,
les seves coses.
Sí, exacte, exacte.
La guerra dels segadors,
de sucessió,
de lo francés,
van passar a la il·lustració.
Anem passant aquí,
la història...
I ja...
Va arribar a aquests arquivispes,
arquivispes,
molt moderns.
Has vist aquí que semblen
una mena germana sisters?
Sí,
que van donar un tom
a tot aquest tema,
no?
Ells ja tenien una mentalitat
més moderna.
Van crear,
inclús,
el passeig de la Rebassada,
perquè la gent abans
no sabien
el que era molt bé
el banx,
ni l'aigua,
no es banyaven.
Es banyaven a la platja,
quan anien.
I, bueno,
ells van fer una canalització
de Puig Pelat,
una mina que havia,
vam portar l'aigua
a l'Oliva.
Arrel d'aquest moment
van disposar d'aigua
i mitjançant altres pous i tal.
La ciutat es va...
Bueno,
va quedar subministrada d'aigua.
Mentre després...
Bé,
fem salsa la història,
perquè ens queden 5 minutets només,
però vas fent
salsa en el temps.
Lògicament,
tot el que va ser als anys 60,
tot el que fa...
La dictadura, sí, sí.
La dictadura també,
després tota la construcció...
La implantació de la petroquímica,
aquí es veu,
tota espaterrada,
petroquímica,
xucrant l'aigua potable.
Oh, això és magnífic.
Jo me'n recordo d'això,
fixa't si soc gran com tu,
que la gent anava a buscar
aigua amb garrafes...
Exacte,
als pobles...
A l'Oliva,
o allà al cementiri,
o a Santa Escreus,
a l'Albereda,
que també hi havia a l'aigua,
això ens en recordem encara.
I a més a més,
la explosió demogràfica
també va fer
que quedessin
molt escassos d'aigua,
no?
I entre la petroquímica
i l'explosió aquesta,
doncs,
inclús havia gent
que deia que no se pagasse l'aigua.
Sí, amb els megàfons.
Perquè, bueno, sortia...
Era salada.
Sí,
els pobles van quedar
quasi secs.
Home,
que el Quico Alceli
o el Moll i el Null de Ferreries
també els treus per aquí,
perquè parles de l'aigua de l'aigua,
del trasbassament,
lògicament també.
I una mica de publicitat
a l'empresa municipal,
des de llavors
que vam disfrutar
d'un subministrament
bastant suficient,
bastant acceptable.
I a tu què t'agrada més,
l'aigua o el vi?
Diuen que el 75% del cos
és aigua.
I l'altre 25% vi,
no?
Jo l'aigua ja...
I el meu cos
ja tradueix, no?
Tot el que consumo.
Diuen que tens com una mena de destil·lador
i a dins
s'ha incorporat el teu organisme.
Tu beus aigua
i com si fos un miracle,
també bíblic,
converteixes en mi,
clar, clar.
L'energia,
la natura,
que ja se sap com és.
Obrim els telèfons,
us sembla?
És que se'ns està acumulant la feina
977 24 47 67,
qui vulgui un exemplar
del llibre del Napi
que ens truqui ara,
que bé,
nosaltres anem fent
i si en aquests 3 minutets
que queden
doncs ja han trucat.
És que clar,
era previsible
que truquessin immediatament.
No sé si tens uns auriculars
a prop teu,
Napi,
per escoltar
aquesta persona
que tenim a l'altre costat
del fil telefònic.
Bon dia.
Bon dia.
Hola.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, amb qui parlem?
Amb la Dora.
Què tal, Dora?
Com anem?
Mira, rient una miqueta.
Un tema tan seriós com l'aigua
no es pot parlar malnat,
i això, eh?
Lluvia,
jo t'anava a preguntar
de què anava al llibre
però veig que ja has donat
la resposta implícita.
Per tant...
L'aigua salada
em sona molt lluny, això.
Molt lluny.
Però tu et recordes d'això, no?
Però també en carreres.
Sí, sí.
Però mira,
també es pot fer broma d'això, eh?
No, és que tenim el telèfon
una mica,
doncs anava a dir com l'aigua,
no,
però jo crec que l'aigua
la tenim millor que el telèfon.
Dora,
tens l'exemplar aquí a la ràdio.
Et sembla?
Moltes gràcies, guapa.
Gràcies a tu per trucar-nos.
Bon dia.
Tot bé.
Ni pregunta,
perquè ja anava
amb la resposta implícita.
Queria preguntar
si de primer nombre
se m'hava Encanta Dora.
Les aprofita totes.
És que s'ha de tenir
molt ràpidament.
Clar, per això s'ha de dir
que aquesta feina...
Anna,
teníem una altra trucada,
s'ha tallat la comunicació,
què hi farem?
977-2447-67,
si no es posaran a la porta
el Nani i el Napi
aniran repartint pel carrer.
També diuen que
el...
Sí, ja te'l costarà.
El 1% de l'aigua
de tota la terra,
solament el 1% és potable.
Con lo cual...
Doncs imagina't.
És una proclama
que hago des d'aquí.
Hay que aprovechar.
I la malbaratema
i de quina manera.
I nosaltres obrim la xeta
i tira
i hi ha gent que ha de fer
quilòmetres
per tenir un gotet d'aigua
al dia.
Una altra trucada
molt ràpida.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Soy l'Esteve Iniesta.
Ets, perdona?
Esteve Iniesta.
Esteve.
Esteve Iniesta,
què tal?
Esteve.
Molt bé.
Tu saps on va néixer
Napi fa molts anys?
Ostres,
però no,
la pregunta anterior
sí que la sabia.
Bé,
és de Tarragona
però va néixer
en una ciutat
del País Bàs
que té nom de Sant.
Sí.
I le llaman
la vella de Asso.
Bilbao,
Vitoria,
on va néixer,
Esteve?
No sé,
en Sebastià.
Sí,
home,
clar,
doncs ja està,
en Sebastià
tens el llibre.
Fàcil,
no?
Gràcies.
Gràcies a tu
per trucar-nos,
Esteve,
molt bon dia,
adeu-siau.
Com es nota
que volem regalar els llibres,
eh?
Quina generositat.
A veure,
aquí tens alguna cosa
pel nom d'Esteve?
En canta d'hora
i Esteve,
què diria?
En este banco
era un...
Una endivinalla.
Oro parece platano,
és Napi.
Pilladet,
pilladet.
L'última trucada
perquè som pràcticament,
és pràcticament la una
i arribaran les notícies.
Bon dia.
Hola,
bon dia.
El seu nom?
Roser Andreu.
Roser,
què li preguntem a la Roser
ràpid,
que sigui fàcil?
Vinga,
va,
Nani,
Napi,
què?
Explica la boja història
del...
Bueno,
qui ha ajudat
a editar aquest llibre?
A banda de Silva
Editorial,
quina empresa?
Silva,
el Napi ha fet els dibuixis?
L'empresa i Matze,
no?
Doncs molt bé,
perfecte.
Ja esteu en llibre també,
Roser.
Vinga.
Gràcies,
bon dia.
Adéu-siau.
Després tinc més convidats,
però vindreu un altre dia.
És que ja s'ha acabat.
ara trauré la història,
la boja història del...
De què?
De la ràdio.
De la ràdio?
Potser sí.
Vinga,
va,
vols,
vols,
parla amb...
Donaria,
donaria.
Sí,
donaria,
perquè jo t'explicaria coses.
Oh,
eh?
Napi,
Nani,
gràcies,
enhorabona,
un plaer,
ens alegreu la vida.
Adéu-siau.
Adéu.
Les notícies.
les preuves.