Ara són tres quarts d'una del migdia, gairebé quatre minuts.
No era allò dels minuts musicals, realment és que hi ha tanta roba per tallar
en aquesta setmana de la Igualtat, que s'organitza des de l'Observatori de la Igualtat
de la Universitat Rovira i Virgili.
Molt bon dia, Estela.
Molt bon dia.
Benvinguda.
Quin programa d'activitats.
L'any passat, que va ser la primera edició per organitzar activitats
dins del que és l'Observatori, va ser un programa discret.
era el primer, va dir, anem mica en mica, va tenir èxit i en guany ha crescut,
però d'una forma considerable.
Sí, sí, sí. Hem tingut 102 alumnes inscrits i ahir, déu-n'hi-do,
va venir molta gent a la primera jornada.
També jo crec que perquè es consolida també la idea, no?
Mica en mica anem avançant una mica amb el tema de la igualtat
i mica en mica anem adonant-nos que això és més important del que sembla.
L'enguany és un plantejament molt global que el que vol és posar èmfasi
en la importància dels homes i les dones, naturalment,
però la invisibilitat que també ha tingut la dona al llarg de la història
en el que ha estat la recerca i el coneixement.
Com a protagonista i també com a aspirant, com a estudiant, no?
Tampoc no ha tingut tantes oportunitats i aquelles dones
que van aconseguir fer aportacions importants a la ciència
han quedat a l'ombra.
Sí, i tant. Sobretot el que hem intentat una mica,
aquesta idea és reflexar-la, per exemple, a través del cartell.
Si alguna persona passa per les diferents facultats,
veurà el cartell que tenim penjat anunciant a l'observatori.
Al cartell tenim una parella d'uns joves,
una noia i un noi agafats per l'esquena, per l'espai,
abraçant-se i agafant un prismàtic, no?
I mirant tots dos a l'hora a través d'aquest prismàtic.
I aquesta era la idea, no?
La idea era que la igualtat s'ha d'acercar,
s'ha d'observar, s'ha d'observar, s'ha de mirar.
I llavors miràvem, diguem-ne,
a visibilitzar aquesta aportació de les dones a la ciència
i per això hem convidat a diferents ponents,
a diferents professores que parlarem d'aquestes temàtiques.
Què esteu fent en diferents conferències?
En aquest període d'aquesta setmana.
Adreçades al públic en general?
Perquè m'imagino que abans que siguin crèdits per als alumnes,
també si algú està interessat en assistir-hi com a oient,
pot fer-ho, no?
Sí, de fet, són cinc dies de jornades
a diferents campus,
a Sestelades,
el de Pellissens
i el del Campus Catalunya,
d'aquí de la ciutat de Tarragona.
I llavors el que fem és fer unes jornades
en què els valen els crèdits de lliure elecció
als alumnes,
que els serveixen per als seus estudis
i ho agafen com a assinatures, diguem-ne,
però també hi ha activitats i propostes
que estan obertes al públic,
activitats de lliures i gratuïtes
i que pot anar a tothom.
Són activitats,
em penso que tenim una de les ponents
en les quals se participen
diferents professors i investigadors
de la pròpia Universitat Rovira i Virgili,
però també heu convidat ponents
que venen de fora,
com és el cas de Núria Solsona, no?
Sí, la Núria és especialista en coeducació,
ella treballa, és formadora
del programa de coeducació
del Departament de Catalunya,
de la Generalitat de Catalunya.
Això l'hem volgut convidar
perquè ella ens parlarà sobre una...
penso que ens fa una pregunta
i ens demana una pregunta
que és interessant, no?
La pregunta és
han fet ciència, les dones,
l'activitat científica de les dones
al llarg de la història.
Penso que és interessant
perquè també ens pregunta
la ciència,
sempre pensem en l'imaginari, no?
Del científic, allò barbut,
que està pensant,
que està investigant
i sempre pensem
en la imatge d'un home, no?
Això, ara, per exemple,
amb això dels anys commemoratius
tenim el Darwin, no?
El Darwin allà,
aquell senyor i tal.
La idea és que
nosaltres, les dones,
hem fet molta ciència
durant la història,
el que passa és que
no han estat visibilitzats
i no han estat,
sobretot, recollides
a dins de la memòria general,
del públic en general
i inclús de la memòria
del currículum
de la pròpia universitat.
Vull dir, que no s'ensenya, no?
Li podem preguntar amb ella.
I tant, i tant.
Si et poses els auriculars.
Núria Solsona, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Nosaltres hem fet molta ciència bé.
És una manera de parlar.
Jo no he fet ciència mai,
però les dones
han fet ciència
al llarg de la història
i fa gràcia
perquè això a vegades
ho lligues
amb aquella frase tan típica
que es deia
darrere d'un gran home
hi ha una gran dona.
Moltes vegades,
i la història ens ha demostrat,
al costat d'un científic home
hi havia una científica dona
que va quedar a l'ombra
malgrat que va fer feina important
també, no?
Sí, bueno,
i a vegades
tenim sortosament
altres col·lectius femenins
al llarg de la història
i altres dones
que al llarg de la història
han fet ciència
per elles mateixes.
El que passa
és que a vegades
la ciència que han fet
les dones
no ha coincidit
amb els paràmetres
de treball
de la ciència oficial
en cada època històrica.
Es diu
que les dones
a vegades hem trobat,
hem treballat, perdó,
en els marges
del que és
la ciència oficial.
Però clar,
això ens interessa
molt
poder-ho recollir,
poder-ho recuperar
i poder-ho posar
damunt de la taula
per una raó
molt senzilla
perquè les noies
que estan estudiant
actualment
en funció
dels models
que els oferim
triaran
un tipus
d'estudi
científic
on hi eren
uns altres
i només que fos per això
ja valdria la pena
tenir-ho present
en les aules,
en les classes
i en les activitats
educatives.
Actualment
potser és generalitzat
però
observant des d'aquest punt
de vista
que hi ha molta feina
a fer,
l'Estela ho sap
des de l'Observatori
per la Igualtat
moltes vegades
es posa èmfasi
i és una dada
objectiva
i numèrica
la falta
de noies
que hi ha
en carreres
tradicionalment
atribuïdes als homes
encara
i que són noies brillants
però que encara
continuen a ser
els homes
els que van
cap a determinats estudis.
Parlar de la coeducació
una vegada més, no?
A veure,
s'ha produït
de totes maneres
en els últims anys
un desplaçament.
És a dir,
històricament
les dones
havien sigut
minoria
en les carreres
científiques,
en els estudis científics.
Actualment,
les dones
ja són majoria
en les carreres
de ciències
igual que ho són
en altres ranques
dels estudis universitaris.
On s'ha desplaçat
aquesta atribució
de masculinitat
que abans hi havia
en la ciència,
ara és en les carreres
tecnològiques.
I amb un efecte
molt curiós.
10 anys enrere
hi va haver-hi
un augment
de les dones
que volien estudiar
estudis tecnològics
i ha tornat a baixar
aquesta participació.
Suposo que les dones
s'han trobat
amb què
el concepte
de tecnologia,
la configuració
dels estudis
tecnològics,
les enginyeries
i això
té una empremta
de masculinitat
hegemònica
molt forta
i per tant
les dones
no s'han trobat
còmodes
en aquest tipus
d'estudis
i han tirat
per una altra banda.
Caldria decidir
perdona,
perdona,
endavant.
No, no,
ho deia per recalcar
una mica
que a vegades
quan s'analitzen
aquests temes
sembla que
s'hagi de caure
amb la idea
d'estimular
les noies
perquè facin
carreres
de ciències
o perquè facin
carreres
de tecnologia
i en aquest cas
no estem davant
d'aquest tipus
de fenomen.
És un problema
de la concepció
i de l'estructura
mateixa
d'aquests estudis
tecnològics
que estan tan allunyats
del que és
la vida
i els problemes reals
que les dones
no s'hi troben còmodes.
Sí, però si mirem
per exemple
la facultat d'infermeria
i jo parlo
de l'entorn més immediat
per tant
no té valor estadístic
ni de bon tros
sinó de l'observació
només personal
i dades que ens aporten
des de la Universitat
Rovira i Virgili
facultats com la d'infermeria
majoritàriament
d'una manera
però escandalosa
continuen sent dones
i hi ha pocs nois
que estudien infermeria.
Clar, aquí estaríem davant
del que anomenem
una segregació horitzontal
és a dir
als nois
se'ls atribueix
en els estudis relacionats
amb la cura
i amb la medicina
el tema
dels estudis superiors
de medicina
i a les noies
se'ls atribueix
l'estudi d'infermeria
i això funciona
d'una manera
meravellosa
automàtica
submergida
i vaja
i les famílies
doncs
no hi tenen cap mena
de problema
però és que això
fins i tot es veu
a l'hora de triar estudis
entre les noies
i els nois
a l'ESO
a l'hora de poder decidir
quin batxillerat faran
és a dir
estar tan incorporat
en les estructures socials
que la veritat
és que cal
un compromís
i cal
una dedicació
i cal una atenció
per part de tots els sectors
de la societat
famílies
escola
i autoritats
A vegades
saps què passa
Núria
que dius
aquestes coses
a cop de legislació
és difícil
que es modifiqui
Exacte
Em sembla que només
ens dediquem a fer lleis
i no posem atenció
a altres aspectes
de la vida quotidiana
que probablement
són les que tinguin més força
Bé
les lleis són importants
Són fonamentals
però no
han d'anar acompanyades
Però no solament
s'han de fer
sinó que s'han de desplegar
després
s'hi ha de posar diners
per portar-les a la pràctica
i s'ha de veure
com aquestes lleis
connecten
amb la realitat
dels diferents
estaments
i les diferents institucions
i això és perquè
per exemple
si ens remetem
a la llei integral
contra la violència de gènere
tenia un apartat fantàstic
dedicat a l'educació
perquè està clar
que només posant policies
o només posant
ordres d'allunyament
no solucionarem
el tema de la violència
doncs aquest apartat
no s'ha desplegat
no s'han posat
els mitjans
per tant
a vegades
no és un problema
de fer o no fer lleis
sinó
d'utilitzar-les
i portar-les a la pràctica
desenvolupar-les
desplegar-les
Núria Solsona-Pairó
tenirem a escoltar
a la universitat
ha estat un petit testet
i encantats
que hagis atès
la nostra trucada
perquè sabem
que tenies l'agenda
força t'apaida
gràcies a vosaltres
moltíssimes gràcies
adeus
Escolta Estela
fem una cosa
que ens queda un minut
per les notícies
després hem de parlar
amb el gerent de l'OBC
que actuen aquí
a la ciutat de Tarragona
et pots esperar una miqueta
i acabem de completar
tota l'activitat
de la URB
doncs d'aquí un minutet
tornarem
des de la contraportada
del mati de Tarragona Ràdio
i continuarem
doncs amb un relat
ni que sigui així per sobre
de tot el que
ha preparat
l'Observatori de la Igualtat
de la URB
per comemorar
el Dia de les Dones
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
El matí de Tarragona Ràdio
un programa intens
avui amb els minuts comptats
com aquell que diu
moltes coses per explicar
i que estan succeint
a la ciutat de Tarragona
Tornem a saludar
Estela Rodríguez
ella és tècnica d'Igualtat
de l'Universitat de Rovira
i Virgili Estela
Hola de nou
Gràcies
per quedar-te uns minuts més
perquè no podíem deixar
el programa mitges
de fet
al llarg dels propers dies
i també la propera setmana
anirem incidint
en alguns d'aquests actes
i anirem conversant
amb algunes de les
i alguns dels seus protagonistes
com la breu conversa
disortadament
que ha estat breu
que hem mantingut
amb la doctora Núria Solsona
però en tot cas
donem una visió de conjunt
als oients
si et sembla Estela
perquè aprofitin
aquesta oportunitat
d'escoltar persones
molt autoritzades
per parlar
de la importància
de l'educació
en definitiva
dels homes i les dones
Sí, doncs farem una mica
de resum
dels dies
més o menys
que anirem
treballant
sobre el tema
de la igualtat
per exemple
ahir
per exemple
va ser la inauguració
el 2 de març
les jornades
són de 4 a 7 de la tarda
i són a diferents campus
ahir va ser
per exemple
la sala de graus
del campus Catalunya
però per exemple
el dimecres
demà ja serà
la sala de graus
de l'escola tècnica
superior d'enginyeria
és a dir
el campus Estelades
el dijous 5 de març
serà també
al campus Estelades
i el dimarts
10 de març
serà a l'aula magna
de la facultat
de ciències
d'econòmiques
i empresarials
del campus
de Bellissens de Reus
el dimecres 11 de març
tornarem al campus
centre
al campus Catalunya
per fer
l'última jornada
que serà
l'11 de març
de 4 a 7 de la tarda
a les sales juntes
de la facultat
de ciències jurídiques
hi ha un objecte
ho podem dir així
que tindrà protagonisme
en el que és
aquesta setmana
comemorativa
que li dedicarem
un temps
al matí de Tarragona Ràdio
que és
dins de l'any
internacional
de l'astronomia
el calendari
astrònomes
que van fer història
és un calendari preciós
l'Estela l'ha portat
i bé
veiem aquí
que cada mes
el mes de febrer
que hem deixat enrere
corresponia
a l'astrònoma
Fàtima de Madrid
però ja que som al març
Marina
Winkelman
Kirch
una astrònoma
l'anomenat
cometa
de 1702
va ser
el primer descobert
per una dona
això és meravellós
quan comences
a endissar-te
amb el tema
de l'astronomia
jo la veritat
és un tema
que m'ha apassionat
el vam descobrir
de casualitat
perquè
diguem-ne
és l'any
commemoratiu
de l'astronomia
això ja en parlarem
a partir de la presentació
que serà el dia 10
que el farà el rector
però sí que
donem cinc cèntims
per una mica
incuriosir
els oients
perquè penso
que és un tema
molt interessant
si entreu a la plana web
de l'any internacional
de l'astronomia
ho trobareu
és un projecte
que l'ha dirigit
la Cesca Figueres
que vindrà el dia 11
i que es diu
ella és un astrònoma
i que comencen a fer
una cerca
de totes aquestes astrònomes
que van estar allà
que hi eren
que hi eren mirant
les estels
tot el dia
i que al final
elles han recuperat
perquè malauradament
no surten
normalment
els llibres d'història
o que broma
estem parlant
del segle XVIII
per exemple
no estem parlant
del segle XX
estem parlant
d'un temps
que algú diu
i com una dona
podia dedicar-se
a l'astronomia
donades les circumstàncies
sí, sí
per això
a part de l'astronomia
nosaltres tenim
una fita
que penso
que l'assolim
amb una exposició
que hem organitzat
al campus de Cestelades
que està a la biblioteca
del campus de Cestelades
i que està obert
a tot el públic
que poden anar
i que estarà
fins al 25 de maig
aquesta exposició
és dius
de la igualtat
és una col·laboració
amb la Universitat
Pompeu Fabra
perquè la van produir ells
em sembla que fa
un parell d'anys
i ens l'han deixat
ens l'han cedida
i la tenim
aquesta exposició
el que fa
és aquesta cerca
que jo parlava
del tema
de posar-se un prismàtic
i anar mirant
més enllà
i anar buscant
aquestes dones
al llarg de la història
i és molt maca
penso que hi ha
totes reflectides
més o menys
totes les etapes
des de la Isabel de Villena
fins a la Cristina de Pisant
que són medievals
més endavant
la Clara Compamor
o algunes
de les polítiques
més representatives
de la història
de l'estat espanyol
a veure
val la pena
posar èmfasi
perquè afortunadament
en els darrers anys
s'han publicat llibres
resseguint la història
de les dones
en els diferents àmbits
del coneixement
no és que només parlem d'això
és que fins ara
no se n'havia parlat
per això val la pena
posar èmfasi
quan ja tots
tinguem memoritzats
aquests noms
com tenim
el d'altres homes
il·lustres de la història
doncs probablement
ja no cal que posem
tant d'èmfasi
quan el tinguem ja integrat
si ho fem
de manera visual
estem en una balança
i aquesta balança
té pesar més d'una banda
com d'una altra
i de l'altra banda
és que falta coneixement
i no perquè em manqui
no perquè no hi hagi
sinó perquè no està visibilitzat
i aquesta és la tasca
una mica de l'observatori
de posar visibles
aquestes aportacions
de les dones
en el coneixement
hi ha altres temes
que es tracten
oberts al públic
en general
sense anar més lluny
si no ho recordo malament
aquest matí
hem anunciat
una projecció
i una taula rodona
al voltant de la píndola
anticonceptiva
per tant que també
aprofitant la comemoració
s'aborden clàssics
que encara estan d'actualitat
sí perquè això
a part de les nostres activitats
com a universitàries
i dintre dels creixis
de lliure elecció
que havíem ofertat
als alumnes
hem volgut col·laborar
amb altres entitats
i una d'elles
per exemple
l'Ajuntament
que feia aquesta projecció
més debat
dels 50 anys
de la píndola
que el faran
aquesta tarda
a la sala de graus
del campus de Catalunya
a partir de les 4 de la tarda
hi ha tot un seguit
de conferències
les anirem
en tot cas relatant
i dir també
que el proper dilluns
ens atem una col·laboració
de caràcter mensual
entre l'Observatori
de la Igualtat
la Universitat Rovira
i Virgili
i aquesta casa
Tarragona Ràdio
un cafè per la Igualtat
que l'únic que vol
és posar damunt la taula
diferents parers
del dia a dia
en l'àmbit
justament
que aquest escenari
que compartim
amb les idones
i començarem parlant
d'una qüestió
molt important
que són els plans d'igualtat
que s'estan implantant
que en principi
és
diguem-ne
s'han d'implantar
per llei
però clar
com que hi ha una moratòria
hi ha institucions
entitats i empreses
doncs que s'han posat
les piles
abans que d'altres
i val la pena
conèixer-los
com s'estan desenvolupant
no Estela?
Sí
perquè
és una actuació
diguem-ne
que l'administració
està fent
dins de la pròpia
administració
i dins de la
és una llei
diguem-ne
però
també
abarca les empreses
i està
tothom
dient-ho
vulgarment
posant les piles
en aquest tema
i intentant
cercant
i aplicant
els seus plans
d'igualtat
Hi ha presentacions
de llibres
exposicions
en tot cas
anirem parlant
i ho farem
amb les seves protagonistes
en aquest cas
avui era només
una aproximació
a tot aquest seguit
d'iniciatives
que parteixen
de la Universitat
Rovira i Virgili
i també des de l'Observatori
de la Igualtat
de la nostra universitat
Estela
Rodríguez
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
recordem que l'Estela
és tècnica d'Igualtat
i gràcies
per la paciència
d'anar-te també
en aquest horari
tan estrany
Gràcies
i sobretot
convidar-vos al darrer dia
que és el dia de la distinció
que això és una
una novetat
que és un premi
que dona a la Universitat
Rovira i Virgili
aquelles entitats
dins de la universitat
i fora de la universitat
entitats o persones
que han fet
que han lluitat
pels drets de les dones
i aquest dia
el dia 11 de la tarda
donarem aquesta distinció
amb la
la donarà
la senyora Marta Selva
la presidenta
de l'Institut Català
de les Dones
així que estarem ben acompanyats
i amb la presència
de Maria Antonia Fernà
exactament
una dona que també
ha fet història
que continuïm fent-la
aquí a la ciutat de Tarragona
moltíssimes gràcies
Estela
adeu-siau
a la ciutat de Tarragona