Avui, precisament, hem convidat una dona de Tarragona
que és protagonista, que és notícia,
perquè és la primera presidenta d'una confraria
de la Setmana Santa Tarragonina.
Es diu Victoria Arbeloa i, des de fa pocs dies,
és la màxima responsable de la Congregació del Descendiment.
Substitueix Josep Maria Aleu, que ha ostentat aquest càrrec,
la presidència de la Congregació, des de fa molts anys.
Avui, Victoria Arbeloa ens acompanya en directe
als estudis del Matí de Tarragona Ràdio.
Senyor Arbeloa, bon dia.
Hola, bon dia.
I felicitats.
Moltes gràcies.
Com ha arribat el càrrec de presidenta de la Congregació?
Bé, doncs, quan va acabar el mandat del senyor Aleu,
que feia sis anys que era el president,
doncs la Junta me va llegir amb l'Assemblea General
i, bueno, vaig acceptar, perquè la veritat és que és un honor.
És la primera dona presidenta d'una confraria tarragonina.
Sí, sí, és cert, perquè n'hi ha altres que són,
que pertanyen a altres confradies,
però que són seccions de dones.
I llavors aquesta no, aquesta és mixta, totalment mixta,
i mira, m'ha tocat a mi amb molt de gust, és clar.
Què representa a nivell personal arribar a la presidència de la confraria?
Home, la veritat, mai m'ho hauria imaginat,
ni estaven els meus interessos de cap manera.
Jo era la secretària, feia la meva feina,
però sí, em fa molta il·lusió.
A més, el meu pare era un dels fundadors d'aquesta congregació.
I, és clar, fa 60 anys que la van muntar,
i a mi em fa molta il·lusió, i tant que sí.
A més, ara que tenim molts reptes endavant,
el descendiment, tenim molts projectes,
i sí, sí, és un moment molt bo.
I què creu, des del punt de vista de la igualtat d'oportunitats,
de la igualtat de gènere,
que això que vostè representi ara,
la primera dona que arriba a la màxima responsabilitat
d'una confraria de la Setmana Santa Tarragonina?
Jo crec que no hauria de ser notícia,
que hauria de ser normalitat.
Però, és clar, com que estem encara molt lluny
d'arribar a aquesta igualtat,
que per el descendiment realment és una igualtat,
perquè som gairebé meitat i meitat homes i dones.
Per tant, jo no m'ho prenc com una cosa,
oh, quina cosa més estranya,
ho prenc com una cosa normal, per mi.
Però sí, crec que a Tarragona això ha sobtat una miqueta.
Sí, perquè potser la Setmana Santa Tarragonina
encara és un món especialment masculí.
Sí, molt tancat encara.
Encara sí, tots ells ho volen dominar tot,
però ja dic, en el descendiment no.
Mai ha sigut així.
És més, la primera vegada que una dona
va sortir a la professor de Setmana Santa
portant una bandera, com a banderada,
va ser el descendiment, a l'any 84.
I, és clar, això és una fita, no?
I continuem igual.
Per nosaltres és igualtat total.
Li agradaria que darrere seu, doncs,
vostè d'alguna manera obris camí
i que darrere seu altres dones?
Seguríssim, seguríssim,
que això no té que ser cap impediment de cap manera.
És igual que sigui un home o una dona.
La qüestió és que la persona que estigui al davant
doncs tingui il·lusió, projectes i vulgui treballar.
Però no perquè sigui una dona ni res, de cap manera.
A nivell personal, Victòria Arbeló,
de tota la vida vinculada a la congregació?
Sí, sí, de tota la vida.
Ja he dit al meu pare ser un dels fundadors.
A casa meva s'ha viscut la Setmana Santa de sempre,
el descendiment, descendiment,
i Setmana Santa Tarragona,
i tarragonins de tot.
Sí, sí, ja ho crec que sí.
I com veu la Setmana Santa actual?
Ai, jo la veig molt bé.
Jo la veig molt bé perquè hi ha molta gent que participa,
hi ha molta participació,
hi ha molts projectes,
les cofredies, congregacions i associacions
cada dia treuen coses noves,
se les pensen per anar renovant els passos,
ara van beneir el manto de la Virgen dels Andalusos
l'altre dia, del senyor arcabisbe.
Cada any hi ha novetats, cada any, cada any.
Jo crec que és una cosa en creixent, estic segura.
Amb la perspectiva que li dona la història,
la perspectiva de veure la Setmana Santa durant molts anys,
ha millorat molt, ha canviat molt,
la Setmana Santa de la ciutat?
Sí, sí, total, total.
Des que va haver-hi la decadència aquella
que semblava com si no hagués de sortir mai més,
va ser quan van entrar les dones, evidentment,
i llavors allòs va tornar a fer el gran boom,
i estem on estem gràcies probablement
a la intervenció que s'ha entrat la dona
a formar part de les fileres,
perquè podien ser-hi però no podien desfilar.
Ara ja sí, jo crec que això ha sigut el tot.
És a dir, l'accés a la dona ha jugat un paper molt important
en la revifalla de la Setmana Santa a Tarragona?
Estic segura, estic segura que sí.
Sí, sí, sí, sí.
I està en molt bona salut la Setmana Santa a Tarragona.
Com està la congregació del Descendiment de Salut?
Increixendo.
Sí, som les que som menys membres,
menys congregants,
però cada any se n'apunten més, més, més, més, més,
i tot i que som els penúltims,
perquè els últims van ser els andalusos,
doncs estem molt units.
És una congregació petita, però molt unida
i que treballa moltíssim junta.
Quanta gent?
Som uns 250,
que realment, si ho compares amb altres,
doncs no és molt.
Però per nosaltres,
és que tampoc no pretenem ser molta gent,
ni ens ho han plantejat.
Els que som ja estem bé,
i tenim les portes obertes, qui vol venir?
Estem oberts a tothom.
I de cara a aquesta Setmana Santa,
que per vostè serà la primera com a presidenta,
quines són les activitats que han preparat?
Aquesta Setmana Santa,
doncs mira, el dilluns,
aquest dilluns ens rebrà el senyor Arca Bisbes,
presentem com la nova junta,
el dimarts presentem l'opuscle del Descendiment
al Col·legi d'Advocats,
aquí al barri,
i després tenim tots els actes que participem.
Tenim el Via Crucis, el dilluns sant,
juntament amb la Salle i els Maginets,
que surt d'allà del Portal del Carro,
que és molt bonic i molt austè,
i participar en totes,
en totes les presentacions,
en totes les professors
i tots els actes d'aquests dies
i celebracions litúrgiques i tot.
La presentació l'opuscle serà dimarts
de la setmana vinent,
ja ho ha dit,
aquí al Col·legi d'Advocats,
qui la farà?
La farà el senyor Andreu Muñoz Melgar,
que és el director del Museu Bíblic de Ragonense.
I la veritat és que estarà molt bé,
perquè presentem un llibre molt maco,
molt preparadet,
bé, tots estan molt bé,
totes les cofredies i associacions
els preparen i són molt bonics.
L'altre dia va ser el de l'agrupació,
que també és preciós,
molt bonic tot.
Noten una miqueta la crisi,
ara que parlen d'opuscles de llibres?
Sí, sí, sí,
l'hem notat a l'hora.
Això també es nota?
Sí, l'hem notat a l'hora de fer el llibre,
perquè hi ha hagut alguns anunciants
que no ens han renovat amb nosaltres.
Llavors,
alguns anunciants ens han deixat.
Amb l'excusa de la crisi,
no, no,
excusa, no,
que és cert,
hi ha crisis.
Per tant,
sí que l'hem notada,
en aquest sentit.
El Descendiment presenta alguna novetat
de cara als viacrucis i processons
que sortiran per Setmana Santa?
Bé,
la novetat nostra serà l'any vinent.
Realment,
l'any vinent,
el pas del Descendiment
està format per set escultures.
D'aquestes set,
només n'hi han fetes quatre.
Hem començat a fer les altres tres,
a Palència,
i segurament el proper any
podrà sortir ja la professor
de l'ivendresant,
tot el grup escultòric acabat.
Almenys,
això ho intentarem.
L'estan fent a Palència,
l'han encarregat a Palència.
Bé,
nosaltres tenim la maqueta
que ara l'escultor nostre
de fa 60 anys ja la va fer
i a partir d'aquesta maqueta a escala
s'han pogut fer les tres figures que falten.
I bé,
és un repte,
espero que estiguin aquí
per la setmana que ve,
setmana santa propera,
que estiguin aquí acabades.
Tot dependrà de molts factors,
no,
econòmics i de moltes coses.
Però jo crec que sí
que estaran aquí les tres figures
i podrà sortir l'any que ve
tot sencer.
Sí,
perquè la salut econòmica,
ara que la ciutat de la congregació,
prou bé,
prou bona...
No,
no,
a veure,
nosaltres ens devem als congregants
i a les subvencions,
com tothom,
eh,
no,
com tothom.
Tothom demana diners a tot arreu,
no,
home,
suposo que les institucions,
evidentment,
ens estan ajudant
i arribarem on podrem,
però tampoc no passa res
si no sortim l'any que ve
amb el pas acabat
i sortim amb l'altre o l'altre.
No,
no és problema.
La qüestió és que ja s'ha començat a fer,
que és un somni
de tots els congregants
de fa molts anys.
A nivell de salut de congregants,
és a dir,
a nivell de quantitat de gent,
vostès veuen,
vostè que ara ha arribat
a la presidència
de la confraria,
que va també increixent,
que cada cop tenen més participació,
encara que vostè ja s'ha autodefinit
com una confraria petita,
de les petites de Tarragona?
Sí, sí,
cada any tenim
més congregants
que s'estan apuntant,
crec que sí.
L'altre sentiment,
sí, almenys,
nosaltres sí.
Cada any hi ha uns quantens més.
Té futur?
Jo crec que sí.
És a dir,
tenim generacions al darrere que venen?
Jo crec que sí,
perquè, a veure,
una cosa és la devoció
que puguis tenir,
no la part religiosa,
que evidentment
es va constituir per això,
però després també
és la part de la tradició.
A Tarragona hi ha una tradició
de la Setmana Santa
que si no és d'una congregació,
cofredia o associació,
n'és d'una altra.
Per tant,
jo crec que sí,
jo crec que tarragoní
per tant ja en alguna,
en alguna.
Per tant,
el descendiment
igual que les demés.
Què creu que li falta
a la Setmana Santa de Tarragona?
Ja posats a pensar
que hem arribat
en un moment bo,
en un moment dolç,
en una època
especialment bona,
però posats a demanar
què creu que li falta?
No ho sé,
què li faltaria?
Potser que es donés
a conèixer més.
Que la té,
però una miqueta
més divulgació.
Aquesta Setmana Santa de Tarragona
jo crec que és la més important
de Catalunya.
i a nivell d'Espanya
se'ns comença a conèixer.
Jo crec que sí
que s'ha de donar
una miqueta més
a donar-se a conèixer
la resta del país,
m'imagino.
I després,
ara aquest any,
com que hi ha la novetat
que posaran una carpa
a la plaça Verdaguer
i posaran molts passos allà,
les escoles estaran obertes,
jo crec que això serà
fantàstic
perquè tota la gent
que els pugui anar a visitar.
I la gent de fora,
evidentment.
Jo crec que serà
molt interessant.
Això de la carpa
de la plaça Verdaguer
que ens va comentar fa uns dies
precisament el president
de l'agrupació d'associacions,
el senyor Joaquim Julià,
creu que pot ser
un element nou
molt interessant
per sortir al carrer,
per donar-se a conèixer
fins i tot
el públic en general
i els turistes?
Totalment,
perquè les esglésies
ja normalment
sempre estan tancades
i barrades.
Aquests dies
estaran obertes
i els passos
que no tenen església
els podran portar
a la carpa
de la plaça Verdaguer.
Amb això
veuràs
tots els passos
allà exposats,
les escultures,
les obres,
perquè són obres d'art,
verdaderes obres d'art,
d'artistes molt bons
i només que sigui
per la part cultural
ja serà molt interessant.
Aquesta és la veu
de Victoria Arbeloa
que com dèiem
fa pocs
ja s'ha accedit
a la presidència
de la congregació
de la confraria
del Descendiment.
És un mandat
de quatre anys,
senyor Arbeloa?
Bé, jo ja els he dit
que quatre anys
i prou,
ja n'hi haurà prou.
Només quatre anys?
Jo crec que sí
perquè s'ha de fer relleu.
Però té moltes ganes
de fer coses.
Sí, senyor.
Se li nota en la veu
i en la manera
d'expressar-se.
La tornem a felicitar
i a més és notícia
encara que ella no vulgui
perquè és la primera dona
que arriba a la presidència
d'una confraria
de la Setmana Santa Tarragonina.
Recordem,
per acabar,
això sí,
que dimarts
a la setmana vinent
es farà la presentació
de l'opuscle
d'aquesta confraria
del Descendiment
que el farà
el senyor Andreu Muñoz
i que serà,
tindrà com a escenari
l'asseu
del Col·legi d'Advocats
i Farmacèutics
de Tarragona.
Serà,
d'alguna manera,
un dels primers actes públics
ja de Victòria Arbeloa
com a presidenta
de la confraria
de la congregació
del Descendiment
aquí a la ciutat de Tarragona.
Senyor Arbeloa,
moltes gràcies,
moltes felicitats
i molta sort
per aquests propers quatre anys.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu-sia,
bon dia.
Adeu.