Setmana Santa a Tarragona, amb pròpia pell.
La vivim, la veritat, molt intensament, el descendiment.
Victoria Arbeboa, presidenta de la congregació del descendiment.
A nivell personal, per mi, és recolliment.
És anar a reflexió, recolliment.
A mi personalment el que més m'agrada és anar amb la cucurulla tapada,
a la meva filera, de manera anònima, amb els meus pensaments.
I per mi aquest és el moment més intens de la Setmana Santa.
Vivim molt intensament.
Ferran Bladé, president de la Real Germandat, Jesús de Natzeret.
En total, amb el qual per arribar a tot arreu, difícil, difícil, molt difícil.
Que realment és maratoniar tot això.
Però, bueno, des del punt de vista de la cofredia, amb molta il·lusió.
Jo crec que és una mica barreja de tot.
Ara, si em preguntes...
Raúl Font, president del gremi de pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre.
Un sentiment, per mi, jo crec que en un 75%, personalment,
en un 75% és religiositat popular i creença religiosa, no?
Són moltes les persones que, independentment de la nostra condició personal,
doncs creiem en el més enllà i en la resurrecció, no?
Perquè, si no, el pas per aquesta vida seria molt trist i molt pobre, no?
Després de 50 anys que assisteixo i participo en la Setmana Santa de Tarragona,
50 anys seguits i interrompits.
Josep Francesc Ferrer, president de la Germandat, nostre pare Jesús de la Passió.
Per la pluja, vull dir, doncs, em sembla que amb això està bastanta cosa dita, no?
Vull dir, soc un setmana santero de tota la vida i de soc arreu.
Jo no sé si ho puc dir, si soc objectiu,
perquè si tens en compte que des dels 4 anys vaig a la processó,
em portaven a la processó...
Joan Rossell, president de la confraria Sant Magí Màrtir.
És com substancial amb la meva persona, no?
Aleshores, doncs, és molt important, tan important que mai he volgut faltar
ni anar, mira que em moro de ganes de veure altres Setmanes Santes,
però és impossible, no me'n puc anar.
Hi ha alguna cosa que m'agafa a Tarragona i que em reté.
Bé, per nosaltres és un compendi de tradició, de sentiment.
Josep Maria Guinovart, president del Gremi de Marejans.
Que clar, que la visquem d'una manera molt especial,
en especial també perquè és un moment,
sobretot el divendresant, evidentment,
en el que hi ha un retrobament de molts terratonins
que tornen a la nostra ciutat.
José Manuel Núñez, president de la confraria del Cristo del Buen Amor.
Con respecto al público, que sale a la calle a ver la procesión, no?
Ver los viacrucis, y creo que últimamente está participando mucha gente también, no?
Jo crec que és molt viva.
A veure, faltar, doncs, sempre pot faltar.
Esteve Ortiz, president de la confraria de pescadors.
Molt de moviment en tots els indrets, no?
Per tant, bueno, si ara es tira endavant el tema del museu de Setmana Santa
o que les igleses acullin, doncs, aquells passos que abans de la guerra hi eren
i després van sortir, doncs, també seria, jo crec,
que un motiu important de tot l'any poder, doncs, gaudir de tot això
i d'alguna manera d'altra, quan arriba la Setmana Santa,
ja és l'esplendorositat de tot aquest tema.
Jo crec que té un molt bon estat de salut, no?
Cada any hi ha actes diferents,
tots els actes arrosseguen un munt de gent.
Josep Maria Fortuny, president de la Congregació de la Puríssima Sanc.
El temps no va acompanyar, van ser un èxit,
i aquest any les perspectives són les mateixes.
És molt participativa.
Joaquim Júvià, president de l'Associació d'Agrupacions de Setmana Santa de Tarragona.
Presentacions dels opusles, revistes o algun que altre llibre
que s'ha anat editant per aquesta Setmana Santa,
jo hi he vist una part, estaven plenes, absolutament plenes,
i gent dreta a tots els actes.
O sigui, per tant, la participació és gran i no de cau.
Això és veritat.
A la Tarragona, participar en la ciutat.
Maria Dolores Noia, presidenta de la Congregació Mare de Déu de la Soledat.
Cívica, social, és una participació en la ciutat, a tot nivell.
Què té d'especial?
Doncs mira, hi veurem una púscula que una senyora ho va escriure molt bé.
És sempre igual, però no és mai igual.
És un treball continu durant tot l'any,
el que passa que aquells últims mesos és més temps.
Elvies Torres, president de la Germandat del Sant Equeoma.
La nostra satisfacció és que arribi Setmana Santa
i que surti tot més o menys bé, com tal com ho hem preparat.
Sentiments, com des del principi,
perquè estem davant d'una germandat, perquè ho sentim,
perquè ens agrada la Setmana Santa,
i volem, doncs, que surti bé.
Jo la veia molt viva, enorme, gran.
Fa uns anys no ens ho pogués imaginar, una cosa així.
Ara és una cosa que gairebé totes les cases hi ha algú que participa,
si no és d'una congregació, és d'una associació, d'un gremi,
hi ha una participació tremenda, no només d'anar,
sinó que els espectadors també venen molt a veure-ho,
però jo crec que hi ha futur, per anys.
Estem mantenint una mica una part de joventut
que se sent atreta, sobretot per la part més de religiositat popular,
de portants de misteris, no ens en falten,
ants al contrari, si féssim una crida,
segur que demà tindríem centenars de persones
que voldríem participar de portar els misteris a espatlles, no?
Potser per això que et deia abans,
perquè és una manera més de respectar la tradició dels avis,
i els pares que tenien una religiositat important
i perquè ja ho feien el tiet i l'oncle ja participava,
doncs jo també hi continuo,
però sí que és cert que cada vegada
la gent jove ens costa més mantenir-la, no?
Jo crec que té un molt bon estat de salut, no?
Cada any hi ha actes diferents,
tots els actes arrosseguen un munt de gent,
l'any passat totes les professors i viacrucis
que es van fer a pesar que el temps no va acompanyar
van ser un èxit,
i aquest any les perspectives són les mateixes.
Les xifres, la gent, l'ambient ens ho demostra,
vull dir, estem en el punt més àlgid de la Setmana Santa,
jo crec que de la seva història,
des dels anys 80,
amb la incorporació de la dona a la Setmana Santa,
la recuperació de tots els...
amb molts misteris que se tornen a portar a espatlles
per confrar-les a les cofredies,
la creació de bandes de timbalers,
amb l'entrada de molta gent jove.
Això fa que la Setmana Santa sigui una Setmana Santa
molt viva, dinàmica,
i jo crec que amb un esplendures futur.
Sentiment, passió, silenci, recolliment
són alguns dels adjectius que defineixen la Setmana Santa Tarragonina,
uns sentiments que es viuen, a flor de pell,
el divendres sant.
El divendres sant és la culminació.
Aquell dia, si plou, tenim un disgust molt gran,
si no podem sortir, et queda un buit molt gran.
Vull dir, el divendres has de sortir.
No t'ho pot impedir res, ni la pluja, ni el vent, ni res.
I has de ser a Tarragona.
El divendres sant has de ser a Tarragona i participar-hi.
És el culminant, però per nosaltres és molt important,
el dissabte sant.
Perquè realment, litúrgicament, és el divendres.
Però per nosaltres, per circumstàncies,
d'antes del Consell i després,
era un buit que quedava que, esclar,
el dissabte era la nostra professora.
Aquest dia, doncs, comença molt aviat,
perquè molts dels nostres ja participen
al Via Crucis de les 6 del matí,
que fa la SANG, no?
I després ja estàs pendent, doncs,
aquest any serà diferent,
perquè el pas no el traurem el divendres sant,
no el traurem el dia 4,
però estem des que ja movem el pas
fins que tornem a la nit,
a l'hora que a les 12 de la nit o a quarts d'una
tornem a casa, la SANG,
doncs, pràcticament no es para, no es pot.
És un dels dies claus per la Setmana Santa.
Nosaltres el vivim molt intensament.
Hi ha de les 12 del matí que la nostra activitat
és d'alguna manera frenètica,
amb tots els preparatius d'última hora,
i, clar, és un dia, doncs,
d'un sentiment i d'una emoció
que se'ns posa, doncs, a vegades la pell de gallina, no?,
perquè és un retrobament
i uns moments molt emotius per nosaltres.
Moltíssim.
És la culminació, la sublimació,
és el dia més important, no?
Nosaltres, jo soc conscient
que el 90% dels nostres socis,
dels 700 socis que té la nostra entitat,
ho són
per participar a la processó del divendres sant, no?,
perquè és una referència important, no?
Però, per nosaltres,
el dia més important,
torno a dir-ho el dimecres,
perquè el divendres, vulguis o no vulguis,
responsabilitat la tenim, entre cometes.
Al final cap, es tracta
de seguir el que va davant.
Si el de davant para, tu pares,
i si el de davant arrenca, tu arrenques.
Es tracta de tindre la teva responsabilitat
i que ajudar a lluir
i a col·laborar amb la Setmana Santa en general.
A veure, el vivim al carrer.
La primera cosa,
que a Tarragona es converteix en un gran escenari,
ja des de primeres hores de la matinada,
ja comença
la Via Crucis de l'Ecceomo
per la muntanya del Llorito,
després ve
la Via Crucis de la Sang
des de les 6 del matí,
després venen altres Via Crucis més peditoners
dintre les esglésies
de totes les cofredies o germandats,
i després ja ve la recollida
de les 7 paraules
a dos quarts d'una
a Sant Magí,
que ho organitza l'associació de la Salle,
després ja ve la recollida dels germans
i ve la professora,
és dir que és un dia intensíssim
i que es viu
pràcticament al carrer,
que és com s'ha de viure la Setmana Santa.
Aquest dia és intens,
és intens pel sentit que, clar,
és el dia que totes les germandats
s'ajuntem a la plaça del rei,
fem la recollida,
a les 4 ja comencem a estar
per la Rambla,
esperant que vinguin els armats,
anem amb el professor Capdalt,
és a dir,
tots en si es trobem,
és tota una família,
que nosaltres ja en diem
la família és cementera,
perquè, clar,
ens coneixem
de les presentacions d'opúsques,
de reunions i tal,
és a dir,
intensa totalment tots junts.
Jo sempre dic
que és la part
que a mi m'agrada més,
perquè estic més tranquil·l.
Jo,
durant la processió
del Sant Enterrament,
ho passo mal.
Quizà,
per excessió de responsabilitat,
m'agrada preocupar
que tot s'arga
com ha de sortir,
i, doncs,
sincerament,
disfruto la que no la disfruto.
Bé,
jo crec que és un dia
de corredisses,
que comences ja al dematí
a preparar els misteris,
adornar-los,
després la part
que per mi
és més preciosa
del divendres Sant,
que és la recollida
dels passos,
els misteris,
això és,
per mi,
la part millor.
I després ja
quan comences a sortir
i a desfilar,
que veus,
doncs,
com tota la gent
que està allint
aquella seriositat
i que ho viuen.
Per tant,
doncs,
el divendres Sant
és, diguéssim,
el dia màxim
de tots aquests dies
que portem en res.
La preparació diríem
que ja es fa durant tot l'any
ja no podem
fer una preparació
de l'últim mes, dels últims dos mesos
tres mesos, en pic s'ha acabat, no sé, reix
començar a preparar el que és la setmana
santa de l'any, no pot ser
això ja, això ja no és possible
degut a la qualitat, degut a tota una sèrie
a la quantitat d'actes
que es fan, ja això no és
possible, o sigui que ja s'ha de començar
pràcticament, s'acabar una setmana santa
es deixen respirar
15 dies o 3 setmanes
perquè
el nivell de saturació és fort
és important, però després ja es torna
altra vegada a treballar per la setmana
santa, en aquest cas seria la setmana santa
el 2010. La setmana santa avui en dia
representa, és un treball d'un any
nosaltres ja estem treballant per la setmana santa
2010
i gairebé us diria per la 2011
perquè nosaltres ja
ara hem creat
aquestes trobades estatals de banda
la mostra de sons que vam presentar l'any passat
i que del 2010 tornarem a repetir
són esdeveniments ja d'una gran magnitud
per nosaltres
i que requereix, doncs, de molt de temps de preparació
coordinació
perquè surtin uns actes dignes
de la setmana santa
de la nostra ciutat
que per molt que et preparis
sempre hi ha coses d'última hora que falla
no que s'han de canviar
realment els últims 15 dies són tràgics
jo crec que és tot l'any pràcticament
però doncs s'incrementen abans de Nadal
que ja es comença a preparar moltes coses de Setmana Santa
i després ja a partir del gener
on els passos, doncs, els portants comencen a ensajar
els timbalers
i ja es comença a viure
aquest regust de Setmana Santa
per tant, pràcticament mig any amb intensitat
i el resto, doncs, preparant sempre
el que vindrà, no?
Clar, no és solament el que es veu al carrer
bé, estem a l'estiu
no ens en donem compte
l'abril, maig, estem a l'estiu
juliol i agost
teòricament per Setmana Santa
no fem res
però quan acaba
passen les festes de Santa Tecla
o sigui, primers d'octubre
tornem a engegar
perquè esclar, a vegades
no és fàcil buscar un abanderat
aviam, una cofredia
el que busca també a nivell de banderats
a nivell de pregoners
de la presentació de l'opuscle i tal
doncs busca gent
d'una certa categoria
i gent, doncs, que
es faci ressaltar la teva entitat
no?
Aquests dies enrere, doncs,
preparant les atxes, netejant-les
omplint-les, vull dir que
els de la banda, doncs, ensajant
que també aprofito perquè
sapigueu que és els 25 anys
de la banda, no?
Els que porten el misteri a ombros
també, doncs, des del mes de gener
que estan ensajant, vull dir que
això és una feina que
quan s'acaba pràcticament
el setembre, després de l'estiu
ja ens hi posem i cada vegada
és una miqueta més, no?
i ara, bueno, ara estem
en plenitud de feina
La Setmana Santa de Tarragona
és una de les més importants de Catalunya
i de tot l'Estat
una Setmana Santa viva
i participativa
una Setmana Santa
que s'ha de viure
és un bé per a la ciutat
socialment
turísticament
i també, encara que
se tinguin sentiments
més o menys religiosos
hi ha persones que
potser només se'n recorden
de Nostre Senyor
o és la seva forma d'expressar
aquells dies
La Setmana Santa
a Tarragona, vull dir, és especial
simplement
i és així de clar i català
jo crec que
no sabria viure un any
sense la Setmana Santa a Tarragona
Bé, per aquell compendi
de fe, religiositat,
tradició, sentiment,
tarragonisme
crec que és tot
aquest amalgama de coses
que fa que
que la tinguem que viure
vull dir, vosaltres
des dels mitjans de comunicació
també la viviu
nosaltres des de les
reies, els gremis
la mantenim
l'engrandim
i intentem
vaja, posar el nostre
gra de sorra
perquè
aquesta flama de la Setmana Santa
sigui viva
i sigui adaptada
als temps que estem vivint
Perquè això forma part
dels boruments de Tarragona
dels carrers, de les cases
jo crec que
la Setmana Santa
no és un acte
folklòric
o un acte
a més a més
la Setmana Santa
ja és consubstancial
amb Tarragona
o sigui
és tan important
com les muralles de Tarragona
forma part de Tarragona
aleshores
tu has de viure
el que tens a la teva ciutat
jo parto de la base anterior
de si
si tu eres un cristiano
practicante
que mejor
que
ponerte
intentar ponerte
ponerte no
pero por lo menos intentar ponerte
en esa pasión y muerte de Cristo
vivirla
y que te sirva
de
a ti
de acicate
te sirva
para
reflexionar
te sirva
para darte otro empuje
como cristiano
para seguir adelante
la Santa
les muralles son pedra
pero la Setmana Santa
es pedra viva
o sigui
som gent
persones
de Tarragona
milers de persones
de Tarragona
que
es mobilitzen
per fer
que la Setmana Santa
de Tarragona
tingui aquesta qualitat
el ser humà
necessita
poder creure
en algo
més enllà
i jo m'aferro
amb aquesta creença
i crec
i potser sóc dels pocs
que
de la
però jo crec que moltíssima gent
que ens estigui escoltant ara
compartirà aquesta idea
siguin practicants o no
siguin practicants
jo crec que
més enllà d'Itaca
hi ha algo més
hi ha d'haver-hi algo més
i jo m'aferro amb això
i crec que
doncs participar d'aquest fenomen
de cultura
i religiositat popular
no és una
no és un
un fenomen de religiositat
de religiositat
és doncs
lluar a Déu
i donar gràcies a Déu
i jo crec que en aquest sentit
és un referent
que
estic segur que
ajuda
molta gent
home
jo crec que
pels tarragonins
és un sentiment
amb el qual
vull dir
ja està tot dit
no no
això és una opció totalment lliure
ho diu has de viure
i ho has de sentir
si no no cal que vinguis
és una cosa que si no la sents
no surts
és que la gent que sortim
és perquè la vivim
ningú ens obliga
no hem de fitxar
venim perquè volem
per tant és totalment lliure
i és una experiència
recomanable
que si algú vol provar
que no ho ha fet mai
que vagi
que ho provi
i estic segura
que ja no ho deix
perquè enganxa moltíssim
setmana santa a Tarragona
amb pròpia pell